Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors

Rang Reglament
Publicació 2025-12-16
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 225
Historial de reformes JSON API

L’acreditació s’ha d’efectuar a través de l’expedició del document professional o la targeta d’identificació corresponent, després d’obtenir la llicència preceptiva. Tot el personal del bingo que vulgui exercir qualsevol activitat professional relacionada amb els jocs d’atzar autoritzats amb la llicència de classe B ha d’estar proveït d’aquest document o targeta, que és el mateix per a totes les categories professionals. La targeta d’identificació inclou: número de llicència, nom i cognoms del titular, activitat professional, data d’expedició, data de caducitat i fotografia.

2.

L’atorgament de la llicència de classe I i l’expedició de la targeta d’identificació tenen caràcter discrecional. Així mateix, la llicència pot ser revocada o suspesa en execució d’una sentència ferma que inhabiliti per a l’exercici de l’activitat professional desenvolupada o com a conseqüència de la potestat sancionadora, en aplicació del títol V de la Llei.

3.

La revocació o suspensió de la llicència priven el seu titular de la possibilitat d’exercir la seva activitat a les sales de bingo del país.

4.

La llicència de classe I l’atorga el CRAJ d’acord amb les disposicions de la Llei i el que s’estableix al títol tercer, capítol primer, del Reglament de les llicències menors.

5.

Els empleats titulars de la llicència de classe I han de rebre anualment una formació específica sobre la detecció de persones amb problemes amb el joc. Aquesta formació és impartida pels departaments i serveis vinculats a la Comissió Específica per al Joc Responsable, l’Addicció al Joc i la Protecció dels Grups de Risc.

Així mateix, han de seguir programes específics de formació permanent que els proporcioni la competència suficient per conèixer la normativa vigent respecte de les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i per detectar aquestes operacions. Aquesta formació la imparteix anualment la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra.

A més de les disposicions previstes als apartats anteriors, els titulars de la llicència de classe I han de seguir el pla de formació establert per l’operador, destinat a donar compliment a les disposicions legals aplicables quant a les aptituds i els certificats professionals corresponents.

6.

Tot el personal al servei de les sales de bingo està obligat a proporcionar als agents de l’autoritat competents en matèria de joc tota la informació que se’ls sol·liciti i que es refereixi a l’exercici de les funcions pròpies de cadascun.

7.

Durant les hores d’obertura al públic, l’establiment on es practica l’activitat del joc del bingo ha de disposar del personal necessari, presencialment, per a un desenvolupament adequat del joc del bingo en les modalitats autoritzades en cada cas, i per a un bon exercici de les funcions d’admissió i control dels jugadors i dels seus acompanyants.

Article 80. Funcions del personal de les sales de joc
1.

El personal d’admissió i control ha d’exercir amb la diligència oportuna el control dels requisits de l’admissió dels visitants a les sales de joc. L’accés s’efectua de conformitat amb les condicions establertes a l’article 15 i concordants de la Llei. S’encarrega de comprovar que la documentació correspon a la persona que la presenta i no ha de permetre l’entrada a les persones que la tinguin prohibida, conforme als articles 8, 9 i 10 de la Llei. També s’encarrega dels fitxers de visitants i d’actualitzar-los.

2.

El locutor venedor ha de fer la venda directa dels cartrons i la recaptació de l’import, que ha de lliurar juntament amb els cartrons sobrants al caixer. També ha de posar en funcionament la màquina quan s’iniciï la jugada; quan no s’utilitzi el locutor automàtic ha de llegir en veu alta el número de la bola segons l’ordre de sortida, apagar la màquina un cop finalitzada la jugada i lliurar als guanyadors els imports dels premis.

3.

El caixer ha de guardar els cartrons i s’encarrega de lliurar-los ordenadament als venedors; indica al cap de taula el nombre de cartrons venuts, recapta els diners obtinguts amb la venda de cartrons, prepara les quantitats corresponents a cada premi i abona els premis un cop finalitzada la jugada.

4.

El cap de taula ha de comprovar les boles i els cartrons, dur la comptabilitat dels cartrons venuts i sobrants de cada jugada, efectuar la determinació dels premis, comprovar els cartrons guanyadors i informar tothom en veu alta d’aquestes dades. També pot substituir el caixer en totes les seves funcions.

5.

El cap de sala ha d’exercir la direcció i el control general del funcionament de la sala, adoptar les decisions relatives a la marxa de totes les operacions, d’acord amb les normes de funcionament del joc del bingo, i marcar el ritme adequat de les operacions; tenir cura del funcionament correcte dels aparells, les instal·lacions i els serveis; exercir la jerarquia sobre tot el personal al servei de la sala, i contestar individualment totes les peticions d’informació o reclamacions que formulin els jugadors i consignar aquestes dades, així com les incidències que es produeixin, a l’acta de cada sessió. També és el responsable de portar correctament la comptabilitat específica del joc, tant davant dels jugadors com davant dels agents de l’autoritat, llevat que aquesta funció estigui atribuïda a una altra persona i que aquesta persona es trobi a la sala.

6.

El personal ha de garantir en tot moment, durant el temps d’obertura de la sala de joc al públic, el control de l’admissió, així com el correcte funcionament del desenvolupament del joc del bingo.

Article 81. Actes prohibits al personal

Al personal del bingo, inclosos el titular o els representants, i el personal directiu, els està prohibit:

a)

Difondre per qualsevol mitjà a terceres persones no autoritzades qualsevol informació obtinguda durant l’exercici de les seves activitats laborals.

b)

Participar directament o mitjançant terceres persones en els jocs d’atzar que es poden practicar al bingo.

c)

Atorgar préstecs als jugadors.

d)

Consumir begudes alcohòliques o drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, durant les hores de servei.

Capítol quart. Funcionament del joc del bingo tradicional

Article 82. Cartrons
1.

El joc del bingo tradicional només pot practicar-se amb els cartrons físics oficials, amb l’autorització prèvia del CRAJ, i amb cartrons virtuals, que poden coexistir dins una mateixa partida. Els cartrons físics han d’estar fabricats amb un material que pugui ser marcat pels jugadors, han d’estar seriats i numerats, i s’hi ha d’indicar en un lloc ben visible el valor facial, el número de sèrie, el número de cartró i el nombre de cartrons d’una sèrie.

El cartró està conformat per quinze números, distribuïts en tres línies horitzontals, superior, central i inferior, formades per cinc números cada una.

2.

L’operador autoritzat a explotar la sala de joc del bingo és el responsable de la provisió dels cartrons necessaris per al joc, amb el control i l’autorització previs del CRAJ, i segons el que estableix l’article 77 d’aquest Reglament, a l’efecte de control, i el Protocol d’actuació per a l’edició, l’estocatge, el control i l’autorització dels cartrons físics oficials del joc del bingo tradicional al Principat d’Andorra.

3.

La venda de cartrons a jugadors només es pot fer dins de la sala on es desenvolupi el joc.

4.

Cap jugador no pot adquirir cartrons físics corresponents a una partida mentre no hagin estat recollits i retirats els de la partida anterior, que han de quedar a disposició dels empleats de la sala.

5.

Els cartrons físics es venen correlativament, segons el seu número d’ordre, dins de cadascuna de les sèries. La venda a cada partida s’inicia bé amb el número u de cada sèrie, quan aquesta sèrie es comenci, bé amb el número següent a l’últim venut en la partida anterior, ja sigui del mateix dia, ja sigui de dies anteriors.

6.

Si la sèrie de cartrons posada a la venda és insuficient per atendre la demanda dels jugadors, poden posar-se en circulació per a la mateixa partida cartrons d’una nova sèrie, sempre que es compleixin els requisits següents:

a)

La segona sèrie que s’utilitza amb caràcter complementari ha de ser del mateix valor facial.

b)

La venda de la segona sèrie ha de començar necessàriament pel número u.

c)

Els cartrons de la segona sèrie es poden vendre fins al límit màxim del número de cartró anterior al de la primera sèrie amb què es va iniciar la venda, de manera que en cap cas no es poden vendre dos cartrons iguals en la mateixa partida.

