LegalizeLlei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana
El dret de disposar de les mercaderies per a la seva exportació es concedeix amb la condició que les mercaderies en qüestió abandonin el territori duaner del Principat d'Andorra en el mateix estat en què estaven en el moment de l'acceptació de la declaració d'exportació.
Capítol III. Les altres destinacions duaneres
Secció 1. Les zones franques i els dipòsits francs
Article 163
Les zones franques i els dipòsits francs són parts del territori duaner del Principat d'Andorra o locals situats al territori duaner del Principat d'Andorra separats de la resta d'aquest en els quals:
les mercaderies d'importació estan considerades, amb vista a l'aplicació dels drets a la importació i de les eventuals mesures de política comercial a la importació, com si no estiguessin en el territori duaner del Principat d'Andorra, en la mesura que no es posin en lliure disposició, ni es posin en un altre règim duaner, ni que siguin utilitzades o consumides en condicions diferents de les que preveu la reglamentació duanera;
les mercaderies en lliure disposició per a les quals existeix una reglamentació específica, sempre i que aquesta reglamentació ho estableixi, es beneficien, pel fet de la seva posada en zona franca o en dipòsit franc, de mesures relatives, en principi, a l'exportació de les mercaderies.
Article 164
El Govern pot constituir algunes parts del territori duaner en zones franques o autoritzar la creació de dipòsits francs.
Les zones franques estan tancades. El Govern delimita cada zona geogràficament i fixa els punts d'accés i de sortida de cada zona franca o dipòsit franc.
Article 165
Els límits i els punts d'accés i de sortida de la zona franca i dels dipòsits francs estan sotmesos a la vigilància de les autoritats duaneres.
Les persones i els mitjans de transport que entren en una zona franca o en un dipòsit franc o en surten poden haver-se de sotmetre a un control duaner.
Es pot prohibir l'accés a la zona franca o al dipòsit franc a les persones que no ofereixen totes les garanties necessàries pel que fa a les disposicions previstes en el present Codi.
Les autoritats duaneres poden controlar les mercaderies que entren en una zona franca o en un dipòsit franc, que s'hi queden o que en surten. Per tal de permetre aquest control, s'ha de lliurar a les autoritats duaneres o posar a la seva disposició, davant qualsevol persona designada a aquest efecte per les autoritats duaneres, una còpia del document de transport que ha d'acompanyar les mercaderies en el moment d'entrar o de sortir.
Quan es requereix aquest control, les mercaderies han de posar-se a disposició de les autoritats duaneres.
Article 166
Les autoritats duaneres poden designar zones franques, dins les quals les formalitats i els controls duaners s'efectuen i dins les quals les disposicions en matèria de deute duaner s'apliquen de conformitat amb el règim del dipòsit duaner.
Els articles 168, 173 i 176 no s'apliquen a les zones franques designades d'aquesta manera.
Les zones franques designades de conformitat amb l'apartat 1 no es consideren com zones franques en el sentit dels articles 47, 48 i 199.
Les referències que es fan a les zones franques en altres camps de la legislació no són considerades com a referències a les zones franques tractades en el present article.
Article 167
Les autoritats duaneres poden exigir que les mercaderies posades en una zona franca o en un dipòsit franc que presenten un perill, que són susceptibles d'alterar les altres mercaderies o que necessiten, per altres motius, instal·lacions particulars, es posin en locals equipats especialment per rebre- les.
Article 168
Sense perjudici de l'article 165, apartat 4, l'entrada a la zona franca o al dipòsit franc de mercaderies no dóna lloc ni a la seva presentació a les autoritats duaneres ni al lliurament d'una declaració a la Duana.
Només s'han de presentar a les autoritats duaneres i seguir les formalitats duaneres previstes les mercaderies que:
es troben sota un règim duaner i l'entrada en zona franca o en un dipòsit franc comporti el tancament d'aquest règim; tanmateix, la presentació no és necessària si s'admet una dispensa de l'obligació de presentar les mercaderies en el marc del règim duaner en qüestió;
han rebut una decisió d'atorgament d'un reemborsament o una reducció dels drets a la importació que autoritzen la posada d'aquestes mercaderies en zona franca o en dipòsit franc;
es beneficien de les mesures esmentades a l'article 163, punt b).
Les autoritats duaneres poden exigir que els siguin indicades les mercaderies sotmeses a drets a l'exportació o a altres disposicions que regeixen l'exportació.
Les autoritats duaneres certifiquen, a demanda de l'interessat, l'estatus duaner de les mercaderies posades en zona franca o dipòsit franc.
Article 169
La durada de l'estada de les mercaderies en zones franques o dipòsits francs no està limitada.
Article 170
En les condicions previstes en el present Codi, s'autoritza en zona franca o en dipòsit franc qualsevol activitat de naturalesa industrial o comercial o de prestació de serveis. L'exercici d'aquestes activitats s'ha de notificar prèviament a les autoritats duaneres.
Les autoritats duaneres poden preveure algunes prohibicions o limitacions a les activitats esmentades a l'apartat 1, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies sobre les quals es realitzen aquestes activitats o la necessitat de vigilància duanera.
Les autoritats duaneres poden prohibir l'exercici d'una activitat en una zona franca o un dipòsit franc a les persones que no ofereixen les garanties necessàries per al compliment de les disposicions previstes pel present Codi.
Article 171
Les mercaderies d'importació posades en zona franca o en dipòsit franc, durant la seva estada en zona franca o en dipòsit franc, poden:
ser posades en lliure disposició, en les condicions previstes per aquest règim i per l'article 175;
rebre les manipulacions usuals esmentades a l'article 114, apartat 1, sense autorització;
ser posades sota el règim de perfeccionament actiu en les condicions previstes per aquest règim;
ser posades sota el règim de transformació sota control duaner en les condicions previstes per aquest règim;
ser posades sota el règim d'admissió temporal en les condicions previstes per aquest règim;
ser abandonades de conformitat amb l'article 178;
ser destruïdes, amb la condició que l'interessat faciliti a les autoritats duaneres tota la informació que aquestes creguin necessària.
Quan les mercaderies es posen en els règims esmentats als punts c), d) o e), el Govern pot adaptar, per ajustar-se a les condicions de funcionament i de vigilància duanera de les zones franques o dipòsits francs, les modalitats de control previstes en la matèria.
Article 172
Quan l'article 171 no s'aplica, les mercaderies d'importació i les mercaderies posades en lliure disposició esmentades a l'article 163, punt b), no es poden ni consumir ni utilitzar en les zones franques o en els dipòsits francs.
Sense perjudici de les disposicions aplicables als productes d'avituallament i en la mesura que el règim en qüestió ho permeti, l'apartat 1 s'aplica sense perjudici de la utilització o el consum de les mercaderies que, en cas de posada en lliure disposició o de posada en admissió temporal, no estarien sotmeses a l'aplicació dels drets a la importació o a les mesures de política comercial eventualment aplicables. En aquest cas, no es requereix una declaració de posada en lliure disposició o d'admissió temporal.
Tanmateix, s'exigeix una declaració en cas que aquestes mercaderies s'hagin d'imputar a un contingent o a un sostre.
Article 173
Qualsevol persona que exerceix una activitat, sigui d'emmagatzematge, d'obratge o de transformació, sigui de venda o de compra de mercaderies en una zona franca o en un dipòsit franc, en la forma autoritzada per les autoritats duaneres, ha de portar un registre de mercaderies. Des que entren en els locals d'aquesta persona, les mercaderies han de figurar en aquest registre de mercaderies, el qual ha de permetre a les autoritats duaneres identificar les mercaderies i inscriure-hi els seus moviments.
En cas de transbordament de mercaderies a l'interior d'una zona franca, els documents relatius a aquestes mercaderies han d'estar a disposició de les autoritats duaneres.
L'emmagatzematge de curta durada, inherent a un transbordament, es considera que forma part del transbordament.
Article 174
Sense perjudici de les disposicions particulars adoptades en el marc de reglamentacions duaneres específiques, les mercaderies que surten d'una zona franca o d'un dipòsit franc poden ser exportades o reexportades fora del territori duaner del Principat d'Andorra.
