LegalizeLlei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
les operacions de pagament executades per mitjà de dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, quan els béns o serveis adquirits es lliuren i utilitzen mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, sempre que l’operador de serveis de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació no actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
les operacions de pagament efectuades per compte propi entre proveïdors de serveis de pagament i entre agents o sucursals per compte propi;
els serveis de proveïdors de retirada de diners en caixers automàtics que actuïn en nom d’un o diversos expedidors de targetes, que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d’un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no realitzin altres serveis de pagament.
Aquest capítol tampoc no s’aplica a les transferències de fons efectuades utilitzant una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil, o un altre dispositiu digital o informàtic de prepagament o postpagament de característiques similars, a condició que:
la targeta, l’instrument o el dispositiu s’utilitzi exclusivament per al pagament de béns o serveis, i
el número d’aquesta targeta, instrument o dispositiu s’indiqui en totes les transferències que se’n derivin de l’operació.
No obstant, aquest capítol és d’aplicació quan s’utilitzi una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil o un altre dispositiu digital o informàtic de prepagament o postpagament de característiques similars per efectuar una transferència de fons entre particulars.
Aquest capítol no s’aplica a les persones l’única activitat de les quals sigui la conversió de documents en paper en dades electròniques i que actuïn en virtut d’un contracte celebrat amb un prestador de serveis de pagament ni a aquelles persones l’única activitat de les quals consisteixi a posar a la disposició dels prestadors de serveis de pagament sistemes de missatgeria o altres sistemes de suport per a la transmissió de fons, o sistemes de compensació i liquidació.
Aquest capítol no s’aplica a les transferències de fons:
consistents en que l’ordenant retiri diners en efectiu del seu propi compte;
que transfereixin fons a una autoritat pública en concepte de pagament d’impostos, multes o altres gravàmens dins d’Andorra;
la transferència de fons en la què tant l’ordenant com el beneficiari siguin prestadors de serveis de pagament que actuïn per compte propi;
que es realitzin mitjançant l’intercanvi d’imatges de xecs, inclosos els xecs truncats.
Aquest capítol no s’aplica a les transferències de fons dins d’Andorra al compte d’un beneficiari que permeti exclusivament el pagament del subministrament de béns o serveis si es compleixen totes les condicions següents:
el prestador de serveis de pagament del beneficiari està subjecte a aquesta Llei;
el prestador de serveis de pagament del beneficiari pot rastrejar l’origen, a través del beneficiari i mitjançant un identificador únic d’operació, de la transferència de fons des de la persona que té un acord amb el beneficiari per al subministrament de béns o serveis;
l’import de la transferència no supera els 1.000 euros.
Article 29. Definicions
Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:
Ordenant: la persona titular d’un compte de pagament que autoritza una transferència de fons a partir d’aquest compte o, en cas que no existeixi un compte de pagament, que dóna una ordre de transferència de fons.
Beneficiari: persona que sigui el destinatari previst de la transferència de fons.
Prestador de serveis de pagament:
entitats bancàries, en els termes definits per l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
entitats de diner electrònic;
institucions de gir postal;
entitats de pagament, enteses com a qualsevol persona jurídica a la que se li hagi atorgat autorització per prestar i executar serveis de pagament en Andorra;
l’INAF o altres autoritats públiques;
l’Estat andorrà i les seves autoritats locals quan no actuïn en la seva condició d’autoritats públiques.
Prestador de serveis de pagament intermediari: prestador de serveis de pagament, que no sigui el prestador de serveis de pagament de l’ordenant ni el del beneficiari, i que rebi i transmeti una transferència de fons per compte del prestador de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari o d’un altre prestador de serveis de pagament intermediari.
Compte de pagament: compte a nom de un o diversos usuaris de serveis de pagament i utilitzat per l’execució d’operacions de pagament.
Fons: bitllets i monedes, diner anotat en compte i diner electrònic.
Transferència de fons: operació efectuada almenys parcialment per mitjans electrònics per compte d’un ordenant a través d’un prestador de serveis de pagament, a fi de posar fons a disposició d’un beneficiari a través d’un prestador de serveis de pagament, amb independència que l’ordenant i el beneficiari siguin la mateixa persona i que el prestador de serveis de pagament de l’ordenant i el del beneficiari sigui el mateix, incloent:
les transferències de crèdit, enteses com a un servei de pagament nacional o transfronterer destinat a efectuar un abonament en un compte de pagament d’un beneficiari mitjançant una operació de pagament o una sèrie d’operacions de pagament a partir d’un compte de pagament d’un ordenant i prestat, sobre la base de les instruccions donades per l’ordenant, pel proveïdor de serveis de pagament titular del compte de pagament de l’ordenant;
els deutes domiciliats, entesos com a un servei de pagament nacional o transfronterer destinat a efectuar un carregament en compte de pagament d’un ordenant, quan l’operació de pagament sigui iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant;
els enviaments de diner, entesos com a un servei de pagament que permet rebre fons d’un ordenant sense que es creï cap compte de pagament en nom de l’ordenant o del beneficiari, amb la única finalitat de transferir un import equivalent a un beneficiari o a un altre proveïdor de serveis de pagament que actuï per compte del beneficiari; i/o rebre fons per compte del beneficiari i posar-los a disposició d’aquest;
les transferències dutes a terme utilitzant una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil o un altre dispositiu digital o informàtic, de prepagament o postpagament, de característiques similars.
Transferència per lots: diverses transferències de fons individuals que s’agrupen per a la seva transmissió.
