La política del Principat d’Andorra en matèria de joc d’atzar i apostes ha estat sempre en el sentit d’aplicar el principi de prohibició general d’aquestes activitats. Per aquest motiu, la Llei de regulació dels jocs d’atzar prioritza el seu articulat amb l’objectiu d’adoptar polítiques de prevenció i tractament de la ludopatia en el marc legal del joc i, estableix disposicions específiques destinades als col·lectius de població que han de tenir, per protegir-los, l’accés al joc restringit o prohibit, per tal de minimitzar els possibles efectes perjudicials del joc en la nostra societat.

Per altra banda, la Llei no obvia l’altre pilar fonamental en tota regulació del joc com és la concreció de mesures per lluitar contra el frau i el blanqueig de capitals, entenent aquests dos àmbits com a problemàtiques associades al joc, i en concret, a les males pràctiques d’aquest mateix joc. En aquest sentit, esdevindrà una eina indispensable per a la protecció eficaç d’aquests aspectes l’entitat reguladora i de control creada per aquesta Llei, juntament amb els organismes consultius que s’han previst que interaccionin amb la mateixa entitat.

Els jocs d’atzar s’han desenvolupat considerablement als estats veïns, i més encara en la majoria dels estats occidentals, dins un context d’economia globalitzada. L’oferta de jocs als països del nostre entorn és àmplia i diversa i hi ha múltiples modalitats de joc, unes ja existents a Andorra de forma desregulada i d’altres com els jocs de casino que cal regular, igual que es va fer en el seu moment per a l’activitat del bingo. La presència d’aquest tipus d’infraestructura ha esdevingut un element essencial d’atractiu turístic, del qual Andorra vol disposar per diversificar també la seva economia.

Sota l’efecte de les pràctiques dels estats veïns i el desenvolupament dels jocs i les apostes en línia, i cohabitant amb la normativa descrita, l’oferta d’aquestes activitats al Principat d’Andorra ha anat penetrant progressivament, beneficiant-se d’una relativa tolerància tant social com dels poders públics, malgrat no disposar d’un marc jurídic específic, perquè solament el joc del bingo ha estat objecte de regulació, mitjançant la Llei del 28 de novembre de 1996, desenvolupada pel Reglament del 31 de desembre del mateix any, i recentment modificada per la Llei 28/2012, del 18 d’octubre del 2012. Per aquests motius, i més enllà de la regulació de les activitats que de facto ja es troben implantades, esdevé igualment necessari que, depenent l’economia del país en part del turisme, es pugui completar l’oferta turística amb la proposta lúdica del casino.

Per altra banda, com que ni els jocs d’atzar ni les apostes no són una activitat comercial o un servei ordinari, s’imposa que siguin objecte d’una regulació estricta, tendent prioritàriament a la protecció dels usuaris dels establiments de jocs i de les referides pràctiques, tot mantenint de forma paral·lela la cooperació internacional contra el crim i el blanqueig de capitals, matèries que afecten l’ordre públic i la seguretat pública i, com no podia ser d’una altra forma, també vigilant la protecció de la salut dels grups socials més vulnerables a la influència de l’activitat del joc. Així, aquesta Llei, pel que fa a les activitats de joc, s’ha plantejat els objectius següents: sotmetre a la Llei tant els jocs estrangers com els autòctons que actualment es desenvolupen al Principat d’Andorra sense cobertura legal; procedir a l’adaptació a la nova normativa dels jocs autoritzats, el bingo i el quinto; facultar la presència al territori d’un casino com a establiment de joc presencial; i finalment, regular el joc en línia.

Aquesta Llei té la vocació d’esdevenir un marc jurídic clar, coherent i estructurat que reguli la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar. Amb aquest propòsit, la Llei ha distingit sis categories d’operadors de jocs d’atzar, cadascuna en funció de les modalitats de jocs d’atzar que exploti, diferenciant-les en funció de jocs d’atzar pur, de sorteig o presortejats i jocs mixtos d’atzar i habilitat, tant d’apostes com de taula. La regulació comprèn tant el joc presencial com el joc en línia, i estableix l’autorització dels jocs, mitjançant diferents classes de llicències, en funció de l’explotació dels jocs d’atzar, la seva comercialització o distribució i les activitats professionals vinculades.

La Llei se subdivideix en sis títols. El títol I està destinat a establir tant l’objecte com l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com les definicions i l’atribució de les categories d’operadors de les activitats de jocs d’atzar.

El títol II conté les disposicions necessàries per al lliurament de les diferents classes de llicències que es preveuen, i que en funció de les activitats del joc explotades, els operadors hauran d’obtenir abans d’iniciar les seves respectives activitats.

El títol esmentat, mitjançant 13 capítols, desenvolupa tant els principis generals de les característiques que han de tenir les llicències i la seva durada, com les condicions, tant per a la formalització de la sol·licitud d’autorització, com per a l’obtenció de les mateixes llicències, les seves eventuals renovacions i la regulació de les modificacions que poden sobrevenir un cop obtinguda l’autorització per part de l’entitat reguladora del joc a Andorra.

Aquest títol fa una menció especial als requisits i les obligacions específics exigibles al sol·licitant de les llicències de joc en línia per prevenir i evitar, entre d’altres, les activitats fraudulentes i criminals, en particular el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, amb el propòsit d’obtenir la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions de jocs d’atzar.

El títol III de la Llei defineix les polítiques preventives destinades a evitar el joc excessiu o patològic i protegir els grups de risc i els més vulnerables, com ara els menors d’edat, les persones amb risc de pobresa que reben ajuts socioeconòmics, i les persones sobre les quals han recaigut restriccions d’accés als establiments del joc per decisió judicial o que han exercit el seu dret a auto limitar-s’hi l’accés.

Amb la voluntat que les pràctiques o les activitats de joc desenvolupades a l’empara d’aquesta Llei assoleixin la qualificació de joc responsable, les activitats de joc han estat regulades des d’una visió integral de responsabilitat social corporativa, considerant el joc com un fenomen complex en què s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, d’intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.

La regulació de les mesures de protecció dels consumidors, l’accés a les sales, així com la protecció de certs públics, i la condició de participació en els jocs d’atzar, com també la regulació de la publicitat dels jocs, queden compresos en el títol III en qüestió, el qual preveu un servei d’informació i assistència als jugadors.

El control de la publicitat dels jocs que es realitzin esdevé un aspecte clau en la protecció del consumidor. En aquest sentit, cal un control eficient de la publicitat dels jocs, per impedir la publicitat, el patrocini o la promoció que no hagi estat degudament habilitada o autoritzada pel regulador del joc a Andorra. El control aplicat sobre la publicitat dels jocs ha de fer més atractiva l’oferta del joc legal, i dissuadir l’usuari de les pràctiques no autoritzades, amb la finalitat d’obtenir una activitat de joc responsable.

