LegalizeDecret 329/2024, del 4-9-2024, d’aprovació del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura
3.3. Totalitzador discontinu: l’error màxim permès per a cada classe d’exactitud ha de ser l’indicat a la taula 8 arrodonit a l’interval d’escala de totalització (d t) més proper. Els errors màxims permesos s’apliquen per a càrregues iguals o superiors a la càrrega de totalització mínima (Σ mín.).
Taula 8. Error màxim permès de la massa de la càrrega totalitzada
| Classe d’exactitud | Error màxim permès |
|---|---|
| 0.2 | ± 0,2% |
| 0.5 | ± 0,5 % |
| 1 | ± 1% |
| 2 | ± 2% |
La diferència entre els resultats subministrats per dos dispositius que tenen el mateix interval d’escala, per a la mateixa càrrega, és:
Zero per a dispositius indicadors o impressors digitals.
Menor o igual a l’error màxim permès per a la càrrega considerada en dispositius analògics.
3.4. Totalitzador continu. L’error màxim permès per a cada classe d’exactitud ha de ser l’indicat a la taula 9 arrodonit a l’interval d’escala de totalització més proper. Els errors màxims permesos s’apliquen per a càrregues iguals o superiors a la càrrega de totalització mínima (Σ mín.).
Taula 9. Error màxim permès de la massa de la càrrega totalitzada.
| Classe d’exactitud | Error màxim permès |
|---|---|
| 0.5 | ± 0,5 % |
| 1 | ± 1 % |
| 2 | ± 2 % |
Per a una mateixa càrrega, la diferència entre els resultats de pesatge subministrats per dos dispositius amb el mateix interval d’escala ha de ser nul·la.
3.4.1. Errors màxims permesos en condicions d’excentricitat en pesades en moviment. El valor màxim admissible de l’error d’indicació per a una posició no centrada de la càrrega és 0,7 de l’error màxim permès indicat a la taula 9.
3.4.2. Errors màxims permesos en el control de zero. Després d’un nombre enter de revolucions de la cinta i una durada no inferior a 3 minuts, la variació de la indicació del zero ha de ser menor o igual al que indica la taula 10 per a cada classe d’exactitud.
Taula 10. Variació de la indicació del zero
| Classe 0.5 | 0,05 % de la càrrega totalitzada durant un nombre sencer de voltes de la cinta a cabal màxim |
|---|---|
| Classe 1 | 0,1 % de la càrrega totalitzada durant un nombre sencer de voltes de la cinta a cabal màxim |
| Classe 2 | 0,2 % de la càrrega totalitzada durant un nombre sencer de voltes de la cinta a cabal màxim |
3.5. Bàscula pont de ferrocarril
3.5.1. Errors màxims permesos en pesatge en moviment
Taula 11. Error màxim permès en percentatge de la massa del vagó o del tren segons sigui aplicable
| Classe d’exactitud | Error màxim permès |
|---|---|
| 0.2 | ± 0,2 % |
| 0.5 | ± 0,5 % |
| 1 | ± 1 % |
| 2 | ± 2 % |
Els errors màxims per al pesatge en moviment d’un sol vagó o d’un comboi són els que figuren a la taula 11 i segons les regles següents:
3.5.1.1. Per a vagons enganxats o no enganxats, serà el valor més alt dels següents:
El valor calculat per a la classe d’exactitud d’acord amb la taula 11, arrodonit a l’interval d’escala més proper.
El valor calculat per a la classe d’exactitud d’acord amb la taula 11, arrodonit a l’interval d’escala més proper, per a una càrrega igual al 35 % del pes màxim del vagó (tal com s’indica a les inscripcions obligatòries de l’instrument).
Un interval d’escala (d).
3.5.1.2. Per a trens, serà el valor més alt dels següents:
El valor calculat per a la classe d’exactitud d’acord amb la taula 11, arrodonit a l’interval d’escala més proper.
El valor calculat per a la classe d’exactitud d’acord amb la taula 11, per al pes d’un sol vagó, igual al 35 % del pes màxim del vagó (tal com s’indica a les inscripcions obligatòries de l’instrument) multiplicat pel nombre de vagons de referència (que no ha d’excedir 10) al tren, arrodonit a l’interval d’escala més proper.
Un interval d’escala (d) per a cada vagó del tren, però que no ha d’excedir 10 d.
Quan es procedeixi al pesatge de vagons enganxats, es permet que fins a un 10 % dels resultats de pesatge en moviment dels vagons obtinguts en un o més passos del tren pugui superar l’error màxim permès corresponent a la taula 11; no obstant això, no han de superar el doble del valor esmentat.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica d’instruments de pesatge de funcionament automàtic
El procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o verificació periòdica d’un instrument de pesatge de funcionament automàtic es fa d’acord amb els tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Examen administratiu. Per a la verificació després de reparació i/o calibratge s’ha de fer d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica s’ha de fer d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Examen metrològic. Els instruments de pesatge de funcionament automàtic han de continuar satisfent, llevat de les excepcions establertes en aquest mateix apèndix, els requisits essencials que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei. En particular, s’ha de comprovar el compliment dels requisits establerts a l’apèndix I d’aquest annex mitjançant els assajos corresponents detallats en els documents normatius indicats a la taula 12, en vigor, així com la compatibilitat de mòduls de l’instrument quan sigui pertinent.
Taula 12. Documents normatius per a cada instrument
| Instrument | Document normatiu |
|---|---|
| Seleccionadora ponderal | OIML R 51. Instruments de pesatge. Controladores i etiquetadores |
| Instrument gravimètric d’ompliment | OIML R 61. Dosificadores ponderals de funcionament automàtic |
| Totalitzador discontinu | OIML R 107. Instruments de pesatge totalitzadors discontinus de funcionament automàtic |
| Totalitzador continu | OIML R 50. Instruments de pesatge totalitzadors continus de funcionament automàtic (cinta de pesada) |
| Bàscula pont de ferrocarril | OIML R 106. Bàscules pont |
Els errors màxims permesos són els establerts, per a cada tipus d’instrument, a l’apèndix I d’aquest annex.
2.1. Requisits generals per a la realització d’assajos: tots els assajos es fan en les condicions nominals de funcionament indicades i establertes, específicament per a l’instrument en qüestió, pel fabricant a la documentació tècnica associada al procediment d’avaluació de la conformitat aplicat per a la comercialització i la posada en servei.
Els assajos s’han de dur a terme amb el producte o productes normalment pesats, però podran utilitzar-se, quan n’hi hagi, materials de simulació alternatius, de característiques similars als productes normalment pesats i l’ús dels quals estigui justificat tècnicament i econòmicament.
Així mateix, es podran utilitzar sistemes de simulació en els casos en què per les seves característiques constructives no es puguin fer els assajos de forma segura i econòmica.
Annex III. Sistemes per al mesurament continu i dinàmic de quantitats de líquids diferents de l’aigua
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern, en la fase d’instruments en servei, dels sistemes de mesura destinats al mesurament continu i dinàmic de quantitats (volums o masses) de líquids diferents de l’aigua, dels tipus següents:
Assortidors o dispensadors de combustible (excepte gasos liquats).
Sistemes de mesura en camions cisterna per a líquids de baixa viscositat (≤ 20 mPa·s).
Assortidors o dispensadors destinats al subministrament a vehicles automòbils de substàncies no destinades a usar-se com a combustibles.
Sistema de mesura destinat al subministrament de gasos liquats del petroli GLP per a vehicles d’automoció (assortidors o dispensadors de GLP).
