LegalizeLlei del Codi de duana, de 20-6-96
Les autoritats duaneres poden no exigir la constitució de la garantia quan l'import a garantir no excedeix 500 ecus.
Article 180
Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d'una garantia a títol facultatiu, aquesta garantia s'exigeix, si les autoritats duaneres ho estimen, en la mesura que el pagament, en els terminis previstos, d'un deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.
Quan no s'exigeix la garantia esmentada al primer apartat, les autoritats duaneres poden, tanmateix, demanar a la persona esmentada a l'article 179, paràgraf 1 que es comprometi a complir les obligacions que aquesta persona té legalment.
Es pot exigir la garantia esmentada al paràgraf 1:
en el moment mateix en què s'aplica la reglamentació que preveu la possibilitat d'exigir la constitució d'una garantia d'aquest tipus, o bé en qualsevol moment ulterior en què les autoritats duaneres constaten que el pagament en els terminis previstos del deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.
Article 181
A demanda de la persona esmentada a l'article 179, paràgrafs 1 o 3, les autoritats duaneres permeten que es constitueixi una garantia global per cobrir varies operacions que generen o poden generar aquest deute duaner.
Article 182
Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d'una garantia a títol obligatori, les autoritats duaneres fixen l'import d'aquesta garantia a un nivell igual:
a l'import exacte del o dels deutes duaners en qüestió, si aquest import es pot determinar de manera segura en el moment que s'exigeix la garantia, a l'import més elevat, estimat per les autoritats duaneres, del o dels deutes duaners nascuts o susceptibles de néixer en els altres casos.
En el cas d'una garantia global constituïda per deutes duaners la suma dels quals varia en el temps, l'import d'aquesta garantia s'ha de fixar a un nivell que permeti cobrir en tot moment el dels deutes duaners en qüestió.
Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d'una garantia a títol facultatiu i les autoritats duaneres ho exigeixen, aquestes fixen l'import de la garantia de tal manera que aquest nivell no excedeixi el que es preveu al paràgraf 1.
L'autoritat duanera, d'acord amb les condicions d'aplicació, determina els casos i les condicions en què es pot constituir una garantia estipulada.
Article 183
La garantia pot estar constituïda:
per un dipòsit en efectiu, o bé per una fiança.
Article 184
El dipòsit en efectiu ha de ser efectuat en la moneda emprada en la comptabilitat pública del Principat d'Andorra en la qual s'exigeix la garantia.
S'assimila a un dipòsit en efectiu:
el lliurament d'un xec el pagament del qual està garantit per l'organisme que l'expedeix, en tot cas acceptable per les autoritats duaneres, el lliurament de qualsevol altre títol que tingui poder alliberador i reconegut per aquestes autoritats.
El dipòsit en efectiu o assimilat s'ha de constituir de conformitat amb les disposicions vigents al Principat d'Andorra.
Article 185
El fiador s'ha de comprometre, per escrit, a pagar solidàriament amb el deutor l'import garantit del deute duaner el pagament del qual esdevé exigible.
El fiador és una tercera persona autoritzada per les autoritats duaneres, les quals poden refusar d'acceptar el fiador proposat quan aquest no garanteixi d'una manera segura el deute duaner en els terminis previstos.
Article 186
La persona que ha de lliurar la garantia pot escollir lliurement entre els tipus de constitució d'aquesta previstos a l'article 183.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden refusar d'acceptar el tipus de garantia proposat quan és incompatible amb el bon funcionament del règim duaner de referència. Les autoritats duaneres poden exigir que el tipus de garantia escollit es mantingui durant un període determinat.
Article 187
Les autoritats duaneres poden acceptar els tipus de garantia diferents dels de l'article 183 si aquests tipus garanteixen de manera equivalent el pagament d'aquest deute duaner.
Les autoritats duaneres rebutgen la garantia proposada pel deutor quan no els sembla que garanteix d'una manera segura el pagament del deute duaner.
Article 188
Quan les autoritats duaneres constaten que la garantia lliurada no garanteix gens o ja no garanteix de manera segura o completa el pagament d'aquest deute duaner en els terminis previstos, exigeixen a la persona esmentada a l'article 179 paràgraf 1, a elecció d'aquesta última, el lliurament d'una garantia complementària, o bé la substitució de la garantia inicial per una nova garantia.
Article 189
No es pot alliberar la garantia si el deute duaner pel qual s'ha establert no s'ha liquidat o és susceptible de néixer. Quan el deute duaner s'ha liquidat o ja no és susceptible de néixer, la garantia queda immediatament alliberada.
Quan el deute duaner s'ha liquidat parcialment o ja no és susceptible de néixer per una part de l'import pel qual ha estat garantit, la garantia constituïda és, a demanda de l'interessat, alliberada parcialment en conseqüència, llevat que l'import en qüestió no ho justifiqui.
