LegalizeLlei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
recollir o sol·licitar de qualsevol administració o subjecte obligat, directament o per mitjà dels seus membres, tota informació pertinent per identificar sobre la base d’indicis raonables les persones que reuneixen els criteris d’inclusió a les llistes de les resolucions del Consell de Seguretat competents de les Nacions Unides i per identificar les persones i entitats sobre les quals hi hagi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes, que financen el terrorisme o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats;
ii) confeccionar i modificar la llista de persones vinculades amb les activitats descrites i adoptar les mesures restrictives corresponents d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
Article 65. Funcionament
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme és presidida pel cap de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, mitjançant una carta als representants, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, en especial, quan es produeixi una demanda d’un Estat d’inclusió d’una persona o entitat a la llista de persones i entitats regulada al capítol novè d’aquesta Llei.
Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició la presidència convoca oportunament la reunió.
Les decisions són adoptades per majoria simple dels membres de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme. En cas d’empat, decideix el president amb vot de qualitat.
Capítol onzè. Cooperació
Secció primera. Cooperació interna
Article 66. Cooperació amb les autoritats judicials
La UIFAND coopera amb les autoritats judicials en tota mena de processos i en l’execució de comissions rogatòries relacionades amb actes de blanqueig o finançament del terrorisme.
Les autoritats judicials, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, remeten de forma argumentada informació a la UIFAND quan, en el curs d’un procés, apreciïn indicis d’incompliment d’aquesta Llei.
Les autoritats andorranes que descobreixin fets que puguin constituir indici o prova de blanqueig o finançament del terrorisme n’han d’informar per escrit la UIFAND i facilitar-li la informació que la UIFAND requereixi en l’exercici de les seves competències. Igualment, els funcionaris públics i altre personal al servei de l’Administració pública andorrana que descobreixin aquests fets els han de fer saber immediatament a l’òrgan al qual prestin els seus serveis.
Les informacions trameses d’acord amb aquest article no representen una vulneració del deure de secret i confidencialitat, i els seus autors han de disposar de la tutela i la protecció establertes per l’article 26 d’aquesta Llei.
Les informacions i la documentació de què disposi o que transmeti la UIFAND en l’exercici de les seves funcions tenen caràcter confidencial. Qualsevol autoritat o funcionari que tingui accés a aquestes informacions i documentació per raó del seu càrrec o funcions té el deure de guardar reserva total.
Article 67. Cooperació amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF)
La UIFAND informa l’INAF, en la seva condició d’òrgan que exerceix el poder disciplinari del sistema financer, de totes les trameses de dossiers, sigui al Ministeri Fiscal, sigui al Govern, quan hi estan implicades entitats del sistema financer. Aquesta informació comprèn el nom de l’entitat financera, una descripció dels fets observats i els comptes esmentats en el dossier.
Així mateix, la UIFAND i l’INAF cooperen de manera recíproca en l’exercici de les seves funcions de supervisió i control, intercanviant les informacions i les experiències rellevants a aquest efecte mitjançant comunicacions escrites, reunions periòdiques de seguiment amb els subjectes financers obligats i els seus auditors externs, i qualsevol altre mitjà adient per verificar el compliment efectiu de les obligacions que imposa la normativa andorrana.
En particular, quan en l’exercici de les seves funcions de supervisió l’INAF apreciï possibles infraccions de les obligacions establertes per la normativa de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme, n’ha d’informar motivadament la UIFAND.
A l’efecte de definir els procediments de la cooperació que regula aquest article, la UIFAND i l’INAF poden firmar convenis de col·laboració.
Secció segona. Cooperació internacional
Article 68. Cooperació entre unitats d’intel·ligència financera
La UIFAND intercanvia, per pròpia iniciativa o prèvia sol·licitud, tota la informació que pugui ser pertinent pel tractament o l’anàlisi d’informació per part d’altres UIF o organismes equivalents, relacionada amb el blanqueig de diners o valors, els seus delictes subjacents, o el finançament del terrorisme i sobre les persones físiques o jurídiques implicades, tot i que el tipus de delictes previs de què possiblement es tracti no s’hagi detectat en el moment de l’intercanvi.
