Decret 38/2026, del 4-2-2026, d’aprovació del Reglament de la Llei de contractació pública

La resolució d’adjudicació del contracte es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data de la resolució, d’acord amb el que està establert a l’article 19 d’aquest Reglament. Com a excepció, en els supòsits que esmenta l’article 41.4 de la Llei de contractació pública, la publicació es pot fer immediatament després de l’execució del contracte.

En el cas que l’adjudicació es declari deserta, aquesta declaració es publica també al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al perfil del contractant.

Els contractes es formalitzen en document administratiu, salvat que el contractista adjudicatari en demani la formalització en escriptura pública i es faci càrrec de les despeses notarials. El document en què es formalitza el contracte s’ha d’ajustar exactament a les condicions de l’adjudicació, i no s’hi poden introduir clàusules que impliquin alteració dels seus termes.

Els contractes han d’incloure necessàriament, i com a mínim, els elements que es detallen a continuació, però ho poden fer per remissió als plecs de clàusules administratives i/o de prescripcions tècniques corresponents, que, en tot cas, formen part de la documentació contractual:

L’anunci de formalització del contracte indica únicament la data. El seu objecte, el preu i les altres circumstàncies ja es troben publicats i es poden consultar al perfil del contractant.

Al marge dels supòsits de successió del contractista de l’article 19 de la Llei de contractació pública, i sense perjudici de la subrogació que es pogués produir a favor del creditor hipotecari o de l’adjudicatari en el procediment d’execució hipotecària en virtut de l’article 92 de la mateixa Llei, la modificació subjectiva dels contractes només és possible per cessió contractual, quan estigui prevista en els plecs i es compleixin la resta de condicions establertes a l’article 54.1 de la Llei.

El cessionari queda subrogat en tots els drets i les obligacions que correspondrien al cedent.

L’adjudicatari pot concertar amb tercers la realització de determinades prestacions, parts o unitats del contracte, amb l’autorització prèvia de l’entitat contractant i sempre que els plecs de clàusules administratives particulars ho prevegin.

La realització de determinades prestacions, parts o unitats del contracte per terceres empreses, estiguin o no vinculades –és a dir, que pertanyin al mateix grup– o participades per l’adjudicatària, es considera subcontractació.

En el cas que el contracte es liciti amb caràcter nacional, els subcontractistes han de ser andorrans, excepte que el plec de clàusules administratives particulars permeti subcontractar empreses estrangeres. En aquest darrer supòsit, els són aplicables els requisits de l’article 12 de la Llei de contractació pública.

El contractista no pot concertar en cap cas l’execució parcial del contracte amb persones que no estan legitimades per contractar amb el sector públic, d’acord amb l’article 11 de la Llei de contractació pública, o que incorrin en les prohibicions de contractar de l’article 13 de la Llei de contractació pública.

En cas que la part del contracte que el contractista sol·liciti subcontractar requereixi classificació administrativa de contractistes, d’acord amb els plecs de clàusules administratives, el subcontractista ha d’estar classificat en els grups, els subgrups i les categories requerits.

Els subcontractistes només queden obligats davant del contractista principal, que assumeix, per tant, tota la responsabilitat de l’execució del contracte davant de l’Administració, amb sotmetiment estricte als plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques. Per tant, la subcontractació no allibera el contractista de la responsabilitat de la totalitat de l’execució del contracte davant del poder adjudicador i davant de tercers.

Els plecs estableixen el model de declaració responsable relativa a la facultat del licitador per a la subcontractació que els licitadors han de presentar en la seva oferta, d’acord amb la qual declaren si tenen previst subcontractar i, si és així, la part del contracte de què es tracta, i declaren, sense el requisit d’acreditar-ho:

El licitador que resulta adjudicatari ha de comunicar per escrit, després de l’adjudicació del contracte, i a tot tardar quan s’inicia l’execució del contracte, a l’òrgan de contractació:

El contractista principal ha de notificar per escrit a l’òrgan de contractació qualsevol modificació de la informació de l’apartat anterior durant l’execució del contracte principal, i tota la informació necessària sobre els nous subcontractistes.

Un cop l’entitat contractant paga el contractista, aquest últim està obligat a informar-ne els subcontractistes o subministradors en el termini màxim de quinze dies naturals, i a pagar-los també en el termini màxim de quinze dies naturals des de la presentació de la factura corresponent.

En els supòsits en què sigui procedent la revisió de preus, d’acord amb l’article 56 de la Llei de contractació pública, el plec de clàusules administratives fixa la fórmula o el sistema de revisió aplicable, que es manté invariable durant la vigència del contracte i determina la revisió de preus en cada data respecte a la data de formalització del contracte, sempre que aquesta última es produeixi en el termini de tres mesos des de la finalització del termini de presentació d’ofertes, o respecte a la data en què acabi l’esmentat termini de tres mesos si la formalització es produeix amb posterioritat.