Capítol II. Naixement del deute duaner
Article 190
Un deute duaner a la importació neix per:
La importació al Principat d'Andorra d'una mercaderia subjecta a drets a la importació, b) o la posada al Principat d'Andorra d'una mercaderia sota el règim d'admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació.
El deute duaner neix en el moment de l'acceptació de la declaració a la duana.
El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana és igualment deutora.
Quan s'estableix una declaració a la duana per un dels règims esmentats al paràgraf 1, prenent com a base dades que condueixin al fet que els drets legalment deguts no seran recaptats totalment o parcialment, les persones que han aportat aquestes dades, necessàries per a l'establiment de la declaració, tenint o havent de tenir raonablement coneixement que aquestes dades eren falses, poden ser igualment considerades deutores.
Article 191
Un deute a la importació neix:
la introducció irregular al territori duaner del Principat d'Andorra d'una mercaderia subjecta a drets a la importació;
o si es tracta d'una mercaderia que es troba en una zona franca o en dipòsit franc, la seva introducció irregular en una altra part d'aquest territori.
En el sentit del present article, s'entén per introducció irregular qualsevol introducció que desvirtuï el que disposen els articles 36 a 39 i l'article 170.
El deute duaner neix en el moment de la introducció irregular.
Els deutors són:
la persona que ha procedit a aquesta introducció irregular, les persones que han participat en aquesta introducció sabent o havent de saber raonablement que era irregular, els que han adquirit o detingut la mercaderia en qüestió i que sabien o havien de saber raonablement en el moment que van adquirir o rebre aquesta mercaderia que es tractava d'una mercaderia introduïda irregularment.
Article 192
Un deute duaner a la importació neix per:
la sostracció a la vigilància duanera d'una mercaderia subjecta a drets a la importació.
El deute duaner neix en el moment de la sostracció de la mercaderia a la vigilància duanera.
Els deutors són:
la persona que ha sostret la mercaderia a la vigilància duanera, les persones que han participat en aquesta sostracció sabent o havent de saber raonablement que es tractava d'una mercaderia sostreta a la vigilància duanera, les que han adquirit o detingut la mercaderia en qüestió i que sabien o havien de saber raonablement en el moment que van adquirir o rebre aquesta mercaderia que es tractava d'una mercaderia sostreta a la vigilància duanera, i també si s'escau, la persona que ha de complir les obligacions que comporta l'estada en dipòsit temporal de la mercaderia o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar aquesta mercaderia.
Article 193
Un deute duaner a la importació neix per:
l'incompliment d'una de les obligacions que comporta per a una mercaderia subjecta a drets a la importació la seva estada en un dipòsit temporal o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar;
o la inobservança d'una de les condicions fixades per a la posada d'una mercaderia sota aquest règim o per a l'atorgament d'un dret a la importació reduït o nul per raó de la utilització de la mercaderia amb finalitats particulars, en els casos diferents dels esmentats a l'article 192, llevat que no s'estableixi que aquestes mancances no han tingut cap conseqüència real per al funcionament correcte del dipòsit temporal o del règim duaner considerat.
El deute duaner neix en el moment en què ja no es compleix l'obligació, l'incompliment de la qual fa néixer el deute duaner, o bé des del moment que la mercaderia es va posar sota el règim duaner considerat quan es constata a posteriori que una de les condicions fixades per a la posada d'aquesta mercaderia sota aquest règim o per a l'atorgament del dret a la importació reduït o nul per raó de la utilització de la mercaderia amb finalitats particulars no s'havia satisfet realment.
El deutor és la persona que, segons el cas, ha de complir les obligacions que comporta l'estada en dipòsit temporal d'una mercaderia subjecta a drets a la importació o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar aquesta mercaderia, o bé la persona que ha de respectar les condicions fixades per a la posada de la mercaderia sota aquest règim.
Article 194
Un deute duaner a la importació neix:
Pel consum o la utilització, en una zona franca o en un dipòsit franc, en condicions diferents de les previstes en el reglament vigent, d'una mercaderia subjecta a drets a la importació.
En cas de desaparició de mercaderies i si aquesta desaparició no es pot justificar satisfactòriament davant les autoritats duaneres, aquestes autoritats poden considerar que les mercaderies han estat consumides o utilitzades en la zona franca o en el dipòsit franc.
El deute duaner neix quan es consumeix la mercaderia o quan s'utilitza per primera vegada en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.
El deutor és la persona que ha consumit o utilitzat la mercaderia així com les persones que han participat en aquest consum o en aquesta utilització sabent o havent de saber raonablement que aquest consum o aquesta utilització es feien en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.