7.

Els jugadors han de pagar els cartrons amb qualsevol mitjà legal de pagament.

8.

Els jugadors poden marcar els números dels cartrons a mesura que les boles corresponents apareguin i siguin cantades. No són vàlids, a l’efecte del premi, els cartrons amb una marca que impedeixi identificar clarament el número, ni tampoc els cartrons en què els números impresos hagin estat manipulats gràficament de qualsevol manera.

9.

El cartró virtual és un suport del joc de bingo que permet, mitjançant un terminal, participar en les partides que es facin a les sales de bingo degudament autoritzades.

10.

Els sistemes, els suports, els equips i els elements que s’han d’utilitzar en el desenvolupament, la gestió, el control i la pràctica del cartró virtual han de ser homologats pel CRAJ.

11.

El sistema de cartró virtual disposa d’una o més llibreries de cartrons virtuals.

12.

Cada cartró virtual ha d’especificar el seu preu i ha d’estar identificat per un número de cartró i un número de sèrie independent del número de sèrie utilitzat per als cartrons físics. No hi pot haver duplicitat de cartrons ni a la llibreria de cartrons virtuals, ni tampoc pel que fa als cartrons físics.

13.

La venda de cartrons virtuals només es pot efectuar mitjançant terminals autoritzats i connectats al sistema de gestió del cartró virtual. Aquest sistema ha de disposar dels elements i la seguretat necessaris que garanteixin el perfecte desenvolupament del joc, així com el control i el registre dels cartrons jugats mitjançant els terminals connectats, tant de manera individual com en conjunt.

14.

La utilització dels terminals per part del jugador està supeditada a l’obertura del compte de saldo, mitjançant qualsevol dels sistemes de pagament autoritzats, i a la seva recàrrega en un terminal.

15.

El jugador de cartró virtual, mitjançant el terminal de joc, ha de poder disposar de l’opció d’apostar un percentatge igual o inferior al 100% sobre el valor facial de la partida.

16.

El terminal de joc del cartró virtual ha de permetre al jugador, abans d’iniciar la partida i del tancament de vendes, seleccionar la quantitat de cartrons que vol comprar mitjançant una pantalla de compra. Un cop tancades les vendes, a decisió del responsable de sala, no es poden efectuar més compres o variacions dels cartrons virtuals.

Article 83. Boles, aparell d’extracció de boles i mecanismes accessoris
1.

Les boles del joc del bingo han de ser rodones i han d’estar numerades i homologades segons el que preveu l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors.

2.

És obligatòria l’existència d’un joc de boles de recanvi com a mínim. Cada joc de boles s’ha de canviar, segons el certificat de garantia del fabricant, cada dos mil partides, com a màxim, o bé quan es detecti que alguna de les boles no està en perfectes condicions. El canvi d’un joc de boles per un altre s’ha de fer constar al llibre d’actes i de cartrons.

3.

Així mateix, el desenvolupament de qualsevol partida s’ha de controlar mitjançant un programa informàtic que ha de registrar, com a mínim, les dades següents:

a)

Número de partida.

b)

Preu del cartró.

c)

Número de sèrie en joc.

d)

Nombre de cartrons físics venuts, amb indicació del primer i de l’últim número de la sèrie en joc.

e)

Nombre de cartrons virtuals venuts, amb indicació del percentatge d’apostes fetes.

f)

Premis.

4.

El programa informàtic també ha de contenir la informació del número i la quantitat de boles sortides, amb indicació del número del cartró o dels cartrons guanyadors a cada jugada.

5.

Diàriament, en finalitzar la sessió, el programa informàtic ha de subministrar un resum detallat de totes les partides efectuades i dels totals acumulats pel que fa a les partides fetes, el nombre de cartrons venuts, els premis pagats i la recaptació obtinguda i tota la informació que s’estableix a l’article 77 d’aquest Reglament.

6.

L’aparell d’extracció de boles ha de ser pneumàtic o d’un altre sistema autoritzat, i ha de constar d’una màquina principal i una altra de reserva. Ambdós han de ser homologats segons el que està previst a l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors.

7.

L’operador explotador de la sala de joc del bingo pot facilitar als jugadors la utilització d’ordinadors auxiliars per a la pràctica del joc. Aquests ordinadors estan connectats a la taula de control i faciliten les dades de la partida sense interferir en el seu funcionament. El nombre màxim de cartrons que un jugador té permès de jugar per ordinador en cada partida es fixa en 96.

Article 84. Funcionament del joc
1.

Abans d’iniciar una sessió del joc del bingo tradicional es comprova el funcionament correcte de tot el material i de les instal·lacions que s’han d’emprar.

2.

En començar i en finalitzar cada sessió s’ha de fer obligatòriament el recompte i la comprovació de les noranta boles, en presència, com a mínim, d’una persona del públic i del cap de sala.

3.

Un mínim de deu clients poden sol·licitar, en qualsevol moment, després d’una justificació raonada i de signar en el llibre de reclamacions, una comprovació addicional de les boles corresponents a la màquina en joc per la tirada objecte de reclamació.

4.

Si, per una avaria o qualsevol altre motiu tècnicament justificable, s’ha de posar en funcionament la màquina de reserva d’extracció de boles, és obligatori comptar i comprovar que hi ha les noranta boles abans de començar i també en acabar el funcionament.

Article 85. Funcionament de la partida de bingo tradicional
1.

En començar cada jugada, el cap de taula ha d’anunciar el número de sèrie, el preu i el primer número dels cartrons que es posen a la venda, utilitzant la fórmula següent: “Es posen a la venda cartrons al preu de […] euros.”

2.

La venda de cartrons es fa jugador per jugador, respectant a cada taula l’ordre d’arribada dels clients. Per facilitar la tasca del personal que efectua la venda, els jugadors han de deixar sobre la taula, en cada partida, l’import corresponent als cartrons que volen jugar.

3.

En cas que el jugador estigui amb un dispositiu de joc amb cartrons virtuals, la venda s’efectua directament amb aquest dispositiu, sempre que tingui saldo suficient per adquirir els cartrons que vulgui jugar.

4.

Finalitzada la venda de cartrons, el cap de taula anuncia el nombre total de cartrons físics i virtuals venuts, i els premis corresponents al premi de línia i al premi de bingo, utilitzant la fórmula següent: “Cartrons físics venuts: […].” I si també s’han venut cartrons virtuals: “Cartrons virtuals venuts: […]. Premi a la línia: […] euros, premi al bingo: […] euros.”

5.

A continuació un locutor o el lector automàtic de boles canta el número de la bola que, aleatòriament, extregui la màquina, i el número cantat queda encès al sistema anunciador. Quan un jugador tingui formada una línia, ha de dir en veu alta: “Línia.”

6.

El personal de la sala ha de comprovar que cada número cantat estigui encès al sistema anunciador. Si la comprovació resulta satisfactòria, el cap de taula diu: “Aquest cartró és guanyador de la jugada de línia. Algun cartró més?” Espera uns instants i si no apareix cap altre cartró guanyador, diu: “Continuem per a la jugada de bingo.” En cas que aparegui un altre o uns altres cartrons guanyadors, i després de comprovar-los, el cap de taula diu: “Aquesta jugada de línia té […], continuem per a la jugada de bingo.”

7.

Després de conèixer el nombre de cartrons guanyadors de la jugada de línia, el caixer distribueix l’import del premi corresponent a la jugada de línia proporcionalment al nombre de guanyadors.

8.

El primer jugador que hagi completat els quinze números d’un cartró ha de dir en veu alta: “Bingo.” Llavors s’atura el joc i es comprova el cartró o els cartrons guanyadors, emprant el mateix sistema que per comprovar la jugada de línia. Així mateix, després de conèixer el nombre de cartrons guanyadors de la jugada de bingo, el cap de taula diu: “Aquest/s cartró/cartrons és/són guanyador/guanyadors de la jugada de bingo. La partida queda tancada.”