En cap cas no es pot revisar o reequilibrar el preu del contracte per la via de la modificació del contracte prevista a les lletres c i d de l’apartat 1 de l’article 50 de la Llei de contractació pública. Excepcionalment, s’admet la revisió a la baixa del preu a l’empara d’aquest article per motius d’estabilitat pressupostària i control i reducció de la despesa pública.

Les fórmules o els sistemes de revisió de preus es fixen en el plec de clàusules administratives per referència a paràmetres oficials o públics i, si no n’hi ha, d’acord amb paràmetres objectius o fàcilment mesurables.

La demora injustificada en el compliment dels terminis per part del contractista per un termini superior a un terç del termini de durada inicial del contracte, incloses les possibles pròrrogues, és causa de resolució del contracte. També ho és la demora injustificada en el pagament pel poder adjudicador per un termini superior a sis mesos, sempre que el contractista hagi complert amb l’obligació de presentar la factura al Registre de factures del sector públic en els termes establerts en la normativa vigent sobre factura electrònica, i que el poder adjudicador hagi aprovat la conformitat de la factura d’acord amb el contracte.

Si el poder adjudicador opta per la resolució del contracte emparant-se en el que disposa l’apartat anterior, ha de donar prèviament un tràmit d’audiència del contractista. En cas que el contractista formuli oposició, el poder adjudicador valora les seves al·legacions i dicta una resolució motivada.

Si la demora en el compliment dels terminis es produeix per motius no imputables al contractista i aquest últim ofereix complir els seus compromisos, el poder adjudicador li ha de concedir una ampliació del termini inicial d’execució, que ha de ser, almenys, igual al temps perdut, tret que el contractista demani un termini més reduït.

En el cas d’incompliment de l’obligació principal del contracte o d’obligacions essencials del mateix contracte, el poder adjudicador pot requerir a l’adjudicatari crèdits de servei (reducció de l’import de la factura o serveis addicionals gratuïts) o l’extensió gratuïta del contracte, o bé imposar-li sancions econòmiques, d’acord amb la Llei de contractació pública i amb el que prevegin els plecs de clàusules administratives.

Si el contracte es resol a iniciativa o per culpa del contractista, li és confiscada la garantia i ha d’indemnitzar el poder adjudicador pels danys i perjudicis causats.

En el supòsit de l’apartat 2 d’aquest article, d’acord amb l’article 13, lletres e i h, de la Llei de contractació pública, l’adjudicatari incorre, a més a més, en la prohibició de contractar amb els poders adjudicadors durant un període de tres anys.

La prohibició de contractar l’acorda l’òrgan de contractació del poder adjudicador, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al Registre de licitadors i empreses classificades, i té efecte sobre totes les licitacions de tots els poders adjudicadors.

D’acord amb l’article 57 de la Llei de contractació pública, el plec de clàusules administratives particulars només pot exigir la prestació d’una garantia provisional en els supòsits en què l’òrgan de contractació ho consideri necessari per motius d’interès públic, que han d’estar expressament justificats en l’expedient de contractació. En aquest cas, regeixen les disposicions següents:

L’interès públic es refereix a la necessitat d’assegurar que els contractes s’utilitzin per satisfer les necessitats de la comunitat i el benestar general, promovent l’eficiència i la transparència en l’ús dels recursos públics.

D’acord amb l’article 58 de la Llei de contractació pública, i salvat els contractes exclosos d’aquesta obligació per l’article 60 de la Llei, els contractistes estan obligats a constituir una garantia definitiva del 5% de l’import de l’adjudicació.

Les clàusules administratives particulars poden establir l’obligació de prestar una garantia definitiva per un import superior, fins a un màxim del 10% de l’import de l’adjudicació. L’acord de l’òrgan de contractació en aquest sentit s’ha de motivar en l’expedient de contractació.

La garantia es constitueix, a tot tardar, en el moment de formalitzar el contracte, llevat que les clàusules administratives particulars admetin que, a demanda de l’adjudicatari, es constitueixi retenint l’import del pagament inicial al contractista. En aquest darrer cas, cal fer-ho constar en el contracte en el moment que es formalitzi.

La garantia definitiva pot ser constituïda per mitjà d’una transferència bancària, d’un xec bancari, o bé d’un aval d’una entitat bancària o una assegurança de caució lliurats per companyies degudament autoritzades per operar al Principat d’Andorra. En tots els casos el licitador adjudicatari ha d’aportar el justificant documental que acrediti que ha constituït la garantia.

L’aportació de la garantia definitiva al poder adjudicador és un requisit imprescindible per formalitzar el contracte.

El poder adjudicador ha de retornar al contractista la garantia o, si escau, es cancel·la l’aval, en el termini d’un mes comptat a partir de la data de l’acta de recepció definitiva. El contractista ha de mantenir vigent la garantia definitiva fins a aquest moment.

Un o diversos òrgans de contractació del sector públic poden efectuar acords marc amb un o diversos operadors econòmics, sempre que el recurs a aquests instruments no s’efectuï de manera abusiva o de manera que obstaculitzi, restringeixi o falsegi la competència.

