LegalizeLlei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública
Quan es tracta de funcionaris o treballadors públics que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari o treballador públic indefinit retorna a la seva plaça anterior, i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.
El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.
Article 48. Nomenament definitiu
Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic indefinit ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Departament de Funció Pública ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Secció segona. Situacions administratives
Article 49. Situacions administratives
Els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:
Servei actiu.
Excedència.
Suspensió.
Article 50. Servei actiu
Els funcionaris i els treballadors públics es troben en situació de servei actiu en els casos següents:
Quan presten servei com a funcionaris o com a treballadors públics ocupant una plaça del sistema de classificació de l’Administració general.
Durant les vacances i els permisos reglamentaris.
Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 68 d’aquesta Llei.
Article 51. Excedències
L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.
Els funcionaris i treballadors públics indefinits han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:
Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o per als càrrecs de secretari general del Govern, secretaris d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels comuns, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.
Quan accedeixen a la condició de Conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.
Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut.
Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns.
Quan són designats secretaris d’un membre del Govern.
Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.
Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració.
En el cas de la lletra f), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys.
Mentre dura l’excedència, el funcionari o treballador públic indefinit rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari o treballador públic indefinit. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic, però únicament pel temps que duri l’excedència.
La durada màxima de les excedències amb reserva de plaça que s’hagin sol·licitat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei serà de dos mandats.
Els funcionaris o treballadors públics que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin gaudint d’una excedència amb reserva de plaça, poden mantenir la reserva de plaça per un mandat addicional.
Els funcionaris o treballadors públics indefinits tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:
Per interès particular: Aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’Administració, després de l’informe del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic.
Per plans de reestructuració: Aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat.
La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat.
Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari o treballador públic indefinit pot optar per:
Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.
Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari o treballador públic indefinit percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior.
Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari o el treballador públic indefinit no té dret a percebre cap retribució.
Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:
Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari o el treballador públic indefinit prengui possessió del càrrec de què es tracti.
Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.
La declaració de la situació d’excedència i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris o dels treballadors públics de caràcter indefinit són aprovades pel ministre competent en matèria de funció pública, a proposta del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic.
Article 52. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència
Reingrés de funcionaris i de treballadors públics indefinits en situació d’excedència amb reserva de plaça:
En el termini màxim de dos mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari o el treballador públic indefinit ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu. Quan es tracti de consellers generals que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou comú.
Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari o treballador públic indefinit pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic indefinit o interí, aquest últim ha de ser-ne remogut per permetre la reincorporació. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari o treballador públic indefinit.
El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes.
Reingrés de funcionaris i de treballadors públics indefinits en situació d’excedència sense reserva de plaça:
El funcionari o treballador públic indefinit en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari o treballador públic de caràcter indefinit.
El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte.
El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.
Article 53. Suspensió
La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.
La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:
Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 96 d’aquesta Llei. La suspensió cautelar de funcions pot comportar la minoració o la suspensió del pagament de les retribucions corresponents.
Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració general tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupació del lloc de treball per la privació de llibertat del funcionari o treballador públic i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.
Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
La declaració de la situació de suspensió correspon al ministre competent en matèria de funció pública.
Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic
Article 54. Causes de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic
La condició de funcionari o treballador públic de l’Administració general es perd per qualsevol de les causes següents:
Renúncia escrita del funcionari o treballador públic.
Defunció.
Separació del servei, com a conseqüència d’una sanció disciplinària.
Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball.
Renúncia com a conseqüència de plans de reestructuració.
Jubilació.
La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana.
Article 55. Renúncia
Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari o treballador públic de forma voluntària, que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
La renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de dos mesos, davant el director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic, que ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública.
La renúncia del funcionari o treballador públic no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés.
Article 56. Jubilació
El funcionari o treballador públic es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.
La jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos General i del Cos d’Educació es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta anys d’edat.
No obstant allò que preveu l’apartat precedent, el funcionari o treballador públic afectat i l’Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari o treballador públic compleixi els setanta anys d’edat, en el cas del Cos General, i els seixanta-cinc anys d’edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders.
També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari o treballador públic, i sempre prèvia instrucció del corresponent expedient, quan aquell es trobi en situació d’incapacitat permanent per a l’exercici de les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de Jubilació.