9.

En cas que el guanyador d’un premi, sigui de línia o de bingo, jugui amb cartrons virtuals, l’import se li abona directament.

10.

A continuació s’anuncia la venda de cartrons per a la tirada següent d’acord amb la fórmula descrita anteriorment.

11.

Qualsevol jugador que anunciï que és guanyador d’un premi té dret que el seu cartró sigui comprovat abans del tancament de la partida.

Article 86. Devolucions
1.

En cas d’avaria de les instal·lacions, de les màquines de joc o del programa informàtic, i també si sorgeix qualsevol problema que impedeixi la pràctica del joc, se suspèn provisionalment la partida.

2.

Transcorregut un temps prudencial sense que el problema estigui resolt, se suspèn definitivament la partida. En aquest cas, si no s’ha produït cap extracció de premi, es recullen els cartrons en joc i se’n reintegra l’import als jugadors. En un altre cas, s’acaba la partida de manera manual, i es garanteix la imparcialitat i el funcionament correcte del joc en aquesta modalitat.

3.

La retirada d’un jugador durant una partida no li dona dret al reintegrament dels cartrons adquirits, si bé pot lliurar-los en aquell moment a un altre jugador present a la sala.

Article 87. Combinacions guanyadores

Es premien les combinacions següents:

a)

Línia: es forma una línia quan un jugador ha completat els cinc números que integren una de les tres línies horitzontals d’un cartró, superior, central o inferior, sempre que no hagi estat cantada correctament per un altre jugador durant l’extracció de les boles anteriors.

b)

Bingo: s’entén que s’aconsegueix bingo quan un jugador ha completat els quinze números que integren un cartró, sempre que no ho hagi aconseguit correctament un altre jugador durant l’extracció de les boles anteriors.

Article 88. Premis
1.

Els premis que s’atorguen han de consistir en la distribució entre els jugadors d’una quantitat en metàl·lic equivalent, com a mínim, al 70% de la recaptació total per cada sala de bingo. No es poden donar altres premis en metàl·lic ni efectuar altres aportacions voluntàries per a premis que no siguin els establerts en aquest Reglament.

2.

L’aparició de més d’una combinació guanyadora determina la distribució proporcional de l’import del premi entre els jugadors respectius.

3.

La determinació de la distribució dels premis per combinacions guanyadores correspon a l’empresa explotadora.

Així mateix, pot establir qualsevol import del premi per les dites combinacions, ja sigui una quantitat fixa o un percentatge de les quantitats jugades en la partida, sempre amb subjecció als percentatges mínims establerts.

4.

En cas d’obtenir un premi en un cartró virtual, la quantitat que s’ha de pagar per l’encert és el percentatge igual a la fracció de l’aposta feta.

5.

Tot premi que correspongui a un cartró virtual amb aposta variable que no sigui del 100% crea un romanent, per la diferència entre el premi del cartró físic i el premi corresponent per l’aposta feta, que passa a incrementar el premi de la mateixa categoria de la partida següent.

Article 89. Premi de superbingo i de gran superbingo
1.

Els premis de superbingo i de gran superbingo són premis especials de caràcter suplementari al premi de bingo i que s’atorguen al jugador o als jugadors que aconsegueixen un bingo amb un nombre de boles cantades inferior o igual al límit que en cada cas estableixi l’operador a l’inici de la partida, i que ha d’estar comprès entre un mínim de 42 i un màxim de 90 boles. El premi especial de gran superbingo s’efectua en determinades partides durant la sessió.

2.

És potestat del director de sala determinar en quina partida o en quines partides hi ha un premi de superbingo o de gran superbingo, sense cap altra condició que anunciar-ho prèviament als jugadors.

3.

En cas que el darrer premi de superbingo del dia que ha tingut lloc a la sala no hagi tingut cap guanyador, el valor del premi s’ha de lliurar obligatòriament al guanyador o als guanyadors del premi de bingo de l’última partida de la sessió.

El premi de gran superbingo no pot coincidir en una partida amb el premi de superbingo. Si el premi de superbingo estava en joc en la partida anterior i es vol activar la partida de gran superbingo, s’ha de parar el premi de superbingo, i reiniciar-se en la partida següent. L’import del premi de gran superbingo no pot ser superior a 4.000 euros.

En cas que, durant la sessió no resulti cap guanyador del premi de gran superbingo, aquest premi quedarà en dipòsit per a la propera o properes sessions de bingo.

4.

El fons que ha de constituir el premi de superbingo es nodreix de l’aportació d’un mínim del 2% i un màxim del 5% de l’import total dels cartrons venuts en cada partida.

El fons que ha de constituir el premi de gran superbingo es nodreix únicament de les aportacions efectuades indicades a l’apartat següent.

5.

L’operador està facultat per fer aportacions al fons per al premi de superbingo i per al premi del gran superbingo, fins a un màxim de 3.000 euros diaris, que es dedueixen del pot de bingo.

6.

El funcionament, la recaptació i la distribució del premi de superbingo i del premi de gran superbingo s’han de controlar mitjançant sistemes informàtics i han de figurar al registre de boles sortides corresponent.

Article 90. Premi de megabingo
1.

El premi de megabingo és un premi especial de caràcter suplementari al premi de bingo que s’atorga al jugador o als jugadors que aconsegueixin el premi de bingo en una partida que ha estat anunciada prèviament als jugadors.

2.

És potestat del director de sala determinar la data, l’hora i l’import del premi de megabingo, que s’ha d’anunciar prèviament als jugadors amb una antelació mínima de deu dies abans que es faci la partida, per megafonia, panells físics i digitals.

3.

El fons que ha de constituir el premi de megabingo es nodreix de l’aportació d’un 1% de l’import total dels cartrons venuts en cada partida, que es va acumulant en un pot de megabingo fins que es faci la partida especial de megabingo.

4.

El funcionament, la recaptació i la distribució del premi de megabingo s’han de controlar mitjançant sistemes informàtics i han de figurar al registre de boles sortides corresponent.

Article 91. Premi de pot de bingo
1.

El premi de pot de bingo és un premi especial de caràcter suplementari al premi de bingo que s’atorga al jugador o als jugadors que aconsegueixen un bingo amb un nombre de boles cantades entre 40, 41 i 42 boles, sempre que l’operador hagi establert el dit premi per a una partida determinada. L’import del premi del pot acumulat no pot ser mai superior a 15.000 euros.

2.

És potestat del director de sala determinar en quina partida o en quines partides hi ha un premi de pot de bingo, sense cap altra condició que anunciar-ho prèviament als jugadors.

3.

El fons que ha de constituir el premi del pot de bingo es nodreix de l’aportació del 10% de l’import total dels cartrons venuts en cada partida.

4.

De la quantitat recaptada per al fons del premi de pot de bingo, el 70% del valor es destina a la creació d’un pot acumulat i el 30% restant s’ha de destinar a la creació d’un pot de reserva. Quan la quantitat del pot acumulat iguali el valor de 15.000 euros, el 100% de la quantitat que es recapti s’ha de destinar a incrementar el pot de reserva.

5.

En el moment en què hi hagi un guanyador del premi de pot de bingo, se li entrega l’import del pot acumulat que estigui enregistrat en aquell moment.

6.

A continuació, l’empresa traspassa del pot de reserva al pot acumulat una quantitat de fins a un valor igual al 70% del disponible en el fons de reserva, i com a màxim 15.000 euros, i resta la quantitat sobrant com a fons del pot de reserva.

7.

Durant la sessió, la sala explotadora, amb la comunicació prèvia als jugadors, pot destinar com a màxim un 30% de l’import del premi del pot de reserva, i afegir-lo als premis restants que s’han d’atorgar, en qualsevol cas durant la mateixa sessió.

8.

La deducció del 10% del valor recaptat en cada partida únicament es pot destinar al premi de pot de bingo, i s’han de respectar els límits màxims establerts en aquest article.

