LegalizeDecret 223/2026, del 10-6-2026, d’aprovació del Reglament de desenvolupament de la Llei 30/2025, del 15 de desembre, de text consolidat d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra
En el decurs de la instrucció de l’expedient, si la sol·licitud o la documentació presentada presenta defectes o mancances que impedeixin la inscripció, el responsable del Registre ho comunica a la persona interessada, perquè esmeni els defectes en un termini de deu dies hàbils.
Si es considera necessari per assegurar la idoneïtat de la inscripció, el responsable del Registre pot requerir informació addicional als sol·licitants o, si escau, convocar una entrevista personal per aclarir o completar la informació presentada. Aquesta entrevista la pot dur a terme el responsable del Registre o la persona que designi. D’aquesta entrevista se n’ha d’estendre una acta, que signen ambdós parts.
En cas de sol·licitud d’informació addicional, el termini per aportar la documentació o informació necessària és de deu dies hàbils. Transcorregut aquest termini, si la documentació necessària per resoldre no és aportada, es desestima la sol·licitud i s’arxiva l’expedient.
En cas de sol·licitud d’entrevista, si l’interessat no es presenta en la data i l’hora indicades sense causa justificada, s’actua de conformitat amb l’article 122 del Codi de l’Administració.
En el cas dels auditors autoritzats en un tercer país que han estat autoritzats per l’AFA per dur a terme auditories de determinades entitats subjectes a la seva supervisió, la inscripció al Registre es fa d’ofici d’acord amb l’autorització prèvia de l’AFA.
Per sol·licitar la inscripció de modificació de dades, la persona interessada ha de presentar una sol·licitud per mitjà de la Seu electrònica del Govern, segons el formulari que figura a la mateixa Seu electrònica. Per inscriure aquestes modificacions s’aplica el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 36. Denegació de la inscripció
La inscripció al Registre es pot denegar en els casos següents:
Quan no es compleixin els requisits legals o reglamentaris per a l’exercici de la professió d’auditoria.
Quan la documentació presentada sigui insuficient o contingui errors que no han estat esmenats dins del termini establert.
Quan l’auditor o la societat d’auditoria estiguin sotmesos a una prohibició legal per exercir la professió.
La denegació de la inscripció es notifica per escrit per mitjans telemàtics a la persona interessada, i s’hi indiquen les raons.
Contra la denegació de la inscripció la persona interessada pot interposar un recurs administratiu davant del Govern, seguint els preceptes establerts al Codi de l’Administració.
Article 37. Assentaments al Registre
Els assentaments fan constar els actes relatius a:
L’autorització d’exercici, com a auditor professional persona física, com a societat d’auditoria o com a autoritzat no-resident, amb totes les dades indicades a l’article 38.
Les modificacions en les dades que tinguin lloc després de la inscripció al Registre.
La suspensió, el cessament i la renúncia dels professionals, ja siguin auditors individuals, societats d’auditoria o autoritzats no-residents.
Les sancions dels professionals i les penes de suspensió d’exercici de la professió, i la durada eventual d’aquestes sancions o penes.
La cancel·lació registral per baixa.
Tots els altres assentaments que s’hagin de practicar segons la normativa aplicable.
Article 38. Assentament inicial
L’assentament inicial fa constar la inscripció de l’autorització d’exercici de la professió, ja sigui per a auditors individuals, societats d’auditoria o autoritzats no-residents.
L’assentament inicial conté, com a mínim, les dades següents per a les persones físiques:
Número individual d’identificació al Registre.
Nom i cognoms i número d’identificació administrativa (NIA).
Adreça postal i adreça electrònica professionals.
Si escau, nom, adreça, adreça electrònica i número de registre de la societat o societats d’auditoria per a les quals treballa com a empleat o amb les quals està relacionat com a soci o persona autoritzada per a la signatura d’informes d’auditoria.
La data d’autorització de l’exercici de la professió d’auditor de comptes.
La modalitat d’exercici autoritzada d’acord amb el que està establert a l’article 32 d’aquest Reglament.
L’assentament inicial conté, com a mínim, les dades següents per a les societats d’auditoria:
Número individual d’identificació al Registre.
Denominació i domicili socials.
Forma jurídica.
Informació de contacte: adreça postal i adreça electrònica professionals, i telèfon.
Noms i adreces de treball de tots els accionistes.
Noms i adreces de treball de tots els membres de l’òrgan d’administració, gestió o direcció.
Si escau, la pertinença a una xarxa i identificació de la mateixa xarxa.
Persones autoritzades per la societat per signar informes d’auditoria de comptes en nom i representació de la societat.
L’assentament inicial conté, com a mínim, les dades següents per als autoritzats no-residents:
Data de l’autorització de l’Autoritat Financera Andorrana.
Entitat i exercicis que estan autoritzats a auditar.
Les dades d’identificació que s’indiquen en els apartats anteriors en funció de si es tracta de persones físiques o societats d’auditoria, i, en aquests casos, de l’auditor designat per dur a terme l’auditoria de forma individual o conjunta amb un auditor inscrit al RACA.
Article 39. Assentaments complementaris
Els assentaments complementaris es fan constar a continuació de l’assentament inicial i per ordre cronològic.
Els assentaments complementaris de cada professional de l’auditoria són els que fan constar:
La modificació de les dades assenyalades a l’article anterior.
Les sancions dels professionals i les penes de suspensió d’exercici de la professió temporal o permanent, i la durada eventual d’aquestes sancions o penes.
La inscripció al Col·legi d’Economistes dins la branca d’especialització relativa als auditors de comptes que agrupa les persones físiques exercents i no exercents inscrites al Registre.
Totes les altres circumstàncies que s’hagin de fer constar segons la normativa aplicable i que no hagin d’incloure’s a l’assentament inicial o a l’assentament de cancel·lació.
Article 40. Assentaments de cancel·lació
L’assentament de cancel·lació es fa constar a continuació dels assentaments complementaris, o de l’assentament inicial si no hi ha assentaments complementaris.
L’assentament de cancel·lació fa constar la baixa de la inscripció del professional o societat d’auditoria del Registre i s’ha d’efectuar:
Quan el professional o la societat d’auditoria sol·licita la baixa del Registre o de la inscripció al Registre.
Quan el responsable del Registre té coneixement d’alguna de les circumstàncies següents:
Que s’ha produït la defunció del professional auditor.
ii) Que ha guanyat fermesa la pena o la sanció d’inhabilitació professional.
iii) Que s’ha produït la revocació de l’autorització de la professió d’acord amb la normativa vigent.
iv) Que, en el cas dels autoritzats no-residents, ha vençut el termini associat a l’autorització atorgada per l’AFA.
En tots els casos, l’assentament de cancel·lació es fa constar en virtut d’una resolució expressa, llevat dels supòsits que s’estableixen en els incisos i, ii o iv de la lletra b de l’apartat 2, en què no és necessària la resolució esmentada.
Article 41. Número d’identificació
Amb l’assentament inicial que fa constar la inscripció s’assigna un número de registre a cada professional persona física o jurídica, que és correlatiu i segueix una numeració alfanumèrica, i es distingeix entre les seccions d’auditors individuals i societats d’auditoria.
Article 42. Baixa automàtica
Els auditors de comptes individuals i les societats d’auditoria són donats de baixa automàticament del Registre per incompliment de les obligacions de pagament de la taxa de manteniment durant un període ininterromput de dos anys o bé per l’acumulació de dos anys pendents de pagament no consecutius.
Els auditors de comptes individuals i les societats d’auditoria són donats de baixa automàticament del Registre en la categoria d’exercents i són donats d’alta en la categoria de no exercents si:
No han efectuat cap activitat d’auditoria durant un període ininterromput de dos anys. En cas que s’hagi notificat i justificat la inactivitat davant el Registre, el supervisor d’auditoria té la potestat de mantenir la categoria d’exercent.
No mantenen degudament la fiança o aval i l’assegurança de responsabilitat civil indicades a l’article 44 d’aquest Reglament.