Quan, en cas de desaparició de mercaderies, les autoritats duaneres consideren que aquestes mercaderies han estat consumides o utilitzades dins la zona franca o dins del dipòsit franc i no es pot aplicar l'apartat anterior, la persona que ha de pagar el deute duaner és l'última persona que, segons el coneixement d'aquestes autoritats, estava en possessió de les mercaderies.
Article 195
No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles 191 i 193 paràgraf 1 punt a), quan l'interessat aporta la prova que l'incompliment de les obligacions que es deriven:
de les disposicions dels articles 36 a 39 i 170, o bé de l'estada de la mercaderia en qüestió en dipòsit temporal, o bé de la utilització del règim duaner en què s'ha posat aquesta mercaderia, resulta de la destrucció total o de la pèrdua irremeiable d'aquesta mercaderia per una causa que depèn de la naturalesa mateixa de la mercaderia o com a conseqüència d'un cas fortuït o de força major o també de l'autorització de les autoritats duaneres.
En el sentit del present paràgraf, una mercaderia es considera irremeiablement perduda quan és inutilitzable per qualsevol persona.
No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia posada en lliure pràctica en benefici d'un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, quan aquesta mercaderia s'exporta o es reexporta amb l'autorització de les autoritats duaneres.
Article 196
Quan neix un deute duaner per a una mercaderia posada en lliure pràctica en benefici d'un dret a la importació reduït per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, l'import pagat en el moment de la posada en lliure pràctica es redueix de l'import d'aquest deute duaner.
Aquesta disposició s'aplica mutatis mutandis quan neix un deute duaner per a residus i deixalles que resulten de la destrucció d'una mercaderia com aquesta.
Article 197
Un deute duaner a l'exportació neix per:
l'exportació, fora del territori del Principat d'Andorra amb declaració a la duana, d'una mercaderia subjecta a drets a l'exportació.
Aquest deute duaner neix en el moment que es fa l'acceptació d'aquesta declaració a la duana.
El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual s'ha fet la declaració és igualment deutora.
Article 198
Un deute duaner a l'exportació neix per:
la sortida, fora del territori duaner del Principat d'Andorra sense declaració a la duana, d'una mercaderia subjecta a drets a l'exportació.
El deute duaner neix en el moment que es fa la sortida efectiva d'aquesta mercaderia fora d'aquest territori.
El deutor és:
la persona que ha procedit a fer aquesta sortida, les persones que han participat en aquesta sortida sabent o havent de saber raonablement que no s'havia remès, però s'hauria hagut de remetre, una declaració a la duana.
Article 199
Un deute duaner a l'exportació neix pel no respecte de les condicions que han permès la sortida de la mercaderia fora del territori duaner del Principat d'Andorra en exoneració total o parcial dels drets a l'exportació.
El deute neix en el moment en què la mercaderia ha rebut una destinació diferent de la que n'ha permès la sortida fora del territori duaner del Principat d'Andorra en exoneració total o parcial dels drets a l'exportació, i també si les autoritats duaneres no poden determinar en aquest moment, el moment que expira el termini fixat per a la producció de la prova que atesta que les condicions fixades per donar dret a aquesta exoneració s'havien complert.
El deutor és el declarant. En cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració, és igualment deutor.
Article 200
El deute duaner esmentat als articles 190 a 194 i 197 a 199 existeix encara que afecti una mercaderia objecte de mesura de prohibició o de restricció a la importació o a l'exportació, sigui quina en sigui la naturalesa.
Tanmateix, no es genera cap deute duaner quan s'introdueix de manera irregular, dins el territori duaner del Principat d'Andorra, moneda falsa i estupefaents i substàncies psicòtropes que no formen part del circuit econòmic estrictament vigilat per les autoritats competents amb vista a una utilització amb finalitats mèdiques i científiques. Per a les necessitats de la legislació duanera aplicable a les infraccions duaneres, es considera que el deute duaner neix quan la legislació duanera preveu que els drets de duana serveixen de base per a la determinació de sancions o quan l'existència d'un deute duaner serveix de base per a diligències administratives i judicials.
Article 201
Quan hi ha diversos deutors per a un mateix deute duaner tots els deutors, estan obligats a pagar aquest deute a
títol solidari.
Article 202
Llevat que hi hagi disposicions específiques contràries previstes pel present Codi i sense perjudici del paràgraf 2, l'import dels drets a la importació o dels drets a l'exportació aplicables a una mercaderia es determina sobre la base dels elements de taxació propis d'aquesta mercaderia en el moment en què neix el deute duaner que l'afecta.
Quan no és possible determinar amb exactitud el moment a partir del qual neix el deute duaner, el moment que s'ha de considerar per determinar els elements de taxació propis de la mercaderia considerada és el moment en què les autoritats duaneres constaten que aquesta mercaderia es troba en una situació que ha fet néixer un deute duaner.