9.

L’operador pot efectuar aportacions voluntàries al pot de bingo, que pot recuperar en el termini màxim d’un any natural a comptar de l’endemà de la data en què s’hagi fet l’aportació. Aquestes aportacions voluntàries no poden ser superiors a 15.000 euros mensuals.

10.

El funcionament, la recaptació i la distribució del premi del pot de bingo es controlen per suport informàtic, que ha de contenir el registre corresponent de boles sortides.

11.

L’operador ha d’ingressar diàriament l’import corresponent al premi de pot de bingo en un compte bancari especial, del qual es disposa per fer els pagaments d’aquest premi.

Capítol cinquè. Funcionament del joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals

Article 92. Sistema tècnic i altres elements del joc
1.

El joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals s’ha d’efectuar de manera independent del joc del bingo tradicional amb cartrons físics.

2.

A les sales de bingo amb els terminals de bingo amb cartrons virtuals autoritzats, aquests terminals s’han d’instal·lar a la sala principal del joc del bingo o a la sala annexa habilitada a aquest efecte, sense perjudici de la possibilitat de col·locar terminals de tipus portàtil a totes les àrees públiques de l’establiment, sempre que no interfereixin en el correcte funcionament dels altres jocs autoritzats a la sala de bingo. En qualsevol cas, els terminals s’han d’instal·lar després del servei de control i admissió.

3.

El sistema tècnic necessari per al desenvolupament del joc ha de garantir-ne la seguretat i la transparència, i també controlar que funciona correctament. A aquest efecte, ha de disposar de mecanismes de traçabilitat sobre el registre de les operacions efectuades i permetre l’emmagatzematge de les dades de cada partida celebrada relatius al nombre de cartrons venuts, l’import total de les vendes, els números o representacions extrets, els cartrons premiats i la quantia dels premis obtinguts.

4.

El sistema tècnic ha de ser objecte d’homologació de conformitat amb el que està previst a l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors. En tot cas, les despeses derivades dels informes i de les proves necessàries per constatar el nivell de seguretat i transparència són a càrrec de l’operador.

5.

El sistema tècnic ha de disposar, com a mínim, dels elements següents:

a)

Un servidor de sala, que té com a funció la gestió i el control del joc a la sala.

b)

Un servidor central, que té com a funció la gestió i el control del joc quan es desenvolupa entre dos o més sales interconnectades dins o fora del territori andorrà.

c)

Un servidor de comunicacions, encarregat de canalitzar i garantir l’intercanvi d’informació entre els servidors de sala i el servidor central.

d)

Un sistema informàtic de caixa, que disposa d’un terminal de caixer que carrega l’import que el jugador vol jugar en el suport corresponent i indica el saldo o el crèdit final per abonar al jugador. Amb aquesta finalitat, ha de tenir un programa informàtic de control i gestió de totes les transaccions econòmiques efectuades.

e)

Un sistema de verificació, que abans del començament de cada sessió de la sala de bingo comprova diàriament el correcte funcionament de la totalitat del sistema. Si durant la sessió es detecten errors o avaries al servidor que impedeixin la continuïtat del desenvolupament normal del joc, s’ha d’interrompre el servidor i es retornen als jugadors les quantitats apostades. Per reiniciar el joc, s’ha de comprovar prèviament el funcionament correcte del servidor i el de tots els elements del sistema.

6.

El servidor central ha de tenir una rèplica i tots dos s’han d’instal·lar en dependències sota el control de l’operador llicenciat.

7.

El sistema tècnic ha d’incorporar una connexió informàtica segura i compatible amb els sistemes informàtics del CRAJ per al control i el seguiment en temps real del joc del bingo interconnectat. Les mesures de seguretat de la connexió han de garantir l’autenticitat, la confidencialitat i la integritat en les comunicacions.

8.

El terminal electrònic constitueix l’element amb què el jugador interacciona amb el joc i a través del qual adquireix cartrons, participa en el joc i rep la informació necessària, en particular sobre el crèdit disponible, el nombre de cartrons adquirits, les quantitats destinades a premis i l’import dels premis obtinguts pel jugador en cada partida. El terminal ha d’estar comunicat permanentment amb el servidor de sala i pot incorporar un dispositiu lluminós i sonor que avisi el jugador de l’obtenció d’un premi.

9.

El cartró virtual està format per números o representacions gràfiques i és reproduït a la pantalla del terminal. La configuració del cartró l’elabora l’empresa autoritzada per comercialitzar el joc del bingo interconnectat i ha de ser objecte d’homologació segons el que preveu l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors. A cada cartró hi ha de figurar el seu número, la sèrie a la qual pertany, el seu valor i un codi de seguretat. Els cartrons que integrin cada sèrie han de ser tots diferents en les disposicions de números o representacions gràfiques que continguin.

10.

El generador aleatori de boles s’encarrega de l’extracció automàtica i a l’atzar de les boles amb els números o les representacions gràfiques corresponents i forma part del sistema tècnic encarregat de la gestió i el control del joc.

11.

Les pantalles informatives han d’informar del nombre de cartrons venuts, de la quantia dels premis previstos, dels números o les representacions extrets, del cartró o dels cartrons premiats i del terminal o els terminals on es van adquirir.

12.

El sistema d’àudio s’encarrega d’informar dels mateixos aspectes que les pantalles informatives.

Article 93. Desenvolupament del bingo interconnectat amb cartrons virtuals
1.

Per començar cada partida de bingo, cada terminal ha d’indicar clarament en un marcador un període de venda de cartrons virtuals i ha d’avisar el jugador del temps que li manca per finalitzar el termini de venda. Els cartrons solament es poden adquirir durant el temps destinat a la venda pel servidor central del joc de bingo.

2.

El pagament dels cartrons es porta a terme mitjançant l’abonament de la quantitat que es vulgui jugar al compte electrònic, a canvi de crèdits.

3.

Els jugadors han d’introduir el compte electrònic en els terminals, fet que els dona el dret a participar en el joc del bingo amb cartrons virtuals.

4.

Seleccionant el nombre de cartrons virtuals per a la partida corresponent, el terminal cobra els cartrons adquirits, descomptant els crèdits corresponents a l’import d’aquests cartrons. Aquest moviment queda anotat en el compte electrònic que actualitza el saldo del jugador, segons les quantitats apostades i els premis rebuts.

5.

El preu màxim dels cartrons virtuals està determinat en la proposta de joc presentada pel titular de l’autorització de l’explotació del joc de bingo i autoritzat pel CRAJ.

6.

La informació dels cartrons virtuals que vulguin adquirir els jugadors des de cada terminal és tramesa al servidor central. Correspon al servidor central gestionar la informació de les sol·licituds de compra per ordre de sol·licitud, i cal comprovar que el terminal disposa de crèdits suficients per adquirir els cartrons virtuals sol·licitats i, en aquest cas, assignar el nombre de cartrons demanats.

L’assignació s’ha de fer per l’ordre amb què s’han formulat les sol·licituds dintre de les sèries dels cartrons proporcionats pel sistema informatitzat. Després de l’assignació o venda de cartrons a una sol·licitud, el servidor central ha de transmetre aquesta informació al terminal en què s’ha efectuat la sol·licitud de compra, ha de descomptar els crèdits corresponents i ha d’indicar a la pantalla de vídeo de què disposa cada terminal el nombre de cartrons virtuals adquirits.

7.

Al servidor central han de quedar arxivades totes les operacions de cobrament i pagament en el moment en què es fan. Aquesta informació s’ha de poder imprimir en suport de paper a requeriment dels jugadors o dels agents adscrits als serveis d’inspecció del CRAJ.

8.

No es poden assignar cartrons fora del temps destinat a la venda ni hi pot haver duplicitat en la mateixa venda ni desviament de l’ordre dels cartrons d’acord amb les sol·licituds rebudes.

9.

