LegalizeLlei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària
Del deure de col·laboració Les persones responsables de les explotacions, els establiments i, en general, dels centres o els organismes sotmesos als controls sanitaris o veterinaris establerts en aquesta Llei, així com el seu personal, han d’aportar la col·laboració necessària per al bon acompliment d’aquests controls.
Article 28
Mesures de salvaguarda 1. Les mesures adoptades en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i d’acord amb el principi de precaució s’han de prendre de manera transparent i han de ser proporcionals als resultats que es pretenen obtenir, havent-ne determinat prèviament el risc. Les mesures restrictives de la lliure circulació de persones i mercaderies i de la llibertat d’empresa han de ser, en cada cas, les mínimes necessàries.
El Govern, tenint en compte la normativa internacional, ha d’adoptar disposicions més precises pel que fa referència bàsicament a les mesures que s’han de prendre quan, amb motiu d’un control d’aliments, d’animals vius, de productes germinals, de productes zoosanitaris i de residus, efectuat en destinació o durant el transport, el Servei oficial competent detecta:
La presència d’agents responsables d’una de les malalties de declaració obligatòria esmentades a la normativa vigent, d’una zoonosi, d’una altra malaltia o de qualsevol altra causa susceptible de constituir un perill greu per a la salut humana o animal.
Que determinats aliments, animals vius, productes germinals i residus d’origen animal vénen de regions contaminades per una malaltia contagiosa.
Que determinats aliments, animals vius, productes germinals, productes zoosanitaris i residus no compleixen les exigències d’aquesta Llei o determinades normatives preses per garantir-ne l’aplicació.
El Govern, tenint en compte la normativa internacional, ha d’adoptar les disposicions que estableixen les mesures que cal prendre quan, amb motiu d’un control efectuat en el territori del Principat d’Andorra, el servei oficial competent constata:
La presència d’agents responsables d’una de les malalties esmentades a la normativa de la Unió Europea vigent a Andorra, una zoonosi, una malaltia o qualsevol altra causa susceptible de constituir un perill greu per a la salut humana o animal.
Que determinats aliments, animals vius, productes germinals i residus vénen d’una part del Principat d’Andorra contaminada per una malaltia contagiosa.
Que determinats aliments, animals vius, productes germinals, productes zoosanitaris i residus no compleixen les exigències d’aquesta Llei o determinades normatives preses per garantir-ne l’aplicació.
Per als casos esmentats en els paràgrafs anteriors, els caps dels serveis oficials de salut i protecció animals, de fauna silvestre i de seguretat alimentària, cadascun segons el que els correspon, poden ordenar immediatament mesures d’urgència i establir directament els contactes necessaris amb les persones, les organitzacions o les administracions del Principat d’Andorra, així com amb les institucions internacionals i les administracions dels estats membres afectades per aquestes mesures. El ministre responsable de l’agricultura, el ministre responsable de la gestió de la fauna i el ministre responsable de la salut pública, cadascun segons el que li concerneix, confirma, invalida o modifica les mesures preses en el marc d’aquest article.
Article 29
De les despeses dels controls i les mesures de salvaguarda Les despeses derivades dels controls, inclosos els costos derivats de les anàlisis i les mesures de salvaguarda, han de ser satisfetes solidàriament per l’expedidor i el seu mandatari o, si escau, pel tenidor de les mercaderies.
Capítol cinquè. Certificacions
Article 30
Lliurament i expedició de certificats veterinaris o sanitaris oficials 1. El Govern, tenint en compte les decisions sobre la matèria procedents del Protocol, ha d’adoptar les mesures que autoritzen el lliurament de certificats i que fan referència a les inspeccions i els controls d’aliments, d’animals vius, de productes germinals, dels productes per a l’alimentació animal, dels productes zoosanitaris i dels residus i, en concret:
Les condicions relatives a les persones autoritzades a lliurar les certificacions.
Les condicions relatives als certificats o els documents que s’han de lliurar.
Els controls que s’han d’establir i les mesures que s’han de prendre per evitar els fraus o les falsificacions.
Les persones físiques o jurídiques -públiques o privades- que tenen la titularitat dels establiments, els centres i les explotacions en els quals hi ha aliments, animals vius, productes germinals, productes per a l’alimentació animal, productes zoosanitaris i residus, quan sol·liciten l’expedició d’una certificació oficial han de satisfer les taxes corresponents.
Capítol sisè. Disposicions en l’àmbit de l’alimentació animal
Secció primera. Dels aliments per a animals
Article 31
De la circulació de matèries primeres per a aliments destinats als animals i la comercialització dels compostos per a animals 1. La fabricació, la preparació, el transport, la sortida al mercat i l’ús de matèries primeres, aliments compostos, additius, productes alimentaris medicamentosos i productes zoosanitaris s’han de realitzar en la forma i les condicions que s’estableixin.
Els reglaments han de determinar, com a mínim:
Les matèries primeres, els additius, els productes medicamentosos i altres substàncies que es poden utilitzar en la seva fabricació o preparació.
Les substàncies i els productes prohibits i indesitjables.
Les condicions de fabricació o preparació.
Les condicions de transport i sortida al mercat.
Les condicions de prescripció veterinària i d’ús dels aliments medicamentosos.
Article 32
Organització de la inspecció, dels controls i de les condicions d’autorització dels establiments del sector de l’alimentació animal El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries per a l’organització de la inspecció i dels controls i les condicions d’autorització dels establiments en el sector de l’alimentació animal i, en particular per als aspectes següents:
L’organització de les inspeccions oficials per part del Servei de salut i protecció animals en el sector de l’alimentació animal.
Les condicions i les modalitats aplicables a l’autorització i el registre de determinats establiments i intermediaris en el sector de l’alimentació animal.
Els controls a l’hora d’introduir aliments per a animals procedents de països tercers.
Els mètodes de presa de mostres i els mètodes d’anàlisi per al control oficial dels aliments per a animals.
Els procediments d’avaluació dels productes i els additius utilitzats en l’alimentació animal.
Article 33
Utilització d’additius i de determinats productes i substàncies no desitjables en l’alimentació animal 1. La utilització d’additius i de determinats productes, així com de substàncies i productes no desitjables en l’alimentació per a animals, s’ha de fer en la forma que s’estableixi reglamentàriament.
Els reglaments han de determinar, com a mínim:
Les matèries primeres, els additius, els productes medicamentosos i altres substàncies que es poden utilitzar en la seva fabricació o preparació.
La utilització i la comercialització dels enzims, dels microorganismes i de les preparacions corresponents en l’alimentació dels animals.
Les substàncies i els productes no desitjables en l’alimentació per a animals.
Article 34
Condicions de preparació, de sortida al mercat i d’ús dels aliments medicamentosos per a animals 1. La preparació, la sortida al mercat i la utilització d’aliments medicamentosos per a animals s’ha de dur a terme en la forma que s’estableix reglamentàriament.
Els reglaments han de determinar, com a mínim:
Les condicions de preparació dels aliments medicamentosos per a animals.
Les condicions de sortida al mercat dels aliments medicamentosos per a animals.
Les condicions de prescripció veterinària i la utilització dels aliments medicamentosos per a animals.
Secció segona. De les substàncies prohibides durant la cria i l’engreix
Article 35
Prohibició de la utilització de determinades substàncies El Govern, tenint en compte les decisions sobre la matèria procedents del Protocol, estableix les substàncies i les mesures referents a la prohibició de la tinença i la utilització de determinades substàncies durant la cria i l’engreix dels animals.
Article 36
De la vigilància i el control de determinades substàncies 1. A l’efecte de vigilar determinades substàncies i els residus que en resten en els animals vius i en els productes d’origen animal, el Govern adopta les disposicions corresponents i, entre d’altres, les referides als aspectes següents:
Els plans de vigilància per a la investigació dels residus o les substàncies.
