Decret 419/2024, del 30-10-2024, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis de gestió de carteres han d’informar el client quan el valor global de la cartera, tal com es valori al començament de cada període d’informació, es depreciï en un 10% i, posteriorment, en múltiples del 10%, a tot tardar al final del dia hàbil en què se superi el llindar o, en cas que se superi el llindar en un dia no hàbil, al tancament del següent dia hàbil.
Les entitats operatives del sistema financer que mantinguin un compte de client minorista que inclogui posicions en instruments financers palanquejats o operacions que impliquin passius contingents han d’informar el client quan el valor inicial de cada instrument es depreciï en un 10% i, posteriorment, en múltiples del 10%. La informació prevista en aquest apartat s’ha de facilitar instrument per instrument, llevat que s’acordi una altra cosa amb el client, i s’ha de facilitar com a tot tardar al final del dia hàbil en què se superi el llindar o, en cas que se superi el llindar en un dia no hàbil, al tancament del següent dia hàbil.
Article 17. Estat dels instruments financers o fons dels clients
Les entitats operatives del sistema financer que mantinguin instruments financers o fons de clients han d’enviar a cada client, almenys trimestralment i en un suport durador, un estat dels seus instruments financers o fons, llevat que s’hagi facilitat aquesta informació en un altre estat periòdic. Les entitats han de facilitar aquest estat amb més freqüència, si així ho sol·licita el client, aplicant un cost comercial raonable.
L’estat d’actius de clients esmentat a l’apartat 1 ha d’incloure la informació següent:
Dades de tots els instruments financers o fons mantinguts per l’entitat operativa del sistema financer per compte del client al final del període cobert per l’estat.
En quina mesura els instruments financers o fons dels clients han estat objecte d’operacions de finançament de valors.
El grau de qualsevol benefici meritat a favor del client en virtut de la participació en qualsevol operació de finançament dels valors, i la base de meritació d’aquest benefici.
Una indicació clara de quins actius o fons estan subjectes a les normes de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i d’aquest Reglament i quins no ho estan, com els que estiguin subjectes a acords de garantia financera amb canvi de titularitat.
Una indicació clara de quins actius es veuen afectats per algunes peculiaritats pel que fa a la seva propietat, per exemple a causa d’un dret de garantia.
El valor de mercat o el valor estimat, quan el valor de mercat no estigui disponible, dels instruments financers inclosos a l’estat, indicant clarament que el fet que no existeixi preu de mercat pot ser indicatiu d’una manca de liquiditat. L’entitat ha d’avaluar el valor estimat amb la màxima diligència.
Quan la cartera d’un client inclogui els ingressos d’una o més operacions no liquidades, la informació esmentada en la lletra a es pot basar en la data de negociació o en la data de liquidació, a condició que s’apliqui de manera coherent la mateixa base a tota la informació d’aquest tipus que figuri en l’estat.
L’estat periòdic dels actius del client esmentat a l’apartat 1 no s’ha de facilitar si l’entitat operativa del sistema financer ofereix als seus clients accés a un sistema en línia que reuneixi les condicions per ser considerat un suport durador, sempre que es pugui accedir fàcilment als estats actualitzats dels instruments financers o els fons del client i l’entitat tingui proves que el client hagi accedit a aquest estat almenys una vegada durant el trimestre de què es tracti.
Les entitats operatives del sistema financer que mantinguin instruments financers o fons i que prestin el servei de gestió de carteres per a clients poden incloure l’estat d’actius dels clients esmentat en l’apartat 1 en l’estat periòdic que facilita a aquest client en virtut de l’apartat 1 de l’article 15 d’aquest Reglament.
Article 17 bis. Informació sobre costos i despeses connexes
A l’efecte de facilitar informació als clients sobre tots els costos i les despeses, les entitats operatives del sistema financer han de complir els requisits detallats als apartats 2 a 10.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió a clients professionals tenen dret a convenir amb aquests clients una aplicació limitada dels requisits detallats establerts en aquest article. Les entitats operatives del sistema financer no estan autoritzades a pactar aquestes limitacions quan es prestin serveis d’assessorament en matèria d’inversió o de gestió de carteres o quan, amb independència del servei d’inversió prestat, els instruments financers de què es tracti tinguin derivats implícits.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió a contraparts elegibles tenen dret a pactar una aplicació limitada dels requisits detallats establerts en l’article esmentat, llevat del cas que, amb independència del servei d’inversió, els instruments financers de què es tracti tinguin derivats implícits i la contrapart elegible es proposi oferir-los als seus clients.
A efectes de la divulgació ex ante o ex post d’informació sobre costos i despeses als clients, les entitats operatives del sistema financer han d’agregar el següent:
Tots els costos i les despeses connexes cobrats per l’entitat operativa del sistema financer o tercers, quan s’hagi remès el client a aquests tercers, pels serveis d’inversió o els serveis auxiliars prestats al client; i
Tots els costos i les despeses connexes relacionats amb la producció i la gestió dels instruments financers.
Els costos a què es refereixen les lletres a i b són els enumerats en l’annex III d’aquest Reglament. A efectes de la lletra a, els pagaments percebuts de tercers per les entitats operatives del sistema financer en relació amb el servei d’inversió prestat a un client han de figurar desglossats per separat i el total dels costos i despeses agregades s’ha d’expressar tant en forma d’import d’efectiu com en percentatge.
Quan una part del total dels costos i les despeses s’hagi de pagar en moneda estrangera o representi un import de moneda estrangera, les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar una indicació de la moneda de què es tracti i del tipus de canvi i costos aplicables. Les entitats operatives del sistema financer també han d’informar sobre les condicions de pagament o una altra forma d’execució.
En relació amb la comunicació dels costos i les despeses de productes que no estiguin inclosos en el prospecte complet o en el prospecte simplificat conforme a l’article 56 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà per a l’inversor dels OIC, les entitats operatives del sistema financer han de calcular i revelar aquests costos, per exemple, posant-se en contacte amb les societats de gestió dels OIC per obtenir la informació pertinent.
L’obligació de presentar en el moment oportú informació prèvia completa sobre els costos i les despeses agregats associats a l’instrument financer i al servei d’inversió o auxiliar prestat s’ha d’aplicar a les entitats operatives del sistema financer en les situacions següents:
Quan l’entitat operativa del sistema financer recomani o vengui als clients instruments financers; o
Quan l’entitat operativa del sistema financer que presti qualsevol servei d’inversió estigui obligada a proporcionar als clients el prospecte complet i el prospecte simplificat.
Les entitats operatives del sistema financer que no recomanin ni venguin al client un instrument financer, o que no estiguin obligades a facilitar-li el prospecte simplificat o el prospecte complet, han d’informar el client sobre tots els costos i les despeses relacionats amb el servei d’inversió o auxiliar prestat.
Quan més d’una entitat operativa del sistema financer presti serveis d’inversió o serveis auxiliars al client, cadascuna d’elles ha de proporcionar informació sobre els costos dels serveis d’inversió o auxiliars que presta. Una entitat operativa del sistema financer que recomani o vengui als seus clients els serveis prestats per una altra empresa ha d’agregar els costos i les despeses dels seus propis serveis amb els costos i les despeses dels serveis prestats per l’altra entitat. L’entitat operativa del sistema financer ha de tenir en compte els costos i les despeses associats a la prestació d’altres serveis d’inversió o auxiliars per altres entitats quan hagi remès el client a aquestes altres entitats.