Acabat el termini per comprar cartrons virtuals, s’ha d’anunciar el començament de la partida. El terminal ha d’informar el jugador del nombre total de cartrons venuts i del valor dels premis. Opcionalment, es pot informar a les pantalles del local del nombre total de cartrons venuts i de la quantia dels premis.

10.

A partir d’aquest moment, comença la partida mitjançant l’extracció de boles, que fa el generador aleatori de boles. Els números o les representacions gràfiques continguts a les boles extretes s’han d’anar marcant de manera automàtica i electrònica als cartrons virtuals adquirits pels jugadors en cada terminal, i en aquests terminals s’ha de mostrar el progrés dels dits cartrons, l’ordre d’extracció, la seqüència de números o representacions gràfiques extrets, la proximitat dels premis i la consecució dels premis. El terminal ha d’incorporar un sistema que, mitjançant senyals visuals, avisi de la proximitat de l’obtenció d’un premi d’algun terminal o de l’obtenció dels premis.

11.

Són combinacions guanyadores el premi de línia amb cartró virtual i de bingo amb cartró virtual i les que figurin en les normes d’organització i funcionament presentades pel titular de l’autorització d’explotació al CRAJ i aprovades per aquesta entitat. Les modificacions de les combinacions guanyadores s’han de comunicar al CRAJ i s’han d’anunciar de manera clara als participants del joc del bingo interconnectat amb cartrons virtuals.

12.

Quan s’obtingui un premi, la partida de joc ha de continuar i el servidor central ha d’informar de l’obtenció de la resta de premis fins que la partida s’acabi.

13.

La partida de joc finalitza quan un o més jugadors completen tots els números que contenen un o més cartrons virtuals o quan s’hagin produït totes les combinacions que donen dret a premi. En el supòsit que hi hagi més d’un cartró virtual guanyador, l’import total d’aquest premi s’ha de repartir de manera proporcional entre tots els jugadors que tinguin el cartró premiat, tenint en compte el preu de cada un d’aquests cartrons.

14.

Exhaurit el temps que vulgui jugar, el participant ha de liquidar els crèdits existents en el seu compte electrònic i sol·licitar al personal encarregat del sistema centralitzat de caixa de l’establiment el canvi per diners en efectiu, tant del diner apostat i no jugat com, si escau, dels premis acumulats en el seu compte electrònic. El pagament s’ha de fer d’acord amb el que s’estableix en l’article 78 d’aquest Reglament.

15.

La darrera partida de la sessió diària de joc s’ha d’indicar de manera clara als jugadors a través del terminal de joc i/o a través del sistema d’àudio de la sala.

Article 94. Premis
1.

S’ha de destinar a premis, com a mínim, el 70% del valor dels cartrons virtuals venuts.

2.

En cada jugada del bingo interconnectat amb cartrons virtuals el servidor central ha d’atorgar, com a mínim, un premi de línia i un premi de bingo. També es poden atorgar altres premis instantanis i premis acumulats.

3.

La modificació del percentatge de distribució dels premis, com a part de les normes d’organització i funcionament del bingo interconnectat amb cartrons virtuals, ha de comunicar-se al CRAJ amb una antelació mínima de cinc dies respecte al moment en què es posi en funcionament.

Article 95. Verificació i control
1.

Abans de l’inici de cada jornada diària el personal responsable de la sala de joc del bingo ha de verificar que funcionen correctament la totalitat de l’equipament i el sistema informàtic autoritzat.

2.

L’arquitectura del sistema informàtic necessari per a la pràctica del joc del bingo amb cartrons virtuals està sotmesa als controls preceptius de funcionament, verificació, assaig, homologació i autorització del CRAJ.

3.

El titular del local on estan instal·lats els terminals i el servidor central ha de tenir un equip informàtic a disposició del CRAJ, a fi que el CRAJ pugui efectuar qualsevol consulta de tota la informació enregistrada en el sistema. En qualsevol cas, el sistema ha de permetre una connexió en temps real i segura entre el servidor central i l’equip informàtic.

4.

El servidor central ha de transmetre al CRAJ, amb una periodicitat diària, la informació relativa al desenvolupament de la jornada de bingo interconnectat amb cartrons virtuals següent:

a)

Nombre de cartrons comprats, amb el seu identificador (sèrie i número) i el seu valor.

b)

Identificador del cartró premiat i seqüència de boles de la partida.

c)

Relació de partides i de cartrons jugats en la jornada.

d)

Identificació dels terminals en què es van jugar.

e)

Relació diària de premis i el seu valor.

f)

En el cas del joc interconnectat, identificació dels locals de joc i terminals on es van atorgar els premis.

Article 96. Avaries del sistema
1.

El sistema ha de comptar amb totes les mesures de seguretat de manera que ofereixi les màximes garanties al jugador.

2.

El joc del bingo interconnectat amb cartrons virtuals s’entén com a no efectuat quan, per motius de força major degudament justificats, resulti impossible el funcionament correcte del sistema.

3.

L’avaria d’un dels terminals no impedeix la pràctica del joc del bingo interconnectat amb cartrons virtuals a la resta del local. El jugador o els jugadors afectats per alguna incidència, abans o mentre té lloc la partida de joc, tenen dret a la devolució de l’import que hagin apostat mitjançant la compra de cartrons virtuals en aquella partida. El terminal ha de ser desconnectat fins que es repari i se’n comprovi el funcionament.

4.

A l’efecte de possibles reclamacions, el sistema ha d’aportar tota la informació necessària per identificar i reconstruir de manera fidel les transaccions efectuades.

Capítol sisè. Normes generals sobre la publicitat i el joc responsable

Article 97. Joc responsable
1.

L’operador pot dur a terme publicitat i promoció de les seves activitats de joc i ha de respectar, en tot cas, les normes generals sobre publicitat, sobre serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, i sobre comunicació audiovisual que siguin aplicables. Tota comunicació comercial d’un joc d’atzar o a favor d’un establiment o operador de jocs d’atzar l’ha d’autoritzar el CRAJ en aplicació de les disposicions de l’article 20 de la Llei. En l’activitat promocional s’ha de fer constar expressament que està prohibit el joc a menors d’edat, així com els efectes perjudicials que pot comportar el joc no responsable, fent referència al servei d’informació i assistència destinat a jugadors excessius o patològics que preveu l’article 21 de la Llei esmentada.

La realització d’activitats de publicitat o de promoció a l’interior del bingo no pot alterar la dinàmica de joc que s’estigui desenvolupant en cada moment.

2.

L’operador ha d’establir, respecte dels jocs que desenvolupa, les directrius sobre mesures, procediments i sistemes tècnics que afavoreixin la pràctica responsable, i ha de preveure aspectes com la comunicació i la publicació de missatges d’advertiment sobre joc responsable adreçats a les persones jugadores, i l’habilitació d’espais o funcions amb informació d’interès per als destinataris esmentats. Quan aquestes directrius impliquin qüestions relacionades amb el joc patològic i amb l’atenció sanitària, s’han d’elaborar amb l’assessorament del departament competent en matèria de salut del Govern.

Capítol setè. Règim fiscal

Article 98. Obligats tributaris. Impost
1.

És obligat tributari l’operador a qui s’hagi atorgat la llicència de classe B per poder explotar, de manera exclusiva, els serveis de jocs de bingo, de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat de forma presencial.

2.

La base de tributació es determina en cada exercici per les quantitats jugades en el joc del bingo, i pel producte brut del joc en el cas de les màquines de videobingo i les màquines recreatives amb premi programat.

3.

El tipus de gravamen per a les activitats de joc efectuades al bingo és del 10% sobre les quantitats jugades al bingo presencial i del 10% sobre el producte brut del joc en les màquines de videobingo i les màquines recreatives amb premi programat.

4.

La meritació i la liquidació de l’impost es regulen pel que disposa la Llei i pel Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar.

Article 99. Taxa
1.

La taxa prevista a l’article 55 de la Llei es merita en el moment de presentar la sol·licitud de llicència o la sol·licitud de renovació.