L’aplicació d’un autocontrol i d’una coresponsabilitat dels operadors.
L’aplicació dels controls oficials.
Les mesures de control i protecció que cal prendre en cas que es detecti una infracció.
La llista de les substàncies que tenen un efecte anabolitzant i les substàncies no autoritzades.
La llista dels medicaments veterinaris i dels contaminants que són objecte de mesures de vigilància.
Les activitats de sacrifici i obtenció de carns i subproductes carnis destinats al consum humà, així com les de fabricació o elaboració, transformació, condicionament, transport, distribució i, en general, la comercialització a l’engròs de carns o productes carnis destinats al consum humà resten sotmeses a les actuacions d’inspecció i control sanitari o veterinari oficial de substàncies i residus en animals vius i en productes d’origen animal.
Capítol setè. Disposicions aplicables als residus
Article 37
Residus 1. La utilització, el tractament i les mesures de prevenció aplicables als residus derivats de les activitats regulades per aquesta Llei han de ser establerts pel Govern, tenint en compte la normativa internacional.
La gestió dels residus, la seva recollida, el transport, el tractament i l’eliminació, incloent-hi les operacions d’importació o exportació, s’han de dur a terme seguint els procediments establerts per la normativa vigent en la matèria. A aquest efecte, el ministeri encarregat del medi ambient és l’òrgan competent que regula i estableix les disposicions i els mètodes que es poden considerar més adequats o apropiats per a cada tipologia de residus.
Capítol vuitè. Disposicions aplicables en l’àmbit dels animals de pura raça
Article 38
Identificació i registre dels animals de pura raça 1. A més de les obligacions d’identificació i registre establertes a l’article 6, els animals de pura raça s’han d’inscriure al registre genealògic o zootècnic corresponent.
A aquest efecte, es creen els registres genealògics o zootècnics oficials, que s’instrumenten per mitjà del reglament de funcionament corresponent, els quals han d’establir, com a mínim:
Els sistemes i mecanismes d’identificació.
Els documents acreditatius d’identificació.
Les obligacions de notificació i inscripció dels propietaris dels animals.
Els sistemes de registre i notificació dels moviments dels animals, incloent-hi, si escau, el tractament informatitzat de les dades registrals.
Els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició i consulta de les dades que contenen.
Capítol novè. Protecció dels animals
Article 39
Disposicions particulars del benestar i protecció del animals de renda
Sense perjudici de les disposicions vigents en matèria de protecció dels animals, també s’han de complir les disposicions que s’estableixin reglamentàriament en matèria de:
Protecció dels animals durant el transport.
Protecció dels animals durant la cria i l’engreix i, en particular, la dels vedells, els porcs i les gallines ponedores.
Protecció dels animals en el moment del sacrifici.
Protecció dels animals de laboratori.
Títol III. Les activitats d’inspecció i control
Capítol primer. Exercici de l’activitat d’inspecció i control veterinari o sanitari
Article 40
Disposicions generals
Sense perjudici de les lleis i les normatives vigents al Principat d’Andorra pel que fa a l’exercici professional, i amb independència de la capacitació del titular administratiu del centre o l’establiment, l’activitat del control veterinari o sanitari només pot ser exercida per aquells professionals degudament capacitats i autoritzats.
L’activitat d’inspecció i control veterinari o sanitari, en el marc del servei públic, ha de ser exercida per professionals degudament capacitats, els quals duen a terme aquestes funcions dins els òrgans competents respectius de l’Administració general, sense perjudici que certes activitats poden ser delegades a professionals o empreses privades.
Article 41
Obligacions dels professionals veterinaris i d’altres que exerceixen i duen a terme accions d’inspecció i control en l’àmbit privat 1. En el marc de la seva activitat, els professionals particulars han de:
Notificar immediatament al servei oficial competent qualsevol sospita d’aparició de malalties contagioses greus, així com qualsevol fet important del qual puguin ser coneixedors en l’exercici de la seva activitat professional en matèria de salut i protecció dels animals o de seguretat alimentària.
Registrar de manera adequada els actes de prevenció i les intervencions mèdiques dispensades, així com la utilització o la prescripció de medicaments, i posar aquests registres a disposició del servei veterinari competent.
Prestar el seus serveis en cas que sigui necessari intervenir d’urgència per a la protecció de la salut pública o animal, sempre que aquesta intervenció no els comporti cap risc per a la salut o la vida.
En el marc de la seva activitat, els professionals particulars poden:
En cas d’urgència, fer cas omís de la manca del consentiment o l’autorització del tenidor dels animals o dels productes quan la situació exigeix prendre les mesures necessàries per prevenir i combatre una malaltia contagiosa perillosa o evitar-ne la propagació, en benefici de la salut pública o animal.
Tenir medicaments, reactius i qualsevol altre producte, sempre que estiguin relacionats amb la seva activitat professional.
Article 42
Altres professionals Qualsevol persona que en l’exercici de la seva activitat professional relacionada amb la salut pública o animal té coneixement d’alguna de les malalties referides en aquesta Llei està subjecta a les mateixes obligacions de notificació.
Article 43
Exercici de l’activitat de control veterinari i sanitari en l’àmbit de l’Administració pública 1. Els caps dels serveis oficials, així com els veterinaris oficials, els tècnics oficials i els seus auxiliars, que exerceixen la seva activitat dins l’àmbit de l’Administració, han de:
Comprometre’s, sense perjudici de les disposicions sobre la matèria que regeixen les obligacions dels funcionaris preses en el marc de la normativa vigent sobre la funció pública, a no revelar cap procediment de fabricació ni mètode de treball utilitzats de conformitat amb les disposicions legals establertes per aquesta Llei, protegits per una patent o qualsevol altre dret reservat de la propietat industrial o sotmès a una llicència d’utilització, dels quals ha de ser coneixedor durant l’exercici de la seva activitat professional.
Exercir la seva activitat professional en el si del servei oficial de conformitat amb la seva organització jeràrquica sota la responsabilitat del seu superior immediat.
Fer un informe dels resultats de les seves inspeccions, de les mesures preses i de les instruccions donades.
Notificar immediatament al seu cap o al seu superior jeràrquic tota sospita d’aparició de malalties contagioses greus, així com qualsevol fet important del qual pugui ser coneixedor en l’exercici de la seva activitat professional en matèria de salut i protecció animal o de salut pública.
Estan habilitats, en l’exercici de les seves funcions, a:
Entrar tant de dia com de nit, sempre acompanyats del propietari o de la persona responsable dels animals o productes concernits, als llocs on es tenen o es transporten aliments, animals vius, productes germinals, productes per a l’alimentació animal, productes zoosanitaris i residus, per tal de ser trets o posats al mercat.
Demanar, en l’exercici de les seves funcions, tots els documents, totes les dades escrites o informàtiques i totes les informacions escrites o orals necessàries, i establir una documentació fotogràfica pel que fa a l’objecte de la seva inspecció o control.
Emprendre, dins les seves competències, mesures preventives i tractaments i, amb aquest objectiu, estar en possessió de medicaments, reactius i qualsevol altre material necessari en el marc de la seva activitat professional.
Prendre mesures d’urgència, si és necessari, per ells mateixos o segons les ordres que els han estat prescrites, eventualment sense el consentiment del tenidor, el propietari o el responsable dels aliments, dels animals vius, dels productes germinals, dels productes per a l’alimentació animal, dels productes zoosanitaris i dels residus, relatives bàsicament a la protecció de la salut o la protecció del benestar dels animals, per prevenir i combatre una malaltia contagiosa o evitar-ne la propagació en interès de la salut pública i la salut animal en general.
Efectuar, segons el que s’estableix als articles 48 i 49 d’aquesta Llei, intervencions, immobilitzacions i comisos, i proposar el cessament temporal o definitiu d’activitats, així com la destrucció de les mercaderies.
