Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Les sol·licituds inicials de patrons domèstics, a més dels documents sol·licitats a l’apartat 3, llevat dels documents requerits a les lletres a) i f), han d’aportar:

Les sol·licituds de prolongació de les mesures de suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han d’acompanyar de la documentació referida en els apartats anteriors, segons escaigui, sempre que es tracti de documentació que requereixi ser actualitzada. A aquests efectes, la documentació referida als apartats 4 i 5 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de prolongació es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior.

Les empreses a les quals s’ha autoritzat, tàcitament o expressament, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral han de presentar, a requeriment del ministeri competent en matèria de treball, tota la documentació o la informació actualitzada de què disposin i que es detalla en els apartats anteriors, segons escaigui.

En tots els casos, el ministeri competent en matèria de treball pot demanar, en el marc de la funció de revisió, tota altra documentació o informació addicional que sigui pertinent a l’efecte de verificar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei, i pot revocar, en qualsevol moment de la seva vigència, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral de conformitat amb el procediment previst a l’article 32, sense perjudici de l’aplicació de les disposicions que estableix la secció sisena d’aquest capítol.

Les sol·licituds de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han de presentar, amb la documentació que es detalla en els apartats següents, al ministeri competent en matèria de treball, en els formats o suports específics indicats als formularis creats a aquest efecte, o els altres indicats pel dit ministeri.

S’entén per variació del supòsit el cas en què l’activitat principal de l’empresa que inicialment va donar lloc a l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, sigui requalificada, per decret del Govern, en un altre llistat de les activitats econòmiques dels previstos a l’apartat 2 de l’article 13, o com a activitat de tancament obligatori.

La documentació ha de presentar-se telemàticament al ministeri competent en matèria de treball, amb indicació expressa del número d’expedient atorgat en el moment de la sol·licitud inicial.

Si la sol·licitud de modificació suposa una minoració de l’abast del nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o minora l’abast de la reducció esmentada sense afectar més persones assalariades, s’entén autoritzada pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud, sense perjudici de la validació de la documentació justificativa que pugui fer el ministeri competent en matèria de treball.

En cas que la sol·licitud de modificació comporti ampliar el nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o ampliar l’abast de la reducció esmentada encara que no afecti més persones assalariades, la sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació esmentada a l’article 17 i que requereixi ser actualitzada. A aquests efectes, la documentació referida als apartats 4 i 5 de l’article 17 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de modificació de l’abast es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior.

Un cop la sol·licitud de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de conformitat amb les disposicions de l’apartat 0, de l’article 16. Tanmateix, les disposicions dels apartats 4, 5 i 8 de l’article 16 i dels apartats 7 i 8 de l’article 17 són d’aplicació als procediments previstos en aquest article.

En cas que la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral hagi estat autoritzada tàcitament o expressament, segons el cas, la suspensió o la reducció esmentades prenen efecte a partir del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud prop del ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud estableixi una data d’inici posterior a la data en què s’ha presentat, o que la resolució del ministeri esmentat ho estableixi altrament. Quan la data d’inici establerta a la sol·licitud sigui posterior a la data en què s’ha presentat, aquesta data d’inici ha d’estar referida al mateix mes natural que el de la presentació de la sol·licitud.

En qualsevol dels casos, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils, i el silenci té la consideració de negatiu.

En el supòsit de denegació expressa, total o parcial, o de denegació tàcita de la sol·licitud formulada, o en cas que la resolució fixi una data d’efecte posterior a la sol·licitada, el període de temps no treballat transcorregut durant el termini de resolució pot ser compensat de conformitat amb les regles de l’article 8, sempre que es compleixin les condicions que s’hi preveuen.

La persona assalariada concernida per la suspensió temporal del seu contracte de treball percep la prestació prevista com segueix:

El pagament de la prestació de la persona assalariada que resulti de la suma i les reduccions establertes a l’apartat 1 va a càrrec de l’empresa i el Govern a raó del 25% i el 75%, respectivament.