La sol·licitud exposarà els fets pertinents, els antecedents i els motius de la sol·licitud, i explicarà la forma en que s’utilitzarà la informació sol·licitada.
Quan la UIFAND rebi una declaració d’operació sospitosa que afecti un altre país, ho transmetrà sense demora a la UIF d’aquell país.
La UIFAND utilitza totes les competències disponibles que utilitzaria habitualment per a la recepció i anàlisis de la informació quan respongui a una sol·licitud d’informació cursada des d’una altra UIF. La UIFAND ha de respondre en el temps oportú.
En especial, quan la UIFAND vulgui obtenir informació addicional d’un subjecte obligat establert en un altre país que porti a terme activitats en el seu territori, la sol·licitud es dirigirà a la UIF del país en el territori del qual es trobi situat el subjecte obligat.
La tramesa d’informació requereix l’autorització prèvia del Cap de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:
la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;
el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei;
que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.
La UIFAND pot no trametre informació quan existeixin raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs.
La UIFAND utilitzarà canals de comunicació protegits per comunicar-se amb altres UIF.
Les diferències entre les definicions de delicte fiscal en altres països no seran obstacle per a que la UIFAND pugui intercanviar informació o prestar assistència a una altra UIF, en la major mesura possible i d’acord amb la normativa andorrana.
Capítol dotzè. Règim sancionador
Secció primera. Infraccions i sancions
Article 69. Subjectes infractors o responsables
Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 70. Classes d’infraccions
Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 71. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus la comissió de manera greu, reiterada i sistemàtica, o una combinació d’aquestes característiques, de les següents conductes:
L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus veritables drethavents.
L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme.
L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 20 d’aquesta Llei.
L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la UIFAND en els termes que estableix l’article 20, apartat 5, d’aquesta Llei.
L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 26 d’aquesta Llei.
L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 7 d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació de facilitar a la UIFAND, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 55, apartat 2, lletra b) d’aquesta Llei.
L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 49 i 51 d’aquesta Llei.
La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la UIFAND, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.
L’incompliment de l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual en els termes que estableix l’article 5 d’aquesta Llei.
La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.
Article 72. Infraccions greus
Són infraccions greus les següents:
L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 8, lletra g), d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 9, apartat 1, lletra c), d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 9, apartat 1, lletra d), d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 10, apartat 4, d’aquesta Llei o efectuar operacions prohibides.
L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix la secció tercera del capítol segon d’aquesta Llei.
L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb els bancs pantalla en els termes que estableix l’article 13 d’aquesta Llei.
L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix el capítol cinquè d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 41 d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la UIFAND l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 40.1.a) d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 40.1.b) i 40.2.a) d’aquesta Llei.
No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.
L’incompliment de les obligacions de conservació de documents que estableix l’article 37 d’aquesta Llei.
L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.
L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la UIFAND.
L’incompliment de l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual adequat, suficient, objectiu i realista, quan això no constitueixi una infracció molt greu.
La realització, per part de l’auditor extern a què es refereix l’article 40 d’aquesta Llei, d’un informe d’auditoria externa incomplet o amb deficiències.
La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.
Article 73. Infraccions lleus
Són infraccions lleus qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.
Article 74. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques
Les infraccions molt greus són sancionades amb:
Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.
Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).
Les infraccions greus són sancionades amb:
Multa de 15.001 a 90.000 euros.
Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).
Les infraccions lleus són sancionades amb:
Amonestació escrita.
Multa de 600 a 15.000 euros.
Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.
A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:
En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de 6 mesos o suspensió definitiva.
En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.
Article 75. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques
Les infraccions molt greus són sancionades amb:
Multa de 25.001 a 300.000 euros.
Suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.
Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).
Les infraccions greus són sancionades amb:
Multa de 3.001 a 25.000 euros.
Suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
Restricció temporal de determinats tipus d’operació.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).
Les infraccions lleus són sancionades amb:
Amonestació escrita.
Multa de 300 a 3.000 euros.
Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.
