LegalizeLlei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública
En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic.
La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.
El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar per la falta presumptament comesa. El temps de suspensió cautelar s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar a la persona expedientada les retribucions deixades de percebre, majorades amb l’interès legal fins a la data de pagament, en els supòsits següents:
Si la sanció que s’imposa no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, a aquests efectes, s’entén que comporten pèrdua de retribucions les sancions de separació del servei i d’inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.
Si se sobreseu o s’arxiva l’expedient disciplinari.
Article 97. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal
Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per incoar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment disciplinari encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució en la via penal.
La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.
Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables les disposicions de l’article 96, però, en aquest cas, les mesures cautelars es poden prorrogar fins que es dicti una resolució definitiva en la via penal.
Secció tercera. Faltes
Article 98. Classificació
Les faltes disciplinàries comeses pel personal funcionari i els treballadors públics es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 99. Faltes molt greus
Són faltes molt greus:
La falta d’assistència al lloc de treball durant tres o més dies hàbils consecutius, sense haver-ho comunicat al superior o sense causa justificada.
La manca de rendiment manifesta i no justificada quan ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei.
Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres funcionaris i treballadors o amb els ciutadans.
La ignorància inexcusable de les normes o dels procediments que hagi d’aplicar en el desenvolupament del seu lloc de treball.
El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.
Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la dignitat dels funcionaris o els treballadors públics de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge de la mateixa Administració.
Tot comportament o conducta, en l’àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i la dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa, física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant.
L’obtenció d’una tercera avaluació negativa consecutiva en el procés d’avaluació de l’acompliment, o bé de forma discontínua en un període de vuit anys.
L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis per a l’Administració o per als ciutadans.
L’emissió d’informes, l’adopció de decisions o qualsevol altra actuació de contingut manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració o als ciutadans.
El falsejament voluntari de les dades o de la informació relativa al servei.
La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.
El fet de causar danys dolosos als béns de l’Administració general.
L’apropiació de béns, materials o equipaments que pertanyen a l’Administració o a tercers.
La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.
El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa, o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan ocasioni un perjudici material o d’imatge greu al servei, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dona aquesta situació.
Tota actuació que signifiqui una discriminació greu per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.
L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici per a l’Administració o per als ciutadans.
No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.
Promoure o participar en una vaga que d’acord amb la legislació aplicable tingui la consideració de prohibida o abusiva.
Ocupar el centre de treball o qualsevol de les dependències durant una vaga, o dificultar o impedir l’accés al lloc de treball o el desenvolupament normal de les activitats dels funcionaris i els treballadors públics que hagin decidit no participar-hi.
Realitzar actes que atemptin contra la seguretat o la integritat de les persones o dels béns durant una vaga, o contra els locals, la maquinària, les instal·lacions o les mercaderies de l’Administració pública o de les empreses que realitzin obres o serveis per compte de l’Administració pública concernida per la vaga.
Realitzar actes intimidatoris o violents de qualsevol naturalesa adreçats contra els funcionaris o treballadors públics que optin lliurement per exercir el dret de treballar.
Incomplir els laudes de compliment obligatori o els acords executius del Govern adoptats per resoldre el conflicte que ha provocat una vaga o per garantir el funcionament dels serveis essencials, o l’acord vàlid i eficaç de les parts en conflicte per posar-hi fi.
No respectar els serveis o els treballs de manteniment convinguts, establerts pel ministeri competent en matèria de funció pública en cas que no hagin estat impugnats, o establerts de forma executiva pel Govern en cas contrari, en una situació de vaga.
aa) Qualsevol acció o omissió adreçada a impedir o dificultar que s’insti un conflicte col·lectiu.
bb) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics, o per a terceres persones.
cc) La comissió d’una segona falta greu, encara que sigui de distinta naturalesa, dins el període d’un any des de la comissió de la primera de les faltes, i sempre que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
Article 100. Faltes greus
Són faltes greus:
L’incompliment de la jornada de treball sense causa justificada quan se’n derivin perjudicis greus per al servei.
La segona falta d’assistència d’un dia al lloc de treball durant un període de sis mesos sense autorització del superior o sense causa justificada.
Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball personals o d’un altre funcionari o treballador.
La falta d’assistència a les reunions de treball o a les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.
El refús de sotmetre’s a la revisió mèdica, les proves psicotècniques o els exàmens de salut laborals relacionats amb el lloc de treball, quan aquests resultin obligatoris.
La tercera falta d’assistència sense causa justificada als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball degudament convocats.
No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.
L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes en aquesta Llei.
La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.
L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització, si en resulten danys o perjudicis.