Identificador únic d’operació: una combinació de lletres, números o símbols determinada pel prestador de serveis de pagament, conformement als protocols dels sistemes de pagament i liquidació o dels sistemes de missatgeria utilitzats per realitzar la transferència de fons, que permet rastrejar l’operació fins a identificar l’ordenant i el beneficiari.
Transferència entre particulars: operació de transferència de fons que tingui lloc entre persones físiques que, com a consumidors, actuïn amb finalitats diferents dels comercials, empresarials o professionals.
Secció segona. Obligacions del prestador de serveis de pagament de l’ordenant
Article 30. Informació que acompanya les transferències de fons
El prestador de serveis de pagament de l’ordenant s’assegura que les transferències de fons vagin acompanyades de la següent informació sobre l’ordenant:
el nom de l’ordenant;
el número de compte de pagament de l’ordenant, i
l’adreça, el número del document oficial d’identitat, el número d’identificació de client o la data i lloc de naixement de l’ordenant.
El prestador de serveis de pagament de l’ordenant s’assegurarà que les transferències de fons vagin acompanyades de la següent informació sobre el beneficiari:
el nom del beneficiari, i
el número de compte de pagament del beneficiari.
No obstant el que disposa l’apartat 1, lletra b), i l’apartat 2, lletra b), en cas de transferències que no es facin des de o cap a un compte de pagament, el prestador de serveis de pagament de l’ordenant garanteix que la transferència de fons vagi acompanyada d’un identificador únic d’operació, en lloc del número o els números del compte de pagament.
Abans de transferir fons, el prestador de serveis de pagament de l’ordenant verifica l’exactitud de la informació a què es refereix l’apartat 1 per mitjà de documents, dades o informació obtinguts d’una font fiable i independent.
Es considerarà que la verificació a què fa referència a l’apartat 4 ha tingut lloc quan:
la identitat de l’ordenant hagi estat verificada de conformitat amb l’article 9 d’aquesta Llei i la informació recopilada en aquesta verificació s’hagi conservat conformement a l’establert en l’article 37 d’aquesta Llei, o
siguin aplicables a l’ordenant les disposicions de l’article 10, apartat 5, d’aquesta Llei.
El prestador de serveis de pagament de l’ordenant no executa cap transferència de fons sense que abans es garanteixi el compliment de les disposicions d’aquest article.
Secció tercera. Obligacions del prestador de serveis de pagament del beneficiari
Article 31. Detecció de la manca d’informació sobre l’ordenament o el beneficiari
El prestador de serveis de pagament del beneficiari ha d’implantar procediments eficaços per detectar, pel que fa a la informació sobre l’ordenant i el beneficiari, si els camps relatius a la informació sobre l’ordenant i beneficiari del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació utilitzat per efectuar la transferència de fons han estat completats mitjançant caràcters o entrades admissibles, de conformitat amb els protocols d’aquest sistema.
Aquest prestador de serveis de pagament ha d’implantar procediments eficaços, que comprenguin, quan escaigui, la supervisió a posteriori o en temps real, per detectar la manca de la informació sobre l’ordenant o el beneficiari a què fa referència l’article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei. Aquests procediments també apliquen a les transferències per lots.
En el cas de transferències de fons que excedeixin els 1.000 euros, quan es duguin a terme en una sola transferència, o en vàries transferències que es considerin vinculades, abans de l’abonament en el compte de pagament del beneficiari o de posar els fons a la disposició del beneficiari, el prestador de serveis de pagament del beneficiari comprova l’exactitud de la informació del beneficiari a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article basada en documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents.
En el cas de les transferències de fons que no excedeixin els 1.000 euros i que no semblin estar relacionades amb altres transferències de fons que, juntament amb aquesta transferència, sobrepassin els 1.000 euros, el prestador de serveis de pagament del beneficiari no està obligat a verificar l’exactitud de la informació relativa al beneficiari, excepte quan:
efectuï el pagament dels fons en efectiu o en diner electrònic anònim; o
tingui motius raonables per sospitar que es tracta de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.
La verificació a què fan referència als apartats 3 i 4 es considerarà que ha tingut lloc quan:
la identitat del beneficiari hagi estat verificada, de conformitat amb l’article 9 d’aquesta Llei i la informació recopilada en virtut d’aquesta verificació s’hagi conservat de conformitat amb l’article 37 d’aquesta Llei; o
siguin aplicables al beneficiari les disposicions de l’article 10, apartat 5, d’aquesta Llei.
Article 32. Transferències de fons a les que manqui informació o amb informació incompleta
El prestador de serveis de pagament del beneficiari implanta procediments eficaços basats en el risc, inclòs el procediment d’anàlisi de riscs a què fa referència l’article 9 d’aquesta Llei, per determinar quan ha d’executar-se, rebutjar-se o suspendre’s una transferència de fons que no contingui la informació requerida completa sobre l’ordenant i el beneficiari, així com per a què es prenguin les mesures que hagin d’adoptar-se.
Quan, en rebre transferències de fons, el prestador de serveis de pagament del beneficiari constata que falta la informació a què es refereix l’article 30, apartats 1 o 2 d’aquesta Llei, o que aquesta és incompleta o no s’ha completat mitjançant els caràcters o entrades admissibles de conformitat amb els protocols del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació a què es refereix l’article 31, apartat 1, d’aquesta Llei, ha de, en funció d’una anàlisi de riscs, o bé rebutjar la transferència, o bé demanar la informació requerida sobre l’ordenant i el beneficiari, abans o després d’abonar el compte de pagament del beneficiari o de posar els fons a la seva disposició.