Article 76. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor
En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.
Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que aquest límit superior.
Article 77. Criteris de graduació de les sancions
Les sancions es graduen de conformitat amb tots els criteris següents:
El grau de culpabilitat del subjecte infractor.
La capacitat econòmica del subjecte infractor.
La quantia de l’operació corresponent i/o els guanys obtinguts com a conseqüència de la infracció, així com les eventuals pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura en què es puguin determinar.
La gravetat i durada dels fets.
La manca de vigilància i les carències o insuficiències dels mecanismes de prevenció.
Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Article 78. Prescripció
Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi han hagut actes destinats a dissimular-les o ocultar-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.
El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:
per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l’activitat o la de l’últim acte constitutiu de la infracció;
en cas d’incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de relació del negoci;
en cas d’incompliment de l’obligació de conservació de documents, des de l’expiració del termini al qual es refereix l’article 37 d’aquesta Llei.
La prescripció queda interrompuda quan la UIFAND realitza, amb el coneixement formal dels subjectes obligats, un acte d’inspecció, de supervisió o de control del compliment de les obligacions d’aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets.
Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.
L’acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.
El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.
En cas que la via administrativa s’esgotés per silenci administratiu negatiu el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s’esgoti el termini per resoldre per part de l’òrgan administratiu competent.
La prescripció s’interromp per la iniciació, notificada a l’interessat, del procediment d’execució de la sanció, així com per la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora acordada en via administrativa o judicial.
Secció segona. Procediment sancionador
Subsecció primera. Disposicions generals
Article 79. Regulació de l’expedient sancionador
La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:
per les normes establertes en aquesta secció i en els reglaments que, si escau, la desenvolupin;
subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.
Article 80. Actuacions prèvies
Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.
Article 81. Inici del procediment
El procediment sancionador s’inicia per expedient de la UIFAND, per iniciativa pròpia, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquest expedient sancionador, la UIFAND es limita a:
ordenar la iniciació del procediment sancionador;
realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies;
identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables;
nomenar un instructor. Aquest instructor haurà de ser un membre de la UIFAND.
L’expedient sancionador es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o a les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.
El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.
En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, la UIFAND nomena un nou instructor.
La UIFAND ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com presumptament responsables siguin entitats operatives dels sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 82. Vinculacions amb la jurisdicció penal
Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, la UIFAND n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.
El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la UIFAND tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.
Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.
L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.
Article 83. Mesures cautelars
Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, la UIFAND pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagin indicis d’infracció suficients.
Aquestes mesures poden consistir en: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.
Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.
Es pot interposar recurs contra la decisió de la UIFAND davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.
El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.
Article 84. Fase d’instrucció
L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.
L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.
Article 85. Plec de càrrecs
Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:
identificació de la persona o les persones, físiques o jurídiques, responsables, incloent-hi la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, si escau.
En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.
exposició dels fets imputats, succintament exposats, que motiven la incoació del procediment sancionador, la seva possible qualificació amb referència als preceptes legals infringits i les sancions proposades.
El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.
indicació del dret a examinar l’expedient, a formular al·legacions, a aportar documents, a proposar la pràctica de proves i dels terminis per al seu exercici.
En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada a la UIFAND per tal que arxivi l’expedient.
El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients o per realitzar el pagament voluntari de la multa pecuniària proposada amb una reducció del 25%.
En cas que es pagui la multa dinerària proposada en les condicions establertes per aquesta Llei, es seguirà el procediment sancionador abreujat i, en cas contrari, el procediment sancionador ordinari.
En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.
El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.
Subsecció segona. Procediment sancionador abreujat
Article 86. Procediment sancionador abreujat
Realitzat el pagament voluntari de la multa pecuniària proposada amb una reducció del 25% per part de l’interessat, aquest ho ha de notificar a la UIFAND dins del termini establert a l’apartat 2 de l’article anterior. Aquest pagament voluntari produeix els efectes següents:
La renúncia a formular al·legacions contra el plec de càrrecs.
b)L’acord i conformitat íntegres del subjecte infractor amb els fets i les infraccions imputades, la comissió dels quals reconeix, i amb els fonaments jurídics que motiven la sanció.