Mitjançant el títol IV, la Llei crea l’entitat reguladora i de control del joc, la qual queda configurada sota la denominació del Consell Regulador Andorrà del Joc. Gaudeix de personalitat jurídica pròpia i es qualifica d’autoritat administrativa. Se li atorga la competència de desenvolupar la regulació i el control de l’oferta de jocs d’atzar al Principat d’Andorra.

Entre les seves funcions, es preveu que pugui subscriure convenis amb les autoritats de regulació de jocs d’altres estats per intercanviar els resultats dels controls realitzats pels respectius organismes de control i de regulació del joc, així com per establir sistemes de col·laboració en el control del joc amb els mateixos organismes. Aquesta autoritat administrativa també disposa de la facultat de subscriure convenis amb els operadors que fins ara han estat comercialitzant els seus productes de joc sense regulació específica, a fi de preservar la continuació de les seves activitats al Principat d’Andorra. Aquesta facultat queda regulada mitjançant la disposició addicional tercera.

En definitiva, el Consell Regulador Andorrà del Joc actua per limitar tant l’oferta com el consum; controlar l’activitat dels operadors; prevenir comportaments patològics; i detectar i sancionar actituds infractores.

A través del dit organisme, la Llei exigeix l’homologació dels sistemes tècnics dels jocs i imposa la realització d’auditories, tant comptables com de procediment i de gestió. Aquest procés es preveu permanent.

La Llei preserva que els sistemes tècnics dels jocs garanteixin la identitat dels usuaris i alhora la seva confidencialitat; el correcte funcionament dels jocs; l’autenticitat de les apostes; l’autenticitat dels premis; i el repartiment efectiu dels mateixos premis.

Seguint els preceptes normatius d’aquesta Llei, el control dels operadors s’efectua de forma externa, mitjançant auditories i inspeccions, i interna, pel mateix operador, enregistrant totes les seves operacions.

La Llei preveu per a l’organisme regulador, en tant que autoritat administrativa, l’obligació de lluitar contra el joc il·legal i controlar el joc autoritzat. Amb aquestes finalitats, la Llei del joc estableix que el Consell Regulador Andorrà del Joc pugui interaccionar amb la Unitat d’Intel·ligència Financera, amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances, amb l’Agència Andorrana de Protecció de Dades i amb Andorra Telecom, SAU, a fi de desenvolupar les seves funcions.

La composició del Consell Regulador Andorrà del Joc, per tal d’optimitzar els recursos ja existents a la mateixa Administració, es nodreix de les estructures dels ministeris encarregats de finances, interior, salut, benestar, economia, turisme i cultura, coordinats per intervenció d’un director i un secretari generals. De forma optativa, el Govern pot nomenar dos membres de lliure designació.

El Consell Regulador Andorrà del Joc està sotmès al control financer dirigit per la Intervenció General d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques, degudament fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, i obté els seus recursos essencialment de les assignacions pressupostàries de l’Estat que s’estableixin, dels béns i drets que constitueixin el seu patrimoni i de les taxes que recapti en aplicació d’aquesta Llei.

Atenent les especificitats de la fiscalitat sobre les activitats del joc d’atzar, el títol V defineix i determina les disposicions fiscals sobre l’activitat del joc d’atzar, englobant diferents tipus de tributs, com ara, per una part, els impostos sobre el joc, i per l’altra, les taxes per a la gestió administrativa del joc d’atzar.

Els tributs sobre el joc permeten mantenir un control estricte sobre aquesta activitat i a l’ensems reunir recursos per a finalitats de tipus social. Entre aquestes últimes, no només es troba l’adopció de mesures preventives de les patologies que puguin derivar del joc, sinó també, i fonamentalment, l’atenció a una pluralitat de finalitats que beneficien els sectors més desprotegits, o les activitats que són mereixedores de més suport públic pels beneficis que reporten al conjunt de la societat. En qualsevol cas, el 60% de la tributació provinent de les activitats del joc presencial s’ha de destinar a projectes o actuacions en benefici de la societat, per ajudar els sectors socialment marginats i potenciar l’educació, la investigació, la cultura i la seguretat social.

L’estructura dels tributs és la mateixa que estableix la Llei per a les diferents llicències previstes. Però la característica fonamental és una tributació raonable, que incentivarà que el nostre Principat diversifiqui l’oferta lúdica associada al turisme, la qual cosa beneficiarà l’activitat econòmica i l’ocupació en general.

El títol VI correspon al règim sancionador. El Consell Regulador Andorrà del Joc, davant la constatació de les eventuals infraccions, instrueix els expedients sancionadors i proposa al Govern la sanció corresponent.

La decisió governativa pot ser recorreguda directament davant de la jurisdicció administrativa.

En el procediment contenciós es preveu la competència de la jurisdicció administrativa.

La disposició addicional primera determina el desplegament reglamentari necessari per possibilitar l’atorgament de les llicències previstes en el títol II de la Llei.

La disposició addicional segona estableix que el Govern haurà de procedir a l’aprovació del Reglament establert a l’article 65, relatiu a la constitució del “Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar” i al “Registre de Persones Vinculades a Operadors de Jocs d’Atzar”, en el termini màxim d’un any a partir de la publicació de la Llei.

La disposició addicional tercera atorga al Consell Regulador Andorrà del Joc la facultat d’establir convenis amb les entitats que històricament han comercialitzat jocs d’atzar (de sorteig i presortejats) de loteria o jocs d’apostes provinents d’altres estats. El propòsit és regular la continuïtat de la comercialització dels productes esmentats de joc d’atzar, dotant de seguretat jurídica tant els usuaris com els mateixos operadors.

La disposició addicional quarta estableix la prohibició d’entrar loteries de qualsevol Estat en territori andorrà si no disposa de la preceptiva llicència com a operador titular de les loteries a comercialitzar. Es creua una excepció sempre que el valor facial del conjunt de la loteria entrada no superi els 100 euros i sigui per a ús personal.

La disposició addicional cinquena delega al ministeri encarregat de finances la gestió, la inspecció i la recaptació de l’impost sobre l’activitat del joc i atorga la potestat sancionadora a aquest ministeri pel que fa a l’àmbit tributari d’aquesta Llei.

La disposició addicional sisena imposa el caràcter supletori a la llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.

La disposició addicional setena reconeix únicament a l’Estat andorrà la possibilitat d’explotar activitats de joc d’atzar pur de sorteig o presortejats, entre els quals les loteries d’àmbit nacional.