Quan, de forma reiterada, un prestador de serveis de pagament no faciliti qualsevol dels elements de la informació requerida sobre l’ordenant o el beneficiari, el prestador de serveis de pagament del beneficiari prendrà mesures que poden anar des de, inicialment, emetre una advertència i fixar un termini, abans de rebutjar tota futura transferència de fons d’aquest prestador de serveis de pagament, fins a restringir o posar fi a la relació comercial amb aquest prestador de serveis de pagament.
El prestador de serveis de pagament del beneficiari informa la UIFAND d’aquest incompliment i de les mesures adoptades.
Article 33. Anàlisi i declaració d’operacions sospitoses
El prestador de serveis de pagament del beneficiari ha de considerar que la falta d’informació sobre l’ordenant o el beneficiari, o el fet que aquesta sigui incompleta, constitueixen factors per avaluar si la transferència de fons, o qualsevol operació relacionada amb ella, resulta sospitosa, i si ha d’informar a la UIFAND.
Secció quarta. Obligacions dels prestadors de serveis de pagament intermediaris
Article 34. Conservació de la informació sobre l’ordenant i el beneficiari amb la transferència
Els prestadors de serveis de pagament intermediaris s’asseguren que tota la informació rebuda sobre l’ordenant i el beneficiari que acompanya una transferència de fons es conservi amb totes les dades relatives a la transferència.
Article 35. Detecció de la manca d’informació sobre l’ordenant o el beneficiari
El prestador de serveis de pagament intermediari ha d’implantar procediments eficaços per detectar si els camps amb la informació sobre l’ordenant i el beneficiari del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació utilitzat per efectuar la transferència de fons han estat emplenats utilitzant els caràcters o entrades admissibles d’acord amb els protocols d’aquest sistema.
El prestador de serveis de pagament intermediari ha d’implantar procediments eficaços, que comprenguin mecanismes de seguiment a posteriori o, quan escaigui, en temps real, per detectar la manca de la informació sobre l’ordenant o el beneficiari l’article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei. Aquests procediments també apliquen a les transferències per lots.
Article 36. Transferències de fons a las que manqui informació sobre l’ordenant o el beneficiari
El prestador de serveis de pagament intermediari estableix procediments eficaços, basats en el risc, per determinar quan ha d’executar-se, rebutjar-se o suspendre’s una transferència de fons que no contingui la informació requerida sobre l’ordenant i el beneficiari, així com per prendre les mesures que hagin d’adoptar-se.
Quan, en rebre una transferència de fons, el prestador de serveis de pagament intermediari constati que la informació a què es refereix l’article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei manca o no s’ha emplenat emprant els caràcters o entrades admissibles en el marc dels protocols del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació, conforme al que és disposa en l’article 31, apartat 1, d’aquesta Llei, rebutja la transferència o demana la informació requerida sobre l’ordenant i el beneficiari, abans o després de la transmissió de la transferència de fons, en funció d’una anàlisi de riscs.
Quan, de forma reiterada, un prestador de serveis de pagament no faciliti la informació requerida sobre l’ordenant o el beneficiari, el prestador de serveis de pagament intermediari pren mesures que poden anar des de, inicialment, emetre una advertència i fixar uns terminis, abans de o bé rebutjar qualsevol futura transferència de fons d’aquest prestador de serveis de pagament, o bé restringir o posar fi a la seva relació comercial amb aquest prestador de serveis de pagament.
El prestador de serveis de pagament intermediari informa la UIFAND d’aquest incompliment i de les mesures adoptades.
El prestador de serveis de pagament intermediari ha de considerar la manca d’informació sobre l’ordenant o el beneficiari, o el fet que aquesta sigui incompleta, per avaluar si la transferència de fons, o qualsevol operació relacionada amb ella, resulta sospitosa, i si ha d’informar la UIFAND.
Capítol sisè. Conservació de documents i protecció de dades
Article 37. Període de conservació de documents
Els subjectes obligats han de conservar, durant un període mínim de deu anys, tota la documentació, dades i informació l’obtenció de la qual requereix aquesta Llei, els justificants i registres de les transaccions i operacions, la informació dels comptes i la correspondència comercial, així com els resultats de totes les anàlisis realitzades. Aquest període comença a comptar des de:
La data de finalització de les relacions de negocis amb els clients.
La data de la transacció ocasional.
En aquesta documentació s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, l’origen dels fons, el tipus de divisa i l’import de la transacció i el propòsit i la índole de la relació comercial amb el client.
De manera individual i motivada, la UIFAND pot sol·licitar l’extensió del període establert a l’apartat 1 del present article per un període màxim de cinc anys.
Els subjectes obligats han de vetllar perquè la informació referida a l’apartat 1 d’aquest article estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.
Els subjectes obligats han d’actuar diligentment a l’hora de verificar els documents, informacions i qualsevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei.
Els subjectes obligats financers han de digitalitzar les dades i la informació del client i el seu beneficiari efectiu obtingudes en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència establertes en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa. En tot cas, els sistema d’arxiu dels subjectes obligats, ha d’assegurar l’adequada gestió i disponibilitat de la documentació tant a efectes de control intern com a efectes del compliment en temps i forma, dels requeriments de les autoritats competents.
La informació referida a l’apartat 1 d’aquest article ha de ser suficient per reconstruir les operacions realitzades, en cas d’investigacions de la UIFAND o altres autoritats competents.
Article 38. Protecció de dades personals
Les dades personals són tractades pels subjectes obligats sobre la base d’aquesta Llei exclusivament als efectes d’aquesta i no són objecte de tractament ulterior de manera incompatible amb les finalitats establertes per aquesta Llei. Queda prohibit el tractament de dades personals sobre la base d’aquesta Llei per a altres finalitats, com les finalitats comercials.