Article 175
Quan neix un deute duaner per a una mercaderia d'importació i quan el valor a la Duana d'aquesta mercaderia es basa en un preu realment pagat o a pagar que inclou les despeses d'emmagatzematge i de conservació de les mercaderies durant la seva estada a la zona franca o al dipòsit franc, aquestes despeses no s'han d'incloure en el valor a la Duana, amb la condició que siguin diferents del preu realment pagat o a pagar per la mercaderia.
Quan aquesta mercaderia ha estat objecte de manipulacions usuals, en zona franca o en dipòsit franc, en el sentit de l'article 114, apartat 1, el tipus, el valor a la Duana i la quantitat a considerar per a determinar l'import dels drets a la importació són, a demanda del declarant i amb la condició que aquestes manipulacions hagin tingut una autorització lliurada de conformitat amb l'apartat 2 de l'article esmentat, les que s'haurien de considerar pel que fa a aquesta mercaderia, en el moment esmentat a l'article 208, si no s'haguessin manipulat.
Article 176
En el cas de reintroducció de mercaderies en el territori duaner del Principat d'Andorra o de la seva posada sota règim duaner, es pot utilitzar la certificació esmentada a l'article 168, apartat 4, per provar l'estatus duaner de les mercaderies.
Article 177
Les autoritats duaneres han de comprovar que les disposicions en matèria d'exportació o de reexportació es respecten quan les mercaderies s'exporten o es reexporten a partir d'una zona franca o d'un dipòsit franc.
Secció 2. La reexportació, la destrucció i l'abandó
Article 178
Les mercaderies d'importació poden ser:
reexportades fora del territori duaner del Principat d'Andorra, destruïdes, abandonades a benefici del tresor públic andorrà.
La reexportació comporta, si escau, l'aplicació de les formalitats previstes per a la sortida de les mercaderies, incloses les mesures de política comercial eventualment aplicables.
La reexportació o la destrucció es notifiquen prèviament a les autoritats duaneres. Les autoritats duaneres prohibeixen la reexportació quan ho preveuen les formalitats o les mesures esmentades a l'apartat 2. Quan hi ha mercaderies que, durant la seva estada al territori duaner del Principat d'Andorra eren posades sota règim duaner econòmic, es destinen a ser reexportades, s'ha de dipositar una declaració a la Duana de conformitat als articles 69 a 86.
En aquest cas s'aplica l'article 161, apartat 3.
L'abandó es fa de conformitat amb les disposicions d'aplicació del present Codi.
La destrucció o l'abandó no ha de suposar cap despesa per al tresor públic.
Els residus i les deixalles que poden resultar de la destrucció han de rebre una de les destinacions duaneres determinades per les disposicions del present Codi. Queden sota vigilància duanera fins al moment previst a l'article 47, apartat 2.
Títol VI. Mercaderies que surten del territori duaner del Principat d'Andorra
Article 179
Les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d'Andorra estan sotmeses a vigilància duanera. Poden ser controlades per les autoritats duaneres de conformitat amb les disposicions vigents. Han d'abandonar aquest territori utilitzant, si escau, la via que determinin les autoritats duaneres i ho han de fer d'acord amb les modalitats que fixin, d'acord amb les disposicions d'aplicació.
Títol VII. Les operacions privilegiades
Capítol I. Les franquícies
Article 180
Els casos en què, per circumstàncies particulars, és atorgada una franquícia de drets a la importació o de drets a l'exportació, es determinen legalment.
Capítol II. Mercaderies en retorn
Article 181
Les mercaderies que, un cop exportades fora del territori duaner del Principat d'Andorra, s'hi reintrodueixen i es posen en lliure disposició, en un termini de tres anys, a demanda de l'interessat, estan, exonerades dels drets a la importació.
Tanmateix:
El termini de tres anys es pot sobrepassar en circumstàncies particulars;
Quan, prèviament a la seva exportació fora del territori duaner del Principat d'Andorra, les mercaderies en retorn, posades en lliure disposició en benefici d'un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, només es pot atorgar l'exoneració esmentada a l'apartat 1 amb la condició que rebin novament la mateixa utilització.
Quan les mercaderies en qüestió no reben la mateixa utilització, a l'import dels drets a la importació als quals estan subjectes se li resta l'import eventualment abonat en el moment de la seva primera posada en lliure disposició. Si aquest últim import és superior al que resulta de la posada en lliure disposició de les mercaderies retornades, no es concedeix cap reemborsament.
No s'atorga l'exoneració dels drets a la importació prevista a l'apartat 1 per a:
les mercaderies exportades fora del territori duaner del Principat d'Andorra en el marc del règim de perfeccionament passiu, llevat que aquestes mercaderies es trobin encara en el mateix estat en què van ser exportades;
les mercaderies objecte d'una normativa vigent al Principat d'Andorra que implica la seva exportació amb destinació d'un país determinat.
Article 182
Només s'atorga l'exoneració dels drets a la importació esmentada a l'article 181 en la mesura que les mercaderies reimportades es troben en el mateix estat en què van ser exportades.
Els casos i les condicions en què es pot derogar aquesta condició es poden determinar reglamentàriament.
Article 183
Els articles 181 i 182 s'apliquen mutatis mutandis als productes compensadors inicialment exportats o reexportats després d'un règim de perfeccionament actiu.
L'import dels drets a la importació deguts legalment es determina segons les regles aplicables en el marc del règim de perfeccionament actiu. Es considera data de posada en lliure disposició, la data de reexportació dels productes compensadors.
Títol VIII. Deute duaner
Capítol I. Garantia de l'import del deute duaner
Article 184
Quan, en aplicació de la reglamentació duanera, les autoritats duaneres exigeixen la constitució d'una garantia per assegurar el pagament d'un deute duaner, aquesta garantia ha de ser lliurada pel deutor o per la persona susceptible d'esdevenir-ne.
Les autoritats duaneres només poden exigir la constitució d'una única garantia per a un mateix deute duaner.
Les autoritats duaneres poden permetre que la garantia la constitueixi un tercer en substitució de la persona a qui es requereix aquesta garantia.
No s'exigeix cap garantia quan el deutor o la persona susceptible d'esdevenir-ne és una administració pública.
Les autoritats duaneres poden no exigir la constitució de la garantia quan l'import a garantir no excedeix els 500 euros.
Article 185
Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d'una garantia a títol facultatiu, aquesta garantia s'exigeix, si les autoritats duaneres ho estimen, en la mesura que el pagament, en els terminis previstos, d'un deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.
Quan no s'exigeix la garantia esmentada al primer apartat, les autoritats duaneres, tanmateix, poden demanar a la persona esmentada a l'article 184, apartat 1, que es comprometi a complir les obligacions que aquesta persona té legalment.
Es pot exigir la garantia esmentada a l'apartat 1:
en el moment mateix en què s'aplica la reglamentació que preveu la possibilitat d'exigir la constitució d'una garantia d'aquest tipus, o bé en qualsevol moment ulterior en què les autoritats duaneres constaten que el pagament en els terminis previstos del deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.
Article 186
A demanda de la persona esmentada a l'article 184, apartats 1 o 3, les autoritats duaneres poden permetre que es constitueixi una garantia global per cobrir diverses operacions que generen o poden generar aquest deute duaner.
Article 187
Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d'una garantia a títol obligatori, i sota reserva de les disposicions particulars previstes reglamentàriament per al règim del trànsit duaner, les autoritats duaneres fixen l'import d'aquesta garantia a un nivell igual:
a l'import exacte del deute duaner o dels deutes duaners en qüestió, si aquest import es pot determinar de manera segura en el moment que s'exigeix la garantia, a l'import més elevat, estimat per les autoritats duaneres, del deute duaner o dels deutes duaners nascuts o susceptibles de néixer en els altres casos.
En el cas d'una garantia global constituïda per deutes duaners la suma dels quals varia en el temps, l'import d'aquesta garantia s'ha de fixar a un nivell que permeti cobrir en tot moment l'import dels deutes duaners en qüestió.
Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d'una garantia a títol facultatiu i les autoritats duaneres ho exigeixen, aquestes fixen l'import de la garantia de tal manera que aquest nivell no excedeixi el que es preveu a l'apartat 1.
L'autoritat duanera, d'acord amb les condicions d'aplicació, determina els casos i les condicions en què es pot constituir una garantia estipulada.
Article 188
La garantia pot estar constituïda:
per un dipòsit en efectiu, o bé per una fiança.
Article 189
El dipòsit en efectiu ha de ser efectuat en la moneda emprada en la comptabilitat pública del Principat d'Andorra.
S'assimila a un dipòsit en efectiu:
el lliurament d'un xec el pagament del qual està garantit per l'organisme que l'expedeix, acceptat per les autoritats duaneres, el lliurament de qualsevol altre títol que tingui poder alliberador i reconegut per aquestes autoritats.
El dipòsit en efectiu o assimilat s'ha de constituir de conformitat amb les
disposicions vigents al Principat d'Andorra.
Article 190
El fiador s'ha de comprometre, per escrit, a pagar solidàriament amb el deutor l'import garantit del deute duaner, el pagament del qual esdevé exigible.
El fiador és una tercera persona autoritzada per les autoritats duaneres, les autoritats duaneres poden refusar d'acceptar el fiador proposat quan aquest no garanteixi d'una manera segura el deute duaner en els terminis previstos.
Article 191
La persona que ha de lliurar la garantia pot escollir lliurement entre els tipus de constitució d'aquesta garantia previstos a l'article 188.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden refusar d'acceptar el tipus de garantia proposat quan és incompatible amb el bon funcionament del règim duaner de referència. Les autoritats duaneres poden exigir que el tipus de garantia escollit es mantingui durant un període determinat.
Article 192
Les autoritats duaneres poden acceptar els tipus de garantia diferents dels de l'article 188 si aquests tipus garanteixen de manera equivalent el pagament d'aquest deute duaner.
Les autoritats duaneres rebutgen la garantia proposada pel deutor quan no els sembla que garanteix d'una manera segura el pagament del deute duaner.
Article 193
Quan les autoritats duaneres constaten que la garantia lliurada no garanteix gens o ja no garanteix de manera segura o completa el pagament d'aquest deute duaner en els terminis previstos, exigeixen a la persona esmentada a l'article 184 apartat 1, a elecció d'aquesta última, el lliurament d'una garantia complementària, o bé la substitució de la garantia inicial per una nova garantia.
Article 194
No es pot alliberar la garantia si el deute duaner pel qual s'ha establert no s'ha liquidat o és susceptible de néixer. Quan el deute duaner s'ha liquidat o ja no és susceptible de néixer, la garantia queda immediatament alliberada.
Quan el deute duaner s'ha liquidat parcialment o ja no és susceptible de néixer per una part de l'import pel qual ha estat garantit, la garantia constituïda és, a demanda de l'interessat, alliberada parcialment en conseqüència, llevat que l'import en qüestió no ho justifiqui.
Capítol II. Naixement del deute duaner
Article 195
Un deute duaner a la importació neix per:
la posada en lliure disposició de mercaderies que estiguin subjectes a drets a la importació, b) o la posada al Principat d'Andorra de dita mercaderia sota el règim d'admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació.
El deute duaner neix en el moment de l'acceptació de la declaració corresponent a la Duana.
El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la Duana és igualment deutora.
Quan s'estableix una declaració a la Duana per un dels règims esmentats a l'apartat 1, prenent com a base dades que condueixin al fet que els drets legalment deguts no seran recaptats totalment o parcialment, les persones que han aportat aquestes dades, necessàries per a l'establiment de la declaració, tenint o havent de tenir raonablement coneixement que aquestes dades eren falses, poden ser igualment considerades deutores.
Article 196
Un deute a la importació neix com a conseqüència de la introducció irregular al territori duaner del Principat d'Andorra d'una mercaderia subjecta a drets a la importació.
En el sentit del present article, s'entén per "introducció irregular" qualsevol introducció que desvirtuï el que disposen els articles 48 a 51 i 174.
El deute duaner neix en el moment de la introducció irregular.
Els deutors són:
la persona que ha procedit a aquesta introducció irregular, les persones que han participat en aquesta introducció sabent o havent de saber raonablement que era irregular, els que han adquirit o detingut la mercaderia en qüestió i que sabien o havien de saber raonablement en el moment que van adquirir o rebre aquesta mercaderia que es tractava d'una mercaderia introduïda irregularment.
Article 197
Un deute duaner a la importació neix per la sostracció a la vigilància duanera d'una mercaderia subjecta a drets a la importació.
El deute duaner neix en el moment de la sostracció de la mercaderia a la vigilància duanera.
Els deutors són:
la persona que ha sostret la mercaderia a la vigilància duanera, les persones que han participat en aquesta sostracció sabent o havent de saber raonablement que es tractava d'una mercaderia sostreta a la vigilància duanera, les que han adquirit o detingut la mercaderia en qüestió i que sabien o havien de saber raonablement en el moment que van adquirir o rebre aquesta mercaderia que es tractava d'una mercaderia sostreta a la vigilància duanera, i també si escau, la persona que ha de complir les obligacions que comporta l'estada en dipòsit temporal de la mercaderia o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar aquesta mercaderia.
Article 198
Un deute duaner a la importació neix per:
l'incompliment d'una de les obligacions que comporta per a una mercaderia subjecta a drets a la importació la seva estada en un dipòsit temporal o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar;
o la inobservança d'una de les condicions fixades per a la posada d'una mercaderia sota aquest règim o per a l'atorgament d'un dret a la importació reduït o nul per raó de la utilització de la mercaderia amb finalitats particulars, en els casos diferents dels esmentats a l'article 197, llevat que no s'estableixi que aquestes mancances no han tingut cap conseqüència real per al funcionament correcte del dipòsit temporal o del règim duaner considerat.
El deute duaner neix en el moment en què ja no es compleix l'obligació, l'incompliment de la qual fa néixer el deute duaner, o bé des del moment que la mercaderia es va posar sota el règim duaner considerat quan es constata a posteriori que una de les condicions fixades per a la posada d'aquesta mercaderia sota aquest règim o per a l'atorgament del dret a la importació reduït o nul per raó de la utilització de la mercaderia amb finalitats particulars no s'havia satisfet realment.
El deutor és la persona que, segons el cas, ha de complir les obligacions que comporta l'estada en dipòsit temporal d'una mercaderia subjecta a drets a la importació o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar aquesta mercaderia, o bé la persona que ha de respectar les condicions fixades per a la posada de la mercaderia sota aquest règim.
Article 199
Un deute duaner a la importació neix:
Pel consum o la utilització, en una zona franca o en un dipòsit franc, en condicions diferents de les previstes en el reglament vigent, d'una mercaderia subjecta a drets a la importació.
En cas de desaparició de mercaderies i si aquesta desaparició no es pot justificar satisfactòriament davant les autoritats duaneres, aquestes autoritats poden considerar que les mercaderies han estat consumides o utilitzades en la zona franca o en el dipòsit franc.
El deute duaner neix quan es consumeix la mercaderia o quan s'utilitza per primera vegada en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.
El deutor és la persona que ha consumit o utilitzat la mercaderia així com les persones que han participat en aquest consum o en aquesta utilització sabent o havent de saber raonablement que aquest consum o aquesta utilització es feien en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.
Quan, en cas de desaparició de mercaderies, les autoritats duaneres consideren que aquestes mercaderies han estat consumides o utilitzades dins la zona franca o dins del dipòsit franc i no es pot aplicar el paràgraf anterior, la persona que ha de pagar el deute duaner és l'última persona que, segons el coneixement d'aquestes autoritats, estava en possessió de les mercaderies.