Article 44
Disposicions en el marc del manteniment de l’ordre públic
Els caps dels serveis oficials o, en la seva absència, el seu superior immediat, poden sol·licitar, en les actuacions en què es determini així, la col·laboració del Servei de Policia, el Servei de Duana, el Cos de Banders i els serveis de circulació dels comuns i, en general, els altres serveis administratius competents, els quals han d’aportar la seva assistència a les restriccions que s’imposin a la lliure circulació o moviment d’aliments, d’animals vius, de productes germinals, de productes per a l’alimentació animal, de productes zoosanitaris i de residus i a les prohibicions de desplaçament d’animals i de persones en zones contaminades, i en les diverses mesures que es prenguin en aplicació d’aquesta Llei.
En cas de gran epizoòtia humana o animal, la policia i altres serveis administratius competents en matèria de protecció civil han d’ajudar a prevenir i eradicar la malaltia, de conformitat amb les decisions preses d’acord amb aquesta Llei.
Quan una o diverses persones oposen resistència als agents de l’autoritat durant l’exercici de les seves funcions o els impedeixen efectuar la seva tasca, o quan aquesta resistència o impediment siguin previsibles, els agents de l’autoritat poden ser assistits pel Servei de Policia.
Capítol segon. Organització del servei públic
Secció primera. Del Govern i dels ministres responsables de la salut pública, de l’agricultura i de la gestió de la fauna
Article 45
Del Govern, dels ministres i de les autoritats competents 1. Del Govern i dels ministres El Govern, a proposta o per mitjà dels ministres:
Estableix les orientacions i els objectius en matèria de salut pública, de salut i protecció dels animals domèstics i de salut i protecció de la fauna silvestre, de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei, i en controla els resultats.
Controla l’execució de les activitats de servei públic en matèria de salut pública, de salut i protecció dels animals domèstics i de salut de la fauna silvestre.
Autoritza els caps dels serveis oficials a participar en els organismes internacionals en representació del Principat d’Andorra.
Atorga i revoca les autoritzacions i inscripcions administratives regulades per aquesta Llei.
Adopta, confirma i suprimeix les mesures d’urgència, en fa la deguda publicitat i en dóna coneixement públic per a l’interès general.
Adopta les mesures relatives a restriccions o prohibicions de circulació o sortida al mercat de les mercaderies regulades per aquesta Llei, en fa la deguda publicitat i en dóna coneixement públic per a l’interès general.
Aprova el Pla nacional de seguretat alimentària.
De les autoritats competents Tenen la consideració d’autoritat competent els ministres dels ministeris encarregats de la salut pública, de l’agricultura i de la gestió de la fauna, d’acord amb les respectives competències que tinguin assignades.
Els ministres dels diferents ministeris poden delegar les seves funcions.
Secció segona. Dels serveis oficials
Article 46
De les prestacions de l’Administració 1. Es crea el Servei veterinari de Salut i Protecció Animals, que queda adscrit al ministeri encarregat de l’agricultura i que està habilitat per exercir en l’àmbit de les activitats professionals de servei públic relatives al control veterinari o sanitari dels animals, dels productes germinals, dels productes per a l’alimentació animal, dels productes zoosanitaris i dels residus animals d’espècies domèstiques. Aquest Servei queda facultat per a l’exercici de la prestació dels serveis d’assistència clínica i, en general, de totes les prestacions d’assistència veterinària del bestiar declarat d’interès general.
Es crea el Servei de Fauna Silvestre, que queda adscrit al ministeri encarregat de la gestió de la fauna i que està habilitat per exercir en l’àmbit de les activitats professionals de servei públic relatives al control veterinari o sanitari dels animals, dels productes germinals, dels productes per a l’alimentació animal, dels productes zoosanitaris i dels residus animals d’espècies silvestres i no autòctones.
Es crea el Servei de Seguretat Alimentària, que queda adscrit al ministeri encarregat de la salut pública i que està habilitat per exercir en l’àmbit de la protecció i la promoció de la salut les activitats professionals de servei públic relatives a la seguretat alimentària i, en particular, les que es refereixen al control, la inspecció i la vigilància sanitària dels aliments i dels establiments, els centres i, en general, de totes les instal·lacions on es manipulen aliments, així com dels residus que aquestes activitats poden generar.
Aquests serveis s’emmarquen dins les corresponents estructures administratives dels ministeris competents i exerceixen la seva autoritat en tot el territori del Principat d’Andorra, inclosos els magatzems de duana, les zones franques o els magatzems francs, igual que a tots els establiments, centres i, en general, qualsevol lloc situat sota el control dels estaments públics d’acord amb les normes que dicti el Govern.
Article 47
Els serveis oficials El Govern, mitjançant els serveis oficials, controla el compliment de la normativa vigent de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.
Els serveis oficials -d’ofici o a instància de part- visiten i inspeccionen les empreses, els organismes, els centres o els establiments, n’examinen les instal·lacions, les mercaderies i la documentació i aixequen acta de la inspecció efectuada.
Si els serveis oficials constaten una infracció a la normativa vigent no tipificada o una infracció lleu que no ocasiona dany o perjudici directe a tercers, formulen un requeriment al titular o al responsable de l’empresa, l’organisme, el centre o l’establiment mitjançant l’acta d’advertència corresponent.
Article 48
Els caps dels serveis oficials Els caps dels serveis oficials tenen la condició d’agent de l’autoritat i, sense perjudici de les obligacions que els incumbeixen de conformitat amb els articles precedents, tenen com a funcions:
En general:
Representar el Principat d’Andorra davant els organismes internacionals.
Informar el superior jeràrquic del funcionament del servei al seu càrrec.
Proposar anualment el projecte de pressupost del servei.
Sotmetre a consideració del superior jeràrquic i del ministre responsable les diferents propostes reglamentàries referents a les normatives aplicables que cal establir, de conformitat amb aquesta Llei.
Supervisar el conjunt del servei.
Dirigir els veterinaris, els tècnics i els auxiliars oficials i altre personal del servei.
Proposar les mesures d’urgència o salvaguarda que estima necessàries adoptar en cada cas.
En els casos d’urgència:
Requerir qualsevol veterinari que exerceix la seva activitat professional en el territori del Principat d’Andorra perquè dugui a terme qualsevol actuació.
Ordenar la restricció, la prohibició de la circulació o l’estada de persones en una zona determinada.
Requerir l’ajut de qualsevol funcionari o qualsevol persona, l’activitat professional dels quals es consideri útil tenint en compte les circumstàncies.
Requerir qualsevol servei o qualsevol equipament, la utilització del qual es consideri útil tenint en compte les circumstàncies.
Els caps dels serveis oficials poden, en casos d’absència o altra impossibilitat, delegar les seves funcions.
Article 49
Els veterinaris i els tècnics oficials Els veterinaris i els tècnics oficials tenen la condició d’agent de l’autoritat i, sense perjudici de les obligacions que els incumbeixen de conformitat amb els articles precedents, tenen com a funcions:
Dirigir els seus subordinats i altre personal adscrit als serveis oficials que eventualment es trobin sota la seva autoritat.
Efectuar en matèria de salut i protecció dels animals:
Els exàmens veterinaris i els tests en animals vius, productes germinals i residus, inclosa la presa de mostres o qualsevol altra mesura que estimin necessària per fer les anàlisis i les proves ulteriors.
Els controls relatius a la identificació, el registre i la protecció dels animals vius.
Els controls zootècnics.
Els controls, els exàmens i les inspeccions d’animals vius, de residus animals, d’aigua i de productes per a l’alimentació animal, incloses la presa de mostres o qualsevol mesura que estimin necessària per fer les anàlisis i les proves ulteriors.
Efectuar en matèria de salut de la fauna silvestre:
Els exàmens veterinaris i els tests en animals, productes germinals i residus, inclosa la presa de mostres o qualsevol altra mesura que estimin necessària per fer les anàlisis i les proves ulteriors.
