Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària

Les disposicions aplicables en l’àmbit veterinari i sanitari:

L’exercici de l’activitat professional d’inspecció i control veterinari i sanitari quan es desenvolupen en l’àmbit de la prestació d’un servei públic o privat.

Les funcions del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) i dels laboratoris d’anàlisis en l’àmbit de la salut animal i la seguretat alimentària.

La contribució financera de l’Estat en l’àmbit veterinari i les mesures de finançament de les inspeccions i els controls veterinaris i sanitaris oficials.

El règim sancionador.

Activitat alimentària: la producció, la fabricació, l’elaboració, la transformació, la manipulació, l’emmagatzematge, la conservació, el condicionament, la distribució, el transport i també la importació, l’exportació, l’intercanvi, la comercialització, la venda i la cessió (ja sigui mitjançant una remesa directa o indirecta, per correu, de forma electrònica o per qualsevol altre mitjà) d’aliments destinats al consum humà, així com el seu ús, comerç o tinença amb aquesta finalitat immediata o futura.

Additius alimentaris: es consideren additius totes les substàncies que es puguin afegir intencionadament als aliments i a les begudes, sense el propòsit de modificar-ne el valor nutritiu i amb les finalitats de modificar-ne les característiques, les tècniques d’elaboració o conservació, o simplement per millorar-ne l’adaptació a l’ús per al qual són destinats.

Additius per a pinsos: les substàncies o les preparacions que contenen substàncies que, incorporades als pinsos, són susceptibles d’influir en les seves característiques o en la producció animal.

Agent zoonòtic: qualsevol virus, bacteri, fong, paràsit o altre agent biològic que pugui causar una zoonosi.

Aliment: s’entén com a aliment o producte alimentari tota substància o producte, transformat, parcialment transformat o no transformat, destinat a ser ingerit o raonablement susceptible de ser ingerit per l’ésser humà. Aquest terme inclou les begudes, els xiclets i qualsevol altra substància, inclosa l’aigua, ja sigui de consum directe (aigua de consum humà) o bé integrada intencionadament en els productes alimentaris durant la seva fabricació, preparació o tractament.

Anàlisi del risc: procés format per la interrelació de la determinació del risc, la gestió del risc i la comunicació sobre el risc.

Animals: els domèstics, els silvestres, els de caça i els no autòctons.

Animals de caça: tots els animals de les espècies d’aprofitament cinegètic considerades peces de caça per la legislació vigent. També es consideren animals de caça els animals destinats a la repoblació i criats en captivitat, incloses les espècies piscícoles.

Animals de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb l’home i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a l’home en qualsevol aspecte que no sigui el d’obtenir-ne productes, sinó en qualsevol servei relacionat amb el lleure.

Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, es reprodueixen, s’engreixen i, en general, es crien per prestar serveis o per obtenir productes, ja sigui per a l’autoconsum o per comercialitzar-los.

Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda.

Animals no autòctons: tots els animals originaris de fora de l’Estat andorrà que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesticació a la llar com a mascotes exòtiques, ja siguin exemplars individuals o en lots.

Animals silvestres: tots els animals pertanyents a un conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals que viuen i es reprodueixen de forma natural en estat silvestre en el territori nacional, inclosos els que s’hi troben en hibernació o hi són de pas, amb independència del seu caràcter autòcton o al·lòcton i de la possibilitat del seu aprofitament cinegètic. No s’hi inclouen els animals d’aquestes espècies que tenen caràcter de no autòctons, criats amb finalitats productives o pel seu aprofitament o el dels productes que se’n deriven, ni tampoc els animals d’experimentació o investigació científica que han de reunir els requisits i les condicions establerts en la normativa vigent.

Autocontrol: el conjunt de mètodes i procediments que han d’aplicar les persones titulars de les activitats alimentàries per garantir la innocuïtat i la salubritat dels aliments que produeixen, fabriquen, elaboren, transformen, manipulen, emmagatzemen, conserven, condicionen, distribueixen, transporten, comercialitzen i serveixen.

Autoritat competent: l’autoritat facultada per garantir el compliment dels requisits d’aquesta Llei o qualsevol altra autoritat a la qual s’hagi delegat la dita competència.

Auxiliar oficial: tota persona habilitada, degudament qualificada i que exerceix les seves funcions sota la responsabilitat dels veterinaris i tècnics oficials.