Article 57. Separació del servei per causes disciplinàries
Els funcionaris i els treballadors públics únicament poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Llei i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.
La resolució ferma que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius.
Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari o treballador públic pot optar entre:
Reincorporar-se al servei actiu, en el mateix lloc de treball que ocupava o en un altre de la mateixa família i nivell professional, si aquell lloc està cobert per un altre funcionari o treballador públic de manera definitiva. En aquest cas té dret a percebre totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació del lloc de treball i al reconeixement d’aquest període com de temps de servei, a tots els efectes.
Cessar com a funcionari o treballador públic i percebre una indemnització igual a quaranta cinc dies de sou per any de servei, amb un màxim de trenta mensualitats. Per computar el temps a l’efecte de la indemnització, es té en compte també el període comprès entre la data en què va tenir efecte la separació del servei i la data de la resolució que en declara la improcedència. El cessament per aquesta causa no impedeix al funcionari o treballador públic participar en processos selectius d’ingrés posteriors.
Quan la resolució de separació del servei és declarada nul.la o anul·lada i afecta un treballador públic de caràcter interí, aquest té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats.
Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment
Secció primera. Formació i desenvolupament professional
Article 58 Formació i desenvolupament professional
L’Administració general ha de facilitar eines al seu personal perquè actualitzi els seus coneixements i desenvolupi les habilitats i competències necessàries per dur a terme de forma òptima les responsabilitats del lloc de treball assignat i, alhora, perquè es pugui adaptar als canvis de l’Administració pública i de l’entorn.
L’accés i les línies generals de la gestió de la formació s’estableixen reglamentàriament. En tot cas, l’Administració Pública ha de potenciar la formació del seu personal mitjançant polítiques de:
Formació per la integració i l’adaptació dins de l’Administració general i a un nou lloc de treball.
Formació per facilitar l’ampliació i l’actualització contínues de coneixements generals i específics, responent a les necessitats del personal, del lloc de treball i de l’Administració general, adaptant els recursos humans als canvis i potenciant-ne el desenvolupament.
Formació per afavorir el desenvolupament professional.
Article 59. Pla de formació
El Pla de formació és l’instrument que inclou les accions formatives a desenvolupar, a partir de l’anàlisi de la detecció de necessitats formatives, per millorar les competències de les persones que treballen a l’Administració general.
Article 60. Acords i convenis per a formació
Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’article 58, el ministre competent en matèria de funció pública, o el responsable del Departament de Funció Pública, amb l’autorització prèvia del ministre competent en matèria de funció pública i, si escau, del Govern, poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals o estrangeres, tot respectant quan sigui el cas els requisits establerts per als tractats internacionals.
Secció segona. Carrera professional
Article 61. La carrera professional horitzontal
La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del personal funcionari o del treballador públic indefinit com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit i del resultat de l’avaluació de l’acompliment.
La carrera horitzontal suposa l’ascens o la progressió en un escalat de graus consecutius sense necessitat de canviar de lloc de treball. La progressió en la carrera horitzontal comporta la progressió en la banda salarial corresponent al lloc de treball.
Els graus de desenvolupament professional, un cop assolits, són consolidables sense perjudici del que disposa la regulació sobre el règim disciplinari.
El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la que hi pot concórrer voluntàriament el personal funcionari i els treballadors públics indefinits que reuneixin els requisits establerts.
Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball i família professional al qual pertanyi el funcionari o treballador públic indefinit.
Els mecanismes de la carrera professional horitzontal es desenvolupen reglamentàriament.
Article 62. La carrera professional vertical
La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració general de què gaudeix el personal funcionari i els treballadors públics indefinits, de conformitat amb el que es determini reglamentàriament.
La carrera professional vertical s’instrumenta a través dels sistemes de promoció interna previstos en aquesta Llei.
Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment
Article 63. L’avaluació de l’acompliment
L’avaluació de l’acompliment del personal funcionari i del treballador públic indefinit té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten als ciutadans, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.
Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.
El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i en el sistema disciplinari.
L’obtenció de resultats positius en l’avaluació de l’acompliment és una condició necessària perquè el personal funcionari i el treballador públic indefinit assoleixin els graus de desenvolupament professional.