Els subjectes obligats faciliten als nous clients un avís general sobre les obligacions legals dels subjectes obligats a l’efecte de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
El tractament de dades personals obtingudes en aplicació d’aquesta Llei no està subjecte a la normativa en matèria de protecció de dades personals.
Article 39. Resposta a les sol·licituds d’informació
Els subjectes obligats es doten de sistemes que els permetin respondre de forma completa i diligent les sol·licituds d’informació de la UIFAND i de les altres autoritats competents en l’exercici de les seves funcions, a través de canals segurs i de manera que garanteixi la total confidencialitat.
Capítol setè. Procediments interns i formació
Article 40. Procediments interns
Els subjectes obligats financers han de:
contractar anualment una auditoria externa independent per tal de verificar el compliment dels preceptes d’aquesta Llei i trametre una còpia de l’informe emès a aquests efectes a la UIFAND;
designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i notificar-ho a la UIFAND;
establir procediments de control i d’auditoria interna que tinguin com objectiu verificar el compliment de la normativa, detectar, prevenir i gestionar eficaçment els riscs de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
La UIFAND ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris que cal seguir en matèria d’auditories.
Els subjectes obligats que siguin entitats jurídiques han de:
designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIFAND.
Les persones integrants de l’òrgan de control intern i comunicació han de ser membres de l’alta direcció o directius del subjecte obligat.
establir procediments de control interns.
Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.
Els subjectes obligats han de designar, com a mínim, un directiu membre de l’òrgan de control intern i de comunicació que ha d’actuar com a representant davant la UIFAND, d’acord amb criteris de formació, idoneïtat i experiència en el sector.
El representant davant la UIFAND dels subjectes obligats té, en tot cas, les funcions següents:
efectuar les declaracions de sospita a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei;
rebre les sol·licituds i els requeriments de la UIFAND.
En cas que una persona física pertanyent a alguna de les categories enumerades a l’article 2, punt 2, exerceixi la seva activitat com empleat d’una persona jurídica, les obligacions imposades per aquesta secció recauran en aquesta persona jurídica en lloc de la persona física.
Article 41. Procediments interns en subjectes obligats que formin part d’un grup
Els subjectes obligats que formin part d’un grup apliquen polítiques i procediments, incloses polítiques de protecció de dades i d’intercanvi d’informació dins del grup, a efectes de la prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme. Aquestes polítiques i procediments s’apliquen de manera efectiva a nivell de les sucursals i les filials en les que tinguin participació majoritària en altres països.
Els subjectes obligats que disposin de sucursals a altres països han de respectar les normes de prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme.
Quan els subjectes obligats tinguin sucursals o filials en les que tinguin participació majoritària a altres països on els requisits mínims en matèria de prevenció del blanqueig de dines o valors i del finançament del terrorisme siguin menys estrictes que els d’Andorra, aquestes sucursals o filials en altres països han d’aplicar els requisits exigits a Andorra, en la mesura en que ho permeti el Dret del país on estan establertes les sucursals o filials.
Els subjectes obligats, en els casos en que la normativa d’altre país no permeti l’aplicació de les polítiques i procediments exigits en virtut de l’apartat 1, garanteixen que les sucursals i filials en les que tinguin participació majoritària en aquest país adoptin mesures addicionals per a fer front eficaçment al risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme i informin la UIFAND. Si les mesures addicionals no són suficients, la UIFAND exerceix actuacions de supervisió addicionals, inclús poden requerir que el grup no estableixi o rescindeixi les seves activitats comercials i no executi operacions i, quan procedeixi, sol·licitant al grup que cesi les seves activitats al país de què es tracti.
A no ser que la UIFAND disposi el contrari, es podrà compartir la informació sobre operacions sospitoses en el si del grup, a efectes de tenir una visió consolidada dels riscs de les entitats, que permeti detectar fons que poden procedir d’activitats delictives o poden estar relacionades amb el finançament del terrorisme.
Article 42. Formació del personal
Els subjectes obligats adopten mesures proporcionades als seus riscs, activitats i grandària, per a que els seus empleats tinguin coneixement de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Aquestes mesures inclouen la participació dels empleats en cursos de formació permanent per a ajudar-los a detectar les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme i la manera de procedir en tals casos.
La UIFAND, bé mitjançant programes de formació bé mitjançant comunicats tècnics, informa els subjectes obligats sobre les pràctiques dels autors de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme i sobre els indicis que permeten detectar pràctiques sospitoses.
La UIFAND informa els subjectes obligats, sempre que sigui possible, respecte l’eficàcia i el seguiment de les seves declaracions de sospita.
Capítol vuitè. Declaració de transport transfronterer de diners en efectiu
Article 43. Obligació de declarar
Tota persona física que entri o surti del Principat d’Andorra i sigui portadora d’una suma de diners en efectiu igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera ho ha de declarar a la Duana en els termes establerts en aquest capítol. L’obligació de declarar no s’haurà complert quan la informació facilitada sigui incorrecta o incompleta.
La declaració prevista en l’apartat 1 ha de contenir dades relatives:
al declarant: nom i cognoms, lloc i data de naixement i nacionalitat;
al propietari dels diners en efectiu;
al destinatari dels diners en efectiu;
a l’import i la natura dels diners en efectiu;
a la procedència i l’ús previst dels diners en efectiu;
a l’itinerari de transport;
al mitjà de transport.
La informació s’ha de facilitar per escrit o telemàticament en els termes que s’estableixin reglamentàriament, i segons el model de declaració que s’adjuntarà al reglament. En el cas de declaració escrita s’ha de lliurar una còpia diligenciada al declarant.