Tanmateix, quan els elements d'informació de què disposen les autoritats duaneres els permeten d'establir que el deute duaner ha aparegut en un moment anterior a aquell en què han procedit a aquesta constatació, l'import dels drets a la importació o dels drets a l'exportació per a la mercaderia en qüestió es determina prenent com a base elements de taxació que els eren propis en el moment més allunyat en el temps en què es pot establir, a partir de les informacions disponibles, l'existència del deute duaner resultat d'aquesta situació.
S'han d'aplicar interessos compensadors en els casos i en les condicions definits per les disposicions d'aplicació del present Codi, per tal d'evitar qualsevol obtenció d'un avantatge financer per raó de la pròrroga de la data d'aparició o de comptabilització del deute duaner.
Article 203
El deute duaner neix al lloc on es produeixen els fets que fan aparèixer aquest deute.
Quan no és possible determinar el lloc esmentat al paràgraf 1, es considera que el deute duaner apareix en el lloc on les autoritats duaneres constaten que la mercaderia es troba en una situació que ha fet aparèixer un deute duaner.
Quan un règim duaner no està tancat per a una mercaderia, es considera que el deute duaner ha nascut:
al lloc en què la mercaderia ha estat posada sota el règim, o al lloc en què entra la mercaderia al Principat d'Andorra sota el règim en qüestió.
Quan els elements d'informació de què disposen les autoritats duaneres els permeten establir que el deute duaner ja havia aparegut quan la mercaderia es trobava anteriorment en un altre lloc, es considera que el deute duaner ha nascut al lloc en què és possible establir que es trobava en el moment més allunyat en el temps en què es pot establir el naixement del deute duaner.
Capítol III. Recaptació de l'import del deute duaner
Secció 1. Comptabilització i comunicació al deutor de l'import dels drets
Article 204
Qualsevol import de drets a la importació o de drets a l'exportació resultat d'un deute duaner, anomenat d'ara endavant import de drets, ha de ser calculat per les autoritats duaneres a partir del moment en què disposin dels elements necessaris i ha de ser inscrit per aquestes autoritats en els llibres de comptes o en qualsevol altre suport que els substitueixin.
El primer apartat no s'aplica en els casos en què:
s'ha instituït un dret antidumping o compensador provisional;
l'import dels drets legalment deguts és superior al que es determina sobre la base d'una Resposta de Classificació Tarifària vinculant;
quan les autoritats duaneres han estat dispensades de comptabilitzar els imports de drets inferiors a un import determinat.
Les autoritats duaneres poden no considerar imports de drets que, de conformitat amb l'article 207 paràgraf 3, no es poden comunicar al deutor a causa de l'expiració del termini previst.
Les modalitats pràctiques de comptabilització dels imports de drets les determinen les autoritats duaneres.
Article 205
Quan un deute duaner neix per acceptació de la declaració d'una mercaderia per un règim duaner diferent del de l'admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació o de qualsevol altre acte que tingui els mateixos efectes jurídics que aquesta acceptació, s'ha de considerar l'import corresponent a aquest deute duaner a partir del moment en què aquest import ha estat calculat i, com a més tard, dos dies després del dia que s'ha atorgat el dret de disposar de la mercaderia.
Tanmateix, amb la reserva que n'hagi estat garantit el pagament, el conjunt dels imports relatius a les mercaderies el dret de disposar de les quals ha estat atorgat en benefici d'una mateixa persona durant un període fixat per les autoritats duaneres i que no pot ser superior a trenta-un dies, pot rebre una comptabilització única al final del període. Aquesta comptabilització ha de tenir lloc en un termini de cinc dies a partir de la data d'expiració del període considerat.
Quan les disposicions preveuen que el dret de disposar d'una mercaderia es pot atorgar mentre s'espera que es compleixin algunes condicions previstes per disposicions vigents al Principat d'Andorra de les quals depenen o bé la determinació de l'import del deute aparegut, o bé la seva recaptació, la comptabilització ha de tenir lloc com a més tard, dos dies després del dia que es determinen o es fixen definitivament l'import del deute, o bé l'obligació de pagar els drets resultat d'aquest deute.
Tanmateix, quan un deute duaner afecta un dret antidúmping o compensador provisional, la comptabilització d'aquest dret ha de tenir lloc com a més tard, dos mesos després del moment en què el reglament que institueix un dret antidúmping o compensador definitiu es publica al Diari Oficial de les Comunitats Europees.
En cas que aparegui un deute duaner en condicions diferents de les esmentades al paràgraf 1, la comptabilització de l'import dels drets corresponents ha de tenir efecte en un termini de dos dies a partir de la data en què les autoritats duaneres poden:
calcular l'import dels drets en qüestió;
i determinar el deutor.
Els terminis de comptabilització poden augmentar:
per motius relacionats amb l'organització administrativa;
o bé com a conseqüència de circumstàncies particulars que impedeixen les autoritats duaneres de respectar aquests terminis. L'augment dels terminis no pot excedir catorze dies.