En cas que la persona assalariada treballi per compte de més d’una empresa abans de trobar-se afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, i acabi percebent en concepte de salari i de prestació una quantitat superior al salari mitjà, ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a l’efecte de procedir a aplicar les regles de reducció de les lletres c) i d) de l’apartat 1, sense tenir, però, en compte la reducció prevista a la lletra b), i, eventualment, al rescabalament de l’escreix que li hagi satisfet el Govern i a la regularització de les cotitzacions.

La percepció de la prestació prevista en aquest article, tant si porta causa en una suspensió temporal dels contractes de treball o en una reducció de la jornada, és incompatible amb l’inici d’una nova relació laboral que comporti la percepció d’un salari per un import igual o superior al salari mínim interprofessional. En cas d’iniciar una nova relació laboral que comporti la percepció del referit salari, la persona assalariada concernida per qualsevol de les dues modalitats ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a més tardar, tres dies hàbils abans de la data d’inici de la nova relació laboral, als efectes que s’acordi la seva desafectació definitiva de la modalitat de què es tracti i que deixi de percebre la prestació.

En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la prestació corresponent a la part de la jornada reduïda es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora de forma proporcional a la reducció de la jornada.

Si la jornada laboral de la persona assalariada era inferior a la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals, o responia a qualsevol altra distribució horària prevista a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, la prestació es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora o s’adapta de forma proporcional a la jornada inferior o distribuïda diferentment que tenia la persona assalariada.

Si una persona assalariada que es troba afectada per la mesura de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral és declarada en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional, o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, deixa de percebre la prestació prevista en aquest article i percep la prestació corresponent a la situació d’incapacitat temporal o de descans, segons correspongui, sempre que la prestació hagi estat acceptada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La prestació de la persona assalariada es calcula d’acord amb el salari fix mensual pactat per l’empresa i la persona assalariada afectada abans de les eventuals reduccions determinades com a conseqüència del càlcul de les prestacions establertes a l’article 21 d’aquesta Llei o a l’article 17 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2. En el cas dels salaris pactats en còmput anyal, el salari anyal pactat en contraprestació a la jornada legal ordinària de treball o a la jornada inferior pactada es mensualitza prorratejant-lo entre dotze pagues.

No tenen la consideració de salari fix totes les retribucions variables a què fa referència la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals i les que estiguin condicionades a l’assoliment d’objectius o condicions laborals objectivament avaluables de manera independent del salari fix, i també les hores extraordinàries.

Els complements en espècie corresponents a la pensió alimentària i a l’allotjament proveïts per l’empresa i tarifats pel Govern en els termes i imports publicats al lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es consideren salari fix.

En cas que l’empresa i la persona assalariada hagin pactat un salari per unitat d’obra, aquest salari s’ha de traslladar a una unitat horària, calculant el temps mitjà emprat per desenvolupar la unitat d’obra pactada. El salari horari derivat d’aquest càlcul no pot ser inferior al salari mínim horari interprofessional establert pel Govern.

Les empreses han de comunicar al ministeri competent en matèria de treball, a través de la documentació requerida pel referit ministeri, la informació que permet calcular l’import de les prestacions. El ministeri comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades nominatives de les persones assalariades afectades, l’import del seu salari fix mensual, l’abast de la seva afectació i la resta de dades necessàries per calcular la prestació corresponent a cada persona assalariada, d’acord amb la sol·licitud de suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral formulada per l’empresa.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social calcula la prestació d’acord amb el que estableix l’article 21 i posa a disposició de la persona assalariada el detall del càlcul efectuat quan la persona concernida ho sol·liciti a través de l’accés privat que té cada assegurat al lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La informació està disponible a partir del quart dia a comptar de la percepció de la prestació, llevat el primer mes de vigència d’aquesta Llei, en què el detall del càlcul es podrà consultar durant la segona quinzena del mes de febrer, quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho habiliti.

Les prestacions previstes a l’article 21 i que són a càrrec del Govern són satisfetes a les persones assalariades directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat.

Les empreses a les quals s’hagués autoritzat, expressament o tàcitament, una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral han de consultar les dades de les prestacions regulades a l’article 21 que consten al full de declaració de cotització electrònica durant els dies 21 a 24 del mes, inclosos, i verificar-ne l’exactitud, excepte el primer mes d’aplicació d’aquesta Llei, en què les dades per a la consulta estaran disponibles una vegada es publiqui l’import del salari mitjà.