La disposició addicional vuitena estableix que els operadors i els distribuïdors de jocs d’atzar, en tant que subjectes obligats, estan sotmesos al compliment de les disposicions de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

Pel que fa a les disposicions transitòries, són quatre i regulen respectivament la vigència de les autoritzacions d’explotació de sales de joc de bingo, el termini de constitució del Consell Regulador Andorrà del Joc a partir de la promulgació de la Llei, l’avaluació del procés d’obertura a les activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra i, la base de tributació i el tipus de gravamen per a les activitats de joc realitzades al bingo presencial, mentre no s’hagin extingit les autoritzacions d’explotació actualment vigents per a les sales de joc de bingo.

Pel que fa a les disposicions derogatòries, incideixen en el Decret dels Veguers del 30 d’octubre de 1929 i en la legislació vigent relativa al joc del bingo.

En darrer terme, les set primeres disposicions finals tendeixen a assegurar l’aplicació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme; la preservació dels jocs d’atzar organitzats per la Consòrcia dels Casats d’Andorra la Vella els Dimecres de Cendra; la no-subjecció de l’activitat de joc d’atzar a l’impost general indirecte; l’exempció de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i de l’impost sobre la renda de les persones físiques pel que fa als premis procedents dels jocs d’atzar autoritzats; i l’exempció de l’impost sobre societats pel que fa al Consell Regulador Andorrà del Joc.

La disposició final vuitena introdueix una modificació a la Llei contra el tabaquisme passiu ambiental per eximir de la prohibició de fumar a les sales de joc dels casinos i els bingos, i la disposició final novena concreta l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1 / Disposició general

Està prohibida la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sigui pel mitjà que sigui, a excepció dels jocs d’atzar que reglamentàriament es desenvolupin a partir de cadascuna de les modalitats definides i que hagin estat autoritzats a l’empara de la preceptiva llicència atorgada en virtut d’aquesta Llei.

Article 2 / Objecte

L’objecte de la Llei és regular l’activitat del joc d’atzar al Principat d’Andorra, determinant l’oferta i el consum dels jocs d’atzar, així com garantir el control de la seva explotació amb la finalitat de:

Prevenir el joc excessiu o patològic, protegir els drets dels menors d’edat i dels grups de risc, així com salvaguardar els drets dels participants i dels operadors en els jocs d’atzar.

Assegurar la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions del joc d’atzar.

Prevenir i perseguir les activitats fraudulentes o criminals, com el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, i garantir l’ordre públic en l’àmbit de l’activitat del joc d’atzar.

Vetllar pel desenvolupament equilibrat i sostenible dels diferents tipus de joc d’atzar amb l’objectiu d’evitar qualsevol desestabilització dels sectors econòmics i socials afectats.

Article 3 / Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén a totes les modalitats de joc d’atzar que determina, a cada tipus de joc d’atzar del qual derivin, als operadors que siguin llicenciats per a la seva explotació al Principat d’Andorra d’acord amb les categories establertes i als jugadors que les practiquin.

Igualment, queden vinculades per l’aplicació d’aquesta Llei totes les activitats relacionades amb el joc d’atzar que, de forma directa o indirecta, intervinguin en alguna modalitat no compresa en cap de les categories establertes, però que suposi arriscar béns o drets avaluables en una activitat on intervé l’atzar, inclús de manera accessòria, a canvi de rebre una contraprestació de qualsevol tipus, d’acord amb la definició de “joc d’atzar” de l’article 4.

Són també de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

Les activitats de joc d’atzar transfrontereres, és a dir, les que duen a terme les persones físiques o jurídiques establertes al Principat d’Andorra i que desenvolupen la seva activitat per mitjans físics o telemàtics fora del Principat d’Andorra. Igualment, les activitats de joc d’atzar que realitzin persones físiques o jurídiques fora del Principat d’Andorra que organitzin o ofereixin activitats de jocs d’atzar per mitjans físics o telemàtics al Principat d’Andorra.

Les activitats de publicitat, promoció i patrocini relatives a les activitats del joc d’atzar.

Totes les activitats econòmiques, com prestacions de servei, venda, equipaments, relacionades directament amb l’activitat del sector del joc d’atzar al Principat d’Andorra.

Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

Els jocs d’atzar o competicions assimilables de simple oci, passatemps o esbarjo que constitueixin usos socials, sempre que no produeixin transferències econòmiques, llevat del preu per la utilització dels mitjans necessaris per al seu desenvolupament i quan aquest preu no constitueixi en cap mesura benefici econòmic per al promotor o els operadors.

Els concursos definits com una prova o competició que requereixi saviesa, coneixement, astúcia o aptituds dels jugadors, sense que hi hagi intervenció de l’atzar. Els concursos amb intervenció de l’atzar definits a l’article 4 són expressament regulats per aquesta Llei.

Les màquines recreatives o aparells assimilables, enteses com les que, per al sol entreteniment de l’usuari i a canvi del preu de partida, ofereixen al jugador únicament un temps d’utilització, sense que hi hagi cap tipus de premi o compensació en metàl·lic, en espècie o en forma de punts bescanviables, així com les màquines que, com a únic al·licient addicional i únicament en funció de l’habilitat del jugador, ofereixen la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial, sigui en forma de perllongació de la mateixa partida o altres d’addicionals, que en cap cas no poden ser bescanviables per diners o espècie.

Les loteries de promoció o publicitàries promogudes des de l’estranger, sempre que el sorteig no es faci al Principat d’Andorra.

Article 4 / Definicions

De les modalitats de jocs d’atzar

Per a l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, s’entén per “joc d’atzar” qualsevol joc en què s’arrisquen béns o drets de qualsevol naturalesa, amb la conseqüència, sigui de la pèrdua del bé o el dret posat en joc d’almenys un dels jugadors, sigui del guany amb el benefici d’almenys un dels jugadors, i per al qual l’atzar és un element, encara que sigui accessori, en el desenvolupament del joc i la determinació del guanyador o la fixació del guany.

La Llei distingeix quatre grans modalitats de jocs d’atzar, que es poden subdividir d’acord amb la llicència corresponent:

Joc d’atzar pur: joc basat exclusivament en la sort, pel qual s’anuncia un guany en funció del resultat, sigui quina sigui la naturalesa o l’import d’aquest guany, i on la participació queda condicionada per una aportació financera prèvia del jugador, de qualsevol forma. Els jocs d’atzar pur poden ser de sorteig o presortejats.

Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort, pel qual es realitza un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, bitllet o butlleta en què el posseïdor del títol, bitllet o butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és guanyador del premi prèviament establert.

Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de nombres o signes.

En els de preassignació, el jugador adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes.

En els d’elecció personal de nombres, el jugador selecciona i marca sobre un títol, bitllet o butlleta els números escollits dintre les combinacions possibles.

Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort, on la combinació del títol, bitllet o butlleta adquirit ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, o perquè en mostrar-se el resultat, aquest resultat determini el posseïdor com a guanyador. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats en butlleta o mitjançant qualsevol mecanisme automatitzat.

Joc mixt d’atzar i habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte on arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres segons el qual el qui resulta que s’equivoca o no té encert, perd els diners arriscats en benefici d’una o altres persones.

Els jocs mixtos d’atzar i habilitat poden estar basats en l’habilitat de l’actuació del jugador, o basats en esdeveniments externs a l’acció del jugador, però on la sort, tot i intervenir, no és exclusivament determinant del resultat. Poden ser de dos categories, joc d’aposta i joc de taula.

Joc d’aposta: joc en el qual cada jugador arrisca un import, el qual produeix un guany o una pèrdua que no depèn de la seva actuació sinó de la verificació d’un fet incert que sobrevé o succeeix sense la intervenció d’aquest jugador, però sobre el qual el jugador hi fa intervenir la seva habilitat, coneixement o una altra qualitat intel·lectual que entén que pot determinar el resultat.

Aquestes poden ser: apostes esportives, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició esportiva legalment organitzada; apostes hípiques, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició hípica legalment organitzada; altres apostes, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició diferent a les anteriors mencionades legalment organitzada.

Els jocs d’aposta poden ser d’aposta mútua, de contrapartida o d’intercanvi.

Els d’aposta mútua són els jocs en els quals un organitzador intervé en tant que intermediari entre diversos jugadors que juguen els uns contra els altres i les apostes són recollides i repartides mutualment entre els guanyadors, després de la retenció dels imports de qualsevol naturalesa previstos per la legislació i la reglamentació vigents. Les despeses vinculades a l’organització del joc i els beneficis obtinguts després de les obligacions anteriors s’atribueixen a l’organitzador. L’organitzador de l’aposta mútua té un rol o una intervenció neutra i no participativa en relació amb els resultats de l’aposta.

Els d’aposta de contrapartida són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un operador de joc d’atzar i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que l’operador hagi validat prèviament.

Els d’aposta d’intercanvi són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un altre o uns altres jugadors, un organitzador hi intervé en tant que intermediari entre els diferents jugadors, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que es dedueixi del sistema d’intercanvi d’apostes. L’organitzador actua com a intermediari i garant de les quantitats apostades entre tercers, descomptant la comissió o el corretatge autoritzats que li corresponguin.

Joc de taula: joc basat en l’atzar i en les habilitats o els coneixements dels jugadors que posteriorment a la intervenció de l’atzar, decideix, tenint en compte la conducta dels altres jugadors, una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.

Els jocs de taula poden ser de cercle o de contrapartida.

En els de cercle, els participants s’enfronten els uns contra els altres.

En els de contrapartida, el jugador juga contra l’operador que ofereix el joc d’atzar, i decideix una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.

Als efectes d’aquesta Llei es consideren “jocs de taula de contrapartida” quan s’arrisca diners contra un operador, o contra tercers mitjançant un operador, en un joc d’atzar pur de sorteig d’elecció de nombres marcat sobre un tapet o anàleg, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dipositat a l’elecció guanyadora pel coeficient que l’operador hagi determinat prèviament o s’hagi establert pel corresponent reglament del joc.

Concursos amb intervenció d’atzar: s’entén per “concursos amb intervenció d’atzar” la modalitat de joc en què l’oferta, el desenvolupament i la resolució es realitzen en viu o per un mitjà de comunicació, ja sigui per mitjans televisius, radiofònics, telemàtics o altres, sempre que l’activitat de joc estigui connexa o subordinada a l’activitat principal. En aquesta modalitat de joc, per tenir dret a l’obtenció d’un premi, en metàl·lic o en espècie, la participació es duu a terme directament mitjançant un desemborsament econòmic, o bé mitjançant trucades telefòniques, enviaments de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional, i és indiferent el fet que en l’adjudicació dels premis hi intervingui, no només l’atzar, sinó també la superació de proves de competició o de coneixement o destresa.

Als efectes d’aquesta definició, en queden exclosos els concursos en els quals, encara que hi hagi premi, el concursant no fa cap tipus de desemborsament econòmic per participar-hi.

Es considera “desemborsament econòmic” el dut a terme, ja sigui directament o per mitjà de trucades telefòniques, enviament de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional.

Rifes, quinto tradicional i loteries de promoció o publicitàries.

Rifes: s’entén per “rifa” la modalitat de joc consistent en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar, per un mateix o per tercers, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar calgui fer una aportació econòmica. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests béns, sempre que no siguin premis dineraris.

Rifes itinerants: són les rifes que se celebren durant les festes tradicionals o altres esdeveniments puntuals de les parròquies del Principat d’Andorra. El valor dels objectes de les rifes itinerants no pot sobrepassar els 2.000 euros per dia.

Quinto tradicional: joc del bingo organitzat per les entitats culturals, esportives, benèfiques i recreatives, amb la finalitat de recaptar fons per desenvolupar les seves activitats no lucratives, el premi del qual no és dinerari. La sessió del quinto és de 5 partides. Només hi pot haver una sessió per dia. El joc del quinto es pot practicar durant el període que va des de l’1 de desembre fins al 15 de gener de l’any següent.

Loteries de promoció o publicitàries: s’entenen com a tals els sortejos celebrats al Principat d’Andorra o a l’estranger per un operador llicenciat a Andorra que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un establiment, d’un producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum d’un producte o servei sense sobrepreu ni cap tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, i exigeixen, si escau, la condició de client de l’entitat objecte de la publicitat o promoció.

Altres definicions

Joc d’atzar en línia: joc de qualsevol de les anteriors modalitats d’aquest article on l’activitat es formalitza exclusivament mitjançant un servei telemàtic al públic, del tipus que sigui. No constitueix un joc d’atzar en línia, i s’integra en els jocs d’atzar en llocs físics, el joc enregistrat mitjançant un terminal electrònic dedicat a l’oferta del joc o a la formalització d’apostes i posat a la disposició del jugador de forma presencial en un establiment físic obert al públic.

Compte de jugador en línia: és el compte atribuït a cada jugador per un operador de joc d’atzar en línia per a un o diversos jocs. Recopila la identitat dels jugadors, les apostes, els premis i els guanys vinculats al joc d’atzar, els moviments financers corresponents i els saldos dels havers dels jugadors prop de l’operador.

Casino: establiment en què són explotats jocs mixtos d’atzar i habilitat de forma presencial, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida i màquines d’atzar oneroses, per als quals aquest tipus d’establiment ha estat degudament autoritzat, i en el qual es poden organitzar paral·lelament activitats socioculturals com representacions, exposicions, congressos i activitats de restauració, o altres que contingui la llicència que hagi obtingut l’operador.