Article 44. Facultats de control i inspecció
Amb la finalitat de comprovar el compliment de l’obligació de declarar que estableix l’article anterior, el Cos de Duana està facultat per controlar i inspeccionar les persones físiques, els seus equipatges i els seus mitjans de transport.
L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determina que el Cos de Duana hagi d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència.
Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites de que els diners en efectiu poden estar relacionats amb el blanqueig diners o valors o el finançament del terrorisme, o quan hi hagi dubtes racionals de la veracitat de les dades consignades, els Cos de Duana ha d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència, i ho han de comunicar sense dilació a la UIFAND i a la Policia.
Els diners en efectiu consignats es mantenen segrestats pel Cos de Duana durant un termini mínim de sis mesos, prorrogable per un termini addicional de sis mesos. Els diners intervinguts són garantia de les eventuals sancions que puguin resultar.
En els supòsits d’intervenció de diners en efectiu previstos a l’apartat 2 d’aquest article, la Duana ha de lliurar una acta d’intervenció que indiqui expressament les circumstàncies que l’hagin motivat.
L’acta d’intervenció té valor probatori, sense perjudici de les proves que els interessats puguin aportar en defensa dels seus interessos.
Article 45. Registre i tractament de la informació
La Duana ha de registrar i tractar la informació obtinguda com a resultat de l’obligació de declaració i de l’exercici de les facultats d’inspecció que regulen els articles anteriors i a efectes estadístics l’ha de trametre a la UIFAND i a la Policia.
Article 46. Intercanvi d’informació
La UIFAND, i les altres autoritats competents, poden trametre a altres organismes estrangers equivalents la informació rebuda d’acord amb els articles anteriors, en aplicació de les respectives normes en matèria de cooperació internacional.
Quan hi hagi indicis que una suma de diners en efectiu té relació amb el producte d’un frau o amb qualsevol altra activitat il·legal que afecti negativament els interessos financers de la Unió Europea, aquesta informació s’ha de transmetre també a la Comissió Europea.
Article 47. Règim sancionador
L’incompliment d’obligació de declarar que estableix l’article 43 d’aquesta Llei, té la consideració d’infracció greu i s’ha de sancionar amb multa mínima de 600 euros fins a l’import dels diners en efectiu transportats.
La competència per sancionar l’incompliment de l’obligació de declarar que estableix l’article 43 d’aquesta Llei correspon al Cos de Duana. El procediment sancionador correspon a l’aplicat en matèria duanera.
Per a la graduació de les sancions s’han de considerar els criteris establerts a l’article 77 d’aquesta Llei.
Capítol novè. Mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament
Secció única. Llista de persones i entitats i mesures restrictives
Article 48. Llista de persones i entitats
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha de confeccionar i publicar a la pàgina web de la UIFAND la llista de noms i circumstàncies de les persones i entitats que consideri que tenen vinculació amb les activitats terroristes, el seu finançament o el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme obté, per mitjà dels seus membres, tota la informació possible per identificar i determinar la identitat i les circumstàncies de les persones i entitats que, sobre la base de motius raonables, compleixen els criteris d’inclusió a la llista o sobre les quals hi ha motius raonables per sospitar o creure que compleixen aquests criteris.
La inclusió a la llista de les persones o entitats vinculades amb les activitats esmentades s’ha de fer amb una base raonable i mitjançant resolució expressa de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, constatant que hi ha indicis raonables que són terroristes, que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva, o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
L’existència d’un procediment penal dirigit contra la persona o l’entitat no és requisit necessari per a la inclusió a la llista, tot i constituir-ne un indici raonable.
En qualsevol cas, han de figurar a la llista els noms i les circumstàncies de les persones i entitats que figuren a les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.
Si un estat ho demana, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot acordar la inscripció d’una persona o entitat a la llista si considera que hi ha motius raonables o una base raonable que permeti sospitar que la persona o l’entitat la inscripció de la qual es demana és terrorista, que finança el terrorisme, que finança la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertany a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot incloure i/o descartar persones o entitats de la llista, en mèrits de les informacions rebudes i tenint en compte els criteris i procediments establerts a les resolucions de les Nacions Unides quan escaigui.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot proposar als altres estats i als comitès competents de les Nacions Unides la inclusió en les respectives llistes de persones o entitats que compleixin els criteris específics d’inclusió a les llistes d’acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Article 49. Mesures restrictives
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha d’acordar i publicar, sense dilacions, l’adopció de mesures restrictives seguint, quan escaigui, les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o d’un dels seus comitès.
Les mesures restrictives poden consistir en:
el bloqueig de tots els fons i recursos econòmics que siguin propietat, que estiguin en possessió o es trobin controlats directament o indirectament, de manera íntegra o conjuntament amb tercers, per les persones o les entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, inclosos els fons que derivin o tinguin per origen els anteriors;
la prohibició de posar a disposició de les persones i entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers o altres serveis connexos;
restriccions de l’activitat comercial, incloses les restriccions a la importació i l’exportació i l’embargament d’armes;
restriccions en l’activitat financera de qualsevol natura, inclòs l’assessorament, l’assistència i el proveïment de serveis;
qualsevol altra restricció, incloent l’assistència tècnica i la prohibició de vol, d’entrada o de trànsit;
les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives, en el cas de països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.
Les mesures restrictives s’apliquen a:
les persones i entitats incloses a la llista;
tota entitat posseïda o controlada directament o indirectament per tota persona o entitat inclosa a la llista;
tota persona o entitat que actua en nom o sota les instruccions de les persones o entitats incloses a la llista;
els països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides, pel que fa a les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot adoptar altres mesures restrictives o directrius específiques seguint allò recomanat a les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, o un dels seus comitès.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, en adoptar les mesures restrictives, també pot acordar derogacions o limitacions seguint les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, o per raó d’ordre públic o d’interès públic.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha de procedir a les modificacions i derogacions de les mesures restrictives de conformitat amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès.
