LegalizeDecret 329/2024, del 4-9-2024, d’aprovació del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura
L’opacímetre ha de disposar dels mitjans adequats per evitar que la temperatura de la paret de la cambra sigui inferior a 70 °C, cas en què l’opacímetre no ha de permetre fer mesuraments. Ha de quedar reflectit a la documentació si l’opacímetre fa correccions en la indicació del coeficient d’absorció lluminosa amb la temperatura.
Les sondes de presa de mostra de l’opacímetre han d’estar equipades amb un sistema que permeti fixar-les al tub d’escapament i introduir-les com a mínim 50 mm. A més, el diàmetre ha d’assegurar una mostra representativa i un flux correcte a través de l’opacímetre. La sonda ha d’estar centrada al tub d’escapament. El fabricant ha d’aportar les característiques de les sondes, entre d’altres: la marca, el model, la longitud de les sondes, el diàmetre del tub i el sistema de fixació.
L’opacímetre ha de sol·licitar una comprovació amb una pantalla o un filtre de densitat òptica neutra o un filtre electrònic almenys setmanalment. La comprovació es fa amb un filtre amb un valor d’opacitat entre el 40 % i el 60 %. Es considera superat aquest control si el valor llegit del filtre es troba en l’interval següent: el valor del filtre ± 10 % (unitats absolutes) d’opacitat (N) o el valor del filtre ± 0,25 m-1 en coeficient d’absorció lluminosa (k).
L’opacímetre no ha de permetre prendre mesures d’opacitat i/o coeficient d’absorció lluminosa si aquesta comprovació no s’ha fet o no ha estat satisfactòria.
Durant el funcionament l’opacímetre ha de mostrar en una pantalla de visualització els valors dels mesuraments.
Requisits tècnics específics. A més, els opacímetres han de complir els requisits tècnics específics següents:
2.1. S’ha de garantir l’emmagatzematge de resultats a llarg termini. S’estableix un període mínim de dos anys.
2.2. Comunicacions: si l’opacímetre és capaç de comunicar-se amb altres dispositius externs, les interfícies necessàries per a aquestes comunicacions han d’estar protegides de manera que no interfereixin en el funcionament normal.
Quan es transfereixin resultats de mesura a una xarxa oberta, cal garantir-ne la integritat. Per fer-ho, es pot recórrer a l’ús de mètodes criptogràfics, claus de seguretat o sumes de comprovació.
2.3. Programari: els requisits generals del programari del control metrològic de determinats instruments de mesura, a més, de la documentació de programari subministrada pel fabricant, ha d’incloure com a mínim:
una descripció del programari rellevant;
una descripció de l’exactitud dels algorismes de mesurament (per exemple, l’algorisme d’arrodoniment en calcular l’opacitat o el coeficient d’absorció lluminosa);
una descripció de la interfície d’usuari, almenys els menús i els diàlegs;
la identificació inequívoca del programari;
una descripció del sistema informàtic;
els mitjans d’assegurament del programari;
el manual d’operació, i
qualsevol altra informació rellevant sobre les característiques del programari.
Inscripcions obligatòries: els opacímetres han de presentar les inscripcions indelebles i llegibles següents:
i. la identificació inequívoca de l’opacímetre i informació sobre la seva exactitud;
ii. el tipus utilitzat de dispositiu de presa de mostra del gas d’escapament, amb la marca;
iii. la longitud efectiva de la mostra de gas d’escapament;
iv. el rang de mesura, i
v. la temperatura ambient d’utilització.
Errors màxims permesos. L’error màxim permès és el més gran dels indicats per a cada assaig, si escau, d’acord amb el que especifica la taula 1:
Taula 1. Errors màxims permesos
| Assaig | Error màxim permès en unitats de coeficient d’absorció lluminosa k | Error màxim permès en unitats d’opacitat N |
|---|---|---|
| Corba de calibratge | 0,15 m-1 | 2 % |
| Conformitat de les escales | 0,05 m-1 | |
| Deriva de la posada a zero i del màxim de lectura | 0,03 m-1 | 0,5 % |
| Estabilitat de la lectura | 0,03 m-1 | 0,5 % |
| Repetibilitat | 0,05 m-1 | 1 % |
| Assajos de factors d’influència i pertorbacions | 0,05 m-1 | 1 % |
| Comparació amb l’opacímetre de referència a l’avaluació de la conformitat | 0,15 m-1 per k ref < 2 m-1 / 8 % de k per k ref ≥ 2 m-1 | |
| Comparació amb l’opacímetre de referència a la verificació després de reparació, calibratge i/o la verificació periòdica | 0,2 m-1 per k ref < 2 m-1 / 10 % de k perk ref ≥ 2 m-1 |
Mitjans tècnics d’assaig. Per fer els assajos cal disposar de:
Un joc de quatre filtres de densitat òptica neutra els valors dels quals permetin assegurar la mesura en els valors límit de coeficient d’absorció (k) establerts a les disposicions reglamentàries que li són aplicables i que incloguin el màxim admissible de lectura de l’opacímetre, calibrats amb traçabilitat a patrons nacionals o internacionals i amb incertesa absoluta expandida com a màxim del 0,7 en unitats d’opacitat (N).
Un generador de fums que proporcioni fum que permeti assegurar la mesura en els valors límit de coeficient d’absorció establerts a les disposicions reglamentàries que li són aplicables.
Un opacímetre de referència que cal comparar anualment amb l’opacímetre de referència nacional.
Qualsevol altre mitjà que permeti fer els assajos d’acord amb les reglamentacions vigents.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a l’avaluació de la conformitat
L’avaluació de la conformitat d’un opacímetre amb els requisits que li són aplicables es duu a terme aplicant el que indica l’apartat 3 d’aquest annex.
Examen de tipus d’opacímetres (mòdul B). L’examen de tipus dels opacímetres s’ha d’efectuar d’acord amb el que disposa el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els assajos es fan sobre l’equip complet, per a la qual cosa el sol·licitant ha d’aportar totes les parts integrants de l’opacímetre juntament amb els dispositius complementaris necessaris.
El fabricant ha d’especificar les condicions de funcionament aplicables a l’opacímetre. En particular:
les condicions nominals de funcionament,
l’entorn climàtic, que haurà d’estar comprès com a mínim entre 5 °C i 40 °C,
la classe d’entorn mecànic aplicable, que és l’M1,
els intervals de voltatge i freqüència per al subministrament de tensió de corrent altern,
els límits del subministrament de tensió de corrent continu.
S’examina la documentació presentada, es comprova la conformitat amb aquest annex i es faran els assajos següents:
Els assajos es duen a terme, en general, en les condicions de referència indicades a la Norma UNE 82503, en vigor, excepte els assajos en què s’indiquin expressament altres condicions.
1.1. Assajos a laboratori en les condicions de referència:
1.1.1. Corba de calibratge: es faran cinc mesures de cadascun dels filtres en N i k, incloent-hi el zero i el màxim de lectura. Les mitjanes aritmètiques obtingudes no han de superar els errors màxims permesos.
1.1.2. Conformitat de les escales: es fa una mesura de cadascun dels filtres a N i k, excloent-ne el filtre corresponent al 100 % d’opacitat. Es calculen, segons l’equació de Beer-Lambert, els valors en k partint dels valors en N mesurats i es comparen amb els valors en k mesurats.
1.1.3. Deriva de la posada a zero i del màxim de lectura: es fa una mesura de zero i del màxim d’escala a N i k. Transcorreguts cinc minuts es repeteixen les mesures. Les diferències d’aquestes mesures no han de superar els errors màxims permesos.
1.1.4. Estabilitat de la lectura: un cop transcorregut el temps d’escalfament de l’opacímetre, es fa una mesura del filtre corresponent a la meitat de l’escala de lectura a N i k; aquesta mesura és a temps zero. Posteriorment es fan mesures successives amb el mateix filtre al cap de dos minuts, al cap de cinc minuts i al cap de quinze minuts des del temps zero. La diferència entre les lectures més gran i més baixa no ha de superar l’error màxim permès.
1.1.5. Repetibilitat: es prendran deu mesures consecutives de cadascun dels filtres a N i k. Les diferències entre les lectures més gran i més petita no han de superar l’error màxim permès.
