Llei 28/2022, del 14 de juliol, qualificada de protecció civil

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències ha de crear i mantenir el Registre de plans de protecció civil, on s’inclouen tots els plans de protecció civil. Les particularitats relatives al Registre de plans de protecció civil es regulen reglamentàriament. Aquest reglament haurà d’incloure quina informació del Registre pot ser consultada per la ciutadania i quina és d’accés restringit per motius estratègics.

El Pla territorial nacional de protecció civil constitueix l’instrument organitzatiu de resposta genèrica davant les situacions d’emergència no ordinària en l’àmbit territorial nacional que, per la seva naturalesa o extensió, o per necessitat de coordinar més d’una administració, requereixen una direcció nacional.

El Pla territorial nacional de protecció civil, en la seva qualitat de pla director, desenvolupa les directrius i els requeriments que cal observar per a l’elaboració, l’aprovació i l’homologació dels plans de protecció civil restants.

Correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil a què es refereix el capítol tercer del títol sisè, d’aprovar el Pla territorial nacional de protecció civil.

Tots els comuns han d’elaborar el Pla territorial comunal de protecció civil corresponent a l’àmbit territorial de la seva parròquia.

Els plans territorials comunals de protecció civil són aprovats pels consells de Comú respectius, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil. A aquest efecte, la Comissió Nacional de Protecció Civil en verifica l’adequació a les disposicions d’aquesta Llei i del Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.

Els plans especials són l’instrument organitzatiu general de resposta per fer front a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix una metodologia tecnicocientífica específica, per sectors d’activitat, per activitats concretes i per tipus d’emergència.

Les disposicions dels plans especials s’han d’adaptar al Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.

Els plans especials són aprovats pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

En tot cas, han de ser objecte de plans especials els sectors següents d’activitat o activitats concretes, o tipus d’emergència no ordinària, sense perjudici dels restants que el Govern determini, a proposta del ministre competent en matèria d’interior:

Els plans específics són l’instrument organitzatiu general de resposta per fer front a riscos concrets, localitzats o de transcendència especial.

Les disposicions dels plans específics s’han d’adaptar al Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.

Els plans específics són aprovats pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

Les entitats, organismes o empreses que presten serveis públics o altres serveis crítics o essencials per a la comunitat han de disposar d’un pla alternatiu per a la continuïtat de la prestació d’aquests serveis en cas que se n’interrompi el funcionament normal per qualsevol causa.

Els plans de continuïtat de serveis públics i d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat són aprovats pel departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

Els plans d’autoprotecció són l’instrument previst per fer front als riscos existents i als riscos que es puguin generar per les edificacions, establiments, activitats, persones, entitats, organismes, empreses i responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27.

El contingut dels plans d’autoprotecció s’haurà d’ajustar a la zona i les característiques de les edificacions, establiments, activitats, persones, entitats, organismes, empreses i responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27.

Els plans d’autoprotecció han de ser elaborats per tècnics competents i capacitats degudament per dictaminar sobre tots els aspectes relacionats amb l’autoprotecció davant els riscos, i respondre de la correcció dels mateixos. L’habilitació per tal de poder elaborar plans d’autoprotecció es regularà per la via reglamentària.

La implantació, el manteniment i la revisió dels plans d’autoprotecció corresponen als titulars de les edificacions, establiments, activitats, entitats, organismes i empreses i als responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27.

En els casos previstos reglamentàriament, de forma prèvia a la implantació d’un pla d’autoprotecció, la Comissió Nacional de Protecció Civil l’ha d’aprovar mitjançant l’emissió d’un informe vinculant, un cop els titulars esmentats a l’apartat anterior n’hagin presentat una còpia a aquest efecte. No obstant això, una vegada transcorreguts tres mesos des de la data de la presentació de la còpia del pla sense que la Comissió Nacional de Protecció Civil hagi emès l’informe corresponent, el pla d’autoprotecció s’entén aprovat.

Un cop aprovat el pla d’autoprotecció, també s’entén implantat i els titulars de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats li han de donar la publicitat interna adequada i oportuna.

L’aprovació del pla d’autoprotecció corresponent constitueix la condició prèvia i necessària per iniciar l’activitat de què es tracti o per modificar l’exercici de l’activitat que ja hagi estat autoritzada anteriorment.

Un cop aprovat, el pla d’autoprotecció s’ha d’inscriure al Registre de plans de protecció civil del departament competent en matèria de protecció civil, a instància dels titulars de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats.