Article 50. Publicació de la llista i de les mesures restrictives adoptades
La llista de les persones o entitats afectades, així com les mesures restrictives adoptades per la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, es publiquen a la pàgina web de la UIFAND per a coneixement general.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha de publicar igualment les resolucions següents:
la retirada de la llista de les persones o entitats que hi havien estat incloses;
el desbloqueig dels fons o altres recursos econòmics de les persones o entitats que havien estat incloses a la llista;
el desbloqueig dels fons o recursos econòmics de les persones o entitats afectades indegudament per la decisió de bloqueig després de verificar que la persona o l’entitat no és la designada a la llista;
la retirada de qualsevol altra mesura restrictiva adoptada prèviament.
La publicació a la pàgina web de la UIFAND consisteix en la resolució en què s’adopten les mesures esmentades en els punts anteriors i la llista rebuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès i/o la llista de les persones o entitats sobre les quals la Comissió hagi adoptat qualsevol mesura.
Sense perjudici de la publicació a la pàgina web de la UIFAND, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme comunica als subjectes obligats per mitjà de correu electrònic o de qualsevol altre mitjà que permeti la prova de la recepció, la inclusió de persones o entitats a la llista, i dóna de manera clara les instruccions i les mesures concretes que els subjectes obligats han d’adoptar. Aquesta comunicació és subsidiària de la informació inscrita a la pàgina web de la UIFAND que han de consultar tots els subjectes obligats.
Article 51. Contingut i efectes de les mesures restrictives
El bloqueig comporta la prohibició de qualsevol moviment, transferència, alteració, utilització, negociació de fons o accés als mateixos per tal d’obtenir un canvi de volum, import, localització, propietat, possessió, naturalesa o destí d’aquests fons o qualsevol altre canvi que permeti la utilització d’aquests fons, inclosa la gestió de cartera de valors, que la persona o l’entitat posseeixi, controli, directa o indirectament, en el moment del bloqueig.
Els fons i recursos econòmics segueixen essent administrats:
per l’entitat financera o qualsevol altre dispositiu designat a aquest efecte per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, abans que s’acordés el bloqueig;
per una nova institució o dispositiu designat per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, sota autorització de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme.
Es consideren mesures d’administració les necessàries per fer front a les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.
Llevat el que es disposa a l’article 54 d’aquesta Llei, és prohibit posar a disposició de les persones o entitats a què fa referencia l’apartat 3 de l’article 49, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers, altres serveis connexos o els beneficis que produeixin els anteriors.
Les mesures restrictives s’han de dur a terme de manera immediata a partir de què es publiquin a la pàgina web de la UIFAND.
Les mesures restrictives són subsidiàries i no poden perjudicar els efectes de qualsevol altre bloqueig o comís acordat en el marc d’un procediment que afecti els mateixos fons i recursos econòmics.
Sense perjudici dels drets que corresponguin als tercers de bona fe, les actuacions que contravinguin les mesures restrictives degudament publicades a la pàgina web de la UIFAND es consideren nul·les i sense efectes.
En matèria de prevenció i desorganització del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva, es permet l’ingrés als comptes bloquejats dels interessos o altres rendes degudes sobre aquests comptes o pagaments deguts per raó de contractes, acords o obligacions establerts abans del bloqueig sense perjudici que aquests quedin bloquejats. Altrament, les mesures de bloqueig no impedeixen que la persona o l’entitat concernida pugui efectuar qualsevol pagament derivat d’una obligació o un contracte conclòs abans de la inclusió a la llista sempre que:
hi hagi la seguretat que l’obligació i el contracte no tenen relació amb cap article, matèria, equipament, bé, tecnologia, assistència, formació, ajut financer, inversió, serveis de corretatge, i altres serveis prohibits a la resolució del Consell de Seguretat pertinent;
hi hagi la seguretat que el pagament no serà rebut directament o indirectament per una persona o entitat inclosa a la llista.
Article 52. Obligacions d’informació
Els serveis de l’Administració que gestionin registres públics amb dades o informació relativa a les persones o entitats incloses a la llista n’han d’informar de manera immediata la UIFAND, que en dóna compte a la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme.
Els subjectes obligats que tinguin relació o coneixement dels fons o recursos econòmics afectats per una mesura restrictiva, han d’informar de manera fefaent la UIFAND de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, així com de qualsevol operació que la persona o l’entitat designada pretengués realitzar.
La comunicació s’ha d’efectuar no més tard dels cinc dies següents a la publicació de la resolució de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme adoptant les mesures o des de la data en què els fons o recursos econòmics hagin arribat a la possessió del comunicant, si aquesta data és posterior.
La comunicació que efectuïn els serveis de l’Administració i els subjectes obligats ha de contenir informació sobre les parts involucrades, el muntant i la natura dels fons o recursos econòmics, les operacions, les relacions de negoci, i qualsevol altra informació relativa a les persones i entitats incloses a la llista;
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, quan hagi rebut informació de l’efectivitat del bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva, ha de:
ratificar el bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva mitjançant comunicació expressa al detentor dels fons o recursos econòmics. La manca de comunicació al detentor dels fons en el termini de 15 dies, a comptar de la recepció de la informació tramesa per aquest darrer, comporta la ratificació de la mesura;
Una vegada la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar al detentor dels fons o recursos econòmics per mitjà de la UIFAND;
comunicar a les persones afectades directament, si es coneix el seu domicili, o mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:
l’existència del bloqueig o la mesura restrictiva;
ii) les raons que l’han motivat;
iii) el seu contingut;
iv) les accions i els recursos al seu abast per obtenir l’aixecament total o parcial del bloqueig o de la mesura restrictiva i la retirada de la inclusió a la llista.