La desobediència als caps o superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes.
Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes als ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys.
La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques.
L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.
L’emissió d’informes o l’adopció de decisions que, amb motiu d’una actuació negligent, causin un perjudici greu a l’Administració general o als usuaris o al públic, quan no constitueixin una falta molt greu.
La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats o que té a la disposició, si en resulten danys i perjudicis.
La pèrdua del material, els equips o els documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan ocasioni un perjudici greu a l’Administració o als ciutadans.
L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat de l’Administració, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions de forma reiterada.
La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol treball que li hagi estat encomanat i que produeixi una pertorbació important en el servei.
Portar a terme actuacions que comportin un descrèdit greu de l’Administració.
La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan ocasioni perjudicis a terceres persones, o perjudicis d’imatge a l’Administració.
Simular una malaltia o un accident per justificar un retard, l’abandonament o l’absència a la feina.
No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.
Intervenir en un procediment administratiu quan es doni alguna de les causes d’abstenció legalment establertes.
L’incompliment de l’obligació d’informar el superior de tot assumpte que li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que en requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.
L’obtenció de dos avaluacions negatives consecutives en el procés d’avaluació de l’acompliment, o bé de forma discontínua en un període de cinc anys.
aa) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.
bb) La realització de treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri mentre es trobi en situació d’incapacitat temporal, i també tota manipulació, engany o conducta personal inconseqüent que comporti una prolongació de la situació de baixa.
cc) La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident, personalment o per a altres treballadors o terceres persones, o risc d’avaria o dany material dels béns o les instal·lacions.
dd) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan no constitueixi una falta molt greu, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dóna aquesta situació.
ee) Qualsevol conducta dolosa en l’exercici de les funcions que sigui constitutiva de contravenció penal.
ff) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.
gg) Encobrir o consentir la comissió d’una falta molt greu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. Comet encobriment qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, intervé amb posterioritat i ajuda l’autor a aprofitar-se’n, o a amagar o destruir proves.
hh) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si no se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics, o per a terceres persones.
ii) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.
Article 101. Faltes lleus
Són faltes lleus:
L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada, sempre que no se’n derivin perjudicis greus per al funcionament del servei.
La falta d’assistència al lloc de treball d’un dia, o l’abandonament del lloc de treball o del servei durant la jornada laboral, sense autorització del superior.
L’incompliment de la jornada de treball o la falta d’assistència al lloc de treball per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.
La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball o les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.
La falta d’assistència, sense causa justificada, als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball als quals ha estat convocat.
La poca diligència en l’execució de les instruccions del superior en el compliment de les funcions pròpies del lloc de treball.
La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació greu al servei.
La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.
Negligir la higiene personal o la presentació, sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada de la resta de treballadors o dels ciutadans.
Portar a terme actuacions que comportin el descrèdit de l’Administració, quan no revesteixin el caràcter de falta greu.
L’incompliment dels procediments, els reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats o notificats degudament, que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització de l’Administració, si no en resulten danys i perjudicis.
No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats o programats per l’Administració general, o participar-hi amb falta notòria d’interès.
La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan no constitueixi una falta greu.
La incorrecció, la falta de respecte o la falta de diligència amb els ciutadans, els superiors, els subordinats i els companys, quan no constitueixi una falta greu.
La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques.
La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats, si no en resulten danys o perjudicis.
La pèrdua del material, dels equips o dels documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.
L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat de l’Administració, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions.
Encobrir o consentir la comissió d’una falta lleu, o cooperar-hi amb actes no necessaris.
Mostrar una falta notòria d’interès en el servei o incomplir les instruccions dels superiors o les ordres de servei que es dictin, quan no constitueixi una falta greu.
En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.
Article 102. Prescripció de les faltes
Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què l’Administració n’hagi hagut de tenir coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora.
El termini de prescripció de les faltes s’interromp per qualsevol actuació efectuada amb coneixement formal de l’interessat que s’adreci a la investigació, la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
Produïda la interrupció, es torna a iniciar el còmput del termini de prescripció a partir de la data de la interrupció.
En cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, o per causa d’incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció de la falta resta igualment suspès fins que el Departament de Funció Pública tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal, en el primer cas, o de la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva, en el segon.
Secció quarta. Sancions
Article 103. Sancions disciplinàries
Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a la Llei, són les següents:
Per la comissió d’una falta molt greu:
- Separació del servei i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.
- Reubicació obligatòria definitiva a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.
- Suspensió temporal de funcions i de retribucions d’un mes i un dia fins a sis mesos.
- La penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària d’entre dos i quatre anys.
- La prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys.