Els controls relatius a la identificació, el registre i la protecció dels animals vius de la fauna silvestre mantinguda en captivitat o de la fauna no autòctona.
Els controls, els exàmens i les inspeccions d’animals vius, de residus animals, d’aigua i de productes per a l’alimentació animal, incloses la presa de mostres o qualsevol mesura que estimin necessària per fer les anàlisis i les proves ulteriors.
Efectuar en matèria de seguretat alimentària:
La inspecció sanitària dels establiments que duen a terme activitats alimentàries, així com dels aliments, inclosa la presa de mostres o qualsevol altra mesura que estimin necessària per fer les anàlisis i les proves ulteriors.
Els controls dels certificats i altres documents, inclosos els arxius informàtics, així com els exàmens i les proves físiques i organolèptiques dels aliments, inclosa la presa de mostres o qualsevol altra mesura que estimin necessària per fer les anàlisis i les proves ulteriors.
Als escorxadors, els controls relatius als certificats i altres documents d’acompanyament, la identificació dels animals vius, el seu estat de salut (inspecció ante mortem i post mortem) i els controls referits a la protecció del benestar dels animals durant el seu sacrifici, incloent-hi la presa de mostres o qualsevol altra mesura que s’estimi necessària per fer les anàlisis i proves ulteriors, així com el marcatge de salubritat de les carns, els menuts i altres productes obtinguts.
Ordenar restriccions o prohibicions de circulació o de sortida al mercat relatives als aspectes següents:
La lluita contra les malalties contagioses pel que fa als aliments, als animals vius, als productes germinals i als residus.
La identificació i el registre dels moviments d’animals.
El control de substàncies prohibides i de residus, pel que fa als productes d’origen animal, als animals vius, als residus i als productes per a l’alimentació animal.
El control del respecte de les condicions de protecció i benestar dels animals.
Acordar les intervencions, les immobilitzacions i els comisos, així com el sacrifici d’animals vius, i proposar la destrucció de les mercaderies regulades per aquesta Llei, en el marc dels aspectes següents:
La lluita contra les malalties contagioses.
El control de substàncies prohibides i de residus.
La protecció de la salut pública i la salut animal.
Els resultats de les inspeccions veterinàries o sanitàries efectuades als establiments que duen a terme activitats alimentàries.
Aixecar acta dels controls i altres activitats que es duguin a terme i donar-ne còpia a la persona interessada o, en la seva absència, a la persona que atén la inspecció. En l’acta hi ha de figurar:
El nom o la raó social de l’empresa, l’explotació o el centre inspeccionat. En el cas dels vehicles, cal anotar-ne la matrícula.
El nom i els cognoms del titular administratiu de l’empresa, l’explotació o el mitjà de transport o, en la seva absència, el nom, els cognoms i el caràcter de la representació de la persona davant de la qual es fa la inspecció.
Descripció dels fets constatats i, en especial, dels que poden ser objecte d’un procediment sancionador eventual. Si escau, una relació dels fets presumiblement constitutius d’infracció a la reglamentació vigent, amb les referències documentals corresponents i amb remissió de totes les diligències practicades durant el transcurs de la inspecció.
Si escau, es fan constar en l’acta els terminis que es poden acordar per corregir totes les constatacions que presumiblement poden constituir una infracció de la reglamentació vigent.
El lloc, la data i l’hora de la inspecció, així com la identificació del funcionari o els funcionaris que exerceixen les tasques inspectores i que subscriuen l’acta.
La signatura dels funcionaris inspectors i dels titulars de l’empresa o l’explotació o, en la seva absència, de la persona davant la qual es fa la inspecció. La negativa a signar l’acta per part del titular de l’empresa o l’explotació o per part de la persona davant la qual es fa no significa en cap cas que l’acta perdi el valor corresponent com a document oficial i probatori.
Les actes i les diligències practicades pel personal que exerceix les funcions de control i inspecció, formalitzades segons els requisits legals pertinents, tenen la consideració de document oficial amb valor probatori, sense perjudici de les proves que en defensa dels seus drets o interessos pugui aportar l’administrat.
Les actes i les diligències practicades pels funcionaris inspectors i els informes subsegüents s’han d’elevar a l’òrgan competent corresponent per iniciar les actuacions, les diligències o el procediment oportuns, incloent-hi, si escau, la incoació del procediment sancionador corresponent.
El personal que exerceix les funcions de control i inspecció està obligat a guardar el silenci i la confidencialitat deguts de tots els fets o dades de qualsevol tipus que hagin conegut en l’exercici de les seves funcions d’inspecció. La infracció d’aquest deure és sancionada de conformitat amb les disposicions vigents en matèria de l’exercici de la funció pública.
Article 50
Els auxiliars oficials 1. Els auxiliars oficials tenen la condició d’agent de l’autoritat i efectuen sota la responsabilitat dels veterinaris o els tècnics oficials les funcions recollides als apartats 2, 3, 4 i 7 de l’article 49 que aquests darrers els deleguin i assignin. A més, els auxiliars oficials estan facultats per efectuar intervencions i immobilitzacions oficials, tal com es defineixen en l’article 2 d’aquesta Llei.
Els auxiliars oficials estan obligats a guardar el silenci i la confidencialitat deguts de tots els fets o dades de qualsevol tipus que hagin conegut en l’exercici de les seves funcions d’inspecció. La infracció d’aquest deure és sancionada de conformitat amb les disposicions vigents en matèria de l’exercici de la funció pública.
Títol IV. Els laboratoris
Capítol primer. El Laboratori Central de Salut Pública (LCSP)
Article 51
Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) 1. El Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) és el servei de suport científic i tècnic de l’Administració central, en particular per als àmbits referents a la vigilància i el control de la salut pública, la salut animal, la salut de la fauna silvestre i, en general, la salubritat del medi, i té a més les competències que estableix la legislació vigent.
Als efectes d’organització i funcionament administratius, el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) està adscrit al ministeri encarregat de la salut pública, el qual ha d’establir-ne l’estructura, l’organització i el règim de funcionament, segons la legislació vigent.
En relació amb els àmbits que regula aquesta Llei, el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) ha de fer les determinacions analítiques, les recerques de residus, additius, productes o substàncies no desitjables de les mostres que li dipositin els serveis oficials i, en general, totes les activitats o prestacions que són pròpies d’un laboratori i que els serveis oficials poden sol·licitar.
El Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) també pot fer les determinacions analítiques, així com les recerques de residus, additius, productes o substàncies no desitjables de les mostres que se li puguin confiar a instància d’altres administracions públiques o parapúbliques, amb el pagament previ dels preus públics corresponents.
El Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) també pot fer les determinacions analítiques, així com altres serveis que se li puguin confiar a instància privada amb el pagament previ dels preus públics corresponents i exclusivament en aquells casos en què aquestes determinacions i serveis, tot i ser necessaris per raons de protecció de la salut animal, la salut pública o la salubritat del medi, no pugin ser proveïts des del sector privat.
El Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) és el servei de l’Administració central que, per als àmbits regulats en aquesta Llei, actua com a perit de part en cas d’un mostreig oficial per triplicat, i ha de fer les anàlisis i els informes tècnics corresponents seguint els procediments que s’estableixin reglamentàriament.
Article 52
Exigències i recursos del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) Per tal d’exercir les funcions que li són atribuïdes, el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) ha de complir els requisits següents:
Disposar de les instal·lacions i els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris per efectuar les determinacions analítiques i les recerques de conformitat amb els mètodes establerts en les normatives vigents o, en cas que no n’hi hagi, de conformitat amb els mètodes que siguin reconeguts internacionalment, i ha d’estar acreditat segons la normativa ISO/IEC 17025 per dur a terme les determinacions analítiques.
Establir col·laboracions amb les instàncies internacionals i, particularment, amb els laboratoris de referència reconeguts per les instàncies internacionals amb la finalitat de:
a)Rebre formació tècnica.