L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no-valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o promoció interna en què participi el funcionari o treballador públic indefinit.
L’obtenció continuada de resultats negatius pot comportar el trasllat de lloc de treball, la no-continuïtat en el lloc de treball, i fins i tot la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic indefinit d’acord amb el que estableix aquesta Llei en el règim disciplinari.
S’han de determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment.
Article 64. Elements que integren l’avaluació de l’acompliment
Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents:
La iniciativa i la participació en la millora dels serveis o en projectes a l’Administració.
El rendiment i l’activitat extraordinària.
El compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.
La valoració de les competències professionals.
Amb la iniciativa i la participació en la millora dels serveis o projectes a l’Administració es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei als ciutadans.
Amb el rendiment i l’activitat extraordinària es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats.
Amb el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part.
Amb la valoració de competències es valora el nivell d’assoliment de competències professionals.
Capítol sisè. Mobilitat
Article 65. Mobilitat interna
L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari o treballador públic és el de tota l’Administració general.
El cap o superior jeràrquic, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari o treballador públic qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa família professional de la plaça a la qual està adscrit.
El principi de mobilitat és aplicable als funcionaris o treballadors públics indefinits que presten serveis a l’estranger; correspon al Govern regular el tractament singular que aquests serveis requereixen.
Quan l’Administració general requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat, la mobilitat dels funcionaris i treballadors públics és valorada com a desenvolupament professional, en l’àmbit del que estableix l’article 37.
Article 66. Trasllat
Els funcionaris i treballadors públics poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, àdhuc si pertany a una família diferent. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.
Correspon als directors o responsables dels departaments gestionar les sol·licituds de trasllat de les persones interessades d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’Administració. El trasllat pot comportar un període de prova o una avaluació pel director o responsable del departament del lloc de destí, a través d’una entrevista o altres mecanismes. La decisió de trasllat l’acorda el departament de Funció Pública amb l’informe previ del director o responsable del departament o departaments afectats.
Article 67. Reubicació
La reubicació és el canvi d’un funcionari o treballador públic, a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball de la mateixa família i/o nivell professional. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o treballador públic o un col·lectiu de funcionaris o treballadors públics.
La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris o treballadors públics, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària.
La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris o treballadors públics als serveis que hagi de prestar l’Administració general o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari o treballador públic. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.
La reubicació dels funcionaris i treballadors públics, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa família professional i nivell de classificació, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.
Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta del Departament de Funció Pública, i amb informe del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director o responsable del departament, que posteriorment ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de personal.
Article 68. Comissió de serveis
Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari o treballador públic afectat i per un termini no superior a quatre anys, l’Administració general pot adscriure un funcionari o treballador públic en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior.
Si el termini de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a dos anys, i amb l’acceptació del funcionari o treballador públic afectat.
Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari o treballador públic, per un temps determinat, a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari o treballador públic interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.
Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic.
Article 69. Adscripció temporal
Per necessitats del servei o per raons organitzatives, l’Administració pot adscriure temporalment un funcionari o treballador públic a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant, però de la mateixa família professional.
L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:
Ocupar provisionalment un lloc de treball vacant o de nova creació, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.
Substituir el titular d’un lloc de treball en el decurs d’una baixa per malaltia, o d’una absència per permís administratiu o per una altra causa, i mentre duri aquella concreta circumstància.
El funcionari o treballador públic adscrit temporalment a un lloc de treball percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava, en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.
Les adscripcions temporals són aprovades pel director o responsable del Departament de Funció Pública.
Article 70. Inscripció de la mobilitat
Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris i dels treballadors públics han d’anotar-se en el Registre de personal.
Capítol setè. Drets i obligacions
Secció primera. Drets
Article 71. Drets
Els funcionaris i els treballadors públics tenen els drets següents:
A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina.
A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s’hi estableixen.
A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida per l’Administració general.
A no ser discriminats per raons de naixement, d’origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició personal o social.
Al respecte a la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, i a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament sexual, moral, laboral i per raons de sexe.
A ser informats sobre l’objecte, l’organització i el funcionament del departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les obligacions i les responsabilitats que se’ls assignin en funció del lloc de treball.