1.2. Assajos de factors d’influència i pertorbacions: els procediments aplicables als assajos que es descriuen a continuació són conformes a les versions en vigor dels documents normatius o les normes harmonitzades aprovades internacionalment. Tots aquests assajos es fan amb l’opacímetre en condicions nominals de funcionament.
Per fer aquests assajos s’utilitza el filtre corresponent a la meitat de l’escala de lectura.
La diferència entre les lectures més gran i més baixa no ha de superar l’error màxim permès.
Durant aquests assajos els opacímetres han de:
funcionar correctament i respectar els errors màxims permesos, o
no mostrar indicació del resultat de la mesura, i tornar a la normalitat després de l’assaig.
1.2.1. Assajos en entorn climàtic:
Calor seca: aquest assaig consisteix en una exposició de l’opacímetre a una temperatura de 40 °C i una humitat no superior al 50 % durant 2 hores. El temps d’assaig comença una vegada que l’opacímetre es troba en condicions de temperatura estable (temps zero), i es fa una mesura en N i k cada mitja hora, és a dir, a temps zero, al cap de 30 minuts, al cap de 60 minuts, al cap de 90 minuts i al cap de 120 minuts.
Fred: aquest assaig consisteix en una exposició de l’opacímetre a una temperatura de 5 °C durant 2 hores. El temps d’assaig comença una vegada que l’opacímetre es troba en condicions de temperatura estable (temps zero), i es fa una mesura en N i k cada mitja hora, és a dir, a temps zero, al cap de 30 minuts, al cap de 60 minuts, al cap de 90 minuts i al cap de 120 minuts.
Calor humida: aquest assaig consisteix en una exposició de l’opacímetre a una temperatura de 40 °C i una humitat relativa constant del 90 % durant 4 dies. L’assaig es duu a terme de manera que no es condensi aigua sobre l’opacímetre. Es fa un mesurament cada dia a N i k; l’opacímetre es connecta només per al mesurament.
1.2.2. Assajos en entorn mecànic:
Xoc mecànic: l’opacímetre se situa en la posició normal d’utilització sobre una superfície rígida. S’aixeca 25 mm recolzant-se sobre cadascuna de les arestes de la base i després es deixa caure lliurement sobre la superfície d’assaig. Es fa una mesura a N i k abans i una altra després de cada caiguda.
Vibracions: norma aplicable per a opacímetres portàtils: Norma EN 60068-2-64, Assajos ambientals. Part 2: Mètodes d’assaig. Assaig Fh: Vibració aleatòria de banda ampla (control digital) i guia, en vigor.
Consisteix a fer vibrar l’opacímetre en condicions nominals de funcionament, escombrant la freqüència al rang de 10 Hz a 150 Hz, a un nivell RMS d’1,6 m·s-2, amb un nivell DSA de 0,05 m2·s-3 al rang de 10 Hz a 20 Hz i de -3 dB/octava al rang de 20 Hz a 150 Hz. S’apliquen vibracions successivament segons tres eixos amb una durada mínima de 2 minuts per eix. Es fa una mesura en N i k abans i una altra després de l’aplicació de l’assaig.
1.2.3. Assajos de pertorbacions elèctriques i electromagnètiques:
Descàrregues electrostàtiques: norma aplicable: Norma EN 61000-4-2, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-2: Tècniques d’assaig i de mesura. Assaig d’immunitat a les descàrregues electrostàtiques, en vigor.
En cas que l’opacímetre no tingui terminal de posada a terra, s’ha de situar sobre una superfície plana posada a terra les dimensions de la qual excedeixin, almenys, en 0,1 m les pròpies de l’opacímetre. El cable de connexió de la capacitat amb el terra ha de ser tan curt com sigui possible.
Es farà una mesura en N i k abans de la pertorbació i una altra després d’aplicar cadascun dels modes de mesurament establerts a la norma.
Ràfegues elèctriques: norma aplicable: Norma EN 61000-4-4, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-4: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als transitoris elèctrics ràpids en ràfegues, en vigor.
S’apliquen ràfegues a cada polaritat durant un període de temps no inferior a 1 minut. S’ha de fer una mesura en N i k abans de la pertorbació i una altra durant la realització de l’assaig.
Immunitat electromagnètica radiada: norma aplicable: Norma EN 61000-4-3, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-3: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als camps electromagnètics, radiats i de radiofreqüència, en vigor.
Es fa una mesura en N i k abans i una altra durant l’aplicació del camp.
Immunitat als camps electromagnètics conduïts: norma aplicable: Norma EN 61000-4-6, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-6: Tècniques d’assaig i de mesura. Immunitat a les pertorbacions conduïdes, induïdes pels camps de radiofreqüència, en vigor.
Es fa una mesura en N i k abans i una altra durant l’aplicació del camp.
Camps magnètics a la freqüència de la xarxa: norma aplicable: Norma EN 61000-4-8, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-8: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als camps magnètics a freqüència industrial, en vigor.
Es fa una mesura en N i k abans i una altra durant l’aplicació del camp.
Variacions de la tensió d’alimentació: consisteix a exposar l’opacímetre a les variacions de tensió d’alimentació elèctrica i freqüència que s’indiquen a la Norma EN 61000-4-11, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-11: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als buits de tensió, interrupcions breus i variacions de tensió, en vigor.
Es fa una mesura en N i k en condicions nominals d’alimentació elèctrica i una altra durant l’aplicació en les condicions indicades a la norma.
Variacions de la freqüència d’alimentació: consisteix a exposar l’opacímetre a variacions de freqüència elèctrica en les condicions nominals d’alimentació, amb una tolerància de ± 2 % de la freqüència nominal. Es fa una mesura en N i k en condicions nominals de freqüència elèctrica i una altra durant cadascuna de les variacions.
1.3. Proves de seguretat.
Continuïtat a terra: el valor mitjà de la resistència no ha de superar 0,5 Ω.
Rigidesa elèctrica i resistència a l’aïllament.
El valor mesurat de la resistència no ha de ser inferior a 20 MΩ.
1.4. Comparació amb l’opacímetre de referència: es connecten simultàniament al generador de fums l’opacímetre de referència i l’opacímetre que cal assajar. Aquest assaig s’ha de fer en condicions nominals de funcionament i s’ha de repetir fins que es garanteixi l’estabilitat de les mesures. S’han d’obtenir almenys deu mesures consecutives que compleixin el criteri que les diferències entre les lectures màxima i mínima tant de l’opacímetre de referència com de l’opacímetre que s’assaja no siguin superiors a 0,45 m-1 en k. Les diferències obtingudes entre l’opacímetre de referència i l’opacímetre que cal assajar no han de superar els errors màxims permesos.
Assajos per a l’avaluació de la conformitat (mòduls D i F):
2.1. Assajos al laboratori: consistiran en la comprovació de la conformitat de l’opacímetre amb el tipus, així com en la superació dels assajos indicats als punts 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4 i 1.1.5 d’aquest apèndix, en les condicions de referència.
2.2. Assaig de comparació amb l’opacímetre de referència fent servir un sistema generador de fum: l’assaig es fa en condicions de nominals de funcionament i ha de complir el que indica el punt 1.4 d’aquest apèndix.
Assajos per a l’avaluació de la conformitat (mòdul H1): l’examen de disseny aplicat als opacímetres ha de complir els requisits establerts en aquest annex.
Els assajos per a l’avaluació de la conformitat basada en el ple assegurament de la qualitat aplicat als opacímetres s’han de dur a terme d’acord amb el que determina el punt 2 d’aquest apèndix.
Apèndix III
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica d’opacímetres
El procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o de verificació periòdica d’un opacímetre consta dels tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Examen administratiu: per a la verificació després de reparació i/o calibratge s’ha de fer d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica s’ha de fer d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Examen metrològic: els opacímetres han de continuar satisfent els requisits essencials que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei. En particular, es comprova el compliment dels requisits establerts a l’apèndix I d’aquest annex mitjançant els assajos detallats corresponents a la Norma UNE 82503, en vigor, en condicions nominals de funcionament.
Els errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica són els establerts a l’apèndix I d’aquest annex.
Els assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica són:
Corba de calibratge segons el punt 1.1.1 de l’apèndix II d’aquest annex.
Deriva de la posada a zero i del màxim de lectura segons el punt 1.1.3 de l’apèndix II d’aquest annex.