La comissió d’una falta molt greu pot comportar, addicionalment a la sanció imposada, la reubicació o la destitució del càrrec de comandament a què fa referència l’apartat de faltes greus.
Per la comissió d’una falta greu:
- Suspensió temporal de funcions i de retribucions de quinze dies a un mes.
- Reubicació obligatòria temporal a un altre lloc de treball per un període no superior a un any, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.
- La penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària de fins a un màxim de dos anys.
- Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període màxim de dos anys.
- La prohibició d’ocupar llocs de comandament per a un període màxim de dos anys.
Per la comissió d’una falta lleu:
- Amonestació verbal.
- Amonestació escrita.
- Suspensió temporal de funcions i de retribucions fins a un màxim de catorze dies.
Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic hagi produït danys materials a l’Administració, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat.
En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat.
No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.
Article 104. Graduació
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
La responsabilitat del lloc de treball.
El grau d’intencionalitat o negligència.
El grau de pertorbació del servei.
La gravetat dels danys i perjudicis causats.
La reiteració o reincidència.
Les circumstàncies de l’expedient personal.
Article 105. Prescripció
Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap d’un any, i les imposades per faltes molt greus, al cap de dos anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de la resolució sancionadora.
El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.
Article 106. Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.
Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic hagi estat en servei actiu.
Article 107. Anotació de les sancions
Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics s’han de notificar al Departament de Funció Pública per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal.
Les anotacions de les sancions s’han de cancel·lar, del Registre de personal, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat:
Un any en el cas de faltes lleus.
Dos anys en el cas de faltes greus.
Quatre anys en el cas de faltes molt greus.
El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.
Article 108. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal
Les notificacions es practiquen per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona expedientada o de qui la representi, inclosos els sistemes de comunicació interns de l’Administració, si permeten acreditar la recepció. L’acreditació de la notificació practicada s’incorpora a l’expedient.
Per regla general, la notificació es practica al lloc de treball o al domicili de la persona expedientada.
Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat.
Quan la persona expedientada, o qui la representi, rebutja la notificació d’una actuació administrativa, se n’ha de deixar constància a l’expedient, juntament amb l’acreditació de dos testimonis. El rebuig de la notificació no impedeix la continuació del procediment.
Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació.
Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial
Capítol primer. Personal interí
Article 109. Supòsits per al nomenament de personal interí
Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de treballadors públics de caràcter indefinit, per raons expressament justificades, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
L’existència de vacants, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.
La substitució provisional del funcionari o treballador públic que té assignada la plaça.
La cobertura de funcions estructurals i periòdiques.
L’execució de projectes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a dos anys, ampliable per una sola vegada per un termini màxim de fins a dotze mesos.
L’excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos dins d’un període de dotze mesos.
Article 110. Selecció del personal interí
Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.
Article 111. Nomenament del personal interí
Els treballadors públics interins són nomenats pel titular del departament de Funció Pública; el seu nomenament té sempre caràcter provisional, i no s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 112. Cessament del personal interí
Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, pel transcurs del temps especificat en el nomenament, o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s’acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta, o per altra causa justificada, sempre prèvia audiència de l’interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització.
Article 113. Aplicació analògica del règim estatutari
Al personal interí li és aplicable, amb caràcter analògic, el règim estatutari propi dels funcionaris i dels treballadors públics indefinits, en allò que resulti adequat a la naturalesa de la seva relació. Els reglaments que desenvolupin aquesta Llei poden precisar les condicions i especialitats d’aquest règim.
Article 114. Efectes dels serveis prestats en règim interí
La prestació de serveis en règim interí no pot constituir dret preferent per a l’accés a la condició de personal funcionari o de treballador públic de caràcter indefinit. No obstant això, el temps de serveis prestat, l’experiència i la formació poden ser valorats com a mèrit en el concurs selectiu d’ingrés, quan siguin adequats a la família professional i el lloc de treball a què corresponguin les places convocades.
En cas que una persona que hagi prestat serveis a l’administració general en règim interí s’incorpori a l’Administració general com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l’Administració general amb el nou règim no sigui superior a tres mesos.
Capítol segon. Personal de relació especial
Article 115. Supòsits de personal de relació especial
El personal de relació especial presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal, exclusivament al cap de Govern, als ministres, al president del Consell Superior de la Justícia, i als cònsols, o s’integra en els seus gabinets d’assistència personal i tècnica; el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 116
Cessament del personal de relació especial
El personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l’autoritat a la qual presta servei, i cessa en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que el va nomenar. El seu cessament no genera, en cap cas, dret a indemnització.
Article 117. Nomenament i cessament d’un funcionari o treballador públic en règim de relació especial
Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, passa a la situació d’excedència amb reserva de plaça mentre dura la relació especial. Una vegada cessa com a personal de relació especial, el funcionari o treballador públic de caràcter indefinit es pot reintegrar a la plaça que ocupava anteriorment; el temps de servei prestat es computa com de servei actiu a tots els efectes.
Títol IV. Règim de la funció pública dels comuns
Article 118. Criteris generals
Sense perjudici de les normes d’aquesta Llei que els són aplicables directament, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.
Article 119. Normes de la Llei aplicables directament als comuns
Són aplicables directament als comuns les normes contingudes en els títols I, III i IV, així com els articles 32 (Principis generals del sistema de selecció), 33 (Requisits generals), 37 (Concurs de mobilitat), 39 (Bases de la convocatòria), 46 (Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic), 49 (Situacions administratives), 54 (Causes de la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic), 68 (Comissió de serveis), 71 (Drets), 74 (Obligacions i deures) i 75 (Incompatibilitats), en els que les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.
Article 120. Òrgans competents dels comuns
L’ordinació de funció pública de cada comú estableix les competències dels òrgans del comú en matèria de personal.
Article 121. Registre de personal dels comuns
Cada comú ha d’establir i regular el seu propi registre de personal. Són d’aplicació al Registre de personal dels comuns, les normes de l’article 30 en les que les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.
Disposició addicional primera. Integració dels funcionaris i els agents de l’Administració
El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari, manté aquesta condició.
El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició d’agent de l’Administració de caràcter indefinit, passa a tenir la condició de treballador públic de caràcter indefinit.
El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estigui prestant servei en condició d’agent de l’Administració de caràcter eventual, passa a tenir la condició de treballador públic interí.
Disposició addicional segona. Registre de la Funció Pública del Govern
El Registre de la Funció Pública del Govern passa a denominar-se “Registre de personal”.
Disposició addicional tercera. Cos Especial d’Ensenyament
El Cos Especial d’Ensenyament passa a denominar-se “Cos Especial d’Educació”. Totes les referències contingudes en la normativa vigent al Cos Especial d’Ensenyament s’han d’entendre fetes al Cos Especial d’Educació.
Disposició addicional quarta. Normativa de la funció pública dels comuns
El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició d’agent de l’Administració de caràcter indefinit, passa a tenir la condició de treballador públic de caràcter indefinit.
El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari, manté aquesta condició.
El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta llei estigui prestant servei en condició d’agent de l’Administració de caràcter eventual, passa a tenir la condició de treballador públic interí.
Els comuns han d’aprovar la seva normativa pròpia de funció pública i personal en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei.
Fins que cada comú no aprovi la seva pròpia normativa de funció pública i personal, continua essent aplicable l’Ordinació de la funció pública i les altres normes comunals que estiguin vigents, en tot allò que no resulti contradictori amb les disposicions d’aquesta Llei que hi són aplicables de manera directa.
Disposició addicional cinquena. Integració del personal del SAAS del Programa d’atenció domiciliària
Adquiriran la condició de treballadors públics indefinits, en els termes previstos en aquesta Llei, el personal del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que formava part del Programa d’atenció domiciliària i que ha estat integrat al Govern l’1 de juliol del 2017, en aplicació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i del conveni signat el 29 de juny del 2017 entre el Govern i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).
Disposició addicional sisena. Quanties dels conceptes retributius
En el Cos General i el Cos Especial d’Educació les quanties de la base retributiva i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 1 i 2.
En la resta de cossos especials les quanties de la base retributiva, el complement específic i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 3, 4, 5, 6 i 7 de la Llei.
El valor de cada paga mensual per quinquenni, a què fa referència la lletra f de l’article 77, serà de cent-sis euros i noranta-tres cèntims, aplicant, com a mínim, l’augment anual de l’índex de preus de consum (IPC).
Disposició addicional setena. Contractació de menors en règim laboral
Per excepció a allò que estableix l’article 4 d’aquesta Llei, les administracions públiques poden contractar menors d’edat en règim laboral, i d’acord amb les especialitats pròpies d’aquesta modalitat de contractació establertes en la normativa laboral vigent.
Disposició addicional vuitena. Referències als agents de l’Administració de caràcter indefinit en la normativa anterior
Les referències que la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, fa als agents de l’Administració de caràcter indefinit, s’han d’entendre fetes, endavant, als treballadors públics de caràcter indefinit.
De la mateixa manera, les referències contingudes en qualsevol altra norma legal o reglamentària als agents de l’Administració de caràcter indefinit, s’han d’entendre fetes, endavant, als treballadors públics de caràcter indefinit, amb les adaptacions necessàries a la naturalesa estatutària de la seva relació, quan escaigui.