Avaluació del risc: procés amb base científica que es duu a terme mitjançant la identificació i la caracterització del perill i la determinació a l’exposició i la caracterització del risc.

Bestiar de renda d’interès general: el conjunt d’animals de renda de les espècies que reben l’ajut al foment de pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya.

Cap del Servei de Seguretat Alimentària: el cap del Servei de Seguretat Alimentària del ministeri encarregat de la salut pública.

Cap del Servei de Fauna Silvestre: el cap del Servei de Fauna Silvestre del ministeri encarregat de la gestió de la fauna.

Cap del Servei Veterinari de Salut i Protecció Animal: el cap del Servei Veterinari de Salut i Protecció Animal del ministeri encarregat de l’agricultura.

Centre de concentració d’animals: les instal·lacions, incloses les explotacions o certàmens en els quals es reuneixen animals procedents de diferents explotacions per formar lots que són destinats posteriorment a la comercialització, el concurs o l’exposició, així com els centres en els quals s’efectuen operacions de testatge d’animals.

Certamen o fira de bestiar: l’activitat autoritzada en la qual es reuneixen animals en instal·lacions adequades amb la finalitat d’efectuar transaccions comercials, ja sigui per a la seva reproducció, engreix o sacrifici o qualsevol altre aprofitament, o amb finalitat d’exhibició o mostra.

Comercialització: la tinença d’aliments, d’animals vius, de productes germinals, de pinsos, de productes zoosanitaris i, en general, de qualsevol mercaderia regulada per aquesta Llei, amb l’objectiu de vendre’ls, inclosa l’oferta amb vista a la venda, o qualsevol altra forma de cessió, de manera gratuïta o onerosa, com també la venda, la distribució i la resta de formes de cessió pròpiament dites.

Comís: acte administratiu de caràcter cautelar que poden adoptar els veterinaris oficials i els tècnics oficials consistent en la presa de possessió i, si escau, el precinte de les mercaderies regulades per aquesta Llei quan hi ha un risc concret per a la salut de les persones o els animals.

Comunicació sobre el risc: l’intercanvi interactiu, al llarg del procés d’anàlisi de riscos, d’informacions i d’opinions sobre els perills i els riscos, els factors vinculats als riscos i les percepcions dels riscos, entre els responsables de l’avaluació de riscos i de la gestió de riscos, els consumidors, els establiments del sector alimentari i del sector de l’alimentació animal, la comunitat científica i les altres parts interessades, i sobretot l’explicació dels resultats de l’avaluació de riscos i dels fonaments de les decisions preses en qüestió de gestió de riscos.

Consumidor final: l’últim consumidor d’un aliment que no s’utilitza en el marc d’una operació o d’una activitat d’una empresa del sector alimentari.

Controls veterinaris i sanitaris: els controls efectuats en concepte de salut animal i de seguretat alimentària previstos en aquesta Llei.

Controls zootècnics: qualsevol control físic o qualsevol formalitat administrativa prevista en aquesta Llei referent als animals i que tenen com a objectiu garantir, de manera directa o indirecta, la millora de les races.

Enzoòtia: malaltia dels animals que es dóna amb una freqüència o que apareix de manera normal, regular i constant en una regió o territori determinats.

Epizoòtia: malaltia de caràcter infecciós o contagiós dels animals que determina un augment notable i relativament ràpid del nombre de casos en una regió o territori determinats.

Establiments de remesa directa: els centres o establiments que duen a terme activitats alimentàries, en els quals els aliments són comercialitzats, venuts, cedits o servits directament al consumidor final.

Establiments de remesa indirecta: els centres o els establiments que duen a terme activitats alimentàries, en els quals els aliments no van destinats directament al consumidor final, sinó a terceres persones que, al seu torn, duen a terme activitats de comercialització, de venda o cessió o duen a terme un servei d’aliments. No es consideren establiments de remesa indirecta els establiments que són abastits des d’una mateixa central de producció o distribució, sempre que pertanyin al mateix operador comercial i estiguin sota la mateixa titularitat administrativa d’aquesta central de producció o distribució. No obstant això, aquesta consideració no ha de comprometre els objectius d’higiene dels aliments.

Estat membre: estat membre de la Unió Europea.