Tots ells s’anomenen en endavant sistemes de mesura.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern fa referència a la fase d’instruments en servei, que comprèn la verificació després de reparació, calibratge i/o la verificació periòdica.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable per a la comercialització i la posada en servei dels sistemes de mesura.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels sistemes de mesura s’ha de fer conforme al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 10 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà d’un any.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme són els indicats als apèndixs I i II d’aquest annex, respectivament.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a sistemes de mesura
A efectes del contingut tècnic d’aquest apèndix, la terminologia utilitzada és la del vocabulari internacional de metrologia legal.
Els errors màxims permesos s’indiquen a cadascun dels assajos que figuren a l’apèndix II.
Els errors relatius, expressats en %, es calculen segons la fórmula següent.
e r = [(V ind – V p) / V p] × 100
En què:
V ind: volum indicat pel sistema de mesura.
V p: volum mesurat pel patró.
e r: error relatiu percentual al volum indicat pel sistema de mesura.
El sistema de mesura de referència (patró) utilitzat per determinar els errors a les indicacions de volum ha de tenir una incertesa expandida inferior a 1/3 d’aquests errors màxims permesos.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica de sistemes de mesura
Qüestions generals: el procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o de verificació periòdica de sistemes de mesura es fa d’acord amb els tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Quan es faci la verificació periòdica d’un assortidor o dispensador, s’ha de posar l’etiqueta de verificació a cadascuna de les mànegues del mateix assortidor.
Quan s’ha reparat i/o calibrat una única mànega d’un assortidor, i s’han aixecat únicament els precintes d’aquesta mànega, els assajos de verificació després de reparació i/o calibratge es poden fer únicament sobre aquesta mànega.
En cas que la verificació es faci únicament sobre la mànega reparada o modificada, l’etiqueta de verificació o l’etiqueta d’inhabilitació, si escau, s’ha de col·locar en aquesta mànega i no a l’assortidor.
En aquest cas, la verificació periòdica següent s’ha de fer abans que es compleixi un any de la verificació de qualsevol mànega o de l’assortidor.
Tots els assajos es duen a terme en les condicions nominals de funcionament descrites en el certificat associat al procediment d’avaluació de la conformitat aplicat per a la comercialització i posada en servei.
Condicions d’assaig estables: es considera que les condicions són estables quan la variació màxima de la temperatura ambiental durant l’assaig és inferior a 10 °C i la diferència entre la temperatura del producte utilitzat en la verificació entre el començament i el final de l’assaig no és superior a 10 °C.
Examen administratiu: per a la verificació després de reparació i/o calibratge es fa d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica es fa d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Examen metrològic: els sistemes de mesura han de continuar satisfent els requisits essencials que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei; en particular s’ha de comprovar el compliment dels requisits establerts mitjançant els assajos que s’indiquen a continuació.
3.1. Mitjans necessaris.
3.1.1. Sense perjudici del que indica el punt 3.1.2 d’aquest apèndix, per determinar la quantitat de líquid que passa a través del mesurador es poden utilitzar els mitjans següents:
Atuells patró: per a assortidors o dispensadors de combustible (excepte gasos liquats).
ii) Atuells patró o comptadors patró: per a sistemes de mesura en camions cisterna per a líquids de baixa viscositat (≤ 20 mPa·s).
iii) Atuells patró: per a assortidors o dispensadors destinats al subministrament a vehicles automòbils de substàncies no destinades a usar-se com a combustibles.
iv) Comptadors patró: per a sistemes de mesura destinats al subministrament de gasos liquats del petroli GLP per a vehicles d’automoció (assortidors o dispensadors de GLP).
3.1.2. En qualsevol cas, es poden utilitzar instruments de pesatge, mesuradors de tipus canonada (llaços de mesura) o comptadors patró, sempre que els mètodes de mesura siguin conformes als errors màxims permesos de cada assaig. A més s’han d’emprar dispositius complementaris adequats com cabalímetres o termòmetres.
3.1.3. En el cas d’utilitzar comptadors patró, han d’estar situats en sèrie amb el sistema de mesura que s’ha d’assajar, tan a prop com sigui possible. La vàlvula de pas que permeti controlar el cabal de líquid de l’assaig, la iniciació i la interrupció del flux ha d’estar situada aigües avall del comptador patró i s’ha obrir i tancar lentament per evitar cops d’ariet i augments bruscos de pressió. S’ha d’evitar crear punts alts a les canonades o mànegues, perquè no es puguin produir bosses d’aire, i no s’aconsellen corbes molt tancades.
3.1.4. Els mitjans necessaris indicats als punts anteriors han d’estar calibrats amb traçabilitat a patrons nacionals o internacionals.
3.1.5. El titular del sistema de mesura ha de cooperar en la realització de la verificació i ha d’aportar la quantitat suficient de producte per als assajos establerts. La recuperació, o no, del producte la decideix lliurement el titular, que és responsable, en cas que el refusi, d’eliminar-lo correctament.
A) Sistemes de mesura anomenats assortidors o dispensadors per al subministrament de combustible (excepte gasos liquats)
A.1. Descripció del mètode d’assaig utilitzant atuells patró:
Operacions prèvies: abans de començar els assajos, es duen a terme les operacions prèvies següents:
1.1. Comprovació del cable: es comprova la integritat del cable o dels cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el computador de l’assortidor/dispensador.
1.2. Mullada de l’atuell patró: en el cas que la verificació es faci després d’un període prolongat d’inactivitat de l’atuell, s’ha de mullar inicialment.
Després de mullar l’atuell patró, es buida i s’escorre. L’escorriment, excepte indicació expressa en el certificat de calibratge, es considera finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.
Assaig de quantitat mínima: l’assaig de quantitat mínima té per objecte determinar l’error de l’assortidor o el dispensador en la quantitat mínima mesurada. Amb aquesta finalitat s’utilitza un atuell patró amb capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurada de l’assortidor/dispensador. L’assaig es duu a terme al cabal mínim possible més proper a l’indicat a la placa de característiques de l’assortidor/dispensador i en les condicions normals d’ús.
L’error màxim permès és de ± 1 % de la quantitat mínima mesurada o de ± 0,5 %, si la quantitat és dos vegades superior a la quantitat mínima mesurada.
En cas que l’assortidor o dispensador no hagi funcionat durant un període de temps superior a sis hores abans de la verificació, aquest assaig es pot repetir i es poden no tenir en compte els resultats obtinguts en el primer.
Assaig al cabal màxim: l’assaig al cabal màxim té per objecte determinar l’error del sistema al cabal màxim proporcionat per aquest darrer en condicions normals d’ús. Amb aquesta finalitat s’utilitza un atuell patró amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat pel sistema assajat en un minut de funcionament a cabal màxim.
Aquest assaig es fa en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
3.1. Es buida i s’escorre, si escau, l’atuell després de l’operació de mullada o d’un assaig precedent. L’escorriment, excepte indicació expressa en el certificat de calibratge, es considera finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.
3.2. S’inicia l’assaig, per a la qual cosa es despenja i s’escorre la pistola del sistema i, si cal, es posa a zero el dispositiu indicador (si el responsable de l’assaig ho considera convenient, aquest assaig es pot fer a continuació d’un volum qualsevol sense posar a zero prèviament el dispositiu indicador). S’aboca a l’atuell patró, al cabal màxim proporcionat pel sistema, el volum d’assaig corresponent a la indicació de la capacitat nominal de l’atuell utilitzat.
El cabal màxim proporcionat pel sistema ha de ser superior al 60 % del valor del cabal màxim Q màx indicat a la placa de característiques. Si el cabal màxim proporcionat pel sistema no compleix aquest requisit, el sistema ha de ser reparat i sotmès després a la verificació oportuna.
3.3. Es llegeix el volum indicat a l’atuell i es calcula l’error relatiu. L’error màxim permès és de ± 0,5 %.
Assaig al cabal reduït: l’assaig al cabal reduït té com a objectiu verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua amb un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50 % del cabal utilitzat a l’assaig al cabal màxim. S’ha d’utilitzar un atuell patró amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum abocat per l’assortidor o dispensador assajat en un minut de funcionament al 50 % del cabal utilitzat a l’assaig al cabal màxim. Es duu a terme seguint els mateixos passos que a l’assaig al cabal màxim.