Amb independència de la classe d’infracció, el plec de càrrecs tindrà la consideració de resolució sancionadora, que adquirirà fermesa administrativa des del moment del pagament efectiu de la multa dinerària.
El pagament voluntari de la multa pecuniària proposada en el plec de càrrecs en les condicions establertes en aquesta Llei implica, a més de la reducció esmentada del 25% de la multa pecuniària, la reducció del 25% de l’eventual termini de suspensió temporal de la persona o persones que exerceixen càrrecs d’alta direcció dins de l’estructura del subjecte obligat proposat al plec de càrrecs.
La interposició de qualsevol tipus de recurs, administratiu o de caràcter jurisdiccional, contra el plec de càrrecs, en tant que resolució sancionadora, implica la renuncia del recorrent tant a la reducció del 25% de l’eventual termini de suspensió temporal dels de la persona o persones que exerceixen càrrecs d’alta direcció de la infracció dins de l’estructura del subjecte obligat, com a la reducció del 25% de la multa pecuniària aplicada, quin pagament s’ha de fer efectiu pel recorrent en el termini de 3 dies comptadors des de la data d’interposició del recurs corresponent. Esgotat aquest termini es pot iniciar la reclamació per via executiva de l’import mencionat.
Subsecció tercera. Procediment sancionador ordinari
Article 87. Proposta de resolució
Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:
formula una proposta de resolució en la qual es fixen de forma motivada els fets, la seva qualificació jurídica, la infracció o les infraccions imputades, la persona o les persones que es considerin responsables i la sanció finalment proposada; o
proposa el sobreseïment i/o l’arxiu de l’expedient sancionador.
La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a la UIFAND, per tal que aquesta resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Article 88. Resolució
La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.
En cas que la proposta de resolució de la UIFAND proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre aquesta revocació o la modificació de l’autorització.
L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.
La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon a la UIFAND.
L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.
En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 89. Caducitat del procediment
El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de l’expedient sancionador a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada per la UIFAND, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.
El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.
El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:
quan se sol·liciti el pronunciament o informe d’un altre organisme, pel temps transcorregut entre la sol·licitud, que ha de ser notificada als subjectes responsables, i la notificació del pronunciament o informe corresponent a la UIFAND. El termini de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos;
quan es tramiti davant qualsevol òrgan jurisdiccional un procés pels mateixos fets, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma;
En cas que sigui la UIFAND la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la UIFAND al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la UIFAND de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
quan, en el marc de la tramitació d’un procediment sancionador, se substanciï un procediment urgent i preferent en els termes establerts a l’article 41, apartat 1, de la Constitució, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.
La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.
Article 90. Recurs
Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.
Secció tercera. Procediments de denúncia
Article 91. Denúncia
La UIFAND estableix mitjançant comunicat tècnic els mecanismes per informar sobre la infracció potencial o real de les disposicions d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
Els mecanismes contemplats a l’apartat 1 inclouen, com a mínim:
procediments específics per a la recepció d’informes sobre infraccions i el seu seguiment;
protecció adequada dels empleats o persones en una posició comparable dins del subjecte obligat que informin sobre infraccions comeses pel subjecte obligat;
protecció adequada de la persona denunciada;
protecció de les dades personals relatives tant a les persones que notifiquen una infracció com a la persona física presumptament responsable de la mateixa;
normes precises que garanteixin en tots els casos la confidencialitat de la persona que informa de les infraccions comeses pel subjecte obligat, llevat d’aquells casos en que es requereixi la seva divulgació en el context d’ulteriors recerques o de procediments judicials subsegüents.
Els subjectes obligats disposen de procediments adequats per a què els seus empleats o persones en posició comparable puguin comunicar infraccions a nivell intern a través d’un canal específic, independent i anònim, proporcionat a la naturalesa i grandària del subjecte obligat.