Explotació d’animals: qualsevol instal·lació, construcció o, en el cas de la cria a l’aire lliure, qualsevol lloc en què es tenen, es crien o es manegen animals o s’exposen al públic, amb ànim de lucre o sense.

Focus: aparició d’una malaltia en una explotació d’animals o en qualsevol altre lloc determinat. Si no es pot fer aquesta limitació, un focus correspon a la part geogràfica del territori nacional en la qual no es pot garantir que els animals que hi sojornen no hagin pogut tenir algun contacte amb animals malalts o infectats.

Gestió del risc: procés que consisteix a escollir les opcions legals més adequades per garantir la salut pública o animal, tenint en compte l’avaluació del risc i altres factors, si escau, seleccionant i aplicant les opcions més apropiades de prevenció i control.

Homologació: autorització administrativa que es concedeix per intercanviar i exportar les mercaderies regulades per aquesta Llei, una vegada s’ha comprovat oficialment el compliment de totes les obligacions i els requisits que fixa la legislació vigent i, en especial, els acords, els convenis o els protocols d’harmonització sanitària signats per Andorra.

Immobilització: acte administratiu de caràcter cautelar consistent a retenir les mercaderies designades en el lloc fixat a aquest efecte, sense poder-hi fer cap tipus de manipulació, llevat de les derivades per a la seva correcta conservació o càrrega i descàrrega. Els agents de l’autoritat en poden acordar la immobilització quan hi ha indicis fonamentats d’un risc cert per a la salut de les persones o els animals. Aquest acte administratiu té validesa fins que els agents de l’autoritat proposin la destinació final de les dites mercaderies segons els resultats dels controls aplicats, de les investigacions realitzades, de les proves aportades i sempre que hi hagi garanties suficients per respectar la destinació acordada.

Importació i exportació: les importacions i les exportacions de mercaderies regulades en aquesta Llei procedents o destinades a països tercers o a països comunitaris sense convenis d’harmonització sanitària per als productes concernits.

Incompliment: el fet de no complir les premisses establertes per aquesta Llei i els reglaments d’aplicació corresponents.

Inspecció: l’examen de tots els aspectes relatius als aliments, els animals vius i el seu benestar, els productes germinals, els pinsos, els productes zoosanitaris i, en general, de qualsevol mercaderia regulada per aquesta Llei, a fi de verificar que els dits aspectes compleixen els requisits legals establerts en la legislació vigent.

Instàncies internacionals: la Comissió Europea, l’Oficina Internacional d’Epizoòties (OIE) també anomenada Organització Mundial de la Salut Animal, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), així com tots els organismes internacionals i els països davant dels quals el Principat d’Andorra ha adquirit o pot adquirir compromisos mitjançant acords específics en l’àmbit sanitari i veterinari.

Intercanvi: relacions comercials sobre les mercaderies regulades en aquesta Llei amb els estats membres, recollides en protocols o convenis d’harmonització sanitària.

Intervenció: acte administratiu de caràcter cautelar i urgent consistent en la retenció de les mercaderies designades en el lloc fixat a aquest efecte, sense poder-hi fer cap tipus de manipulació, llevat de les derivades per a la seva correcta conservació o manteniment, així com la càrrega i descàrrega. Els agents de l’autoritat poden acordar la intervenció quan hi ha dubtes o indicis que les mercaderies regulades en aquesta Llei no reuneixen les exigències i els requisits normatius vigents. Aquest acte administratiu de caràcter cautelar té validesa fins a la finalització dels controls físics, documentals o qualsevol altre que estigui establert, i fins que els agents de l’autoritat acordin o estableixin una altra mesura o destinació.

Normativa internacional: el Protocol sobre qüestions veterinàries i, en general, tota normativa internacional vigent al Principat d’Andorra adoptada en virtut d’acords, convenis o qualsevol altra disposició amb el rang de tractat internacional.

Mercaderia: els animals, els productes i, en general, qualsevol altre bé regulat per aquesta Llei.

Operador d’empresa alimentària: les persones físiques o jurídiques que tenen la titularitat de l’establiment, les quals són responsables d’assegurar el compliment dels requisits de la legislació alimentària en l’empresa alimentària que està sota el seu control. Als establiments de titularitat pública, l’operador d’empresa alimentària és, en cada cas, l’adjudicatari o persona física que té encomanada la gestió del servei per compte i risc seu, sigui quina sigui la relació existent.