Estabilitat de la lectura segons el punt 1.1.4 de l’apèndix II d’aquest annex.
Comparació amb l’opacímetre de referència d’acord amb el punt 1.4 de l’apèndix II d’aquest annex variant el nombre de mesures consecutives a cinc que compleixin el criteri que les diferències entre les lectures màxima i mínima tant de l’opacímetre de referència com de l’opacímetre que s’assaja no siguin superiors a 0,45 m-1 en k. Les diferències obtingudes entre l’opacímetre de referència i l’opacímetre que cal assajar no han de superar els errors màxims permesos.
Annex VII. Registradors de temperatura i termòmetres
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern dels instruments destinats a mesurar i/o registrar la temperatura utilitzats en el transport, l’emmagatzematge, la distribució i el control de productes a temperatura controlada en compliment de disposicions reglamentàries, denominats en endavant “registradors de temperatura i termòmetres”.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern establert en aquest annex és el que es refereix respectivament a les fases d’avaluació de la de conformitat i d’instruments en servei.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable a la comercialització i la posada en servei dels registradors de temperatura i termòmetres està recollida en el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els registradors de temperatura i termòmetres descrits pel Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura han de complir els requisits essencials comuns dels instruments de mesura aplicables en el Capítol II del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura. Els instruments que no utilitzin dispositius electrònics estan exempts dels requisits comuns aplicables a instruments electrònics.
A més, han de complir els requisits específics inclosos a l’apèndix I d’aquest annex.
Els assajos que s’han de fer per a l’avaluació de la conformitat són els indicats a l’apèndix II d’aquest annex.
Els mòduls que es fan servir per dur a terme l’avaluació de la conformitat dels registradors de temperatura i termòmetres són indicats pel fabricant entre les opcions següents:
Mòdul B, examen de tipus, més mòdul D, de conformitat amb el tipus basada en l’assegurament de la qualitat del procés de producció.
Mòdul B, examen de tipus, més mòdul F, de conformitat amb el tipus basada en la verificació de l’instrument.
Mòdul G, conformitat basada en la verificació per unitat.
Per a registradors de temperatura dissenyats com a dos unitats dissociables i intercanviables d’equip de lectura i sensor, en el cas que tots els paràmetres metrològics de mesura de temperatura siguin al sensor, en el certificat de l’avaluació de la conformitat mitjançant examen de tipus, mòdul B, cal especificar-hi com s’efectua aquesta intercanviabilitat i com s’han de fer els mòduls F o D.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels registradors de temperatura o termòmetres s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix III d’aquest annex.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 10 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per al cas de registradors de temperatura amb dos unitats dissociables i intercanviables, s’etiqueta cada element dissociable.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix III d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà de dos anys.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme són els indicats a l’apèndix III d’aquest annex.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a registradors de temperatura i termòmetres
Els requisits essencials específics, metrològics i tècnics que han de complir els instruments són:
– Per a registradors de temperatura, els determinats a l’apartat 5 de la Norma EN 12830:2019, Registradors de temperatura per al transport, emmagatzematge i distribució de productes sensibles a la temperatura – Assajos, funcionament, aptitud d’ús.
– Per a termòmetres, els determinats a l’apartat 4 de la Norma EN 13485:2002, Termòmetres per a la mesura de la temperatura de l’aire i dels productes durant el transport, l’emmagatzematge i la distribució d’aliments refrigerats, congelats i ultracongelats i gelats. Assajos, funcionament, aptitud d’ús.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a l’avaluació de la conformitatde registradors de temperatura i termòmetres
L’avaluació de la conformitat dels registradors de temperatura i termòmetres amb els requisits que li són aplicables s’ha de dur a terme aplicant el que indica l’apartat 3 d’aquest annex.
Mòduls B i G. Els assajos que s’han de fer i han de ser superats satisfactòriament per l’instrument són els de la taula 1, que fa referència a diversos apartats de les normes EN 12830:2019 i EN 13485:2002.
Taula 1. Apartats de les normes
| Assajos | Instal·lació estàtica | Transport | Apartat de la Norma EN 12830 | Apartat de la Norma EN 13485 |
|---|---|---|---|---|
| Determinació de l’error en la mesura de la temperatura | + | + | 6.3 | 5.3 |
| Determinació del temps de resposta | + | + | 6.4 | 5.4 |
| Determinació de l’error al registre del temps (1) | + | + | 6.5 | – |
| Variació en la tensió d’alimentació (2) | + | + | 6.6.2 | 5.5.2 |
| Rigidesa dielèctrica (2)) | + | + | 6.6.9 | 5.5.8 |
| Influència de la temperatura ambient | + | + | 6.6.3 | 5.5.3 |
| Assaig de temperatura en condicions d’emmagatzematge i transport | + | + | 6.6.4 | 5.5.4 |
| Resistència als xocs (3) | + | 6.6.5 | 5.5.5 | |
| Vibracions mecàniques | + | 6.6.6 | 5.5.6 | |
| Graus de protecció proporcionats per l’envoltant | + | + | 6.6.7 | 5.5.7 |
| Compatibilitat electromagnètica (EMC) (2) (4) | + | + | – | – |
| Assaig de programari (2) | + | + | 6.7 | – |
(1) Només en registradors de temperatura.
(2) Si és aplicable.
(3) En termòmetres, només per a termòmetres fixos.
(4) El registrador o el termòmetre ha d’estar d’acord amb els requisits de les normes EN 61000-6-3/A1, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 6-3: Normes genèriques. Norma d’emissió en entorns residencials, comercials i d’indústria lleugera, i EN 61000-6-1, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 6-1: Normes genèriques. Immunitat en entorns residencials, comercials i d’indústria lleugera. (IEC 61000-6-1:2005), o equivalents en vigor i qualsevol altra norma específica quan sigui aplicable.
- S’aplica l’assaig corresponent.
En l’examen de tipus s’han d’especificar les característiques de tots els elements possibles que preveuen tota la cadena de mesura.
Els errors màxims permesos en els assajos inherents a l’examen de tipus són els indicats a l’apartat 6.2 de la Norma EN 13485:2002, per a termòmetres, i els apartats 5.10.2.1 i 5.10.2.4 de la Norma EN 12830:2019, per a registradors de temperatura, que es mostren a les taules següents.
Taula 2. Classes d’exactitud de registradors de temperatura
| Classe | 0,2 | 0,5 | 1 | 2 |
|---|---|---|---|---|
| Errors màxims permesos | ± 0,2 °C | ± 0,5 °C | ± 1 °C | ± 2 °C |
| Resolució | < 0,1 °C | < 0,2 °C | ≤ 0,5 °C | ≤ 1 °C |
Taula 3. Classes d’exactitud de termòmetres per mesurar la temperatura de l’aire
| Classe | 1 | 2 |
|---|---|---|
| Errors màxims permesos | ± 1 °C | ± 2 °C |
| Resolució | 0,5 °C | 1 °C |
Taula 4. Classes d’exactitud de termòmetres per mesurar la temperatura interna del producte
| Classe | 0,5 | 1 |
|---|---|---|
| Errors màxims permesos | 0,5 °C | 1 °C |
| Resolució | 0,1 °C | 0,5 °C |
Taula 5. Error relatiu màxim del temps per a registradors de temperatura
| Error relatiu màxim del temps |
|---|
| 0,1 % de la durada del registre per a durades de fins a 31 dies |
| 0,02 % de la durada del registre, incloent-hi l’error de la data i el temps, per a durades de més de 31 dies |
Tot registrador de temperatura i termòmetre fabricat conforme a una certificació d’examen de tipus, així com els seus sensors, ha de portar inscrites les indicacions establertes a l’apartat 8 de les normes EN 12830:2019 i EN 13485:2002, per a registradors de temperatura i termòmetres, respectivament.
Mòduls F i D. Els assajos que s’han de realitzar i han de ser superats satisfactòriament per l’instrument són els indicats a l’apartat 5.3 de la Norma EN 13485.2002, per a termòmetres, i als apartats 6.3 i 6.5 de la Norma EN 12830:2019, per a registradors de temperatura, així com el marcatge i el precinte correctes definits en els corresponents exàmens de tipus. En el cas de registradors, per a l’assaig de determinació de l’error en el registre del temps, se segueix el que indica l’apartat 6.5 de la Norma EN 12830:2019, fent l’assaig només a la temperatura corresponent a les condicions de funcionament normal o mitjà.