Participar en exercicis d’intercalibratge.
Proveir-se de reactius, de sèrums i de qualsevol altre producte o material d’anàlisi l’ús del qual hagi de ser estandarditzat o de referència.
En cas que no disposi de l’acreditació de la determinació analítica, el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) pot prendre les disposicions necessàries amb l’objectiu de derivar la realització de les determinacions analítiques a altres laboratoris nacionals o estrangers, sempre que tinguin l’acreditació esmentada.
Article 53
Laboratori de referència 1. Mentre no es disposi d’una altra manera, el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) actua de laboratori de referència respecte a la resta de laboratoris públics o privats establerts al Principat que duen a terme activitats relacionades amb els àmbits de la seguretat alimentària, la salut animal, la salut de la fauna silvestre i la salubritat del medi.
A aquest efecte, el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) pot fer inspeccions a les instal·lacions dels laboratoris esmentats i lliurar informes tècnics per obtenir les autoritzacions administratives necessàries per obrir-los i registrar-los.
Capítol segon. Dels laboratoris d’anàlisi
Article 54
De les activitats d’anàlisi 1. Els laboratoris d’anàlisi, siguin de titularitat pública o privada, que duen a terme prestacions de serveis d’anàlisi en relació amb les mercaderies i les activitats regulades per aquesta Llei, han de tenir les autoritzacions administratives corresponents, disposar de les instal·lacions, dels recursos humans, tècnics i econòmics necessaris i d’un sistema de qualitat certificat segons la normativa internacional per efectuar les determinacions analítiques i les recerques, de conformitat amb els mètodes establerts en les normatives vigents o, en cas que no n’hi hagi, de conformitat amb els mètodes que siguin reconeguts internacionalment.
A aquest efecte, es crea el Registre Nacional de Laboratoris del Principat d’Andorra, en el qual han d’estar registrats tots els laboratoris públics i privats que duguin a terme activitats d’anàlisis i controls amb significat sanitari en les diferents àrees o camps que comprèn l’abast d’aquesta Llei i, en especial, els que fan referència a la protecció de la salut pública, la salut animal i la salubritat del medi.
El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries per a l’aplicació del present article i, en concret les disposicions d’autorització, registre, acreditació i classificació dels laboratoris.
Títol V. Contribucions financeres
Capítol primer. Contribució financera de l’Estat
Article 55
De les disposicions financeres en el marc de mesures d’urgència 1. Les disposicions d’aquest article s’apliquen en cas d’aparició en el territori del Principat d’Andorra d’una de les malalties per la qual, d’acord amb la normativa vigent al Principat, les despeses de les mesures de lluita vagin íntegrament a càrrec de l’Estat.
Els propietaris dels animals sotmesos a l’aplicació de mesures d’urgència en el territori del Principat d’Andorra obtenen de l’Estat una compensació financera si les mesures d’aïllament de l’explotació es prenen des del moment en què se sospita de la malaltia i si, després d’haver-la confirmat oficialment, es respecten les disposicions següents:
A petició del Servei veterinari de salut i de protecció animals, el sacrifici i l’eliminació dels animals de les espècies sensibles que estan afectats o contaminats o que se sospita que poden estar afectats o contaminats.
A petició del Servei veterinari de salut i protecció animals, la destrucció dels aliments per a animals i també dels materials contaminats quan aquests últims no es poden desinfectar.
A petició del Servei veterinari de salut i protecció animals, la neteja, la desinfecció i la desinsectació dels edificis, les instal·lacions i els equipaments de l’explotació.
El respecte de les zones de protecció definides pel Servei veterinari de salut i protecció animals.
El respecte de les mesures definides pel Servei veterinari de salut i protecció animals per evitar el risc de difusió de la malaltia.
El respecte dels temps d’espera establerts pel Servei veterinari de salut i protecció animals per al repoblament de l’explotació després del sacrifici dels animals.
Sense perjudici de les mesures preses per al suport del mercat, la contribució financera de l’Estat -dividida, si és necessari, en diverses parts- ha de ser:
Del 100% dels costos suportats pels propietaris en compensació del sacrifici i l’eliminació dels animals i, si ha estat necessari, dels seus productes, per mitjà de la corresponent valoració pericial.
Del 100% dels costos suportats pels propietaris en compensació de les operacions de neteja, desinfecció i control de plagues dels edificis, de les instal·lacions i dels equipaments de l’explotació, i per la destrucció dels aliments per a animals i dels materials utilitzats.
El lliurament i l’administració gratuïts de la vacuna quan es decreti una campanya de vacunació.
Les disposicions dels punts 2 i 3 anteriors s’apliquen també quan una de les malalties esmentades en aquest article és objecte d’un programa nacional d’eradicació.
El Govern, tenint en compte la normativa internacional, pot decidir l’aplicació d’aquestes disposicions a determinades zoonosis.
El Govern, tenint en compte l’evolució de la situació sanitària, pot:
Incloure-hi les malalties emergents o exòtiques que siguin considerades de notificació obligatòria.
Excloure’n les malalties que, tenint en compte els progressos fets a escala internacional en la lluita contra aquestes malalties, ja no siguin considerades de notificació obligatòria.
Article 56
De les disposicions financeres per a determinades malalties en el marc d’un programa nacional d’eradicació 1. En relació amb les malalties a què fa referència l’article 8, es pot decidir el finançament de programes nacionals, que han d’estar sota la responsabilitat del cap del Servei Oficial de Salut i Protecció Animals, per a la prevenció, l’eradicació i la lluita contra aquestes malalties.
El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries per a l’aplicació d’aquest article i, en concret pel que fa a:
Les malalties que formen part d’un programa nacional d’eradicació.
Les condicions d’obtenció, per part dels propietaris d’animals, de la contribució de l’Estat per a l’eradicació d’aquestes malalties.
La contribució de l’Estat i els diferents serveis oferts pel Servei veterinari de salut i protecció animals en el marc d’aquestes eradicacions.
Capítol segon. Disposicions relatives al finançament de les inspeccions veterinàries i dels controls d’animals vius i de productes d’origen animal
Secció primera. Taxa pels serveis de registre animal
Article 57
Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa De conformitat amb el que estableix l’article 6 d’aquesta Llei, el qual regula l’obligació d’identificació i registre dels animals, s’estableix la taxa per la inscripció en els esmentats registres oficials d’animals.
Article 58
Fet generador Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tramitació i el registre de la tinença d’animals.
Article 59
Obligats tributaris Són obligats tributaris al pagament d’aquesta taxa tots els propietaris o posseïdors d’animals que sol·liciten o resulten obligats a identificar-los i registrar-los de conformitat amb el que estableix l’article 6 d’aquesta Llei.
Article 60
Exempcions Estan exemptes del pagament de la quota tributària d’aquesta taxa, sense perjudici de l’obligació de registre, les circumstàncies següents:
La tinença de gossos que procurin una assistència terapèutica, preventiva o d’acompanyament de persones amb discapacitats i que seran degudament registrats per aquesta finalitat.
La tinença de gossos destinats a tasques de salvament, recerca, detecció d’explosius i similars, propietat dels estaments públics andorrans o de particulars que prestin aquests serveis quan col·laborin de forma habitual i periòdica amb els referits estaments públics.
Les declaracions de baixes, canvis de residència i canvis en el sistema o codi d’identificació dels animals.
La prova segons la qual es gaudeix d’exempció correspon a l’administrat.
Resulta imprescindible presentar, en el moment de la sol·licitud de registre de l’animal, la documentació necessària a l’efecte d’acreditar les circumstàncies que en motiven l’aplicació.
Article 61
Acreditació de la taxa La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, quan es presenta la sol·licitud que inicia el procediment de registre de l’animal, que no es duu a terme o tramita fins que no se n’ha efectuat el pagament.