País tercer: qualsevol país que, a excepció del Principat d’Andorra, no és un estat membre de la Unió Europea. No obstant això, es consideren estats membres els països tercers que tenen signat un conveni d’harmonització sanitària amb la Unió Europea en relació amb els productes concernits.

Perill: tot agent biològic, químic o físic present en un aliment, en un pinso o en tota altra mercaderia regulada per aquesta Llei, o tota condició biològica, química o física d’un aliment, d’un pinso o de tota altra mercaderia regulada per aquesta Llei que pot causar un efecte perjudicial per a la salut pública o animal.

Pinso: s’entén com a pinso o aliment per a animals qualsevol substància o producte, inclosos els additius, destinats a l’alimentació per via oral dels animals, tant si han estat transformats totalment o parcialment, com si no ho han estat.

Plaguicida: les substàncies o els ingredients actius, així com les formulacions o els preparats que en continguin un o uns quants, destinats a qualsevol de les finalitats següents:

Principi de precaució: principi que habilita l’Administració a adoptar mesures provisionals de gestió del risc per assegurar la protecció de la salut, quan després d’haver avaluat la informació disponible es prevegi la possibilitat que es produeixin efectes nocius per a la salut humana, animal o vegetal, o danys en el medi ambient per alguna causa que no permeti determinar-ne el risc amb certesa, encara que hi hagi incertesa científica i mentre no es disposi d’informació addicional que permeti una avaluació del risc més exhaustiva.

Producció primària: la producció, la cria o el cultiu dels productes primaris, inclosos la collita, la munyida i la producció d’animals abans del sacrifici. També comprèn la caça, la pesca i la collita de productes silvestres.

Productes alimentaris sense transformar: els aliments que no han estat sotmesos a una transformació, incloent-hi els productes que s’han dividit, partit, seccionat, llescat, tallat, desossat, picat, pelat, triturat, netejat, desengreixat, als quals s’han eliminat les closques, i els que s’han mòlt, refrigerat, congelat, ultracongelat o descongelat.

Productes alimentaris transformats: els aliments obtinguts de la transformació de productes sense transformar. Aquests productes poden contenir altres ingredients que siguin necessaris per elaborar-los o per conferir-los característiques específiques.

Productes d’origen animal: els aliments obtinguts de la producció i la transformació dels animals de renda i els aliments amb una composició exclusivament d’origen animal o amb un elevat percentatge d’ingredients d’origen animal.

Productes zoosanitaris: les substàncies o els ingredients actius, així com les formulacions o els preparats que els poden contenir, destinats al diagnòstic, la prevenció, el tractament o la cura de les malalties i dolences dels animals, que serveixen per modificar les funcions corporals, la inducció, el reforçament de les defenses orgàniques o per aconseguir reaccions que les evidenciïn; o destinats a utilitzar-los a l’entorn dels animals o en les activitats que estan estretament relacionades amb la seva explotació, per a la lluita contra els vectors de malalties dels animals o contra les espècies animals no desitjades; o els productes d’ús específic en l’àmbit ramader, segons el que estableix la normativa vigent. D’acord amb aquesta Llei, no es consideren productes zoosanitaris els productes o les substàncies que, per la seva naturalesa o composició, estan considerats o registrats com a medicaments d’ús veterinari.

Protocol: el Protocol sobre qüestions veterinàries, complementari a l’acord en forma de bescanvi de notes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, del 13 de novembre de 1997 (BOPA núm. 74, any 9, 10.12.1997 i BOPA núm. 5, any 10, 4.2.1998).

Punt d’inspecció fronterer: qualsevol punt d’inspecció designat i aprovat per les instàncies internacionals per efectuar els controls veterinaris i sanitaris a les importacions i exportacions d’aliments, d’animals vius, de productes germinals, de productes per a l’alimentació animal, de productes zoosanitaris i de residus.

Relacions comercials amb els països tercers: la comercialització, la importació o l’exportació de mercaderies regulades en aquesta Llei amb els països tercers.