Els errors màxims permesos en els assajos són els recollits a la Norma EN 13485:2002, per a termòmetres, i la Norma EN 12830:2019, per a registradors de temperatura (vegeu les taules 2, 3, 4 i 5 d’aquest apèndix). Es comprova el funcionament correcte de tots els dispositius de visualització, impressió i descàrrega de dades que porti associat el registrador i que figurin en l’examen de tipus.
Un cop efectuats els assajos corresponents a aquest mòdul amb resultat satisfactori, en el cas dels instruments que requereixin una instal·lació posterior per a la qual s’hagi d’aixecar i restituir algun precinte sense modificar les connexions inicials, el reparador autoritzat o el fabricant comprova el funcionament correcte dels instruments una vegada instal·lats i col·loca els precintes aixecats. Si la instal·lació, a més, implica fer canvis en les connexions inicials o instal·lar nous conductors previstos en l’examen de tipus corresponent entre els sensors de temperatura i l’equip de lectura, respecte al conjunt que s’ha assajat, l’examen de tipus ha d’indicar quins precintes poden ser aixecats a la instal·lació sense requerir una verificació després d’una reparació posterior
Així mateix, proporciona presumpció de conformitat parcial o total amb els requisits essencials l’aplicació dels programes d’assaig corresponents als documents normatius, segons la seva definició.
Apèndix III
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica de registradors de temperatura i termòmetres
El procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o de verificació periòdica d’un registrador de temperatura o termòmetre consta dels tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Examen administratiu: per a la verificació després de reparació i/o calibratge s’ha de fer d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica s’ha de fer d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Examen metrològic: els assajos corresponents a la verificació periòdica i a la verificació després de reparació i/o calibratge són els indicats a la Norma EN 13486:2002, Registradors de temperatura i termòmetres per al transport, l’emmagatzematge i la distribució d’aliments refrigerats, congelats i ultracongelats i gelats. Verificació periòdica.
Així mateix, proporciona presumpció de conformitat parcial o total amb els requisits essencials l’aplicació dels programes d’assaig corresponents als documents normatius, segons la seva definició.
Els errors màxims permesos per a la verificació periòdica i per a la verificació després de reparació i/o calibratge són els indicats a la Norma EN 13485:2002, per a termòmetres, i a la Norma EN 12830:2019, per a registradors de temperatura (vegeu les taules 2, 3, 4 i 5 de l’apèndix II d’aquest annex). El registrador de temperatura o termòmetre ha de complir els errors màxims permesos per a la classe que apareix a la placa de característiques. En cap cas no es dona per favorable una verificació periòdica o després de reparació i/o calibratge si l’error de l’instrument és superior a l’error màxim permès per a la classe del marcatge.
En el cas de registradors de temperatura, si durant la verificació periòdica o després de reparació i/o calibratge el desfasament horari del registrador és superior a 2 hores, es considerarà que la verificació no és favorable.
Annex VIII. Instruments destinats a mesurar la velocitat de circulació de vehicles de motor
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern dels instruments que mesuren la velocitat de circulació de vehicles de motor, anomenats d’ara endavant cinemòmetres, tant quan fan la seva funció bàsica de mesurar la velocitat com quan disposin d’altres opcions de mesura, com ara la distància intervehicular, quantificada en temps de separació entre vehicles, o la distància a l’objectiu necessària per identificar o determinar el carril de circulació.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern establert en aquest annex és el que es refereix respectivament a les fases d’avaluació de la de conformitat i d’instruments en servei i els regula.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase de l’avaluació de la conformitat aplicable a la comercialització i la posada en servei dels cinemòmetres està recollida en el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els cinemòmetres han de complir els requisits essencials comuns dels instruments de mesura aplicables, a més dels requisits específics inclosos a l’apèndix I d’aquest annex, el compliment dels quals es constata a través del procediment tècnic d’assaig establert a l’apèndix II d’aquest annex.
El mòdul que es fa servir per dur a terme l’avaluació de la conformitat dels cinemòmetres és:
Mòdul B, examen de tipus, més mòdul F, conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels cinemòmetres s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix III d’aquest annex.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix IV d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà d’un any.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els assajos que s’han de dur a terme en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica d’aquests instruments són els indicats als apèndixs III i IV d’aquest annex, respectivament.
Els errors màxims permesos s’estableixen a l’apèndix I.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a cinemòmetres
Requisits generals
1.1. El cinemòmetre ha d’estar concebut de manera que tots els elements que el componen puguin funcionar i mostrar resultats autònomament a l’efecte que puguin assajar-se de manera independent.
1.2. Els cinemòmetres es connecten a un dispositiu de filmació o de registre fotogràfic. S’ha d’assegurar la correspondència de la identificació del vehicle la velocitat del qual mesura el cinemòmetre amb la que apareix als registres. També s’ha d’identificar, sense ambigüitat, en la filmació o el registre fotogràfic el vehicle la velocitat del qual es mesura, i s’ha de garantir la integritat d’aquesta filmació. Les dades recollides a la filmació o al registre fotogràfic han de coincidir amb les indicades pel cinemòmetre i informaran, almenys, sobre els aspectes següents:
La data i l’hora de la mesura.
La velocitat mesurada del vehicle infractor.
Si el cinemòmetre mesura en ambdós sentits, la indicació del sentit de desplaçament del vehicle infractor.
La identificació del cinemòmetre que va prendre la mesura i la ubicació (si escau).
La indicació del límit de velocitat de la via.
1.3. Els cinemòmetres han d’estar dotats d’un dispositiu selector de velocitats que permeti identificar velocitats superiors a un valor predeterminat.
1.4. El resultat de cada mesura, igual o superior al valor predeterminat pel dispositiu selector de velocitats, s’ha de visualitzar mentre no intervingui l’operador, o fins a la mesura següent. Quan deixi de visualitzar-se el resultat, i excepte en el cas que aquest darrer quedi registrat, la mesura següent no es pot efectuar abans d’un període de tres segons.
1.5. El cinemòmetre no ha de mesurar simultàniament la velocitat dels vehicles en els dos sentits de circulació quan no es puguin assegurar aquests mesuraments.
1.6. En funció del tipus d’instal·lació i a l’efecte de considerar els errors màxims permesos, els cinemòmetres poden ser:
Fixos: quan van instal·lats sobre emplaçaments permanents i funcionen de manera autònoma sense la presència d’un operador;
Estàtics: quan van instal·lats de manera no permanent sobre un emplaçament immòbil, almenys, durant la realització del mesurament i amb la intervenció de l’operador, presencial o remot;
Mòbils: quan van instal·lats fermament sobre un vehicle i fan mesuraments amb aquest vehicle en moviment, tenint en compte la seva pròpia velocitat. També poden fer mesuraments amb el vehicle aturat; en aquest cas es consideren estàtics.
1.7. Els cinemòmetres fixos per mesurar la velocitat instantània, generalment, van ubicats en contenidors o cabines, que serveixen d’allotjament, suport i protecció. Si la cabina influeix en les característiques metrològiques del cinemòmetre, ha de complir els requisits que estableix aquest annex.
1.8. Els cinemòmetres mòbils han de determinar de forma simultània la velocitat dels dos vehicles (del mesurat i del vehicle on va instal·lat). La instal·lació dels cinemòmetres mòbils en vehicles que utilitzen el seu senyal tacomètric s’ha de fer disposant dels precintes que en garanteixin i n’assegurin la connexió al tacòmetre.
1.9. Els cinemòmetres que funcionin des d’emplaçaments estàtics, en presència d’un operador que en vigili el funcionament, s’han de col·locar sobre un trípode o un altre tipus de suport estable, respectant els angles d’apuntament, seguint les instruccions del manual de l’equip i les que indiqui el certificat d’avaluació de la conformitat.
1.10. Als cinemòmetres que funcionin sense la presència contínua d’un operador que en vigili el funcionament i que no siguin capaços de detectar, seguir i identificar inequívocament l’objectiu durant tot el procés de mesurament, se’ls exigirà almenys dos fotogrames del vehicle infractor fets en instants diferents: un mostra una visió panoràmica del vehicle i l’altre, la placa d’identificació.