Article 200
No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles 196 i 198, apartat 1, punt a), quan l'interessat aporta la prova que l'incompliment de les obligacions que es deriven:
de les disposicions dels articles 48 a 51 i 174, o bé de l'estada de la mercaderia en qüestió en dipòsit temporal, o bé de la utilització del règim duaner en què s'ha posat aquesta mercaderia, resulta de la destrucció total o de la pèrdua irremeiable d'aquesta mercaderia per una causa que depèn de la naturalesa mateixa de la mercaderia o com a conseqüència d'un cas fortuït o de força major o també de l'autorització de les autoritats duaneres.
En el sentit del present apartat, una mercaderia es considera irremeiablement perduda quan és inutilitzable per qualsevol persona.
No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia posada en lliure disposició en benefici d'un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, quan aquesta mercaderia s'exporta o es reexporta amb l'autorització de les autoritats duaneres.
Article 201
Quan, de conformitat amb els articles 197 o 198, neix un deute duaner per a una mercaderia posada en lliure disposició en benefici d'un dret a la importació reduït per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, l'import pagat en el moment de la posada en lliure disposició es redueix de l'import d'aquest deute duaner.
Aquesta disposició s'aplica mutatis mutandis quan neix un deute duaner per a residus i deixalles que resulten de la destrucció d'una mercaderia com aquesta.
Article 202
Un deute duaner a l'exportació neix, per l'exportació fora del territori del Principat d'Andorra amb declaració a la Duana, d'una mercaderia subjecta a drets a l'exportació.
Aquest deute duaner neix en el moment que es fa l'acceptació d'aquesta declaració a la Duana.
El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual s'ha fet la declaració és igualment deutora.
Article 203
Un deute duaner a l'exportació neix per la sortida, fora del territori duaner del Principat d'Andorra sense declaració a la Duana, d'una mercaderia subjecta a drets a l'exportació.
El deute duaner neix en el moment que es fa la sortida efectiva d'aquesta mercaderia fora d'aquest territori.
El deutor és:
la persona que ha procedit a fer aquesta sortida, així com les persones que han participat en aquesta sortida sabent o havent de saber raonablement que no s'havia remès, però s'hauria hagut de remetre, una declaració a la Duana.
Article 204
Un deute duaner a l'exportació neix pel no respecte de les condicions que han permès la sortida de la mercaderia fora del territori duaner del Principat d'Andorra en exoneració total o parcial dels drets a l'exportació.
El deute neix en el moment en què la mercaderia ha rebut una destinació diferent de la que n'ha permès la sortida fora del territori duaner del Principat d'Andorra en exoneració total o parcial dels drets a l'exportació, i també si les autoritats duaneres no poden determinar, en aquest moment, el moment en què expira el termini fixat per a la producció de la prova que atesta que les condicions fixades per donar dret a aquesta exoneració s'havien complert.
El deutor és el declarant. En cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració, és igualment deutor.
Article 205
El deute duaner esmentat als articles 195 a 199 i 202 a 204 neix encara que afecti una mercaderia objecte de mesura de prohibició o de restricció a la importació o a l'exportació, sigui quina en sigui la naturalesa.
Tanmateix, no es genera cap deute duaner quan s'introdueix de manera irregular, dins el territori duaner del Principat d'Andorra, moneda falsa i estupefaents i substàncies psicòtropes quan aquests estupefaents i aquestes substàncies psicòtropes no formen part del circuit econòmic estrictament vigilat per les autoritats competents amb finalitats mèdiques i científiques. Per a les necessitats de la legislació duanera aplicable a les infraccions duaneres, es considera que el deute duaner neix quan la legislació duanera preveu que els drets de Duana serveixen de base per a la determinació de sancions o quan l'existència d'un deute duaner serveix de base per a diligències administratives i judicials.
Article 206
Quan la reglamentació duanera preveu un tractament favorable d'una mercaderia per raó de la seva naturalesa o de la seva destinació particular, una franquícia o una exoneració total o parcial dels drets a la importació o dels drets a la exportació en virtut dels articles 31, 92, 146 o 180 a 183, aquest tractament favorable, aquesta franquícia o aquesta exoneració també s'aplica en el cas de naixement de deute duaner en virtut dels articles 196 a 199, 203 o 204, quan el comportament de la persona interessada no implica ni maniobra fraudulenta, ni negligència manifesta i que la dita persona interessada justifica que estan reunides les altres condicions d'aplicació del tractament favorable, de la franquícia o de l'exoneració.
Article 207
Quan hi ha diversos deutors per a un mateix deute duaner tots els deutors estan obligats a pagar aquest deute a títol solidari.
Article 208
Llevat que hi hagi disposicions específiques contràries previstes pel present Codi i sense perjudici de l'apartat 2, l'import dels drets a la importació o dels drets a l'exportació aplicables a una mercaderia es determina sobre la base dels elements de taxació propis d'aquesta mercaderia en el moment en què neix el deute duaner que l'afecta.
Quan no és possible determinar amb exactitud el moment a partir del qual neix el deute duaner, el moment que s'ha de considerar per determinar els elements de taxació propis de la mercaderia considerada és el moment en què les autoritats duaneres constaten que aquesta mercaderia es troba en una situació que ha fet néixer un deute duaner.
Tanmateix, quan els elements d'informació de què disposen les autoritats duaneres els permeten d'establir que el deute duaner ha aparegut en un moment anterior a aquell en què han procedit a aquesta constatació, l'import dels drets a la importació o dels drets a l'exportació per a la mercaderia en qüestió es determina prenent com a base elements de taxació que els eren propis en el moment més allunyat en el temps en què es pot establir, a partir de les informacions disponibles, l'existència del deute duaner resultat d'aquesta situació.
S'han d'aplicar interessos compensadors en els casos i en les condicions definits per les disposicions d'aplicació del present Codi, per tal d'evitar qualsevol obtenció d'un avantatge financer per raó de la pròrroga de la data d'aparició o de comptabilització del deute duaner.
Article 209
El deute duaner neix:
al lloc on es produeixen els fets que fan néixer el deute, o si aquest lloc no es pot determinar, al lloc en què les autoritats duaneres constaten que la mercaderia es troba en una situació que ha fet néixer un deute duaner, o si la mercaderia ha estat posada sota un règim duaner que no està tancat i si el lloc no es pot determinar en aplicació del primer o del segon guió en un termini establert, al lloc en què la mercaderia ha estat, o bé posada sota el règim en qüestió, o bé introduïda en el territori duaner del Principat d'Andorra sota aquest règim.
Quan els elements d'informació de què disposen les autoritats duaneres els permet establir que el deute duaner ja havia nascut quan la mercaderia es trobava anteriorment en un altre lloc, el deute duaner es considera nascut en el lloc en què és possible establir que es trobava en el moment més allunyat en el temps en què es pot establir l'existència del deute duaner.
Capítol III. Recaptació de l'import del deute duaner
Secció 1. Comptabilització i comunicació al deutor de l'import dels drets
Article 210
Qualsevol import de drets a la importació o de drets a l'exportació resultat d'un deute duaner, anomenat d'ara endavant "import de drets", ha de ser calculat per les autoritats duaneres a partir del moment en què disposin dels elements necessaris i ha de ser inscrit per aquestes autoritats en els llibres de comptes o en qualsevol altre suport que els substitueixin (comptabilització).
El primer apartat no s'aplica en els casos en què:
s'ha instituït un dret antidúmping o compensador provisional;
l'import dels drets legalment deguts és superior al que es determina sobre la base d'una informació vinculant;
quan les autoritats duaneres han estat dispensades de comptabilitzar els imports de drets inferiors a un import determinat.
Les autoritats duaneres poden no considerar imports de drets que, de conformitat amb l'article 213, apartat 3, no es poden comunicar al deutor a causa de l'expiració del termini previst.
Les modalitats pràctiques de comptabilització dels imports de drets les determinen les autoritats duaneres.
Article 211
Quan un deute duaner neix per acceptació de la declaració d'una mercaderia per un règim duaner diferent del de l'admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació o de qualsevol altre acte que tingui els mateixos efectes jurídics que aquesta acceptació, s'ha de considerar l'import corresponent a aquest deute duaner a partir del moment en què aquest import ha estat calculat i, com a més tard, dos dies després del dia que s'ha atorgat el dret de disposar de la mercaderia.