Residus: les restes d’aliments, així com els aliments que han exhaurit o superat les dates de caducitat o consum preferent, els cadàvers d’animals, els teixits o parts anatòmiques d’animals, els envasos de medicaments veterinaris, els medicaments d’ús veterinari quan han caducat, les vacunes, les xeringues d’un sol ús, els reactius i productes de laboratori i qualsevol altre tipus d’utensili o producte emprat per al diagnòstic, l’exploració i l’anàlisi, així com el material quirúrgic d’un sol ús.

Residus en aliments d’origen animal: qualsevol substància, inclosos els seus metabòlits, que roman en els productes d’origen animal o en el mateix animal i, després de sacrificar-lo, en qualsevol dels seus teixits, com a resultat d’un tractament, d’una ingesta o d’una exposició de l’animal, incloent-hi els contaminants ambientals, o com a resultat de l’administració de substàncies o productes no autoritzats o prohibits.

Risc: la probabilitat d’un efecte perjudicial per a la salut pública o animal com a conseqüència de la presència d’un perill o diversos perills en els aliments, en els pinsos o tota altra mercaderia regulada per aquesta Llei.

Servei de Seguretat Alimentària: el Servei del ministeri encarregat de la salut pública habilitat per efectuar les inspeccions i els controls veterinaris i sanitaris dels aliments, dels centres o establiments en els quals es duen a terme activitats alimentàries i dels residus que aquestes activitats poden generar.

Servei de Fauna Silvestre: el Servei del ministeri encarregat de la gestió de la fauna habilitat per efectuar les inspeccions veterinàries i els controls als animals silvestres i als animals no autòctons i als residus, així com als centres, als establiments, a les explotacions i en qualsevol altra instal·lació en què es produeixen, es crien o es tenen animals silvestres, animals no autòctons i residus.

Servei Veterinari de Salut i Protecció Animals: el Servei del ministeri encarregat de l’agricultura habilitat per efectuar les inspeccions veterinàries i els controls als animals vius domèstics, als productes germinals, als aliments per a animals o pinsos, així com als residus.

Serveis oficials: el conjunt de serveis dels ministeris competents encarregats de l’agricultura, la gestió de la fauna i la salut pública, habilitats per efectuar les inspeccions i els controls veterinaris i sanitaris establerts per aquesta Llei.

Sortida al mercat: la tinença o l’exposició de qualsevol mercaderia regulada per aquesta Llei, la sortida a la venda, la venda, el lliurament, el trasllat, l’emmagatzematge o el transport amb l’objectiu de ser venuda en el mercat del Principat d’Andorra o en els estats membres.

Tècnic oficial de seguretat alimentària: el tècnic inspector nomenat pel Servei de Seguretat Alimentària i que en depèn.

Tècnic oficial de fauna silvestre: el tècnic inspector nomenat pel Servei de Fauna Silvestre i que en depèn.

Traçabilitat: la possibilitat de trobar i seguir el rastre, al llarg de totes les etapes de cria i engreix, d’un animal; o la producció, la transformació i la distribució d’un aliment o un producte alimentari, d’un pinso o un ingredient, inclosos els additius, destinats a ser incorporats en aliments o pinsos o amb la probabilitat de ser-ho.

Transformació d’un aliment o un producte alimentari: qualsevol acció que alteri substancialment un aliment o un producte alimentari inicial, incloent-hi el tractament tèrmic, el fumatge, el curat, la maduració, l’assecat, el marinat, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments, així com qualsevol altre procediment, que, en funció dels avenços científics i tecnològics, pugui ser reconegut o autoritzat per les instàncies internacionals corresponents.

Vector: medi transmissor, mecànic o biològic que serveix de transport d’agents patògens d’un animal a un altre.

Venda al detall: activitat consistent en la venda d’aliments directament al consumidor final.

Venda al major: activitat consistent en la venda d’aliments a establiments alimentaris on el comprador no és el consumidor final de la mercaderia.

Veterinari autoritzat: el veterinari designat per l’autoritat competent, per dur a terme en nom seu controls oficials específics.

Veterinari oficial de salut i protecció animals: el veterinari inspector nomenat pel Servei Veterinari de Salut i Protecció Animals i que en depèn.

Veterinari oficial de seguretat alimentària: el veterinari inspector nomenat pel Servei de Seguretat Alimentària i que en depèn.

Zoonosi o antropozoonosi: qualsevol malaltia o infecció que es transmet d’una manera natural entre els animals i les persones, d’una forma directa o indirecta.