Bingo: joc d’atzar pur de sorteig per preassignació de nombres en què es juga sobre un cartró o una targeta preimpresa, jugada sobre un màxim de 90 números, de l’1 al 90, i on els nombres sortits del sorteig han de coincidir amb els del jugador de forma que estiguin col·locats d’una determinada manera en el cartró. El cartró és un bitllet numerat, que pot mostrar-se en suport material, informàtic o telemàtic, mitjançant cartrons físics o virtuals o en màquines de videobingo.

Loteria: s’entén per “loteria” l’activitat de joc d’atzar pur de sorteig o presortejat en què s’atorguen premis en metàl·lic en els casos en què el número o la combinació de números o signes, expressats en el bitllet, la butlleta o el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el determinat mitjançant un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. La loteria s’ha de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació, i el seu suport pot ser material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu.

Participacions de loteria: s’entén per “participacions de loteria” qualsevol fraccionament de bitllet o butlleta o el seu equivalent electrònic de loteria, documentats en un títol, sempre que aquest títol hagi estat degudament identificat i registrat pel regulador a fi de ser comercialitzat a Andorra, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei. Aquest fraccionament, si implica sobrepreu, ha de comptar amb autorització prèvia, i ha de complir els requisits que es determinin en la preceptiva llicència. Als efectes d’aquesta Llei, les participacions han de ser explotades per operadors de joc de la categoria 5.

Màquines d’atzar oneroses: aparells que, a canvi del preu de partida, ofereixen a la persona usuària un temps d’utilització i, eventualment, un premi que depèn d’un programa de joc o de l’atzar.

Equipaments de joc d’atzar: tot equipament que permeti el funcionament del joc d’atzar. A títol enunciatiu i no limitatiu, s’entén per “equipaments de joc d’atzar” les màquines d’atzar oneroses, els programes informàtics de joc o plataformes autoritzades per al joc d’atzar en línia, les taules de joc i els seus complements o qualsevol altre objecte o instrument que tingui una finalitat directa o accessòria amb el joc d’atzar.

Jugador: persona física que intervé voluntàriament en qualsevol de les activitats d’atzar considerades com a joc en aquesta Llei.

Operador: persona física o jurídica que, de manera habitual o no, explota, degudament llicenciada, els serveis de jocs d’atzar, entesos en el marc d’aquesta Llei.

Distribuïdor: persona física o jurídica que comercialitza jocs d’operadors de categoria 3, definits per aquesta Llei.

Entitat reguladora i de control del joc: s’entén per “entitat reguladora i de control del joc” l’organisme públic que, en el marc d’aquesta Llei, aplica la regulació i el control, dissenya i impulsa l’activitat del sector del joc al Principat d’Andorra, sota els principis de sostenibilitat comercial, financera, social i d’ordre públic de l’activitat del joc d’atzar, i que vetlla per la seva transparència i legalitat.

Quantitats jugades: és l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que l’operador pugui obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració.

Producte brut del joc: és l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que els operadors puguin obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració, deduïts els imports dels premis satisfets als jugadors.

Article 5 / Operadors i distribuïdors de jocs d’atzar

Per aplicar aquesta Llei i els seus reglaments, els operadors de jocs d’atzar es divideixen en sis categories, endemés dels distribuïdors:

Operador de joc d’atzar de categoria 1: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs mixt d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses de forma presencial en un casino. S’inclou dins d’aquest apartat tota persona que explota les mateixes activitats de jocs d’atzar a bord d’un vaixell comercial de transport de passatgers de més de 15.000 tones de desplaçament, de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada degudament registrats, dins de locals especials, diferents i separats, on es practiquen els dits jocs d’atzar en les condicions fixades en aquesta Llei i els reglaments aplicables.

Operador de joc d’atzar de categoria 2: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs de bingo, de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat de forma presencial.

Operador de joc d’atzar de categoria 3: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota de forma presencial i/o en línia els serveis de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres.

Operador de joc d’atzar de categoria 4: persona jurídica que de manera exclusiva explota els serveis de jocs mixtos d’atzar i habilitat en línia, d’apostes de contrapartida i d’intercanvi en línia, de taula, tant de cercle com de contrapartida, les màquines d’atzar oneroses en línia i el joc del bingo en línia.

Operador de joc d’atzar de categoria 5: persona física o jurídica que celebri concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteries i loteries de promoció o publicitàries, ja sigui de forma presencial o en línia. La naturalesa d’aquestes activitats és puntual, accessòria de l’activitat principal de l’operador i no permanent. El temps d’explotació està determinat per la llicència preceptiva.

Operador de joc d’atzar de categoria 6: persona física o jurídica que celebra el joc del quinto tradicional i/o altres jocs d’atzar, amb finalitat únicament benèfica i amb l’objectiu de recaptar fons per a desenvolupar activitats no lucratives.

Distribuïdor principal: persona física o jurídica que de manera principal i permanent comercialitza de manera exclusiva i en llocs físics jocs d’atzar d’un o més operadors de categoria 3.

Distribuïdor mixt: persona física o jurídica que de manera accessòria a la seva activitat principal comercialitza en llocs físics jocs d’atzar obtinguts d’un o més distribuïdors principals.

Article 6 / Jocs d’atzar autoritzats

Queden únicament autoritzats al Principat d’Andorra jocs d’atzar dels quals s’hagi obtingut la preceptiva llicència, amb el desenvolupament previ i l’aprovació del reglament corresponent, el qual ha de definir la modalitat de joc d’atzar a la qual pertany, la denominació, els elements, les regles, la proporció de premis per distribuir, la retenció dels imports de qualsevol naturalesa per part de l’operador i el personal al servei del joc d’atzar, així com les especificitats de cada joc, en particular de forma que sota els principis de publicitat i seguretat jurídica, el jugador tingui al seu abast el funcionament de cada oferta de joc d’atzar individualitzada, segons la modalitat a què pertanyi.

Títol II. Llicències i classes

Capítol primer. Principis generals

Article 7 / Obligació de llicència

Qualsevol persona física o jurídica interessada a explotar els jocs d’atzar al Principat d’Andorra, o a destinació del territori del Principat d’Andorra, ha de sol·licitar una llicència lliurada pel Consell Regulador Andorrà del Joc.

Article 8 / Classes de llicència

Les llicències atorgades pel Consell Regulador Andorrà del Joc es determinen en les classes següents:

Les llicències de classe A permeten als operadors de categoria 1, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació, en els llocs físics anomenats casinos, de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses.