Tanmateix, amb la reserva que n'hagi estat garantit el pagament, el conjunt dels imports relatius a les mercaderies el dret de disposar de les quals ha estat atorgat en benefici d'una mateixa persona durant un període fixat per les autoritats duaneres i que no pot ser superior a trenta-un dies, pot rebre una comptabilització única al final del període. Aquesta comptabilització ha de tenir lloc en un termini de cinc dies a partir de la data d'expiració del període considerat.
Quan les disposicions preveuen que el dret de disposar d'una mercaderia es pot atorgar mentre s'espera que es compleixin algunes condicions previstes per
disposicions vigents al Principat d'Andorra de les quals depenen o bé la
determinació de l'import del deute aparegut, o bé la seva recaptació, la comptabilització ha de tenir lloc, com a més tard, dos dies després del dia que es determinen o es fixen definitivament l'import del deute, o bé l'obligació de pagar els drets resultat d'aquest deute.
Tanmateix, quan un deute duaner afecta un dret antidúmping o compensador provisional, la comptabilització d'aquest dret ha de tenir lloc, com a més tard, dos mesos després del moment en què el reglament que institueix un dret antidúmping o compensador definitiu es publica al Diari Oficial de les Comunitats Europees.
En cas que aparegui un deute duaner en condicions diferents de les esmentades a l'apartat 1, la comptabilització de l'import dels drets corresponents ha de tenir efecte en un termini de dos dies a partir de la data en què les autoritats duaneres poden:
calcular l'import dels drets en qüestió;
i determinar el deutor.
Els terminis de comptabilització poden augmentar:
per motius relacionats amb l'organització administrativa;
o bé com a conseqüència de circumstàncies particulars que impedeixen les autoritats duaneres de respectar aquests terminis. L'augment dels terminis no pot excedir catorze dies.
Els terminis previstos a l'apartat 1 no s'apliquen en casos fortuïts o de força major.
Article 212
Quan l'import dels drets que resulten d'un deute duaner no s'ha comptabilitzat de conformitat amb l'article 211 o s'ha comptabilitzat a un nivell inferior a l'import degut legalment, la comptabilització de l'import dels drets a recaptar o que queden per recaptar s'ha de fer en un termini de dos dies a partir de la data en què les autoritats duaneres s'han adonat d'aquesta situació i estan en condicions de calcular l'import degut legalment i de determinar el deutor (comptabilització a posteriori). Aquest termini es pot prolongar de conformitat amb l'article 211.
Quan els controls establerts per les autoritats duaneres poden dur al reconeixement d'un deute duaner o d'un import de drets superior al que ja s'ha pres en compte sense que les dites autoritats estiguin en mesura de determinar amb certesa l'import legalment degut, aquestes consideren l'import del qual les mercaderies poden ser passibles en definitiva, en un termini suficient per poder comunicar aquest import provisional al deutor abans del venciment del termini estipulat a l'article 213, apartat 3.
Tanmateix, la consideració de l'import del qual les mercaderies poden en definitiva ser subjectes es considera inexistent si les autoritats duaneres no estan en mesura de determinar amb certesa l'import legalment degut, en un termini de tres anys a comptar de la data de la comunicació al deutor de l'import provisional tal com està definit en el segon paràgraf.
Llevat dels casos esmentats a l'article 210, no es procedeix a una comptabilització a posteriori quan:
la decisió inicial de no comptabilitzar els drets o de procedir a una comptabilització a un nivell inferior a l'import degut legalment s'adopta prenent com a base disposicions de caràcter global invalidades ulteriorment per una decisió judicial;
l'import dels drets deguts legalment no s'havia comptabilitzat a causa d'un error per part de les autoritats duaneres, que no podia raonablement ser detectat pel deutor, el qual havia actuat de bona fe i havia observat totes les
disposicions previstes per la reglamentació vigent pel que fa a la declaració a la
Duana.
Article 213
S'ha de comunicar l'import dels drets al deutor segons les modalitats apropiades immediatament després que hagi estat comptabilitzat.
Quan s'ha notificat l'import dels drets a pagar, a títol indicatiu, en la declaració a la Duana, les autoritats duaneres poden preveure que la comunicació esmentada a l'apartat 1 només es realitzarà si l'import dels drets comunicat no correspon al que s'ha determinat.
Sense perjudici de l'aplicació de l'article 211, apartat 1, segon paràgraf, quan es fa ús de la possibilitat prevista al primer paràgraf, el dret de disposar de les mercaderies per part de les autoritats duaneres val de comunicació al deutor de l'import dels drets comptabilitzats.
La comunicació al deutor no es pot fer després que hagi expirat un termini de tres anys a partir de la data del naixement del deute duaner. Aquest termini se suspèn a partir del moment en què es presenta un recurs en el sentit de l'article 234 i mentre dura el procediment de recurs.
Quan el deute duaner resulta d'un acte que era, en el moment d'haver estat comès, perseguible judicialment, la comunicació al deutor, pot fer-se, en les condicions que estipulen les disposicions vigents, després del venciment del termini previst a l'apartat 3.
Secció 2. Termini i modalitats de pagament de l'import dels drets
Article 214
Tot import de drets objecte de la comunicació esmentada a l'article 213 ha de ser fet efectiu per part del deutor en els terminis següents:
si aquesta persona no es beneficia de cap de les modalitats de pagament previstes als articles 216 a 221, el pagament s'ha de fer en el termini que se li concedeix.
Sense perjudici de l'article 235, segon paràgraf, aquest termini no pot excedir deu dies a partir de la comunicació al deutor de l'import dels drets deguts i, en cas de globalització de les comptabilitzacions en les condicions previstes a l'article 211, apartat 1, s'ha de determinar de manera que no permeti al deutor obtenir un termini de pagament més llarg que si s'hagués beneficiat d'una pròrroga de pagament.
S'acorda d'ofici una prolongació del termini quan s'estableix que l'interessat ha rebut la comunicació massa tard per poder respectar el termini concedit per fer el pagament.
A més, les autoritats duaneres poden acordar, a demanda del deutor, una prolongació del termini, quan l'import dels drets a pagar resulta d'un acte de recaptació a posteriori. Sense perjudici de l'article 221, punt a), la prolongació del termini acordada no pot excedir el temps necessari per permetre al deutor que prengui les mesures necessàries per pagar el seu deute;
si aquesta persona es beneficia d'una de les modalitats de pagament previstes als articles 216 a 221, el pagament s'ha de fer, com a més tard, quan expirin el termini o els terminis determinats en el marc d'aquestes modalitats.
Es poden preveure casos i condicions en què se sobreseu l'obligació del deutor de pagar els drets:
quan es presenta una demanda de reducció dels drets, de conformitat amb els articles 227, 229 o 230, o, quan una mercaderia és embargada amb vista a una confiscació ulterior de conformitat amb l'article 225, punt c), segon guió, o del punt d), o, quan el deute duaner ha nascut en aplicació de l'article 197 i que hi ha una pluralitat de deutors, o, en els casos que estipula l'article 212, apartat 1, segon paràgraf.
Article 215
El pagament s'ha de fer en efectiu o per qualsevol altre mitjà amb un poder alliberador similar de conformitat amb les disposicions vigents. Es pot fer per via de compensació quan les disposicions vigents ho preveuen.
Article 216
En la mesura que l'import dels drets fa referència a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta l'obligació de pagar aquests drets, les autoritats duaneres concedeixen a l'interessat, a demanda seva, una pròrroga de pagament d'aquest import en les condicions fixades als articles 217, 218 i 219.
Article 217
La concessió de la pròrroga de pagament està subordinada a la constitució d'una garantia per part del demandant.
A més, la concessió de la pròrroga de pagament pot donar lloc a la percepció de despeses accessòries per constitució de l'informe o per servei donat.