En cas que l’assortidor/dispensador disposi de la funció de predeterminació de volum, aquests assajos es poden fer utilitzant aquesta funció ajustada a la capacitat nominal de l’atuell patró utilitzat.
L’error màxim permès és de ± 0,5 %.
Assajos de funcionament general.
5.1. Dispositiu de posada a zero: consisteix a despenjar la pistola i verificar que tant l’indicador de volum com el de l’import se situen correctament a zero. Pot ser necessari, si escau, esperar el procés d’habilitació del subministrament si aquest darrer és controlat de forma remota per un sistema extern.
En el cas d’assortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control, es verifica la seguretat de la posada a zero despenjant la pistola i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de posar en funcionament l’assortidor o dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització hagi estat emesa des de la sala de control.
L’error màxim permès és:
Amb dispositiu indicador discontinu: ± 0 %.
Amb dispositiu indicador continu: ± 0,5 % de la quantitat mínima mesurada.
5.2. Control del preu unitari: aquesta verificació s’ha de fer durant l’assaig al cabal màxim i es calcula com la diferència entre l’import indicat i l’import calculat a partir del volum indicat i el preu unitari.
L’error màxim permès ha de ser igual a l’import corresponent al ± 1 % de la quantitat mínima mesurada.
5.3. Control de l’alimentació elèctrica d’emergència: es verifica el bon funcionament de l’alimentació elèctrica d’emergència en cas de tall de l’alimentació elèctrica de l’assortidor/dispensador.
B) Sistemes de mesura en camions cisterna per a líquids de baixa viscositat (≤ 20 mPa·s)
B.1. Descripció del mètode d’assaig utilitzant atuells patró:
Operacions prèvies: abans de començar els assajos es duen a terme les operacions prèvies següents:
1.1. Mullada de l’atuell patró: en el cas que la verificació es faci després d’un període prolongat d’inactivitat de l’atuell, s’ha de mullar inicialment.
Després de mullar l’atuell patró, es buida i s’escorre. L’escorriment, excepte indicació expressa en el certificat de calibratge, es considera finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.
1.2. Comprovació del cable procedent de l’emissor d’impulsos: es comprova la integritat del cable o cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el computador del sistema de mesura en els sistemes de mesura electrònics que transformin el moviment de l’eix del mesurador en impulsos elèctrics. Aquesta comprovació no es fa quan la càmera de mesura i el capçal electrònic siguin solidaris.
1.3. Inspecció visual del sistema de canonades: es comprova la integritat de la canonada que comunica la brida de sortida del comptador del sistema de mesura i la brida de connexió de les mànegues o debanadores, prestant una atenció especial a l’existència de canonades o derivacions que permetin la desviació o el retorn del producte ja mesurat cap a la cisterna, cap a un altre dipòsit auxiliar o cap al circuit anterior al mesurador. Per tant, es considera no autoritzada qualsevol derivació o purga que no estigui recollida a l’avaluació de la conformitat del sistema.
1.4. Si el camió cisterna té compartiments per a més d’un producte, es comprova que el sistema de canonades estigui disposat de manera que s’evitin les barreges dels productes esmentats dins del sistema de mesura.
1.5. Comprovació del funcionament correcte del dispositiu de posada a zero.
1.6. Quan el comptador vagi equipat amb una impressora de rebuts, el mecanisme d’impressió ha d’anar associat al dispositiu de posada a zero de l’indicador de volum. Es comprova que coincideixen les indicacions del comptador i les impreses. Per tal d’homogeneïtzar les cambres de mesura i eliminar les possibles bosses de gas, abans d’iniciar els assajos es fa passar a través del conjunt una quantitat mínima de 500 litres, excepte en el cas que el sistema de mesura no hagi funcionat durant un període de temps superior a sis hores abans de la verificació, cas en què es fa passar a través del conjunt el més gran dels valors següents:
– 500 litres, o
– el volum subministrat pel sistema a cabal màxim en un minut.
Per als sistemes que disposin de més d’una mànega, es poden fer els assajos següents amb qualsevol d’elles:
2.1. Assaig al cabal mínim: l’assaig al cabal mínim té per objecte determinar l’error del sistema de mesura al mínim cabal proporcionat pel sistema. Amb aquesta finalitat s’utilitza un atuell patró amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat pel sistema assajat en un minut de funcionament a cabal mínim.
Aquest assaig es fa en condicions normals d’ús, d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
2.2. S’ajusta el cabal perquè el seu valor sigui tan proper com sigui possible, sense ser mai inferior, al valor de Q mín. assenyalat a la placa de característiques.
2.3. Es posa a zero el dispositiu indicador del sistema (si el responsable de l’assaig ho considera convenient, aquest assaig es pot fer a continuació d’un volum qualsevol sense posar a zero prèviament el dispositiu indicador).
2.4. Es comença a fer passar líquid pel sistema de mesura al cabal predeterminat durant un temps igual o superior a un minut.
2.5. S’aboca a l’atuell patró, al cabal predeterminat, el volum d’assaig corresponent a la indicació de la capacitat nominal de l’atuell utilitzat.
2.6. Es calcula l’error relatiu.
2.7. Es repeteixen els passos 2.2 a 2.5 dos vegades més, i es calcula un total de tres errors relatius: e r1, e r2, i r3.
2.8. L’assaig no es considera vàlid si la repetibilitat dels errors relatius de dos mesures consecutives efectuades en condicions estables és superior a 0,1 %, i en aquest cas s’ha de repetir l’assaig en la seva totalitat. En cas de tornar a superar els errors de repetibilitat permesos, es considera que el sistema no ha superat l’assaig.
2.9. Es calcula l’error relatiu del sistema de mesura a cabal mínim com la mitjana dels tres errors obtinguts al punt 2.6. L’error màxim permès és de ± 0,5 %.
Assaig al cabal màxim: l’assaig al cabal màxim té per objecte determinar l’error del sistema de mesura al cabal màxim proporcionat per aquest darrer i s’efectua en condicions normals d’ús, d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
3.1. S’ajusta el cabal perquè el seu valor sigui tan proper com sigui possible, sense ser mai superior, al valor de cabal màxim Q màx assenyalat a la placa de característiques. Aquest valor ha de ser com a mínim el 60 % de Q màx.
3.2. Es posa a zero el dispositiu indicador del sistema (si el responsable de l’assaig ho considera convenient, aquest assaig es pot fer a continuació d’un volum qualsevol sense posada a zero prèvia del dispositiu indicador).
3.3. Es comença a fer passar líquid pel sistema de mesura al cabal predeterminat durant un temps igual o superior a un minut.
3.4. S’aboca a l’atuell patró, al cabal predeterminat, el volum d’assaig corresponent a la indicació de la capacitat nominal de l’atuell utilitzat.
3.5. Es llegeix el volum indicat a l’atuell i es calcula l’error relatiu.
3.6. Es repeteixen els passos 3.2 a 3.5 dos vegades més, calculant un total de tres errors relatius: e r1, i r2, i r3.
3.7. L’assaig no es considera vàlid si la repetibilitat dels errors de dos mesures consecutives efectuades en condicions estables és superior a 0,1 %, i en aquest cas s’ha de repetir l’assaig en la seva totalitat. En cas de tornar a superar els errors de repetibilitat permesos, es considera que el sistema no ha superat l’assaig.
3.8. Es calcula l’error relatiu del sistema de mesura a cabal màxim com la mitjana dels tres errors obtinguts al punt 3.6. L’error màxim permès és de ± 0,5 %.