Vigilar i tenir cura dels aliments, els animals vius, els productes germinals, els productes per a l’alimentació animal, els productes zoosanitaris, els residus i, en general, de tots els mitjans que estan o han estat sota la seva responsabilitat.

Facilitar tota classe d’informació que els sigui requerida per l’autoritat competent en relació amb l’estat sanitari dels aliments, dels animals vius, dels productes germinals, dels productes per a l’alimentació animal, dels productes zoosanitaris, dels residus i, en general, de tots els mitjans que estan o han estat sota la seva responsabilitat.

Aplicar i dur a terme totes les mesures sanitàries establertes per la normativa vigent en cada cas, així com les mesures sanitàries obligatòries que s’estableixin per a la prevenció de la salut pública o la salut animal; i posar tots els mitjans necessaris perquè es puguin prendre les dites mesures amb les degudes garanties de seguretat, tant per als productes i els animals, com per a les persones que les han d’executar.

Tenir degudament identificats els seus aliments, els animals vius, els productes germinals, els productes per a l’alimentació animal, els productes zoosanitaris, i els residus en la forma i les condicions que reglamentàriament s’estableixin.

Comunicar a les autoritats competents, en els terminis i les formes establerts, les dades sanitàries segons s’estableixi reglamentàriament en cada cas, en especial les dades relatives a les entrades i les sortides d’aliments, d’animals vius, de productes germinals, de productes per a l’alimentació animal, de productes zoosanitaris, de residus, així com els naixements i les morts d’animals o l’aparició d’animals morts de fauna silvestre.

Eliminar o destruir els aliments, els animals vius, els productes germinals, els productes per a l’alimentació animal, els productes zoosanitaris, i els residus que tenen sota la seva responsabilitat, en la forma i les condicions que reglamentàriament s’estableixin.

No abandonar aliments, animals vius, productes germinals, productes per a l’alimentació animal, productes zoosanitaris i residus que estan sota la seva responsabilitat.

Complir adequadament les obligacions que s’estableixin reglamentàriament en cada cas i, en especial, les relatives als medicaments veterinaris per al control i el respecte degut dels terminis de supressió establerts en cas de tractament dels animals.

Assumir tots els costos derivats de la custòdia, el transport, l’emmagatzematge, la immobilització, el manteniment, el sacrifici, la destrucció i, en general, de qualsevol operació relacionada amb els aliments, els animals vius, els productes germinals, els productes per a l’alimentació animal, els productes zoosanitaris i els residus que estan sota la seva responsabilitat i s’esdevenen de mesures sanitàries, incloses les mesures de salvaguarda o cautelars que puguin adoptar les autoritats competents.

Sol·licitar els certificats o documents sanitaris exigibles per a la importació, l’exportació i l’intercanvi, en la forma i les condicions establertes reglamentàriament. Tanmateix, correspon als operadors econòmics que duen a terme la importació, l’exportació o l’intercanvi assumir els costos derivats de la custòdia, el transport, l’emmagatzematge, la immobilització, el manteniment, el sacrifici, la destrucció dels aliments, dels animals vius i dels productes germinals, els productes per a l’alimentació animal, els productes zoosanitaris i dels residus que tenen com a destinació la importació, l’exportació o l’intercanvi fins que no s’hagin fet les inspeccions veterinàries o sanitàries corresponents, incloses les que s’han de dur a terme en els punts d’inspecció fronterera quan escaigui.

Mantenir en adequades condicions sanitàries els aliments, els animals vius, els productes germinals, els productes per a l’alimentació animal, els productes zoosanitaris i els residus; i efectuar les revisions i, si escau, les modificacions de les instal·lacions, per reduir i prevenir al màxim els riscos d’aparició de malalties.

Els posseïdors dels animals mencionats en el punt anterior han de satisfer la taxa corresponent, a excepció del bestiar de renda declarat d’interès general i de les espècies definides reglamentàriament com d’inscripció simplificada en el Padral.

A aquest efecte, i sense perjudici de les disposicions vigents, es creen els registres oficials d’animals que s’instrumenten per mitjà dels reglaments corresponents, on s’estableixen, com a mínim:

Les dades contingudes en aquests registres només poden ser utilitzades per a les finalitats següents:

Tots els organismes oficials, així com les organitzacions i els professionals que tinguin un interès directe creat amb aquests registres, han de tenir accés a les dades en la mesura en què es garanteixi la confidencialitat i la protecció de les dades personals segons la normativa vigent.