1.11. La instal·lació dels cinemòmetres a la seva ubicació definitiva s’ha de fer per mitjà d’un dispositiu que permeti ajustar-los de manera estable seguint les instruccions del fabricant. La seva contribució a la incertesa relativa del sistema de mesura no ha de ser més gran que el 0,5 %.
1.12. Quan dos o més vehicles amb velocitats diferents entrin simultàniament al camp de mesura, el cinemòmetre no ha de donar la lectura de la velocitat tret que sigui capaç de detectar, seguir i identificar inequívocament els objectius durant tot el procés de mesurament.
1.13. La documentació tècnica subministrada pel fabricant ha d’especificar els elements que formen el cinemòmetre, així com el nombre i la ubicació dels precintes, tant al cinemòmetre com en altres elements de suport i connexió, i explicar els detalls per posicionar i ajustar correctament el cinemòmetre en totes les instal·lacions possibles (vehicles, cabines, trípodes, aeronaus o altres ubicacions). Els precintes asseguraran la correcta alineació i el manteniment de les característiques metrològiques del cinemòmetre.
1.14. Requisits addicionals en cas de mesura de distància intervehicular:
Es documenta mitjançant dos fotografies fetes durant el mesurament de la velocitat dels dos vehicles. Cada fotografia ha d’indicar la velocitat dels vehicles, la distància entre ells i l’hora de la mesura.
La distància entre vehicles es determina en funció de la velocitat mesurada dels vehicles i del temps que el segon vehicle, circulant darrere del primer, necessita per arribar al punt en què s’ha fet el mesurament de la velocitat del primer vehicle.
El temps de separació entre vehicles ve donat per la fórmula:
t = d/v
En què:
d és la distància entre vehicles;
v és la velocitat del vehicle que precedeix.
El cinemòmetre ha d’incloure evidències del procés de mesurament, com pot ser el registre en vídeo amb un camp de visió prou ampli perquè durant diversos segons s’apreciïn les maniobres i es descartin situacions en la via que haguessin forçat a reduir la distància de seguretat.
1.15. Requisits addicionals en cas de control semafòric. Un cinemòmetre combinat amb sistema de vigilància per a la fase vermella de semàfor (foto en vermell) funciona com a sistema de foto en vermell només quan es trobi en la fase vermella i canvia automàticament per funcionar com a cinemòmetre quan no ho estigui.
En cas que el cinemòmetre es combini amb sistemes de vigilància per a la fase vermella de semàfors, ha de satisfer els requisits següents:
Els requisits funcionals establerts a la Norma UNE 199142-1, Equipament per a la gestió del trànsit. Visió artificial. Detecció de vehicles infractors. Part 1: especificació funcional i protocols d’aplicació per a semàfor vermell, en vigor.
Han de garantir en tot moment la seguretat de la circulació. Els temps de transició (durada de la fase groga entre verd i vermell) són els establerts a les regulacions aplicables.
Estan ubicats en emplaçaments fixos i de manera que es possibiliti la connexió i l’intercanvi d’informació de forma normalitzada amb un o diversos centres de control i tramitació de denúncies.
La durada de la diferència de temps (temps que transcorre entre l’inici de la fase vermella i l’activació de la vigilància corresponent) no ha de ser inferior a 0,5 segons.
Les evidències d’infracció es documenten mitjançant una seqüència de fotos, almenys quatre fotografies que recullin una imatge de la part del darrere del vehicle i el llum vermell del semàfor en les situacions de vehicle abans de la línia de parada, vehicle que sobrepassa la línia de parada i vehicle que sobrepassa la cruïlla o el pas de vianants completament. Els registres fotogràfics han d’indicar el temps en què es van fer les fotografies, el temps en què el semàfor es va posar en vermell i el temps en què el vehicle va creuar la línia de parada. El temps s’indica amb una resolució de 0,01 segons.
La informació generada i la integritat de les dades han de quedar garantides segons el punt 2.1 d’aquest apèndix.
Els dispositius de foto en vermell que no tenen associada la funció de mesura de velocitat poden ser objecte d’una comprovació de les seves funcionalitats i paràmetres de configuració, d’acord amb la Norma UNE 199142-1 i segons s’estableix en el punt 1.1 d’aquest apèndix i en l’apartat A, punt 2, de l’apèndix II.
1.16. Requisits per a les cabines que influeixin en les característiques metrològiques del cinemòmetre:
S’entén per cabina el contenidor que serveix al cinemòmetre d’allotjament, suport i protecció i que disposa dels mitjans per orientar-lo i alimentar-lo. Incorpora una placa de característiques que, almenys, indiqui el model, el número de sèrie, les dades d’identificació del fabricant i la data de fabricació. No es considera cabina el vehicle sobre el qual vagi instal·lat un cinemòmetre mòbil ni els emplaçaments sobre els quals estiguin instal·lats els cinemòmetres estàtics.
El disseny i la fabricació de les cabines i dels seus ancoratges al sòl o l’estructura en què s’ubiqui, així com als elements actius del cinemòmetre, han de tenir la rigidesa mecànica, l’aïllament, la seguretat i la protecció adequats per usar-los. A aquest efecte, el fabricant ha d’aportar la documentació acreditativa i la relació de les normes que compleix.
Les cabines han de ser verificades periòdicament com a mínim cada sis anys, i després d’un calibratge i/o reparació.
Una cabina que disposi dels necessaris ancoratges i connexions de dades i d’alimentació normalitzats pot acollir diferents cinemòmetres del mateix model o fins i tot diferents models o marques, sempre que es garanteixi l’orientació correcta dels sensors de captació o les antenes del cinemòmetre. De la mateixa manera, un mateix cinemòmetre es pot instal·lar en diferents cabines del mateix model.
Requisits tècnics
El cinemòmetre ha d’estar concebut perquè pugui respectar els errors màxims permesos sense ajustaments durant un període d’un any d’ús normal.
El cinemòmetre ha d’estar equipat amb un rellotge de temps real per mantenir l’hora del dia i la data. S’apliquen els requisits següents al rellotge:
i. El registre horari ha de tenir una exactitud tal que la seva variació diària sigui inferior a 17 segons.
ii. La possibilitat de correcció del rellotge no pot ser superior a dos minuts a la setmana.
iii. La correcció de l’horari d’estiu i d’hivern es fa automàticament.
iv. Per a la mesura del temps intervehicular, ha de disposar de sensors que determinin els instants en què es mesura aquest temps, amb la resolució suficient i amb finestres de visualització de l’interval de temps mesurat i, si escau, visualització de les distàncies.
2.1. Protecció.
2.1.1. Comunicació: si el cinemòmetre és capaç de comunicar-se amb altres dispositius externs, les interfícies necessàries per a aquestes comunicacions han d’estar protegides de manera que no interfereixin en el funcionament normal del cinemòmetre.
Quan es transfereixin dades de mesura mitjançant una xarxa oberta, cal aplicar mètodes criptogràfics. Els codis o claus d’accés que s’utilitzen per a aquests propòsits han de ser confidencials i mantenir-se secrets i segurs als cinemòmetres, als dispositius electrònics o als subconjunts implicats.
2.1.2. Programari. La documentació de programari subministrada pel fabricant ha d’incloure com a mínim:
una descripció del programari rellevant;
una descripció de l’exactitud dels algorismes de mesurament (per exemple, l’algorisme d’arrodoniment en calcular la velocitat);
una descripció de la interfície d’usuari, almenys els menús i els diàlegs;
la identificació inequívoca del programari;
una descripció del sistema informàtic;
els mitjans d’assegurament del programari;
el manual d’operació, i
qualsevol altra informació rellevant a les característiques de programari.
2.1.3. Precintes: s’han de poder precintar els elements la manipulació dels quals pot conduir a errors de mesura o una reducció de la seguretat metrològica.
A la memòria tècnica presentada per a l’examen de tipus s’ha d’indicar el lloc d’aquests precintes, així com la seva naturalesa.
2.2. Inscripcions: els cinemòmetres o cada unitat que els forma han de presentar les inscripcions indelebles i llegibles següents:
i. Nom, nom comercial registrat o marca registrada del fabricant;
ii. Dades d’identificació del cinemòmetre i informació sobre la seva exactitud, i
iii. Espai per als marcatges de conformitat.