Disposició addicional primera. Associacions i altres entitats sense ànim de lucre
La Junta Directiva de les associacions que es regeixen per la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000, i el seu personal amb responsabilitats de gestió, han de vetllar perquè aquestes associacions no siguin utilitzades per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes, d’acord amb el previst en la normativa reguladora de la prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme.
A aquest efecte, totes les associacions han de conservar durant deu anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’associació, així com els llibres registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels responsables del Registre d’Associacions, i també dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció o persecució del terrorisme.
Les obligacions establertes a l’apartat 1 anterior són aplicables a les fundacions o a altres organismes sense ànim de lucre, amb el benentès que en aquests casos correspon al protectorat, patronat o a l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització, el compliment d’aquesta disposició.
L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.
Disposició addicional segona. Comunicació d’activitat
Els professionals que participin, actuant en nom i per compte del seu client, o assisteixi en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a
- l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;
- la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;
i que no estan donats d’alta en un col·legi professional oficialment reconegut per exercir la seva activitat han de comunicar al Ministeri competent en matèria d’Economia, amb caràcter previ a l’exercici de la seva activitat, les activitats que pretenen exercir de les enumerades en aquest apartat.
Aquesta comunicació d’activitat és un requisit necessari per poder exercir, en nom i per compte d’un client, les activitats esmentades anteriorment.
El Ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de verificar el compliment previ de l’obligació de comunicació d’activitat establerta a l’apartat 1 anterior i ha de denegar les sol·licituds d’inversió estrangera consistents en alguna de les activitats esmentades en l’apartat 1 anterior si el professional que actua en nom i per compte del seu client no ha complert amb l’esmentada l’obligació.
Els notaris no estan subjectes a l’obligació de comunicació d’activitat que estableix l’apartat 1 anterior.
Disposició transitòria primera. Informació sobre beneficiaris efectius
La informació sobre els beneficiaris efectius que les societats, les associacions i les fundacions constituïdes o registrades, al Principat d’Andorra tenen l’obligació d’obtenir i conservar en aplicació de l’article 19 d’aquesta Llei s’ha d’obtenir en un termini màxim d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
L’obligació de portar un llibre registre dels beneficiaris efectius i de proporcionar-ho al Registre de Societats, al Registre d’Associacions i al Registre de Fundacions en els termes establerts per les Disposicions finals segona, tercera i quarta d’aquesta Llei serà aplicable a partir de l’1 de gener de 2018.
Disposició transitòria segona. Mesures de diligència simplificada
L’aplicació de les mesures de diligència simplificada de l’article 11 en relació a clients i productes que, a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, es beneficiaven del règim de diligència simplificada, es realitzarà conformement als criteris de risc establerts en aquesta Llei en un termini màxim d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria tercera. Període de conservació dels documents.
El període de conservació de tota la documentació prevista en l’article 37.1 de la present Llei, no serà d’aplicació en aquells cassos en que a l’entrada en vigor de la mateixa, s’hagi superat els cinc anys des de la finalització de la relació de negoci amb el client o des de que es va realitzar l’operació ocasional.
Disposició transitòria quarta. Estudi de risc individual
Els subjectes obligats hauran de realitzar el seu estudi de risc individual (ERI) en els termes previstos a l’article 5 d’aquesta Llei, en el termini de dos anys a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria primera
Queda derogat el títol II de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Queda derogada la disposició addicional primera de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Disposició derogatòria segona
Queda derogat l’apartat 3 de l’article 74 de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.
Les referències realitzades a les disposicions derogades s’entendran realitzades a les disposicions que regulin matèries equivalents en aquesta Llei.
Disposició final primera. Modificació del títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Es modifica el títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:
“Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada
S’afegeix un article 21 bis a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, que queda redactat com segueix:
“Article 21 bis. Llibre registre de beneficiaris efectius
La Societat ha de portar un llibre registre dels beneficiaris efectius, segons la definició continguda a l’article 3, punt 3, de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de fons i el finançament del terrorisme.
Aquest llibre registre conté, com a mínim, les següents dades:
nom i cognoms;
data de naixement;
nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
naturalesa i abast de la participació real.