Una vegada la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar a la persona afectada.
El dipositari dels fons o recursos econòmics bloquejats ha d’informar com més aviat millor la UIFAND de qualsevol incidència que es produeixi respecte dels mateixos fons o recursos i, en general, de la seva situació i el seu estat amb una freqüència semestral.
En tot cas, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, la UIFAND i els subjectes obligats no són responsables dels danys causats per l’aplicació de les mesures restrictives i les restants disposicions previstes en aquest capítol.
Article 53. Exclusió de la llista
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha d’avaluar i resoldre de manera motivada sobre les peticions d’exclusió de la llista formulades per les parts concernides en el termini de quinze dies.
En cas que s’aprovi l’exclusió de la llista d’una persona o entitat, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme procedeix a realitzar les accions oportunes per comunicar l’exclusió als serveis de l’administració i als subjectes obligats i per alliberar els fons i recursos econòmics que es trobin afectats per les mesures per mitjà de la UIFAND.
Quan la inscripció a la llista deriva del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme es declara incompetent per conèixer de l’afer i s’informa la part interessada dels recursos al seu abast per obtenir l’exclusió de la llista davant del Comitè concernit, en especial:
de la possibilitat de fer-ho directament d’acord amb els procediments establerts dels quals s’informa l’interessat; o
de la possibilitat de fer-ho per mitjà de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme que s’adreça al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, i comunica la petició d’exclusió de la llista.
Les resolucions de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme tenen naturalesa administrativa. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició d’exclusió s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs d’alçada davant del Govern.
Article 54. Aixecament i modificació de les mesures restrictives
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha d’avaluar i resoldre de manera motivada en el termini de quinze dies:
sobre les peticions formulades per les parts concernides d’aixecament o modificació de les mesures adoptades;
sobre les peticions dels tercers de bona fe que es puguin veure afectats per les mesures adoptades, ja sigui perquè es produeix una identitat o similitud de noms amb els de les persones o entitats concernides o per qualsevol altra causa que justifiqui l’aixecament o la modificació de les mesures.
En cas que s’aprovi l’aixecament total o parcial o la modificació de les mesures adoptades, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme procedeix a realitzar les accions oportunes per alliberar els fons i recursos econòmics, i efectua les comunicacions als serveis de l’Administració i als subjectes obligats per mitjà de la UIFAND.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot autoritzar, a instància de part, que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats, totalment o en part, per les persones o entitats llistades o per familiars propers, per satisfer necessitats bàsiques de supervivència, incloses les despeses d’alimentació, medicació, habitatge, sanitat i assistència legal. La mateixa Comissió podrà autoritzar que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats per pagar les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels fons bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.
Quan les mesures adoptades deriven del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme no pot aixecar o modificar les mesures adoptades sense haver procedit a les comunicacions i els tràmits corresponents que amb caràcter previ esdevenen necessaris d’acord amb les resolucions aplicables.
Les resolucions de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme tenen naturalesa administrativa i poden ser recorregudes en alçada davant del Govern. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició corresponent s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs.
Capítol desè. Organització institucional
Secció primera. UIFAND
Article 55. Competències i funcions de la UIFAND
La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.
La UIFAND exerceix les funcions següents:
dirigir i impulsar les activitats de detecció, prevenció i lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva. A aquest efecte, la UIFAND pot emetre comunicats tècnics, que són comunicats a través de la pàgina web de la UIFAND, a fi de desenvolupar aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, que són de compliment obligatori, i les recomanacions i orientacions que consideri oportunes. Així mateix, la UIFAND proveeix els subjectes obligats de la informació necessària sobre els tràmits que cal seguir en realitzar una declaració conforme al que estableix aquesta Llei. En aquest sentit, la UIFAND ha d’aprovar, un model de declaració i unes instruccions sobre la seva utilització;
sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa;
realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa i, en particular, per a l’anàlisi dels dossiers i expedients concrets que la UIFAND determini;
demanar i enviar a les autoritats judicials, el Departament de Policia, el Cos de Duana, o qualsevol ens de l’Administració, qualsevulla informació que sigui transcendent per l’exercici de llur funcions;
recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets;
realitzar una anàlisi operativa centrada en casos individuals i objectius específics o d’informació seleccionada adequada, depenent del tipus i volum de les comunicacions rebudes i l’ús previst de la informació després de la seva transmissió;
realitzar una anàlisi estratègica que examini les tendències i pautes del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o de finançament de terrorisme;
cooperar amb altres organismes estrangers equivalents;
sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei;
trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció;
trametre i rebre qualsevulla informació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i d’altres ens de l’Administració, en el marc d’una relació de cooperació mútua, que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions;
sotmetre al Ministeri Fiscal els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal;
arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys;
sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, així com prestar-li assessorament en la matèria;
elaborar i publicar informes i estadístiques anuals per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva;
designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància;
exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.
La UIFAND, en l’exercici de les seves funcions de supervisió:
coneix els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme existents a Andorra;
té accés a tota la informació sobre els riscs nacionals i internacionals específics associats als clients, productes i serveis dels subjectes obligats tant sigui in situ o provinent de l’exterior, i,
basa la freqüència i intensitat de la supervisió en el perfil de risc del subjecte obligat i en els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme existents a Andorra, in situ o des de l’exterior.
La UIFAND pot notificar de manera electrònica les seves directives, circulars o notes d’abast general i, publicar aquests a la seva pàgina web amb plena eficàcia.