Requisits específics
3.1. Errors màxims permesos (EMP).
3.1.1. En la fase d’avaluació de la conformitat, els errors màxims permesos en l’examen de tipus, mòdul B, i en la conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte, mòdul F, s’indiquen a la taula 1.
Taula 1. Errors màxims permesos en la fase d’avaluació de la conformitat
| Errors màxims permesos | ||
|---|---|---|
| Segons el tipus d’instal·lació | Per a assajos al laboratori (per simulació) | Per a assajos a la carretera (tràfic real) |
| Cinemòmetre en instal·lació fixa o estàtica i de tram | ± 2 km/h | ± 3 km/h, per a v ≤ 100 km/h / ± 3 %, per a v > 100 km/h / ±1 km/h (1) |
| Cinemòmetre en instal·lació mòbil sobre vehicle | ± 5 km/h, per a v ≤ 100 km/h / ± 5%, per a v > 100 km/h | |
| Cinemòmetre en aeronau | Per a la posició i mesura de distàncies: ± 3 % (valor mínim 5 m) / Per al temps transcorregut en recorregut de distàncies: ± 0,1 % (valor mínim 0,2 s) / Per a la mesura de velocitat: ± 5 % | |
| Temps intervehicular (per a distància entre vehicles) | ± 0,2 s | ± 0,5 s |
(1) Error mitjà de tots els resultats a l’examen de tipus.
3.1.2. En la fase d’instruments en servei: els errors màxims permesos en la verificació després de reparació i/o calibratge són els mateixos que els indicats a la taula 1 d’aquest apèndix.
Els errors màxims permesos en la verificació periòdica de cinemòmetres són els que s’indiquen a la taula 2.
Taula 2. Errors màxims permesos en la verificació periòdica
| Errors màxims permesos | ||
|---|---|---|
| Segons el tipus d’instal·lació | Per a assajos al laboratori (per simulació de senyals) | Per a assajos a la carretera (tràfic real) |
| Cinemòmetre en instal·lació fixa o estàtica | ± 2 km/h, per a v ≤ 200 km/h ± 3 km/h, per v > 200 km/h | ± 5 km/h, per a v ≤ 100 km/h / ± 5 %, per a v > 100 km/h |
| Cinemòmetre en instal·lació mòbil sobre vehicle | ± 7 km/h, per a v ≤ 100 km/h / ± 7 %, per a v > 100 km/h | |
| Temps intervehicular (per a distància entre vehicles) | ± 0,2 s | ± 0,8 s |
Per als cinemòmetres de tram i en aeronau, els errors màxims permesos són els mateixos que per a l’avaluació de la conformitat, indicats al punt 3.1.1.
3.2. Condicions de funcionament:
L’interval de temperatura ha d’estar comprès com a mínim entre -10 °C i 55 °C.
La classe d’entorn mecànic aplicable és l’M2 o, en lloc seu, l’adequada a l’emplaçament previst del cinemòmetre, segons el que estableix el Capítol III del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
La classe d’entorn electromagnètic aplicable és l’E2 o, en lloc seu, l’adequada a l’emplaçament previst del cinemòmetre, segons el que estableix el Capítol III del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
3.3. Influències permeses en pertorbacions mecàniques i electromagnètiques: la variació d’un resultat de mesura sota la influència de pertorbacions mecàniques i electromagnètiques no pot excedir l’EMP al laboratori; en cas contrari ha d’indicar clarament que la indicació de la mesura no és vàlida o l’instrument ha de deixar de funcionar.
3.4. Requisits específics per a cinemòmetres amb efecte Doppler: els cinemòmetres d’efecte Doppler són els que utilitzen un transmissor i un receptor d’ona contínua a la banda de les microones i que operen sota el principi Doppler. Mesuren la velocitat instantània i estan compostos, generalment, d’una antena emissora i receptora, un element d’avaluació i un dispositiu fotogràfic, i han de satisfer les exigències següents:
La potència pic del lòbul principal d’emissió ha de ser superior almenys en 15 dB a la dels lòbuls secundaris en mesures directes, o en 30 dB després de la reflexió del senyal.
L’amplada del lòbul principal a 3 dB no ha de sobrepassar els 7° al pla de mesura horitzontal i, en el cas de mesurar en altres plans, els 9° al pla de mesura vertical; la desviació de l’eix mecànic respecte a l’eix de radiació no ha de ser superior a 0,5°.
La velocitat teòrica v, en funció de la freqüència f d del senyal simulat de Doppler, es calcula per la fórmula:
v = 0,5 f d λ /cos α
En què:
λ és la longitud d’ona de la radiació emesa pel radar;
α és l’angle d’incidència respecte de l’eix de la calçada.
Els circuits de microones han de garantir una estabilitat de freqüència millor que 0,15 % durant el període transcorregut entre verificacions.
Els punts a) i b) anteriors no són exigibles si el cinemòmetre és capaç de detectar, seguir i identificar inequívocament l’objectiu i conèixer la seva posició, durant tot el procés de mesurament.
Aquests cinemòmetres aniran dotats d’un dispositiu que permeti la simulació d’una o més velocitats preestablertes i representatives de les velocitats mesurades a la pràctica.
3.5. Requisits específics per a cinemòmetres de sensor: els cinemòmetres de sensor són els que utilitzen cables o altres dispositius que van col·locats sobre la calçada de tal manera que, quan un vehicle hi passa a través, es produeix algun canvi en les seves propietats físiques. Mesuren la velocitat instantània i generalment estan formats per bandes piezoelèctriques que s’insereixen a la calçada a distàncies conegudes i que, en exercir-se sobre elles una pressió, emeten impulsos que serveixen per mesurar temps de tall.
Han d’estar dissenyats per proporcionar dos lectures de velocitat procedents d’almenys tres sensors. Les dos velocitats s’han de comparar i, si la diferència és inferior a 2 km/h, es mostra la velocitat més baixa. Es poden utilitzar excepcionalment dos sensors; en aquest cas, el mesurament ha d’incloure almenys dos registres de la mesura de la velocitat mitjançant la detecció de l’entrada i la sortida del vehicle per ambdós sensors.
3.6. Requisits específics per a cinemòmetres òptics: els cinemòmetres òptics són els que utilitzen feixos de llum a la regió visible o infraroja de l’espectre electromagnètic. Mesuren la velocitat instantània del vehicle, que es pot determinar o pel processament de l’energia reflectida o pel mesurament dels intervals de temps entre interrupcions dels feixos provocades en ser travessats per un vehicle. Han d’estar proveïts de mitjans que permetin comprovar la seva veritable alineació amb el feix de llum.
La potència d’emissió dels cinemòmetres que utilitzen radiació làser no ha de ser perjudicial a l’ull humà i ha d’excedir la classe 1, d’acord amb les recomanacions establertes a la Norma EN 60825-1/A1, Seguretat dels productes làser. Part 1: Classificació de l’equip, requisits i guia de seguretat, en vigor, relativa a la seguretat dels productes làser. El fabricant o sol·licitant presentarà informes que justifiquin aquests requisits.
Aquests cinemòmetres poden ser:
De barra làser: consisteixen en una doble o triple barrera lluminosa, formada per emissions làser i detectors que marquen el moment d’interrupció del feix lluminós o el tall del feix pel vehicle. Coneixent la distància que hi ha entre les barreres lluminoses i el temps que transcorre entre talls successius del feix, determina la velocitat del vehicle.
De làser de mà: cinemòmetres estàtics que operen sota el principi distància/temps. La velocitat es determina mesurant el temps de vol d’una sèrie de polsos curts de llum generats per díodes làser d’infrarojos, que en xocar contra un objectiu es reflecteixen i que una vegada filtrats són detectats pels díodes. Un sistema controlat per un microprocessador mesura el temps transcorregut entre la generació i la detecció d’aquests polsos.
3.7. Requisits específics per a cinemòmetres de tram. Els cinemòmetres de tram es fan servir per determinar la velocitat mitjana en una distància coneguda.