Aquest llibre registre ha de proporcionar-se al Registre de Societats en els termes que es desenvolupin reglamentàriament, de manera que en tot moment es disposi d’informació adequada, precisa i actual sobre els beneficiaris efectius.”
Disposició final tercera. Modificació de la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000
Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000, que queda redactat com segueix:
“1. Les associacions han de portar un llibre registre de socis, un llibre registre de beneficiaris efectius, un llibre d’actes, un llibre inventari de béns i els llibres de comptabilitat que corresponguin a les seves activitats. Aquests llibres han de ser diligenciats pel Registre d’Associacions, i firmats pel president i pel secretari, o els òrgans equivalents de l’associació.”
S’afegeix un article 28 bis a la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000, que queda redactat com segueix:
“Article 28 bis. Llibre registre de beneficiaris efectius
El llibre registre de beneficiaris efectius inclou aquelles persones que, segons la definició continguda a l’article 3, punt 3, de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de fons i el finançament del terrorisme, són considerats com a beneficiaris efectius de l’associació.
Aquest llibre registre conté, com a mínim, les següents dades:
nom i cognoms;
data de naixement;
nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
naturalesa i abast de la participació real.
Aquest llibre registre ha de proporcionar-se al Registre d’Associacions en els termes que es desenvolupin reglamentàriament, de manera que en tot moment es disposi d’informació adequada, precisa i actual sobre els beneficiaris efectius.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions
Es modifica l’article 22 de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions, que queda redactat com segueix:
“Article 22. Comptabilitat i llibres
Les fundacions han de portar la comptabilitat d’acord amb la naturalesa de les seves activitats i de manera que permeti un seguiment de les operacions i l’elaboració dels comptes anuals.
Les fundacions han de portar, almenys, el llibre diari, el llibre d’inventari i de comptes anuals, el llibre d’actes i el llibre de beneficiaris efectius.
El llibre d’inventari i el llibre de comptes anuals de la fundació s’han d’obrir amb l’inventari inicial que consta en l’escriptura pública, i s’hi ha de transcriure anyalment l’inventari de tancament de l’exercici de comptes anuals.
El llibre d’actes ha de contenir les actes de les reunions del patronat i dels òrgans de govern, autenticades en la forma que prevegin els estatuts. Han de comptar, com a mínim, amb la signatura del secretari i amb el vistiplau del president.
El llibre de beneficiaris efectius inclou aquelles persones que, segons la definició continguda a l’article 3, punt 3, de la Llei de prevenció i lluita contra del blanqueig de fons i el finançament del terrorisme, són considerats com a beneficiaris efectius de la fundació. Conté, com a mínim, les següents dades:
nom i cognoms;
data de naixement;
nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
naturalesa i abast de la participació real.
El Registre de Fundacions ha de diligenciar els llibres abans que siguin utilitzats o bé un cop fets els assentaments i les anotacions mitjançant procediments informàtics.”
Es modifica l’article 37 de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions, que queda redactat com segueix:
“Article 37. Actes inscriptibles
Al Registre de Fundacions hi han de constar els actes següents:
L’escriptura pública fundacional.
Els estatuts i els acords de modificació.
El nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors.
Els apoderaments generals.
La fusió i l’escissió de fundacions.
L’extinció i la liquidació.
Al Registre de Fundacions també constarà la informació sobre els beneficiaris efectius de la fundació continguda al llibre de beneficiaris efectius a què fa referència l’article 22 d’aquesta Llei.
Si el responsable del Registre de Fundacions considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho ha de comunicar al Protectorat i a l’òrgan jurisdiccional competent. A més, ha de comunicar aquesta circumstància a la fundació interessada i suspendre el procediment d’inscripció fins que recaigui resolució judicial ferma.
Disposició final cinquena. Facultat de desenvolupament
El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament del que disposa aquesta Llei, en un termini màxim de 6 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei.
Disposició final sisena. Textos consolidats
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000; la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada; la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000; la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions; i la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, que inclogui totes les modificacions introduïdes fins ara en aquestes lleis.
Disposició final setena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 22 de juny del 2017
Vicenç Mateu Zamora / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.