Els acords marc fixen les condicions a què s’han d’ajustar els contractes que l’òrgan de contractació adjudiqui durant un període determinat, en particular pel que fa als preus i, si escau, a les quantitats previstes.

Un cop subscrits, els acords marc no poden ser utilitzats per entitats del sector públic o operadors econòmics que no hagin participat en la constitució dels acords. Si l’acord ha estat constituït per una central de contractació, tots els poders adjudicadors que contractin a través d’aquesta central poden gaudir de l’acord marc.

Per formalitzar els acords marc s’han de seguir les normes de la Llei de contractació pública relatives a la preparació i l’adjudicació de contractes públics.

La possibilitat de formalitzar contractes segons un acord marc s’ha de publicar en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La durada dels acords marc no pot excedir els quatre anys. Els contractes que s’hi basen només es poden fer o formalitzar mentre l’acord marc romangui vigent.

La durada dels contractes que se subscriuen sobre la base de l’acord marc és independent de la durada de l’acord marc en què es basen i s’apliquen les normes de la Llei de contractació pública sobre la durada dels contractes.

Els acords marc poden ser de dos tipus:

Només els operadors econòmics que han signat l’acord marc poden concórrer als contractes que se subscriuen sobre la base d’aquest acord.

Si l’acord marc se subscriu amb un únic operador econòmic, els contractes que se subscriuen sobre la base d’aquest acord s’adjudiquen en la forma que estableix l’acord marc, i l’òrgan de contractació pot sol·licitar per escrit a l’operador econòmic que completi la seva oferta si és necessari.

Si l’acord marc se subscriu amb diversos operadors econòmics, cal que estableixi la necessitat o no d’efectuar licitacions successives per a cada contracte que se subscriu sobre la base d’aquest acord. La decisió sobre la necessitat o no de fer licitacions successives per a cada contracte posterior basat en l’acord marc s’adopta d’acord amb uns criteris objectius que s’estableixen en els plecs que regeixen la licitació de l’acord marc. Aquests plecs han d’especificar quins termes poden quedar subjectes a la licitació posterior.

Si els plecs que regeixen la licitació de l’acord marc no recullen de manera precisa la regulació aplicable als contractes subscrits sobre la base d’aquest acord, la regulació esmentada ha d’incloure’s necessàriament en els documents de licitació corresponents als contractes posteriors.

El procediment per licitar els contractes que se subscriuen sobre la base de l’acord marc és el següent:

L’òrgan de contractació adjudica cada contracte al licitador que hagi presentat la millor oferta, basant-se en els criteris d’adjudicació detallats als plecs reguladors de l’acord marc.

L’òrgan de contractació pot optar per licitar els contractes que se subscriuen sobre la base de l’acord marc a través d’una subhasta electrònica, sempre que així s’hagi previst als plecs reguladors de l’acord marc.

Els acords marc i els contractes que se subscriuen sobre la base d’aquest acord es poden modificar d’acord amb les regles generals de modificació dels contractes que estableix la Llei de contractació pública. En cap cas, no es poden introduir en els contractes subscrits sobre la base de l’acord marc modificacions substancials respecte del que estableix l’acord marc.

Els adjudicataris d’un acord marc poden proposar a l’òrgan de contractació la substitució dels béns adjudicats per altres que incorporin avenços o innovacions tecnològiques que millorin les seves prestacions o característiques, sempre que el seu preu no sigui superior en més del 10 per cent a l’inicial d’adjudicació, tret que el mateix acord estableixi un altre límit.

D’altra banda, l’òrgan de contractació, per iniciativa pròpia i amb la conformitat de l’adjudicatari, o bé a instància d’aquest últim, quan concorrin motius d’interès públic o de nova tecnologia o configuració respecte dels béns adjudicats, pot incloure nous béns del tipus de l’adjudicat o similars la comercialització dels quals hagi començat amb posterioritat a la data límit de presentació d’ofertes, sempre que el seu preu no excedeixi el límit esmentat a l’apartat anterior.

El sistema dinàmic d’adquisició (SDA) és un mecanisme de racionalització regulat a l’article 66 de la Llei de contractació pública. És un procés totalment electrònic, amb una durada limitada i determinada en els plecs de clàusules administratives, i durant tot el període de vigència ha d’estar obert a qualsevol empresa interessada que compleixi els criteris de selecció.

Els òrgans de contractació poden articular sistemes dinàmics d’adquisició d’obres, serveis i subministraments d’ús corrent amb característiques, generalment disponibles al mercat, que satisfacin les seves necessitats, sempre que el recurs a aquest sistema no s’efectuï de manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

Els òrgans de contractació poden utilitzar aquest sistema per gestionar, principalment però no exclusivament, els contractes de petita quantia que puguin resultar repetitius i previsibles.

Pot dividir-se en categories d’obres, serveis i subministraments, definides objectivament, i per tant no requereix definir tant l’objecte com en l’acord marc.

Per contractar en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició s’han de seguir les normes del procediment restringit. S’admeten en el sistema tots els candidats que compleixen els criteris de selecció, sense que se’n pugui limitar el nombre. Durant tot el període de vigència del sistema dinàmic d’adquisició, qualsevol empresari interessat pot sol·licitar participar-hi, i s’ha d’examinar si compleix els criteris de selecció.