Article 218
Les autoritats duaneres determinen, d'entre les modalitats següents, les que s'han d'utilitzar per a la concessió de la pròrroga de pagament:
separadament per a cada import de drets comptabilitzats en les condicions definides a l'article 211, apartat 1, primer paràgraf, o l'article 212, apartat 1;
globalment per al conjunt dels imports de drets comptabilitzats en les condicions definides a l'article 211, apartat 1, primer paràgraf, en el decurs d'un període fixat per les autoritats duaneres que no pot ser superior a trenta-un dies;
o bé globalment per al conjunt dels imports de drets objecte d'una comptabilització única en aplicació de l'article 211, apartat 1, segon paràgraf.
Article 219
El termini de pròrroga de pagament és de trenta dies.
Es calcula de la manera següent:
quan la pròrroga de pagament es fa de conformitat amb l'article 218, punt a), el termini es calcula a partir de l'endemà del dia que les autoritats duaneres comptabilitzen l'import dels drets.
Quan es fa ús de l'article 211, apartats 4 i 5, el termini de trenta dies calculat de conformitat amb el primer paràgraf es redueix un nombre de dies corresponent al termini excedent de dos dies que s'ha utilitzat per a la comptabilització;
quan la pròrroga de pagament s'efectua de conformitat amb l'article 218, punt b), el termini es calcula a partir de l'endemà del dia que expira el període de globalització. En aquest cas, es disminueix un nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprèn el període de globalització;
quan la pròrroga de pagament s'efectua de conformitat amb l'article 218, punt c), el termini es calcula a partir de l'endemà del dia que expira el període en el decurs del qual s'ha atorgat el dret de disposar de les mercaderies en qüestió. En aquest cas, es redueix d'un nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprèn el període en qüestió.
Quan els períodes esmentats a l'apartat 1, punts b) i c), comprenen un nombre de dies senar, el nombre de dies a deduir del termini de trenta dies, en aplicació de l'apartat 1, punts b) i c), és igual a la meitat del nombre parell immediatament inferior a aquest nombre senar.
Com a mesura de simplificació, quan els períodes esmentats a l'apartat 1, punts b) i c), són d'una setmana civil o d'un mes civil, l'autoritat duanera pot preveure que es faci el pagament dels imports de drets objecte de la pròrroga de pagament:
si es tracta d'un període d'una setmana civil, el divendres de la quarta setmana següent a aquesta setmana civil;
si es tracta d'un període d'un mes civil, com a més tard el setzè dia del mes següent a aquest mes civil.
Article 220
La pròrroga de pagament no es pot concedir per als imports de drets que, tot i referir-se a les mercaderies declarades per a un règim duaner amb l'obligació de pagar aquests drets, es comptabilitzen de conformitat amb les disposicions vigents pel que fa a l'acceptació de declaracions incompletes, pel fet que el declarant no ha aportat, quan ha expirat el termini fixat, els elements necessaris per determinar definitivament el valor a la Duana de les mercaderies, o no ha lliurat l'enunciat o el document que faltava en el moment de l'acceptació de la declaració incompleta.
Tanmateix, es pot concedir una pròrroga de pagament en els casos esmentats a l'apartat 1 quan l'import dels drets a recaptar es comptabilitza abans que expiri el termini de trenta dies a partir de la data de comptabilització de l'import exigit inicialment o, si no hi ha hagut comptabilització, a partir de la data d'acceptació de la declaració relativa a les mercaderies en qüestió. La durada de la pròrroga de pagament concedida en aquestes condicions no pot sobrepassar la data d'expiració del període que ha estat concedit, en aplicació de l'article 219, per a l'import dels drets fixat inicialment, o hauria estat concedit si l'import de drets deguts legalment s'hagués comptabilitzat en el moment de la declaració de les mercaderies concernides.
Article 221
Les autoritats duaneres poden atorgar al deutor facilitats de pagament diferents de la pròrroga de pagament.
L'atorgament d'aquestes facilitats de pagament:
està subordinat a la constitució d'una garantia;
Tanmateix, aquesta garantia pot no ser exigida quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social;
comporta a la percepció, a més de l'import dels drets, d'un interès de crèdit.
L'import d'aquests interessos s'ha de calcular de manera que el seu import sigui equivalent al que s'exigiria al mateix efecte en el mercat financer andorrà de la moneda en què es deu l'import.
Les autoritats duaneres poden renunciar a demanar un interès de crèdit quan aquest pugui suscitar, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.
Article 222
Sigui quina sigui la modalitat de pagament concedida al deutor, aquest té la possibilitat de pagar tot o una part de l'import dels drets sense esperar que expiri el termini que li ha estat concedit.
Article 223
Qualsevol import de drets pot ser pagat per un tercer en substitució del deutor.
Article 224
Quan l'import de drets no s'ha pagat en el termini fixat:
les autoritats duaneres fan ús de totes les possibilitats que els concedeixen les disposicions vigents, inclosa l'execució forçosa, per tal de garantir el pagament d'aquest import;
es percep un interès de demora a més de l'import dels drets. El tipus d'interès de demora pot ser igual o superior al tipus d'interès de crèdit.
Les autoritats duaneres poden renunciar a demanar un interès de demora:
si suscita, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social;
si l'import no sobrepassa un import determinat segons les disposicions vigents;
o si el pagament dels drets es fa en un termini de cinc dies després del termini previst per al pagament.
Les autoritats duaneres poden fixar:
períodes mínims de computacions dels interessos, b) imports mínims deguts com a interessos de demora.
Capítol IV. Extinció del deute duaner
Article 225
Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la prescripció del deute duaner i també a l'absència de recaptació de l'import del deute duaner en cas d'insolvència del deutor constatada per via judicial, el deute duaner s'extingeix:
mitjançant l'abonament de l'import dels drets;
mitjançant la reducció de l'import dels drets;
quan, per a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta obligació de pagar drets:
s'invalida la declaració a la Duana, quan les mercaderies, abans que se'ls atorgui el dret de disposar o bé són embargades simultàniament o confiscades ulteriorment, o bé destruïdes per ordre de les autoritats duaneres, o bé destruïdes o abandonades, o bé irremeiablement perdudes per la seva naturalesa o a causa d'un cas fortuït o de força major;
quan les mercaderies per a les quals ha generat un deute duaner de conformitat amb l'article 196, són retingudes en el moment de la introducció irregular i simultàniament o ulteriorment confiscades.
En cas de retenció o de confiscació, el deute duaner no queda extingit pel que fa a una infracció duanera, quan els drets de Duana serveixen de base per determinar la sanció o que l'existència del deute duaner serveix de base per determinar les diligències administratives i judicials que es poden ocasionar.
Capítol V. Reemborsament i reducció dels drets
Article 226
S'entén per:
"reemborsament": la restitució total o parcial dels drets a la importació o dels drets a l'exportació que han estat abonats;
"reducció": una decisió de no percebre, totalment o en part, un import de deute duaner, o bé una decisió d'invalidació, total o parcial, de la comptabilització d'un import de drets a la importació o de drets a l'exportació que no ha estat abonat.
Article 227
Es procedeix al reemborsament dels drets a la importació o dels drets a l'exportació si s'estableix que en el moment de pagar, el seu import no es devia legalment o que l'import es va comptabilitzar contràriament a l'article 212, apartat 2.
Es procedeix a la reducció dels drets a la importació o dels drets a l'exportació si s'estableix que en el moment de la seva comptabilització l'import no es devia legalment o que l'import es va comptabilitzar contràriament a l'article 212, apartat 2.
No es concedeix cap reemborsament ni cap reducció quan els fets que han portat al pagament o a la comptabilització d'un import que no es devia legalment resulten d'una maniobra de l'interessat.
Es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets a la importació o dels drets a l'exportació a demanda lliurada al despatx de Duana concernit abans que expiri un termini de tres anys a partir de la data de la comunicació d'aquests drets al deutor.
Aquest termini es prorroga si l'interessat aporta la prova que no ha pogut lliurar la seva demanda en aquest termini com a conseqüència d'un cas fortuït o de força major.
Les autoritats duaneres procedeixen d'ofici al reemborsament o a la reducció quan constaten, en el decurs d'aquest termini, l'existència d'una de les situacions descrites a l'apartat 1 i 2.