La qualificació, l’autorització i el registre de les explotacions, els mercats, els centres de reagrupament, els organismes, els instituts o els centres autoritzats.

La notificació, la prevenció i la lluita contra les malalties definides reglamentàriament i la qualificació de les explotacions o les zones indemnes d’aquestes malalties, i les garanties particulars exigides per a les explotacions.

L’establiment de models de certificats veterinaris oficials referents a les diferents categories d’animals vius i de productes germinals.

Les específiques dels animals que són altament transmissibles o difícils de combatre (epizoòties) i les malalties animals que constitueixen un perill per a la població humana (zoonosis).

El Govern, mitjançant un reglament, ha d’establir i actualitzar la llista de les malalties de declaració obligatòria considerades com a malalties contagioses.

També es consideren malalties contagioses les que, tenint en compte les decisions en la matèria procedents del Protocol i altres instàncies internacionals, estan incloses en programes específics de lluita o eradicació en funció de l’evolució de la situació sanitària.

Les mesures de prevenció.

Les obligacions dels propietaris.

La notificació de les malalties a les autoritats veterinàries.

Els procediments que cal aplicar per diagnosticar-les.

L’aplicació de les restriccions que en cada cas s’estimin necessàries.

I, si escau, els plans nacionals de vigilància i els plans d’urgència que s’han d’elaborar i publicar per a coneixement general.

Els focus de malalties contagioses, la presència dels quals s’hagi confirmat al territori del Principat d’Andorra, i tota altra informació que s’estimi necessària.

Després de l’eradicació d’aquests focus, la supressió de les mesures de restricció.

La intervenció pot comprendre, així mateix, l’establiment de zones de protecció, vigilància, i si escau, de seguretat, amb graus d’exigència diferents en la seva extensió i en les mesures aplicables en aquestes zones sobre immobilització i controls de moviment d’animals. En casos excepcionals, es podrà recórrer a la vacunació, amb l’autorització prèvia, si escau, de la Unió Europea i d’acord amb la normativa internacional.

El més breument possible, donar per finalitzades, reforçar o ampliar, si és necessari, les mesures cautelars adoptades per l’òrgan competent en cada cas, sempre dins dels límits geogràfics de la zona de protecció, de vigilància i, si escau, de seguretat que es determinin, fins a l’extinció de la sospita o del focus i la desaparició consegüent del risc de propagació de la malaltia.

El sacrifici d’animals s’ha de fer en escorxadors o instal·lacions autoritzades a aquest efecte. No obstant això, es pot autoritzar el sacrifici in situ quan hi ha un risc de difusió de la malaltia o quan les circumstàncies sanitàries ho aconsellen així.

Hi ha d’haver indemnitzacions pels animals que moren per causa directa després d’haver-los sotmès a manipulacions o tractaments preventius o amb finalitats de diagnòstic o, en general, pels que han mort en el context de les mesures de prevenció o lluita contra una malaltia, com a conseqüència de l’execució d’actuacions imposades per l’autoritat.

Per tenir dret a la indemnització, el propietari dels animals o dels mitjans de producció ha d’haver complert la normativa de sanitat animal aplicable a cada cas.

Els procediments d’autorització i registre, així com la seva gestió, s’estableixen reglamentàriament.

En tot cas, els establiments, els centres o les instal·lacions en els quals es duen a terme aquestes activitats resten, a més, subjectes al pagament de les taxes corresponents en concepte d’autorització sanitària administrativa i, quan escaigui, d’inscripció al Registre Sanitari del Principat d’Andorra, segons el que s’estableix en aquesta Llei.

Tenint en compte les disposicions internacionals en la matèria i, particularment, les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les de la Comissió del Codex Alimentarius, així com les decisions en la matèria procedents del Protocol, les activitats alimentàries només es poden dur a terme en les condicions i amb els requisits que reglamentàriament s’estableixen.

Les disposicions reglamentàries han d’establir com a mínim:

Les condicions de salut dels animals dels quals s’han obtingut.

La utilització de tractaments particulars per als productes en cas d’aparició de malalties contagioses.