Per constituir un sistema dinàmic d’adquisició, l’òrgan de contractació ha de publicar una convocatòria de licitació amb aquest objecte precís, i ha d’indicar en els plecs la naturalesa i la quantitat estimada de les compres i la divisió en categories d’obres, serveis i subministraments, si escau. A més, els plecs han de contenir tota la informació tècnica sobre el funcionament del sistema. Durant tota la vigència, els plecs són d’accés lliure, directe i complet per als candidats admesos.

El termini mínim per rebre les sol·licituds de participació és de trenta dies a partir de la data de la publicació de l’anunci de licitació o de la convocatòria de licitació. Totes les sol·licituds de participació es poden obrir i examinar en el moment en què es reben.

Durant l’establiment de l’SDA, la fase de qualificació dels proveïdors és d’un termini màxim de deu dies hàbils a comptar de la recepció de la sol·licitud de participació. Aquest termini es pot prorrogar en casos concrets degudament justificats, en particular si cal examinar documentació complementària o verificar altrament si es compleixen els criteris de selecció. La informació sobre la durada d’aquest termini s’indica a l’apartat «Informació addicional» de l’anunci de licitació.

L’òrgan de contractació no pot enviar invitacions a licitar per a la primera contractació específica fins que hagi finalitzat el termini mínim de trenta dies establert a l’apartat 7 per qualificar les sol·licituds de participació.

L’òrgan de contractació disposa de llibertat per organitzar la manera com preveu examinar les sol·licituds de participació, per exemple en decidir dur a terme aquest examen només un cop per setmana, sempre que es respectin els terminis per a l’examen de cada sol·licitud d’admissió.

L’òrgan de contractació notifica a cada operador econòmic que hagi sol·licitat participar en l’SDA l’admissió o el refús de la seva sol·licitud al més aviat possible.

L’òrgan de contractació invita tots els participants admesos a presentar una oferta per a cada contractació específica duta a terme en el marc de l’SDA. En cas que l’SDA s’hagi dividit en categories d’obres, productes o serveis, l’òrgan de contractació convida a presentar una oferta a tots els participants admesos per a la categoria corresponent a la contractació específica de què es tracti.

El termini mínim per rebre ofertes l’estableix l’òrgan de contractació per a cada contractació específica i es compta a partir de la data en què s’envia la invitació a presentar ofertes.

El contracte s’adjudica al licitador que presenta la millor oferta, d’acord amb els criteris d’adjudicació establerts en la convocatòria de licitació. Aquests criteris es poden definir de manera més detallada en la invitació a licitar per a cada contractació específica.

L’òrgan de contractació pot adjudicar contractes basats en un SDA exigint que les ofertes relatives a un contracte concret es presentin utilitzant plantilles normalitzades definides al plec de condicions de l’SDA i accessibles per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic. En aquest sentit, l’òrgan de contractació que estableix l’SDA:

L’òrgan de contractació publica l’anunci d’adjudicació de la contractació específica, d’acord amb l’article 41.6 de la Llei de contractació pública.

Als operadors econòmics que participen en un sistema dinàmic d’adquisició no se’ls pot cobrar cap despesa.

El desenvolupament de la contractació conjunta esporàdica específica per part dels poders adjudicadors interessats pot ser total o parcial i es formalitza en un conveni de forma prèvia a la licitació o les licitacions objecte del mateix conveni.

Els convenis de contractació conjunta esporàdica específica regulen, com a mínim, el següent:

En el cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector –sempre que no es trobi en el supòsit de l’article 3.1.k de la Llei de contractació pública, i de conformitat amb la Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns–, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos. En aquest cas:

En totes les obres en què sigui obligatòria una direcció facultativa hi ha d’haver, des de l’inici i durant tota l’execució, fins a l’emissió del certificat de final d’obra, un llibre d’ordres destinat exclusivament a aquesta obra. El llibre d’ordres el facilita, si escau, el col·legi professional del representant de la direcció facultativa.

El llibre d’ordres compleix també la funció de llibre d’obra respecte a la legislació de seguretat i salut en les obres de construcció. En aquest llibre la direcció facultativa ha d’anotar les ordres, instruccions i indicacions oportunes per a la correcta execució del projecte de seguretat i salut, que tenen caràcter vinculant i són de compliment obligat. També hi ha d’anotar qualsevol modificació important del projecte de seguretat i salut inicial.

El llibre d’ordres pot ser en paper o en format digital. En el cas de llibre en paper, els fulls han d’estar foliats per triplicat i disposats de tal forma que per cada full hi hagi dos còpies separables, destinades una a la direcció facultativa i l’altra al constructor. El llibre d’ordres en format digital ha de ser signat electrònicament segons la normativa vigent, i la transmissió dels documents que l’integren es duu a terme en format electrònic.