En cas que les dades siguin correctes, les empreses a les que s’hagués autoritzat, expressament o tàcitament, una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral poden formalitzar la cotització electrònica entre els dies 21 i 27 de cada mes, inclosos, per tal que el pagament de la prestació prevista a l’article 21 es faci efectiu a més tardar dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat, excepte el primer mes d’aplicació d’aquesta Llei, en què la formalització de la cotització podrà efectuar-se una vegada es publiqui l’import del salari mitjà.

Un cop l’empresa ha validat la declaració de cotització electrònica, la declaració es considera tancada i definitiva, sense que ni l’empresa ni la Caixa Andorrana de Seguretat Social hi puguin fer cap modificació.

Si la validació per part de l’empresa s’acaba efectuant amb posterioritat al dia 27 de cada mes, la Caixa Andorrana de Seguretat Social fa el pagament de la prestació prevista a l’article 21 en el termini dels vuit dies naturals posteriors a la validació de la cotització electrònica efectuada per l’empresa.

Per a les empreses tancades obligatòriament, les prestacions corresponents a les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral que es presentin després del dia 27 de cada mes, es poden satisfer en una data posterior al termini establert a l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb el límit màxim de la mensualitat posterior.

Si no es dona curs als fulls de cotització abans del dia 28 de cada mes, el pagament de la prestació prevista a l’article 21 a totes les persones assalariades afectades es pot satisfer en una data posterior al termini previst a l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Si l’empresa tramet o valida el full de cotització electrònic sense que s’hagi resolt tàcitament o expressament la sol·licitud formulada, és responsabilitat única de l’empresa l’error en l’import de les prestacions satisfetes o la seva falta de pagament.

El pagament de la prestació es fa mitjançant transferència bancària al compte corrent de la persona assalariada que consta als fitxers de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Les prestacions i els salaris a què fa referència l’article 21 i que són a càrrec de l’empresa són satisfets a les persones assalariades directament per l’empresa en el termini que fixa l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. El retard en el pagament d’aquestes prestacions per part de l’empresa produeix els interessos previstos a l’apartat 3 del mateix article.

Les regularitzacions de les quantitats pagades indegudament a les persones assalariades en concepte de prestació per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral es tramiten d’acord amb els mecanismes establerts entre el ministeri competent en matèria de treball, el ministeri competent en matèria de finances i la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Si del procés de revisió i revocació de les sol·licituds previst a l’article 32 se’n desprèn que una persona assalariada no té dret a percebre la prestació requerida per no poder ser objecte de suspensió temporal del contracte de treball o reducció de la jornada laboral, és l’empresa l’obligada a satisfer el salari corresponent al referit període que ha de ser objecte de la corresponent cotització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El ministeri competent en matèria de treball pot ordenar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el bloqueig del pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades que, d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 21, hagin comunicat el que s’hi preveu, i en els altres casos en què en el marc del procediment de revisió s’hagi resolt sobre la improcedència de la prestació atorgada.

Les prestacions de les persones assalariades afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, a efectes de l’IRPF, tenen la consideració de renda del treball, subjecta i no exempta.

No es pot practicar cap retenció en concepte d’IRPF a la part de la prestació a càrrec del Govern i gestionada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Pel que fa a la part satisfeta per l’empresa, el pagador de les rendes pot comunicar a la Direcció de Tributs i Fronteres, mitjançant el formulari corresponent, l’import de la prestació, per tal que, si és procedent, es modifiqui la retenció a compte de l’IRPF.

Per a qualsevol altra retenció, bé sigui ordenada per la Batllia o per un saig, és la persona assalariada qui ha de comunicar l’import de la prestació per a que pugui ser presa de nou en consideració, en atenció a l’import de la prestació percebuda.

El Govern i l’empresa assumeixen el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la part empresarial de la cotització a la branca general (7%) de les prestacions a què fa referència l’article 21, de forma proporcional al percentatge de la prestació que és a càrrec del Govern i de l’empresa. A més, es reté la cotització de la part corresponent a les persones assalariades a la branca general (3%) i a la branca de jubilació (3,5%), a càrrec d’aquestes persones. Les prestacions esmentades no cotitzen a la branca de jubilació per la part empresarial.

En el cas de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha de seguir assumint el pagament de la part empresarial de la cotització del salari que satisfaci a les persones assalariades, tant a la branca general (7%) com a la branca de jubilació (8,5%), i retenir la cotització corresponent a aquestes darreres persones, tant a la branca general (3%) com a la branca de jubilació (3,5%).

El període de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i a capital per defunció. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la base de càlcul es determina tenint en compte tant el salari com la prestació percebuts.

Les persones assalariades concernides per la reducció de la jornada laboral no poden fer hores extraordinàries ni treballar en compensació de les hores que s’hagin pogut generar en aplicació de l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, o en aplicació de l’article 8 d’aquesta Llei, mentre duri la reducció esmentada.

Durant els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de jornada laboral, les empreses que s’hi hagin acollit no poden establir noves externalitzacions de l’activitat, ni efectuar noves contractacions laborals, per a la mateixa ocupació professional que la d’una persona assalariada afectada per alguna d’aquestes modalitats.

Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte per determinar el càlcul del salari als efectes de la retribució de la compensació econòmica per acomiadament no causal, de la compensació per pagament del període de preavís, si escau, i de la indemnització per acomiadament injustificat que preveu la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa, però no computen a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada.

Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de jornada laboral no es poden computar als efectes de gaudiment de dies de vacances per part de les persones assalariades afectades. Als efectes de gaudiment de les vacances, la persona assalariada ha de ser prèviament desafectada, de forma temporal, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball. El gaudiment de les vacances i la conseqüent desafectació temporal han de ser prèviament acordats per les parts. En defecte de pacte, l’empresa pot decidir el gaudiment de les vacances i la conseqüent desafectació temporal, en funció de les seves necessitats i organització. Els dies de vacances gaudits es retribueixen de conformitat amb les disposicions de la lletra a) de l’apartat anterior, excepte en el cas que es tracti del gaudiment de dies de vacances generats durant l’afectació a una reducció de la jornada laboral i la persona assalariada hagi elegit l’opció prevista a la lletra b) de l’apartat anterior.

Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte a l’efecte de complir el requisit de treball permanent i efectiu exigit per renovar les autoritzacions d’immigració.

Durant els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral, l’empresa pot organitzar formacions per a les persones assalariades afectades. Aquestes formacions no poden superar un 25% del temps durant el qual la persona assalariada afectada està en suspensió temporal dels contractes de treball o en reducció de jornada laboral.

Sense perjudici de la possibilitat de sol·licitar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada d’una part o la totalitat de les persones assalariades de les seves empreses, d’acord amb la secció tercera d’aquest capítol, les persones que realitzen una activitat per compte propi tenen dret a percebre les prestacions mensuals que es detallen a l’apartat 2, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, sempre que es trobin en algun dels supòsits següents:

La prestació de les persones que realitzen una activitat per compte propi es calcula d’acord amb la base de cotització corresponent al mes de desembre del 2020 prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tal com s’estableix en el quadre següent:

Les persones menors de 35 anys que exerceixen una activitat econòmica per compte propi i que al mes de desembre del 2020 estiguessin acollides al règim especial de l’article 223 quinquies de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i que compleixen les condicions que estableix aquesta secció, tenen dret a la prestació corresponent a la base de cotització del 25% a què fa referència l’apartat 2, i també tenen els mateixos drets a les prestacions que es regulen en el règim especial esmentat.

Les persones que iniciïn una activitat per compte propi a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no es poden acollir a la prestació prevista en aquest article.

Les persones que realitzen una activitat per compte propi i que al mateix temps, durant el mes anterior, siguin assalariades per compte d’una altra empresa o pensionistes i percebin una pensió o un salari global o, en cas que s’hagi suspès temporalment el seu contracte de treball o s’hagi reduït la seva jornada laboral, una prestació, no poden percebre per tots aquests conceptes una quantitat acumulada superior a la que els correspondria d’acord amb els apartats 2 i 3. En aquest cas, l’import de la prestació es minora d’acord amb el que s’ha mencionat. Tampoc no poden percebre les prestacions esmentades als apartats 2 i 3 els administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors, ni les persones que tinguin deutes amb l’Administració pública, llevat que aquests deutes estiguin en curs de regularització.