Els terminis previstos al paràgraf 1 no s'apliquen en casos fortuïts o de força major.
Article 206
Quan l'import dels drets que resulten d'un deute duaner no s'ha comptabilitzat de conformitat amb l'article 205 o s'ha comptabilitzat a un nivell inferior a l'import degut legalment, la comptabilització de l'import dels drets a recaptar o que queden per recaptar s'ha de fer en un termini de dos dies a partir de la data en què les autoritats duaneres s'han adonat d'aquesta situació i estan en condicions de calcular l'import degut legalment i de determinar el deutor (comptabilització a posteriori). Aquest termini es pot prolongar de conformitat amb l'article 205.
Llevat dels casos esmentats a l'article 204, no es procedeix a una comptabilització a posteriori quan:
la decisió inicial de no comptabilitzar els drets o de procedir a una comptabilització a un nivell inferior a l'import degut legalment s'adopta prenent com a base
disposicions de caràcter global invalidades ulteriorment
per una decisió judicial;
l'import dels drets deguts legalment no s'havia comptabilitzat a causa d'un error per part de les autoritats duaneres, que no podia raonablement ser detectat pel deutor, el qual havia actuat de bona fe i havia observat totes les disposicions previstes per la reglamentació vigent pel que fa a la declaració a la duana.
Article 207
S'ha de comunicar l'import dels drets al deutor segons les modalitats apropiades immediatament després que hagi estat comptabilitzat.
Quan s'ha notificat l'import dels drets a pagar, a
títol indicatiu, en la declaració a la duana, les
autoritats duaneres poden preveure que la comunicació esmentada al paràgraf 1 només es realitzarà si l'import dels drets comunicat no correspon al que s'ha determinat.
Sense perjudici de l'aplicació de l'article 205, paràgraf 1, quan es fa ús de la possibilitat prevista al primer apartat, el dret de disposar de les mercaderies per part de les autoritats duaneres val de comunicació al deutor de l'import dels drets comptabilitzats.
La comunicació al deutor no es pot fer després que hagi expirat un termini de tres anys a partir de la data del naixement del deute duaner. Tanmateix, quan es fa com a conseqüència d'un acte subjecte a diligències judicials repressives i les autoritats duaneres no han estat en condicions de determinar l'import exacte dels drets deguts legalment, aquesta comunicació es realitza després que hagi expirat aquest termini de tres anys, en la mesura prevista per les disposicions vigents.
Secció 2. Termini i modalitats de pagament de l'import dels drets
Article 208
Tot import de drets objecte de la comunicació esmentada a l'article 207 ha de ser fet efectiu pel deutor en els terminis següents:
si aquesta persona no es beneficia de cap de les modalitats de pagament previstes als articles 210 a 215, el pagament s'ha de realitzar en el termini que se li concedeix.
Sense perjudici de l'article 229 segon apartat, aquest termini no pot excedir deu dies a partir de la comunicació al deutor de l'import dels drets deguts i, en cas de globalització de les comptabilitzacions en les condicions previstes a l'article 205, paràgraf 1, s'ha de determinar de manera que no permeti al deutor obtenir un termini de pagament més llarg que si s'hagués beneficiat d'una pròrroga de pagament.
S'acorda d'ofici una prolongació del termini quan s'estableix que l'interessat ha rebut la comunicació massa tard per poder respectar el termini concedit per realitzar el pagament.
A més, les autoritats duaneres poden acordar, a demanda del deutor, una prolongació del termini, quan l'import dels drets a pagar resulta d'un acte de recaptació a posteriori. Sense perjudici de l'article 215, punt a) la prolongació de termini acordada no pot excedir el temps necessari per permetre al deutor que prengui les mesures necessàries per pagar el seu deute;
si aquesta persona es beneficia d'una de les modalitats de pagament previstes als articles 210 a 215, el pagament s'ha de realitzar, com a més tard, quan expirin el o els terminis determinats en el marc d'aquestes modalitats.
Quan s'introdueix una demanda de reducció dels drets de conformitat amb l'article 223 o 224 o quan una mercaderia és embargada amb vista a una confiscació ulterior de conformitat amb l'article 219, punt b), punt c), segon guió o punt d), es prorroga l'obligació del deutor de pagar els drets.
Article 209
El pagament s'ha de fer en efectiu o per qualsevol altre mitjà amb un poder alliberador similar de conformitat amb les disposicions vigents. Es pot fer per via de compensació quan les disposicions vigents ho preveuen.
Article 210
En la mesura que l'import dels drets fa referència a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta l'obligació de pagar aquests drets, les autoritats duaneres concedeixen a l'interessat, a demanda seva, una pròrroga de pagament d'aquest import en les condicions fixades als articles 211, 212 i 213.