Quan es calculin els costos i les despeses sobre una base ex ante, les entitats operatives del sistema financer han d’utilitzar els costos realment suportats com a aproximació dels costos i les despeses previstos. En cas que els costos reals no estiguin disponibles, l’entitat operativa del sistema financer ha de fer estimacions raonables d’aquests costos. Les entitats operatives del sistema financer han de reexaminar les hipòtesis prèvies en vista de l’experiència posterior i han d’efectuar un ajust d’aquestes hipòtesis, en cas necessari.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar informació ex post anual sobre tots els costos i les despeses relacionats amb els instruments financers i serveis d’inversió i auxiliars, quan hagin recomanat o venut els instruments financers, o quan hagin facilitat al client el prospecte simplificat o el prospecte complet per a l’inversor en relació amb els instruments financers, i tinguin o hagin tingut una relació contínua amb el client durant l’any. Aquesta informació ha d’estar basada en els costos reals i s’ha de facilitar de forma personalitzada.
Les entitats operatives del sistema financer poden optar per facilitar aquesta informació agregada sobre els costos i les despeses dels serveis d’inversió i els instruments financers juntament amb la informació periòdica que, si escau, presentin als clients.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar als seus clients una il·lustració que mostri l’efecte acumulat dels costos sobre la rendibilitat quan prestin serveis d’inversió. Aquesta il·lustració s’ha de facilitar tant sobre una base ex ante com ex post. Les entitats operatives del sistema financer s’han d’assegurar que la il·lustració compleixi els requisits següents:
Que mostri l’efecte dels costos i les despeses totals sobre la rendibilitat de la inversió;
Que mostri els pics o les fluctuacions previstos en els costos; i
Que vagi acompanyada d’una descripció de la il·lustració.
Article 17 ter. Lliurament de la informació prèvia sobre costos i despeses a través d’un mitjà de comunicació a distància
En cas que el contracte de compra o de venda d’un instrument financer se subscrigui utilitzant un mitjà de comunicació a distància que impedeixi el lliurament previ d’informació sobre costos i despeses, l’entitat operativa del sistema financer pot facilitar aquesta informació sobre costos i despeses en format electrònic o en paper, si així ho demana un client minorista, sense demora indeguda després de la conclusió de l’operació, sempre que concorrin les condicions següents:
El client ha consentit a rebre la informació sense demora indeguda després de la conclusió de l’operació.
L’entitat ha donat al client l’opció de demorar la conclusió de l’operació fins que el client rebi la informació; o bé, alternativament, l’entitat ha ofert al client l’opció de rebre la informació sobre costos i despeses per telèfon abans de la conclusió de l’operació.
A més dels requisits previstos en aquest apartat, les entitats operatives del sistema financer estan obligades a oferir al client l’opció de rebre la informació sobre costos i despeses per telèfon abans de la conclusió de l’operació.
Secció segona. Execució òptima
Article 18. Criteris d’execució òptima
En executar les ordres dels clients, les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte els criteris següents per determinar la importància relativa dels factors enumerats en l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats:
Les característiques del client, inclosa la classificació com a client minorista o professional.
Les característiques de l’ordre del client, inclòs si aquesta ordre comporta una operació de finançament de valors.
Les característiques dels instruments financers objecte d’aquesta ordre.
Les característiques dels centres d’execució als quals pot dirigir aquesta ordre.
A efectes d’aquest article i de l’article 37 bis de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, s’entén per centre d’execució un mercat regulat, un sistema multilateral de negociació (SMN), un internalitzador sistemàtic, o un creador de mercat o un altre proveïdor de liquiditat o una entitat que exerceixi en un país tercer una funció similar a les funcions exercides per qualsevol dels esmentats.
Quan una entitat operativa del sistema financer executi una ordre per compte d’un client minorista, el resultat òptim es determina en termes de contraprestació total, compost pel preu de l’instrument financer i els costos relacionats amb l’execució Això inclou totes les despeses pagades per compte del client que estiguin directament relacionades amb l’execució de l’ordre, també les taxes del centre d’execució, les taxes de compensació i liquidació i altres taxes pagades a tercers implicats en l’execució de l’ordre.
Per tal de determinar si l’execució és òptima, sempre que hi hagi més d’un centre en competència per executar una ordre, a efectes d’avaluar i comparar els resultats que el client pot obtenir segons si l’ordre s’executa en un o altre dels centres considerats en la política d’execució d’ordres, s’han de prendre en consideració les comissions i els costos de la mateixa entitat operativa del sistema financer que es derivin de l’execució de l’ordre en els diferents centres aptes per a això.
Les entitats operatives del sistema financer no han d’estructurar ni carregar les seves comissions de manera que discriminin injustament entre centres d’execució.
En executar ordres o adoptar decisions de negociar amb productes extraborsaris, inclosos els productes a mida, l’entitat operativa del sistema financer ha de comprovar l’equitat del preu proposat al client, mitjançant la recollida de dades de mercat utilitzades en l’estimació del preu d’aquest producte i, en la mesura que sigui possible, efectuant una comparació amb productes similars o comparables.
Article 19. Deure d’actuar d’acord amb l’interès òptim del client per part de les entitats operatives del sistema financer que prestin els serveis de gestió de carteres i la recepció i transmissió d’ordres
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis de gestió discrecional i individualitzada de carteres que compleixin l’obligació establerta en l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, han d’actuar en el millor interès dels seus clients quan donin ordres d’execució a altres entitats com a conseqüència de decisions adoptades per l’entitat operativa del sistema financer pel que fa a la negociació d’instruments financers per compte del seu client.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis de recepció i transmissió d’ordres que compleixin l’obligació establerta a l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, han d’actuar en el millor interès dels seus clients quan transmetin ordres dels clients a altres entitats per executar-les.
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures suficients per obtenir els millors resultats possibles per als seus clients, atenent els factors esmentats a l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. La importància relativa d’aquests factors es decideix d’acord amb els criteris especificats en l’apartat 1 de l’article 18 d’aquest Reglament i, en el cas de clients minoristes, d’acord amb el requisit establert en l’apartat 2 de l’article 18 d’aquest Reglament.
Es considera que una entitat operativa del sistema financer compleix les obligacions que li incumbeixen en virtut de l’apartat 1 o el 2, i no està obligada a adoptar les mesures a què es refereix aquest apartat, si, en donar o transmetre una ordre a una altra entitat, segueix instruccions específiques del seu client.
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar i aplicar una política que els permeti complir l’obligació que estableix l’apartat 3. Aquesta política ha d’especificar, per a cada tipus d’instrument, les entitats a les quals es donen o transmeten ordres per executar-les. Les entitats especificades han de subscriure acords d’execució que els permetin complir les obligacions establertes en aquest article quan donin una ordre a aquesta entitat o li transmetin una ordre per executar-la.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar als seus clients la informació oportuna sobre la política adoptada de conformitat amb aquest apartat.
Les entitats operatives del sistema financer han de comprovar periòdicament l’eficàcia de la política adoptada en virtut del que estableix l’apartat 4 i, en particular, la qualitat d’execució de les entitats incloses en aquesta política. Si escau, han de solucionar tota possible deficiència.
Les entitats operatives del sistema financer han de revisar aquesta política anualment i, a més, sempre que es produeixi un canvi important que afecti la capacitat de l’entitat operativa del sistema financer per seguir oferint als seus clients els millors resultats possibles.
Les entitats operatives del sistema financer han d’avaluar si s’ha produït un canvi important i s’han de plantejar la pertinència de fer canvis pel que fa als centres d’execució o les entitats en les quals dipositen preferentment la seva confiança a l’hora de complir l’obligació general de dur a terme la millor execució possible.
Un canvi important és un fet important que pugui afectar els paràmetres de la millor execució, com ara el cost, el preu, la rapidesa, la probabilitat de l’execució i la liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l’execució de l’ordre. Aquest article no és aplicable quan l’entitat operativa del sistema financer que presti el servei de gestió de carteres o de recepció i transmissió d’ordres també executi les ordres rebudes o adopti les decisions de negociar per compte de la cartera del seu client. En aquests casos, és aplicable l’article 37 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Secció tercera. Tramitació d’ordres de clients
Article 20. Principis generals
Les entitats operatives del sistema financer han de complir les condicions següents en transmetre o executar les ordres de clients:
S’han d’assegurar que les ordres executades per compte de clients es registrin i atribueixin amb rapidesa i precisió.
Han d’executar les ordres dels clients de forma seqüencial i ràpida, llevat que les característiques de l’ordre o les condicions existents en el mercat no ho permetin, o bé els interessos del client exigeixin una altra forma d’actuar.
Han d’informar ràpidament els clients minoristes sobre qualsevol dificultat important pertinent per a la deguda execució de les ordres ràpidament quan es conegui la dificultat.
Quan una entitat operativa del sistema financer sigui responsable de la supervisió o concertació de la liquidació d’una ordre executada, ha d’adoptar totes les mesures raonables per garantir que els instruments financers o fons del client rebuts per liquidar aquesta ordre executada s’assignin al compte del client corresponent de forma ràpida i correcta.
Les entitats operatives del sistema financer no han d’utilitzar de manera inadequada la informació relativa a ordres pendents de clients, i han d’adoptar totes les mesures raonables per evitar l’ús inadequat d’aquesta informació per part de les seves persones competents.
Les entitats operatives del sistema financer no han de percebre cap tipus de retribució, descompte o benefici no monetari per dirigir ordres de clients a un centre de negociació o d’execució concret que infringeixi els requisits en matèria de conflictes d’interessos o d’incentius establerts en els articles 13 i 34 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Quan les entitats operatives del sistema financer apliquin diverses comissions en funció del centre d’execució, l’entitat ha d’explicar aquestes diferències amb el detall suficient perquè el client pugui comprendre els avantatges i els inconvenients de l’elecció d’un determinat centre d’execució.
Article 21. Acumulació i atribució d’ordres
Les entitats operatives del sistema financer no han d’executar l’ordre d’un client o una operació per compte propi acumulant-la a l’ordre d’un altre client llevat que es compleixin les condicions següents:
Ha de ser improbable que l’acumulació d’ordres i operacions perjudiqui en conjunt cap dels clients ordenants.
S’ha d’informar cada client ordenant que l’efecte de l’acumulació de les seves ordres pot perjudicar els clients en relació amb una ordre determinada.
S’ha d’establir i aplicar de manera efectiva una política d’atribució d’ordres que prevegi en termes prou precisos l’atribució equitativa d’ordres i operacions acumulades, i una explicació de com el volum i el preu de les ordres determinen les atribucions i el tractament de les execucions parcials.
Quan una entitat operativa del sistema financer acumuli una ordre amb una o més ordres d’altres clients i l’ordre acumulada s’executi parcialment, s’han d’atribuir les operacions relacionades de conformitat amb la seva política d’atribució d’ordres.
Article 22. Acumulació i atribució d’operacions per compte propi
Les entitats operatives del sistema financer que acumulin una operació per compte propi amb una o més ordres de clients no poden atribuir aquestes operacions relacionades d’una manera que resulti perjudicial per a un client.
Quan una entitat operativa del sistema financer acumuli l’ordre d’un client amb una operació per compte propi i l’ordre acumulada s’executi parcialment, ha d’atribuir les operacions relacionades amb el client amb prioritat sobre l’entitat operativa del sistema financer.
Això no obstant, si l’entitat operativa del sistema financer pot demostrar de manera raonable que sense la combinació no hauria pogut executar l’ordre en termes tan avantatjosos, o fins i tot que no hauria pogut executar-la, pot atribuir proporcionalment l’operació per compte propi, en virtut de la seva política d’atribució d’ordres esmentada en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 21 d’aquest Reglament.
Les entitats operatives del sistema financer, com a part de la política d’atribució d’ordres esmentada en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 21 d’aquest Reglament, han d’establir procediments concebuts per evitar la reatribució, de manera perjudicial per als clients, de les operacions per compte propi que s’executin en combinació amb ordres de clients.
Secció quarta. Registres
Article 23. Contingut mínim dels registres d’ordres i d’operacions
De conformitat amb l’article 15 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, les entitats operatives del sistema financer han de portar, entre d’altres, un registre de tots els tipus d’operacions i serveis que efectuen, tant per compte propi com per compte de tercers, i, en tot cas, un registre d’ordres i un registre d’operacions.
Tots els registres a què fa referència l’apartat 1 han de contenir en tot moment la informació actualitzada necessària per reconstruir totes les ordres i les operacions amb instruments financers, incloent-hi els registres de tots els moviments d’efectiu o de valors dipositats o retirats d’una entitat operativa del sistema financer i que estiguin relacionats amb les dites operacions.
En la mesura que sigui aplicable a l’ordre en qüestió, el contingut mínim del registre d’ordres ha d’incloure la informació següent:
Número de referència de l’ordre.
Nom i designació del client.
Nom i designació de qualsevol persona competent que actuï en nom del client.
Identificació del compte de valors de l’ordre.
Data i hora exacta de recepció de l’ordre o data i hora exacta en què es va prendre la decisió de negociar.
Indicador de compra/venda.
Tipus d’operació (compra, venda, aplicació, subscripció, reemborsament, traspàs, etc.).
Naturalesa de l’ordre (individual, agrupada, periòdica, etc.).
Detall del número de referència de totes les ordres individuals que han estat agregades en una ordre agrupada.
Origen de l’ordre (ordre rebuda del client, ordre generada en el marc d’un mandat de gestió, etc.).
Identificació de l’instrument financer (codi ISIN, Ticker o un altre codi o descripció de l’instrument financer que permeti identificar-lo clarament).
Tipus d’ordre (ordre limitada, al millor preu, etc.).
Preu unitari i notació del preu.
Quantitat inicial i notació de la quantitat.
Preu.
Multiplicador del preu.
Divisa 1 (moneda de referència del preu).
Divisa 2.
Quantitat (nombre d’unitats, o valor nominal en cas d’instruments financers que no siguin accions ni contractes de derivats, o nombre de contractes de derivats).
Període de validesa.
Import de l’ordre efectiu o valor nominal per a derivats, en la divisa de referència.
Identificació del sistema de negociació o del centre d’execució, en cas d’instrucció específica de l’ordenant.
Instruccions de liquidació, en cas d’instrucció específica de l’ordenant (compte de liquidació, divisa o altres instruccions com ara traspassos del dipòsit de valors associats a l’ordre).
Mitjà de recepció i referència documental de l’ordre (identificador del registre telefònic, electrònic o número de registre de l’ordre signada que en permeti una recuperació àgil, etc.).
Identificació del receptor de l’ordre.
Indicador de si l’ordre ha estat anul·lada posteriorment per l’ordenant.
aa) Data i hora d’anul·lació de l’ordre.
ab) Qualsevol altre detall, condició o instrucció particular comunicat pel client ordenant o per l’entitat que especifiqui la forma en què s’ha d’executar l’ordre (com, per exemple, data de venciment de l’ordre, periodicitat de l’ordre, etc.).
ac) Designació per identificar l’operador (identificació de l’operador) responsable dins de l’entitat operativa del sistema financer de la decisió d’inversió.
ad) Designació per identificar l’algoritme (identificació de l’algoritme) responsable dins de l’entitat operativa del sistema financer de la decisió d’inversió.
Addicionalment, per a totes les ordres trameses a una altra entitat financera andorrana o estrangera per executar-les, l’entitat ha de registrar immediatament un cop efectuada la transmissió, com a mínim, la informació següent:
Identificació de l’intermediari a qui s’ha tramès l’ordre.
Data i hora exacta de la transmissió.
Qualsevol altra informació d’interès en relació amb l’ordre tramesa.
Immediatament després d’executar una ordre o, en el cas de les entitats operatives del sistema financer que trameten ordres a una altra entitat per executar-la, immediatament després de rebre la confirmació que s’ha executat una ordre, l’entitat operativa del sistema financer ha de registrar les dades següents de l’operació:
Nom i designació del client.
Nom i designació de qualsevol persona competent que actuï en nom del client.
Número de referència de l’operació.
Número de referència de l’ordre o les ordres que s’hagin executat amb aquesta operació.
Codi d’identificació de l’ordre assignat pel centre de negociació en el moment de la recepció.
Codi MIC del segment del centre de negociació al qual s’hagi transmès l’ordre.
Designació per identificar el comprador i el venedor.
Qualitat en la qual es negocia.
Data d’execució.
Hora exacta d’execució (com a mínim ha de contenir l’hora local d’Andorra).
Persona física que ha executat l’operació o que és responsable d’executar-la.
Nom i una altra designació de la persona a qui s’hagi tramès l’ordre.
Indicador de compra/venda.
Tipus d’operació (compra, venda, aplicació, subscripció, reemborsament, traspàs, etc.).
Identificació de l’instrument financer (codi ISIN, Ticker o un altre codi o descripció de l’instrument financer que permeti identificar-lo clarament).
Identificació del subjacent de l’instrument financer.
Identificador d’opció de venda/compra.
Estil d’opció.
Preu d’exercici.
Pagament inicial.
Tipus de lliurament.
Tipus d’opció.
Data de venciment.
Preu.
Multiplicador del preu.
Identificació de la contrapart de l’ordre (la mateixa entitat financera en el cas del servei d’execució d’ordres contra cartera pròpia o altres entitats operatives del sistema financer o per a operacions executades en un sistema multilateral de negociació o operacions de traspàs de valors, entre d’altres).
aa) Identificació de l’intermediari que ha executat l’ordre.
ab) Identificació del sistema de negociació o del centre d’execució.
ac) Identificació única de cada grup d’ordres agregades dels clients.
ad) Detall de l’assignació de les execucions corresponents a ordres agrupades (en especial, quantitat i preu), en cadascuna de les ordres individuals que permeti acreditar documentalment el compliment de la política d’atribució d’ordres.
ae) Preu unitari i notació del preu.
af) Divisa 1 (moneda de referència del preu).
ag) Divisa 2.
ah) Quantitat (nombre d’unitats o valor nominal en cas d’instruments financers que no siguin accions ni contractes de derivats, o nombre de contractes de derivats).
ai) Quantitat restant.
aj) Quantitat modificada.
ak) La data i l’hora exacta de presentació de l’ordre o decisió de negociar.
al) Import brut de l’operació executada (en la divisa de referència).
am) Costos (comissions i despeses directes i indirectes relacionades amb l’execució de l’operació, així com taxes associades).
an) Divisa de liquidació de l’operació.
ao) Tipus de canvi aplicat a l’operació.
ap) Data valor de l’operació.
aq) Detalls de la liquidació (compte de liquidació d’efectiu i de valors, etc.).
ar) Qualsevol informació addicional que permeti validar la correcta execució de l’ordre en compliment de la política d’execució d’ordres determinada per l’entitat operativa del sistema financer.
as) Designació per identificar l’operador (identificació de l’operador) responsable dins de l’entitat operativa del sistema financer de la decisió d’inversió.
at) Designació per identificar l’algoritme (identificació de l’algoritme) responsable dins de l’entitat operativa del sistema financer de la decisió d’inversió.
au) Designació per identificar l’operador (identificació de l’operador) responsable de l’execució.
av) Designació per identificar l’algoritme (identificació de l’algoritme) responsable de l’execució.
aw) La data i l’hora exacta de qualsevol missatge transmès al centre de negociació i rebut d’aquest centre en relació amb qualsevol fet que afecti una ordre.
ax) La data i hora exacta de qualsevol missatge transmès a una altra entitat i rebut d’aquesta entitat en relació amb qualsevol fet que afecti una ordre.
ay) Qualsevol missatge transmès al centre de negociació i rebut d’aquest centre en relació amb ordres col·locades per l’entitat operativa del sistema financer.
az) Qualssevol altres detalls i condicions transmesos a una altra entitat i rebuts d’aquesta entitat en relació amb l’ordre.
ba) Seqüències de cada ordre col·locada per reflectir la cronologia de qualsevol fet que l’afecti; en particular, però no exclusivament, modificacions, cancel·lacions i execució.
bb) Marca de venda en curt.
Addicionalment, davant de qualsevol requeriment a efectes de supervisió i inspecció de l’AFA, els registres establerts en aquest apartat s’han de completar, com a mínim, amb la informació següent:
Beneficiari final de l’ordre o de l’operació.
Adreça i país de residència del beneficiari final de l’ordre o de l’operació.
Adreça i país de residència de l’ordenant.
Document acreditatiu de l’ordre (comunicació electrònica, registre telefònic, ordre signada per l’ordenant, etc.).
Document acreditatiu de confirmació de l’execució de l’operació per part de l’intermediari.
Les entitats operatives del sistema financer autoritzades a prestar el servei d’inversió descrit en la lletra c de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra han de mantenir uns registres d’ordres i operacions específics a les operacions negociades per compte propi, els quals han de contenir, com a mínim i en la mesura que sigui aplicable a l’ordre o operació en qüestió, la informació requerida als apartats 3 i 4 anteriors.
Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, les entitats operatives del sistema financer han d’ampliar el contingut dels registres amb tota la informació necessària per poder demostrar als seus clients, quan ho sol·licitin, que les operacions s’han executat seguint les seves ordres i de conformitat amb la política d’execució d’ordres definida per l’entitat i comunicada als clients, així com per acreditar el compliment de la política d’atribució d’ordres i de les obligacions d’informació establertes en la legislació vigent.