Les prestacions regulades en aquest article són a càrrec del Govern i són satisfetes a les persones assalariades directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat.

Les persones que realitzen una activitat per compte propi que es troben en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional, o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs no poden sol·licitar la prestació regulada en aquest article fins que s’hagi acordat la seva alta mèdica o hagi finalitzat el període de descans.

Les sol·licituds de prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi s’han de presentar mitjançant un formulari a través del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, conjuntament amb la declaració responsable de la persona sol·licitant en què ha d’indicar el supòsit que fonamenta la seva sol·licitud i el compliment dels requisits que se’n deriven; concretament, i segons el cas:

En el moment en què la persona que realitza una activitat per compte propi deixi de complir els requisits que li donen dret a percebre la prestació prevista a l’article 28, ha de comunicar aquesta circumstància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a través del seu portal, en el termini màxim de tres dies naturals, a l’efecte que es cancel·li el pagament de la prestació. En cas que el règim de suspensió obligatòria de l’activitat principal deixi d’estar vigent, ha de presentar una nova sol·licitud justificant una davallada significativa de la xifra de negoci, en els termes establerts en aquest article.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social valida la correcta tramitació formal de la sol·licitud presentada i també verifica la inexistència de deutes de la persona sol·licitant en el seu àmbit.

La sol·licitud s’entén autoritzada tàcitament a partir del moment en què es presenta prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i pren efecte per a la mensualitat natural completa en què hagi estat formulada. L’autorització té una vigència màxima de dos mesos. Una vegada transcorregut aquest termini s’ha de presentar una nova sol·licitud per continuar percebent la prestació.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica al ministeri competent en matèria d’economia la relació de persones que realitzen una activitat per compte propi que hagin sol·licitat la percepció de la prestació regulada a l’article 28. Aquesta comunicació es fa setmanalment.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social i el ministeri competent en matèria d’economia intercanvien i es faciliten les dades i la documentació necessàries per verificar la informació declarada, així com el compliment dels requisits i la normativa aplicable. La persona que realitza una activitat per compte propi, quan sigui requerida pel ministeri competent en matèria d’economia, ha de justificar la davallada significativa dels seus ingressos mitjançant, com a mínim, els documents previstos a les lletres d), e) i f) de l’apartat 4 de l’article 17, i sense perjudici de la facultat del referit ministeri de sol·licitar la informació o documentació addicional que estimi pertinents a aquest efecte.

Si la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el ministeri competent en matèria d’economia detecten errors o imprecisions en els formularis de la sol·licitud de la prestació d’acord amb aquesta secció, requereixen a la persona sol·licitant que els esmeni.

Les notificacions que efectuï el ministeri competent en matèria d’economia en el marc de la revisió i revocació de les sol·licituds de la prestació prevista a l’article 28 poden realitzar-se a l’adreça electrònica que indiqui la persona que realitza una activitat per compte propi al formulari de sol·licitud corresponent. Les notificacions realitzades a l’adreça electrònica indicada per la persona que realitza una activitat per compte propi s’entenen vàlidament efectuades a partir de la rebuda per part del ministeri de l’acusament de recepció de la notificació.

El pagament de la prestació prevista a l’article 28 es fa tenint en consideració la mensualitat natural completa corresponent al mes en què es presenta la sol·licitud o una altra data posterior que indiqui la persona sol·licitant.

Si la persona que realitza una activitat per compte propi no percep la prestació en els termes i les condicions previstos, ho ha de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El Govern assumeix el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la cotització a la branca general (10%) de les prestacions a què fa referència l’article 28. Aquestes prestacions no cotitzen a la branca de jubilació.

La prestació de les persones que realitzen una activitat per compte propi és una quantitat neta no subjecta a cap tipus de retenció.

Si una persona que realitza una activitat per compte propi que percep la prestació és declarada en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, deixa de percebre la prestació prevista a l’article 28 i percep la prestació corresponent a la situació d’incapacitat temporal o per descans. En aquest supòsit, recupera el pagament de la prestació prevista a l’article 28 un cop sigui donada d’alta o finalitzi el període de descans corresponent, sempre que la persona que realitza una activitat per compte propi encara tingui dret a percebre la prestació.

Les sol·licituds inicials, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral autoritzades tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, poden ser revisades, pel referit ministeri, mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent tramitat de conformitat amb l’apartat 4.

Als efectes establerts a l’apartat 1, el ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons correspongui, pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds presentades per les empreses o les persones beneficiàries, sense perjudici que se’ls pugui demanar informació addicional per qualsevol concepte que tingui relació amb els criteris que es tenen en compte per autoritzar les prestacions derivades de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral i per obtenir la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi.

El ministeri competent en matèria de treball també pot revisar el compliment de l’obligació de les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 21, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat següent. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de proporcionar, a petició del ministeri esmentat, la informació que permeti conèixer aquest compliment eventual.

En cas que el ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons el cas, comprovi la inexactitud o la falsedat de la informació facilitada, pot revocar, totalment o parcialment, la suspensió temporal dels contractes de treball, la reducció de la jornada laboral o la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, mitjançant la tramitació de l’expedient corresponent, d’acord amb el procediment previst en aquest apartat.

Contra la resolució del ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons el cas, es pot interposar recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració. No obstant això, en cas que la resolució hagi estat dictada pel ministeri d’economia en relació amb una persona que realitza una activitat per compte propi, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils.

El ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons correspongui, comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la revocació, total o parcial, de l’autorització, perquè, segons el cas, bloquegi el pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades o de la persona que realitza una activitat per compte propi. La Caixa Andorrana de Seguretat Social informa el ministeri competent de l’import de les prestacions satisfetes indegudament com a conseqüència de les resolucions de revocació total o parcial.

La revocació total o parcial de la suspensió temporal dels contractes de treball, de la reducció de la jornada laboral o de la prestació prevista a l’article 28 comporta l’obligació́ de l’empresa, de la persona que realitza una activitat per compte propi o de la persona assalariada que hagi percebut un import superior al que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 21, de retornar les prestacions i cotitzacions que han anat a càrrec del Govern.

El dret d’iniciar els procediments de revisió i de revocació previstos en aquest article prescriu al cap de quatre anys a partir de la data en què s’han d’entendre autoritzades, tàcitament o expressament, les sol·licituds corresponents. Aquest termini s’interromp per qualsevol actuació del ministeri competent, notificada a la persona concernida.

Són aplicables al règim sancionador derivat de la suspensió temporal dels contractes de treball, de la reducció de la jornada laboral i de la percepció de la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi els principis de legalitat, tipicitat, no concurrència, responsabilitat i proporcionalitat.

Les empreses i les persones que regularitzin voluntàriament la informació facilitada en el marc de la sol·licitud presentada, o que l’esmenin amb anterioritat a la notificació de la incoació de l’expedient de revisió corresponent, no incorren en responsabilitat per les infraccions tipificades a l’article 35 sempre que aquesta regularització no afecti les prestacions efectivament percebudes.

Són infraccions, en el marc de la tramitació de les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral i de les sol·licituds de la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, les accions i les omissions contràries a la norma legal, sempre que estiguin tipificades i sancionades per aquesta secció o per les normes generals del dret laboral o administratiu.

La responsabilitat de l’empresa o de la persona que realitza una activitat per compte propi ho és sense perjudici del dret de repetició contra les responsabilitats individuals dels professionals o les persones assalariades a càrrec de l’empresa que hagin col·laborat en els actes constitutius de la infracció.

Són subjectes responsables de les infraccions regulades a l’article 35 les persones físiques o jurídiques que entrin dins l’àmbit aplicable d’aquesta secció i que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en l’article esmentat.

Les infraccions, que es classifiquen en lleus, greus i molt greus, no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb el procediment sancionador ordinari en el cas de les infraccions greus i molt greus, o del procediment sancionador abreujat en el cas de les infraccions lleus.