Les llicències de classe A permeten als operadors de categoria 1, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses a bord d’un vaixell comercial de transport de passatgers de més de 15.000 tones de desplaçament, de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada degudament registrats, dins de locals especials, diferents i separats on es practiquen els dits jocs d’atzar en les condicions fixades en aquesta Llei i els reglaments aplicables.

Les llicències de classe B permeten als operadors de categoria 2, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació en els llocs físics anomenats bingos, de jocs de bingo, de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat.

Les llicències de classe C permeten als operadors de categoria 3, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació en els llocs físics proposats de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives, hípiques o altres.

Les llicències de classe C@ permeten als titulars d’una llicència de classe C, en les condicions que la llicència determini, l’explotació en línia dels jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives, hípiques o altres, proposats pels operadors de categoria 3.

Les llicències de classe D@ permeten als operadors de categoria 4, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat en línia, d’apostes de contrapartida i d’intercanvi en línia, de taula, tant de cercle com de contrapartida, les màquines d’atzar oneroses en línia, i el joc del bingo en línia.

Les llicències de classe E permeten als operadors de categoria 5, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació de concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteria, i loteries de promoció o publicitàries, de forma no permanent, ja sigui de forma presencial o en línia.

Les llicències de classe F permeten als operadors de categoria 6, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació en llocs físics i de forma presencial del joc del quinto tradicional i altres jocs d’atzar exclusivament explotats de manera no permanent amb finalitat benèfica i d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, amb l’objectiu de recaptar fons per desenvolupar activitats no lucratives.

Les llicències de classe G permeten als distribuïdors principals, de conformitat amb les condicions que fixen, la comercialització de jocs d’atzar dels llicenciats de classe C.

Les llicències de classe H permeten als distribuïdors mixtos, de conformitat amb les condicions que fixen, la comercialització de jocs d’atzar dels llicenciats de classe C.

Les llicències de classe I permeten als seus titulars exercir, segons les condicions que fixen, una activitat professional de qualsevol naturalesa, així com l’exercici de funcions de dirigent, administrador i més àmpliament l’exercici de tot poder executiu d’un operador de jocs d’atzar de les categories 1 i 2.

Les llicències de classe J permeten, amb les condicions que es determinin segons la llicència per a cada activitat, la venda, l’arrendament, el proveïment, la disposició, la importació, l’exportació, la producció, la fabricació, els serveis d’instal·lació, de manteniment o de reparació d’equipaments de jocs d’atzar autoritzats per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.

Article 9 / Característiques de la llicència

La llicència és una autorització administrativa intuitu personae, té una durada determinada, i és intransferible.

Qualsevol canvi directe o indirecte en la direcció, l’administració o en el control de la titularitat de la llicència ha de ser autoritzat pel Consell Regulador Andorrà del Joc. Aquesta entitat ha d’assegurar que les modificacions no alterin la capacitat del titular de la llicència i respectin les disposicions d’aquesta Llei, dels reglaments aplicables i de les condicions d’atorgament i manteniment de la llicència.

Per la via del reglament es determinen les modalitats d’obtenció de llicències, si s’escau l’obligació d’obtenir una llicència distinta per cada subtipus de joc i el seu abast.

Article 10 / Atorgament de la llicència pel Consell Regulador Andorrà del Joc

Per poder sol·licitar la llicència corresponent a l’explotació d’una de les categories d’operador de jocs d’atzar establertes a l’article 5 són preceptives, sempre que aquesta explotació no es reguli per aplicació d’una de les disposicions addicionals d’aquesta Llei, l’aprovació i la publicació dels reglaments corresponents als jocs d’atzar d’aquella categoria d’operador, i eventualment, si escau, l’adjudicació mitjançant concurs públic.

La sol·licitud per a l’atorgament de la llicència està sotmesa al pagament d’una taxa prevista a l’article 94.

La decisió d’atorgar la llicència ha d’indicar les modalitats i les característiques de l’oferta dels jocs d’atzar autoritzats, així com, si escau, les obligacions particulars imposades al titular, atenent les especificacions de l’oferta del joc d’atzar i de la seva organització, a fi de permetre l’exercici del control de la seva activitat per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, la protecció dels jugadors i usuaris i les exigències d’interès públic corresponents als objectius de la Llei previstos a l’article 2.

Tota modificació que incideixi sobre les informacions constitutives de la demanda de llicència s’ha de comunicar a l’entitat reguladora del joc en el termini previst i determinat per reglament. Les modificacions susceptibles d’afectar els elements inherents a la sol·licitud d’atorgament de la llicència vigent, i qualsevol canvi significatiu en la repartició de les participacions del capital de l’operador, o en la seva situació financera, poden conduir l’entitat reguladora, mitjançant decisió motivada, a instar l’operador a presentar una nova demanda de llicència en el termini que s’estableixi reglamentàriament.

El Consell Regulador Andorrà del Joc estableix i actualitza la llista dels titulars de les llicències, precisant la categoria d’operador, la classe de llicència i les modalitats de jocs d’atzar autoritzats. Aquesta llista s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 11 / Condicions prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència

Per poder obtenir una llicència de classe A, A, B, C, C@, D@, el sol·licitant ha de constituir-se en societat anònima de dret andorrà, amb domicili social al Principat d’Andorra, i complir les condicions següents:

L’objecte social s’ha de correspondre exclusivament amb l’explotació dels jocs d’atzar d’una determinada categoria d’operador en el territori del Principat d’Andorra.

La societat i la seva activitat han de ser dirigides i administrades per un president i un consell d’administració.

S’ha d’indicar en els estatuts: (i) que el capital social ha de ser d’un mínim determinat per la via reglamentària o en el plec de bases corresponent, totalment desemborsat a la data de la constitució de la societat; (ii) que les accions siguin nominatives; (iii) que el conjunt dels mandataris socials i les persones investides de poder executiu disposin de la nacionalitat andorrana o l’autorització vigent de residència d’acord amb la normativa sobre societats anònimes del Principat d’Andorra a aquest efecte; (iiii) que la societat dipositi els comptes anualment degudament auditats, els quals s’han de trametre al Consell Regulador Andorrà del Joc dins els set mesos següents a la fi de l’exercici social.

Cada mandatari social, amb inclusió dels membres del consell d’administració i tota persona investida de poder executiu o que, directament o indirectament, gestioni o controli la societat en últim terme, ha de tenir plens drets civils i complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que responguin a les exigències de les seves funcions. En cap cas no pot haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un Estat estranger, per delictes de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme o d’altres que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.

Tota persona assalariada, sigui al títol que sigui, qualsevol mandatari social (inclosos els administradors), els directius i, en general, qualsevol persona investida de poders executius de l’operador del joc de les categories 1 i 2, ha de disposar personalment d’una llicència de classe I, prèviament a la seva entrada en funcions.