Assajos de funcionament general: els assajos de funcionament general es poden fer després dels assajos al cabal màxim i al cabal mínim o en el transcurs dels mateixos assajos.
4.1. Sistemes de mesura que disposin de més d’una mànega: es comprova que durant una operació de mesura és impossible fer un canvi del conducte de subministrament sense la consegüent finalització de l’operació de subministrament. Es considera que una operació de subministrament ha finalitzat si el dispositiu indicador s’ha de posar a zero per poder tornar a fer una altra mesura.
4.2. Quantitat mínima mesurada: aquest assaig només es fa després d’una reparació o substitució de la mànega del sistema de mesura del tipus mànega plena.
Per determinar la quantitat mínima mesurada s’utilitza un atuell patró amb capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurada del sistema. L’assaig es fa al cabal mínim possible més proper a l’indicat a la placa de característiques del sistema i en les condicions normals d’ús.
L’error màxim permès és de ± 1 % de la quantitat mínima mesurada.
Si les mànegues estan enrotllades, l’increment de volum intern resultant del canvi de posició de la mànega enrotllada no sotmesa a la pressió de la bomba a posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba sense pas de líquid no ha de superar el doble de l’error màxim permès per a la quantitat mínima mesurada.
V ind ≤ 0,02 x QMM
En què:
V ind: volum indicat pel sistema de mesura
QMM: quantitat mínima de mesura
Si el sistema no té enrotllador, l’augment del volum intern no ha de superar l’error màxim permès per a la quantitat mínima mesurada.
V ind ≤ 0,01 x QMM
B.2. Descripció del mètode d’assaig utilitzant comptadors patrons
Operacions prèvies
Abans de començar els assajos es duen a terme les operacions prèvies següents:
1.1. Comprovacions prèvies: el comptador patró ha d’estar situat en sèrie amb el sistema de mesura que s’ha d’assajar i el més a prop possible del mateix sistema.
La vàlvula de pas que permeti controlar el cabal de líquid de l’assaig i la iniciació i la interrupció del flux ha d’estar situada aigües avall del comptador patró i s’ha d’obrir i tancar lentament per evitar cops d’ariet i augments bruscos de pressió.
S’ha d’evitar crear punts alts a les canonades o mànegues perquè no es puguin produir bosses d’aire, i no són aconsellables les corbes molt tancades.
1.2. Comprovació del cable procedent de l’emissor d’impulsos: es comprova la integritat del cable o cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el computador del sistema de mesura en els sistemes de mesura electrònics que transformin el moviment de l’eix del mesurador en impulsos elèctrics. Aquesta comprovació no es fa quan la càmera de mesura i el capçal electrònic siguin solidaris.
1.3. Inspecció visual del sistema de canonades: es comprova la integritat de la canonada que comunica la brida de sortida del comptador del sistema de mesura i la brida de connexió de les mànegues o debanadores, prestant una atenció especial a l’existència de canonades o derivacions que permetin la desviació o el retorn del producte ja mesurat cap a la cisterna, cap a un altre dipòsit auxiliar o cap al circuit anterior al mesurador. Per tant, es considera no autoritzada qualsevol derivació o purga que no estigui recollida a l’avaluació de la conformitat del sistema.
1.4. Si el camió cisterna té compartiments per a més d’un producte, es comprova que el sistema de canonades estigui disposat de manera que s’evitin les barreges dels productes esmentats dins del sistema de mesura.
1.5. Comprovació del funcionament correcte del dispositiu de posada a zero.
1.6. Quan el comptador vagi equipat amb una impressora de rebuts, el mecanisme d’impressió ha d’anar associat al dispositiu de posada a zero de l’indicador de volum. Es comprova que coincideixen les indicacions del comptador i les impreses. Per tal d’homogeneïtzar les cambres de mesura i eliminar les possibles bosses de gas, abans d’iniciar els assajos es fa passar a través del conjunt una quantitat mínima de 500 litres, excepte en el cas que el sistema de mesura no hagi funcionat durant un període de temps superior a sis hores abans de la verificació, cas en què es fa passar a través del conjunt el més gran dels valors següents:
– 500 litres, o
– el volum subministrat pel sistema a cabal màxim en un minut.
Per als sistemes que disposin de més d’una mànega, es poden fer els assajos següents amb qualsevol d’elles:
Assaig al cabal mínim: l’assaig al cabal mínim té per objecte determinar l’error del sistema de mesura al mínim cabal d’utilització i s’efectua en condicions d’ús normals, d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
2.1. S’ajusta el cabal perquè el seu valor sigui tan proper com sigui possible, sense ser mai inferior, al valor de Q mín. assenyalat a la placa de característiques.
2.2. Es posa a zero el dispositiu indicador del sistema (si el responsable de l’assaig ho considera convenient, aquest assaig es pot fer a continuació d’un volum qualsevol sense posar a zero prèviament el dispositiu indicador) i el comptador patró.
2.3. Es comença a fer passar líquid pel sistema de mesura al cabal predeterminat durant un temps igual o superior a un minut.
2.4. Es calcula el volum mesurat pel comptador patró, corregit degut a la desviació del cabal i la temperatura del producte.
V p = K V cp
En què:
V cp: volum indicat pel comptador patró.
K: factor de correcció del comptador patró en funció del cabal i el tipus de producte.
2.5. Es calcula l’error relatiu.
2.6. Es repeteixen els passos 2.2 a 2.5 dos vegades, i es calcula un total de tres errors relatius: e r1, e r2, i er3.
2.7. L’assaig no es considera vàlid si la repetibilitat dels errors relatius de dos mesures consecutives efectuades en condicions estables és superior a 0,1 %, i en aquest cas s’ha de repetir l’assaig en la seva totalitat. En cas de tornar a superar els errors de repetibilitat permesos, es considera que el sistema no ha superat l’assaig.
2.8. Es calcula l’error relatiu del sistema de mesura a cabal mínim com la mitjana dels tres errors obtinguts al punt 2.6. L’error màxim permès és de ± 0,5 %.
Assaig al cabal màxim: l’assaig al cabal màxim té per objecte determinar l’error del sistema de mesura al cabal màxim proporcionat per aquest darrer i s’efectua en condicions normals d’ús, d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
3.1. S’ajusta el cabal perquè el seu valor sigui tan proper com sigui possible, sense ser mai superior, al valor de cabal màxim Q màx assenyalat a la placa de característiques. Aquest valor ha de ser almenys el 60% del Q màx.
3.2. Es posa a zero el dispositiu indicador del sistema (si el responsable de l’assaig ho considera convenient, aquest assaig es pot fer a continuació d’un volum qualsevol sense posar a zero prèviament el dispositiu indicador) i el comptador patró.
3.3. Es comença a passar líquid pel sistema de mesura al cabal predeterminat durant un temps igual o superior a un minut.
3.4. Es calcula el volum mesurat pel comptador patró, corregit degut a la desviació del cabal i la temperatura del producte.
V p = K V cp
En què:
V cp: volum indicat pel comptador patró.
K: factor de correcció del comptador patró en funció del cabal i el tipus de producte.
3.5. Es calcula l’error relatiu.
3.6. Es repeteixen els passos 3.2 a 3.5 dos vegades, i es calcula un total de tres errors relatius: e r1, e r2, i r3.
3.7. L’assaig no es considera vàlid si la repetibilitat dels errors de dos mesures consecutives efectuades en condicions estables és superior a 0,1 %, i en aquest cas s’ha de repetir l’assaig en la seva totalitat. En cas de tornar a superar els errors de repetibilitat permesos, es considera que el sistema no ha superat l’assaig.
3.8. Es calcula l’error relatiu del sistema de mesura a cabal màxim com la mitjana dels tres errors obtinguts al punt 3.6. L’error màxim permès és de ± 0,5 %.