Abans de procedir a la baixa automàtica, el responsable del Registre ho notifica a l’auditor o a la societat d’auditoria afectats, que disposen d’un termini de trenta dies hàbils per justificar la inactivitat o actualitzar la fiança o aval i l’assegurança de responsabilitat civil.
La baixa automàtica es reflecteix en els assentaments de cancel·lació del Registre.
Article 43. Documentació
Tots els assentaments es fan constar d’acord amb la documentació de la qual disposa el responsable del Registre, així com la documentació que presentin les persones interessades, i les dades que hi figuren.
En el cas de les persones físiques i les societats d’auditoria, per sol·licitar l’autorització per exercir l’auditoria de comptes al Principat d’Andorra s’ha de presentar una sol·licitud mitjançant els formularis que figuren a la Seu electrònica del Govern, en els quals es recull la informació i la documentació següents:
A. Per a les persones físiques:
Documents que acreditin la identitat del sol·licitant.
Si escau, nom, cognoms, adreça postal, adreça electrònica i número de registre de la societat o les societats d’auditoria per a les quals treballa com a empleat o amb les quals està relacionat com a soci o persona autoritzada per signar informes d’auditoria.
La fiança o aval i l’assegurança de responsabilitat civil, d’acord amb l’article 44 d’aquest Reglament.
Qualsevol altra documentació requerida segons la normativa aplicable.
B. Per a les societats d’auditoria:
Documents que acreditin la identitat del sol·licitant.
Denominació social, adreça professional i forma jurídica.
Informació de contacte:
- Noms, cognoms i adreces de treball de tots els accionistes; cal indicar si són o no auditors de comptes registrats.
- Noms i adreces de treball de tots els membres de l’òrgan d’administració, gestió o direcció; cal indicar si són o no auditors de comptes registrats.
Si escau, la pertinença a una xarxa i identificació de la mateixa xarxa.
Persones autoritzades per la societat per signar informes d’auditoria de comptes en nom i representació de la mateixa societat.
Persones de l’organització de la societat inscrites en el Registre com a no exercents.
La fiança o aval i l’assegurança de responsabilitat civil, d’acord amb l’article 44 d’aquest Reglament.
Qualsevol altra documentació requerida segons la normativa aplicable.
En el cas dels autoritzats no-residents, el supervisor efectua la inscripció d’ofici al Registre d’acord amb l’autorització prèvia atorgada per l’AFA.
L’assentament inicial d’inscripció al Registre es fa d’ofici d’acord amb els documents i les dades presentades en la sol·licitud i l’autorització d’exercici emesa pel supervisor d’auditoria de comptes, d’acord amb el que està establert a l’article 32 d’aquest Reglament i en la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra.
Els assentaments complementaris es fan constar d’acord amb els documents següents, segons escaigui i depenent de si es tracta d’un auditor individual o d’una societat d’auditoria:
La documentació acreditativa de la modificació de dades sol·licitada.
La resolució executòria que imposa la sanció d’inhabilitació professional o la pena de suspensió d’exercici de la professió.
La resolució que decideix la baixa del Registre.
Qualsevol altra documentació requerida segons la normativa aplicable.
L’assentament de cancel·lació es fa constar d’acord amb els documents o la informació següents, segons escaigui i depenent de si es tracta d’una persona física o jurídica:
La sol·licitud de baixa voluntària del RACA.
La resolució que acorda la baixa voluntària.
El certificat de defunció de l’auditor.
La resolució ferma que imposa la sanció d’expulsió del RACA, de la Branca d’Auditors del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra o la pena d’inhabilitació professional.
Article 44. Fiança o aval i assegurança de responsabilitat civil
La fiança o aval s’estableix en la quantia i en la forma següents:
En el cas dels auditors individuals autoritzats per exercir l’activitat d’auditoria de comptes a Andorra, és d’un import mínim de 30.000 euros o el 5% dels ingressos anuals d’auditoria de comptes, i s’aplica l’import superior de tots dos.
En el cas de les societats d’auditoria autoritzades, la fiança o aval és d’un import mínim de 30.000 euros per la societat més 30.000 euros addicionals per cada auditor individual designat per signar informes d’auditoria per la societat, o el 5% dels ingressos anuals d’auditoria de comptes, i s’aplica l’import superior de tots dos.
En el cas dels autoritzats no-residents, la forma i la quantia de la fiança o aval dels auditors no residents autoritzats per l’AFA són les mateixes que per a la resta d’auditors, indicades en aquest article, en relació amb els treballs d’auditoria autoritzats en territori andorrà.
Si la fiança es constitueix en forma de dipòsit en efectiu, aquesta fiança s’ha de dipositar a l’AFA, a nom del Sistema de Supervisió d’Auditoria de Comptes. En el cas que es constitueixi en forma d’aval, aquest aval l’ha d’emetre una entitat bancària andorrana a favor del Sistema de Supervisió d’Auditoria de Comptes i en la modalitat de primer requeriment, per assegurar el compliment immediat de l’obligació en cas de ser requerit. No es pot cancel·lar la fiança sense l’autorització prèvia del Ministeri de Finances.
L’assegurança de responsabilitat civil s’estableix en la quantia i en la forma següents:
El certificat d’assegurança emès per una companyia d’assegurances ha d’especificar que cobreix la responsabilitat civil derivada de treballs d’auditoria en territori andorrà.
La cobertura de l’assegurança de responsabilitat civil per als auditors individuals autoritzats per exercir l’activitat d’auditoria de comptes a Andorra ha de ser d’un import mínim de 500.000 euros, o el 10% dels ingressos anuals d’auditoria de comptes, i s’ha d’aplicar l’import superior de tots dos.
En el cas de les societats d’auditoria, la cobertura de l’assegurança s’ha d’acreditar per a l’activitat d’auditoria de comptes i ha d’estar a nom de la societat d’auditoria. A més, cal adjuntar-hi la relació dels auditors individuals designats per signar informes d’auditoria en nom de la societat, als quals cobreix l’assegurança juntament amb la societat.
En el cas de les societats d’auditoria autoritzades, la cobertura de l’assegurança ha de ser d’un import mínim de 500.000 euros per a la societat, i aquesta quantitat es multiplica per cada auditor individual designat per signar informes d’auditoria en nom de la societat, o el 10% dels ingressos anuals d’auditoria, i s’ha d’aplicar l’import superior de tots dos.
L’assegurança de responsabilitat civil s’ha de mantenir adequada a l’activitat d’auditoria efectivament desenvolupada i als riscos assumits, i s’ha d’actualitzar quan sigui necessari d’acord amb la normativa aplicable.
Pel que fa a l’obligació de mantenir l’assegurança de responsabilitat civil i la fiança o aval després de la baixa o del canvi d’estat a no exercent:
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria que siguin baixa en el Registre d’auditors de comptes o que canviïn la seva situació registral d’exercent a no exercent han de mantenir vigents la fiança o aval i l’assegurança de responsabilitat civil regulats a l’article 22 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, durant un període mínim de tres anys a comptar de la data de la baixa o del canvi d’estat.
En el supòsit que un auditor de comptes sigui baixa per cessar la seva activitat professional i hagi prestat serveis d’auditoria a través d’una societat d’auditoria, l’obligació de mantenir la cobertura corresponent recau preferentment en l’auditor i, subsidiàriament, en cas que aquest últim no la mantingui, en la societat d’auditoria a través de la qual s’hagin prestat els treballs d’auditoria.
Aquest període s’ha de prorrogar automàticament si hi ha procediments de control, d’inspecció o sancionadors pendents en relació amb treballs d’auditoria efectuats abans de la baixa o del canvi d’estat, i s’ha de mantenir fins que es resolguin definitivament.