Article 228
Es procedeix al reemborsament dels drets a la importació o dels drets a l'exportació quan s'invalida una declaració a la Duana i s'han abonat els drets.
Es concedeix el reemborsament a demanda feta per l'interessat en els terminis previstos per a la demanda d'invalidació de la declaració a la Duana.
Article 229
Es procedeix al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació si s'estableix que l'import comptabilitzat d'aquests drets correspon a mercaderies posades sota el règim duaner escollit i rebutjades per l'importador perquè són defectuoses o no s'ajusten a les estipulacions del contracte a conseqüència del qual es va fer la importació d'aquestes mercaderies, en el moment esmentat a l'article 77.
Les mercaderies danyades abans del dret de disposar s'assimilen a les mercaderies defectuoses en el sentit del primer paràgraf.
El reemborsament o la reducció dels drets a la importació estan subordinats:
a la condició que les mercaderies no hagin estat utilitzades, llevat que hagi estat necessari un principi d'utilització per constatar-ne la defectuositat o la no conformitat a les estipulacions del contracte;
a l'exportació d'aquestes mercaderies fora del territori duaner del Principat d'Andorra.
A demanda de l'interessat, les autoritats duaneres permeten que l'exportació de les mercaderies se substitueixi per la destrucció o per la posada, amb vista a la reexportació, sota el règim del trànsit duaner, sota el règim del dipòsit duaner, en zona franca o en dipòsit franc.
No es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets a la importació a les mercaderies que, abans de la seva declaració a la Duana, havien estat importades temporalment per a proves, llevat que no s'estableixi que la defectuositat d'aquestes mercaderies o la seva no conformitat a les estipulacions del contracte no es podien constatar normalment durant aquestes proves.
Es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets a la importació pels motius indicats a l'apartat 1, a demanda lliurada al despatx de duanes concernit abans que expiri el termini de deu dies a partir del dia en què s'ha produït el fet generador del dret.
Tanmateix, pel que fa a les disposicions de l'apartat anterior, les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga d'aquest termini en casos excepcionals degudament justificats d'acord amb l'establert a l'apartat 2, punt a).
Article 230
Es pot procedir al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació o dels drets a l'exportació en situacions diferents de les previstes als articles 227, 228 i 229, situacions que resulten de circumstàncies que no impliquen ni maniobres ni negligència manifesta per part de l'interessat. Aquests casos es determinen reglamentàriament.
Es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets pels motius indicats a l'apartat 1 a demanda presentada al despatx de duanes concernit abans que expiri un termini de deu dies a partir del dia en què s'ha produït el fet generador del dret.
Tanmateix, pel que fa a les disposicions de l'apartat 2 anterior, les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga d'aquest termini en casos excepcionals degudament justificats.
Article 231
Només es procedeix al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació o a l'exportació en les condicions previstes pel present capítol si l'import a reemborsar o a reduir excedeix l'import que determina l'autoritat duanera d'acord amb la reglamentació vigent al respecte.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden tramitar una demanda de reemborsament o de reducció per a una suma inferior a aquest import.
Article 232
El reemborsament per part de les autoritats duaneres d'imports de drets a la importació o de drets a l'exportació així com dels interessos de crèdit o de demora recaptats eventualment amb motiu del seu pagament, dóna lloc al pagament de l'interès legal per part d'aquestes autoritats. Reglamentàriament es determinen les situacions per les quals es pot procedir al pagament dels interessos legals.
Article 233
Quan s'ha reduït o s'ha reemborsat l'import dels drets corresponents per error, torna a ser exigible el deute duaner inicial. Els interessos pagats eventualment d'acord amb l'article 232 han de ser igualment reemborsats.
Títol IX. Dret de recurs
Article 234
Tota persona té el dret de presentar un recurs contra les decisions de les autoritats duaneres relatives a l'aplicació de la reglamentació duanera i que la concerneixen directament i individualment.
També té dret de presentar un recurs la persona que havia sol·licitat a les autoritats duaneres una decisió relativa a l'aplicació de la reglamentació duanera, però que no ha obtingut cap decisió sobre aquesta demanda en el termini esmentat a l'article 18, apartat 2.
S'ha de presentar el recurs:
en una primera fase, davant el Govern d'acord amb el que disposa l'article 124 del Codi de l'Administració de data 29 de març de 1989, b) en una segona fase, davant una instància judicial de conformitat amb la legislació vigent.
Article 235
La presentació d'un recurs no suspèn l'execució de la decisió recorreguda.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden prorrogar totalment o parcialment l'execució d'aquesta decisió quan tenen raons fonamentades per dubtar de la conformitat de la decisió contestada a la reglamentació duanera o quan es pot témer un dany irreparable per a l'interessat.
Quan la decisió reconeguda té per efecte l'aplicació de drets a la importació o de drets a l'exportació, la pròrroga de l'execució d'aquesta decisió està subordinada a l'existència o a la constitució d'una garantia. Tanmateix, aquesta garantia pot no exigir-se quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.
Títol X. Procediments duaners aplicables a les mercaderies amb vista al
cobrament dels impostos de fiscalitat interna
Capítol I. Disposicions generals
Article 236
En el marc de l'article 1, apartat 4, el Servei de Duana s'encarrega de les funcions de cobrament de l'impost de mercaderies indirecte de conformitat amb les disposicions de la Llei de l'impost de mercaderies indirecte del 26 de juny de 1991.
Les evolucions en l'àmbit de la fiscalitat interna nacional poden preveure que el Servei de Duana recapti altres impostos.
Capítol II. Disposicions relatives als béns importats
Article 237
L'operació mitjançant la qual una mercaderia, sigui quina sigui la seva procedència, és introduïda definitivament en el mercat interior nacional, constitueix el règim de la posada al consum.
La posada al consum comporta, a més de la totalitat de les formalitats duaneres:
si és necessari, la posada en lliure disposició, i, b) obligatòriament el pagament dels impostos de fiscalitat interna de conformitat amb les disposicions nacionals vigents.
Consegüentment, els procediments duaners de posada en lliure disposició previstos en els títols IV i V precedents s'apliquen mutatis mutandis a les operacions de posada al consum.
Article 238
Per a l'aplicació de l'article 6 de la Llei de l'impost de mercaderies indirecte i sota reserva de les excepcions previstes en les disposicions d'aplicació vigents, els procediments establerts per a la col·locació dels béns sota qualsevol dels règims següents, s'apliquen mutatis mutandis en relació a les exempcions de l'impost de mercaderies indirecte:
el trànsit duaner previst a l'article 102, el dipòsit duaner previst als articles 103 a 117, el perfeccionament actiu previst als articles 118 a 126 i 132, la transformació sota control duaner prevista als articles 133 a 138, l'admissió temporal prevista als articles 139 a 145.
Títol XI. Disposicions específiques
Capítol I. Disposicions relatives a les mercaderies que lesionen alguns drets de
la propietat intel·lectual
Article 239
Disposicions legislatives específiques estableixen les mesures amb vista a
prohibir la introducció en el Principat d'Andorra, l'exportació i la reexportació fora del Principat d'Andorra, de mercaderies que lesionen alguns drets de la propietat intel·lectual.
Capítol II. Disposicions relatives a les mercaderies sensibles
Article 240
La Llei de control de les mercaderies sensibles del 4 de març de 1999 estableix la llista de mercaderies considerades sensibles així com les disposicions legislatives que hi són relatives.
Títol XII. Contenciós
Capítol I. Constatació de les infraccions
Article 241
Si es constata una presumpta infracció, l'agent de Duana procedeix a la redacció de l'acta de sanció i, si escau, a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport, n'ordena el dipòsit en el local de Duana més pròxim o en altre magatzem habilitat a l'efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s'invita a signar l'acta de sanció a la persona responsable.
En el supòsit que el requerit es negués a signar es consignarà en l'acta.
Capítol II. Disposicions repressives
Secció 1. Infracció lleu de primera categoria
Article 242
Són infraccions lleus de primera categoria:
No comunicar a petició de la Duana qualsevol tipus de document útil per a la comprovació administrativa duanera.