A la protecció de l’ús de la informació que consta en el Registre de personal, i la que cada departament pugui tenir internament; i també a l’accés a aquesta informació, i a obtenir-ne certificacions, així com corregir eventuals errors materials.
A actualitzar els seus coneixements i desenvolupar les seves habilitats i competències en el marc dels programes de formació previstos pel Govern.
A participar en els programes de desenvolupament professional previstos pel Govern pels als que reuneixin les condicions requerides.
A participar de forma individual o a través de les associacions o organitzacions professionals i sindicals en la millora de l’Administració pública.
A ser defensats i a exigir que l’Administració general els doni suport i els faciliti assistència lletrada en les reclamacions de responsabilitat civil i penal a les persones que atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions.
Al fet que l’Administració general els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada del compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes dolosos o greument negligents.
A rebre la informació i formació necessàries per a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral.
A disposar dels mitjans tècnics materials necessaris per poder tenir cura de la seguretat i la salut laboral.
A la jubilació en les condicions que es determinin en la norma d’aplicació.
A tots els altres drets reconeguts per aquesta Llei.
Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius
Article 72. Jornada i horari de treball
Els funcionaris i treballadors públics han de complir la jornada i l’horari de treball que es determinin reglamentàriament. El reglament de la jornada i l’horari de treball ha de preveure mesures efectives de conciliació de la vida personal i laboral.
La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana o al mes inferior a l’establert per a la jornada ordinària general.
A partir dels seixanta-un anys d’edat, els funcionaris i treballadors públics indefinits del Cos General i del Cos especial d’Educació amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir dels cinquanta-sis anys d’edat.
Article 73. Vacances i permisos administratius
La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos queden condicionats al bon funcionament de l’Administració general i del servei que correspongui.
Els funcionaris i els treballadors públics tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director o el responsable del departament. Les particularitats en matèria de vacances del Cos General i dels cossos especials es determinen reglamentàriament.
Els funcionaris i els treballadors públics tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius corresponen conjuntament al Departament de Funció Pública i al director o el responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic.
L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei.
Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats
Article 74. Obligacions i deures
El personal funcionari i els treballadors públics han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents:
Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom.
Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions.
Abstenir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.
No acceptar contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis.
Complir amb el règim de jornada i els horaris establerts.
Aplicar amb diligència les instruccions i les ordres legítimes que emanin dels superiors emmarcades en l’àmbit de les seves funcions.
Informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent.
Col·laborar en l’execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l’Administració general requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball.
Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball a l’Administració en general, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.
Mantenir una estricta reserva sobre totes les informacions relatives als administrats que coneguin o a les quals tinguin accés per raó de la seva funció o càrrec.
Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.
Mantenir actualitzats els coneixements, les capacitacions i les qualificacions professionals.
Assistir a les accions formatives i de desenvolupament programades per l’Administració general i participar-hi de manera activa i amb interès.
Aplicar els coneixements adquirits en les accions formatives i de desenvolupament en el lloc de treball.
Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis programats o subvencionats per l’Administració general.
Complir i fer complir les normes i mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals.
Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball.
Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics.
Article 75. Incompatibilitats
El personal funcionari i els treballadors públics en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral:
Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració;
La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponents o formadors, per raó de la plaça que ocupen a l’Administració general;
La producció i creació literària, artística, científica i tècnica; i també les publicacions derivades, sempre que aquesta producció i creació, així com les publicacions, no siguin contràries al que estableix l’article 74;
Les de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen a l’Administració general;
Les activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi el Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització.
El personal funcionari i els treballadors públics en situació de servei actiu, que no treballen a temps complet i aquells treballadors públics interins amb un contracte amb una durada inferior a 1 any, poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’Administració general ni perjudiquin la bona imatge d’aquesta. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.
Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou inferior al 120% del salari mínim interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.
Correspon als directors i als caps immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal de l’Administració, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.
Secció quarta. Règim retributiu
Article 76. Principis generals del règim retributiu
El règim retributiu de l’Administració general, com a element bàsic per a la compensació, la motivació i la gestió dels seus recursos humans, s’orienta, d’una banda, a aconseguir la retribució equitativa i justa de tot el seu personal, en funció del sistema de classificació dels llocs de treball; i, per altra banda, a facilitar la consecució dels objectius de l’Administració general.