La manca de manteniment de la fiança o de l’assegurança es considera una infracció, d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, i suposa addicionalment el canvi immediat de l’auditor i la societat d’auditoria a la modalitat de no exercent.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria han d’enviar al supervisor d’auditoria de comptes el justificant de la renovació de l’assegurança en un termini no superior a un mes des de cada venciment, l’import del qual ha d’estar actualitzat d’acord amb els ingressos anuals d’auditoria de comptes de l’últim exercici reportat al supervisor d’auditoria de comptes.
Qualsevol suspensió, cancel·lació, manca de renovació o reducció rellevant de la fiança o aval o de l’assegurança de responsabilitat civil, o qualsevol altra circumstància que pugui afectar de manera significativa la seva vigència o suficiència, s’ha de comunicar sense dilació indeguda al supervisor d’auditoria de comptes.
Article 45. Actualització de dades
Els auditors de comptes individuals, les societats d’auditoria i els autoritzats no-residents inscrits al Registre estan obligats a mantenir actualitzades totes les dades registrades.
D’acord amb l’article 12.7 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, els auditors persones físiques, les societats d’auditoria i els autoritzats no-residents han de comunicar al responsable del Registre qualsevol canvi de les seves dades com a màxim en el termini d’un mes des que s’ha produït el canvi en la seva situació.
Article 46. Tracte successiu
Els assentaments al Registre s’han de practicar seguint un ordre cronològic d’inscripció, de manera que cada acte que s’hi inscrigui reflecteixi la situació jurídica de l’auditor o la societat d’auditoria de manera clara i completa.
No es poden inscriure actes nous sense que s’hagin registrat els actes previs que hi poden tenir incidència.
Article 47. Publicitat, informació i difusió electrònica
El Registre és públic i qualsevol persona pot sol·licitar la informació que hi està continguda, excepte les dades que estiguin protegides per la normativa de protecció de dades personals.
La informació pública del Registre es facilita mitjançant certificats o notes informatives simples, o per mitjans electrònics, sempre respectant els drets de confidencialitat establerts.
D’acord amb l’article 12.3 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, la informació continguda en el Registre és accessible per mitjans electrònics, respectant la legislació de protecció de dades.
Secció setena. Principis ètics i independència
Article 48. Normes d’ètica
La responsabilitat i actuació dels auditors de comptes ha d’estar presidida pel principi d’interès públic que comporta l’activitat d’auditoria de comptes. En aquest sentit, els auditors de comptes en l’exercici de la seva activitat han de tenir en consideració els principis ètics següents, i actuar en tot cas amb subjecció a aquests principis: competència professional, diligència deguda, integritat i objectivitat, sense perjudici del que s’estableix respecte al deure d’independència al capítol tercer, secció tercera, de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. Aquests principis s’han d’interpretar i aplicar d’acord amb el Codi d’ètica emès pel Consell de Normes Internacionals d’Ètica per a Professionals de la Comptabilitat (Codi IESBA), en tot allò que no s’oposi al que disposa la Llei i aquest Reglament. A aquest efecte:
La competència professional exigeix que els auditors de comptes mantinguin els seus coneixements teòrics i pràctics en el nivell requerit per assegurar que les entitats auditades i els usuaris de la informació financera rebin amb plena confiança un servei òptim.
Aquests coneixements adquirits s’han de mantenir al llarg del temps. Per això, els auditors de comptes han de fer activitats de formació continuada i d’actualització permanent.
La diligència deguda fa referència a l’especial deure de cura i atenció que han de prestar els auditors de comptes en conèixer i aplicar la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria, de manera que les conclusions aconseguides per ells en la realització del treball d’auditoria estiguin degudament suportades i justificades.
L’objectivitat implica, per als auditors de comptes, actuar amb imparcialitat i sense conflictes d’interessos que poguessin comprometre la seva independència. En cap cas, els auditors de comptes no poden comprometre la seva actuació per influències indegudes, favoritismes o prejudicis, ni tenir interessos aliens que puguin afectar la manera de plantejar i fer un treball d’auditoria, o que puguin afectar la formació d’un judici imparcial.
El principi d’integritat imposa als auditors de comptes l’obligació de ser honestos en l’exercici de la seva activitat. La integritat també implica, per part dels auditors de comptes, actuar amb rectitud i compromís davant qualsevol circumstància que pugui suposar un conflicte d’interessos.
Article 49. Identificació i avaluació d’amenaces
A fi que la independència dels auditors de comptes en l’exercici de l’activitat d’auditoria no es vegi compromesa, els auditors de comptes individuals i les societats d’auditoria han d’aplicar els procediments necessaris, de conformitat amb el règim d’independència establert a la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, el Codi IESBA i les normes professionals aplicables, per detectar les situacions, els serveis i les relacions que puguin suposar amenaces a la seva independència, i que concorrin en relació amb l’entitat auditada o les seves vinculades i amb la firma o amb una persona restringida.
Per identificar l’existència dels tipus d’amenaces a la independència, els auditors de comptes han d’analitzar i valorar les situacions, els serveis i les relacions considerant que cadascun pot originar més d’una amenaça.
Una vegada identificades les amenaces a la independència, els auditors de comptes han d’avaluar-ne la importància per determinar, considerant-les tant individualment com en el seu conjunt amb la resta d’amenaces identificades, el grau de risc en què es pot veure compromesa la seva independència. La importància de les amenaces depèn de factors, quantificables o no, tals com: la condició i el grau de responsabilitat o càrrec, així com la proximitat o influència de les persones implicades; la naturalesa de la situació, el servei o la relació que origina l’amenaça; la confluència d’interessos i la seva significativitat i vinculació, així com l’efecte en la informació financera que s’ha d’auditar; la concurrència d’altres circumstàncies de les quals puguin sorgir altres amenaces, els serveis i les relacions mantinguts amb l’entitat auditada, i el context en què es fa l’auditoria de comptes. Una amenaça es considera significativa si, d’acord amb els factors que concorrin, tant considerada individualment com en el seu conjunt amb la resta d’amenaces identificades, s’incrementa el nivell de risc fins al punt que es vegi compromesa la independència.
Article 50. Documentació de l’anàlisi d’independència
Addicionalment a l’anàlisi prevista en l’article 7 d’aquest Reglament, per a cada treball d’auditoria de comptes, abans de l’emissió de l’informe d’auditoria, s’han de documentar i incorporar als papers de treball corresponents a aquest treball l’anàlisi i les conclusions assolides sobre la importància de les amenaces a la independència detectades i el detall de les mesures de salvaguarda aplicades, així com l’anàlisi i les conclusions assolides sobre com s’ha eliminat o, si escau, reduït a un nivell acceptable el risc d’independència.
En cap cas, la mera referència al judici professional o a la conclusió assolida no s’entén com a justificativa de l’aplicació dels procediments i les mesures exigits en aquest capítol.
Article 51. Interès financer directe
D’acord amb el que estableix l’article 16.a de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, ni la firma ni una persona restringida, inclosa la seva família immediata, no poden tenir un interès financer directe o un interès financer indirecte material amb el client d’auditoria. Com a excepció al que s’ha indicat anteriorment, s’estableix el següent:
En el cas de familiars dels socis, directors o gerents que prestin o hagin prestat almenys deu hores de serveis diferents de l’auditoria al client d’auditoria, computats en base anual (d’acord amb el que estableix l’article 2.17 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra), poden mantenir un interès financer directe o indirecte que sigui material o tingui importància relativa en un client d’auditoria, sempre que:
El membre de la família rebi l’interès financer pels drets dels treballadors, per exemple, a través de plans de pensions o d’opcions sobre accions, i, quan sigui necessari, la firma adopti mesures de salvaguarda adequades per abordar l’amenaça creada per l’interès financer; i
El membre de la família disposi o anul·li l’interès financer tan aviat com sigui possible quan tingui o adquireixi el dret de fer-ho o, en el cas d’opcions sobre accions, quan adquireixi el dret d’exercir l’opció.
Article 52. Materialitat dels interessos financers
Als efectes del que s’estableix a l’article 16.a de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, es considera que un interès financer indirecte és material en els casos següents:
Quan representi més del 10 per cent del patrimoni conjunt de la persona restringida i la seva família immediata.