La UIFAND revisa l’adequació i l’aplicació de les polítiques, controls i procediments interns dels subjectes obligats.
La UIFAND té accés a la informació financera, administrativa, policial i judicial que necessiti per a dur a terme les seves funcions de manera adequada. La UIFAND respon a sol·licituds d’informació de les autoritats competents andorranes quan aquestes sol·licituds d’informació estiguin relacionades amb delictes previs del blanqueig de diners o valors o amb possibles activitats de finançament del terrorisme. Correspondrà a la pròpia UIFAND prendre la decisió de procedir a una anàlisis o de comunicar la informació.
Quan existeixin raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs, o, en circumstàncies excepcionals, quan la comunicació de la informació pogués ser clarament desproporcionada respecte als interessos legítims d’una persona física o jurídica, o irrellevant respecte al propòsit per al que s’hagi sol·licitat, la UIFAND no tindrà obligació d’atendre aquesta sol·licitud d’informació.
Es requerirà a les autoritats competents que remetin comentaris a la UIFAND sobre l’ús de la informació proporcionada en aplicació d’aquest article i sobre el resultat de les investigacions i inspeccions realitzades sobre la base d’aquesta informació.
Article 56. Composició de la UIFAND
La UIFAND es composa de:
Els membres de la UIFAND, integrats per:
el cap de la UIFAND;
ii) un mínim d’una persona de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic;
iii) un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit financer;
iv) un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia;
El personal administratiu de la UIFAND.
El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.
Article 57. Nomenaments
El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovable una única vegada.
Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:
possessió d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern;
amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
experiència acreditada en matèria de detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal;
no incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.
Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer són nomenades pel ministre de Finances, a proposta del Cap de la UIFAND.
El seu procés de selecció, directament a càrrec de la UIFAND, i la seva vinculació laboral es regeixen pel Codi de relacions laborals i pels requisits d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat i respon als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.
Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.
Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre d’Interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.
El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.
La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 58. Funcions dels membres de la UIFAND
El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:
gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND;
elaborar la proposta anual de pressupost de la UIFAND;
vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu;
actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència;
exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic;
Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.
Article 59. Cessament
El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:
per finalització del període per al qual ha estat nomenat;
per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat;
per defunció;
per incapacitat declarada per resolució judicial ferma;
per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma;
per condemna per la comissió d’un delicte dolós;
per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec;
per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.
Els ministres de Justícia, d’Interior i de Finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.
El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
El cessament dels membres de la UIFAND que siguin persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions del Codi de relacions laborals. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
El cessament del personal administratiu de la UIFAND és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
Article 60. Deure de secret
Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.
Article 61. Règim d’incompatibilitats
El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.
En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:
amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Administració pública, sigui per elecció, per nomenament, funcionarial o contractual, llevat dels càrrecs que fossin conseqüència directa de la seva condició de cap de la UIFAND;
amb qualsevol funció o càrrec directiu o executiu en partits polítics;
en general, amb qualsevulla activitat que pugui posar en perill la seva independència, autonomia i imparcialitat en el compliment de les seves funcions.
L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.
Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.
La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.
Secció segona. Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme
Article 62. Naturalesa
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme és un òrgan tècnic i consultiu del Govern en matèria de detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme.
Article 63. Composició
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme està integrada pels següents membres:
El cap de la UIFAND, que la presideix, i tres membres d’aquesta Unitat nomenats pel seu cap, pertanyents cadascú d’ells a les diferents àrees d’especialitat establertes als punts ii), iii) i iv) de l’apartat 1 de l’article 56 d’aquesta Llei.
El Fiscal General de l’Estat.
El Director del Departament de Policia i el cap de la unitat del Departament de Policia encarregada de la investigació dels casos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme.
El Director General del Departament de Tributs i Fronteres, o el director adjunt en què aquest delegui.
Quan es tractin temes que afectin el sistema financer andorrà ha d’assistir a les reunions un representant de l’INAF, designat pel Director General de l’INAF.
Quan es tractin temes que afectin a les relacions exteriors del Principat d’Andorra, i en tot cas en relació a les funcions de la Comissió regulades al capítol novè d’aquesta Llei, ha d’assistir a les reunions un representant del Ministeri d’afers exteriors, designat pel Ministre corresponent.
Quan es tractin temes que afectin al Registre de Societats Mercantils, al Registre d’Associacions o al Registre de Fundacions ha d’assistir a les reunions un representant d’aquests, segons correspongui.
Ocasionalment es pot demanar l’assistència a la Comissió de representants d’altres organismes, departaments, serveis o àrees, d’assessors i representants dels col·legis professionals, Cambra de Notaris o altres entitats que agrupen els subjectes obligats per la present Llei, per tractar punts concrets de l’ordre del dia.
Els nomenament d’aquells membres que han de ser nomenats és vàlid fins que es nomeni un nou representant. Els membres no subjectes a nomenament poden delegar les seves funcions.
Article 64. Objecte i funcions
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme té per objecte la coordinació de les diverses autoritats competents en matèria de detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
En particular, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, a través dels seus membres, exerceix les funcions següents:
participar en l’anàlisi de la situació del blanqueig al Principat d’Andorra, facilitant la informació disponible tant estadística com observable en el desenvolupament de les seves funcions;
participar en l’avaluació de les mesures i actuacions dutes a terme en l’àmbit de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
oferir assessorament en els canvis legislatius;
assistir a reunions internacionals;
facilitar assessorament en la redacció d’informes adreçats a organismes internacionals;
les establertes en el capítol novè d’aquesta Llei i, en particular, exerceix les funcions següents:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.