Article 62
Quota tributària La quota tributària és la quantitat fixa, per cada registre que s’efectua, de 8,00 €.
Secció segona. Taxa pels serveis d’autorització sanitària
Article 63
Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa De conformitat amb el que estableix l’article 14 d’aquesta Llei, pel qual es regula l’obligació de l’obtenció d’una autorització sanitària administrativa i la inscripció en el Registre Sanitari del Principat d’Andorra, s’estableix aquesta taxa, que grava la tramitació de l’esmentada autorització sanitària administrativa, així com la tramitació de la inscripció en el Registre Sanitari del Principat d’Andorra.
Article 64
Fet generador 1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la prestació per part del ministeri encarregat de la salut pública dels serveis següents:
Inspecció sanitària oficial.
Estudis, informes i elaboració de propostes de resolució.
Comprovació de dades.
Tramitació administrativa.
Els serveis consignats en l’apartat 1 es presten per donar compliment als actes o les activitats següents:
L’autorització sanitària per al funcionament dels establiments i altres centres o instal·lacions, així com la revalidació periòdica de l’autorització i les seves ulteriors modificacions per trasllat de domicili comercial, modificació d’activitats, canvi de titular administratiu o canvi de nom comercial.
Les actuacions de control sanitari sobre els establiments i altres centres o instal·lacions durant el període de tramitació de l’autorització administrativa.
Les anotacions o qualsevol acte d’inscripció en el Registre Sanitari del Principat d’Andorra (RSPA) en l’àmbit de les activitats alimentàries.
L’expedició dels documents administratius corresponents a controls sanitaris, registres, anotacions i autoritzacions.
Article 65
Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la tramitació de l’expedient d’autorització sanitària administrativa o les persones que resultin afectades o beneficiades personalment pel servei prestat o l’activitat realitzada que en constitueixi el fet generador.
Article 66
Acreditació de la taxa La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, quan es presenta la sol·licitud que inicia l’actuació o l’expedient. La justificació de l’abonament de la taxa és un requisit necessari per a la tramitació de l’expedient.
Article 67
Quota tributària 1. L’import de la quota tributària pels serveis de tramitació d’actuacions administratives obligades per la normativa vigent és diferent en cada cas:
Per la tramitació d’autoritzacions sanitàries administratives, seguides o no d’inscripció o anotació al Registre Sanitari del Principat d’Andorra (RSPA):
- Si suposa una activitat de control sanitari in situ, en el domicili de l’establiment o el servei: 185,00 €.
- Si no comporta l’activitat de control sanitari in situ, en el domicili de l’establiment o el servei: 75,00 €.
Per la tramitació de renovacions o noves inscripcions o anotacions al Registre Sanitari del Principat d’Andorra (RSPA), sense l’existència prèvia d’un acte d’autorització:
- Si comporta una activitat de control in situ, en el domicili de l’establiment o el servei: 132,00 €.
- Si no comporta l’activitat de control sanitari definida al punt a) anterior: 78,00 €.
- Expedició de certificacions oficials d’arxius, d’anotacions i de registres de l’RSPA: 20 € per cada certificat expedit.
Quan es duen a terme simultàniament dues o més actuacions administratives, soles o combinades entre elles, en interès d’un mateix sol·licitant, i el contingut de l’acte s’entén com a unitari, es cobra la quota d’un sol acte, atenent el cost del servei més elevat, excepte en el cas del darrer paràgraf de l’apartat b) del punt 1 anterior, que es cobra per cada certificat emès.
Secció tercera. Taxa pels serveis de control sanitari oficial en origen: escorxador, altres establiments d’elaboració o transformació de carns i productes d’origen animal
Article 68
Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa D’acord amb el que estableixen els articles 19 i 20 d’aquesta Llei, la taxa grava les actuacions d’inspecció i control sanitaris o veterinaris d’animals i els seus productes derivats, dutes a terme per tècnics facultatius de l’Administració pública, en les fases de producció següents:
Sacrifici d’animals.
Especejament de carns.
En general, el control sanitari de la producció i la transformació d’aliments d’origen animal destinats al consum humà.
Article 69
Fet generador 1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa portar a terme les actuacions d’inspecció i controls sanitaris d’animals i de les carns fresques d’animals destinades al consum humà i altres productes d’origen animal, efectuades pels serveis veterinaris oficials, tant als locals o els establiments de dipòsit, sacrifici, especejament o emmagatzematge radicats en el territori del Principat d’Andorra com als centres habilitats a aquest efecte.
A l’efecte de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control sanitari que componen el fet generador a què es refereix l’apartat 1 són les següents:
Les inspeccions i els controls sanitaris de l’obtenció de carns fresques de les espècies bovina, ovina, caprina, porcina, solípedes equins, conills, aus i caça menor de ploma i pell, efectuats ante mortem i post mortem a l’escorxador.
El control de l’aplicació de les marques de salubritat en els canals, els caps, les llengües, els cors, els pulmons i els fetges i altres vísceres i rebuigs destinats al consum humà, així com el marcatge de les peces obtingudes a les sales d’especejament i tota instal·lació en la qual s’efectuen aquestes operacions.
En general, totes les inspeccions i els controls sanitaris duts a terme als establiments on es duen a terme activitats o operacions de producció i transformació d’aliments d’origen animal destinats al consum humà, des del moment en què així s’estableixi, excepte les relatives a establiments de poca capacitat o que manipulen petites quantitats i duen a terme activitats de venda o presten serveis directament al consumidor final.
El control documental de les operacions realitzades als establiments.
La presa de mostres, les anàlisis de laboratori i les diligències corresponents.
Article 70
Obligats tributaris Són obligats tributaris de la taxa, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques titulars dels establiments on es duen a terme les operacions descrites en l’article anterior.
Article 71
Acreditació de la taxa 1. La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, en el moment en què s’inicien les activitats d’inspecció i control sanitari d’animals i els seus productes derivats als establiments o les instal·lacions en què aquestes activitats es duen a terme, sense perjudici que es pugui exigir el pagament a la bestreta, segons es determini reglamentàriament.
En el cas que es portin a terme diversos controls oficials en un mateix establiment, el total de la taxa que cal percebre s’ha d’efectuar de forma acumulada en l’inici del procés, independentment del moment de l’acreditació de les quotes corresponents, sense perjudici del que estableix l’article 73 d’aquesta Llei.
Article 72
Quota tributària 1. La quota tributària s’exigeix per cada una de les operacions relatives als fets següents:
El sacrifici d’animals.
Les operacions d’especejament.
Altres operacions de producció i transformació d’aliments d’origen animal destinats al consum humà.
Si concorren en un mateix establiment les tres operacions corresponents a les lletres a), b) i c) de l’apartat 1, l’import total de la taxa que cal percebre comprèn el de les quotes de les tres fases acumulades en la forma establerta en l’article 73 d’aquesta Llei.