Quan assoleixi, de manera directa o indirecta, almenys un 5 per cent del capital social, dels drets de vot o del patrimoni de l’entitat auditada.
Encara que no s’assoleixi el percentatge previst a la lletra b, quan, com a conseqüència d’aquest instrument, i mitjançant les entitats vinculades a l’entitat auditada o a la firma o a la persona restringida i la seva família immediata, s’estigui en situació de poder influir en la gestió de l’entitat auditada o en el resultat de l’auditoria.
Article 53. Importància relativa i incidència significativa
Als efectes del règim d’independència, la importància relativa, la materialitat o la incidència significativa d’una situació, servei, relació, interès o quantitat afectada s’ha d’avaluar atenent les circumstàncies concurrents, el seu possible efecte sobre els estats financers objecte d’auditoria i el risc que pugui comprometre la independència de l’auditor.
En tot allò que no estigui expressament regulat per la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra o per aquest Reglament, la valoració de la importància relativa, la materialitat o la incidència significativa en matèria d’independència s’ha d’efectuar d’acord amb el Codi IESBA i les normes internacionals d’auditoria aplicables.
Quan el Codi IESBA estableixi un percentatge, llindar o criteri quantitatiu específic per valorar l’existència d’un interès financer, una relació, una vinculació o una influència significativa en matèria d’independència, s’ha d’aplicar el criteri previst pel Codi IESBA vigent en cada moment.
A la data d’aprovació d’aquest Reglament, quan el Codi IESBA utilitza el llindar del deu per cent per valorar aquests supòsits, aquest percentatge s’ha d’entendre aplicable mentre no sigui modificat o substituït pel mateix Codi IESBA.
Article 54. Entitat vinculada per control o influència significativa
Als efectes de les entitats d’interès públic, tenen la consideració d’entitats vinculades per control o influència significativa les entitats que es trobin en alguna de les circumstàncies següents:
Una entitat que tingui control directe o indirecte sobre el client, si el client és material o té una importància relativa per a aquesta entitat.
Una entitat amb un interès financer directe en el client, si aquesta entitat té influència significativa sobre el client i l’interès en el client és material per a aquesta entitat.
Una entitat sobre la qual el client tingui control directe o indirecte.
Una entitat en la qual el client, o una entitat relacionada amb el client segons l’apartat c anterior, tingui un interès financer que li proporcioni influència significativa sobre aquesta entitat i l’interès sigui material o tingui una importància relativa per al client i per a la seva entitat relacionada (c).
Una entitat sota control comú amb el client (una entitat germana) si l’entitat germana i el client són materials o tenen una importància relativa per a l’entitat que els controla.
Per la resta d’entitats, només es consideraran entitats vinculades aquelles sobre les que el client tingui control directe o indirecte.
Article 55. Eliminació d’instruments financers
En el supòsit que la possessió d’interessos financers a què es refereixen els articles 16.a i 16.b de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra es produeixi de forma sobrevinguda amb posterioritat a l’inici de l’exercici que s’audita o amb posterioritat a l’acceptació de l’encàrrec, la firma ha de liquidar, desfer o eliminar aquest interès financer en el termini d’un mes des que hagi tingut coneixement d’aquesta circumstància. Si no pogués resoldre’s en el termini anterior per circumstàncies no imputables a la firma, s’ha de solucionar en un termini no superior al de l’emissió de l’informe.
Les actuacions de l’auditor de comptes relatives a la resolució de les causes d’incompatibilitat derivades de la possessió o la realització d’operacions d’interessos financers han de quedar documentades en els papers de treball de l’auditor.
Article 56. Dependència financera i econòmica
L’auditor de comptes no pot percebre honoraris per la prestació de serveis, tant d’auditoria com diferents d’aquests, per un import que, en el seu conjunt, pugui donar lloc a la creació, en els termes establerts a l’article següent, d’una dependència financera amb l’entitat auditada. A aquests efectes, en el cas dels clients d’auditoria que comptin amb auditors autoritzats d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, el còmput dels honoraris s’ha d’efectuar considerant les societats de la xarxa que participin efectivament en el treball d’auditoria.
Els tres primers anys naturals o exercicis socials anuals, a partir de l’inici de l’exercici de l’activitat mitjançant la seva inscripció en el Registre d’auditors de comptes, no computen als efectes del que es preveu en aquest article.
Article 57. Concentració d’honoraris i abstenció per dependència financera
A l’efecte de determinar el percentatge de concentració d’honoraris atenent la dependència financera, es tenen en compte les regles següents, en relació amb les auditories d’entitats d’interès públic quan sigui aplicable:
En relació amb cada exercici econòmic, s’obté el percentatge que representen els honoraris anuals meritats per la prestació del servei d’auditoria i dels serveis diferents de l’auditoria al client d’auditoria sobre els ingressos anuals totals obtinguts per l’auditor de comptes. A aquest efecte, han de figurar:
1r. Al numerador, l’import dels honoraris anuals meritats pels serveis d’auditoria i pels serveis diferents de l’auditoria procedents del client d’auditoria i de les seves entitats vinculades, de conformitat amb el principi de meritació contingut en el marc normatiu d’informació financera aplicable.
Quan el client d’auditoria sigui atès per més d’una firma pertanyent a una mateixa xarxa, els honoraris d’auditoria que cal considerar s’han d’imputar a cada auditor o societat d’auditoria en proporció a la seva participació efectiva en el treball d’auditoria.
2n. Al denominador, l’import del total d’ingressos anuals, que es correspon, en el cas d’auditors individuals, amb els ingressos íntegres derivats de les activitats econòmiques i altres rendiments procedents del treball o de serveis, i, en el cas de societats d’auditoria, amb l’import net de la xifra de negocis que hagi de constar en els seus comptes anuals.
Quan el client d’auditoria sigui atès per més d’una firma pertanyent a una mateixa xarxa, els ingressos que s’han de considerar s’han d’imputar a cada auditor o societat d’auditoria atenent la mateixa proporció aplicada als honoraris d’auditoria.
Quan el percentatge així obtingut superi el 15 per cent en cadascun dels tres darrers exercicis consecutius, l’auditor de comptes s’ha d’abstenir de fer l’auditoria corresponent a l’exercici següent al tercer exercici consecutiu en què aquesta circumstància es produeixi.
Pel que fa a la determinació del percentatge de concentració d’honoraris en relació amb auditories d’entitats que no tinguin la consideració d’entitats d’interès públic, se segueixen les mateixes regles establertes a l’apartat 1, amb les especificitats següents:
Al numerador, s’han de considerar exclusivament els honoraris anuals meritats per la prestació de serveis d’auditoria i de serveis diferents de l’auditoria al client d’auditoria i a les seves entitats vinculades sobre les quals el client exerceixi un control directe o indirecte, per part de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria inscrita a Andorra, sense tenir en compte els honoraris meritats per altres firmes pertanyents a la mateixa xarxa.
Al denominador, s’han de considerar els ingressos anuals totals de l’auditor individual o de la societat d’auditoria inscrita a Andorra responsable de l’emissió de l’informe d’auditoria, derivats de qualsevol servei professional prestat, amb independència de la seva naturalesa, sense incloure-hi els ingressos obtinguts per altres firmes que formin part de la mateixa xarxa.
En el cas d’auditories d’entitats que no tinguin la consideració d’entitats d’interès públic, el percentatge de concentració d’honoraris no pot superar el 30 per cent.
No obstant això, quan aquest percentatge superi el 30 per cent com a conseqüència d’alguna de les circumstàncies que s’indiquen a continuació, el percentatge de concentració pot arribar fins al 40 per cent durant un màxim de tres exercicis consecutius:
Que l’auditor de comptes hagi hagut d’abstenir-se de fer l’auditoria de comptes d’una o diverses entitats com a conseqüència de l’aplicació dels límits de concentració d’honoraris previstos en aquest article.
La finalització o l’acceptació d’un treball d’auditoria de comptes d’una entitat rellevant. A aquest efecte, s’entén que un treball és rellevant quan els honoraris d’auditoria corresponents a aquest treball representin almenys el 30 per cent de l’import total anual dels honoraris per serveis d’auditoria de l’auditor.
Secció vuitena. Conservació de documentació i secret professional
Article 58. Deure de conservació i custòdia de la documentació
Respecte a l’obligació de conservació i custòdia a què es refereix l’article 19 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, en cas que existeixi una reclamació, un judici o un litigi en relació amb l’informe d’auditoria o que la documentació corresponent a què es refereix aquest apartat pugui constituir un element de prova, sempre que l’auditor de comptes tingui coneixement d’aquesta circumstància, el termini de cinc anys s’estén fins a la resolució o la sentència ferma o la finalització del procediment, o fins que hagin transcorregut cinc anys des de l’última comunicació o intervenció de l’auditor de comptes en relació amb el conflicte en qüestió.
Durant els terminis de conservació i custòdia els auditors de comptes són responsables d’adoptar les mesures necessàries per a la salvaguarda i la conservació de la documentació, la informació, els arxius i els registres. Amb aquesta finalitat, els auditors de comptes han de disposar de sistemes informàtics que tinguin controls, que assegurin la custòdia, la integritat i la recuperació de la informació, que permetin adoptar la diligència deguda que sigui necessària per reduir el risc de deteriorament o pèrdua i garantir l’accessibilitat i l’autorització restringida per accedir-hi, i que permetin una identificació única de l’arxiu generat compilat i de la data de la compilació. Aquests controls s’han d’implementar eficaçment perquè no sigui possible modificar els arxius de cada treball d’auditoria una vegada transcorregut el termini màxim de compilació, perquè quedi constància de les accions efectuades sobre aquests arxius i es redueixi el risc de deteriorament o pèrdua.
A aquests efectes, s’han de fer de manera rutinària còpies de seguretat en format informàtic en el moment en què es creïn almenys un cop l’any.
L’obligació a què es refereix aquest article també és aplicable als auditors de comptes que, de conformitat amb el que preveu la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, siguin baixa en el Registre d’auditors de comptes.
La pèrdua o el deteriorament de la documentació, així com les seves raons, s’han de comunicar al supervisor d’auditoria de comptes en un termini de quinze dies hàbils, a comptar del moment en què es va produir el fet o se’n va tenir coneixement.
Article 59. Deure de secret professional
El deure de secret que preveu l’article 18 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra és aplicable a totes les persones que hagin participat o col·laborat en l’exercici de l’activitat d’auditoria de l’auditor de comptes, tant si formen part de la seva organització interna com si no, o que hagin tingut coneixement de la informació relativa a aquesta activitat.
Aquesta obligació de secret es manté fins i tot una vegada s’hagin donat de baixa en el Registre d’auditors de comptes l’auditor de comptes o la societat d’auditoria, així com els socis d’aquesta societat, o hagi cessat la vinculació amb els auditors de comptes per part de les persones que van intervenir en la realització de l’activitat d’auditoria.
Secció novena. Responsabilitat dels auditors
Article 60. Règim general de responsabilitat
La responsabilitat dels auditors de comptes i les societats d’auditoria és exigible de forma proporcional a la responsabilitat directa pels danys i perjudicis econòmics que puguin causar per la seva actuació professional, tant a l’entitat auditada com a un tercer, fins a un import de 10 vegades els honoraris facturats per l’auditoria de comptes de la qual es deriva la responsabilitat. Aquest límit opera de forma agregada tant respecte a la societat auditada com a qualsevol altre tercer que hagi sofert un dany com a conseqüència de l’informe d’auditoria.
S’exceptuen del que es preveu en el punt anterior els supòsits en els quals existeixi dol de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria. En aquest cas, la responsabilitat atén els danys efectivament causats i no està subjecta als límits indicats.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria poden fixar, de mutu acord amb l’entitat auditada, limitacions específiques a la responsabilitat per l’exercici de l’activitat inferiors al que s’indica en l’apartat 1, però aquestes limitacions només afecten l’entitat auditada i els accionistes que la controlen. Si és el cas, aquestes limitacions han d’aparèixer emfatitzades tant en el contracte com en el mateix informe d’auditoria.
Article 61. Responsabilitat civil i abast subjectiu
La responsabilitat civil derivada de l’activitat d’auditoria pot correspondre, segons el cas, a:
L’auditor que signa l’informe i assumeix la direcció del treball d’auditoria.
La societat d’auditoria, quan l’encàrrec es faci en el seu nom o quan la prestació del servei sigui imputable a l’organització i els mitjans de la societat.
Sense perjudici del que disposi la normativa aplicable, la societat d’auditoria respon pels actes, les omissions o els incompliments de les persones que actuïn en el marc de l’encàrrec sota la seva organització, direcció o dependència, quan li siguin imputables.
El que estableix aquest article s’entén sense perjudici de les accions de repetició o les reclamacions internes que, si escau, puguin correspondre d’acord amb la normativa aplicable.
Article 62. Deure de col·laboració en reclamacions i comunicació d’incidències
En cas de reclamació, queixa formal, requeriment o actuació que pugui donar lloc a responsabilitat derivada d’un treball d’auditoria, l’auditor individual o la societat d’auditoria han d’actuar amb diligència i han de complir el següent:
Adoptar les mesures raonables per conservar i assegurar la integritat de la documentació i dels elements de prova relacionats amb l’encàrrec. b) Col·laborar en la gestió de la reclamació en l’àmbit intern i, si escau, amb l’entitat asseguradora o garant, en els termes de la pòlissa o garantia i de la normativa aplicable.
Quan la incidència pugui afectar de manera significativa el compliment de les obligacions professionals o la suficiència/efectivitat de les garanties de responsabilitat civil, s’ha de comunicar sense dilació indeguda a l’autoritat de supervisió o al responsable del Registre, en els casos i termes que estableixi la normativa aplicable.
El deure de col·laboració previst en aquest article s’entén sense perjudici del deure de secret professional, de la normativa de protecció de dades i de la resta de deures de custòdia i conservació de documentació previstos en aquest Reglament i en la normativa aplicable.
Capítol quart. Supervisió i control de qualitat
Secció primera. Supervisor d’auditoria de comptes
Article 63. Principis rectors del supervisor d’auditoria de comptes
El Sistema de Supervisió d’Auditoria de Comptes està regit pel supervisor d’auditoria de comptes, que ha d’actuar conforme als principis rectors següents:
Autonomia: el supervisor exerceix les seves funcions amb plena independència funcional i orgànica respecte dels auditors, les societats d’auditoria i qualsevol autoritat externa, per tal de garantir que les seves actuacions siguin objectives i imparcials.
Independència: es garanteix que el supervisor no estigui sotmès a influències indegudes que puguin comprometre la seva capacitat de decisió, ni mantingui vincles professionals, econòmics o societaris incompatibles amb l’exercici imparcial del càrrec.
Objectivitat: les actuacions del supervisor es basen en criteris tècnics i legals, evitant qualsevol conflicte d’interès o favoritisme.
Transparència: el supervisor actua amb claredat en les seves decisions i en la comunicació amb les parts interessades.
Responsabilitat: el supervisor ret comptes de les seves actuacions davant el ministre encarregat de les finances, assegurant l’eficàcia i la legalitat del seu exercici.
Confidencialitat: es protegeix la informació obtinguda durant l’exercici de les seves funcions, garantint-ne l’ús exclusiu per als fins previstos en la Llei.
Article 64. Funcions del supervisor d’auditoria de comptes
Sense perjudici de les funcions que estableix la Llei d’auditoria de comptes i aquest Reglament, són funcions principals del supervisor d’auditoria de comptes:
Supervisió i control: vetllar pel compliment de la normativa d’auditoria de comptes i assegurar que els auditors i les societats d’auditoria inscrits al Registre d’auditors compleixin amb els estàndards professionals i ètics establerts.
Registre i autoritzacions: gestionar el Registre d’auditors de comptes, incloent-hi la inscripció, la renovació i la supervisió dels auditors i les societats d’auditoria registrats.
Control de qualitat: efectuar revisions periòdiques de qualitat sobre les activitats dels auditors i les societats d’auditoria, amb l’objectiu de garantir la seva competència tècnica i el compliment de les seves obligacions.
Investigació i sancions: iniciar i conduir investigacions davant de possibles incompliments de la normativa aplicable, i proposar sancions quan sigui necessari, d’acord amb els procediments establerts.
Emissió d’informes: elaborar informes periòdics sobre les activitats de supervisió i posar-los a disposició del ministre encarregat de les finances i altres parts interessades, en compliment dels principis de transparència.
Assessorament tècnic: proporcionar suport tècnic i assessorament al ministeri encarregat de les finances i a altres òrgans competents sobre qüestions relacionades amb l’auditoria de comptes.
Article 65. Persones subjectes a facilitar informació
El supervisor d’auditoria de comptes pot demanar tota la informació que consideri necessària, per a l’adequat compliment de les competències de supervisió que té encomanades, de les persones i entitats següents:
Dels auditors de comptes, inclosos els autoritzats no residents, i de les entitats a què fa referència l’article 17 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra.
Dels tercers als quals aquests auditors o societats d’auditoria hagin externalitzat determinades funcions o activitats.
De les persones que participin o hagin participat en les activitats dels auditors de comptes i les societats d’auditoria.
De les entitats auditades, i les seves entitats vinculades.
Les persones físiques i jurídiques incloses en aquest punt queden obligades a posar a disposició del supervisor d’auditoria de comptes tots els llibres, registres i documents que requereixi, sigui quin sigui el seu suport original, i en el suport que sol·liciti, inclosos els programes informàtics i els arxius magnètics, òptics o de qualsevol altra classe. Addicionalment, els auditors de comptes i les societats d’auditoria estan obligats a comparèixer davant del supervisor d’auditoria de comptes, a petició seva.
Article 66. Comunicats tècnics, comunicacions i circulars operatives
Per desenvolupar les seves funcions, el supervisor d’auditoria de comptes pot emetre comunicats tècnics, comunicacions o circulars operatives amb la finalitat de garantir la correcta aplicació de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra i d’aquest Reglament, així com per facilitar-ne l’execució pràctica.
Els comunicats tècnics tenen caràcter general i es dirigeixen normalment a tots els auditors de comptes o a una categoria determinada d’auditors o societats d’auditoria. Poden tenir per objecte::
Establir criteris tècnics, instruccions generals o orientacions sobre matèries relacionades amb l’activitat d’auditoria de comptes, com ara la independència, el control de qualitat, la formació continuada, la informació periòdica que s’ha de remetre al supervisor o altres aspectes rellevants de la professió.
Concretar models, formats, terminis o procediments generals de remissió d’informació al supervisor.
Facilitar l’aplicació pràctica de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra i d’aquest Reglament, sense alterar-ne el contingut.
Els comunicats tècnics tenen caràcter complementari respecte de les disposicions legals i reglamentàries vigents. No poden crear obligacions noves no previstes a la Llei o en aquest Reglament, ni modificar-ne o substituir-ne el contingut, però són aplicables obligatòriament en allò que concreti l’execució de les obligacions legals o reglamentàries existents.
Quan els comunicats tècnics afectin aspectes substancials per a la professió o per a l’exercici de les funcions públiques de supervisió, han de ser sotmesos prèviament a l’aprovació de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes. En la resta de casos, el supervisor els pot emetre de manera autònoma, amb informació posterior a la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes.
En l’elaboració dels comunicats tècnics de caràcter general, el supervisor d’auditoria de comptes ha de tenir en compte els criteris de proporcionalitat, adequació als estàndards internacionals aplicables i impacte sobre l’activitat professional.
Els comunicats tècnics de caràcter general s’han de publicar a la Seu electrònica del Govern o pels canals oficials que determini el supervisor d’auditoria de comptes.
Les comunicacions tenen caràcter individual o específic i es dirigeixen a un auditor de comptes, una societat d’auditoria, una persona vinculada a l’activitat d’auditoria o una entitat concreta. Poden tenir per objecte requeriments d’informació, notificacions, recordatoris, aclariments, actuacions de seguiment o qualsevol altra actuació vinculada a l’exercici de les funcions del supervisor.
Les comunicacions no tenen caràcter general ni valor interpretatiu de la norma, no requereixen un acord previ de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes i no han de ser objecte de publicació general, sens perjudici que es notifiquin o transmetin a les persones o entitats destinatàries pels canals oficials que corresponguin.
El supervisor d’auditoria de comptes pot recopilar periòdicament els comunicats tècnics en un document únic o en una base de dades pública accessible per mitjans electrònics, amb la finalitat de facilitar-ne la consulta i garantir la transparència de la informació.
Article 67. Requisits, cessament i estructura de suport
Requisits tècnics i professionals del supervisor d’auditoria de comptes
Per ser nomenat supervisor d’auditoria de comptes, cal complir de manera acumulativa els requisits següents:
Estar en possessió d’un títol universitari superior en disciplines relacionades amb economia, finances, comptabilitat, dret o altres camps pertinents per a l’exercici de les funcions d’auditoria, reconegut al Principat d’Andorra; o bé haver superat les proves d’accés a la professió d’auditor de comptes, segons la normativa vigent.
Acreditar una experiència professional mínima de 10 anys en auditoria, supervisió financera, comptabilitat o altres àmbits relacionats, incloent-hi la pràctica com a auditor, el control de qualitat o la supervisió en auditoria.
Acreditar coneixements profunds de la normativa d’auditoria de comptes i dels estàndards professionals i ètics aplicables al sector. Aquests coneixements es podran demostrar mitjançant:
- La superació de les proves d’accés a la professió d’auditor de comptes, segons la normativa vigent.
- L’exercici en posicions de responsabilitat tècnica, com ara soci d’una societat d’auditoria, cap de control de qualitat o supervisió en auditoria durant almenys quinze anys.
Estar en possessió d’un diploma oficial de llengua catalana de nivell B2 emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.
No haver estat sancionat per incompliments professionals greus ni trobar-se en situació d’inhabilitació per a l’exercici d’activitats relacionades amb l’auditoria o supervisió.
No tenir cap conflicte d’interès que pugui comprometre l’autonomia i independència en l’exercici del càrrec.
Una persona que ha estat o està inscrita al RACA com a auditor exercent pot ser nomenada supervisor d’auditoria de comptes sense necessitat de complir els requisits de les lletres a) a d) anteriors.
Durant el mandat, el supervisor d’auditoria de comptes no pot col·laborar, assessorar o participar, directament o indirectament, en societats d’auditoria o en xarxes d’auditoria ni mantenir participacions significatives, directes o indirectes, en societats d’auditoria o en entitats sotmeses a supervisió, les quals s’han d’haver transmès, desvinculat o immobilitzat amb caràcter previ al nomenament. En el cas que estigués inscrit al RACA com a auditor exercent, passa a la modalitat de no exercent en el moment del seu nomenament.
El cessament del supervisor es produeix per les causes següents:
Renúncia presentada pel mateix supervisor.
Haver estat inhabilitat o suspès per a l’exercici del càrrec mitjançant una resolució disciplinaria ferma.
Acreditació d’un conflicte d’interès que comprometi la seva independència.
Altres causes previstes per la normativa vigent.
L’incompliment sobrevingut de qualsevol de les incompatibilitats previstes en aquest article.
En cas de cessament, el càrrec és ocupat de manera interina per un tècnic designat pel ministeri encarregat de les finances, fins al nomenament d’un nou supervisor, que ha de produir-se en un termini màxim de sis mesos des del cessament.
Si el supervisor d’auditoria de comptes està inscrit al RACA després del seu cessament, no pot actuar com a auditor exercent ni col·laborar amb una societat d’auditoria durant un període de tres anys.
Article 68. Organització del sistema de supervisió i recursos humans
El supervisor d’auditoria de comptes està adscrit orgànicament al ministeri encarregat de les finances, i manté plena autonomia funcional en l’exercici de les seves funcions, tal com estableix la Llei. L’estructura orgànica del sistema de supervisió és establerta pel Govern, a proposta del supervisor d’auditoria de comptes, amb la conformitat prèvia del ministre encarregat de les finances. Aquesta estructura ha d’incloure els recursos humans i materials necessaris per assegurar el compliment eficient de les funcions del supervisor.
El sistema de supervisió pot comptar amb tècnics especialistes i tècnics de suport per garantir el compliment efectiu de les funcions del supervisor d’auditoria de comptes. La dotació de personal del sistema de supervisió s’ha d’efectuar d’acord amb la normativa de funció pública i els instruments d’ordenació de personal aplicables.
Quan sigui necessari, i per garantir una adequada execució de les funcions del sistema de supervisió, es poden contractar externament, d’acord amb la legislació de contractació pública, professionals externs amb experiència contrastada en auditoria o àmbits relacionats. Aquests professionals han de complir els requisits següents:
Acreditar una experiència tècnica significativa en auditoria de comptes, incloent-hi coneixements de les Normes internacionals d’auditoria (ISA) i dels estàndards internacionals de control de qualitat aplicables.
No tenir cap incompatibilitat ni conflicte d’interès amb les funcions que se’ls assignin.
Acceptar sotmetre’s a les normes de confidencialitat i independència establertes per la normativa aplicable.
Els tècnics, així com els professionals contractats, assumeixen, sota la supervisió directa del supervisor, les funcions següents:
Fer tasques de suport tècnic en la supervisió i el control de qualitat de l’activitat d’auditoria.
Participar en la recollida, l’anàlisi i la verificació de dades i documents necessaris per a les activitats de supervisió.
Col·laborar en la redacció d’informes tècnics i recomanacions.
Donar suport administratiu en la gestió del Registre d’auditors de comptes.
Dur a terme altres tasques assignades pel supervisor relacionades amb les funcions del sistema de supervisió.
El supervisor d’auditoria de comptes és responsable de definir les funcions específiques i coordinar les activitats dels tècnics professionals contractats, assegurant una gestió eficient i alineada amb els objectius del sistema de supervisió.
Els tècnics i professionals contractats externament es regeixen:
Pel règim laboral o de funció pública aplicable, segons el tipus de vinculació contractual amb l’Administració pública, en el cas dels tècnics i tècnics de suport.
Pel contracte de serveis subscrit amb el ministeri encarregat de les finances, en el cas dels professionals contractats, i cal garantir que inclogui clàusules de confidencialitat, independència i altres requisits establerts per la normativa.
Els tècnics i professionals contractats depenen jeràrquicament del supervisor d’auditoria de comptes i actuen seguint les seves instruccions. El supervisor és responsable de coordinar i supervisar les seves activitats, assegurant que compleixin amb els objectius del sistema de supervisió.
En cas de vacant, absència o malaltia del supervisor, els tècnics i els professionals contractats continuen desenvolupant les seves funcions sota la direcció de l’autoritat designada temporalment pel ministeri encarregat de les finances.
Article 69. Recursos materials del sistema de supervisió
El supervisor d’auditoria de comptes ha de disposar dels recursos materials necessaris per a l’exercici de les seves funcions, incloent-hi oficines, equipament tecnològic, accés a bases de dades, eines d’anàlisi i altres recursos necessaris per garantir l’eficiència operativa del sistema de supervisió, inclosos els professionals externs contractats.
Els recursos materials els proporciona el ministeri encarregat de les finances, d’acord amb un pressupost aprovat pel Govern, que ha de tenir en compte les necessitats operatives del sistema de supervisió, incloent-hi els requisits associats a la contractació de serveis professionals.
El supervisor pot sol·licitar la dotació de recursos addicionals si es consideren necessaris per complir amb les seves obligacions legals i tècniques. Aquesta sol·licitud ha de ser degudament justificada i especificar si afecta recursos interns o externs (contractats).
Secció segona. Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes
Article 70. Composició de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes
La Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes està presidida pel supervisor d’auditoria de comptes i està integrada, juntament amb el supervisor, per set membres, designats de la manera següent:
A proposta de la Branca d’Auditors del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra, tres representants. b) A proposta de la Intervenció General, un representant d’aquest òrgan. c) A proposta de l’Autoritat Financera Andorrana, un representant d’aquesta institució. d) A proposta del Tribunal de Comptes, un representant d’aquest òrgan.
Article 71. Règim de funcionament intern de la Comissió
Les decisions de la Comissió s’adopten per majoria simple dels membres amb dret a vot. En cas d’empat, el president exerceix el vot diriment.
Actua com a secretari un dels membres de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes, designat per consens, a qui correspon redactar les actes de les reunions i mantenir un llibre d’actes degudament actualitzat.
El president pot convidar a les reunions de la Comissió experts en la matèria, així com representants d’altres entitats de l’Administració general o tercers amb interès en els assumptes que s’hagin de tractar, amb dret a paraula però sense dret a vot.
La Comissió es reuneix, com a mínim, dos vegades a l’any. El president pot convocar reunions extraordinàries amb una notificació mínima d’una setmana.
El president, o el secretari quan tingui delegades aquestes funcions, tramet les convocatòries amb una antelació mínima d’una setmana, incloent-hi l’ordre del dia i la documentació rellevant. La documentació definitiva es pot distribuir, com a màxim, el mateix dia de la reunió.
Els membres que no puguin assistir a una reunió poden delegar el seu dret a vot en un altre membre de la Comissió. No es permet la delegació en persones externes a la Comissió.
El quòrum necessari per a la vàlida constitució de la Comissió i l’adopció d’acords és de cinc membres amb dret a vot.
En cas que algun membre de la Comissió es trobi en una situació de conflicte d’interès respecte d’un assumpte concret, s’ha d’abstenir de participar en la deliberació i en la votació corresponent. L’acord l’adopta la resta de membres amb dret a vot, i el president conserva, si escau, el vot diriment.
Les actes de les reunions han d’incloure els acords adoptats, així com, si escau, les tasques assignades i els terminis establerts.
El secretari ha de trametre l’acta als membres de la Comissió en un termini màxim de dos setmanes des que té lloc la reunió. Els membres disposen d’una setmana per formular observacions o sol·licitar modificacions.
Article 72. Objectius, funcions i tasques de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes
Objectius
La Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes té com a objectius principals:
Vetllar per la qualitat, la independència i la credibilitat de l’activitat d’auditoria de comptes.
Definir i impulsar les línies estratègiques del sistema de supervisió d’auditoria.
Promoure l’harmonització normativa i el desenvolupament de la professió d’auditor de comptes a Andorra.
Funcions estratègiques i de desenvolupament del sistema
Correspon a la Comissió:
Definir, debatre i aprovar els eixos estratègics del Sistema de Supervisió d’Auditoria de Comptes.
Establir les prioritats estratègiques per al desenvolupament de la professió d’auditor de comptes.
Revisar periòdicament els objectius i les polítiques de la Comissió per adaptar-los a modificacions normatives o a necessitats emergents.
Funcions normatives i consultives
Correspon a la Comissió:
Assistir el supervisor d’auditoria de comptes en matèria de qualitat, supervisió i aplicació de les normes d’auditoria.
Assistir el supervisor en l’anàlisi i la gestió de consultes o discrepàncies en l’aplicació de les normes d’auditoria, promovent criteris comuns.
Funcions de supervisió i control de qualitat
Correspon a la Comissió:
Aprovar les línies generals del pla anual d’inspeccions i supervisió del control de qualitat. b) Fer el seguiment de les conclusions i recomanacions derivades de les inspeccions.
Funcions en matèria sancionadora
Correspon a la Comissió:
Analitzar els informes de sanció elaborats pel supervisor d’auditoria de comptes en relació amb possibles infraccions greus o molt greus, que haurà d’haver rebut amb prou temps per poder efectuar l’anàlisi corresponent.
Sol·licitar, si escau, informació o aclariments addicionals al supervisor. c) Debatre la proposta de sanció i acordar-ne l’aprovació, la modificació o la desestimació. d) Correspon al supervisor d’auditoria de comptes traslladar la decisió adoptada per la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes a l’òrgan competent per a la resolució final, d’acord amb el que estableix la Llei.
Article 73. Transparència i comunicació
Les actes de les reunions de la Comissió s’han de conservar durant un termini mínim de cinc anys i han d’estar disponibles per als membres de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes.
Els acords adoptats per la Comissió que afectin el sector de l’auditoria de comptes s’han de comunicar en els termes i amb l’abast que estableixi la normativa vigent.
Secció tercera. Informació anual
Article 74. Rendició d’informació anual
Les societats d’auditoria, els auditors individuals inscrits en el RACA i els auditors no-residents autoritzats per l’AFA que no facin l’auditoria a través d’una societat inscrita al RACA han de remetre al supervisor d’auditoria de comptes, en la forma, la periodicitat i el format que aquest últim determini mitjançant un comunicat tècnic, la informació estrictament necessària per a l’exercici de les funcions de registre, supervisió, control de qualitat, inspecció, verificació del compliment dels requisits d’exercici professional i, si escau, exercici de la potestat disciplinària que li atribueixen la Llei d’auditoria de comptes i aquest Reglament.
La informació periòdica pot incloure, en la mesura necessària per a les finalitats indicades en aquest article, dades relatives a:
La identificació de l’auditor de comptes individual o de la societat d’auditoria.
Els auditors de comptes que estiguin al seu servei i figurin inscrits en el RACA, amb indicació del seu número d’inscripció, si estan inscrits en situació d’exercent o de no exercent, i la naturalesa i modalitat del vincle contractual corresponent. Així mateix, s’ha d’indicar el número d’hores que aquests auditors han dedicat efectivament a l’activitat d’auditoria de comptes.
Les persones que tot i no estar inscrites en el RACA han prestat els seus serveis en l’àmbit de l’activitat d’auditoria de comptes, amb indicació del període o períodes en què han prestat aquests serveis, així com de les hores efectivament dedicades a l’activitat d’auditoria, i especificació de la naturalesa i modalitat del vincle contractual corresponent.
Volum de negoci en hores i euros facturats procedents de l’activitat d’auditoria de comptes, així com els ingressos totals de l’auditor exercent individual o de la societat d’auditoria.
Relació de les entitats auditades, amb indicació del seu codi de Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), la seva consideració o no com a entitat d’interès públic, el termini de contractació, la data d’emissió de l’informe, el soci firmant principal designat com a responsable del treball d’auditoria, el tipus d’opinió, les hores i els honoraris facturats pels serveis d’auditoria, els honoraris facturats per serveis diferents d’auditoria, distingint per a aquests últims els corresponents als prestats pel mateix auditor i els prestats per les persones i entitats pertanyents a la xarxa de l’auditor, a l’entitat auditada i, si escau, a les seves entitats vinculades, amb el desglossament que es. Així mateix, s’ha d’indicar el revisor del control de qualitat que, si s’escau, s’hagi designat en cada treball d’auditoria.
Els serveis que altres auditors de comptes han prestat a l’auditor, distingint els relatius a la participació en la realització de treballs d’auditoria de comptes i els referents a tasques relacionades amb el sistema de gestió de qualitat intern, amb indicació del nombre d’hores, en el seu conjunt.
Qualsevol altra informació vinculada al compliment dels requisits legals i reglamentaris d’exercici professional, sempre que sigui necessària i proporcionada a les finalitats ordinàries de supervisió.
Les dades personals incloses en la informació periòdica han de ser adequades i pertinents i estar limitades al que sigui necessari per verificar el compliment de les obligacions legals i reglamentàries aplicables als auditors de comptes. Correspon al supervisor d’auditoria de comptes determinar la informació necessària per a cada finalitat, d’acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat i minimització de dades.
Quan les finalitats ordinàries de report puguin assolir-se mitjançant informació agregada, anonimitzada o dissociada, el supervisor d’auditoria de comptes pot preveure aquesta forma de remissió en els models o les instruccions corresponents. No s’han de remetre dades personals de clients auditats, del personal dels clients auditats ni de terceres persones que constin en papers de treball o documentació d’auditoria, excepte quan siguin necessàries per identificar l’entitat auditada, l’encàrrec d’auditoria, l’informe emès o altres elements imprescindibles per al compliment de les obligacions d’informació periòdica previstes en aquest Reglament.
Els auditors de comptes individuals i les societats d’auditoria no poden invocar la normativa de protecció de dades per impedir o limitar indegudament la remissió de la informació periòdica requerida pel supervisor d’auditoria de comptes d’acord amb aquest article, sens perjudici de l’aplicació de les garanties que corresponguin en matèria de confidencialitat, seguretat, minimització i limitació de la finalitat.
La informació remesa al supervisor d’auditoria de comptes s’ha de transmetre per canals electrònics segurs que garanteixin la identificació de l’emissor, la integritat de la informació, la confidencialitat de les dades, la traçabilitat dels accessos i la disponibilitat de la documentació.
El supervisor d’auditoria de comptes ha d’aplicar mesures tècniques i organitzatives adequades per protegir la informació rebuda.
Secció quarta. Disposicions comunes de les actuacions de control
Article 75. Actuacions de control
Les actuacions de control comprenen les inspeccions, les investigacions i altres actuacions de comprovació que es considerin necessàries segons el següent abast per a cadascuna:
Inspeccions
Les inspeccions consisteixen en la revisió periòdica dels auditors de comptes i les societats d’auditoria, amb l’objectiu d’avaluar els seus sistemes de gestió de qualitat intern, mitjançant la verificació dels procediments aplicats i la revisió dels arxius dels treballs d’auditoria de comptes seleccionats, inclosa l’avaluació del compliment de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes i amb la finalitat de verificar i concloure sobre l’eficàcia dels sistemes esmentats.
Investigacions
Les investigacions sobre determinats treballs d’auditoria de comptes o aspectes de l’activitat d’auditoria de comptes tenen per objecte determinar fets o circumstàncies que puguin suposar l’existència d’indicis de possibles incompliments de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
Les actuacions d’investigació consisteixen en l’examen dels arxius de treball d’auditoria o una altra documentació en poder de l’auditor de comptes i les societats, així com en la realització d’indagacions i en l’obtenció i l’avaluació de qualsevol altra informació o documentació rellevant.
Actuacions de comprovació
Les actuacions de comprovació comprenen les actuacions necessàries perquè el supervisor d’auditoria de comptes determini els fets o les circumstàncies de què hagi tingut coneixement per qualsevol mitjà i que puguin ser causa d’un acord d’inici d’una inspecció o una investigació, o, si escau, de l’acord d’iniciació d’un expedient sancionador.
Quan s’obtinguin indicis d’infracció en el curs d’una actuació de control, es pot iniciar el procediment sancionador abans que finalitzi l’actuació de control i s’emeti l’informe corresponent, sense perjudici, si escau, de continuar l’actuació de control en relació amb fets diferents dels que van donar lloc a l’acord d’inici.
Article 76. Pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes
El Supervisor d’Auditoria de Comptes, considerant els mitjans tècnics i humans disponibles, ha d’elaborar i publicar anualment un pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes, que comprengui els plans d’inspeccions i d’investigacions. El pla de control té caràcter general i orientatiu, sense perjudici de l’adaptació de les actuacions de control a les circumstàncies i els riscos identificats durant l’exercici.
El pla de control ha de ser sotmès a la consideració de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes, i ha de ser publicat dins dels primers quatre mesos de l’exercici al qual es refereixi. En cas que aquest pla no es pugui adoptar o emetre, queda prorrogat el corresponent a l’exercici immediatament anterior.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.