Assajos de funcionament general: els assajos de funcionament general es poden fer després dels assajos al cabal màxim i al cabal mínim o en el transcurs dels mateixos assajos.
4.1. Sistemes de mesura que disposin de més d’una mànega: es comprova que durant una operació de mesura és impossible fer un canvi del conducte de subministrament sense la consegüent finalització de l’operació de subministrament. Es considera que una operació de subministrament ha finalitzat si el dispositiu indicador s’ha de posar a zero per poder tornar a fer una altra mesura.
4.2. Quantitat mínima mesurada: aquest assaig només es fa després d’una reparació o substitució de la mànega del sistema de mesura del tipus mànega plena.
Per determinar la quantitat mínima mesurada s’utilitza un comptador patró. L’assaig es fa al cabal mínim possible més proper a l’indicat a la placa de característiques del sistema i les condicions normals d’ús.
L’error màxim permès és de ± 1 % de la quantitat mínima mesurada.
Si les mànegues estan enrotllades, l’increment de volum intern resultant del canvi de posició de la mànega enrotllada no sotmesa a la pressió de la bomba a posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba sense pas de líquid, no ha de superar el doble de l’error màxim permès per a la quantitat mínima mesurada.
V ind ≤ 0,02 x QMM
En què:
V ind: volum indicat pel sistema de mesura
QMM: quantitat mínima mesurada
Si el sistema no té enrotllador, l’augment del volum intern no ha de superar l’error màxim permès per a la quantitat mínima mesurada.
V ind ≤ 0,01 x QMM
C) Sistemes de mesura, anomenats assortidors o dispensadors, destinats al subministrament a vehicles automòbils de substàncies no destinades a l’ús com a combustible: dissolucions d’urea en aigua.
C.1. Descripció del mètode d’assaig utilitzant atuells patró.
Operacions prèvies: abans de començar els assajos es duen a terme les operacions prèvies següents:
1.1. Comprovació del cable: es comprova la integritat del cable o dels cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el computador de l’assortidor/dispensador.
1.2. Mullada de l’atuell patró: en el cas que la verificació es faci després d’un període prolongat d’inactivitat de l’atuell, se l’ha de mullar inicialment.
Assaig de quantitat mínima: l’assaig de quantitat mínima té per objecte determinar l’error de l’assortidor o el dispensador en la quantitat mínima mesurada. Amb aquesta finalitat s’utilitza un atuell patró amb capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurada de l’assortidor/dispensador. L’assaig es duu a terme al cabal mínim possible més proper a l’indicat a la placa de característiques de l’assortidor/dispensador i en les condicions normals d’ús.
L’error màxim permès per a quantitats mínimes mesurades més grans o iguals a 2 l és el ± 1 % de la quantitat mínima mesurada; per a quantitats mínimes mesurades de menys de 2 l és el recollit a la taula 1 següent:
Taula 1. Error màxim permès per a quantitats mínimes mesurades de menys de 2 l
| Quantitat mínima de mesura (QMM) | Error màxim permès |
|---|---|
| D’1 L a 2 l | ± 1 % |
| De 0,4 L a 1 l | ± 1 % de QMM |
| De 0,2 L a 0,4 l | ± 0,4 % |
| De 0,1 L a 0,2 l | ± 2 % de QMM |
| Menor de 0,1 l | ± 0,2 % |
Assaig al cabal màxim: l’assaig al cabal màxim té per objecte determinar l’error de l’assortidor o el dispensador al cabal màxim proporcionat per aquest darrer, en condicions normals d’ús. S’ha d’utilitzar un atuell patró amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum abocat per l’assortidor/dispensador assajat en un minut de funcionament a cabal màxim.
Aquest assaig es fa en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
3.1. Es buida i s’escorre, si escau, l’atuell després de l’operació de mullada o d’un assaig precedent. L’escorriment, excepte indicació expressa en el certificat de calibratge, es considera finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.
3.2. S’inicia l’assaig al cabal màxim, per al qual es despenja i escorre la pistola de l’assortidor o dispensador i, si cal, es posa a zero el dispositiu indicador (si el responsable de l’assaig ho considera convenient, aquest assaig es pot fer a continuació d’un volum qualsevol sense posar a zero prèviament el dispositiu indicador). S’aboca a l’atuell patró, al cabal màxim permès pel sistema, el volum corresponent a la indicació de la capacitat nominal de l’atuell utilitzat.
El cabal màxim proporcionat pel sistema ha de ser superior al 60 % del valor del cabal màxim Q màx assenyalat a la placa de característiques. Si el cabal màxim proporcionat pel sistema no compleix aquest requisit, el sistema ha de ser reparat i sotmès després a la verificació oportuna.
3.3. Es llegeix el volum indicat a l’atuell i es calcula l’error relatiu. L’error màxim permès és ± 0,5 %.
Assaig al cabal reduït: l’assaig al cabal reduït té com a objectiu verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua a un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50 % del cabal utilitzat a l’assaig al cabal màxim i s’utilitza un atuell patró amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum abocat per l’assortidor o dispensador assajat en un minut de funcionament al 50 % del cabal utilitzat a l’assaig al cabal màxim. Es duu a terme seguint els mateixos passos que a l’assaig al cabal màxim.
En cas que l’assortidor/dispensador tingui la funció de predeterminació de volum, aquests assajos es poden fer utilitzant aquesta funció ajustada a la capacitat nominal de l’atuell patró utilitzat.
L’error màxim permès és ± 0,5 %.
Assajos de funcionament general.
5.1. Dispositiu de posada a zero: consisteix a despenjar la pistola i verificar que tant l’indicador de volum com el de l’import se situen correctament a zero. Pot ser necessari, si escau, esperar el procés d’habilitació del subministrament si aquest darrer és controlat de forma remota per un sistema extern.
En el cas d’assortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control, es verifica la seguretat de la posada a zero despenjant la pistola i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de posar en funcionament l’assortidor o dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització s’ha emès des de la sala de control.
L’error màxim permès és:
Amb dispositiu indicador discontinu: ± 0 %.
Amb dispositiu indicador continu: ± 0,5 % de la quantitat mínima mesurada.
5.2. Control del preu unitari: aquesta verificació s’ha de fer durant l’assaig al cabal màxim i es calcula com la diferència entre l’import indicat i l’import calculat a partir del volum indicat i el preu unitari.
L’error màxim permès és igual a l’import corresponent al ± 1 % de la quantitat mínima mesurada.
5.3. Control de l’alimentació elèctrica d’emergència: es verifica el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas de tall de l’alimentació elèctrica de l’assortidor/dispensador.
D) Sistemes de mesura destinats al subministrament de gasos liquats del petroli GLP per a vehicles d’automoció, en endavant “assortidors o dispensadors de GLP”
D.1. Descripció del mètode d’assaig utilitzant comptadors patrons.
Operacions prèvies: abans de començar els assajos es duen a terme les operacions prèvies següents:
1.1. Comprovació del cable: es comprova la integritat del cable o dels cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el computador.
1.2. Rodatge previ: es connecta el comptador patró i se sotmet el conjunt, assortidor o dispensador i comptador patró, a un rodatge previ de 100 l de producte al cabal màxim proporcionat pel sistema, en condicions normals d’ús, per carregar el circuit entre el patró i el sistema de mesura que s’ha de verificar.
Assaig de quantitat mínima: aquest assaig de quantitat mínima té per objecte determinar l’error de l’assortidor o dispensador en la quantitat mínima mesurada. Aquest assaig s’ha de fer d’acord amb el que indica la recomanació OIML R 117, Sistemes de mesura dinàmica per a líquids diferents de l’aigua, a l’annex corresponent, a la versió en vigor.