No presentar-se a la data, a les hores i als llocs indicats per la Duana, excepte per causa de força major, que ha de justificar la persona interessada.
Les infraccions anteriors donen lloc a la imposició d'una sanció de 60 euros.
Secció 2. Infracció lleu de segona categoria
Article 243
Són infraccions lleus de segona categoria:
No adjuntar a la declaració de Duana qualsevol tipus de document sense el qual no es pot dur a terme legalment una operació d'importació/exportació de mercaderies.
No indicar, en omplir documents oficials, qualsevol informació requerida amb caràcter obligatori per la Duana.
Les anteriors infraccions donen lloc a la imposició d'una sanció de 120 euros.
Secció 3. Infracció greu de primera categoria
Article 244
És infracció greu de primera categoria alterar dades en documents altres que els oficials comunicats a la Duana.
L'anterior infracció dóna lloc a la imposició d'una sanció de 300 euros.
Secció 4. Infracció greu de segona categoria
Article 245
Són infraccions greus de segona categoria:
Incomplir o cometre irregularitats respecte a les disposicions legals i reglamentàries que el Servei de Duana s'encarrega d'aplicar sempre i que aquest incompliment no estigui tipificat com una sanció més greu en algun altre
article del present títol.
Incomplir qualsevol requeriment formal escrit emès pel Servei de Duana.
c)Trencar els precintes posats per la Duana sobre un paquet.
Trencar els precintes posats per la Duana sobre un mitjà de transport.
Les anteriors infraccions donen lloc a la imposició d'una sanció de 300 euros.
En cas d'afectar mercaderies, la sanció es calcula segons les bases indicades a continuació:
Valor de la mercaderia fins a 600 euros: sanció de 300 euros, Valor de la mercaderia més de 600 euros: sanció del 40% del valor de la mercaderia continguda en el paquet o mitjà de transport, sense que pugui ser inferior a 300 euros.
Secció 5. Infracció molt greu de primera categoria
Article 246
És infracció molt greu de primera categoria no obeir una ordre d'un agent de Duana en l'exercici de les seves funcions.
L'anterior infracció dóna lloc a la imposició d'una sanció de 600 euros.
Secció 6. Infracció de falsa declaració
Article 247
És constitutiva d'una infracció de falsa declaració:
La importació o l'exportació de mercaderia a través dels despatxos de Duana mitjançant una falsa declaració de Duana.
La presentació d'una falsa declaració de Duana per la posada sota un règim duaner suspensiu o el tancament d'un règim suspensiu.
S'entén per "falsa declaració" una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l'origen, la composició, el valor real i/o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana.
Quan la infracció anterior no produeixi cap defraudació de drets i/o d'imposicions i/o un benefici indegut, donarà lloc a la imposició d'una sanció igual a 150 euros.
a) Quan l'anterior infracció produeixi una defraudació dels drets i/o de les imposicions i/o un benefici indegut per a l'operador, donarà lloc a la imposició d'una sanció igual a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides i/o el benefici indegut produït més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 150 euros:
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut fins a 120 euros: sanció de 60 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 120,01 a 240 euros: sanció de 150 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 240,01 a 360 euros: sanció de 270 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 360,01 a 480 euros: sanció de 420 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 480,01 a 600 euros: sanció de 600 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de més de 600 euros: sanció de 900 euros.
S'assimila a una infracció amb defraudació de drets i/o d'imposicions i/o un benefici indegut, la falsa declaració relativa a un règim duaner suspensiu.
Secció 7. Infracció d'importació o exportació sense declaració
Article 248
a) Sense perjudici de les disposicions establertes a l'article 249 és constitutiva d'una infracció d'importació o d'exportació sense declaració la importació o l'exportació de mercaderies sense presentació als despatxos de Duana de la declaració a la qual estan subjectes, llevat de les mercaderies que s'acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies. En els despatxos fronterers es delimita una zona de Duana degudament senyalitzada per a l'acompliment de les obligacions declaratives.
Es considera una importació sense declaració la sortida de mercaderia que es trobava sota un règim duaner suspensiu sense presentació al despatx de control de la declaració corresponent.
La importació o l'exportació de mercaderia transportada per via aèria ha de consignar-se en la demanda d'autorització que s'efectua al Govern a través del Servei de Policia d'acord amb la normativa vigent en matèria d'utilització d'helicòpters. El Servei de Duana determina el lloc i el temps per presentar la declaració corresponent. L'absència de declaració en el termini establert s'assimila a una importació o exportació sense declaració.
Quan el fet sancionable no produexi una defraudació dels drets i/o imposicions i/o un benefici indegut per a l'operador, les anteriors infraccions donen lloc a una sanció igual a 210 euros.
a) Quan els fets sancionables produeixin una defraudació dels drets i/o d'imposicions i/o un benefici indegut per a l'operador, l'anterior infracció dóna lloc a una sanció igual a deu vegades l'import dels drets i/o imposicions eludides i/o el benefici indegut més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 210 euros:
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut fins a 120 euros: sanció de 60 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 120,01 a 240 euros: sanció de 150 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 240,01 a 360 euros: sanció de 270 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 360,01 a 480 euros: sanció de 420 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 480,01 a 600 euros: sanció de 600 euros;
drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de més de 600 euros: sanció de 900 euros.
S'assimila a una infracció amb defraudació de drets i/o d'imposicions i/o un benefici indegut la importació o l'exportació de mercaderia sense declaració relativa a un règim duaner suspensiu.
Secció 8. Infracció de contraban
Article 249
És constitutiva d'una infracció de contraban:
La importació o exportació sense declaració de mercaderies sensibles, definides en la normativa vigent relativa a mercaderies sensibles.
La tinença i/o circulació de mercaderies sensibles en la franja duanera definida a l'article 250 del present títol, excepte el tabac en brut o no elaborat o residus de tabac que és cultivat a Andorra.
La importació o l'exportació de mercaderia que està sostreta al control duaner i es troba dissimulada en amagatalls, forats o espais buits o dobles fons que normalment no estan destinats a contenir mercaderia.
La importació o l'exportació de mercaderia per via aèria sense consignar-la en la demanda d'autorització efectuada al Govern a través del Servei de Policia d'acord amb la normativa vigent relativa a la utilització d'helicòpters.
La infracció de contraban no s'aplica a les mercaderies que s'acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies.
a) Sense perjudici d'allò establert al punt c) del present apartat, les infraccions definides en el present article donen lloc a una sanció igual al valor de la mercaderia i al comís de la mercaderia sempre que el valor de la mercaderia objecte de frau sigui inferior o igual a 1.500 euros.
Sense perjudici d'allò establert en el punt c) del present apartat, quan el valor de la mercaderia sigui superior a 1.500 euros s'imposa una sanció igual al valor de la mercaderia més el seu comís i es procedeix al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per realitzar la infracció, i com a sanció complementària es procedeix a la inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles durant un període de fins a 2 anys a partir de la data que s'ha comès la infracció.
Si es tracta de mercaderies sensibles, quan la infracció pugui ésser constitutiva de delicte, per raó del valor de la mercaderia, s'aplicaran les penes previstes al Codi Penal.
Quan les infraccions definides en el present article siguin comeses amb dissimulació, d'acord amb allò establert a l'apartat 1, punt c), o mitjançant la utilització d'un vehicle de lloguer, aquestes donen lloc a la imposició d'una sanció igual al doble del valor de la mercaderia, sense perjudici de les
disposicions de l'apartat 3, punt b), del present article en matèria de comís.
Sense perjudici de l'aplicació de les disposicions en matèria de retenció, no es comissaran els vehicles de transport públic o de lloguer, sempre que el representant de l'empresa permeti a l'Administració exercir eficaçment les seves actuacions contra els autors reals de la infracció i no quedi establerta cap participació per part d'aquest en la comissió de la infracció.
En cas de reincidència en la infracció prevista en el present article, s'imposa una sanció igual al triple del seu import, al comís de la mercaderia, al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per realitzar la infracció.
Capítol III. La franja duanera
Article 250
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.