Article 211
La concessió de la pròrroga de pagament està subordinada a la constitució d'una garantia per part del demandant.
A més, la concessió de la pròrroga de pagament pot donar lloc a la percepció de despeses accessòries per constitució de l'informe o per servei donat.
Article 212
Les autoritats duaneres determinen, d'entre les modalitats següents, les que s'han d'utilitzar per a la concessió de la pròrroga de pagament:
separadament per a cada import de drets comptabilitzats en les condicions definides a l'article 205 paràgraf 1, o l'article 206, paràgraf 1;
globalment per al conjunt dels imports de drets comptabilitzats en les condicions definides a l'article 205, paràgraf 1, en el decurs d'un període fixat per les autoritats duaneres que no pot ser superior a trenta-un dies;
o bé globalment per al conjunt dels imports de drets objecte d'una comptabilització única en aplicació de l'article 205, paràgraf 1.
Article 213
El termini de pròrroga de pagament és de trenta dies.
Es calcula de la manera següent:
quan la pròrroga de pagament es realitza de conformitat amb l'article 212 punt a), el termini es calcula a partir de l'endemà del dia que les autoritats duaneres comptabilitzen l'import dels drets.
Quan es fa ús de l'article 205, el termini de trenta dies calculat de conformitat amb el primer apartat es redueix un nombre de dies corresponent al termini excedent de dos dies que s'ha utilitzat per a la comptabilització;
quan la pròrroga de pagament s'efectua de conformitat amb l'article 212 punt b), el termini es calcula a partir de l'endemà del dia que expira el període de globalització. En aquest cas, es disminueix un nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprèn el període de globalització;
quan la pròrroga de pagament s'efectua de conformitat amb l'article 212 punt c), el termini es calcula a partir de l'endemà del dia que expira el període en el decurs del qual s'ha atorgat el dret de disposar de les mercaderies en qüestió. En aquest cas, es disminueix d'un nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprèn el període en qüestió.
Quan els períodes esmentats al paràgraf 1 punts b) i c) comprenen un nombre de dies senar, el nombre de dies a deduir del termini de trenta dies, en aplicació del paràgraf 1, punts b) i c), és igual a la meitat del nombre parell immediatament inferior a aquest nombre senar.
Com a mesura de simplificació, quan els períodes esmentats al paràgraf 1 punts b) i c) són d'una setmana civil o d'un mes civil, l'autoritat duanera pot preveure que es faci el pagament dels imports de drets objecte de la pròrroga de pagament:
si es tracta d'un període d'una setmana civil, el divendres de la quarta setmana següent a aquesta setmana civil;
si es tracta d'un període d'un mes civil, com a més tard el setzè dia del mes següent a aquest mes civil.
Article 214
La pròrroga de pagament no es pot concedir per als imports de drets que, tot i referir-se a les mercaderies declarades per a un règim duaner amb l'obligació de pagar aquests drets, es comptabilitzen de conformitat amb les
disposicions vigents pel que fa a l'acceptació de
declaracions incompletes, pel fet que el declarant no ha aportat, quan ha expirat el termini fixat, els elements necessaris per determinar definitivament el valor a la duana de les mercaderies, o no ha lliurat l'enunciat o el document que faltava en el moment de l'acceptació de la declaració incompleta.
Tanmateix, es pot concedir una pròrroga de pagament en els casos esmentats al paràgraf 1 quan l'import dels drets a recaptar es comptabilitza abans que expiri el termini de trenta dies a partir de la data de comptabilització de l'import exigit inicialment o, si no hi hagut comptabilització, a partir de la data d'acceptació de la declaració relativa a les mercaderies en qüestió. La durada de la pròrroga de pagament concedida en aquestes condicions no pot sobrepassar la data d'expiració del període que ha estat concedit, en aplicació de l'article 213, per a l'import dels drets fixat inicialment, o hauria estat concedit si l'import de drets deguts legalment s'hagués comptabilitzat en el moment de la declaració de les mercaderies concernides.
Article 215
Les autoritats duaneres poden atorgar al deutor facilitats de pagament diferents de la pròrroga de pagament.
L'atorgament d'aquestes facilitats de pagament:
està subordinat a la constitució d'una garantia.
Tanmateix, aquesta garantia pot no ser exigida quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social;
comporta a la percepció, a més de l'import dels drets, d'un interès de crèdit. L'import d'aquests interessos s'ha de calcular de manera que el seu import sigui equivalent al que s'exigiria al mateix efecte en el mercat financer andorrà de la moneda en què es deu l'import.
Les autoritats duaneres poden renunciar a demanar un interès de crèdit, quan aquest pugui suscitar, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.
Article 216
Sigui quina sigui la modalitat de pagament concedida al deutor, aquest té la possibilitat, de pagar tot o una part de l'import dels drets sense esperar que expiri el termini que li ha estat concedit.