Definicions:
i. Distància que es mesura: és la longitud del carril de circulació d’un tram sotmès a control d’aquest tipus de cinemòmetre. Aquest tram està delimitat pels punts referenciats i la seva distància és la longitud de la línia de mesurament imaginària més curta que el recorre, delimitada a banda i banda per les línies de senyalitzacions reals o imaginàries que el demarquen.
ii. Punts referenciats: són marques o referències al terreny que indiquen o delimiten la distància que es mesura. Posseeixen identificació pròpia i també poden servir d’ubicació o allotjament per a les càmeres de visió.
iii. Càmeres de visió: són càmeres de vídeo per a la visió o captació de matrícules dels vehicles objecte del mesurament. El seu funcionament, com a regla general, es desenvolupa en parelles de forma sincronitzada, amb rellotges incorporats per al mesurament del temps i sensors que determinen l’instant en què es comença a mesurar aquest temps.
Composició:
Aquests sistemes estan formats generalment per:
i. Càmeres de vídeo o qualsevol tipus de sensors o detectors interconnectats i instal·lats als punts de referència. Les instal·lacions o ubicacions d’aquestes càmeres o sensors han d’estar perfectament referenciades de manera que les càmeres puguin ser desmuntades i intercanviades sense possibilitat de confusió.
ii. Sistema o dispositiu de monitoratge i registre: és on s’emmagatzemen les dades del mesurament, com són, almenys la distància que es mesura, la identificació dels punts o emplaçaments, els temps de registre i les velocitats resultants.
iii. Elements de control: són els que processen els senyals de tota mena per al govern i control del procés de mesurament. Aquests elements de control poden anar integrats a les càmeres, formar part de les càmeres i estar ubicats a la instal·lació o lluny d’aquesta darrera, o bé formar part d’un centre de control independent i comú per a diferents models de càmeres; aquest centre de control també pot assumir les funcions de monitoratge i registre.
iv. Altres dispositius complementaris.
Funcionament:
El mode d’operació o funcionament seria el següent:
i. Localització i identificació de la matrícula del vehicle o objectiu per la primera càmera i registre del temps, t 1.
ii. Desplaçament del vehicle al llarg del tram que es mesura.
iii. Identificació del vehicle anterior per la segona càmera i registre del temps, t 2.
iv. Càlcul del temps transcorregut entre t 1 i t 2, i, com a conseqüència, de la velocitat mitjana.
Altres requisits.
i. El cinemòmetre ha de ser capaç de reconèixer els punts o les ubicacions on estan instal·lades les càmeres que formen el sistema, a l’efecte de tenir en compte els paràmetres necessaris per al mesurament.
ii. El cinemòmetre ha de ser capaç d’identificar de manera inequívoca l’objectiu que s’ha de mesurar, així com el punt d’inici i final del mesurament.
iii. Els rellotges de les càmeres emparellades estaran perfectament sincronitzats entre si, amb desfasaments de temps inferiors a 1 segon.
iv. Els valors de la distància, així com del temps transcorregut entre els punts d’identificació del vehicle, quan es visualitzin o s’imprimeixin, s’expressaran en les unitats següents:
– Distància recorreguda: en quilòmetres o metres.
– Temps transcorregut: en hores, minuts o segons, segons correspongui tenint en compte la resolució necessària.
– Velocitat: en quilòmetres per hora.
3.8. Requisits específics per a cinemòmetres en aeronau: aquests cinemòmetres poden anar ubicats en helicòpters, drons, avions d’ala fixa o altres sistemes de navegació i es fan servir per determinar la velocitat d’un vehicle des de l’aire. Van muntats generalment sobre plataformes o torretes aeronàutiques a bord d’aeronaus i són capaços de mesurar la velocitat dels vehicles de motor per identificar-los i seguir-los.
Algunes definicions.
i. Torretes optròniques: són plataformes aeronàutiques giroestabilitzades que serveixen per determinar les coordenades de posició del vehicle (longitud, latitud i altura).
ii. Línia de mira georeferenciada: és la direcció a l’espai terrestre que assenyalen les càmeres del sistema.
iii. Sistema de mesurament inercial: és la combinació d’un sistema de navegació inercial propi allotjat a la torreta i un receptor GNSS, que serveix per determinar amb precisió la línia de mira.
iv. Latitud: és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre i l’equador. Es mesura en unitats angulars, generalment graus i decimals de grau o graus, minuts i segons.
v. Longitud: és la mesura que expressa la distància horitzontal, paral·lela a l’equador, entre el meridià de Greenwich i un determinat punt de la terra. Es mesura en unitats angulars, generalment graus i decimals de grau o graus, minuts i segons.
vi. Geolocalització: és la capacitat de conèixer o localitzar l’objectiu mitjançant la línia de mira georeferenciada i la seva intersecció amb la superfície de la Terra, a través de la longitud i la latitud.
vii. Geosenyalització: és la capacitat de definir la latitud, la longitud i l’altura d’un punt a la superfície terrestre dins d’un sistema.
viii. Geoseguiment: és la capacitat de seguir un vehicle en el temps a través de l’evolució de la seva latitud i longitud.
Composició.
Aquest tipus de cinemòmetres poden estar formats per:
Una plataforma de gir estabilitzada, que pot portar els elements següents:
i. Càmeres de vídeo.
ii. Sistema de seguiment automàtic per vídeo (autotracker).
iii. Sistema de seguiment per coordenades geogràfiques (geotracking).
iv. Sistema inercial de mesures (IMU).
v. Sistema de recepció de senyals (GNSS).
vi. Sistema de mesurament de distàncies o telèmetre làser.
vii. Sistema de càlcul o unitat de procés, que recull la informació de la càmera i la processa i calcula la velocitat del vehicle identificat.
viii. Altres dispositius complementaris que integren el sistema sobre l’aeronau, com ara monitors de visualització, sistemes d’enregistrament i registre de dades.
Funcionament.
A tall d’exemple, sense excloure’s futures tecnologies, el funcionament d’un sistema format pels dispositius enumerats anteriorment seria el següent:
i. Localització del vehicle.
ii. Seguiment del mateix vehicle mitjançant autotracker i geotracking.
iii. Determinació de la velocitat del vehicle en les etapes següents:
– Determinació de la latitud i la longitud (georeferència) d’un vehicle en moviment en el temps t 1;
– Determinació de la latitud i longitud (georeferència) del mateix vehicle en el temps t 2;
– Càlcul del temps transcorregut entre t 1 i t 2;
– Diferència entre les posicions georeferenciades (t 1 i t 2);
– Càlcul de la velocitat a partir de les posicions i del temps transcorregut.
Les torretes aeronàutiques tindran capacitat d’auto-alineació independent de l’aeronau on estan instal·lades, i poden ser intercanviables entre diferents aeronaus.
El cinemòmetre ha de proporcionar i monitorar de manera clara i independent les dades següents a través d’una o diverses interfícies protegides i adequades:
− La posició de l’objectiu en temps d’observació diferents.
− La distància mesurada entre dos punts observats.
− El temps transcorregut entre les dos observacions.
Si les característiques de l’aeronau són importants per corregir les mesures efectuades pel cinemòmetre, aquest darrer ha de comptar amb mitjans per garantir-ne la connexió a l’aeronau en què va instal·lat.
Per fer assajos després de la instal·lació, el cinemòmetre ha de tenir l’opció de poder comprovar per mètodes auxiliars l’exactitud de les mesures de temps i distància, de forma independent, així com del càlcul de la velocitat.
3.9. Requisits específics per a altres cinemòmetres. Altres tipus de cinemòmetres poden ser: de visió artificial, d’ultrasons, de definició i d’altres tecnologies vàlides.
Els cinemòmetres que utilitzen un altre tipus de tecnologies diferents de les descrites en aquest apèndix hauran de demostrar que compleixen els requisits establerts en aquest annex.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a l’avaluació de la conformitat de cinemòmetres
En la fase d’avaluació de conformitat, el sol·licitant ha d’aportar els mitjans necessaris per garantir la correcta alineació de l’equip.
L’avaluació de la conformitat d’un cinemòmetre amb els requisits que s’apliquen s’ha de fer aplicant el mòdul B (examen de tipus) i el mòdul F (conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte).
El sistema de mesura utilitzat com a referència per a la comparació dels resultats dels cinemòmetres ha de tenir una incertesa inferior a un terç de l’error màxim permès per al cinemòmetre sotmès a assaig.
A) Examen de tipus de cinemòmetres (mòdul B).