Les societats anònimes que operin en les categories 1 i 2 d’aquesta Llei han d’oferir, segons determini el plec de bases, fins al 10% del seu capital social a repartició d’accions unipersonals, amb dret a dividends però sense drets polítics, de subscripció popular, obertes exclusivament a persones físiques o jurídiques de nacionalitat andorrana o persones físiques residents legalment establertes al Principat d’Andorra, d’acord amb la normativa vigent.

El sol·licitant de la llicència ha de lliurar a l’entitat reguladora i de control del joc les auditories i certificacions exigides per aquesta Llei i els reglaments aplicables.

Posar a disposició del Consell Andorrà Regulador del Joc tots els mitjans perquè efectuï a càrrec del llicenciat totes les operacions de control que es requereixin en aquesta Llei.

Per a la resta de llicències establertes en aquesta Llei E, F, G, H, I, J, el sol·licitant pot ser persona física o jurídica, sempre que compleixi les condicions per obtenir la llicència sol·licitada establertes en aquesta Llei i als reglaments que la desenvolupin.

El peticionari de la llicència ha de respectar igualment les condicions específiques que, per cadascuna de les llicències, requereixi aquesta Llei.

El Govern pot sotmetre, per la via reglamentària, l’atorgament o la renovació de la llicència a totes les condicions que consideri apropiades amb l’objectiu d’assegurar la capacitat tècnica, econòmica o financera del sol·licitant perquè pugui afrontar, de manera efectiva i permanent, les obligacions vinculades a la seva activitat o les obligacions resultants de l’aplicació d’aquesta Llei, dels seus reglaments, del plec de bases o, en definitiva, que assegurin la protecció dels objectius previstos a l’article 2.

Article 12 / Presentació de la sol·licitud de la llicència

Amb caràcter general:

Tota persona interessada en l’obtenció d’una llicència ha de fer una sol·licitud per escrit prop del Consell Regulador Andorrà del Joc.

La sol·licitud de llicència ha d’efectuar-se a partir de formularis facilitats per l’esmentada entitat reguladora, la qual, endemés d’aquells requisits, condicions i elements imposats pels reglaments d’aplicació d’aquesta Llei, ha de comprendre les informacions següents, si escau:

Informació sobre el sol·licitant: identificació, edat, adreça, antecedents penals, domicili personal o social, entre d’altres.

Informació sobre els mandataris socials i els accionistes, especialment els accionistes que detinguin el control directe o indirecte, que han de ser identificats, determinar l’adreça i aportar els justificatius conforme no tenen antecedents penals.

Informació comptable i financera. Endemés, informació dels mitjans de què disposa l’explotador per tal d’assegurar la viabilitat econòmica de l’activitat, els plans comptables de la societat i les regles d’amortització dels immobilitzats. Tota aquesta documentació ha de comprendre un període de cinc anys previs a la sol·licitud.

Si a causa d’una recent creació o nova constitució, l’explotador no és capaç d’acreditar aquests elements, en el moment de presentar la seva sol·licitud, ha d’acompanyar un balanç de situació certificat a la data de la demanda.

Informacions relatives a la ubicació dels locals: descripció de l’emplaçament, la seva disposició i distribució, el seu règim jurídic de l’ocupació del terreny o dels locals, el seu funcionament, les mesures de seguretat, entre d’altres.

Informacions relatives sobre cadascun dels jocs d’atzar proposats: identificació, descripció, explicació del procés de tractament de dades amb referència al joc d’atzar, entre d’altres.

Informació, justificació i acreditació de la seva capacitat per mantenir l’explotació dels jocs d’atzar proposats a la conformitat i adequació d’aquesta Llei i de la reglamentació aplicable, que especifiqui les capacitats tècniques i l’experiència necessària per a una bona explotació dels jocs d’atzar proposats, i que designi la persona o persones, totes elles domiciliades al Principat d’Andorra, que seran les responsables.

Informació sobre el personal: descripció dels procediments de selecció, de formació i d’organització del personal.

Informació sobre els materials i els equipaments dels jocs d’atzar: descripció, origen, determinació de les modalitats del manteniment, entre d’altres.

Informació sobre els contractes d’associació, de mobiliari, de subministraments o subcontractacions signats o que tinguin intenció de signar en relació amb l’activitat del joc d’atzar.

Aportació de garantia bancària per a les sol·licituds de llicència de classe A, A, B, C, C@ i D@, emesa per una entitat bancària del Principat d’Andorra, tal com s’ha previst en l’article 13.

Acreditació de la designació d’auditors de comptes per a l’examen dels comptes anuals.

Presentar una comptabilitat específica vinculada a l’activitat del joc d’atzar.

Compromís de facilitar, als representants habilitats per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, l’accés a totes les seves instal·lacions i locals on es desenvolupen les activitats dels jocs d’atzar autoritzades, amb inclusió dels locals no accessibles al públic, per exemple els locals tècnics.

Descripció dels sistemes i els procediments de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme per a les sol·licituds de llicència de classe A, A, B, C, C@ i D@. En particular, s’haurà d’aportar manual de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

El manual haurà de descriure:

Les polítiques i els procediments que apliquen en matèria de diligència deguda, informació, conservació de documents, control intern, avaluació i gestió de riscos.

La política expressa d’admissió dels clients, que ha d’incloure una descripció dels clients que podrien presentar un risc superior al risc mitjà en funció dels factors que determini el subjecte obligat d’acord amb els estàndards internacionals aplicables.

Les categories de clients de risc hauran de figurar detalladament en el manual, descrivint adequadament els sistemes d’alertes que permetin detectar i realitzar un especial seguiment dels clients.

Política de privacitat i confidencialitat.

Còpia íntegra dels contractes formalitzats amb tots el proveïdors que participin o vagin a participar en el desenvolupament i explotació de les activitats de jocs objecte de la llicència que se sol·liciti. Si els contractes no haguessin estat formalitzats, el sol·licitant identificarà el proveïdor o proveïdors amb els quals estigués negociant els referits contractes, aportarà els precontractes assolits i manifestarà el compromís d’aportar còpia íntegra dels mateixos.

En particular s’aportaran contractes relatius a la gestió de serveis de plataforma de jocs, la gestió de clients i la gestió de la infraestructura bàsica del sistema tècnic dels jocs i entre ells, els del centre de procés de dades, servidors i rèplica, gestió de preus i risc, i sistema de control intern.

A aquestes exigències de caràcter general, s’hi afegeixen les previstes de forma específica per a cada una de les llicències, d’acord amb aquesta Llei.

Article 13 / Garantia bancària

Els operadors que obtinguin llicències de classe A, A, B, C, C@, D@ estan obligats a presentar una garantia bancària d’acord amb aquest article.