L’error màxim permès per a quantitats mínimes mesurades superiors o iguals a 2 l és el ± 2 % de la quantitat mínima mesurada, i per a quantitats mínimes mesurades de menys de 2 l és el recollit a la taula 2 següent:
Taula 2. Error màxim permès per a quantitats mínimes mesurades de menys de 2 l
| Quantitat mínima mesurada (QMM) | Error màxim permès |
|---|---|
| D’1 L a 2 l | ± 2 % |
| De 0,4 L a 1 l | ± 2 % de QMM |
| De 0,2 L a 0,4 l | ± 0,8 % |
| De 0,1 L a 0,2 l | ± 4 % de QMM |
| Menors de 0,1 L | ± 0,4 % |
Assaig al cabal màxim: l’assaig al cabal màxim té per objecte determinar l’error del sistema de mesura al cabal màxim proporcionat per aquest darrer en condicions normals d’ús. Aquest assaig es fa d’acord amb el que indica la Recomanació OIML R 117, en vigor.
Es calcula l’error relatiu.
L’error màxim permès a cadascun dels assajos és ± 1 %.
Assaig al cabal mínim: l’assaig al cabal mínim té per objecte determinar l’error del sistema de mesura al cabal mínim proporcionat per aquest darrer, en condicions normals d’ús. Aquest assaig es fa d’acord amb el que indica la Recomanació OIML R 117, en vigor.
Es calcula l’error relatiu.
L’error màxim permès a cadascun dels assajos és ± 1 %.
Assajos de funcionament general.
5.1. Dispositiu de posada a zero: consisteix a despenjar la pistola i verificar que tant l’indicador de volum com el de l’import se situen correctament a zero. Pot ser necessari, si escau, esperar el procés d’habilitació del subministrament si aquest darrer és controlat de forma remota per un sistema extern.
En el cas d’assortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control, es verifica la seguretat de la posada a zero despenjant la pistola i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de posar en funcionament l’assortidor o dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització s’ha emès des de la sala de control.
L’error màxim permès és:
Amb dispositiu indicador discontinu: ± 0 %.
Amb dispositiu indicador continu: ± 1 % de la quantitat mínima mesurada.
5.2. Comprovació de la dilatació de la mànega i el drenatge: el seu propòsit és comprovar la dilatació de la mànega i el dispositiu antidrenatge de la pistola, així com els dispositius per evitar el flux invers al mesurador.
Aquest assaig es fa d’acord amb el que indica la Recomanació OIML R 117, en vigor.
5.3. Control del preu unitari. Aquesta verificació s’ha de fer durant l’assaig al cabal màxim i es calcula com la diferència entre l’import indicat i l’import calculat a partir del volum indicat i el preu unitari.
L’error màxim permès és igual a l’import corresponent al ± 2 % de la quantitat mínima mesurada.
5.4. Control de l’alimentació elèctrica d’emergència: es verifica el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas de tall de l’alimentació elèctrica de l’assortidor/dispensador.
5.5. Control de la funció de temps d’espera per a dispensadors amb indicador electrònic: es verifica als dispensadors amb indicadors electrònics la funció de temps d’espera al final d’una transacció.
L’assaig es duu a terme segons el que disposa l’annex específic per a la verificació inicial de l’OIML R 117-2, en vigor.
5.6. Comprovació de l’eliminació d’aire: el seu propòsit és comprovar que el volum de GLP en fase gasosa no altera l’exactitud del sistema de mesurament en una transacció nova.
Aquest assaig es fa d’acord amb el que indica la Recomanació OIML R 117, en vigor.
Annex IV. Taxímetres
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern, a la fase d’instruments en servei, dels taxímetres.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern fa referència a la fase d’instruments en servei, que comprèn la verificació després de reparació, calibratge i/o la verificació periòdica.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable per a la comercialització i la posada en servei dels taxímetres està recollida en el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels taxímetres s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
La substitució d’un taxímetre per un altre al mateix vehicle sense modificar la resta de la instal·lació serà considerada com una modificació de les condicions inicials del taxímetre i per això li correspondrà la realització d’una verificació després de modificació, d’acord amb el que indica l’apèndix II d’aquest annex. Aquesta nova instal·lació donarà lloc a la utilització d’una nova sol·licitud de verificació de l’instrument, i caldrà assenyalar-hi l’actuació efectuada com a «reinstal·lació taxímetre».
El canvi de tarifes en un taxímetre es considerarà modificació, i li correspondrà la realització d’una verificació després de modificació i assenyalar l’actuació com a «canvi de tarifes» a la sol·licitud de verificació.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 9 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al capítol quart del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà d’un any.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme seran els indicats als apèndixs I i II d’aquest annex, respectivament.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a taxímetres
Definicions: a més de les definicions establertes pel Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura, s’hi inclouen altres definicions a efectes aclaridors.
1.1. Tarifa: conjunt de valors econòmics, de temps i de distància que defineixen com el taxímetre calcula l’import del servei i aplica, o permet aplicar, els suplements per serveis addicionals. Poden existir diferents tarifes en funció de la distància i/o la durada del servei, de l’hora del dia, de la data o del dia de la setmana. Les tarifes són definides i publicades per l’administració pública competent. Cada tarifa ha de tenir un identificador únic.
Cada tarifa ha de tenir definits els conceptes següents:
– un únic import inicial,
– un únic import quilomètric,
– un únic import horari,
– els suplements addicionals,
– l’horari d’aplicació de la tarifa, i
– el calendari de dies festius.
No s’admet incloure valors diferents de paràmetres metrològics en una mateixa tarifa.
No obstant això, l’administració pública competent pot definir per a algunes tarifes, que també han de disposar del seu identificador, que l’import del servei coincideixi amb el valor de l’import inicial previst de manera que sigui possible establir preus fixos per a determinats serveis.
En aquest cas, l’import inicial es carrega al programa de tarifes com a tarifa fixa i el taxímetre permet seguir mesurant la distància i la durada del servei, i aquests paràmetres porten aparellats un valor igual a zero. El taxímetre ha d’indicar l’import inicial durant tot el servei.
1.2. Programa de tarifes: conjunt de valors que són carregats i aplicats al taxímetre i que permeten que aquest darrer funcioni d’acord amb les tarifes vigents.
Errors màxims permesos: per al conjunt de mesura taxímetre més vehicle, els errors màxims permesos per a una distància recorreguda donada o per a un temps transcorregut donat no han de sobrepassar els valors establerts a continuació:
Per al temps transcorregut: ± 0,2 % del valor real.
Per a la distància recorreguda: ± 2 % del valor real.
Estructura tarifària.
3.1. La quantitat reflectida pel taxímetre a la posició “per pagar” és el valor final degut pel servei. L’import ha de ser llegible durant almenys 10 segons, i no és possible anar a la posició de «lliure» fins que hagi transcorregut aquest temps.
3.2. L’import corresponent als suplements no es pot expressar en valors percentuals. No es poden aplicar suplements de tarifes diferents de les que corresponguin al trajecte. El taxímetre, amb el corresponent programa de tarifes instal·lat, ha de satisfer aquest requisit.
3.3. En el vehicle taxi, la indicació de tarifa que apareix al mòdul repetidor de tarifes exterior s’ha de correspondre amb la visualitzada al taxímetre.
3.4. No es permet incloure paràmetres manuals referits a horari i calendari en taxímetres amb automatismes temporals que gestionen l’entrada de cada tarifa depenent de l’hora i la data.
3.5. L’import o tarifa fixa inicial, comunament anomenat baixada de bandera, ha de mostrar al taxímetre tots els conceptes coneguts.
- En cas que hi hagi una carrera mínima dins de l’import inicial, en la definició de les tarifes, cal indicar la distància que ha de recórrer des de l’inici del servei fins que el taxímetre fa el primer salt a l’indicador d’import o el temps que ha de transcórrer des de l’inici del servei fins que el taxímetre fa el primer salt. La indicació és a distància si la velocitat del vehicle és superior a la velocitat del canvi d’arrossegament i és en temps si la velocitat del vehicle fos inferior.