Disposició transitòria primera. Complement d’absorció
Els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit que perceben un complement d’absorció, per raó de les diferències retributives al seu favor derivades de l’aplicació del sistema anterior, mantindran aquest complement.
El complement d’absorció, per la seva naturalesa, és compensable i absorbible, conforme als criteris que, d’acord amb els intervals retributius i el grau d’absorció, estableixi la Llei de pressupost per a cada exercici. La compensació i l’absorció esmentades es faran efectives amb els increments futurs dels conceptes del nou sistema, i quan es promocioni a places de llocs de treball de nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.
El complement d’absorció ha de figurar a la nòmina amb aquest nom i es percep en tretze pagaments de la mateixa quantia.
Disposició transitòria segona. Càlcul del complement d’antiguitat
Als funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit que es trobin en situació de servei actiu en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei no se’ls comença a aplicar el còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77 fins que hagin completat el període que es trobi en curs. El període en curs es computa, encara, d’acord amb el sistema de triennis vigent amb anterioritat.
Disposició transitòria tercera. Complement de reconeixement de la funció directiva
Els funcionaris i agents de l’Administració que, a l’entrada en vigor de la Llei, perceben un complement de reconeixement de la funció directiva, i els que en aquell moment ja hagin adquirit el dret a percebre’l quan es produeixi el seu cessament, d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a percebre aquest complement fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic.
Disposició transitòria quarta. Persones en situació de reforma
Els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit que hagin estat declarats en situació de reforma d’acord amb l’article 41 i concordants de la Llei de la funció pública del 15 de desembre del 2000, mantenen el règim que els ha estat reconegut d’acord amb l’esmentada disposició.
Disposició transitòria cinquena. Expedients disciplinaris en curs
Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per les disposicions de la Llei de la funció pública vigents a la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Llei sobre tipificació de les faltes i determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada, en quin cas s’apliquen aquestes.
Disposició transitòria sisena. Complement específic
Els funcionaris dels cossos especials que el dia 11 de gener del 2001 ocupaven places de llocs de treball que tenien assignada una retribució per complement específic, tenen dret a mantenir la retribució d’aquell complement quan canviïn a una plaça d’un altre lloc de treball del cos general o d’un altre cos especial que tingui assignat un complement específic inferior; tot i això, les quanties que es garanteixen s’integren en els complements corresponents a cada cos, segons l’estructura retributiva prevista a l’article 77 d’aquesta Llei i, en cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l’excés resultant passa a formar part del complement d’absorció. En aquest cas, l’excés resultant no està subjecte al que preveu la Disposició transitòria primera.
Disposició transitòria setena. Jubilació dels funcionaris i treballadors públics del Cos d’Educació.
Mentre no es promulgui una llei del Cos d’Educació, la jubilació dels funcionaris i treballadors públics d’aquest cos especial es regeix per les normes aplicables al Cos General.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei de la funció pública, el 15 de desembre del 2000, modificada posteriorment per la disposició final primera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, i per la disposició final segona de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, i totes aquelles altres disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.
Es deroga l’article 5 de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica.
Disposició final primera. Caràcter de llei qualificada
Els articles de la Secció primera i tercera del capítol tercer del títol II, que regulen el sistema de provisió de places; la Disposició addicional cinquena que estableix la integració de determinat personal del SAAS, i la disposició derogatòria tenen caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.
Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari
El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos des de la data en què entri en vigor.
Mentre el Govern no hagi aprovat els reglaments a què fa referència l’apartat precedent, continuen sent aplicables els reglaments que desenvolupen la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, en tot el que no contradigui les disposicions d’aquesta Llei.
Disposició final tercera. Modificació del Codi de Duana
Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, que queda redactat en la forma següent:
“1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, els funcionaris del Cos de Duana s’han de sotmetre periòdicament a una revisió mèdica complementària, que consta d’un examen mèdic i d’una revisió psicotècnica. El resultat d’aquesta revisió pot conduir a una adaptació del lloc de treball o bé a l’adscripció a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions, i/o a la reducció de la seva jornada laboral tal com preveu l’article 84 de la Llei de la Funció Pública.”