Un cop la llicència hagi estat atorgada per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, el titular ha d’entregar, abans de començar a operar, una garantia lliurada per una entitat bancària del Principat d’Andorra.

L’import i les condicions d’aquesta garantia han de ser definits pel reglament o el plec de bases corresponent. Aquesta garantia té un termini de caducitat de cinc anys a comptar del termini d’expiració de la llicència.

La garantia bancària té per objecte assegurar:

El pagament i la distribució dels guanys als jugadors premiats.

El pagament per part del titular de la llicència de les taxes, els impostos i els tributs, obligacions vers les administracions i vers els usuaris, salaris, càrregues socials o tota altra penalitat administrativa sobrevinguda.

La no-presentació de la dita garantia determina la revocació immediata de la llicència atorgada.

Si l’operador no satisfà les obligacions a què fa referència l’apartat 4, s’han de fer efectives d’ofici contra les garanties bancàries dipositades. L’Administració, pel que fa a l’execució de la garantia, és creditor privilegiat segons disposi la legislació concursal vigent.

Un cop executada la garantia bancària, l’operador que l’ha constituïda disposa del termini fixat pel reglament o en el plec de bases corresponent per reposar-la íntegrament; si no ho fa, se suspèn l’autorització corresponent fins que la garantia no hagi estat totalment reposada.

Si la garantia bancària és insuficient per satisfer les obligacions que s’hagin de fer efectives, s’ha d’iniciar el cobrament per la via de constrenyiment de la part del deute pendent.

La garantia bancària s’extingeix si desapareixen les causes que n’han motivat la constitució, si no hi ha responsabilitats pendents o si ha transcorregut el termini màxim de prescripció d’aquestes responsabilitats; en aquests supòsits, ha de ser retornada, després d’haver-ne fet la liquidació, si escau.

10.

La vigència de la garantia és preceptiva per iniciar o mantenir l’explotació dels jocs d’atzar autoritzats.

11.

Podran establir-se garanties addicionals lligades a la concessió de les llicències que seran determinades reglamentàriament per a cada tipus de joc en les condicions i amb els límits que s’estableixen en aquesta Llei, quedant afectes al compliment de les específiques obligacions d’abonament dels premis i el compliment de qualsevol altra obligació de l’operador.

12.

Les garanties hauran de mantenir-se actualitzades. Si en el termini d’un mes a comptar des de la data del requeriment no es portés a terme l’actualització, l’interessat podrà incórrer en causa de revocació de la llicència.

Article 14 / Refús d’atribució o de renovació de la llicència

El refús de llicència o de renovació de la llicència ha de ser motivat. El refús es fonamenta, després de considerar l’oferta, quan escau mitjançant el corresponent concurs i en seguiment d’un plec de bases, mitjançant publicitat i concurrència, per criteris d’oportunitat, per motius d’incapacitat tècnica, econòmica, financera del sol·licitant o d’ordre públic, que li impedeixin fer front a les obligacions derivades de la seva activitat o d’aquesta Llei i dels reglaments que la desenvolupen.

El refús de la llicència o de la seva renovació pot igualment ser motivat en el supòsit que el sol·licitant, si es tracta d’una persona física o bé, en el cas d’una persona jurídica, d’un dels seus socis amb drets polítics, directors o administradors de la societat o membres del consell d’administració, hagi estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un Estat estranger, per delictes de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme, o els que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.

Article 15 / Manteniment de la llicència

Per mantenir la titularitat de la llicència, el sol·licitant no sols ha de continuar satisfent i complint les condicions prèvies enumerades en els articles precedents, i en les condicions prèvies específiques de cadascuna de les llicències, respectant les obligacions previstes en aquesta Llei i en els reglaments aplicables, sinó que igualment ha de:

Assegurar, pel que fa a les llicències de classe A i B, que tot el seu personal tingui l’habilitació, la titulació i la formació corresponents, segons les seves funcions, i que els seus mandataris socials, inclosos els administradors de la societat, els directors i, de forma extensiva, qualsevol persona investida d’un poder executiu en el si de la societat de l’operador de la categoria 1 o 2 segons escaigui, disposa de la llicència de classe I prèviament a l’entrada en funcions.

Facilitar al Consell Regulador Andorrà del Joc la informació, de forma permanent i sense equívocs, que permeti la identificació de tot el seu personal, així com de les altres persones físiques que participin en les seves activitats, sigui de forma directa o indirecta, personal o per mitjà d’intermediaris, ja siguin persones físiques o jurídiques, en l’explotació del joc d’atzar autoritzat.

Comunicar a l’entitat reguladora del joc les informacions que li permetin verificar en tot moment la solvència, els mitjans financers, la transparència de l’explotació i la identificació de l’accionariat de la societat, si escau, així com les modificacions ulteriors en aquesta matèria.

Explotar de manera real i efectiva els jocs d’atzar que hagin estat atorgats per la llicència.

Article 16 / Modificació de la llicència

La llicència atorgada d’acord amb aquesta Llei solament pot ser modificada si, com a resultat de la regulació d’un nou joc d’atzar no definit en la llicència, el titular fa demanda d’inclusió del nou joc d’atzar.

El joc d’atzar susceptible de modificar la llicència ha de ser de la mateixa modalitat que les previstes a les categories d’operador de l’article 5 autoritzades en la llicència original.

La decisió d’acceptar la modificació d’una llicència correspon al Consell Regulador Andorrà del Joc, que l’ha de modificar si el nou joc d’atzar regulat s’ajusta a la modalitat de jocs d’atzar de la llicència original.

Les sol·licituds de modificació han de respectar els formularis establerts per l’entitat reguladora del joc.

Article 17 / Cúmul de llicències

Queda prohibit acumular les llicències de classe I i J amb les llicències de classe A, A, B, C, C@, D@, en possessió d’una mateixa persona física o jurídica, sigui directament o indirectament, personalment o mitjançant una altra persona física o jurídica.

Igualment no són acumulables les llicències de classe I i J en possessió d’una mateixa persona, sigui directament o indirectament, personalment o mitjançant una altra persona.

Article 18 / Prevenció general de conflicte d’interessos

Queda prohibit als membres del consell d’administració, administradors únics, directors, gerents o persones amb responsabilitat assimilables i a tota persona assalariada dins la societat:

Tenir algun interès, qualsevol que sigui, en els productes del joc d’atzar que són proposats als jugadors, que puguin influenciar en el resultat dels mateixos.

Participar en els jocs d’atzar proposats, sigui directament, sigui per mitjà d’una persona interposada.

Tots els conflictes d’interessos constatats pel Consell Regulador Andorrà del Joc són objecte d’una sanció per determinar en les condicions previstes al títol VI.

Article 19 / Obligació de declaració específica

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.