L’examen de tipus dels cinemòmetres s’ha d’efectuar d’acord amb el que disposa l’article 6 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els assajos es fan sobre l’equip complet, per a la qual cosa el sol·licitant ha d’aportar totes les parts integrants del cinemòmetre, juntament amb els dispositius complementaris destinats a imprimir o registrar els resultats de les mesures efectuades. En cas de cinemòmetres de tram que utilitzin un centre de control independent com a element de control del procés de mesurament, s’ha d’aportar un certificat o informe d’avaluació de programari del centre, que asseguri i garanteixi els mesuraments efectuats, i s’han de complir els altres requisits establerts en aquest annex.
Per dur a terme els assajos de simulació de velocitat i distància, si escau, el fabricant facilita un conjunt de simulació adequat a cada tipus de cinemòmetre que ha d’anar proveït de sortides o preses d’informació del tipus bus CAN, ports RS 232 o similars, amb possibilitat de transmetre la informació via ràdio al centre de verificació per comparar-la.
El fabricant especifica les condicions de funcionament aplicables al cinemòmetre. En particular:
i. L’entorn climàtic, que ha d’estar comprès com a mínim entre -10 °C i 55 °C.
ii. La classe d’entorn mecànic en què s’ha d’utilitzar el cinemòmetre.
iii. La classe d’entorn electromagnètic.
S’examina la documentació presentada, es comprova la conformitat amb aquest annex i es fan els assajos següents:
Assajos al laboratori en condicions nominals.
1.1. Assajos de funcionament:
Funcionament general. Comprovació del dispositiu de selecció de velocitats, del visualitzador de les mesures i dels altres dispositius o subsistemes.
Dispositius de calibratge intern. Comprovació de l’exactitud de les velocitats simulades.
Alarma de tensió. Comprovació de l’alarma del cinemòmetre davant de variacions de la tensió d’alimentació per sota dels límits establerts.
Tret de la càmera fotogràfica. Després de connectar el cinemòmetre amb la càmera, es comprovarà la transmissió de les dades a la mateixa càmera una vegada configurat el valor de la mesura.
1.2. Assajos de simulació: aquests assajos consisteixen a projectar, de forma no intrusiva, sobre el cinemòmetre que s’assaja escenaris virtuals o a transmetre senyals òptics o elèctrics representatius, capaços de simular el pas de vehicles o objectius, a diferents velocitats i distàncies si escau.
Aquest mètode d’assaig és aplicable als cinemòmetres l’avaluació de la conformitat dels quals es faci a partir de l’entrada en vigor del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
1.3. Assaig d’antena (per a equips que utilitzen l’efecte Doppler): aquests assajos s’han de fer en cambres anecoiques amb anecoïtzació completa sobre un recinte apantallat, i amb característiques i dimensions adequades a les freqüències d’emissió dels cinemòmetres.
S’han de fer assajos que permetin obtenir, per a cada pla de polarització de mesura, els paràmetres d’antena següents:
L’atenuació dels lòbuls secundaris respecte del lòbul principal.
L’amplada del lòbul principal a 3 dB d’atenuació.
La desviació de l’eix mecànic respecte a l’eix de radiació.
L’estabilitat de la freqüència de radiació.
1.4. Assajos de factors d’influència i pertorbacions: els procediments aplicables als assajos que es descriuen a continuació són conformes a les versions en vigor dels documents normatius o les normes harmonitzades aprovades internacionalment. Tots aquests assajos es fan amb el cinemòmetre en condicions d’operació.
Durant aquests assajos els cinemòmetres han de:
funcionar correctament i respectar els errors màxims permesos, o
no mostrar indicació del resultat de la mesura, i han de tornar a la normalitat després de l’assaig.
1.4.1. Assajos en entorn climàtic.
Calor seca: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-2, Assajos ambientals. Part 2-2: Assajos. Assaig B: Calor seca. (IEC), i Norma EN 60068-3-1, Assajos ambientals. Part 3-1: Informació bàsica. Assajos de fred i de calor seca.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a una temperatura de +55 °C durant 2 hores.
Fred: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-1, Assajos ambientals. Part 2-1: Assajos. Assaig A: Fred, i Norma EN 60068-3-1, Assajos ambientals. Part 3-1: Informació bàsica. Assajos de fred i de calor seca.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a una temperatura de -10 °C durant 2 hores.
Calor humida: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-30, Assajos ambientals. Part 2-30: Assajos. Assaig Db: Assaig cíclic de calor humida (cicle de 12 h + 12 h), i Norma EN 60068-3-4, Assajos ambientals. Part 3-4: Documentació d’acompanyament i guia. Assajos de calor humida.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a variacions cícliques de temperatura entre 25 °C i 55 °C, mantenint la humitat relativa entre 93 % i 95 %.
Es fan dos cicles d’aquest assaig.
Esquitxades de parts exposades a l’aigua: es projecta un volum d’aigua d’aproximadament 10 litres, des d’una distància de 3 metres, contra cada costat del cinemòmetre sobre les parts exposades a l’aire lliure, una vegada per la part superior i una altra per la part inferior, i amb el cinemòmetre operatiu. Les esquitxades no han de penetrar a l’interior del cinemòmetre ni provocar indicacions errònies.
Aquest assaig no cal aplicar-lo als cinemòmetres destinats a ser operats des de vehicles terrestres o aeris o des de suports portàtils de tipus trípode.
1.4.2. Assajos en entorn mecànic: aquests assajos s’han d’aplicar exclusivament als cinemòmetres destinats a ser operats des de vehicles terrestres o aeris o des de suports portàtils de tipus trípode.
Vibracions aleatòries: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-64, Assajos ambientals. Part 2-64: Mètodes d’assaig. Assaig Fh: Vibració aleatòria de banda ampla i guia.
Consisteix a fer vibrar el cinemòmetre escombrant la freqüència al rang 10-150 Hz, a un nivell RMS (nivell eficaç total) d’acceleració de 7 m·s-2, amb un nivell DSA (densitat espectral d’acceleració) de:
1 m2·s-3 per a 10-20 Hz.
-3 dB/octava per a 20-150 Hz.
S’han d’aplicar vibracions successivament segons els tres eixos principals perpendiculars entre si, amb una durada mínima de 2 minuts per eix.
Xoc mecànic: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-31, Assajos ambientals. Part 2-31: Assajos. Assaig Ec: Xocs deguts a maneig brusc, assaig destinat principalment a equips.
Consisteix a deixar caure lliurement el cinemòmetre sobre una de les arestes a la superfície d’assaig des d’una altura de 25 mm.
1.4.3. Assajos de pertorbacions elèctriques.
Variacions de la tensió d’alimentació: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-11, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-11: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als buits de tensió, interrupcions breus i variacions de tensió.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a una variació de tensió de l’alimentació elèctrica indicada pel fabricant, i que ha de comprendre les tensions que van de menys del 15 % a més del 10 % de la tensió elèctrica nominal prevista.
Descàrregues electrostàtiques: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-2, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-2: Tècniques d’assaig i de mesura. Assaig d’immunitat a les descàrregues electrostàtiques.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a descàrregues electrostàtiques de 6 kV en contacte i de 8 kV a l’aire.
Ràfegues elèctriques: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-4, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-4: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als transitoris elèctrics ràpids a ràfegues.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a ràfegues de tensió transitòria en forma d’ona doblement exponencial. Cada impuls ha de tenir un temps de pujada de 5 ns i una durada a meitat d’amplitud de 50 ns.
La durada de la ràfega ha de ser de 15 ms, amb una periodicitat de 300 ms.
L’amplitud del pic de l’impuls serà de 1.000 V.
S’ha d’aplicar durant el temps necessari per simular cinc velocitats de mesura, amb errors dins dels marges permesos.
Immunitat electromagnètica radiada: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-3, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-3: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als camps electromagnètics, radiats i de radiofreqüència.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a camps electromagnètics radiats al rang de freqüència de 80 MHz a 2.000 MHz, amb un nivell d’intensitat de camp elèctric de 10 V/m, i un senyal sinusoidal d’1 kHz amb modulació en amplitud del 80 %.
Immunitat electromagnètica conduïda: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-6, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-6: Tècniques d’assaig i de mesura. Immunitat a les pertorbacions conduïdes, induïdes pels camps de radiofreqüència.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.