L’aplicació de marcatges sanitaris especials en cas d’utilització de productes d’origen animal originaris o procedents de zones geogràfiques que poden estar sota determinades condicions particulars de vigilància sanitària.

Els requisits d’etiquetatge dels aliments destinats a ser lliurats en el seu estat al consumidor final, així com determinats aspectes relatius a la seva presentació i publicitat.

Els requisits d’etiquetatge dels aliments destinats a ser lliurats a restaurants, hospitals, cantines i altres col·lectivitats.

L’aplicació de controls per part del Servei de Seguretat Alimentària amb l’objectiu d’assegurar-se que les disposicions d’aquest article es respecten degudament.

Fixar les mesures que garanteixin la traçabilitat deguda en totes les etapes de la producció, la transformació, la distribució i la comercialització dels aliments, els pinsos i els animals destinats a la producció d’aliments, així com de qualsevol altra substància destinada a ser-hi incorporada o amb probabilitat se ser-ho.

Establir mesures necessàries perquè els titulars administratius de les empreses que duen a terme activitats alimentàries i de les empreses de pinsos posin en pràctica sistemes i procediments que els permetin d’identificar qualsevol persona física o jurídica que els ha subministrat un aliment, un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments o qualsevol altra substància destinada a ser incorporada als aliments o als pinsos o amb probabilitat de ser-ho.

Establir les mesures necessàries perquè els titulars administratius de les empreses que duen a terme activitats alimentàries i de les empreses de pinsos posin en pràctica sistemes i procediments que els permetin d’identificar qualsevol persona física o jurídica a la qual han subministrat els seus productes.

Regular les mesures específiques que en matèria d’informació i publicitat s’han de fer constar en l’etiquetatge dels aliments i els pinsos a fi de facilitar la identificació i el seguiment de la seva traçabilitat.

La informació que es detalla als apartats 1, 2, 3 i 4 ha d’estar a disposició dels serveis oficials competents quan aquests serveis o els seus representats ho sol·licitin.

El Govern, tenint en compte les recomanacions internacionals sobre la matèria i, en particular, les decisions procedents del Protocol, ha d’adoptar els sistemes de control veterinari o sanitari aplicables als animals vius, els productes germinals i els residus que es defineixen en:

Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen la titularitat dels establiments o els centres en els quals es tenen els animals vius, els productes germinals, els residus i els aliments per a animals sotmesos als controls mencionats en el punt anterior, han de satisfer les taxes corresponents.

El Govern, tenint en compte les recomanacions internacionals sobre la matèria i, en particular, les decisions procedents del Protocol, ha d’adoptar els sistemes de control veterinari o sanitari aplicables als aliments, que es defineixen en:

Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen la titularitat dels establiments en els quals es tenen aliments sotmesos als controls mencionats en el punt anterior, han de satisfer les taxes corresponents.

A aquest efecte, els serveis oficials, tenint en compte les decisions del Protocol, proposen regularment la publicació dels documents següents:

A més, cal respectar les condicions específiques requerides pel país al qual es destinen els aliments, els animals vius, els productes germinals i els residus.

Inspeccionar locals, despatxos, laboratoris, instal·lacions, mitjans de transport, equipaments i materials, productes de neteja o de manteniment, procediments utilitzats per a la producció o el tractament de productes, així com el marcatge i l’etiquetatge i la presentació d’aquests productes.

Inspeccionar explotacions, centres o organismes i establiments on es tenen els aliments, els animals vius, els productes germinals, els residus, així com els mitjans emprats per transportar-los, amb l’objectiu de controlar que es respecta la normativa vigent.

Prendre mostres dels elements següents:

Demanar i obtenir qualsevol material documental o informàtic que es considera útil per als controls.

Tota empresa que dugui a terme activitats orientades a la prevenció, la detecció i el tractament de plagues, en l’àmbit d’aquesta Llei, ha d’estar autoritzada per a l’exercici de l’activitat.

La llista d’empreses autoritzades a dur a terme aquestes activitats s’ha de publicar periòdicament per a coneixement general.

El procediment d’elaboració del Pla nacional de seguretat alimentària ha de garantir la intervenció dels diferents departaments implicats i ha de ser aprovat pel Govern.

El Pla de seguretat ha d’incloure: