LegalizeLlei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública
Consell General
Lleis
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de gener del 2019 ha aprovat la següent:
llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública
Exposició de motius
La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, representa una fita de cabdal importància en el procés de modernització de les administracions públiques del Principat d’Andorra que es va produir com a conseqüència de la Constitució. En el moment en què aquella Llei va ser aprovada, el personal de l’Administració general era majoritàriament contractual, i coexistia amb personal funcionari regit per normes molt variades, fragmentàries i disperses; la Llei va normalitzar aquella situació en establir un règim del personal al servei de l’Administració complet i coherent, i va dotar l’Administració general d’un instrument modern per a la gestió dels seus recursos humans. D’altra banda, i amb la voluntat d’homogeneïtzar, en la mesura del possible, el règim del personal al servei de les administracions públiques, la Llei fixava les bases d’un règim general de la funció pública, aplicable també al personal de l’Administració de justícia i al personal dels comuns, bases que es van concretar posteriorment en la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de justícia, en el primer cas, i en les ordinacions comunals de funció pública, en el segon. La Llei va optar per deixar fora del seu àmbit el personal de les entitats parapúbliques o organismes autònoms, que, des de llavors, es regeix per la legislació laboral, complementada pels respectius reglaments interns.
Malgrat l’aparició d’algunes ombres en l’aplicació, les prescripcions de la Llei de la funció pública no havien estat modificades fins a una data molt recent. Certament, la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, ja n’havia matisat o complementat algunes disposicions i, posteriorment, la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en va alterar o suspendre l’aplicació d’altres, com a mesura de contingència per racionalitzar les despeses de personal i per ajudar a pal·liar els efectes de la greu crisi que, en aquell moment, patia l’economia del Principat, però la primera modificació formal de la Llei és la que va dur a terme la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació i del pla de pensions de la funció pública, que, en la disposició final primera, en modifica una desena d’articles i, molt significativament, modifica substancialment el règim del personal al servei de l’Administració pública, en generalitzar el d’agent de l’Administració de caràcter indefinit, és a dir, un règim de naturalesa contractual, mentre que reserva el règim estatutari únicament al personal dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders, i a les funcions d’inspector i interventor. Amb posterioritat, la Llei va patir encara una modificació de caràcter molt puntual, introduïda per la disposició final segona de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
La Llei de la funció pública que ara s’aprova constitueix una revisió molt profunda de la Llei del 15 de desembre del 2000, malgrat que en conserva l’estructura i algunes disposicions. La que es pot considerar com a novetat més significativa està justament lligada a la modificació esmentada, que limitava el règim estatutari a una petita part del personal de l’Administració pública, però li dona una solució radicalment contrària: amb aquesta Llei desapareix el personal contractual de l’Administració, i els agents de l’Administració, tant de caràcter indefinit com de caràcter eventual, són substituïts per dos noves figures de caràcter estatutari: els treballadors públics de caràcter indefinit i els treballadors públics interins. El règim dels treballadors públics de caràcter indefinit és, a tots els efectes pràctics, el mateix que el dels funcionaris; la diferència entre uns i altres rau en el fet que aquests darrers ocupen únicament els llocs de treball que impliquen l’exercici d’autoritat o la participació en l’exercici de les prerrogatives de l’Estat, i per això les places d’aquells llocs de treball es reserven als nacionals andorrans, mentre que la resta de places dels llocs de treball de l’Administració són cobertes per treballadors públics que, a falta de candidats andorrans, es poden atribuir a persones d’altres nacionalitats, amb respecte dels compromisos contrets en els convenis internacionals signats pel Principat.
Una altra de les modificacions essencials de la Llei afecta el règim retributiu: en aquesta matèria s’ha buscat la implementació d’un sistema d’incentius efectiu, que permeti premiar el talent i el compromís, i que sigui compatible amb la sostenibilitat de les despeses de personal. Això comporta canvis en l’aplicació del sistema de gestió de l’acompliment -un dels apartats de la Llei de funció pública del 2000 que havia estat més criticat- i canvis també en el complement d’antiguitat, que passa a generar-se cada cinc anys de servei a l’Administració en lloc de cada tres anys com fins ara.
També la mobilitat dels funcionaris i treballadors públics ha fet objecte de modificacions de relleu; en particular, mitjançant la previsió que el personal que presta servei a l’Administració de justícia i als comuns pugui participar, en peu d’igualtat amb el de l’Administració general, en les convocatòries de mobilitat interna per cobrir les places vacants o de nova creació, que s’efectuen amb caràcter previ a la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs.
Una altra novetat significativa és la regulació de la carrera professional en el si de l’Administració, fins ara relegada a disposicions de rang reglamentari, que ara troba plasmació en el text legal a través de dos mecanismes diferents: la carrera horitzontal i la carrera vertical. De forma estretament lligada amb la carrera, la Llei crea mecanismes per fomentar la formació continuada i el desenvolupament professional, a fi de potenciar l’adquisició de noves capacitats i l’assumpció de noves responsabilitats en un context ràpidament canviant; també introdueix tota una bateria de nous instruments d’ordenació i de gestió del personal, que fins ara s’havien trobat a faltar.
La nova Llei qualifica la seguretat i la salut en el treball de prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general i, conformement amb aquesta declaració de principis, destina una nova i extensa secció a regular l’activitat preventiva i de vigilància i protecció, i els drets i deures dels funcionaris i treballadors públics en aquesta matèria.
El règim disciplinari ha experimentat, així mateix, modificacions de relleu; en aquest cas, la redacció del nou text s’ha inspirat llargament en les recents Lleis 2/2017, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, i 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, per més que la tipificació concreta de les faltes i de les corresponents sancions està adaptada a les condicions del Cos General; també la regulació del procediment és de nova factura, amb inspiració en aquelles normes i tenint en compte igualment la recent introducció en el Codi de l’Administració dels principis generals del procediment sancionador, que resulten indiscutiblement aplicables als procediments disciplinaris que s’incoïn als funcionaris i treballadors públics.
Juntament amb les esmentades, altres nombroses modificacions de caràcter menys significatiu, però en absolut intranscendents, perfilen l’abast d’algunes disposicions, milloren la tècnica d’altres i, en general, asseguren la cohesió del nou text de la Llei.
Pel que fa als comuns, aquesta Llei segueix el mateix criteri que la del 2000, i estableix que són directament aplicables al personal de les corporacions locals un petit nombre de les seves disposicions, que en configuren el nucli essencial, però, al marge d’això, deixa àmplia latitud a cada comú per regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.
La Llei està estructurada en quatre títols, i es desglossa en un total de cent vint-i-un articles, vuit disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i deu disposicions finals.
El títol I, destinat a les disposicions generals, està dividit en dos capítols: el primer d’ells enuncia els principis generals de la Llei i el seu àmbit d’aplicació, mentre que el segon descriu els tipus de relacions d’ocupació en l’Administració pública (funcionaris, treballadors públics de caràcter indefinit, treballadors públics interins i personal de relació especial). Com ja ha quedat apuntat, totes les relacions són de caràcter estatutari.
El títol II té per objecte desenvolupar el règim de la funció pública en l’Administració general. Aquest és, amb molta diferència, el títol més extens de la Llei, i està dividit en vuit capítols, amb el contingut següent:
El capítol primer enumera els òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal. Les funcions que la Llei del 2000 atribuïa a la Secretaria d’Estat de Funció Pública s’atribueixen ara al ministeri competent en matèria de funció pública. Es manté la Comissió Consultiva de Funció Pública, que passa a denominar-se Comissió de Personal, amb una composició més àmplia, però sense alterar la seva naturalesa d’òrgan de consulta i de participació ni les seves funcions, i s’hi afegeix un nou òrgan de caràcter tècnic: el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, amb funcions de proposta de les mesures que comportin alteracions de l’estructura de llocs de treball de l’Administració general, i d’informe preceptiu de les propostes de mobilitat del personal, quan aquesta mobilitat es dugui a terme sense la conformitat del funcionari o treballador públic afectat, i també de les propostes que impliquin modificació en les dotacions de les places pressupostades.
El capítol segon estableix el sistema de classificació i ordenació dels recursos humans, i consta de tres seccions. La secció primera defineix el sistema de classificació dels llocs de treball de l’Administració pública, i ho fa de manera diferent, i més simple, que la Llei del 2000: hi ha una primera divisió entre el Cos General i els Cossos Especials i, dins de cada cos, tots els llocs de treball es defineixen per la seva adscripció a una determinada família professional i a un nivell de classificació; aquesta doble adscripció és necessària i suficient per definir tots els llocs de treball de l’Administració general. Destaca igualment el canvi de denominació del Cos Especial d’Ensenyament, que passa a denominar-se Cos Especial d’Educació. La secció segona introdueix els nous instruments que han de servir per racionalitzar i millorar l’ordenació i la gestió dels recursos humans de l’Administració general: el pla estratègic de recursos humans; el pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans; l’inventari de famílies professionals; les agrupacions de perfils competencials; el mapa de llocs de treball; el manual descriptiu de llocs de treball, i l’oferta d’ocupació pública. Finalment, la secció tercera converteix el que fins ara era el Registre de la Funció Pública en el Registre de personal de l’Administració general, regula els principis generals de la seva gestió i funcionament, garanteix que es farà de manera respectuosa amb els drets a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució, i estableix els altres drets dels titulars de cadascun dels expedients personals inscrits en aquest Registre.
El capítol tercer, relatiu al sistema d’accés a la Funció Pública, està dividit en tres seccions. La secció primera regula el sistema de provisió de places i hi introdueix una novetat significativa: el concurs de mobilitat interna per a les places dels llocs de treball de l’Administració general s’obre als funcionaris i treballadors públics de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Aquesta és una mesura que amplia l’horitzó de possibilitats de treball d’uns i altres, i que fomenta la mobilitat entre les administracions públiques del Principat. Així mateix, s’hi introdueix la previsió que els candidats que superin el procés de selecció i que no obtinguin la plaça quedaran en situació de reserva durant un termini de dotze mesos. La secció segona regula la provisió de les places dels llocs de treball de director en termes essencialment similars als de la Llei del 2000, amb la particularitat que suprimeix el complement de reconeixement de la funció directiva que la dita Llei atribuïa als directors en el moment del cessament, si havien ocupat la plaça durant un termini de més de cinc anys. La supressió obeeix als mateixos criteris que han inspirat la revisió de la política retributiva, que s’esmenten més endavant. La secció tercera és de nova factura i incorpora les regles sobre igualtat d’oportunitats que s’havien anat creant per via reglamentària, donant-hi rang legal i una sistematització més acabada.
El capítol quart regula, també en tres seccions, l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o de treballador públic, i les situacions administratives. La secció primera es destina a l’adquisició d’aquella condició, i en detalla els tràmits successius, fins al nomenament definitiu i l’acceptació, per jurament o promesa, de les obligacions inherents al lloc de treball. La secció segona es destina a les situacions administratives, amb poques novetats. La secció tercera regula les causes de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic, en termes molt semblants als de la Llei del 2000, però hi incorpora la jubilació, que aquella Llei havia conceptuat, de forma poc adequada, com a situació administrativa; igualment, per motius de precisió lingüística, s’ha modificat el terme acomiadament pel de separació del servei.
El capítol cinquè s’ocupa de la formació, la carrera i l’avaluació de l’acompliment, i està dividit en tres seccions homònimes. La primera proclama el compromís de l’Administració de facilitar eines al seu personal per actualitzar els seus coneixements, i estableix l’instrument privilegiat per fer-ho, que és el Pla de formació. La segona defineix les bases de la carrera professional, en dos vessants diferents: la carrera horitzontal, que és l’ascens o progressió en un escalat de graus dintre del mateix lloc de treball, que permet la progressió en la banda retributiva corresponent al lloc de treball, i la carrera vertical, que és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració que s’ofereix al personal a través dels sistemes de promoció interna. La secció tercera redefineix el procés d’avaluació de l’acompliment, que deixa d’estar vinculat directament a un complement retributiu, com era el cas fins ara, i passa a ser un instrument més polièdric, amb efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i també en el sistema disciplinari, en el cas d’avaluacions negatives.
El capítol sisè té per objecte els mecanismes de la mobilitat del personal i en crea un de nou, l’adscripció temporal, que s’afegeix als tres que ja existien: la reubicació, el trasllat i la comissió de serveis. L’adscripció temporal és de caràcter obligatori, igual que la reubicació i, en ambdós casos, la Llei requereix un informe preceptiu del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, quan el funcionari o treballador públic afectat no hi doni la seva conformitat.
El capítol setè es destina als drets i les obligacions dels funcionaris i treballadors públics. La secció primera conté el catàleg de drets en termes molt semblants als de la Llei del 2000, mereix especial esment la introducció del dret a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament, que no hi era reconegut expressament. La secció segona, relativa a la jornada i l’horari de treball, introdueix, com a novetat, la possibilitat de treballar a temps parcial, i també el dret a la reducció parcial de jornada dels funcionaris i treballadors públics indefinits, a partir dels seixanta-un anys d’edat, i sempre que acumulin un mínim de vint-i-cinc anys de servei. La secció tercera conté el catàleg de deures i obligacions, que també s’inspira llargament en la Llei del 2000, però amb una redacció més precisa i estricta en alguns apartats, com el relatiu al deure de reserva en relació amb les informacions de caràcter personal adquirides per raó de la funció o el càrrec, i amb un especial èmfasi en el dret a la formació; així mateix, s’hi afegeix un nou règim d’incompatibilitats adaptat a la possibilitat de treballar a temps parcial, a aquells que percebin un salari inferior al 120% del salari mínim interprofessional i aquells treballadors públics interins que tinguin un contracte amb una durada inferior a un any, que introdueix la Llei. Finalment, la secció quarta, relativa al règim retributiu, presenta novetats significatives, ja que l’estructura retributiva ha estat revisada. Així, desapareix el complement de millora, que ha estat substituït pel complement de carrera, mentre que el complement d’antiguitat passa a configurar-se com un règim de quinquennis, en lloc del de triennis fins ara vigent. Aquests canvis estan motivats per la recerca d’un sistema d’incentius que permeti recompensar el talent, l’esforç i el compromís amb el treball, així com per la voluntat de garantir la sostenibilitat econòmica de la despesa de l’Administració pública. En aquest sentit, la viabilitat financera i econòmica del nou sistema d’incentius i de carrera professional és cabdal a efectes que es pugui mantenir al llarg del temps.
El capítol vuitè, que regula el règim disciplinari, és tot ell de nova factura. En aquest cas, s’ha fet un esforç important de concreció en la tipificació de les faltes disciplinàries, necessària per raó de la “coloració penal” del dret administratiu sancionador que han posat en relleu la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal Constitucional. Així mateix, es perfila el concepte d’autor definint l’autoria per omissió i equiparant-hi el cooperador necessari, i es tipifiquen com a faltes autònomes la conducta de l’encobridor i la del cooperador no necessari. També hi ha novetats en el catàleg de sancions, que introdueix, juntament amb les tradicionals de separació temporal o definitiva del servei, les de penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària; de destitució del càrrec de comandament, amb adaptació de l’estructura retributiva al nou lloc de treball, i de prohibició d’ocupar llocs de comandament durant un període determinat; es mantenen les amonestacions verbal i escrita per les faltes lleus.
El títol III regula, en dos capítols, el règim dels treballadors públics interins i el del personal de relació especial. El capítol primer estableix els supòsits en què resulta admissible el nomenament de personal interí; proclama, com a regla general, que aquest personal s’ha de seleccionar amb procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència, i estableix les excepcions a aquesta regla, justificades per raons d’urgència que hauran de quedar acreditades en l’expedient; també prescriu que la contractació com a personal interí no atorga cap dret preferent per a l’accés a la condició de funcionari o treballador públic indefinit, però que el temps de servei prestat, i l’experiència i la formació adquirides, sí que poden ser valorats com a mèrits en el concurs selectiu d’ingrés. El capítol segon es destina al personal de relació especial, i no planteja canvis notables: es tracta de personal que presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal a un numerus clausus d’alts càrrecs; és nomenat i cessat lliurement per aquests càrrecs, i cessa, en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que l’ha nomenat, sense que l’extinció de la relació generi, en cap cas, dret a indemnització.
El títol IV, i darrer, de la Llei, té per objecte el règim de la funció pública dels comuns i es limita, pràcticament, a determinar quins són els articles d’aplicació directa i a prescriure que, per a la resta, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia i han de determinar les competències dels seus òrgans en matèria de personal.
Per acabar, vuit disposicions addicionals estableixen mesures per facilitar l’aplicació de la nova Llei; per donar solució a determinades situacions especials, i per resoldre qüestions lligades a l’aplicació de la Llei a les administracions comunals.
Clouen la Llei set disposicions transitòries, una derogatòria i deu disposicions finals, que serveixen a les finalitats pròpies d’aquesta classe de normes.
En darrera instància aquesta Llei també incorpora set annexos que fan referència a les taules retributives anuals del Cos General, el Cos d’Educació, el Cos de Banders, el Cos de Duana, el Cos Penitenciari, el Cos de Policia i el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte de la Llei
Aquesta Llei té per objecte establir i regular el règim de la funció pública, entès com el que regula les relacions d’ocupació de l’Administració amb el seu personal, i els instruments per a la seva gestió.
Article 2. Principis d’actuació
L’Administració pública ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors i els principis que inspiren aquesta Llei, i que són exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal.
L’Administració pública ha d’exercir les seves competències d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, transparència i qualitat del servei.
Els funcionaris i els treballadors públics han de dur a terme la seva actuació d’acord amb els principis de compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, respecte, integritat, responsabilitat i transversalitat.
Article 3. Àmbit d’aplicació de la Llei
Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tot el personal que presta serveis a l’Administració general i als comuns, en els termes que es determinen en la mateixa Llei.
Aquesta Llei no és aplicable al personal que es regeix per la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia, excepte en allò en què l’esmentada Llei es remet expressament a aquesta.
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
El personal al servei del Consell General.
El personal al servei del Tribunal Constitucional.
El personal al servei del Raonador del Ciutadà, del Tribunal de Comptes i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.
El personal dels organismes autònoms, de les entitats parapúbliques, de la UIFAND i dels altres organismes i autoritats administratives que gaudeixen d’independència orgànica respecte de l’Administració general, els quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia.
Així mateix, la Llei no és aplicable als òrgans de direcció administrativa següents:
Alts càrrecs del Govern.
Ambaixadors que no tinguin la condició de funcionaris o treballadors públics indefinits.
Interventor general que no tingui la condició de funcionari.
Secretaris generals dels comuns i interventors comunals.
No obstant allò que estableixen els apartats precedents, les disposicions de la Llei relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen els apartats c) i d) de l’apartat 3, i els apartats a), c) i d) de l’apartat 4.
Capítol segon. Relacions d’ocupació en l’Administració pública
Article 4. Tipus de relació
El personal de l’Administració pública es classifica en:
Funcionaris.
Treballadors públics de caràcter indefinit.
Treballadors públics interins.
Personal de relació especial.
Els funcionaris, els treballadors públics de caràcter indefinit i els treballadors públics interins estan vinculats amb l’Administració pública per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen.
La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas.
Els funcionaris, els treballadors públics de caràcter indefinit, els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial, en funció de les necessitats de l’Administració general.
Article 5. Funcionaris
El personal funcionari és nomenat per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública de l’estat.
Són reservats al personal funcionari els llocs de treball que corresponen als interventors, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders. Tot cos especial ha de ser regulat per la seva pròpia llei.
El personal funcionari ha de tenir la nacionalitat andorrana.
Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.
Article 6. Treballadors públics indefinits
Els treballadors públics de caràcter indefinit són nomenats per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració que no estan reservades al personal funcionari.
Aquesta Llei reconeix idèntics drets i obligacions als funcionaris i als treballadors públics de caràcter indefinit.
Els treballadors públics de caràcter indefinit, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.
Article 7. Treballadors públics interins
Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de treballadors públics de caràcter indefinit, per raons expressament justificades de necessitat o urgència.
Els treballadors públics interins queden vinculats amb l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter temporal, subjecta a dret administratiu.
Article 8. Personal de relació especial
El personal de relació especial presta, en virtut de lliure nomenament del cap de Govern, d’un ministre, del president del Consell Superior de la Justícia o d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari o treballador públic.
Títol II. Règim de la funció pública en l’Administració general
Capítol primer. Òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal
Article 9. El Govern
En l’àmbit de l’Administració general:
El Govern dirigeix la política de recursos humans; exerceix la potestat reglamentària en matèria de funció pública, i exerceix les altres competències i facultats que té atribuïdes per aquesta Llei.
El ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública és l’òrgan competent per executar les directrius del Govern en l’àmbit de la funció pública, per vetllar pel compliment i l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, per promoure els sistemes de gestió aplicables a la funció pública, i per exercir les altres competències i facultats que li atribueix aquesta Llei. Pot delegar les seves competències en el director o responsable del Departament de Funció Pública.
El director o responsable del Departament de Funció Pública és l’òrgan competent per exercir les competències i facultats que aquesta Llei atribueix a aquest departament.
Article 10. La Comissió de Personal
En l’àmbit de l’Administració general, la Comissió de Personal és l’òrgan col·legiat de consulta sobre funció pública i de participació del personal.
La Comissió de Personal està integrada pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que la presideix; entre tres i cinc membres designats per les associacions de funcionaris i treballadors públics i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general, i un nombre igual de membres de l’Administració general designats pel Govern. Quan la Comissió hagi d’emetre informes sobre qüestions que afecten únicament grups determinats del personal de l’Administració general, tant els sindicats i les associacions funcionarials representades com el Govern poden designar altres membres, sempre en nombre igual, que s’afegeixin a la Comissió, per a aquesta ocasió concreta.
Són funcions de la Comissió de Personal:
Informar amb caràcter preceptiu, però no vinculant, sobre els avantprojectes de llei i de disposicions reglamentàries generals relatius al règim de personal al servei de l’Administració general. Per excepció, no és preceptiu l’informe de la Comissió de Personal, quan es tracta de disposicions que afecten exclusivament un o varis cossos especials, i se sol·licita l’informe de l’òrgan col·legiat de consulta previst per la Llei que regula aquest o aquests cossos especials.
Informar sobre les altres qüestions en matèria de personal que li siguin consultades pel Govern.
Per iniciativa pròpia, recomanar al Govern l’adopció de mesures dirigides a millorar el funcionament de l’Administració, les condicions de treball, i qualsevol altra que afavoreixi l’eficiència administrativa i la consideració social del personal.
La Comissió de Personal ha d’emetre l’informe preceptiu i no vinculant a què es refereix el paràgraf a) de l’apartat precedent en el termini màxim de dos mesos a comptar de la recepció de la sol·licitud, prorrogable en les condicions previstes per l’article 114.3 del Codi de l’Administració. Aquest informe s’incorpora a la documentació que el Govern tramet al Consell General, en trametre-li el Projecte de llei; en el cas que no hagi estat lliurat en el termini previst, en trametre el Projecte de llei al Consell General el Govern ha de fer constar expressament aquesta circumstància.
El Govern aprova per decret les normes d’organització i funcionament de la Comissió de Personal, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions.
Article 11. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió
El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió és l’òrgan consultiu i de proposta del Departament de Funció Pública en matèria de classificació del sistema de llocs de treball.
Correspon al Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, la proposta de les mesures següents:
La valoració dels llocs de treball i l’assignació als nivells corresponents.
La creació, modificació i supressió de llocs de treball.
La creació, modificació i supressió de famílies professionals.
La revisió i adaptació de funcions dels llocs de treball, i la seva assignació a les famílies que corresponguin.
El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent les decisions següents:
Qualsevol proposta que impliqui modificacions en les dotacions de les places pressupostades.
Les propostes de reubicació, comissió de serveis o adscripció temporal d’un funcionari o treballador públic a una plaça d’un lloc de treball diferent de la que ocupa, quan aquest no hi doni la seva conformitat.
La composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, i les seves regles de funcionament s’aproven per reglament. Poden assistir a les reunions d’aquest Comitè, en qualitat d’observadors, els representants de les associacions de funcionaris i treballadors públics i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general.
El Govern aprova per reglament les normes d’organització i funcionament del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions.
Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans
Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública
Article 12. Característiques del sistema de classificació
El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels llocs de treball i de la prestació de serveis dels funcionaris i dels treballadors públics.
El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als objectius que l’Administració general estableixi en tot moment, amb la finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.
El sistema identifica l’abast de la prestació dels funcionaris i treballadors públics i els drets i obligacions, vinculats als llocs de treball, que tenen les persones que els ocupen.
Article 13. Elements del sistema de classificació
Els elements que componen el sistema de classificació del personal de l’Administració general són els següents:
Cossos: Segons la naturalesa de les funcions desenvolupades, els llocs de treball corresponen al Cos general o a un Cos especial.
Famílies professionals: Cada família professional agrupa els llocs de treball per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements necessaris per a l’accés.
Nivells: El nivell és la posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut, funcions i responsabilitats.
Llocs de treball: Són la unitat bàsica de l’estructura administrativa de l’ocupació pública.
Places pressupostades: Nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades.
Article 14. Cossos
En l’àmbit de l’Administració general hi ha els cossos següents:
Cos general: Incorpora totes les funcions de comandament, de gestió tècnica, administrativa i de manteniment i serveis no reservades als cossos especials.
Cossos especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos general. Són cossos especials els següents:
Banders.
Duana.
Educació.
Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.
Penitenciari.
Policia.
Per Llei es poden crear altres cossos especials.
Article 15. Integració dels funcionaris i dels treballadors públics en cossos
Els funcionaris i els treballadors públics de l’Administració general s’integren en el Cos general o en els cossos especials segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’una família professional i vinculat a una plaça pressupostada.
Les condicions de treball dels funcionaris i treballadors públics integrats en algun dels cossos especials es regeixen supletòriament per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen, en tot el que no estigui expressament regulat per la llei de creació del cos especial de què es tracti i per les normes que la desenvolupen.
Article 16. Famílies professionals
Els llocs de treball de l’Administració general s’agrupen en famílies professionals per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements comuns acreditats a través dels procediments selectius per a l’accés.
El sistema de classificació professional inclou les famílies professionals següents:
Comandaments.
Tècnics.
Administratius.
Manteniment i serveis tècnics.
Tots els llocs de treball de l’Administració general han d’estar classificats en una determinada família professional.
Amb la finalitat d’optimitzar la gestió del sistema de recursos humans, el Govern pot crear per decret noves famílies professionals, o reestructurar la divisió en famílies professionals prevista en aquest article.
Article 17. Nivells de classificació
Tant al Cos general com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar assignats a una família professional.
Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al Cos general i en tres nivells, com a mínim, i vuit nivells, com a màxim, per als cossos especials, segons les seves estructures organitzatives.
L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut, mesurat segons el sistema de valoració de llocs de treball que s’aprova per reglament. Aquest sistema es fonamenta en factors vinculats a la influència o conseqüències que pot tenir aquell lloc de treball l’impacte, la dificultat tècnica, la responsabilitat i la necessitat de lideratge.
En els cossos especials, l’assignació del nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en termes de les circumstàncies de treball següents:
Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial, en períodes horaris diferents, que pot incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableixi el Reglament de sistemes de compensació.
Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que han de ser exercides en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei.
Contingència especial: quan l’entorn del lloc dels cossos especials o la seva naturalesa determina que el funcionari que hi pertany, a causa de la prestació del servei, es troba exposat a circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis per a la seva persona. La contingència especial es mesura amb els paràmetres següents: el risc personal a què està sotmès el funcionari en l’exercici habitual de les seves funcions; el port d’arma, que es refereix al possible ús de l’arma per part del funcionari i a la responsabilitat en la seva custòdia i el seu maneig, i la funció repressora, que fa referència a la naturalesa del cos especial que requereix l’aplicació d’una funció repressora enfront del delicte.
El complement específic no es percep durant el període de formació.
Article 18. Llocs de treball
El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades per l’Administració a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.
S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització.
El perfil professional requerit per a cada lloc de treball serà considerat en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional.
Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins d’una única família professional i amb un sol nivell de classificació.
En funció del lloc de treball a desenvolupar es requereixen les formacions acadèmiques adients per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball.
Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.
Els funcionaris i els treballadors públics ocupen un lloc de treball d’una família professional i d’un nivell determinats.
L’Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa família professional i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.
Així mateix, en el marc de la seva potestat d’autoorganització, l’Administració pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball.
Article 19. Places
El nombre de places determina el nombre d’efectius que ocupen cada lloc de treball amb assignació pressupostària.
Mitjançant els instruments d’ordenació dels recursos humans, el ministeri encarregat de la funció pública determina el nombre de places necessàries i les incorpora a la proposta de pressupost.
En el moment que s’incorporen a l’Administració general, els funcionaris i treballadors públics són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional i nivell determinats.
Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració
Article 20. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans
Són instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració general els següents:
Pla estratègic de recursos humans.
Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans.
Inventari de famílies professionals.
Agrupacions de perfils competencials.
Mapa de llocs de treball.
Manual descriptiu de llocs de treball.
Oferta d’ocupació pública.
Plans de reestructuració.
Aquests instruments són preceptius i vinculants pel Govern.
Article 21. Pla estratègic de recursos humans
El ministeri que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública aprova cada quatre anys un pla estratègic de recursos humans que ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:
Anàlisi de les disponibilitats de personal existent.
Establiment dels objectius generals de les polítiques de recursos humans, línies estratègiques i accions a portar a terme incloent-hi una programació temporal.
Previsió de les necessitats de personal.
Inclusió de mecanismes d’avaluació durant el pla i en finalitzar el període de vigència del Pla.
Article 22. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans
L’Administració general ha d’aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els plans estratègics o d’acord amb les directrius de polítiques de personal que estableixi el Govern.
Aquests plans han d’incloure les mesures següents:
Modificacions de les estructures organitzatives com la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats administratives.
Incorporació, modificació i supressió de llocs de treball.
Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.
Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.
Establiment de programes específics de formació i capacitació.
Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries.
Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei.
Reassignació a altres administracions públiques en els termes que es determinin en els convenis que, a aquest efecte, puguin subscriure’s entre aquestes administracions.
Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat.
Article 23. Inventari de famílies professionals
L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, els processos de selecció i reclutament, el disseny de plans formatius i la carrera professional.
Els llocs de treball s’agrupen en famílies professionals en funció dels coneixements, les responsabilitats, les funcions o altres habilitats requerides per al seu correcte desenvolupament.
Article 24 Agrupacions de perfils competencials
Cadascun dels llocs de treball s’assigna a una agrupació de perfil competencial, que compta amb la definició de les competències requerides per a cada agrupació, ja siguin competències generals o organitzacionals o competències específiques per a cadascuna de les agrupacions que s’identifiquin i les conductes bàsiques corresponents.
Les agrupacions de perfils competencials integren la missió, les responsabilitats comunes, les competències necessàries per al seu acompliment i la seva definició.
Article 25. Mapa de llocs de treball
El mapa de llocs de treball és l’instrument tècnic mitjançant el qual es fa l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats de cada servei, i es recullen les característiques essencials dels llocs de treball i els requisits per ocupar-los.
El mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball de l’Administració general, ocupats i vacants, classificats per cossos i famílies. Ha de contenir les dades següents:
Denominació del lloc de treball.
Cos.
Família professional.
Dotació pressupostària.
Les altres que reglamentàriament es determinin.
El mapa de llocs de treball, que s’aprova al pressupost anual, es pot modificar al llarg de l’exercici pressupostari amb les limitacions que s’estableixen en les disposicions de la Llei del Pressupost.
Article 26. Manual descriptiu de llocs de treball
El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com el seu impacte i els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.
El Manual s’actualitza en el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions, impacte o requisits.
Article 27. Creació, modificació o supressió de llocs de treball
El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de classificar i actualitzar el sistema de llocs de treball de l’Administració general.
El procediment de classificació i revisió dels llocs de treball s’aprova per reglament.
Article 28. Oferta d’ocupació
L’oferta d’ocupació és l’instrument concret de planificació i de gestió de les necessitats de recursos humans, d’acord amb l’anàlisi de les estructures organitzatives de cada departament i el Pla Estratègic de recursos humans.
L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació de l’Administració general amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, famílies professionals, nivells de classificació i llocs de treball.
Una volta aprovat el Pressupost general, la memòria del qual ha d’incloure de forma clara la relació de totes les places de nova creació, el Departament de Funció Pública publica als mitjans de comunicació l’oferta d’ocupació de l’exercici.
Article 29. Plans de reestructuració
Correspon al Govern aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris o treballadors públics per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada.
Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris i els treballadors públics afectats puguin optar:
Per incorporar-se a l’entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració.
Per incorporar-se a l’entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
Per no incorporar-se a l’entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració. Únicament en aquest cas poden ser indemnitzats en els termes que s’estableixin en els plans.
Per no incorporar-se a l’entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
Sol·licitar sotmetre’s a una reubicació.
Quan el funcionari o treballador públic opti per incorporar-se a la nova entitat, ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació.
El temps de servei prestat pel funcionari o treballador públic a l’Administració es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat.
Els funcionaris i treballadors públics afectats per un pla de reestructuració poden fer efectius els drets passius adquirits.
Secció tercera. Registre de personal
Article 30. Registre de personal
Tot el personal de l’Administració general ha de figurar inscrit en el Registre de personal, que depèn del ministeri competent en matèria de funció pública.
Per reglament, el Govern determina:
Les dades personals i de vinculació amb l’Administració que han de constar en el Registre de personal, les quals s’han de referir exclusivament a la vida administrativa.
La relació del personal i els llocs de treball a l’Administració.
La gestió del Registre de personal s’ha de fer de forma respectuosa amb el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució.
Els responsables de la custòdia dels expedients personals i del Registre tenen deure de reserva total sobre les dades que coneguin per raó de les funcions que tenen encomanades.
No ha de figurar en els expedients personals ni en el Registre cap dada referent a raça, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra condició personal o social com pot ser l’afiliació a un partit polític o a un sindicat.
El titular de l’expedient personal té dret d’accés i a l’obtenció de certificacions sobre tota la informació existent al seu nom en el Registre de personal, gaudeix igualment dels drets de rectificació, supressió i oposició en els termes previstos per la Llei qualificada de protecció de dades personals per als fitxers de naturalesa pública.
Correspon al ministeri competent en matèria de funció pública adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter reservat de les dades del Registre de personal de l’Administració general.
Capítol tercer. Accés i promoció
Secció primera. Sistema de provisió de places
Article 31. Disposicions generals
El procés de provisió de places vacants o de nova creació s’inclou en la planificació de recursos humans que ha d’elaborar el Departament de Funció Pública, a partir de les necessitats trameses pels directors o responsables dels departaments.
La creació de places noves requereix una anàlisi prèvia, que comporta la descripció de les funcions essencials del lloc de treball, així com del perfil professional adequat per al seu correcte acompliment.
Article 32. Principis generals del sistema de selecció
El sistema de selecció es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d’una valoració justa i objectiva, i té com a objectiu incorporar a l’Administració general els candidats més adequats i més preparats per a la plaça a cobrir, mitjançant l’aplicació d’un procediment objectiu.
El procés de selecció ha de garantir, així mateix, els principis de transparència, objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència; cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en aquesta Llei.
Es poden aplicar mesures de discriminació positiva, en els termes previstos per aquesta Llei, per facilitar la integració de persones amb discapacitat.
Article 33. Requisits generals
Per ser admès en els processos selectius de personal funcionari o de treballadors públics s’han de complir els requisits generals següents:
Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació.
Reunir les condicions necessàries establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti.
No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant una resolució judicial ferma.
No estar condemnat per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment per a la prescripció de la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals.
No haver estat separat del servei a l’Administració pública, no trobar-se inhabilitat per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública o no estar suspès de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.
Ser declarat apte sense restriccions físicament i psíquicament quan el lloc de treball ho requereixi.
Quan la naturalesa del lloc de treball ho aconselli, es pot demanar també que el candidat acrediti que no té antecedents penals per a determinades categories de delictes.
El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places de treballador públic que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.
En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball establerts per a funcionaris.
La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball.
Article 34. Procés de selecció
Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que aquesta Llei preveu sobre la promoció interna.
El procés de selecció per cobrir places es porta a terme en diverses fases, que han de respondre als principis de transparència, objectivitat, publicitat i igualtat, i que tenen com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin millor als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència.
Article 35. Contingut dels processos selectius
Amb l’objectiu de seleccionar el candidat idoni en funció de les característiques i els requeriments del lloc de treball corresponent a la plaça vacant, els processos selectius poden incorporar qualsevol de les proves següents:
Entrevistes.
Proves teòriques.
Proves pràctiques.
Proves físiques.
Proves mèdiques.
Tests psicotècnics.
Article 36. Criteris de provisió de places
La provisió de places vacants o de nova creació es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:
- Reingrés d’excedència sense reserva de plaça.
- Reubicació.
- Reserva de plaça.
- Concurs de mobilitat.
- Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria.
- Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria.
Amb caràcter excepcional el Govern, a proposta motivada i justificada del Departament de Funció Pública i del departament corresponent, pot decidir que la provisió de determinades places es porti a terme únicament mitjançant el procés selectiu d’ingrés. En aquest cas es comunicarà la decisió al Comitè Tècnic de Selecció.
Article 37. Concurs de mobilitat
Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració general, s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna entre els funcionaris i treballadors públics indefinits de l’Administració general, de l’Administració de Justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General, que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conservaran l’antiguitat.
A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:
La formació acadèmica.
Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.
L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius.
L’experiència en l’àrea d’activitat a la qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats.
Les competències professionals.
L’actitud personal i les motivacions.
La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.
Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia.
S’apliquen al concurs de mobilitat interna les normes dels articles 34, 35 i 36.
Article 38. Inexistència de candidats per mobilitat interna
Quan les places no es cobreixen per mitjà de mobilitat interna per falta de concurrència, perquè no hi ha funcionaris o treballadors públics indefinits amb qualificació suficient o perquè no reuneixen els requisits exigits per ocupar-les, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.
Article 39. Bases de la convocatòria
El procés selectiu per proveir places, tant en promoció interna com en provisió externa, requereix l’aprovació del director o responsable del Departament de Funció Pública i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.
Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits del procés de provisió d’una o més places vacants o de nova creació, que informa del procediment que se seguirà per cobrir-la, i que conté la informació bàsica que ha de conèixer el candidat que aspira a ocupar la plaça.
Les convocatòries han de contenir, com a mínim, la informació següent:
El nombre i les característiques dels llocs de treball convocats.
Els títols, els diplomes, el grau d’experiència o altres requisits exigits per als llocs de treball a cobrir.
Les proves selectives a superar.
Si escau, les condicions físiques a superar i el límit d’edat.
El lloc i la data límit per presentar les candidatures.
Quan es tracta de convocatòries de provisió externa, el termini de presentació de sol·licituds no pot ser inferior a deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En les convocatòries de mobilitat interna, els terminis poden reduir-se a la meitat i la publicitat s’ha de garantir a través dels mitjans que, a aquest efecte, tingui establerts el Departament de Funció Pública.
Quan les característiques de la plaça vacant o de nova creació ho aconsellin, a part de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la convocatòria s’ha de publicar per altres mitjans que en garanteixin la màxima difusió.
Article 40. Comitè Tècnic de Selecció
El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves de selecció, avaluar-ne els resultats i garantir l’objectivitat del procés per escollir els candidats més adequats.
El Comitè és un òrgan col·legiat que es regeix pels principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres.
Està integrat, com a mínim, per dos persones del Departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, i que ocupin una plaça d’un lloc de treball de nivell de classificació superior, i dos persones del Departament de Funció Pública que actuen, l’un com a president, i l’altre com a secretari del Comitè Tècnic, designades, totes, pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que pot designar també membres suplents.
Les persones designades per a participar en el Comitè Tècnic de Selecció tenen obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per l’òrgan que els ha nomenat quan es trobin compresos en una causa d’abstenció, o per raó d’alguna circumstància personal.
Poden assistir a les reunions d’aquest Comitè, en qualitat d’observadors, els representants de les associacions de funcionaris i treballadors públics i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general.
Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs a l’Administració general, en qualitat d’assessors.
Article 41. Proposta de nomenament
Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris o treballadors públics en període de prova.
El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir.
Un cop cobertes totes les places vacants, els candidats següents que han superat el procés de selecció queden en situació de reserva, d’acord amb el que estableixi el reglament que faci referència al procés de selecció.
En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els dotze mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça podran aspirar a la mateixa plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional.
El nomenament com a funcionari en període de formació o funcionari o treballador públic en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal.
Les disposicions precedents no s’apliquen als cossos especials, que han de seguir el procediment previst en la seva normativa específica.
Article 42. Gestió dels processos de provisió de places vacants o de nova creació
El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de gestionar el procés selectiu per proveir les places vacants o de nova creació de l’Administració general. Per nomenar els membres del Comitè Tècnic de Selecció que provenen del Departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, demana una proposta al director o responsable del Departament.
Secció segona. Provisió de les places de direcció
Article 43. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció
Les places dels llocs de treball de direcció són proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família de tècnics o comandaments del sistema de classificació establert.
Els directors i directors adjunts són els alts càrrecs del cos de funcionaris i de treballadors públics de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o el Secretari d’estat corresponent.
Quan un director o director adjunt és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el funcionari o treballador públic indefinit designat per al càrrec de director o director adjunt ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball.
Article 44. Nomenament i cessament dels directors
Els directors són nomenats i destituïts lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrits, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrits i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat.
El nomenament d’un funcionari o d’un treballador públic de caràcter indefinit com a director o director adjunt implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari o treballador públic indefinit concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.
Secció tercera. Igualtat d’oportunitats
Article 45. Igualtat d’oportunitats
L’Administració general ha de garantir la igualtat d’oportunitats en totes les etapes laborals a totes les persones que hi treballin, segons els principis d’igualtat i de no-discriminació que proclama la Constitució i les lleis que desenvolupen la defensa d’aquests principis.
L’Administració general ha d’adoptar les mesures adients per donar plena accessibilitat a totes les persones interessades a fer les proves o entrevistes corresponents als processos de selecció o de mobilitat interna i d’accés a la formació, i ha d’utilitzar sistemes d’avaluació de l’acompliment accessibles i que no discriminin la persona avaluada per raó de les seves característiques personals.
L’Administració general reserva un 2% de les places previstes en cada exercici pressupostari perquè les cobreixin preferentment persones discapacitades, a condició que superin el procés de selecció i que puguin desenvolupar les condicions del lloc de treball; en aquest cas, tenen prioritat per ocupar la plaça encara que hi hagi altres candidats amb millors puntuacions finals.
L’Administració general ha de dur a terme accions dirigides a adaptar el lloc de treball a les característiques i les necessitats de les persones amb discapacitat.
Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic i situacions administratives
Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic
Article 46. Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic
La condició de funcionari o treballador públic de caràcter indefinit s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:
Superació del procés de selecció.
Nomenament en període de formació o en període de prova.
Superació del període de prova, amb informes favorables del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic, i del director o responsable del Departament de Funció Pública.
Nomenament definitiu.
Acceptació per jurament o promesa de les obligacions inherents al lloc de treball, davant de l’alt càrrec de qui hagi de dependre orgànicament.
Article 47. Període de prova
Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats pel Govern com a funcionaris o treballadors públics en període de formació o en període de prova.
El període de prova és de tres mesos per als qui procedeixen del torn de mobilitat interna i d’un mínim de tres mesos i un màxim d’un any de duració per als funcionaris o treballadors públics d’ingrés. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període.
Durant el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic, juntament amb el director o responsable del Departament de Funció Pública, ha d’avaluar l’adequació del funcionari o treballador públic als requisits del lloc de treball.
Si durant el període de prova el funcionari o treballador públic no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, el Departament de Funció Pública ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.
Quan es tracta de funcionaris o treballadors públics que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari o treballador públic indefinit retorna a la seva plaça anterior, i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.
El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.
Article 48. Nomenament definitiu
Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic indefinit ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Departament de Funció Pública ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Secció segona. Situacions administratives
Article 49. Situacions administratives
Els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:
Servei actiu.
Excedència.
Suspensió.
Article 50. Servei actiu
Els funcionaris i els treballadors públics es troben en situació de servei actiu en els casos següents:
Quan presten servei com a funcionaris o com a treballadors públics ocupant una plaça del sistema de classificació de l’Administració general.
Durant les vacances i els permisos reglamentaris.
Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 68 d’aquesta Llei.
Article 51. Excedències
L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.
Els funcionaris i treballadors públics indefinits han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:
Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o per als càrrecs de secretari general del Govern, secretaris d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels comuns, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.