– En el cas de tarifa fixa es considera com a preu final la tarifa fixa inicial, comunament coneguda com a baixada de bandera, segons el que indica el punt 1.1 anterior.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica de taxímetres
El procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica d’un taxímetre consta dels tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Examen administratiu: per a la verificació després de reparació i/o calibratge s’ha de fer d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica s’ha de fer d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
En ambdós casos l’organisme de control metrològic comprova la part accessible de la instal·lació amb els precintes corresponents, així com la identificació del programa de tarifes.
Examen metrològic: els taxímetres han de continuar satisfent els requisits essencials que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei, i en particular es comprova el compliment dels requisits establerts a l’apèndix I d’aquest annex d’acord amb les fases que es descriuen a continuació:
2.1. Fase d’inspecció visual. Es duran a terme les comprovacions següents:
Que el taxímetre es correspon amb l’identificat a l’examen administratiu;
Que el taxímetre porta a la caràtula o en una placa, fàcilment llegible i visible, les indicacions següents:
i. El nom del fabricant i la seva marca;
ii. La designació del model de l’instrument, el número i l’any de fabricació;
iii. El signe d’aprovació de model o marcatges de conformitat;
iv. La seva constant k.
Que estigui degudament precintat.
2.2. Fase de verificació del manteniment de les característiques metrològiques: el taxímetre instal·lat al vehicle ha de ser sotmès a les proves de verificació, seguint el procediment que es descriu a continuació:
i. Arrossegament horari: un mínim de dos mesures;
ii. Arrossegament quilomètric: una mesura per cada tarifa, a una velocitat compresa entre 40 km/h i 120 km/h, amb un mínim de tres mesures en aquestes condicions.
En cas de disposar de la versió del programa de tarifes, facilitat pel responsable del programa, només cal comprovar tres mesures amb una única tarifa.
Les condicions generals per fer aquests assajos han de ser:
– Temperatura: entre -10 °C i +60 °C.
– Humitat relativa: fins al 95 %.
Els errors màxims permesos són els establerts al punt 2 de l’apèndix I d’aquest annex.
Apèndix III
Requisits d’instal·lació de taxímetres
La instal·lació dels taxímetres als vehicles per al servei de taxi ha de garantir el punt correcte de la presa del senyal taquimètric amb una interfície adequada que eviti, durant la instal·lació o reparació de l’aparell taxímetre, la manipulació o intervenció sobre cap element o sistema del vehicle, mantenint les màximes garanties metrològiques, així com el seu precintament. Per complir aquesta condició, la instal·lació del taxímetre al vehicle s’efectua d’acord amb el Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles i el Reglament de tallers de reparació d’automòbils i les seves modificacions.
A efectes metrològics es considera que formen part del taxímetre les connexions associades al seu funcionament.
La instal·lació del taxímetre, des de la presa de senyal fins al taxímetre i el mòdul repetidor de tarifes múltiples, no pot contenir cap element aliè al taxímetre, és en tot moment contínua i no desmuntable i disposa dels precintes que garanteixin el control metrològic de l’instrument.
Un cop instal·lat el taxímetre per un reparador en un taxi d’acord amb el que indica el punt 1 d’aquest apèndix, ha de ser programat amb les tarifes vigents.
La identificació del programa de tarifes oficialment aprovades per l’administració pública competent en matèria de tarifes del servei de taxi s’efectua directament sobre el taxímetre, entrant en la seva posició de versió de programa. Aquesta identificació ha de ser facilitada, mitjançant una declaració responsable, a les administracions públiques competents, pel responsable del programa de tarifes.
A la primera instal·lació d’un taxímetre en un vehicle de servei de taxi, el reparador calcula el valor correcte de la constant de l’instrument k, en impulsos per quilòmetre i amb una tolerància màxima del ± 0,5 %. Aquesta constant es recalcula si canvien les característiques dimensionals dels pneumàtics.
La determinació del coeficient característic del vehicle w, en impulsos per quilòmetre, l’ha d’efectuar el reparador que faci la instal·lació tenint present el següent:
i. Els pneumàtics del vehicle de servei d’autotaxi són els que equipi el vehicle i han de tenir una circumferència efectiva u. Han d’estar en bon estat i inflats a la pressió correcta;
ii. La càrrega del vehicle serà de 225 kg ± 30 kg;
iii. El vehicle s’ha de desplaçar arrossegat pel motor en terreny pla i horitzontal, en línia recta, i a una velocitat de 40 km/h ± 5 km/h, o en un banc de corrons correctament calibrat.
Quan els assajos s’efectuïn en condicions diferents de les esmentades en el punt 7 d’aquest apèndix, els resultats s’han de modificar, amb les correccions necessàries, per portar el seu valor al que s’hagi obtingut si s’han fet en les condicions definides.
Annex V. Instruments destinats a mesurar les emissions dels gasos d’escapament dels vehicles equipats amb motors d’encesa per espurna (gasolina)
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern, en la fase d’instruments en servei, dels instruments destinats a mesurar les emissions dels gasos d’escapament que s’utilitzen en la inspecció i el manteniment professional de vehicles de motor en circulació equipats amb motors d’encesa per espurna (gasolina), anomenats d’ara endavant analitzadors de gasos d’escapament.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern fa referència a la fase d’instruments en servei, que comprèn la verificació després de reparació i/o calibratge i la verificació periòdica.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable a la comercialització i la posada en servei dels analitzadors de gasos d’escapament.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels analitzadors de gasos d’escapament s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 10 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà d’un any.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme seran els indicats als apèndixs I i II d’aquest annex, respectivament.
Aquests instruments han de continuar satisfent els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a analitzadors de gasos d’escapament
Els analitzadors de gasos d’escapament han de continuar complint els requisits indicats, i per a la fase de verificació després de reparació, calibratge i/o la fase de verificació periòdica es comprova específicament el que indica l’apèndix II d’aquest annex.
Errors màxims permesos: els errors màxims permesos són els que s’indiquen a la taula.
Per a cadascuna de les fraccions mesurades en condicions nominals de funcionament, l’error màxim permès és el més gran dels dos valors que apareixen a la taula 1. Els valors absoluts s’expressen en % vol. o en ppm vol., i els valors percentuals són el percentatge del valor real.
Els errors de l’instrument s’han de determinar separadament per a cada mesurant i almenys per a tres valors dins del seu camp de mesura.
Taula 1. Errors màxims permesos
| Paràmetre | Classe 0 | Classe I |
|---|---|---|
| Fracció de CO | ± 0,03 % vol. ± 5 % | ± 0,06 % vol. ± 5 % |
| Fracció de CO2 | ± 0,5 % vol. ± 5 % | ± 0,5 % vol. ± 5 % |
| Fracció d’HC | ± 10 ppm vol. ± 5 % | ± 12 ppm vol. ± 5 % |
| Fracció d’O2 | ± 0,1 % vol. ± 5 % | ± 0,1 % vol. ± 5 % |
En l’assaig de temps de resposta, per a la determinació de CO, CO2 i HC, els instruments han d’indicar el 95 % del valor final en 15 segons o menys després del canvi de gas amb contingut zero en aquests components. Per determinar l’O2 l’instrument ha d’indicar un valor de menys de 0,1 % vol. en 60 segons o menys després de canviar d’aire al gas de referència per al calibratge lliure d’O2.