2.

Pel que fa a la taxa de manteniment, es merita anualment a comptar de la data d’autorització de la llicència.

Capítol vuitè. Règim sancionador

Article 100. Sancions

Per l’incompliment de les disposicions recollides en aquest títol s’aplica el que disposa el títol V de la Llei, i les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc.

Títol III. Llicències de classe C i C@

Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de les llicències de classe C i C@

Article 101. Conveni amb els operadors històrics
1.

La Llei autoritza el CRAJ a establir amb les entitats considerades operadors històrics, esmentades a l’apartat 3 de l’article 2 d’aquest Reglament, els convenis que suposaran l’atorgament de les llicències de classe C i C@ i definiran els requisits i les condicions de comercialització dels seus productes de jocs d’atzar, les condicions econòmiques de l’activitat i les contraprestacions que es determinin per a les prestacions de serveis que aquests operadors efectuïn al Principat d’Andorra.

2.

L’atorgament de les llicències de classe C i C@ a través dels convenis esmentats només es fa amb els anomenats operadors històrics d’acord amb els procediments establerts en els mateixos convenis.

3.

Els altres operadors que vulguin obtenir una llicència de classe C i C@ han de seguir el procediment establert en els articles següents.

Article 102. Presentació de la sol·licitud al concurs públic

Les societats mercantils que reuneixin tots els requisits establerts a l’article 25 de la Llei i que estiguin interessades a obtenir les llicències de classe C i C@ poden prendre part en el concurs públic convocat a aquest efecte presentant una sol·licitud davant del CRAJ. La sol·licitud ha de complir els requisits establerts a l’article 26 de la Llei i ha de recollir totes les precisions contingudes en el plec de bases corresponent.

Article 103. Tramitació i adjudicació del concurs públic
1.

La tramitació del concurs públic queda desenvolupada en el plec de bases del concurs.

2.

Durant la tramitació de l’expedient, la mesa de valoració pot dirigir-se als sol·licitants per demanar els aclariments i la informació complementària que estimi oportuns.

3.

Transcorregut el termini de presentació de les ofertes respectives, la mesa de valoració ha d’emetre un informe amb la proposta de resolució d’adjudicació sobre l’oferta presentada que resulti més idònia d’acord amb la documentació aportada i els criteris que s’han de valorar segons la convocatòria i el plec de bases del concurs.

4.

La resolució del concurs, que pot en tot cas declarar-se desert, s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’ha de notificar en forma a tots els concursants.

Article 104. Forma d’atorgament de les llicències de classe C i C@
1.

La llicència de classe C, que permet als operadors de la categoria 3 l’explotació, en els llocs físics proposats, de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives, hípiques o altres, s’obté després de considerar l’oferta mitjançant una convocatòria prèvia de concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del CRAJ, sigui aprovat pel Govern i publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2.

Únicament pot obtenir la llicència de classe C@ l’operador que ja sigui titular d’una llicència de classe C, el qual ha d’instar la sol·licitud corresponent d’acord amb l’article 26 de la Llei.

Article 105. Resolució d’atorgament de les llicències de classe C i C@
1.

La llicència es concedeix un cop adjudicat el concurs, amb la presentació d’una sol·licitud davant del CRAJ a partir dels formularis proporcionats per l’entitat reguladora, que ha de comprendre obligatòriament la informació i la documentació establertes als articles 26.2, 35.4 i 35.5 de la Llei, i després de finalitzada la instrucció. En el marc de la instrucció per atorgar la llicència, l’entitat reguladora del joc pot requerir els informes escaients de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, de l’Autoritat Financera Andorrana, de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades o d’Andorra Telecom, SAU, segons correspongui, i de conformitat amb l’article 40 de la Llei.

Si hi ha silenci administratiu, transcorregut el termini establert al Codi de l’Administració vigent, després de la data de presentació de la sol·licitud de llicència, es considera silenci negatiu, amb el benentès que la decisió d’estendre la instrucció per part del CRAJ atura aquest termini.

2.

La resolució que atorga la llicència de classe C i C@ és dictada pel CRAJ i ha d’expressar com a mínim:

a)

La raó social, la denominació i el número del registre en què estigui inscrita la persona jurídica, així com el nom i els cognoms de la persona que figuri com a responsable de la persona jurídica.

b)

La llicència que s’atorga i la seva durada, que ha d’indicar les dates d’inici i venciment de la validesa.

c)

Les modalitats i les característiques de l’oferta dels jocs d’atzar autoritzats.

d)

Les obligacions particulars imposades al titular de la llicència, si escau.

e)

Els distribuïdors principals i/o secundaris i l’adreça dels locals previstos.

3.

La llicència és la prevista a l’article 24 de la Llei, concedida pel CRAJ als operadors de la categoria 3, definits a l’article 5.c de la mateixa Llei.

4.

La llicència és una autorització administrativa intuitu personae (‘en atenció a la persona’), té una durada determinada i és intransferible.

5.

Qualsevol canvi directe o indirecte en la direcció, l’administració o el control de la titularitat de la llicència s’ha de comunicar al CRAJ, que l’ha d’autoritzar, en els termes de l’article 22 de la Llei.

6.

Si es refusa l’atorgament de la llicència o la renovació, a la resolució hi han de constar els motius d’aquesta decisió, que s’han de fonamentar.

Article 106. Garantia bancària
1.

L’operador que hagi obtingut la llicència de classe C i C@ ha de presentar davant del CRAJ el document acreditatiu d’haver efectuat una garantia bancària, en una de les entitats bancàries del Principat d’Andorra. L’import i les condicions de la garantia queden definits al plec de bases. L’operador ha de disposar d’aquesta garantia bancària i lliurar-la abans de començar a operar en aplicació de les disposicions de l’article 27 de la Llei, i amb la finalitat d’assegurar els objectius establerts a l’apartat 4 del mateix article. L’incompliment d’aquesta obligació determina la revocació immediata de la llicència atorgada.

2.

En cas que es produeixi l’execució parcial o l’extinció o la cancel·lació de la garantia, l’operador ha de reposar-la totalment, en el termini màxim d’un mes. L’incompliment d’aquesta obligació en el termini establert dona lloc a la suspensió dels efectes de l’autorització a l’operador. La suspensió de la llicència es manté fins que s’hagi fet efectiva la reposició total de la garantia.

Article 107. Vigència i renovació
1.

La durada inicial de la llicència es determina en el plec de condicions del concurs públic, i en cap cas no pot superar els cinc anys.

2.

La renovació de les llicències C i C@ s’ha d’instar davant del CRAJ, respectant els formularis establerts i amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs. El regulador resol motivadament la renovació de l’autorització, la durada de la qual no pot superar el termini màxim de cinc anys, o bé la denegació.

3.

La renovació únicament es pot acordar si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei i pels reglaments que la desenvolupen, pel plec de bases o per tota altra directriu del CRAJ per atribuir la llicència.

Article 108. Extinció i renúncia
1.

L’extinció de la llicència és la pèrdua de la seva eficàcia i es produeix per haver finalitzat la seva validesa sense haver-se sol·licitat la renovació, per l’anul·lació d’aquesta llicència, per resolució judicial o administrativa, o per incompliment de les condicions a les quals estigui subordinat l’operador com a titular de la llicència, de conformitat amb la Llei, el plec de bases i les directrius marcades pel CRAJ, endemés de les disposades per aquest Reglament.

La pèrdua de la llicència de classe C implica la pèrdua de la llicència C@.

2.

La renúncia voluntària a la llicència s’ha de sol·licitar mitjançant el formulari corresponent davant del CRAJ.

3.

Qualsevulla que sigui la causa d’extinció de la llicència o renúncia a la llicència, no implica la devolució de l’import de la taxa corresponent.

Article 109. Modalitats de jocs d’atzar

Les modalitats de joc autoritzades, segons el sistema d’identificació i registre dels productes de joc, determinat pel CRAJ, són les següents:

a)

Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort pel qual es fa un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, d’un bitllet o d’una butlleta en què el posseïdor del títol, del bitllet o de la butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és guanyador del premi prèviament establert.

Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de nombres o de signes. En els jocs de preassignació, la persona jugadora adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes. En els d’elecció personal de nombres, el jugador selecciona i marca sobre un títol, un bitllet o una butlleta els números escollits dintre de les combinacions possibles.

b)

Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort en què la combinació del títol, del bitllet o de la butlleta adquirit ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, i en què, en mostrar-se el resultat, aquest resultat determina el posseïdor com a guanyador. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats mitjançant una butlleta o qualsevol altre mecanisme automatitzat.

c)

Joc mixt d’atzar i d’habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte pel qual arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres, segons el qual qui s’equivoca o no té encert perd els diners arriscats en benefici d’una o d’altres persones.

Als efectes d’aquesta llicència, els jocs mixtos d’atzar i d’habilitat es limiten exclusivament a apostes mútues esportives, hípiques o altres en línia que estiguin exclusivament vinculades a l’oferta de la pàgina corporativa de l’operador.

Article 110. Tipus d’establiments de distribució i funcionament

Els titulars d’una llicència de classe C i C@ poden disposar d’espais físics fixos, de forma exclusiva, principal i permanent. No obstant això, poden arribar a subscriure contractes amb titulars de llicències de classe G a l’efecte de comercialitzar els seus jocs d’atzar proposats d’acord amb les modalitats establertes per cada tipus de llicència.

Capítol segon. Règim fiscal

Article 111. Impost i taxa
1.

Els impostos aplicables als jocs d’atzar previstos en aquest títol i el procediment aplicable per determinar-los i, si escau, liquidar-los es regulen pel que disposa el Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar.

2.

Les taxes previstes a l’article 55 de la Llei es meriten en el moment de presentar la sol·licitud de llicència i la sol·licitud de renovació, i per a les llicències subjectes a taxa de manteniment, aquesta taxa es merita anualment, a comptar de la data d’autorització de la llicència.

Capítol tercer. Règim sancionador

Article 112. Infraccions i procediment sancionador

L’incompliment de qualsevol de les disposicions o de les obligacions recollides en aquest títol es regeix pel que es disposa al títol V de la Llei i per les disposicions que, amb caràcter general o complementari, siguin decretades o resultin aplicables.

Disposició derogatòria

Amb l’entrada en vigor d’aquest Decret queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin o en contradiguin el contingut, i especialment les disposicions del Decret 222/2022, de l’1 de juny del 2022, pel qual s’aprova el Reglament del joc del bingo i el seu annex; del Decret 224/2022, de l’1 de juny del 2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc i els seus annexos, i les disposicions del capítol segon del Decret del 16 de desembre del 2020 d’aprovació del Reglament regulador de les llicències de classe C, C@, G i H i de la llicència de classe I per exercir l’activitat relacionada amb aquestes llicències.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 10 desembre del 2025

Xavier Espot Zamora / Cap de Govern

Annex I. Catàleg de jocs

Normes generals de funcionament dels jocs

1.

Polivalència de les taules. Les funcions del cap de taula poden simultaniejar-se sobre vàries taules de naips i de bola, sense que el nombre total de taules al seu càrrec excedeixi de sis.

2.

Reversibilitat i alternança de les taules. Es pot autoritzar l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica dels jocs de naips sempre que ho permetin les dimensions i característiques de les taules de cada una de les modalitats de joc que es determinin en aquest Catàleg.

Índex
1.

Ruleta francesa

2.

Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros

3.

Black Jack o Vint-i-u

4.

Bola o Boule

5.

Trenta i quaranta

6.

Daus o Craps

7.

Punt i banca

8.

Bacarà o Chemin de fer o Ferrocarril

9.

Bacarà a dos draps

10.

Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart

11.

Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker

12.

Pai Gow Pòquer

13.

Monte o Banca

14.

Repte

15.

Tripòquer

16.

Sic Bo

17.

Mahjong Pai Gow

18.

Pòquer de 4 cartes

19.

Triple Black Jack

20.

Texas Pòquer de contrapartida

21.

Triple Joc

22.

Texas Hold’em Pòquer Bonus

23.

Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle

23.1. Pòquer cobert de 5 cartes amb descart

23.2. Variants de pòquer descobert

• 23.2.1. Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer

• 23.2.2. Pòquer descobert en la variant Omaha

• 23.2.3. Pòquer descobert en la variant Hold’em

• 23.2.4. Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer

• 23.2.5. Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic

24.

Roda de la fortuna

25.

Banca francesa o daus portuguesos

Els jocs d’atzar que es poden practicar exclusivament al casino són els següents:

1. Ruleta francesa

I. Denominació

La ruleta francesa és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial dels quals consisteix en el fet que els participants juguen contra l’establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una roda horitzontal giratòria.

II. Elements del joc: instruments de la ruleta francesa
1.

Cilindre o cubeta i disc giratori

La ruleta està composta per un cilindre de fusta, d’aproximadament 56 centímetres de diàmetre, a l’interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Aquest disc, la part superior del qual té una superfície inclinada, està dividit en 37 caselles radials separades per petits envans també metàl·lics. Aquests compartiments, alternativament vermells i negres, estan numerats de l’1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que mai no pot ser ni vermell ni negre. Mai no són veïns dos números consecutius, i els números la suma de les xifres dels quals sigui número parell, són sempre negres, com també el 10 i el 29, i a excepció del 19. Un dispositiu que sobresurt de l’eix permet donar a la ruleta un moviment giratori en un pla horitzontal.

2.

Taula, tauler i drap

La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, al centre o en un extrem de la qual hi ha la ruleta. A un costat de la ruleta hi està situat el tauler amb el drap on hi ha dibuixats els mateixos 36 números distribuïts en tres columnes de 12, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses jugades, en els quals estan impresos els termes o abreviatures que indiquen aquestes jugades i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d’ús més freqüent per part dels jugadors.

III. Personal

El personal destinat a cada ruleta és el següent: un cap de taula, dos crupiers i, opcionalment, un tercer crupier (o un extrem de taula).

1.

El cap de taula s’encarrega de dirigir la partida i controlar els canvis que s’hi facin mentre duri, i té prohibit manipular, de cap manera, la moneda de curs legal, les plaques o les fitxes. Pot haver-hi un cap de taula per cada quatre taules contigües.

2.

Els crupiers han d’encarregar-se, successivament i seguint un ordre de rotació establert, d’accionar el cilindre i de llençar la bola, així com de dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s’especifica en l’apartat corresponent a les regles de funcionament del joc. Així mateix, poden col·locar les apostes sobre la taula.

3.

El crupier a l’extrem de taula s’encarrega de col·locar, a petició dels jugadors presents a la taula, les apostes a la zona que controla, i d’exercir una vigilància particular sobre les apostes esmentades a fi i efecte d’evitar errades, discussions i possibles fraus.

IV. Regles de la ruleta
1.

Jugades possibles

Els jugadors poden fer ús de les jugades següents:

A) Possibilitats o jugades múltiples

a)

Ple o número sencer. Consisteix a fer l’aposta a qualsevol dels 37 números, i el jugador que guanya obté 35 vegades l’import de la seva aposta.

b)

Parella o cavall. L’aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i el jugador que guanya obté 17 vegades l’import de la seva aposta.

c)

Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constitueixen una fila, col·locant l’aposta al mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les jugades senzilles i també el (0, 1, 2) i el (0, 2, 3). Si surt un dels tres números, el jugador obté 11 vegades l’import de la seva aposta.

d)

Quadre. L’aposta es fa sobre els quatre números contigus que formen un quadre, i també el (0, 1, 2, 3) col·locant l’aposta en el punt d’intersecció de les línies que separen aquests números. En cas de guany, s’obté vuit vegades l’import de la seva aposta.

e)

Sisena o doble fila transversal. L’aposta inclou sis números i el possible guany és de cinc vegades l’import de la seva aposta.

f)

Columna. Abasta l’aposta dels 12 números que integren una columna, i el possible guany és de dos vegades l’import de la seva aposta.

g)

Dotzena. Abasta l’aposta dels números de l’1 al 12 (primera dotzena), els números del 13 al 24 (segona dotzena) o els números del 25 al 36 (tercera dotzena), i el possible guany és de dos vegades l’import de la seva aposta.

h)

Dos columnes o columna a cavall. S’aposta als 24 números que corresponen a dos columnes contigües i el guany és la meitat de l’aposta.

i)

Dos dotzenes o dotzena a cavall. S’aposta als 24 números que corresponen a dos dotzenes contigües i el guany és la meitat de l’aposta.