Els funcionaris i treballadors públics no poden ser retribuïts per altres conceptes que els establerts per aquesta Llei.
Article 77. Estructura retributiva
Les retribucions del personal funcionari i dels treballadors públics es componen dels conceptes retributius següents:
Sou base
Correspon al nivell en què s’ubica el lloc de treball, segons el seu contingut organitzatiu i funcional.
L’assignació dels llocs de treball als nivells retributius exigeix, amb caràcter previ, que s’efectuï una valoració de llocs de treball.
Complement específic
Retribueix, únicament en els cossos especials, les circumstàncies de treball per torn, les funcions permanents i la contingència especial d’acord amb el que preveuen les seves pròpies lleis.
El complement específic té caràcter funcional, únicament es percep quan es desenvolupa efectivament la funció de què es tracta, i no es consolida en l’estructura retributiva quan el funcionari del cos especial canvia a una plaça d’un lloc de treball del Cos General.
Complement de carrera
Retribueix la progressió en la carrera professional del personal funcionari i del treballador públic indefinit en el lloc de treball.
Reglamentàriament es determina la quantia i l’actualització dels imports corresponents a cada grau per a cadascun dels nivells retributius i les condicions requerides per a la seva consolidació.
Complement de productivitat
Retribueix el resultat positiu de l’avaluació de l’acompliment obtingut pel personal funcionari o treballador públic indefinit. En cap cas no és de quantia fixa ni de cobrament periòdic, i no es consolida en l’estructura retributiva.
Complement de responsabilitat addicional (CRA)
Retribueix les funcions assumides provisionalment i transitòriament en un lloc de treball de nivell superior, pel temps que sigui necessari i mentre dura l’assumpció de les funcions esmentades. Per tenir dret a aquesta prestació de serveis i també a cobrar-la és necessària l’autorització del director o responsable del Departament de Funció Pública. Aquest complement no s’abona quan les funcions esmentades es deixen de realitzar.
Complement d’antiguitat
Consisteix en una quantitat igual per a tots els funcionaris i treballadors públics, per cada cinc anys de servei efectiu prestats en l’Administració general. També computa, a aquests efectes, el temps de servei prestat a l’Administració de justícia, als comuns, al Consell General o als organismes adscrits al Consell General, a condició que el termini transcorregut entre la baixa al servei d’una d’aquestes administracions i la incorporació a l’Administració general no sigui superior a tres mesos.
Altres conceptes
El reglament de sistemes de compensació ha d’identificar i descriure altres conceptes retributius, no inclosos en els conceptes anteriors, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball.
Els conceptes compresos en aquest apartat solament es compensen quan el funcionari o treballador públic ocupa un lloc de treball que els tingui assignats, i no es consoliden en l’estructura retributiva, ja que es paguen com a conceptes variables de nòmina, en dotze pagues, i només quan es generin, ja que deixen de percebre’s quan finalitzen les causes que van motivar-ne la concessió, o per canvi de lloc de treball.
Les retribucions establertes en els apartats a), b), c), e) i f) es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si escau, en funció del temps de servei en actiu de l’anualitat.
Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball
Article 78. Principis generals
La seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics són dos de les prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general, amb l’objectiu i el compromís de consolidar una autèntica cultura preventiva i garantir la seguretat i la salut laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en tots els nivells de gestió.
L’Administració general, per tal de promoure els principis preventius necessaris, s’ha de regir, en tot el que li sigui aplicable, per la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball.
Quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions públiques pròpies dels cossos especials de Policia, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Banders, Duana, Educació i Penitenciaria, la seguretat i la salut dels treballadors han de quedar assegurades a través de normatives específiques.
L’Administració general ha de garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics en tots els aspectes relacionats amb la feina que desenvolupen.
El personal funcionari i els treballadors públics tenen dret a una prevenció i protecció eficaces en matèria de seguretat i salut laboral, així com el deure de complir les mesures de prevenció de riscos que prevegi la normativa i els reglaments que la desenvolupin.