En l’assaig de fuites la influència de la dilució amb aire ambient sobre els resultats de la mesura no ha de ser més gran que la meitat del valor absolut de l’error màxim permès indicat a la taula 1 per al CO, CO2 i HC, i 0,1 % vol per a l’O2.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica d’analitzadors de gasos d’escapament
El procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o de verificació periòdica d’un analitzador de gasos d’escapament consta dels tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Examen administratiu: per a la verificació després de reparació i/o calibratge s’ha de fer d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica s’ha de fer d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Examen metrològic: els analitzadors de gasos d’escapament han de continuar satisfent els requisits essencials que van donar origen a la comercialització i la posada en servei. En particular, s’ha de comprovar el compliment dels requisits que estableix l’apèndix I d’aquest annex mitjançant els assajos detallats corresponents a la Norma UNE 82501, Instruments destinats a mesurar les emissions dels gasos d’escapament dels vehicles de motor. Característiques i mètodes d’assaig, en vigor. En concret: corba de calibratge, temps d’escalfament, temps de resposta, baix cabal, fuites i residus d’hidrocarburs. En el cas dels assajos de temps de resposta i baix cabal, s’ha d’utilitzar una barreja la fracció de la qual en volum d’oxigen sigui zero.
Els errors màxims permesos són els que estableix l’apèndix I d’aquest annex.
2.1. Requisits generals per efectuar assajos: tots els assajos es duen a terme en les condicions nominals de funcionament indicades a l’apèndix I i establertes específicament, per a l’instrument en qüestió, a la documentació associada al procediment d’avaluació de la conformitat aplicat per a la comercialització i posada en servei.
2.2. S’ha de disposar de barreges de gas de referència traçables que compleixin els requisits indicats per a aquestes barreges en la Norma UNE 82501, en vigor.
Annex VI. Instruments destinats a mesurar l’opacitat i a determinar el coeficient d’absorció lluminosa que s’utilitzen en la inspecció i el manteniment de vehicles de motor equipats amb motors d’encesa per compressió (dièsel)
Apartat 1. Objecte
L’objecte d’aquest annex constitueix la regulació del control metrològic de l’Estat dels instruments destinats a mesurar l’opacitat i a determinar el coeficient d’absorció lluminosa que s’utilitzen en la inspecció i el manteniment de vehicles de motor equipats amb motors d’encesa per compressió (dièsel), anomenats d’ara endavant opacímetres.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern establert en aquest annex és el que es refereix respectivament a les fases d’avaluació de la de conformitat i d’instruments en servei.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable a la comercialització i la posada en servei dels opacímetres està recollida pel Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els opacímetres descrits pel Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura han de complir els requisits essencials comuns dels instruments de mesura aplicables, a més dels requisits específics inclosos a l’apèndix I d’aquest annex, el compliment dels quals es constata a través del procediment tècnic d’assajos establert a l’apèndix II d’aquest annex.
Els mòduls que es fan servir per dur a terme l’avaluació de la conformitat dels opacímetres són indicats pel fabricant entre les opcions següents:
Mòdul B, examen de tipus, més mòdul D, de conformitat amb el tipus basada en l’assegurament de la qualitat del procés de producció.
Mòdul B, examen de tipus, més mòdul F, de conformitat amb el tipus basada en la verificació de l’instrument.
Mòdul H1, conformitat basada en el ple assegurament de la qualitat més l’examen del disseny.
L’aplicació de la Norma UNE 82503, Instruments destinats a mesurar l’opacitat i a determinar el coeficient d’absorció lluminosa dels gasos d’escapament de motors d’encesa per compressió (dièsel), en vigor, proporciona presumpció de conformitat amb els requisits essencials establerts al punt 1 de l’apèndix I d’aquest annex. Així mateix, proporciona presumpció de conformitat parcial o total amb els requisits essencials l’aplicació dels programes d’assaig d’acord amb els documents normatius.
Per comprovar els requisits essencials cal disposar dels mitjans tècnics que es descriuen a l’apèndix I d’aquest annex.
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme per a l’avaluació de la conformitat són els indicats als apèndixs I i II d’aquest annex, respectivament.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels opacímetres s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix III d’aquest annex.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 9 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix III d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà d’un any.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme són els indicats als apèndixs I i III d’aquest annex, respectivament.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a opacímetres
La descripció i les característiques metrològiques, tècniques i de disseny dels opacímetres es troben recollides a la Norma UNE 82503, en vigor.
Requisits generals: els opacímetres han de complir els requisits que es troben a la Norma UNE 82503, en vigor.
L’opacímetre ha de proporcionar la mesura, almenys, en coeficient d’absorció lluminosa (k) i, si així ho estableix el fabricant, també pot mostrar els mesuraments en opacitat (N). L’opacitat i el coeficient d’absorció lluminosa es relacionen mitjançant la llei de Beer-Lambert.
Els valors mínims exigits per a la resolució de les indicacions són 0,1 % per a l’escala d’opacitat (N) i 0,01 m-1 per a l’escala de coeficient d’absorció lluminosa (k).
L’opacímetre ha de tenir un temps d’escalfament i una estabilització inferior a 15 minuts. No ha de permetre la realització de lectures durant el temps d’escalfament.
Les parts de l’instrument que es poden utilitzar exteriorment o que poden ser desplaçades al voltant del vehicle per l’usuari, funcionaran amb una alimentació aïllada igual o inferior a 50 V. Si no és així, cal demostrar que l’alimentació subministrada és igualment segura.
La font d’emissió lluminosa és un díode emissor de llum verda amb un pic espectral comprès entre 550 nm i 570 nm, o qualsevol altra solució aportada pel fabricant que permeti assegurar l’exactitud de l’opacímetre.
El receptor pot ser una cèl·lula fotoelèctrica o un fotodíode, amb filtre, si cal, o qualsevol altra solució aportada pel fabricant que permeti assegurar l’exactitud de l’opacímetre.
La tolerància de paral·lelisme dels feixos lluminosos respecte a l’eix òptic ha de ser de menys de 3r.
La relació entre la lectura de l’indicador i la intensitat de la llum rebuda, al marge d’ajust del circuit, i pel camp de temperatura de funcionament de la font lluminosa i del receptor, ha de ser una funció lineal dins de ± 0,5 %, o demostrar que té un disseny adequat perquè la llum paràsita quedi reduïda al mínim.
La lectura de sortida s’ha de poder portar a zero quan el flux lluminós passi a través d’una zona de mesura plena d’aire net o d’un filtre neutre.
Els opacímetres que no apreciïn el 100 % d’opacitat han d’estar proveïts d’un filtre de densitat òptica neutra per comprovar el valor màxim d’escala indicat pel fabricant.
L’opacímetre ha de disposar d’un procés automàtic o semiautomàtic per assegurar que està ajustat correctament per al zero i per al valor màxim del rang de mesura de l’instrument abans de començar el mesurament.
El fabricant ha d’especificar la longitud efectiva del trajecte de l’anvers lluminós i la seva incertesa.
Ha de quedar demostrat per disseny que la pressió del gas d’escapament a la cambra de fum no difereix de la pressió atmosfèrica a més de 750 Pa quan l’opacímetre funciona dins dels límits especificats. En cas que això no quedi demostrat, l’opacímetre ha d’estar equipat amb dispositius apropiats per mesurar la pressió a la cambra de fum.
L’opacímetre ha d’estar equipat amb sensors adequats per determinar la temperatura del gas a l’entrada de la cambra de fum i la temperatura de les parets de la cambra. Cal indicar el rang de mesura dels sensors esmentats.
L’opacímetre ha de disposar dels mitjans adequats perquè la temperatura del gas a l’entrada de la cambra no sigui inferior a 40 °C. Si pel tipus de motor no és possible aconseguir una temperatura dels gasos a l’entrada de la cambra superior a 40 °C, l’opacímetre ha de permetre fer la mesura de l’opacitat amb autorització manual. Ha de quedar registrat aquest fet, així com la temperatura dels gasos a l’entrada de la cambra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.