S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 5 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, que queda redactat en la forma següent:
“4. Al membre del Cos Especial de Duana a qui s’aplica la mesura prevista al paràgraf 1 se li garanteix el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebia amb anterioritat, a excepció del complement específic. No obstant això, si la disminució de capacitats que origina l’adaptació del lloc de treball porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que exercia com a membre del cos, continua percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre de Finances ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que li sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i la pensió que, si és el cas, rep la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei del Cos de Banders
Es modifica l’article 31 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, que queda redactat en la forma següent:
“Article 31. Revisions mèdiques complementàries
Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, els membres del Cos de Banders han de sotmetre’s periòdicament a una revisió mèdica complementària, que consta d’un examen mèdic i d’una revisió psicotècnica. En funció del resultat, es pot practicar l’adaptació del lloc de treball prevista a l’article 32.
La revisió mèdica complementària, amb l’examen mèdic i/o la revisió psicotècnica, la du a terme un comitè integrat per professionals de la salut, el funcionament i les actuacions del qual s’han d’establir per reglament.
El director, després d’informar el ministre responsable del Departament de Banders, pot demanar la reunió del comitè a la Secretaria d’Estat de Funció Pública en els supòsits següents:
Cada dos anys, amb caràcter general, per avaluar l’estat de salut dels membres del Cos de Banders.
Sempre que un membre del Cos de Banders presenti símptomes o indicis de tenir problemes que poden afectar negativament la seva feina o fer-lo no apte per exercir-la, o bé si representen un perill per a la seva integritat física o la d’altri.
Quan un membre del Cos de Banders presenti certificats mèdics o es trobi en una situació susceptible d’haver de modificar les condicions de treball, com la impossibilitat d’efectuar treballs nocturns o altres. En aquest supòsit, el membre del Cos de Banders concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball, i adjuntar-hi les certificacions mèdiques que motiven la seva sol·licitud.”
Es modifica l’article 32 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, que queda redactat en la forma següent:
“Article 32. Adaptació del lloc de treball
Quan, segons dictamen mèdic, un membre del Cos Especial de Banders tingui disminuïdes les facultats psíquiques o físiques necessàries per l’exercici de les seves funcions bàsiques, se’l pot rellevar de les funcions, i reubicar-lo en un altre lloc de treball de l’Administració general que sigui adequat a les seves capacitats i competències.
Al membre del Cos Especial de Banders a qui s’aplica la mesura prevista al paràgraf anterior se li garanteix el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebia amb anterioritat, a excepció del complement específic. No obstant això, si la disminució de capacitats que origina l’adaptació del lloc de treball porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que exercia com a membre del cos, continua percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre responsable del Departament de Banders ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que li sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i la pensió que, si és el cas, rep de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Disposició final cinquena. Modificació de l’annex 2 de la Llei 7/2017
Es modifica l’annex 2 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril del 2017, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, el qual queda redactat d’acord amb l’annex 7 d’aquesta Llei.
Disposició final sisena. Actualització de les taules retributives
S’habilita el Govern perquè, anyalment, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant l’avís corresponent, les taules retributives actualitzades d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost de l’any en curs o qualsevol altra norma de rang legal.
La banda retributiva mínima dels funcionaris i treballadors públics no pot ser mai inferior a l’import que resulta de l’aplicació del salari mínim interprofessional vigent al còmput horari anual dels funcionaris i treballadors públics. Cada vegada que el Govern revisa el salari mínim interprofessional ha de realitzar la verificació i, si escau, publicar la nova banda retributiva mínima.
Disposició final setena. Equivalències entre grups funcionals i famílies professionals.
El Govern, a proposta del ministre competent en matèria de funció pública, establirà les equivalències entre grups funcionals i famílies professionals.
Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.
Es modifica l’apartat 4 de l’article 7 de Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent:
“4. La jubilació obligatòria comporta per a tots els partícips, la finalització de la seva situació de treballador en actiu, que ha de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional que li ha permès tenir la condició de partícip.
Tot i que la jubilació per edat opera d’ofici quan els col·lectius de treballadors esmentats en els paràgrafs a) i b) de l’apartat 3 precedent arriben a les edats allí indicades, en complir aquesta edat el Govern pot oferir als dits treballadors continuar treballant. En cas que el treballador accepti, aquesta pròrroga es formalitza per escrit i per una durada màxima d’un any. Es poden formalitzar pròrrogues en aquestes condicions fins a un màxim de 5 pròrrogues anyals.
Els batlles, els magistrats, els fiscals i els assimilats poden continuar en actiu a partir dels 65 anys, d’acord amb el que està previst en la normativa específica que regula la seva activitat.
Sense perjudici de la possibilitat de continuar treballant contemplada en els dos paràgrafs precedents, als efectes d’aquesta Llei, a partir dels 65 anys d’edat aquests col·lectius passen a la condició de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública en els termes previstos en aquesta Llei.”
Es modifica l’apartat 1 de la Disposició addicional primera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent:
“1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals, que en la data d’entrada en vigor de la Llei tenen la condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública, que mantenen aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria i, en aquella data, estiguin en actiu i puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a treballadors públics en un o diversos règims entre els indicats al principi d’aquest mateix paràgraf, tenen dret a percebre del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebin el salari en el moment de la jubilació, a partir de la seva jubilació obligatòria, una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió.
Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats, fiscals i assimilats que continuïn en actiu a partir dels 65 anys en la mateixa condició professional que els ha permès tenir la condició de partícips, tenen dret a percebre la mateixa prestació a partir del moment que finalitzin la seva etapa laboral activa en la condició professional esmentada. Els requisits indicats en el paràgraf precedent que han d’acreditar els altres partícips en la data de jubilació obligatòria, aquests col·lectius els hauran d’acreditar en la data de finalització de la seva etapa laboral activa.
Aquesta prestació es calcula sobre la base d’una previsió teòrica en la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat entre el 60% del salari mensual teòric brut de cada partícip en arribar a l’edat de 65 anys i el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, amb la deducció en qualsevol cas dels imports següents:
Import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3%, tant per part del Govern o, si escau, del Consell Superior de la Justícia com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos. A més, als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del Cos Penitenciari, també se’ls ha de computar la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la dita Llei, i als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, qualificada del Cos de Policia, també se’ls ha de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.
Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per calcular l’import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es farà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En ambdós casos el percentatge considerat a l’efecte de calcular les aportacions és del 3%, tant per part del Govern o, si escau, el Consell Superior de la Justícia com per part del partícip.
Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests drets tenen un rendiment anual del 3,5%.
Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i els punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys, sobre la base del salari brut projectat indicat en aquesta disposició addicional. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.
Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la Llei fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip es fa sobre el salari brut i comprèn els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els salaris bruts, que comprendran els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex.
Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data que s’arribi als 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre en aquesta mateixa data. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex.
El càlcul del salari mensual mitjà brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i les excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, només per efectuar aquest càlcul, com una mensualitat independent.”
Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent:
“Disposició addicional sisena
En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei o a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dona dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari brut percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents. Pel què fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei.
Els treballadors públics que s’acullin a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei tenen dret a la percepció de la prestació prevista en aquesta Disposició addicional a partir del moment, abans de complir els 65 anys, que expirin les pròrrogues.”
Disposició final novena. Textos refosos
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments del 30 d’octubre, i de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.
Disposició final desena. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor el dia primer del mes immediatament posterior al de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció del còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77, que entrarà en vigor en la mateixa data en què ho facin els reglaments que han de desenvolupar el complement de carrera i el complement de productivitat previstos a les lletres c) i d) del mateix article.