Article 79. Avaluació de riscos laborals
L’avaluació dels riscos laborals és el procés adreçat a valorar els riscos que no s’hagin pogut evitar, per tal d’obtenir la informació necessària perquè l’Administració general estigui en condicions de prendre una decisió adequada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives.
Els elements i factors de risc s’identifiquen a partir de la informació que s’obtingui sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball, els materials i els equips de treball, i l’estat de salut de les persones que hi treballen.
L’avaluació dels riscos s’ha d’efectuar mitjançant la intervenció de personal competent i s’ha d’actualitzar i revisar quan canviïn les condicions de treball. Els riscos s’han d’avaluar de forma regular per garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics, i en tot cas cada tres anys com a màxim.
Si el resultat de l’avaluació ho requereix, l’Administració general ha de planificar l’activitat preventiva necessària amb la finalitat de garantir un nivell de protecció adequat de la seguretat i la salut del seu personal.
Article 80. Planificació de l’activitat preventiva
L’Administració general ha de planificar convenientment l’activitat preventiva amb l’objectiu de controlar, reduir o eliminar els riscos laborals, tenint en compte la seva magnitud i el nombre de persones potencialment afectades.
L’activitat preventiva ha d’integrar tant les mesures en cas d’emergència i la vigilància de la salut, com les referents a donar informació i formació al personal en matèria preventiva i a la coordinació de tots aquests aspectes. Alhora, cal que s’estableixin les fases i prioritats del seu desenvolupament com també el seu seguiment i control periòdic.
Totes les mesures d’activitat preventiva han de ser comunicades als sindicats de l’Administració general.
Article 81. Vigilància de la salut
Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, el Govern ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut del seu personal, en funció dels riscos inherents de l’activitat que desenvolupen.
La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat del personal, així com la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.
Article 82. Reconeixements mèdics
L’Administració general ha de portar a terme reconeixements mèdics voluntaris al seu personal d’acord amb la periodicitat establerta en els protocols mèdics específics, els quals han de tenir en compte, fonamentalment, les característiques del lloc de treball que ocupi el personal funcionari o el treballador públic. En tot cas la periodicitat no pot ser superior a tres anys.
El reconeixement mèdic té caràcter obligatori en els supòsits establerts en la legislació vigent en matèria de seguretat i salut en el treball i en els reglaments de desenvolupament corresponents.
Els resultats dels reconeixements mèdics es comuniquen a l’interessat.
L’Administració únicament ha de rebre informació de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats, per conèixer l’aptitud del personal per desenvolupar les seves funcions o la necessitat d’introduir mesures de prevenció i protecció.
Article 83. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos
L’Administració general ha de garantir de manera específica la protecció del personal funcionari i els treballadors públics sensibles als riscos derivats del treball, ateses les seves característiques personals, estat biològic o discapacitat física, psíquica o sensorial adientment reconeguda.
El personal que per les característiques descrites en l’apartat anterior pot resultar afectat per les condicions específiques del seu lloc de treball, ha de sol·licitar una valoració mèdica d’acord amb el que estableixi la reglamentació o els protocols sobre persones especialment sensibles a determinats riscos.
És obligatori sotmetre’s als reconeixements mèdics en cas que hi hagi indicis que un funcionari o un treballador públic pateixi alguna patologia física o psíquica que pugui afectar el seu treball, la seva capacitat per desenvolupar la feina o que pugui suposar un risc per a la seva integritat física o la de terceres persones.
Aquests reconeixements mèdics específics els efectua el metge especialista en medicina del treball i, si escau, un comitè mèdic integrat pels metges especialistes o professionals tècnics que siguin necessaris, designats pel Departament de Funció Pública, que ha d’emetre preceptivament un dictamen vinculant. El funcionament d’aquest comitè mèdic s’ha de determinar reglamentàriament.
Article 84. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut
Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic indefinit, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions a desenvolupar.
Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, s’ha d’adscriure el funcionari o treballador públic indefinit a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. L’adscripció es realitzarà, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament.
Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari o treballador públic indefinit no pot continuar realitzant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha d’adscriure a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. Si pot continuar realitzant les mateixes funcions que realitzava, però la situació d’invalidesa li impedeix la realització del treball a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral.