Les quotes exigibles a l’obligat tributari pel sacrifici d’animals, en les operacions de sacrifici realitzades als escorxadors, es determinen d’acord amb el nombre d’animals sacrificats. Les quotes tributàries relatives a les activitats conjuntes d’inspecció ante mortem, inspecció post mortem, marcatge de canals, caps, llengües, pulmons, fetges i altres, per cada animal sacrificat als establiments o les instal·lacions degudament autoritzats, són les que es determinen en el quadre següent:
Carn de boví:
- Boví adult5,00 € / animal - Boví jove2,00 € / animal b) Solípede equí:3,00 € / animal c) Carn de porcí: animals d’un pes en canal - De menys de 25 kg / canal0,50 € / animal - Superior o igual a 25 kg / canal1,00 € / animal d) Carn d’oví i cabrum: animals d’un pes en canal - De menys de 12 kg / canal0,15 € / animal - Superior o igual a 12 kg / canal0,25 € / animal e) Carn d’aviram, conills i caça menor:
- Aviram del gènere Gallus i pintades0,005 € / animal - Ànecs i oques0,01 € / animal - Gall dindi 0,025 € / animal - Conill de granja0,005 € / animal 4. Les quotes exigibles a l’obligat tributari per les operacions d’especejament a les sales d’especejament de carns es determinen d’acord amb el tonatge de carn. Les quotes tributàries relatives a les activitats d’especejament als establiments o les instal·lacions degudament autoritzats es fixen amb els imports que es determinen en el quadre següent:
Per tona de carn de:
Boví, porcí, solípedes / equí, oví i cabrum3,00 € / tona b) Aviram i conills de granja3,00 € / tona c) Cacera silvestre i caça de cria de:
- caça menor de ploma i de pèl1,50 € / tona - ratites (estruços, emús, nyandús)3,00 € / tona - porc senglar2,00 € / tona - altres remugants2,00 € / tona 5. Les quotes exigibles a l’obligat tributari per les operacions de transformació de carn de cacera es determinen d’acord amb el nombre d’animals transformats. Les quotes tributàries relatives a les activitats de transformació als establiments o les instal·lacions degudament autoritzats es fixen amb els imports que es determinen en el quadre següent:
Caça menor de ploma0,005 € / animal b) Caça menor de pèl0,010 € / animal c) Ratites0,50 € / animal d) Mamífers terrestres:
- porc senglar1,50 € / animal - remugants0,50 € / animal 6. Les quotes exigibles a l’obligat tributari per les operacions de producció de llet i productes lactis es determinen d’acord amb el nombre de tones produïdes. Les quotes tributàries relatives a les activitats de producció i transformació de llets als establiments o les instal·lacions degudament autoritzats es fixa en 1 € per 30 tones i en 0,50 € per tona produïda o transformada posteriorment.
Article 73
Acumulació de quotes Si en un mateix establiment es duen a terme diversos controls oficials a la vegada, es considera que constitueixen una sola activitat i es percep una única taxa. En aquests casos, es cobra la quota d’un sol acte, atenent el cost del servei més elevat.
Secció quarta. Taxa pels serveis d’emissió de certificats oficials sanitaris o veterinaris
Article 74
Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa D’acord amb el que estableix l’article 30 d’aquesta Llei, la taxa grava la tramitació administrativa i l’emissió de certificacions sanitàries oficials d’acompanyament d’aliments i animals que vagin destinats al mercat nacional i internacional.
Article 75
Fet generador 1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tramitació i l’emissió de certificacions sanitàries oficials destinades a garantir per part de l’Administració andorrana que els productes, els animals i, en general, qualsevol altra mercaderia regulada per aquesta Llei són conformes al que estableix la normativa sanitària vigent que els és aplicable.
A l’efecte de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control sanitari o veterinari que componen el fet generador a què fa referència l’apartat 1 són les següents:
Les inspeccions i els controls sanitaris i veterinaris.
El control documental de les operacions realitzades.
L’emissió dels certificats sanitaris o veterinaris oficials.
Article 76
Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques titulars dels establiments que sol·liciten l’emissió dels certificats sanitaris oficials corresponents o que resulten afectades o beneficiades personalment pel servei prestat o l’activitat duta a terme que constitueix el fet generador.
Article 77
Acreditació de la taxa La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, en el moment de recollir la certificació sanitària original a les dependències de l’òrgan o el servei competent oficial, sense perjudici que l’Administració pugui exigir-ne el pagament a la bestreta, segons es determini en cada cas concret.
Article 78
Quota tributària Per cada expedició del certificat sanitari o veterinari, així com per cada còpia, o diligències en el certificat, s’estableixen les quotes següents:
Per cada original amb inspecció o control físic: 18,00 €.
Per cada original sense inspecció o control físic: 7,00 €.
Per cada còpia: 3,00 €.
Secció cinquena. Disposicions d’aplicació comuna
Article 79
Règim jurídic Les taxes establertes en aquest capítol es regeixen per aquesta Llei i per la resta de fonts normatives que per a les taxes estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996.
Article 80
Pagament i gestió 1. La gestió, la recaptació i la liquidació de les taxes s’han de dur a terme seguint els procediments establerts reglamentàriament. El Govern estableix les disposicions i els mètodes que es consideren més adequats i apropiats per a la gestió, la recaptació i la liquidació de les taxes establertes en aquesta Llei.
El pagament de les taxes es fa en efectiu, amb xec o taló de compte o dipòsit bancari, transferència bancària o qualsevol document mercantil equivalent, segons el que estableix l’article 37 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996.
Títol VI. Règim sancionador
Capítol primer. De les infraccions
Article 81
Règim sancionador 1. Definició Són infraccions les accions i omissions, voluntàries o imprudents, contràries a la normativa legal o reglamentària tipificades i sancionades de conformitat amb aquesta Llei.
Garanties a) Ningú no pot ser sancionat per infraccions que, en el moment de produir-se, no constitueixen una infracció administrativa.
La norma sancionadora no és aplicable als supòsits que no s’hi comprenen expressament.
No es pot sancionar més d’una vegada el mateix fet.
En cap cas no es pot imposar una sanció que no estigui prevista per una Llei anterior a la comissió de la infracció. No es pot executar cap sanció si no és en virtut d’una resolució ferma dictada seguint el procediment legal per l’òrgan competent.
Article 82
Infraccions lleus Són infraccions lleus:
La utilització de documentació sanitària defectuosa o incompleta en la tinença, el transport o el moviment d’animals en els casos en què la identificació és obligatòria, en un nombre inferior al 10% de la partida.
El fet de no omplir adequadament la documentació sanitària exigida per a les importacions, les exportacions i els intercanvis d’aliments i, en general, per a qualsevol moviment i transport d’animals i productes, quan no estigui tipificat com a falta greu o molt greu.
La tinença de menys del 10% d’animals, quan la identificació és obligatòria, en relació amb els animals que es posseeixen o en el cas d’animals de producció, en relació amb els que pertanyen a l’explotació, la identificació dels quals està mancada d’algun dels elements establerts en la normativa específica.
La manca de comunicació a l’autoritat competent dels naixements, les entrades o les sortides dels animals de producció d’una explotació o, en general, de les dades i la informació d’interès en matèria de salut pública o sanitat animal, quan aquesta comunicació és exigida per la normativa aplicable, o el retard en la comunicació d’aquestes dades, si és el doble o més del termini establert en la normativa específica.
La comunicació de la sospita d’aparició d’una malaltia o la comunicació d’una malaltia, si ambdós casos es fan fora del termini establert en la normativa vigent, i no estan qualificats com a infracció greu o molt greu.
Les deficiències o omissions en els documents i els registres d’interès en matèria de salut pública o sanitat animal que les disposicions vigents obliguen a portar, sempre que el dit incompliment no estigui tipificat com a falta greu o molt greu.
L’oposició i la manca de col·laboració amb l’actuació inspectora i de control de les administracions públiques, quan no n’impedeixi o en dificulti greument la realització.
Les deficiències o l’omissió de la informació que ha de figurar, d’acord amb la normativa aplicable, en l’etiquetatge dels aliments destinats al consum humà o animal, de les prebarreges, dels additius, de les matèries primeres i, en general, de totes les substàncies o els productes emprats per a l’alimentació humana o animal, que no es puguin qualificar com a infracció greu o molt greu.
L’ús o la tinença, la producció, la fabricació, l’elaboració, la transformació, la manipulació, l’emmagatzematge, la conservació, el condicionament, la distribució, el transport i també la importació, l’exportació, l’intercanvi, la comercialització, la venda o la cessió d’aliments, pinsos, prebarreges, additius, matèries primeres i, en general, qualsevol substància o producte emprat en l’alimentació humana o animal, en condicions no permeses per la normativa vigent, o l’ús dels quals ha estat expressament prohibit o restringit, sempre que no es pugui qualificar com a falta greu o molt greu.