Article 23 bis. Conservació de registres
Els registres s’han de conservar en un suport que faci possible l’emmagatzematge de la informació per a futures consultes de l’AFA i de manera que es compleixin les condicions següents:
Que l’AFA hi pugui accedir fàcilment i reconstituir cadascuna de les etapes fonamentals del processament de cada operació.
Que sigui possible verificar qualsevol correcció o modificació, i el contingut dels registres amb anterioritat a les correccions o modificacions esmentades.
Que els registres no puguin manipular-se o alterar-se d’una altra manera.
Que permetin l’ús de tecnologies de la informació o qualsevol altre recurs d’explotació eficient quan l’anàlisi de les dades no pugui fer-se fàcilment a causa del volum i la naturalesa de les dades.
Que els dispositius de l’entitat respectin els requisits de manteniment de registres, independentment de la tecnologia utilitzada.
Les entitats operatives del sistema financer han de mantenir, com a mínim, els registres enumerats en l’annex II d’aquest Reglament, en funció de la naturalesa de les seves activitats, durant els terminis establerts en la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. La llista de registres previstos en l’annex II d’aquest Reglament s’entén sens perjudici de les altres obligacions de manteniment de registres derivades de qualsevol altra legislació. Addicionalment, s’habilita l’AFA per detallar, a través d’un comunicat tècnic, el contingut de mínims enunciatiu i no limitatiu que ha de contenir cadascun dels registres indicats en l’annex II.
Les entitats operatives del sistema financer han de portar, a més, registres escrits de totes les polítiques i els procediments que estiguin obligades a mantenir de conformitat amb el que disposa la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i aquest Reglament, així com altra legislació en l’àmbit financer.
L’AFA pot exigir a les entitats operatives del sistema financer que portin registres addicionals als previstos en la llista que figura en l’annex II d’aquest Reglament.
Capítol quart. Procediment de sol·licitud de tractament com a client professional
Article 24. Procediment de sol·licitud de tractament com a client professional
De conformitat amb el que disposa l’article 32 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, els clients a què fa referència l’article esmentat només poden renunciar a la protecció de les normes de conducta si observen el procediment següent:
Han de declarar per escrit a l’entitat operativa del sistema financer que volen rebre el tractament de client professional, ja sigui en tot moment o bé respecte d’un determinat servei d’inversió o d’una operació determinada, o d’un tipus d’operació o producte.
L’entitat operativa del sistema financer els ha d’advertir clarament per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats.
Els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.
Abans de decidir si accepten la sol·licitud de renúncia, les entitats operatives del sistema financer estan obligades a adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client que demana ser tractat com a client professional compleix els requisits exposats en l’article 31 i el 32 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Les relacions amb clients ja classificats com a clients professionals d’acord amb paràmetres i procediments similars als referits en l’apartat anterior no resulten afectades per noves normes adoptades de conformitat amb aquest article i els articles 31 i 32 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Les entitats operatives del sistema financer han d’aplicar polítiques i procediments interns adequats, que s’han d’establir per escrit, per classificar els clients. Correspon als clients professionals informar l’entitat operativa del sistema financer de qualsevol canvi que pogués modificar la seva classificació. Si l’entitat operativa del sistema financer tingués coneixement que el client ha deixat de complir les condicions per poder acollir-se a una consideració com a client professional, ha d’adoptar les mesures apropiades.
Capítol cinquè. Consideració d’instruments financers complexos i no complexos
Article 25. Criteris per a la consideració d’instruments financers com a complexos i no complexos
Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió han de tenir en compte la consideració dels instruments financers com a complexos o no complexos a l’efecte de complir els articles 36 a 36 quater de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Els instruments financers que es troben sota les categories que estableix l’apartat 2 de l’article 36 bis de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, així com els altres instruments financers que sense estar recollits en l’article esmentat compleixin tots els criteris que estableix l’apartat 1 de l’article 36 quater de la mateixa Llei, són considerats instruments financers no complexos.
Sense perjudici del que s’ha dit, les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte la llista no exhaustiva d’instruments financers complexos i no complexos inclosa en l’annex d’aquest Reglament a l’efecte de complir els articles 36 a 36 quater de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
S’habilita l’AFA perquè, mitjançant un comunicat tècnic, pugui modificar la llista d’instruments financers que s’han de considerar complexos o no complexos als efectes de l’annex, així com elaborar o adoptar directrius que regulin en cada moment els criteris o les categories específics d’instruments que s’han de considerar complexos o no complexos als efectes de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i d’aquest Reglament.
Capítol sisè. Requisits de governança de productes
Secció primera. Obligacions en matèria de governança de productes per a les entitats operatives del sistema financer que produeixin instruments financers
Article 26. Definició de producció d’instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer que produeixin instruments financers han de complir les disposicions previstes en aquesta secció. S’entén per producció d’instruments financers qualsevol activitat relacionada amb la creació, el desenvolupament, l’emissió o el disseny d’aquests instruments.
No obstant això, les entitats operatives del sistema financer estan exemptes dels requisits en matèria de governança de productes previstos en aquesta secció en els casos següents:
Quan el servei d’inversió que prestin es refereixi a bons sense més derivats implícits que una clàusula de reintegració.
Quan els instruments financers es comercialitzin o distribueixin exclusivament entre contraparts elegibles.
Article 27. Gestió de conflictes d’interès en la producció dels instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, aplicar i mantenir procediments i mesures apropiats per garantir que la producció d’instruments financers s’atingui als requisits sobre gestió correcta dels conflictes d’interessos, també pel que fa a la retribució. En particular, les entitats que produeixin instruments financers s’han d’assegurar que el disseny de l’instrument de què es tracti, incloses les seves característiques, no perjudiqui els clients finals ni doni lloc a problemes amb la integritat del mercat en permetre a l’entitat atenuar o eludir els seus propis riscos o exposició respecte als actius subjacents del producte, quan l’entitat operativa del sistema financer ja mantingui aquests actius per compte propi.
Les entitats operatives del sistema financer han d’analitzar els possibles conflictes d’interès cada vegada que produeixin un instrument financer. En particular, les entitats han d’avaluar si l’instrument financer crea una situació en la qual els clients finals puguin veure’s perjudicats si assumeixen:
Una exposició oposada a la que anteriorment mantenia la mateixa entitat; o
Una exposició oposada a la que vol mantenir l’entitat després de la venda del producte.
Article 28. Impacte del nou producte en el funcionament dels mercats
Les entitats operatives del sistema financer han de considerar, abans de decidir-se a llançar el producte, si l’instrument financer pot constituir una amenaça per al funcionament ordenat o l’estabilitat dels mercats financers.
Article 29. Coneixements tècnics del personal que participi en la producció d’instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer s’han d’assegurar que el personal pertinent que intervingui en la producció dels instruments financers posseeixi els coneixements tècnics especialitzats necessaris per comprendre les característiques i els riscos dels instruments financers que es proposen produir.
S’habilita l’AFA perquè, a través d’un comunicat tècnic, pugui establir tant els requisits interns mínims de coneixements tècnics especialitzats necessaris per comprendre les característiques i els riscos dels instruments financers que es proposen produir, com una llista de títols o certificats que es consideri que engloben aquests coneixements tècnics necessaris.
Article 30. Responsabilitat de l’alta direcció en matèria de governança de productes produïts
L’alta direcció ha de mantenir un control efectiu sobre el procés de governança dels productes de l’entitat. En aquest sentit, els informes de compliment destinats a l’alta direcció han d’incloure sistemàticament informació sobre els instruments financers produïts per l’entitat, així com dades sobre l’estratègia de distribució. Les entitats han de posar aquests informes a disposició de l’AFA, si aquesta autoritat ho requereix.
Article 31. Col·laboració amb tercers països en la producció d’instruments financers
Quan les entitats operatives del sistema financer col·laborin en la creació, el desenvolupament, l’emissió o el disseny d’un producte amb entitats que no estiguin autoritzades al Principat d’Andorra, han de definir les seves responsabilitats mútues en un acord escrit.
En qualsevol cas, les entitats operatives del sistema financer que produeixin instruments financers per distribuir-los totalment o parcialment a tercers països no membres de la Unió Europea no tenen l’obligació de controlar si el distribuïdor distribueix els productes al mercat objectiu definit.
Article 32. Definició del mercat destinatari potencial del productor
Les entitats operatives del sistema financer han d’identificar amb el nivell de detall suficient el mercat destinatari potencial de cada instrument financer que produeixin, i especificar el tipus o els tipus de client les necessitats, les característiques i els objectius del qual són compatibles amb l’instrument financer, inclosos qualssevol objectius relacionats amb la sostenibilitat. Com a part d’aquest procés, l’entitat ha d’identificar els grups de clients les necessitats, les característiques i els objectius dels quals no siguin compatibles amb l’instrument financer, excepte en el cas que els instruments financers tinguin en compte factors de sostenibilitat. Quan diverses entitats col·laborin en la producció d’un instrument financer, només cal identificar un mercat destinatari.
Les entitats operatives del sistema financer que dissenyin instruments financers per vendre’ls a clients han de garantir que aquests instruments estiguin dissenyats per respondre a les necessitats d’un mercat destinatari definit de clients finals dins de la categoria de clients pertinent i que l’estratègia de distribució dels instruments financers sigui compatible amb el mercat destinatari definit. S’han d’adoptar, així mateix, mesures raonables per garantir que l’instrument es distribueixi en el mercat destinatari definit.
Les entitats operatives del sistema financer han de comprendre les característiques dels instruments financers que ofereixen o recomanen, valorar-ne la compatibilitat amb les necessitats dels clients a qui presten serveis d’inversió, tenint en compte, així mateix, el mercat destinatari definit dels clients finals, i garantir que els instruments s’ofereixin o comercialitzin únicament quan això redundi en interès del client.
En definir aquest mercat destinatari, les entitats han d’identificar, almenys:
El tipus de clients als quals es dirigeix el producte.
L’experiència i els coneixements.
La situació financera, amb una atenció especial a la capacitat de suportar pèrdues.
La tolerància al risc i la compatibilitat del perfil de risc/rendibilitat del producte amb el mercat destinatari.
Els objectius i les necessitats dels clients.
Les entitats operatives del sistema financer que produeixin instruments financers que siguin distribuïts a través d’altres entitats han de determinar les necessitats i les característiques dels clients que siguin compatibles amb el producte sobre la base del seu coneixement teòric de l’instrument financer i la seva experiència anterior amb l’instrument financer o altres instruments financers similars i els mercats financers, i les necessitats, les característiques i els objectius dels clients finals potencials.
Les entitats operatives del sistema financer han de determinar si un instrument financer s’até a les necessitats, les característiques i els objectius identificats del mercat destinatari, examinant en particular els elements següents:
Que el perfil de risc/retribució de l’instrument financer sigui conforme amb el mercat destinatari;
Que els factors de sostenibilitat de l’instrument financer, si escau, siguin conformes amb el mercat destinatari; i
Que el disseny de l’instrument financer obeeixi a característiques que beneficiïn el client, i no un model empresarial la rendibilitat del qual es basi en uns resultats deficients per als clients.
Les entitats operatives del sistema financer s’han d’assegurar que la provisió d’informació sobre un instrument financer als distribuïdors comprengui les dades relatives als canals apropiats de distribució de l’instrument en qüestió, el procés d’aprovació del producte i l’avaluació del mercat destinatari, i que la seva qualitat sigui adequada perquè els distribuïdors puguin comprendre i recomanar o vendre degudament l’instrument financer.
Els factors de sostenibilitat de l’instrument financer s’han de presentar de manera transparent i han de proporcionar als distribuïdors la informació pertinent per tenir degudament en compte qualsevol objectiu relacionat amb la sostenibilitat del client o possible client.
Article 33. Anàlisi d’escenaris prèvia al llançament del producte
Les entitats operatives del sistema financer han de fer una anàlisi d’escenaris dels seus instruments financers en la qual s’avaluïn els riscos que el producte produeixi resultats deficients per als clients finals i en quines circumstàncies poden donar-se aquests resultats. Les entitats han d’avaluar l’instrument financer en condicions negatives que comprenguin el que succeiria si, per exemple:
L’entorn del mercat es deteriorés;
El productor o un tercer participant en la producció o el funcionament de l’instrument financer experimentés dificultats financeres o un altre risc de contrapart es materialitzés;
L’instrument financer no esdevingués viable des del punt de vista comercial; o
La demanda de l’instrument financer fos molt superior a la prevista, i posés sota pressió els recursos de l’entitat o el mercat de l’instrument subjacent.
Article 34. Anàlisi de l’estructura de costos prèvia al llançament del producte
Les entitats operatives del sistema financer han de considerar l’estructura de costos proposada respecte a l’instrument financer, i han d’examinar en particular els elements següents:
Que els costos i els càrrecs de l’instrument financer siguin compatibles amb les necessitats, els objectius i les característiques del mercat destinatari.
Que els costos no minin les expectatives de rendiment de l’instrument financer, com en els casos en què els costos o els càrrecs equivalen a gairebé tots els avantatges fiscals previstos associats a l’instrument financer, o bé excedeixen o suprimeixen gairebé tots aquests avantatges.
Que l’estructura de costos de l’instrument financer sigui adequadament transparent per al mercat destinatari, en particular que no oculti els costos ni sigui massa complexa per comprendre-la.
Article 35. Informació que cal proporcionar als distribuïdors
Amb l’objectiu que els distribuïdors puguin comprendre i recomanar o vendre degudament l’instrument financer, les entitats operatives del sistema financer que produeixin instruments financers s’han d’assegurar que la provisió d’informació sobre un instrument financer als distribuïdors comprengui les dades següents:
Les dades relatives als canals apropiats de distribució de l’instrument en qüestió i el procés d’aprovació del producte, i que la seva qualitat sigui adequada perquè els distribuïdors puguin comprendre i recomanar o vendre degudament l’instrument financer.
L’avaluació del mercat destinatari; és a dir, han d’indicar al distribuïdor el mercat destinatari tant positiu com negatiu que hagin definit per a l’instrument financer.