Article 217
Qualsevol import de drets pot ser pagat per un tercer en substitució del deutor.
Article 218
Quan l'import de drets no s'ha pagat en el termini fixat:
les autoritats duaneres fan ús de totes les possibilitats que els concedeixen les disposicions vigents, inclosa l'execució forçosa, per tal de garantir el pagament d'aquest import.
es percep un interès de demora a més de l'import dels drets. El tipus d'interès de demora pot ser superior al tipus d'interès de crèdit però no pot ser inferior a aquest últim tipus.
Les autoritats duaneres poden renunciar a demanar un interès de demora:
si suscita, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social;
si l'import no sobrepassa un import determinat segons les disposicions vigents;
o si el pagament dels drets es realitza en un termini de cinc dies després del termini previst per al pagament.
Les autoritats duaneres poden fixar:
períodes mínims de computacions dels interessos, b) imports mínims deguts com a interessos de demora.
Capítol IV. Extinció del deute duaner
Article 219
Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la prescripció del deute duaner i també a l'absència de recaptació de l'import del deute duaner en cas d'insolvència del deutor constatada per via judicial, el deute duaner s'extingeix:
mitjançant l'abonament de l'import dels drets;
mitjançant la reducció de l'import dels drets;
quan, per a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta obligació de pagar drets:
s'invalida la declaració a la duana de conformitat amb l'article 64, quan les mercaderies, abans que se'ls atorgui el dret de disposar o bé són embargades simultàniament o confiscades ulteriorment, o bé destruïdes per ordre de les autoritats duaneres, o bé destruïdes o abandonades, o bé irremeiablement perdudes per la seva mateixa naturalesa o a causa d'un cas fortuït o de força major;
quan les mercaderies per a les quals ha generat un deute duaner de conformitat amb l'article 191, són retingudes en el moment de la introducció irregular i simultàniament o ulteriorment confiscades.
En cas de retenció o de confiscació, el deute duaner no queda extingit pel que fa a una infracció duanera, tenint en compte que els drets de duana serveixen de base per determinar la sanció així com les diligències administratives i judicials que poden ocasionar.
Capítol V. Reemborsament i reducció dels drets
Article 220
S'entén per:
reembossament: la restitució total o parcial dels drets a la importació o dels drets a l'exportació que han estat abonats;
reducció: una decisió de no percepció, totalment o en part, d'un import de deute duaner, o bé una decisió d'invalidació, total o parcial, de la comptabilització d'un import de drets a la importació o de drets a l'exportació que no ha estat abonat.
Article 221
Es procedeix al reembossament dels drets a la importació o dels drets a l'exportació si s'estableix que en el moment del pagament, el seu import no es devia legalment o que l'import es va comptabilitzar contràriament a l'article 206, paràgraf 2.
Es procedeix a la reducció dels drets a la importació o dels drets a l'exportació si s'estableix que en el moment de la seva comptabilització l'import no es devia legalment o que l'import es va comptabilitzar contràriament a l'article 206, paràgraf 2.
No es concedeix cap reembossament ni cap reducció quan les despeses que han portat al pagament o a la comptabilització d'un import que no es devia legalment resulten d'una maniobra de l'interessat.
Es concedeix el reembossament o la reducció dels drets a la importació o dels drets a l'exportació a demanda lliurada al despatx de duana concernit abans que expiri un termini de tres anys a partir de la data de la comunicació d'aquests drets al deutor.
Aquest termini es prorroga si l'interessat aporta la prova que no ha pogut lliurar la seva demanda en aquest termini com a conseqüència d'un cas fortuït o de força major.
Les autoritats duaneres procedeixen d'ofici al reembossament o a la reducció quan constaten, en el decurs d'aquest termini, l'existència d'una de les situacions descrites al paràgraf 1.
Article 222
Es procedeix al reembossament dels drets a la importació o dels drets a l'exportació quan s'invalida una declaració a la duana i s'han abonat els drets. Es concedeix el reembossament a demanda feta per l'interessat en els terminis previstos per a la demanda d'invalidació de la declaració a la duana.
Article 223
Es procedeix al reembossament o a la reducció dels drets a la importació si s'estableix que l'import comptabilitzat d'aquests drets correspon a mercaderies posades sota el règim duaner escollit i rebutjades per l'importador perquè són defectuoses o no s'ajusten a les estipulacions del contracte a conseqüència del qual es va fer la importació d'aquestes mercaderies, en el moment esmentat a l'article 65.
Les mercaderies danyades abans del dret de disposar s'assimilen a les mercaderies defectuoses en el sentit del primer apartat.
