Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària

La reincidència en la comissió d’infraccions lleus, en el període d’un any.

Les infraccions greus establertes en els apartats 3, 5 i 7 de l’article anterior que puguin comportar un risc per a la salut de les persones.

L’ocultació, la manca de comunicació o la comunicació que excedeixi el doble del termini establert, de malalties dels animals que siguin de declaració o notificació obligatòria, quan tinguin un caràcter de virulència especial, gravetat extrema i difusió ràpida o es tracti de zoonosis.

La fabricació no autoritzada, la falsificació, la manipulació o la utilització fraudulenta de les marques o els sistemes d’identificació dels animals o dels documents d’identificació que els emparen, o dels llibres de registre de les explotacions que estableixi la normativa específica que en reguli la identificació i el registre.

Les infraccions greus establertes pels apartats 10 i 11 de l’article anterior, quan el dit incompliment comporti un risc per a la salut pública.

El subministrament de documentació falsa, sabent-ho, a les autoritats competents o als seus agents.

Les infraccions greus establertes pels apartats 2 i 12 de l’article anterior, quan el dit incompliment comporti un risc per a la salut pública.

La destinació al consum humà d’aliments quan se n’hagi establert la prohibició.

La venda o, simplement, la posada en circulació d’animals sospitosos o malalts diagnosticats de patir una epizoòtia de la qual es pugui derivar la introducció de la malaltia en altres explotacions o zones lliures d’aquesta malaltia, llevat que se n’autoritzi expressament el trasllat a una indústria de transformació de cadàvers o a un centre de tractament i eliminació de residus.

Les infraccions greus establertes en els apartats 14 i 15 de l’article anterior, quan el dit incompliment comporti un risc per a la salut pública.

El sacrifici d’animals sospitosos o afectats per malalties infectocontagioses o parasitàries sense l’autorització corresponent, quan es destinin a consum humà.

Les infraccions greus establertes en els apartats 17 i 18 de l’article anterior, quan el dit incompliment comporti un risc per a la salut pública.

L’abandó d’aliments, d’animals o els seus cadàvers, de productes o matèries primeres que comportin un risc per a la salut pública i la seva tramesa o expedició a destinacions no autoritzades.

Les infraccions greus establertes en l’apartat 22 de l’article anterior, quan el dit incompliment comporti un risc per a la salut pública.

La realització de diagnòstics i anàlisis de malalties sotmeses a programes nacionals d’eradicació per part de laboratoris públics o privats que no estiguin degudament autoritzats i registrats per l’autoritat competent.

L’incompliment repetit dels requeriments específics formulats per l’autoritat competent o pels seus agents.

La represàlia, la coacció, l’amenaça o qualsevol altra classe de pressió feta a l’autoritat sanitària o als seus agents, sempre que no sigui qualificada com una infracció de caràcter penal.

En general, les que malgrat haver estat qualificades de greus per aquesta Llei, hagin produït danys a la salut de les persones, a la salut dels animals o a la salubritat del medi.

Les que, per raó dels elements determinats en aquest capítol, mereixin la qualificació de molt greus o les infraccions a les quals la qualificació com a faltes lleus o greus no sigui procedent.

La reincidència en la comissió d’infraccions greus en els darrers dos anys.

Les infraccions greus prescriuen en el termini de dos anys a partir del dia en què cessa l’acció o omissió sancionable.

Les infraccions molt greus prescriuen en el termini de tres anys a partir del dia en què cessa l’acció o omissió sancionable.

Altrament, i com a sanció complementària, l’autoritat competent, en cas de risc per a la salut pública o animal, pot acordar el comís de les mercaderies i, si escau, la seva destrucció.

Regles per a la imposició de les sancions:

Contra l’acte administratiu de qualsevol mesura cautelar que s’adopti, se’n pot fer recurs sense efectes suspensius, que es tramita en peça separada a l’expedient sancionador.

Les actes dels serveis oficials gaudeixen de la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

La resolució dictada en l’expedient sancionador es pot recórrer d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i la reglamentació vigent en matèria de procediment sancionador.

Un cop les sancions previstes en l’article 87 d’aquesta Llei esdevenen fermes i definitives, els és aplicable el que estableix l’article 58 i següents de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, en relació amb el seu cobrament.

Reglament de les campanyes de sanejament ramader dins el territori del Principat d’Andorra, del 19 de novembre del 1992, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 25 de novembre del 1992, núm. 48, any 4.

Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 28 de juny del 2000, núm. 35, any 12.

S’entén que la referència que l’article 60 del Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà, del 17 d’octubre del 2007 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 24 d’octubre del 2007, núm. 44, any 11), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que les referències que l’article 23 del Reglament pel qual s’estableixen les regles per a la prevenció, el control i l’eradicació de certes encefalopaties espongiformes transmissibles, del 17 de juliol del 2002 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 24 de juliol del 2002, núm. 56, any 14), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 30 del Reglament pel qual s’estableixen les normes relatives als manipuladors d’aliments, del 6 de novembre del 2002 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 13 de novembre del 2002, núm. 86, any 14), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 129 del Reglament pel qual es regulen les activitats alimentàries, del 12 de juliol del 2000 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 19 de juliol del 2000, núm. 38, any 12), modificat pel Reglament del 30 d’abril del 2003 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 7 de maig del 2003, núm. 37, any 15), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 46 del Reglament pel qual s’estableixen les condicions tècniques i higienicosanitàries per a les activitats de fabricació, elaboració, distribució, comercialització i servei de plats preparats, del 27 d’abril del 2005 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 4 de maig del 2005, núm. 39, any 17), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 12 del Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l’autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l’exercici de l’art de la caça, del 28 de setembre del 2005 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 5 d’octubre del 2005, núm. 80, any 17), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 15 del Reglament pel qual s’estableixen els principis, les disposicions, i els procediments relatius a la seguretat alimentària, del 2 de desembre del 2009 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 9 de desembre del 2009, núm. 88, any 21), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, i a la Llei per la qual es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, del 31 de juliol del 1985, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 11 del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, del 2 de desembre del 2009 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 9 de desembre del 2009, núm. 88, any 21), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, i a la Llei per la qual es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, del 31 de juliol del 1985, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 14 del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques per a l’organització dels controls oficials dels productes d’origen animal, del 2 de desembre del 2009 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 9 de desembre del 2009, núm. 88, any 21), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.

S’entén que la referència que l’article 10 del Reglament relatiu a la higiene dels aliments, del 2 de desembre del 2009 (publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 9 de desembre del 2009, núm. 88, any 21), fa a la Llei general de sanitat del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, i a la Llei per la qual es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, del 31 de juliol del 1985, es fa també a aquesta Llei en funció del cas examinat.