En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.

B) Possibilitats o jugades senzilles

a)

Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o senar (números parells o senars); sobre vermell o negre (números vermells o negres); o sobre “manca” (números de l’1 al 18) o “passa” (números del 19 al 36). El guany és el valor de la quantitat apostada.

En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.

b)

Supòsit de sortida del zero. En aquest cas, s’ofereixen al jugador que ha apostat dos solucions sobre una jugada senzilla. Primera, retirar la meitat de la seva aposta, mentre que l’altra meitat es perd a favor de la banca, i segona, deixar la totalitat de la seva aposta a la presó. Si a la jugada següent no surt el zero, les apostes guanyadores col·locades a la presó recobren la seva llibertat, i es perden definitivament totes les altres.

Si el zero surt per segona o tercera vegada, etc., el jugador té la mateixa opció, tenint en compte el valor inicial de la seva aposta, i perd el 50% del seu valor a cada sortida del zero. Si està per sota del mínim de la taula, l’aposta queda a la presó fins que s’alliberi, si procedeix.

Si el zero surt a l’última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat, de la quarta part, de la vuitena part, etc., de la seva aposta inicial, segons sigui la primera, segona, tercera sortida consecutiva, etc., del número zero.

2.

Mínim i màxim de les apostes

a)

El mínim i màxim de les apostes a la ruleta està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ.

b)

L’empresa operadora de llicència de casino de joc pot escollir, dintre d’aquest màxim i mínim d’apostes, l’opció que més li convingui segons els seus criteris.

c)

Durant el transcurs de la sessió, i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d’aposta de la mateixa sessió, si el desenvolupament de la partida així ho requereix.

3.

Funcionament del joc

Les fases successives del joc són les següents:

a)

El crupier encarregat de maniobrar la ruleta ha d’accionar el disc giratori obligatòriament cada vegada en un sentit oposat a l’anterior i llençar la bola en el sentit invers.

b)

Abans d’aquesta maniobra i també mentre la força centrífuga reté la bola girant per la part superior de la galeria, els jugadors poden fer les seves apostes fins al moment en què el crupier, pel fet que el moviment de la bola esdevé més lent i està a punt de caure dins el disc, anunciï “no hi van més apostes”. A partir d’aquest moment, no s’ha d’acceptar cap més aposta damunt del drap.

c)

Quan la bola s’atura definitivament en una de les 37 caselles, el crupier anuncia en veu alta el número i les jugades senzilles guanyadores, i toca amb el seu rascle el número guanyador per tal de mostrar-lo ostensiblement al públic. A continuació, els crupiers retiren les apostes perdedores i paguen les guanyadores, segons l’ordre següent: dobles columnes, columnes, dobles dotzenes i dotzenes; jugades simples (vermell o negre, parells o senars, passa o falta); sisenes, files transversals, quadres i parelles o cavalls i, en darrer lloc, els plens o números sencers. Els crupiers indistintament paguen les apostes guanyadores després de retirar les apostes perdedores.

d)

Si una fitxa o qualsevol altre objecte cau en el cilindre durant la rotació de la bola o la bola salta a fora del cilindre, o en el cas d’un llançament defectuós de la bola, el cap de taula ha d’aturar el joc i anunciar immediatament amb veu alta “no hi va res”, rebre la bola i lliurar-la al crupier per tal que la torni a llençar després d’haver-la col·locat en el número en el qual ha caigut a la jugada anterior.

e)

Al final de cada sessió, el cilindre s’ha de tancar amb una tapa amb clau, precinte o sistema de seguretat equivalent.

V. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

2 - Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros

El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regeixen la ruleta francesa. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les regles que són específiques de la ruleta americana, i en conseqüència, per a tot el que no hi és previst, es consideren aplicables les disposicions que fan referència a la ruleta francesa contingudes en l’epígraf 01 d’aquest catàleg.

I. Possibilitat de joc

Jugada del Jackpot. El Casino pot sol·licitar autorització per instal·lar en alguna o a totes les taules de Ruleta, una aposta addicional anomenada Jackpot. El seu objecte és aconseguir un premi especial.

Per jugar al Jackpot s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que cal aconseguir amb els premis que es poden guanyar.

II. Instruments de la ruleta americana

La taula ha de ser de dimensions que permetin participar a un nombre limitat de jugadors. Es pot autoritzar l’ús de taules dobles.

Hi ha diverses diferències respecte de la ruleta francesa:

a)

Les apostes es col·loquen sobre un dels dos costats de la taula de joc en espais reservats per al zero i les altres jugades, sobre els termes o abreviatures corresponents i, opcionalment, per a algunes combinacions de jugades d’ús més freqüents per part dels jugadors.

b)

La utilització de fitxes de joc anomenades de color. En el caire de la taula i de forma ben visible es col·loca un nombre de compartiments o marcadors transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Aquests compartiments, separats netament els uns dels altres, estan destinats a rebre una fitxa, sense valor predeterminat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat pel jugador a les fitxes d’aquest color. Aquest valor pot anar des del mínim fins al màxim de l’aposta de la taula sobre el número sencer, i s’ha d’adaptar al valor individual de les fitxes existents en el casino. Es poden utilitzar també dispositius electrònics o mecànics per assignar el valor de les fitxes.

c)

El cap de taula pot també autoritzar les apostes fetes directament amb fitxes de valor individual, de les existents al casino, sempre que el seu nombre no resulti excessiu per a l’adequat desenvolupament i control del joc.

III. Personal

El personal destinat a cada ruleta és un inspector o cap de taula (per a un màxim de quatre taules contigües), un crupier i, eventualment, un auxiliar encarregat, entre altres funcions d’assistència, d’ordenar les piles de fitxes si no hi ha màquina classificadora de fitxes.

Si no l’ajuda l’auxiliar o la màquina classificadora de fitxes, el crupier és qui ha de reconstruir les piles de fitxes.

El cap de taula és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades a la seva taula i del control dels marcadors.

IV. Funcionament del joc

Els pagaments sempre s’han d’efectuar en l’ordre següent: doble columna, columna, passa, senar, negre, vermell, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, fila transversal, quadre, parella o cavall i en l’últim lloc el ple o número sencer; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores es paguen totes de cop encara que les apostes siguin de distinta classe. Els pagaments es fan amb fitxes de color d’un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdós.

V. Sortida del zero

En les jugades senzilles, en el cas que surti el zero, es perd la meitat de l’aposta i es recupera l’altra meitat.

A la variant amb dos zeros, hi ha un número més en el cilindre, representat pel doble zero. Aquesta variant incorpora una nova aposta anomenada línia especial que juga als números 0, 00, 1, 2 i 3, i que es paga 6 a 1.

VI. Mínim i màxim de les apostes
a)

El mínim i màxim de les apostes en la ruleta està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ.

b)

L’empresa operadora de la llicència de casino de joc pot escollir, dintre d’aquest màxim i mínim d’apostes, l’opció que més li convingui segons els seus criteris.

VII. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

3 - BlackJack o Vint-i-u

I. Denominació

El BlackJack o Vint-i-u és un joc d’atzar, dels anomenats de contrapartida, que es practica amb naips, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i l’objectiu del joc és aconseguir vint-i-un punts o acostar-s’hi sense passar d’aquest límit.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.