A la portada del llibre d’ordres s’hi ha de fer constar: el nom de l’obra; la seva situació; la identitat del director facultatiu de l’obra i dels altres facultatius que, eventualment, l’assisteixin; la identitat del constructor i, eventualment, de les empreses subcontractades, del vigilant de seguretat i, si escau, de la persona responsable de la coordinació de les activitats preventives, la data d’inici de l’obra i la data d’acabament.

Al llibre d’ordres s’hi han d’anotar les visites d’obra, els avenços i els incidents sobrevinguts en el transcurs dels treballs d’execució de l’obra. Hi han de constar totes les ordres que la direcció facultativa doni al contractista.

Cada assistència, amb les ordres o instruccions que s’hi produeixin, ha de ser documentada en un full separat del llibre, amb indicació de la data en què es produeixi i amb la firma del facultatiu i la del representant del constructor. En cas que el llibre sigui en paper, l’original queda en el llibre i el facultatiu i el constructor n’arrenquen i conserven la còpia que els és destinada.

Les instruccions anotades al llibre d’ordres per part dels representants de la direcció facultativa de l’obra tenen caràcter d’ordre vinculant, de compliment obligat, per al contractista.

En cas que el contractista no compleixi les ordres de la direcció facultativa consignades al llibre d’ordres, la direcció facultativa ho ha de comunicar al poder adjudicador, als efectes escaients.

El llibre d’ordres ha de romandre sempre a l’obra i ha d’estar permanentment a la disposició del facultatiu director de l’obra, dels facultatius que l’assisteixin i també dels diversos serveis tècnics del Govern amb facultats de control.

Tant si és en paper com en format digital, el llibre d’ordres ha de ser escrit íntegrament i exclusivament en català.

Els plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de concessió d’obres inclouen com a mínim els aspectes següents:

Sense perjudici del dret d’informació a què es refereixen els articles 10.3 i 32.5 de la Llei de contractació pública, l’òrgan de contractació pot incloure al plec, en funció de la naturalesa i la complexitat d’aquest plec, un termini perquè els licitadors puguin sol·licitar els aclariments que estimin pertinents sobre el contingut. Les respostes tenen caràcter vinculant i s’han de fer públiques en el corresponent perfil del contractant en termes que garanteixin la igualtat en el procés de licitació.

El contracte de concessió d’obres ha de mantenir el seu equilibri econòmic en els termes que van ser considerats per adjudicar-lo, tenint en compte l’interès general i l’interès del concessionari, de conformitat amb el que es disposa en els apartats següents.

S’ha de restablir l’equilibri econòmic del contracte, en benefici de la part que correspongui, en els supòsits següents:

Fora dels casos previstos en els apartats anteriors, únicament es restableix l’equilibri econòmic del contracte quan causes de força major determinin de manera directa la ruptura substancial de l’economia del contracte. A aquest efecte, únicament es consideren causes de força major les establertes a l’article 49.5 de la Llei de contractació pública.

La manca de compliment de les previsions de demanda del servei recollides a l’estudi de viabilitat previ, tant si han estat fetes pel poder adjudicador com si ho han estat per l’adjudicatari, es consideren compreses en el risc d’explotació i no donen lloc al restabliment de l’equilibri econòmic del contracte.

En els supòsits previstos en l’article anterior, el restabliment de l’equilibri econòmic del contracte es fa mitjançant l’adopció de les mesures que en cada cas siguin procedents. Aquestes mesures poden consistir en la modificació de les tarifes establertes per utilitzar les obres, la modificació en la retribució que ha d’abonar el poder adjudicador, la reducció del termini de la concessió i, en general, qualsevol modificació de les clàusules de contingut econòmic incloses en el contracte. Així mateix, en els casos previstos en l’apartat 2 de l’article anterior, i sempre que la retribució del concessionari provingués en més d’un 50 per cent de tarifes abonades pels usuaris, pot prorrogar-se el termini de la concessió per un període que no excedeixi un 15 per cent la seva durada inicial.

El contractista té dret a desistir del contracte quan resulti extraordinàriament onerós per a ell, a conseqüència d’una de les circumstàncies següents:

S’entén que el compliment del contracte esdevé extraordinàriament onerós per al concessionari quan la incidència de les disposicions de les administracions o l’import de les millores tècniques que hagin d’incorporar-se suposin un increment net anual dels costos, almenys, del 5 per cent de l’import net de la xifra de negocis de la concessió per al període que resti fins a la conclusió d’aquesta concessió. Per calcular l’augment es dedueixen, si escau, els possibles ingressos addicionals que la mesura pogués generar.

Quan el contractista desistís del contracte a conseqüència del que s’estableix en aquest article, la resolució no dona dret a cap indemnització per a cap de les parts.

El poder adjudicador pot rescatar la concessió o tornar a formalitzar un altre contracte sota les condicions pertinents, si escau amb la convocatòria prèvia i la substanciació d’una nova licitació pública de conformitat amb el que estableix la Llei de contractació pública. Mentre que no s’adjudiqui el nou contracte el poder adjudicador pot requerir al concessionari, per raons d’interès públic, la continuïtat del servei.