Són infraccions lleus:

Són infraccions greus:

Són infraccions molt greus:

Les infraccions previstes a l’article 35 prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de dos anys si són greus i al cap de tres anys si són molt greus. El termini de prescripció es computa des de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de l’empresa o la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment sancionador.

S’entén que hi ha reincidència quan, en el moment de cometre la infracció, l’empresa o la persona concernida ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una infracció de la mateixa gravetat, en el període dels sis mesos anteriors, en mèrits d’aquesta Llei o de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Les sancions a què es refereix aquest article s’entenen sense perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes indegudament.

Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent:

Els criteris de graduació per determinar l’import de les sancions són els següents:

En funció de la gravetat dels fets, també es pot aplicar a les infraccions molt greus, a més de la multa, la prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període màxim de dos anys i/o de rebre cap ajut o subvenció pública per un període màxim de tres anys.

Les sancions imposades per les infraccions molt greus, greus i lleus que estableix l’article 35 prescriuen al cap de tres anys, dos anys i un any, respectivament.

El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.

El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’òrgan competent notificada escaientment a la persona sancionada i conduent a l’execució de la sanció.

La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, en el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral i de les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 21. En el cas de les infraccions referides a les persones que realitzen una activitat per compte propi que perceben la prestació prevista a l’article 28, la competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria d’economia.

En el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral, el Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es pot presentar a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, o convocar els responsables de l’empresa a les dependències del Servei, per examinar la documentació, verificar el compliment dels requisits i de les mesures i aixecar una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball o del departament d’economia, segons el cas, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.

Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.

Les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi afectades per una mesura d’aïllament forçós en aplicació del procediment d’actuació per evitar la propagació del SARS-CoV-2 que no puguin treballar, així com les persones diagnosticades del SARS-CoV-2, tenen dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social estableix per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. L’equiparació es fa exclusivament a aquests efectes.

Els prestadors de serveis de salut habilitats emeten els certificats d’incapacitat temporal de les persones diagnosticades de SARS-CoV-2 i de les persones especialment vulnerables a la infecció i que, per aquesta condició, es trobin afectades per una mesura d’aïllament forçós i no puguin treballar, a l’efecte d’iniciar els tràmits corresponents per generar el dret a les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal.

Es considera com a data del fet causant aquella en què s’acordi l’aïllament o es diagnostiqui el virus a la persona assalariada o a la persona que realitza una activitat per compte propi.

Les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que siguin professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari, que treballen en activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern, i que han d’interrompre l’activitat laboral perquè s’acorda el seu aïllament o perquè han contret el SARS-CoV-2, tenen dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal sobre la base del 100% de la base de càlcul, amb la declaració prèvia de la contingència com a accident laboral.

L’empresa ha de presentar la declaració d’accident laboral a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i justificar adequadament que la persona assalariada reuneix les condicions previstes a l’apartat 1.

La diferència entre la prestació que correspondria per accident laboral i el 100% de la base de càlcul es finança directament amb càrrec al pressupost de l’Administració general.

El Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’intercanvien les dades de les persones afectades per aquesta mesura, a l’efecte que el Govern efectuï la transferència corresponent. L’Administració general i la Caixa Andorrana de Seguretat Social també poden sol·licitar i obtenir dades de les companyies d’assegurances amb l’únic efecte de verificar que es compleix la condició que les concerneix i que preveu l’apartat 1 anterior.

Les persones que perceben la prestació prevista a l’article 28 per haver estat suspesa obligatòriament la seva activitat principal, per decret del Govern, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social només mentre la suspensió obligatòria segueixi sent vigent i mentre continuïn percebent la referida prestació.

La persona que realitza una activitat per compte propi ha de revocar la sol·licitud de suspensió temporal de la cotització en la data en què el Govern decreti la fi del règim de suspensió obligatòria, i la revocació de la sol·licitud de suspensió temporal de la cotització pren efectes en la mateixa data.

Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social té coneixement de l’incompliment d’aquestes obligacions, es dona de baixa d’ofici la suspensió temporal de la cotització.