Article 36. Revisió dels instruments financers produïts
Les entitats operatives del sistema financer han de revisar, com a mínim anualment, els instruments financers que produeixin, tenint en compte tot esdeveniment que pugui afectar substancialment el risc potencial associat al mercat destinatari identificat. Les entitats han de considerar si l’instrument financer continua sent conforme amb les necessitats, les característiques i els objectius del mercat destinatari, inclosos qualssevol objectius relacionats amb la sostenibilitat, i si és distribuït en aquest mercat o està arribant a clients les necessitats, les característiques i els objectius dels quals no són compatibles amb l’instrument en qüestió.
Així mateix, les entitats operatives del sistema financer han de revisar els instruments financers produïts abans de qualsevol rellançament o emissió addicional si tenen coneixement de qualsevol esdeveniment que pugui afectar substancialment el risc potencial per als inversors, i cada cert temps per avaluar si els instruments financers funcionen conforme al que està previst. Les empreses d’inversió han de determinar amb quina periodicitat revisaran els seus instruments financers d’acord amb els factors pertinents, inclosos els associats a la complexitat o el caràcter innovador de les estratègies d’inversió aplicades. Les empreses han d’identificar, així mateix, els esdeveniments crucials que afectin el risc potencial o les expectatives de rendibilitat de l’instrument financer, com ara:
Superació d’un llindar que afecti el perfil de rendibilitat de l’instrument financer; o
La solvència de determinats emissors els valors o garanties dels quals puguin repercutir en el rendiment de l’instrument financer.
Quan concorrin aquestes circumstàncies, les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures adequades, que podran consistir en:
La provisió de tota la informació pertinent sobre l’esdeveniment i les seves conseqüències sobre l’instrument financer als clients, o als distribuïdors d’aquest instrument si l’entitat operativa del sistema financer no l’ofereix o ven directament als clients;
La modificació del procés d’aprovació del producte;
La detenció d’ulteriors emissions de l’instrument financer;
La modificació de l’instrument financer per evitar condicions contractuals deslleials;
La consideració de la idoneïtat dels canals de venda a través dels quals es venen els instruments financers quan les empreses passin a tenir coneixement que l’instrument en qüestió no s’està venent conforme al que està previst;
El contacte amb el distribuïdor per considerar una modificació del procés de distribució;
La finalització de la relació amb el distribuïdor; o
La notificació a l’AFA.
Secció segona. Obligacions en matèria de governança de productes per a les entitats operatives del sistema financer que distribueixin instruments financers
Article 37. Definició del mercat destinatari potencial del distribuïdor
Les entitats operatives del sistema financer, en decidir la gamma d’instruments financers emesos per si mateixes o altres entitats i els serveis que es proposen oferir o recomanar als clients, han de complir, d’una manera apropiada i proporcionada, els requisits pertinents establerts en aquesta secció, tenint en compte la naturalesa de l’instrument financer, el servei d’inversió i el mercat destinatari del producte. Les entitats operatives del sistema financer han de determinar el mercat destinatari per a l’instrument financer respectiu, encara que aquest mercat no hagi estat definit pel productor.
Les entitats operatives del sistema financer han de complir els requisits d’aquest Reglament i de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats quan ofereixin o recomanin instruments financers produïts per entitats no subjectes a aquesta Llei. Com a part d’aquest procés, aquestes entitats operatives del sistema financer han de disposar de mecanismes efectius per assegurar-se d’obtenir informació suficient sobre aquests instruments financers d’aquests productors. No obstant això, les entitats operatives del sistema financer queden exemptes dels requisits en matèria de governança de productes previstos en aquesta secció en els casos següents:
Quan el servei d’inversió que prestin es refereixi a bons sense més derivats implícits que una clàusula de reintegració.
Quan els instruments financers es comercialitzin o distribueixin exclusivament entre contraparts elegibles.
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar dels mecanismes de governança de productes adequats per garantir que els productes i els serveis que es proposen oferir o recomanar siguin compatibles amb les necessitats, les característiques i els objectius d’un mercat destinatari identificat, inclosos qualssevol objectius relacionats amb la sostenibilitat, i que l’estratègia de distribució prevista sigui conforme amb aquest mercat. Les entitats han d’identificar i avaluar degudament les circumstàncies i les necessitats dels clients en els quals pretenguin centrar-se, per assegurar-se que els interessos d’aquests clients no es posin en perill com a resultat de pressions comercials o de dotació de fons. Com a part d’aquest procés, les entitats han d’identificar els grups de clients les necessitats, les característiques i els objectius dels quals no siguin compatibles amb el producte o el servei excepte en el cas que els instruments financers tinguin en compte factors de sostenibilitat. En definir aquest mercat destinatari, les entitats han d’identificar, almenys:
El tipus de clients als quals es dirigeix el producte.
L’experiència i els coneixements.
La situació financera, amb una atenció especial a la capacitat de suportar pèrdues.
La tolerància al risc i la compatibilitat del perfil de risc/rendibilitat del producte amb el mercat destinatari.
Els objectius i les necessitats dels clients.
Article 38. Informació que han d’obtenir els distribuïdors sobre els instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer que distribueixin instruments financers han d’adoptar les mesures raonables per obtenir dels productors la informació per adquirir la comprensió i el coneixement necessaris dels productes que es proposen recomanar o vendre, a fi de garantir que aquests productes siguin distribuïts d’acord amb les necessitats, les característiques i els objectius del mercat destinatari identificat. Aquesta obligació pertoca als productes venuts en mercats primaris i secundaris, i s’ha d’aplicar de manera proporcionada, depenent de la mesura en què es pugui obtenir la informació públicament disponible i la complexitat del producte.
Les entitats operatives del sistema financer han d’utilitzar la informació recaptada dels productors, i aquella de què disposin sobre els seus propis clients, per identificar el mercat destinatari i l’estratègia de distribució. Quan una entitat operativa del sistema financer actuï com a productor i distribuïdor, només s’exigeix una avaluació del mercat destinatari.
Les entitats operatives, en decidir la gamma d’instruments financers i serveis que ofereixen o recomanen i els respectius mercats destinataris, han de mantenir procediments i mesures per garantir el compliment de tots els requisits aplicables conforme a aquest Reglament i la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, inclosos els que pertoquen a la divulgació, l’avaluació de la idoneïtat o l’adequació, els incentius i la gestió correcta dels conflictes d’interessos. En aquest context, s’han de considerar amb una atenció especial els casos en què els distribuïdors es proposin oferir o recomanar nous productes o existeixin variacions en els serveis que presten.
Les entitats operatives del sistema financer han de complir els requisits establerts en la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i aquest Reglament quan ofereixin o recomanin instruments financers produïts per entitats no subjectes a la Llei i el Reglament esmentats. Com a part d’aquest procés, s’ha de disposar de mecanismes efectius per assegurar-se d’obtenir informació suficient sobre aquests instruments financers d’aquests productors.
Article 39. Revisió dels mecanismes de governança de productes
Les entitats operatives del sistema financer han de revisar i actualitzar, com a mínim anualment, els seus mecanismes de governança de productes, per tal de garantir que es mantinguin sòlids i adequats per a la seva fi, i que emprenguin les accions apropiades quan sigui necessari.