En el cas que els acords que dicti el poder adjudicador respecte al desenvolupament de l’explotació de la concessió d’obres manquin de transcendència econòmica, el concessionari no té dret a indemnització o compensació per raó d’aquests acords.

Les concessions d’obres públiques són hipotecables amb autorització prèvia del poder adjudicador, i només com a garantia de deutes relacionats amb la concessió corresponent.

Quan el valor de la concessió hipotecada pateixi un greu deteriorament per causa imputable al concessionari, el creditor hipotecari pot sol·licitar al poder adjudicador que es pronunciï sobre l’existència efectiva d’aquest deteriorament. Si aquest deteriorament es confirma, pot, així mateix, sol·licitar al poder adjudicador que, amb audiència prèvia del concessionari, ordeni a aquest darrer dur a terme les accions que siguin procedents per evitar o remeiar el deteriorament o cessar en les accions que el provoquen.

Quan hi hagi lloc a la resolució de la concessió per incompliment d’alguna de les obligacions del concessionari, abans de declarar-la el poder adjudicador ha de donar audiència al creditor hipotecari per si aquest últim oferís subrogar-se en el seu compliment i el poder adjudicador considerés compatible aquest oferiment amb la bona fi de la concessió.

Si l’obligació garantida no hagués estat satisfeta totalment o parcialment al temps del seu venciment, abans de promoure el procediment d’execució corresponent, i sempre que s’hagi previst en l’escriptura de constitució de la hipoteca, el creditor hipotecari pot exercir les facultats següents:

L’Administració pot modificar les característiques de la concessió de serveis i les tarifes que han de ser abonades pels usuaris, únicament per raons d’interès públic i si concorren les circumstàncies següents:

En qualssevol altres supòsits, si fos necessari que un contracte en vigor s’executés en una forma diferent de la pactada, ha de resoldre’s i s’ha de valorar el rescat de la concessió o la formalització d’un altre sota les condicions pertinents, si escau amb la convocatòria i la substanciació prèvies d’una nova licitació pública de conformitat amb el que s’estableix a la Llei de contractació pública. Mentre no s’adjudiqui el nou contracte, el poder adjudicador pot requerir al concessionari, per raons d’interès públic, la continuïtat del servei.

Quan les modificacions afectin el règim financer del contracte, s’ha de compensar la part corresponent de manera que es mantingui l’equilibri dels supòsits econòmics de l’oferta presentada pel proponent que van ser considerats com a bàsics per a l’adjudicació del contracte.

La manca de compliment de les previsions de demanda del servei recollides a l’estudi de viabilitat previ, tant si han estat fetes pel poder adjudicador com si ho han estat per l’adjudicatari, es considera compresa en el risc d’explotació i no dona lloc al restabliment de l’equilibri econòmic del contracte.

El pagament parcial anticipat extingeix l’obligació pecuniària del poder adjudicador en la proporció en què s’ha produït el dit pagament parcial anticipat del preu total estipulat a l’adjudicació del servei. L’adjudicatari rep la quantitat en concepte de pagament anticipat, el qual s’ingressa al seu haver patrimonial i, en conseqüència, pot disposar d’aquesta quantitat sense restriccions.

El que estableix l’apartat precedent no exonera l’adjudicatari del compliment de les seves obligacions quant a l’execució idònia del contracte de serveis adjudicat.

Sempre que estigui previst al plec de clàusules administratives particulars –o en el pressupost acceptat en el cas dels contractes menors–, el pagament anticipat es pot establir en un import de fins a un màxim del 50 per cent del preu del contracte i es tramita d’acord amb el que estipula la Llei general de les finances públiques per als pagaments que s’han de justificar.

Excepcionalment, amb la justificació prèvia de l’òrgan de contractació en l’expedient de contractació, el pagament anticipat es pot establir en un import superior al 50 per cent del preu del contracte.

En cas que el contracte es resolgui sense l’execució dels treballs, el poder adjudicador reclama la devolució de la bestreta. En cas que no li sigui retornada, el poder adjudicador pot dur a terme les accions legals que escaiguin per recuperar-la; també pot compensar el seu crèdit amb qualsevol altre crèdit actual o futur de l’adjudicatari.

La Junta de Contractació Administrativa està adscrita al ministeri encarregat de les finances.

Les funcions de la Junta són les establertes a l’article 126.3 de la Llei de contractació pública i a l’article 4 del Reglament de classificació administrativa de contractistes.

Les funcions atribuïdes a la Junta en matèria de resolució de consultes sobre la interpretació o l’aplicació de la Llei de contractació pública i els reglaments que la desenvolupen són únicament de caràcter consultiu. No correspon a la Junta resoldre sobre l’aplicació de la normativa de contractació pública a casos concrets. Les resolucions de les consultes sobre la interpretació o l’aplicació de la normativa de contractació pública aprovades per la Junta de Contractació Administrativa es fan públiques al lloc web del ministeri encarregat de les finances.