El reembossament o la reducció dels drets a la importació estan subordinats:
a la condició que les mercaderies no hagin estat utilitzades, llevat que hagi estat necessari un principi d'utilització per constatar-ne la defectuositat o la no conformitat a les estipulacions del contracte;
a l'exportació d'aquestes mercaderies fora del territori duaner del Principat d'Andorra.
A demanda de l'interessat, les autoritats duaneres permeten que l'exportació de les mercaderies se substitueixi per la seva destrucció o per la seva posada, amb vista a la reexportació, sota el règim del trànsit "extern", sota el règim del dipòsit duaner, en zona franca o en dipòsit franc.
No es concedeix el reembossament o la reducció dels drets a la importació a les mercaderies que, abans de la seva declaració a la duana, havien estat importades temporalment per a proves, llevat que no s'estableixi que la defectuositat d'aquestes mercaderies o la seva no conformitat a les estipulacions del contracte no es podien constatar normalment durant aquestes proves.
Es concedeix el reembossament o la reducció dels drets a la importació pels motius indicats al paràgraf 1, a demanda lliurada al despatx de duanes concernit abans que expiri el termini de dotze mesos a partir de la data de la comunicació d'aquests drets al deutor.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga d'aquest termini en casos excepcionals degudament justificats.
Article 224
Es pot procedir al reembossament o a la reducció dels drets a la importació o dels drets a l'exportació en situacions diferents de les previstes als articles 221, 222 i 223, situacions que resulten de circumstàncies que no impliquen ni maniobres ni negligència manifesta per part de l'interessat.
Es concedeix el reembossament o la reducció dels drets pels motius indicats al paràgraf 1 a demanda presentada al despatx de duanes concernit abans que expiri un termini de dotze mesos a partir de la data de la comunicació d'aquests drets al deutor.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga d'aquest termini en casos excepcionals degudament justificats.
Article 225
Només es procedeix al reembossament o a la reducció dels drets a la importació o a l'exportació en les condicions previstes pel present capítol si l'import a reemborsar o a reduir excedeix l'import que determina l'autoritat duanera d'acord amb la reglamentació vigent al respecte.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden tramitar una demanda de reembossament o de reducció per a una suma inferior a aquest import.
Article 226
El reembossament per part de les autoritats duaneres d'imports de drets a la importació o de drets a l'exportació així com dels interessos de crèdit o de demora recaptats eventualment amb motiu del seu pagament, no dóna lloc al pagament d'interès per part d'aquestes autoritats. Tanmateix, es paga un interès quan una decisió favorable a una demanda de reembossament no s'executa en un termini de tres mesos a partir de l'adopció d'aquesta decisió.
L'import d'aquests interessos ha de ser calculat de manera que sigui equivalent al que s'exigiria al mateix efecte en el mercat financer nacional.
Article 227
Quan s'ha reduït o s'ha reemborsat l'import dels drets corresponents per error, torna a ser exigible el deute duaner inicial. Els interessos pagats eventualment d'acord amb l'article 226 han de ser reemborsats.
Títol VIII. Dret de recurs
Article 228
Tota persona té el dret de presentar un recurs contra les decisions de les autoritats duaneres relatives a l'aplicació de la reglamentació duanera i que el concerneixen directament i individualment.
També té dret de presentar un recurs la persona que havia sol.licitat a les autoritats duaneres una decisió relativa a l'aplicació de la reglamentació duanera, però que no ha obtingut cap decisió sobre aquesta demanda en el termini esmentat a l'article 6 paràgraf 2.
S'ha de presentar el recurs:
en una primera fase, davant el Govern d'acord amb el que disposa l'article 124 del Codi de l'Administració de data 29 de març de 1989, b) en una segona fase, davant una instància judicial de conformitat amb la legislació vigent.
Article 229
La presentació d'un recurs no és suspensiva de l'execució de la decisió recorreguda.
Tanmateix, les autoritats duaneres prorroguen totalment o parcialment l'execució d'aquesta decisió quan tenen raons fonamentades per dubtar de la conformitat de la decisió contestada a la reglamentació duanera o quan es pot témer un dany irreparable per a l'interessat.
Quan la decisió reconeguda té per efecte l'aplicació de drets a la importació o de drets a l'exportació, la pròrroga de l'execució d'aquesta decisió està subordinada a l'existència o a la constitució d'una garantia.
Tanmateix, aquesta garantia pot no exigir-se quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.
Disposició derogatòria
A l'entrada en vigor del present Codi de duana, queden derogades totes aquelles disposicions legals o reglamentàries que s'hi oposin.
Disposicions finals
S'autoritza el Govern per dictar les disposicions reglamentàries d'aplicació que siguin necessàries per al desenvolupament i l'aplicació del present Codi de duana.
La present Llei del Codi de duana entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 20 de juny de 1996 Josep Dallerès Codina Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Jacques Chirac Joan Marti Alanis President de la República Francesa Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.