El funcionari o treballador públic indefinit destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això, si la seva retribució consolidada amb anterioritat és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del cent per cent de la retribució consolidada amb anterioritat. Si la seva retribució consolidada anterior és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del vuitanta per cent de la retribució consolidada amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional.
En el supòsit de reducció de la jornada de treball per motius de salut se li ajusten les retribucions en proporció al nombre d’hores de la nova jornada, garantint-li aquestes amb les mateixes consideracions que al paràgraf anterior. Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció.
Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració pública, es garanteix al funcionari o treballador públic el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon al ministre competent en matèria de funció pública.
Secció sisena. Prestacions passives i mútua de funcionaris
Article 85. Prestacions passives
Es reconeix als funcionaris i als treballadors públics de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria.
El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit interessats.
La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit o interí, per serveis prestats al sector públic. En el cas de prestació de serveis a l’Administració per funcionaris o treballadors públics en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració queden en suspens mentre duri la relació especial.
Article 86. Mútua de funcionaris i treballadors públics
La Mútua de funcionaris i de treballadors públics indefinits de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que gaudeix de personalitat jurídica, és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en el cas d’incapacitat laboral transitòria per malaltia o maternitat.
La Mútua es regeix pels principis de transparència, eficàcia, solidaritat i equilibri econòmic i financer, i s’estructura sobre la base d’una aportació personal obligatòria de tots els funcionaris i treballadors públics, que es calcula com un percentatge de les seves retribucions, igual per a tots, i que se situa entre el zero i mig per cent i el dos per cent.
La Comissió de la Mútua de funcionaris és l’òrgan encarregat de definir les prestacions a càrrec de la Mútua, en el marc dels principis generals previstos per aquest article, i de controlar el seu funcionament. Està composta per entre tres i cinc membres designats per les associacions professionals i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general i de l’Administració de Justícia; un representant de cada família professional dels funcionaris i els treballadors públics de l’Administració general, elegit per sufragi, un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris i els treballadors públics de l’Administració de Justícia, elegit per sufragi, i un representant del Departament de Funció Pública.
La gestió tècnica i administrativa de la Mútua la porta a terme el Departament de Funció Pública.
El funcionament de la Mútua de funcionaris i de treballadors públics de l’Administració general i de l’Administració de Justícia es regula per reglament.
Secció setena. Drets sindicals
Article 87. Llibertat i activitats sindicals
Els funcionaris i treballadors públics tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.
Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.
Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats, a les dependències que determini el Departament de Funció Pública.
Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei de l’Administració general.
Article 88. Normativa aplicable
La constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme, es regeixen per la Llei qualificada d’acció sindical i patronal.
Capítol vuitè. Règim disciplinari
Secció primera. Disposicions generals
Article 89. Responsabilitat disciplinària
El personal funcionari i els treballadors públics de l’Administració general estan sotmesos a responsabilitat disciplinària.
Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals està sotmès el personal funcionari i els treballadors públics de l’Administració general, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Llei.
La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Llei d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat.
L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics per l’incompliment dels seus deures i les seves obligacions.
És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic que sigui autor de la falta.
Es considera autor qui comet la falta personalment, ja sigui individualment o conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o hi coopera amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement dels fets, tenint l’obligació d’evitar-ne el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.
Als efectes d’aquesta Llei s’entén per reiteració que s’hagin comès dos vegades els fets de què es tracti en el termini d’un any.
Secció segona. Procediment disciplinari
Article 90. Òrgans competents
Són competents per incoar un expedient disciplinari el superior jeràrquic de la persona expedientada, quan es tracti de conductes que es qualifiquin de faltes lleus; el director o responsable del departament al qual estigui adscrita, en el cas de conductes que es qualifiquin de faltes greus, i el ministre competent en matèria de funció pública, quan les conductes es qualifiquin de faltes molt greus.
Són competents per resoldre l’expedient disciplinari el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic o el càrrec de comandament equivalent, quan es tracti de faltes lleus; el ministre competent en matèria de funció pública, quan es tracti de faltes greus, i el Govern quan es tracti de faltes molt greus.
Article 91. Actuacions prèvies
Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent pot obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a determinar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants.