Casa de la Vall, 17 de gener del 2019
Vicenç Mateu Zamora / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Annex 1. Taula retributiva del Cos General
| Taula retributiva anual | A | B | Límit sup. / A+B |
|---|---|---|---|
| Nivell de classificació | Sou Base | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| XV | 50.191,96 | 25.095,98 | 75.287,94 |
| XIV | 45.371,21 | 22.685,61 | 68.056,82 |
| XIII | 40.348,78 | 20.174,39 | 60.523,17 |
| XII | 35.588,72 | 17.794,36 | 53.383,08 |
| XI | 32.042,01 | 16.021,01 | 48.063,02 |
| X | 28.995,21 | 14.497,61 | 43.492,82 |
| IX | 25.884,39 | 12.942,20 | 38.826,59 |
| VIII | 23.061,94 | 11.530,97 | 34.592,91 |
| VII | 20.794,34 | 10.397,17 | 31.191,51 |
| VI | 18.779,10 | 9.389,55 | 28.168,65 |
| V | 17.141,73 | 8.570,87 | 25.712,60 |
| IV | 15.629,74 | 7.814,87 | 23.444,61 |
| III | 14.307,27 | 7.153,64 | 21.460,91 |
| II | 13.227,11 | 6.613,56 | 19.840,67 |
Annex 2. Taula retributiva del Cos d’Educació
| Taula retributiva anual | A | B | Límit sup. / A+B |
|---|---|---|---|
| Nivell de classificació | Sou Base | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| A1 | 45.371,21 | 22.685,61 | 68.056,82 |
| B1 | 35.588,72 | 17.794,36 | 53.383,08 |
| B2 | 32.042,01 | 16.021,01 | 48.063,02 |
| B3 | 28.995,21 | 14.497,61 | 43.492,82 |
| B4 | 25.884,39 | 12.942,20 | 38.826,59 |
| C1 | 23.061,94 | 11.530,97 | 34.592,91 |
| C2 | 15.629,74 | 7.814,87 | 23.444,61 |
Annex 3. Taula retributiva del Cos de Banders
| Taula retributiva anual | A | B | Límit inf. / A+B | Complement / C | Límit sup. A+B+C. | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | Sou base | Complement específic | Banda mínima | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| Grup B | B1 | 35.215,65 | 1.865,99 | 37.081,64 | 18.540,82 | 55.622,46 |
| B2 | 25.331,26 | 2.766,03 | 28.097,29 | 14.048,65 | 42.145,94 | |
| Grup C | C1 | 18.225,98 | 2.766,03 | 20.992,01 | 10.496,01 | 31.488,02 |
Annex 4. Taula retributiva del Cos de Duana
| Taula retributiva anual | A | B | Límit inf. / A+B | Complement / C | Límit sup. / A+B+C | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | Sou base | Complement específic | Banda mínima | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| Grup A | A1 | 44.997,74 | 1.865,99 | 46.863,73 | 23.431,87 | 70.295,60 |
| Grup B | B1 | 35.215,65 | 1.865,99 | 37.081,64 | 18.540,82 | 55.622,46 |
| B2 (a) | 28.442,08 | 2.766,03 | 31.208,11 | 15.604,06 | 46.812,17 | |
| B2 (b) | 28.622,15 | 1.865,99 | 30.488,14 | 15.244,07 | 45.732,21 | |
| B3 | 25.331,26 | 2.766,03 | 28.097,29 | 14.048,65 | 42.145,94 | |
| Grup C | C1 (a) | 22.269,39 | 3.962,32 | 26.231,71 | 13.115,86 | 39.347,57 |
| C1 (b) | 22.688,60 | 1.865,99 | 24.554,59 | 12.277,30 | 36.831,89 | |
| C2 | 18.052,45 | 3.633,00 | 21.685,45 | 10.842,73 | 32.528,18 |
Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari
| Taula retributiva anual | A | B | Límit inf. / A+B | Complement / C | Límit sup. / A+B+C | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | Sou base | Complement específic | Banda mínima | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| Grup B | B1 | 31.249,65 | 3.962,37 | 35.212,02 | 17.606,01 | 52.818,03 |
| B2 | 28.202,85 | 3.962,37 | 32.165,22 | 16.082,61 | 48.247,83 | |
| B3 | 25.092,04 | 3.962,37 | 29.054,41 | 14.527,21 | 43.581,62 | |
| B4 | 22.269,41 | 3.962,37 | 26.231,78 | 13.115,89 | 39.347,67 | |
| Grup C | C1 | 17.986,59 | 3.962,37 | 21.948,96 | 10.974,48 | 32.923,44 |
Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia
| Taula retributiva anual | A | B | Límit inf. / A+B | Complement / C | Límit sup. / A+B+C | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | Sou base | Complement específic | Banda mínima | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| Grup A | A1 | 44.712,71 | 3.292,62 | 48.005,33 | 24.002,67 | 72.008,00 |
| A2 | 39.336,70 | 5.059,90 | 44.396,60 | 22.198,30 | 66.594,90 | |
| Grup B | B1 | 34.576,90 | 5.059,90 | 39.636,80 | 19.818,40 | 59.455,20 |
| B2 | 31.030,19 | 5.059,90 | 36.090,09 | 18.045,05 | 54.135,14 | |
| B3 | 27.983,39 | 5.059,90 | 33.043,29 | 16.521,65 | 49.564,94 | |
| B4 | 24.872,57 | 5.059,90 | 29.932,47 | 14.966,24 | 44.898,71 | |
| Grup C | C1 | 17.767,02 | 5.059,90 | 22.826,92 | 11.413,46 | 34.240,38 |
Annex 7. Taula retributiva del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments
| Taula retributiva anual | A | B | Límit inf. / A+B | Complement / C | Límit sup. / A+B+C | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | Sou base | Complement específic | Banda mínima | Màxim complement de carrera | Banda màxima |
| Grup B | B1 | 33.448,65 | 3.632,94 | 37.081,59 | 18.540,80 | 55.622,39 |
| B2 | 28.268,61 | 3.632,94 | 31.901,55 | 15.950,78 | 47.852,33 | |
| B3 | 23.664,81 | 3.632,94 | 27.297,75 | 13.648,88 | 40.946,63 | |
| B4 | 21.604,61 | 3.632,94 | 25.237,55 | 12.618,78 | 37.856,33 | |
| Grup C | C1 | 18.052,48 | 3.632,94 | 21.685,42 | 10.842,71 | 32.528,13 |
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.