El Registre oficial de licitadors i empreses classificades és de caràcter públic i es troba en la Plataforma de contractació del sector públic. Els operadors econòmics poden accedir-hi de manera oberta per inscriure-s’hi i actualitzar les seves dades, amb la identificació prèvia de la persona que hi accedeix.

Els poders adjudicadors tenen accés a totes les dades contingudes en aquest Registre.

Els operadors econòmics i qualsevol altra persona interessada poden accedir, amb identificació prèvia, a la relació de licitadors i empreses classificades inscrits, amb el detall del nom i la data de la darrera actualització.

Les funcions del Registre són les següents:

Els operadors econòmics que es donen d’alta en el Registre hi poden inscriure les dades i les circumstàncies seves que s’esmenten tot seguit:

La inscripció en el Registre de les dades registrals enumerades en l’apartat 4.a elimina la necessitat que els operadors econòmics inscrits hagin d’aportar, en cadascuna de les licitacions, la documentació administrativa que acredita que estan legitimats per contractar amb l’Administració, i permet que les meses de contractació i els òrgans de contractació accedeixin directament, per via telemàtica i de forma segura, a les dades i els documents.

Les dades i la documentació administrativa de l’apartat 5 d’aquest article es requereixen en cadascuna de les licitacions, si no consten inscrites en el Registre a iniciativa dels operadors econòmics.

Els operadors econòmics són responsables de la veracitat i de l’actualització de les dades i de la informació aportades en el Registre.

Els poders adjudicadors disposen, cadascun d’ells, d’un registre oficial de contractes públics en el qual, per a cada contracte que formalitzin, s’anoten les dades següents:

Queden exceptuats d’anotació en el Registre oficial de contractes públics a què es refereix l’apartat 1 els contractes següents:

Els òrgans de contractació dels poders adjudicadors mantenen actualitzades les dades dels contractes al Registre.

De conformitat amb el que estableix la Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert, i amb les limitacions que imposen les normes sobre protecció de dades de caràcter personal vigents en cada moment, es facilita l’accés públic a les dades del Registre que no tinguin el caràcter de confidencials i que no hagin estat prèviament publicades de manera telemàtica.

La Plataforma de contractació del sector públic és accessible a través de la Seu electrònica del Govern i de l’enllaç https: / contractacio.govern.ad.

Per accedir a la Plataforma de contractació del sector públic, cal autenticar-se amb un certificat electrònic qualificat emès per l’Oficina de Serveis de Confiança Electrònica del Principat d’Andorra (Oscepa) o amb algun altre mecanisme d’identificació i acreditació admès en els termes previstos per la Llei de certificació i confiança electrònica.

Una vegada l’operador econòmic accedeix a la Plataforma, s’ha d’inscriure al Registre de licitadors i empreses classificades, des d’on pot atorgar drets d’accés o permisos per efectuar les funcions o serveis que preveu l’eina sobre la gestió i la difusió de la informació, o per a la consulta de la informació, o ambdós, a persones autoritzades.

L’Administració general posa a la disposició de les persones interessades els manuals d’ús de la Plataforma, i també un servei d’acompanyament i de suport a l’usuari sempre que sigui necessari.

Els manuals d’ús als quals es refereix l’apartat 4 d’aquest article recullen les funcions i els serveis que ofereix la Plataforma a les persones interessades i són accessibles per mitjà de la mateixa eina.

D’acord amb els apartats 3 i 5 de l’article 129 de la Llei de contractació pública, els comuns poden optar per establir serveis d’informació similars als de la Plataforma de contractació del sector públic per allotjar els seus perfils de contractant. En aquest cas, aquestes administracions locals han de publicar, per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació, la convocatòria de totes les licitacions i els seus resultats en la Plataforma de contractació del sector públic.

El perfil del contractant de cadascun dels poders adjudicadors està allotjat en la Plataforma de contractació del sector públic o –en el cas dels comuns i les seves entitats dependents que no optin per establir els seus propis serveis d’informació– en els serveis d’informació similars als de la Plataforma, d’acord amb l’article 129 de la Llei de contractació pública.

Els òrgans de contractació dels poders adjudicadors que estableixen els seus perfils del contractant directament a la Plataforma de contractació del sector públic poden accedir als seus perfils del contractant per mitjà d’un enllaç inclòs a les seus electròniques respectives o directament per mitjà de la Plataforma.

D’acord amb l’article 129 de la Llei de contractació pública, els comuns i els seus ens, organismes i entitats dependents han de publicar la convocatòria de totes les licitacions i els seus resultats en la Plataforma de contractació del sector públic, ja sigui directament, si hi estan allotjats, o bé per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació en el cas que comptin amb els seus propis serveis equivalents.

El perfil del contractant de cadascun dels poders adjudicadors agrupa la informació i els documents relatius a la seva activitat contractual, a fi d’assegurar la transparència i l’accés públic als mateixos documents i informació.

L’accés a la informació del perfil del contractant és lliure, amb identificació prèvia. Es pot ometre la publicació de determinades informacions i dades relatives a l’atorgament dels contractes per raons d’interès públic, de legítims interessos comercials o de protecció de dades personals, sempre que es justifiqui en l’expedient de contractació.