Article 40. Revisió dels instruments financers distribuïts
Les entitats operatives del sistema financer han de revisar, com a mínim anualment, els productes d’inversió que ofereixen o recomanen i els serveis que presten, tenint en compte tot esdeveniment que pugui afectar substancialment el risc potencial associat al mercat destinatari identificat. Les entitats han d’avaluar almenys si el producte o el servei continua sent conforme amb les necessitats, les característiques i els objectius del mercat destinatari identificat, inclosos qualssevol objectius relacionats amb la sostenibilitat, i si l’estratègia de distribució prevista continua sent apropiada.
Les entitats han de reconsiderar el mercat destinatari i han d’actualitzar els mecanismes de governança dels productes si passen a tenir coneixement que han identificat erròniament aquest mercat per a un determinat producte o servei, o que el producte o servei ja no s’até a les circumstàncies del mercat destinatari identificat, com en els casos en què el producte deixa de ser líquid o esdevé molt volàtil a causa de canvis en el mercat.
Article 41. Coneixements tècnics del personal que participi en la distribució d’instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer han d’assegurar-se que el personal pertinent posseeixi els coneixements tècnics necessaris per comprendre les característiques i els riscos dels productes que es proposen oferir o recomanar i els serveis prestats, així com les necessitats, les característiques i els objectius del mercat destinatari identificat.
S’habilita l’AFA perquè, a través d’un comunicat tècnic, pugui establir tant els requisits interns mínims de coneixements tècnics especialitzats necessaris per comprendre les característiques i els riscos dels instruments financers que es proposen distribuir com una llista de títols o certificats que es consideri que engloben aquests coneixements tècnics necessaris.
Article 42. Responsabilitat de l’alta direcció en matèria de governança de productes
L’alta direcció ha d’exercir un control efectiu sobre el procés de governança dels productes de l’entitat, per tal de determinar la gamma de productes d’inversió que ofereixen o recomanen i els serveis prestats als mercats destinataris respectius. En aquest sentit, l’alta direcció ha de rebre periòdicament informes de compliment que incloguin sistemàticament informació sobre els productes que ofereixen o recomanen i els serveis prestats. Prèvia sol·licitud, aquests informes de compliment s’han de posar a disposició de l’AFA.
Article 43. Informació que s’ha de proporcionar als productors
Quan les entitats operatives del sistema financer distribueixin un instrument financer que hagi estat produït per una altra entitat, han de facilitar a aquesta entitat periòdicament informació sobre les vendes d’aquest instrument financer i, quan escaigui, sobre qualsevol revisió del mercat destinatari efectuat, amb l’objectiu que les entitats productores puguin emprar aquesta informació en les seves pròpies revisions de productes.
Article 44. Obligacions de les entitats intermediàries en la distribució de productes
Quan diverses entitats col·laborin en la distribució d’un producte o servei, l’entitat operativa del sistema financer que mantingui la relació directa amb el client és l’última responsable d’atendre les obligacions de governança de productes establertes en aquesta secció.
No obstant això, les entitats que actuïn com a intermediàries:
S’han d’assegurar que la informació dels productes sigui traslladada des del productor al distribuïdor final a la cadena.
Si el productor requereix informació sobre les vendes de productes per complir les seves pròpies obligacions de governança de productes, li han de permetre que l’obtingui.
Han d’aplicar les obligacions de governança de productes als productors, com escaigui, en relació amb el servei que prestin.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Queda derogat el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.
Disposició final. Entrada en vigor
Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte l’article 29, l’article 41 i l’annex II, que entraran en vigor al cap de dotze mesos des de la publicació d’aquest Reglament en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 30 d’octubre del 2024
P. d. Conxita Marsol Riart / Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge
Annex I. Llista no exhaustiva d’instruments financers complexos i no complexos
| Instruments financers no complexos | Instruments que s’han d’avaluar sota els criteris de l’apartat 1 de l’article 36 quater de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats | Instruments financers complexos |
|---|---|---|
| Accions | ||
| i. Accions ordinàries de societats admeses a cotització en mercats regulats. ii. Accions privilegiades ordinàries de societats admeses a cotització en mercats regulats. iii. Drets de subscripció preferent per adquirir accions que siguin no complexes. | i. Accions que no estiguin admeses a cotització en mercats regulats. ii. Certificats de dipòsit d’accions. iii. Drets de subscripció preferent per adquirir accions complexes o altres instruments complexos. iv. Accions admeses a cotització en mercats de tercers països. v. Accions d’organismes d’inversió col·lectiva de la tipologia altres OIC obertes o tancades. | i. Accions convertibles. ii. Accions privilegiades convertibles o amb un dret d’amortització anticipada (derivat implícit) i participacions preferents. |
| Instruments del mercat monetari, bons i altres formes de deute titulitzat | ||
| i. Instruments del mercat monetari que no incorporin un derivat implícit. S’hi inclouen: - Certificats de dipòsit. Lletres del tresor. - Pagarés. ii. Bons que no incorporin un derivat implícit. S’hi inclouen, entre d’altres: - Bons i obligacions corporatives. - Bons del tresor. Cèdules, bons i participacions hipotecàries. | i. Certificats de dipòsit respecte de bons i altres formes de deute titulitzat. ii. Títols de deute d’interès variable o flotants (floating rate notes). iii Determinats valors de deute titulitzat (Asset Backed Securities o ABS), altres instruments estructurats i bons estructurats amb garantia d’un grup d’actius. | i. Instruments del mercat monetari, bons i altres formes de deute titulitzat que incorporin un derivat implícit. S’hi inclouen: - Credit Linked Notes. - Instruments estructurats que tenen un comportament lligat al comportament d’un índex de bons. - Instruments estructurats que tenen un comportament lligat al comportament d’una cistella d’accions amb gestió activa o sense. - Instruments estructurats amb un nominal plenament garantit i que tenen un comportament lligat al comportament d’una cistella d’accions, amb gestió activa o sense. - Bons i obligacions convertibles. - Bons que poden amortitzar per l’emissor abans de la seva maduresa (callable bonds). - Bons que permetin a l’inversor obligar l’emissor a recomprar en determinats moments (puttable bonds). ii. ABS (Asset Backed Securities) i altres instruments estructurats que incloguin un derivat o incorporin estructures que dificultin l’entesa per part de l’inversor del risc vinculat al producte. iii. Bons estructurats amb garantia d’un grup d’actius (per exemple, bons de titulització hipotecària o de crèdits públics) que incloguin un derivat o que incorporin estructures que dificultin l’entesa per part de l’inversor del risc vinculat al producte. |
| Organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM) i altres organismes d’inversió col·lectiva (altres OIC) | ||
| --- | --- | --- |
| i. Participacions o accions d’organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM). | i. Participacions i accions d’organismes d’inversió col·lectiva de la tipologia altres OIC. | |
| Altres instruments financers | ||
| No aplicable | Altres instruments financers que no estiguin específicament esmentats en l’apartat 2 de l’article 36 bis de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. | i. Contractes d’instruments financers derivats. ii. Contractes financers per diferències (contracts for difference, CFD). iii. Valors que donin dret a adquirir o a vendre altres valors negociables o que donin dret a la seva liquidació en efectiu determinada per a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, matèries primeres o altres índexs o mesures, incloent-hi: - Warrants. Covered warrants. |
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.