La importació, l’intercanvi o l’exportació, sense ànim de lucre, d’animals, aliments, productes per a l’alimentació animal o productes zoosanitaris diferents dels medicaments veterinaris, quan estiguin prohibits o limitats per raons de protecció de la salut pública o la salut animal, o l’incompliment dels requisits per introduir-los, incloent-hi el control sanitari o veterinari en frontera si és necessari, sempre que se n’hagi fet la publicitat oportuna quan la prohibició o la limitació sigui conjuntural.
L’exercici de qualsevol activitat sense complir els requisits legals o les condicions per a les quals ha estat atorgat o renovat, sempre que això no estigui tipificat com a falta greu o molt greu.
Les simples irregularitats o els mancaments en l’observació de les prescripcions contingudes en aquesta Llei o en les normes de desenvolupament corresponents, sense transcendència directa sobre la salut pública o la salut animal, que no estiguin incloses com a infraccions greus o molt greus.
Article 83
Infraccions greus Són infraccions greus:
La utilització de documentació sanitària defectuosa o incompleta en la tinença, el transport o el moviment d’animals en els casos en què la identificació és obligatòria, en un nombre superior al 10% de la partida.
L’absència de la documentació sanitària exigida per a les importacions, les exportacions i els intercanvis d’aliments i, en general, per a qualsevol moviment i transport d’animals i productes, així com la manca de correspondència d’aquella amb l’origen, la destinació, el tipus d’animals o els productes i l’àmbit territorial d’aplicació, quan no estigui tipificat com a falta molt greu.
La tinença, el transport o el moviment d’animals, la identificació dels quals és obligatòria d’acord amb la normativa aplicable i no pot ser establerta mitjançant cap dels elements d’identificació determinats en la normativa específica d’identificació.
L’inici o l’ampliació de qualsevol activitat regulada per aquesta Llei sense disposar de l’autorització administrativa prèvia i la inscripció en el registre corresponent, si escau.
La falta de comunicació de la mort de l’animal de producció, quan la dita comunicació sigui exigida per la normativa aplicable.
L’ocultació, la manca de comunicació o la comunicació que excedeixi el doble el termini establert de malalties dels animals que siguin de declaració o notificació obligatòria, sempre que no tinguin un caràcter de virulència especial, gravetat extrema i difusió ràpida, ni es tracti de zoonosis.
La falsedat o la falsificació dels registres i els documents d’interès en matèria de salut pública o salut animal que les disposicions vigents obliguin a portar, sempre que el dit incompliment no estigui tipificat com a falta molt greu.
La manca dels llibres de registre que siguin preceptius.
L’oposició, l’obstrucció o la manca de col·laboració a l’actuació inspectora i de control de les administracions públiques, quan n’impedeixi o en dificulti greument la realització, així com el subministrament als inspectors, sabent-ho, d’informació inexacta.
La falsedat en la informació que ha de figurar, d’acord amb la normativa aplicable, en l’etiquetatge dels aliments destinats al consum humà o animal, de les prebarreges, dels additius, de les matèries primeres i, en general, de totes les substàncies o productes emprats per a l’alimentació humana o animal, que no es pugui qualificar com a infracció molt greu.
L’ús o la tinença, la producció, la fabricació, l’elaboració, la transformació, la manipulació, l’emmagatzematge, la conservació, el condicionament, la distribució, el transport i també la importació, l’exportació, l’intercanvi, la comercialització, la venda o la cessió d’aliments, pinsos, prebarreges, additius, matèries primeres i, en general, qualsevol substància o producte emprat en l’alimentació humana o animal, en condicions no permeses per la normativa vigent, o l’ús dels quals ha estat expressament prohibit o restringit quan el dit incompliment comporti un risc per a la salut animal.
La importació, l’intercanvi o l’exportació, amb fins comercials, d’animals, aliments, productes per a l’alimentació animal o productes zoosanitaris diferents dels medicaments veterinaris, quan estigui prohibit o limitat per raons de protecció de la salut pública o la salut animal, o l’incompliment dels requisits per introduir-los, incloent-hi el control sanitari o veterinari en frontera si és necessari, sempre que se n’hagi fet la publicitat oportuna quan la prohibició o limitació sigui conjuntural.
La venda o la posada en circulació, amb destinació diferent al consum humà, d’animals sospitosos o malalts diagnosticats de patir una malaltia que sigui de declaració o notificació obligatòria, o dels seus productes derivats o subproductes, quan se n’hagi establert la prohibició expressa, sempre que no estigui tipificat com a falta molt greu.
L’incompliment o la transgressió de les mesures cautelars adoptades per l’Administració per a situacions específiques, amb la finalitat d’evitar la difusió de malalties o substàncies nocives, quan no estigui tipificat com a falta molt greu.
L’incompliment o la transgressió de les mesures sanitàries adoptades per l’Administració per a la prevenció, la lluita, el control o l’eradicació de malalties o substàncies nocives, o la resistència a executar-les, quan no estigui tipificat com a falta molt greu.
El sacrifici d’animals sense l’autorització corresponent.
El subministrament als animals o l’addició als seus productes derivats, de substàncies amb la finalitat de corregir defectes, mitjançant processos no autoritzats, per ocultar una malaltia o una alteració o per emmascarar els resultats dels mètodes de diagnòstic o detecció de residus.
L’addicció o el subministrament als aliments de substàncies amb la finalitat de corregir defectes, mitjançant processos no autoritzats, per ocultar alteracions i contaminacions o per emmascarar els resultats dels mètodes emprats per detectar-les.
L’abandó d’aliments, d’animals o dels seus cadàvers, de productes o matèries primeres que comportin un risc sanitari per a la salut animal o per al medi ambient.
La manca de desinfecció, desinsectació, desratització i totes les mesures sanitàries que s’estableixin reglamentàriament, d’establiments, centres, explotacions i qualsevol instal·lació o mitjà on es mantinguin aliments, animals vius i, en general, qualsevol producte o mercaderia regulada per aquesta Llei.
L’emissió indeguda per part dels veterinaris i els inspectors oficials, autoritzats o habilitats a aquest efecte, de documents oficials d’acompanyament per als aliments, per als animals i, en general, per a qualsevol producte o mercaderia regulada per aquesta Llei, quan se sospiti l’existència d’una malaltia de declaració o notificació obligatòria, o quan s’hagi confirmat l’existència d’una malaltia de declaració o notificació obligatòria i els productes o animals es trobin localitzats en zones sotmeses a restriccions sanitàries de lliure circulació o moviment, sempre que no estigui qualificat com a falta molt greu.
L’ús indegut de productes zoosanitaris diferents dels medicaments veterinaris per part de les persones responsables d’aplicar-los, quan comporti un risc per a la salut animal i el medi.
La modificació no autoritzada per l’autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals que es van establir per atorgar l’autorització.
Fer una producció per damunt dels límits que permeten les condicions tècniques o estructurals, quan comporti un risc per a la salut pública o animal.
Distribuir productes sense les marques sanitàries preceptives o amb marques sanitàries que no s’adeqüin a les condicions establertes. Utilitzar marques sanitàries o etiquetes d’altres establiments o productors.
Distribuir, emmagatzemar, utilitzar, servir, tenir a la venda o vendre productes passada la data de duració màxima o la data de caducitat indicada a les etiquetes, o manipular aquestes dates.
Les que es produeixin per la manca del compliment dels controls i les precaucions establertes en aquesta Llei i els reglaments d’aplicació corresponents.
L’incompliment per primera vegada dels requeriments específics formulats per l’autoritat competent o pels seus agents, sense perjudici que aquests fets puguin ser constitutius d’infracció penal.
Les que, malgrat ser haver estat qualificades de lleus per aquesta Llei, hagin posat en risc la salut de les persones, la salut dels animals o la salubritat del medi.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.