L’accés a la Plataforma per registrar-se com a licitador, presentar ofertes i accedir al servei de notificació electrònica requereix, a més de la identificació i l’autenticació d’acord amb els requisits de l’article 49.2 d’aquest Reglament, la instal·lació d’una aplicació que permet garantir l’autentificació de la persona connectada, i la confidencialitat i l’encriptació dels documents que s’han de signar i enviar.

Així mateix, són objecte de publicació en el perfil del contractant:

L’enviament de tota notificació electrònica per part del poder adjudicador a un operador econòmic queda registrat en la Plataforma de contractació, que recull totes les evidències d’aquesta sortida, com la data, l’hora en què es posa a disposició, el contingut de la notificació i, si escau, els documents que contingui.

La Plataforma registra les evidències de la notificació practicada i del primer accés per part de l’operador econòmic.

Un cop transcorregut un termini de quinze dies des que la notificació s’ha posat a disposició de l’operador econòmic, si aquest últim no hi ha accedit s’entén que la notificació ha estat vàlidament efectuada i que ha estat refusada, amb efectes del darrer dia del termini. La Plataforma registra aquesta circumstància, així com l’accés posterior si es produeix.

L’enviament de tota comunicació electrònica que l’operador econòmic adreça al poder adjudicador queda registrat en la Plataforma de contractació, que recull totes les evidències d’aquesta entrada, com la data, l’hora i el contingut.

Les evidències de les notificacions i les comunicacions són accessibles i consultables en qualsevol moment i tantes vegades com sigui necessari, tant per l’operador econòmic com pel poder adjudicador, que poden extreure’n el document de constància. Aquest document forma part dels documents de l’expedient.

Els òrgans de contractació dels contractes que cal executar a l’estranger són els que estableix l’article 8 de la Llei de contractació pública. En el cas de les ambaixades i les representacions diplomàtiques permanents del Principat d’Andorra, l’òrgan de contractació és el ministre competent en matèria d’Afers Exteriors, que pot delegar en els alts càrrecs que en depenen orgànicament.

Sense perjudici del que estableix la Llei de contractació pública per als supòsits de contractació directa, la forma ordinària d’adjudicació dels contractes a l’estranger és el concurs públic, però es pot utilitzar, justificadament, la contractació directa i, en aquest cas, s’ha d’invitar un mínim de tres operadors econòmics a presentar oferta, sempre que sigui possible.

En els contractes que s’han d’executar en un país estranger poden presentar ofertes els contractistes establerts en aquest país que acreditin la seva solvència i la seva capacitat tècnica de forma suficient a judici del poder adjudicador.

Els plecs de clàusules administratives generals i particulars poden ser substituïts pel mateix clausulat del contracte. Els contractes es formalitzen per mitjà d’un document administratiu, i les dades d’aquests contractes es remeten al poder adjudicador, per a inscripció en el seu Registre de contractes públics. Quant als contractes menors, cal atenir-se al que disposa amb caràcter general la Llei de contractació pública.

En tot cas, les normes tècniques relatives a l’elaboració de projectes i a la construcció no són aplicables a les obres que es duguin a terme a l’estranger, que s’han de regir per les normes tècniques vigents en el país on s’executin.

A l’adjudicatari se li pot exigir la prestació d’unes garanties anàlogues a les previstes a la Llei de contractació pública per assegurar l’execució del contracte, sempre que això sigui possible i adequat a les condicions de l’Estat en què s’efectua la contractació i, si no n’hi ha, a les que siguin usuals en aquell Estat o resultin conformes amb les pràctiques internacionals.

El pagament del preu es condiciona al lliurament per part del contractista de la prestació convinguda, tret que s’oposin a això el dret o els costums de l’Estat del contractista, supòsit en el qual s’ha d’exigir una garantia que cobreixi la bestreta.

Excepcionalment, per resolució motivada de l’òrgan de contractació, i quan les circumstàncies així ho imposin, pot eximir-se de la prestació d’aquesta garantia, sempre que això sigui conforme amb les pràctiques comercials internacionals.

En aquests contractes s’ha de procurar incloure-hi estipulacions tendents a preservar els interessos del poder adjudicador davant de possibles incompliments del contractista, i a facilitar les modificacions del contracte que puguin fer-se convenients.

El poder adjudicador pot establir en la documentació contractual un règim de revisió de preus diferent del previst amb caràcter general en la Llei de contractació pública, atesa la legislació de l’Estat en què hagi d’executar-se el contracte i les seves circumstàncies socioeconòmiques. En qualsevol cas, el règim de revisió de preus que s’estableixi s’ha de basar en paràmetres objectius i, si pot ser, públics o, si més no, fàcilment mesurables; a aquest efecte, poden utilitzar-se els calculats per organismes internacionals.

En els contractes amb empreses estrangeres s’ha de procurar la incorporació de clàusules de submissió als tribunals andorrans per resoldre les discrepàncies que puguin sorgir. Quan no sigui possible, s’ha de procurar la incorporació de clàusules d’arbitratge.