Les actuacions prèvies les fa la persona o l’òrgan que designi l’òrgan competent per iniciar el procediment.
Article 92. Inici del procediment
El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic s’inicia sempre d’ofici, per acord de l’òrgan competent, ja sigui per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.
Quan es tracta de conductes qualificades de faltes lleus, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir que es tramiti pel procediment abreujat. En el cas de conductes qualificades de faltes greus o molt greus, s’ha de seguir sempre el procediment ordinari.
L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor i comunica l’inici del procediment al Departament de Funció Pública. Quan l’instructor és un funcionari o un treballador públic indefinit d’un altre departament, la designació requereix l’autorització prèvia del responsable del departament corresponent.
L’abstenció i la recusació de l’instructor s’han de plantejar davant de l’òrgan que l’ha designat, que resol en el termini de cinc dies hàbils. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar posteriorment en el recurs que es formuli contra la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.
La providència mitjançant la qual s’acorda la incoació de l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit a la persona expedientada.
Article 93. Instrucció de l’expedient
L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre declaració de la persona expedientada.
A la vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs. El plec de càrrecs ha d’expressar, com a mínim, la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica, amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció, i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que l’estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent el seu aixecament o, quan sigui el cas, la seva pròrroga.
L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada.
El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de rebutjar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el rebuig s’ha de motivar expressament i s’ha de fer constar a la proposta de resolució.
En vista de les al·legacions, quan se n’hagin presentat, i de les proves practicades, quan sigui el cas, l’instructor formula una proposta de resolució, en què fixa de forma definitiva els fets, la seva qualificació jurídica i la persona o les persones que en resulten responsables, i proposa la imposició de la sanció que correspongui o bé el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient.
L’instructor notifica la proposta de resolució a la persona expedientada, li concedeix un nou termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient i formular al·legacions, i incorpora a l’expedient les al·legacions que es presentin dins d’aquest termini. Això no obstant, quan la proposta de resolució no modifiqui el plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica, i tampoc no modifiqui a l’alça la sanció proposada, l’instructor pot prescindir d’aquest tràmit.
Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils.
Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.
Article 94. Resolució de l’expedient
Rebut l’expedient, l’òrgan competent per resoldre ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus.
Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’ha de donar trasllat de les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient.
La resolució ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. La resolució ha de motivar la denegació de les proves sol·licitades que no s’hagin practicat, quan sigui el cas, i ha d’informar sobre les vies de recurs; pot acordar el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que siguin compatibles amb la resolució, fins al moment en què aquesta adquireixi fermesa i siguin substituïdes per mesures d’execució.
La resolució disciplinària s’ha de notificar a la persona expedientada; se n’ha de trametre còpia al Departament de Funció Pública, i és susceptible de recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració.
Article 95. Procediment abreujat
Quan es tracta de conductes qualificades de falta lleu, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir la tramitació pel procediment abreujat. En aquest cas, notifica la providència d’incoació a la persona expedientada juntament amb el plec de càrrecs i li concedeix un termini de deu dies per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, per aportar els documents que cregui oportuns i per demanar la pràctica de les altres proves que consideri necessàries. El procediment abreujat és instruït pel mateix òrgan que ha incoat l’expedient. La providència d’incoació ha d’anunciar que es tramitarà per procediment abreujat, salvat que la persona expedientada demani la tramitació pel procediment ordinari, d’acord amb el que preveu el punt 3.
Transcorregut el termini esmentat a l’apartat precedent, l’òrgan competent incorpora a l’expedient les al·legacions i els documents eventualment presentats, o deixa constància que no ho han estat, practica les proves que considera pertinents, denega motivadament les altres i eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
En rebre la providència d’incoació d’un expedient disciplinari pel procediment abreujat, la persona expedientada pot demanar que l’expedient es tramiti pel procediment ordinari. Ha de formular aquesta petició en lloc de les al·legacions, i dins del termini concedit per formular-les. En rebre aquesta petició, l’òrgan que ha incoat l’expedient designa un instructor, ho notifica a la persona expedientada, i l’expedient segueix els tràmits del procediment ordinari.
Article 96. Mesures cautelars
En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre la seva virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior.
En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.