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències pot requerir els titulars de les edificacions, establiments, activitats, persones, entitats, organismes i empreses i els responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27 perquè modifiquin, actualitzin o revisin el pla d’autoprotecció corresponent. En aquest cas, un cop transcorregut el termini concedit sense que hagin atès el requeriment, el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, pot adoptar motivadament alguna de les mesures següents, sense perjudici de les sancions administratives corresponents:

La celebració de qualsevol activitat o esdeveniment que s’hagi de comunicar prèviament al director del Cos de Policia de conformitat amb l’article 32 de la Llei 31/21, del 22 de novembre de text consolidat, qualificada de seguretat pública també exigeix la comunicació prèvia al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

Els organitzadors de l’activitat o esdeveniment han de presentar un pla o programa concret que contingui la relació dels mitjans humans, materials i organitzatius previstos per prevenir el risc que generi i, en el seu cas, per activar l’evacuació corresponent, tot acreditant les assegurances contractades per cobrir en quantia suficient el risc de responsabilitat civil en general. Els organitzadors han de tenir en compte, en especial, les directius emanades del departament competent en matèria de seguretat industrial.

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències pot coordinar la revisió del pla o programa concret amb les persones i entitats públiques i privades restants, amb la finalitat de definir el nivell de risc i els recursos que s’hi hagin de destinar. També pot emetre els informes que consideri oportuns a aquest efecte i, en cas que ho faci, es considera que tenen caràcter vinculant.

Els organitzadors de l’activitat o l’esdeveniment han d’abonar al Govern les taxes o els preus públics que es fixin per la normativa aplicable.

Quan s’hagi detectat una situació d’emergència no ordinària recollida en un pla territorial, especial o específic, es procedeix a activar formalment el pla corresponent per l’autoritat competent que s’hi prevegi.

A partir de l’activació del pla, la direcció i la coordinació de totes les actuacions per fer front al risc greu o l’emergència no ordinària corresponen al director del pla, que ha d’adoptar les mesures que s’hi estableixen, amb les adaptacions que siguin necessàries segons les circumstàncies que concorrin.

Els nivells d’activació dels plans territorials, especials i específics són:

Quan els plans territorials, especials i específics tinguin dos nivells d’actuació, comunal i nacional, i un cop activat el pla d’àmbit comunal l’emergència no ordinària sigui impossible de combatre, es procedeix a activar el pla d’àmbit nacional.

En qualsevol cas, el pas del nivell comunal al nacional determina la integració dels recursos i mitjans humans i materials del primer nivell al segon nivell esmentat, així com la transferència del comandament del pla a l’autoritat competent del segon nivell.

L’activació del pla d’àmbit nacional comporta també necessàriament l’activació del pla d’àmbit comunal de la parròquia o les parròquies concernides per l’emergència no ordinària.

S’entén per comandament únic l’autoritat a qui correspon activar els plans territorials, especials o específics, supervisar la seva aplicació, dirigir les operacions necessàries per a l’execució del pla de què es tracti i assumir la responsabilitat de la direcció immediata del conjunt de les operacions que cal portar a terme, amb l’assessorament dels tècnics competents.

Correspon al comandament únic l’exercici de les potestats i accions de comandament, direcció i coordinació dels serveis operatius per fer front a les situacions d’emergència no ordinària. Un cop declarada la situació d’emergència no ordinària, els serveis operatius i els recursos i mitjans humans i materials corresponents queden sota les ordres del comandament únic.

Les atribucions del comandament únic s’entenen sense perjudici de la dependència funcional i orgànica dels serveis operatius que intervinguin, els quals actuen sota la direcció dels seus comandaments habituals.

En cas d’activació del Pla territorial nacional de protecció civil i dels plans especials i específics, el comandament únic correspon al ministre competent en matèria d’interior. Els cònsols col·laboren amb el comandament únic en els termes que indiqui el Pla territorial nacional de protecció civil.

En cas d’activació dels plans territorials comunals de protecció civil, el comandament únic correspon al cònsol major del comú corresponent o, en cas d’absència, impossibilitat o delegació, al cònsol menor, llevat que el pla corresponent disposi altrament.

L’ús dels recursos i mitjans humans i materials susceptibles de ser mobilitzats s’efectua de conformitat amb el que disposi el pla territorial, especial o específic corresponent o, si no n’hi ha, segons les instruccions i les ordres de les autoritats competents en matèria de protecció civil.

La mobilització de recursos i mitjans humans i materials s’ha d’adequar als principis d’immediatesa en la resposta, proximitat del lloc de l’emergència, disponibilitat dels mitjans, professionalització i especialització dels intervinents, complementarietat dels recursos i mitjans i subsidiarietat.

Mentre el pla territorial, especial o específic roman activat, el Centre Nacional d’Emergències a què es refereix l’article 75 constitueix l’instrument a través del qual es canalitza la coordinació entre els diferents intervinents, sense perjudici dels altres mecanismes de coordinació previstos al pla corresponent.

Un cop activat el pla territorial, especial o específic de què es tracti, el comandament únic pot requerir la intervenció immediata de tots els serveis operatius que siguin necessaris per fer front a la situació, els quals estan obligats a prestar l’auxili requerit i a executar les accions ordenades.

Si el comandament únic correspon al cònsol major o menor d’una parròquia, el requeriment d’intervenció dels serveis que no depenguin del comú corresponent es fa a través del Centre Nacional d’Emergències.

Estan particularment obligats a prestar l’auxili requerit i a executar les accions ordenades, entre altres, d’acord amb les competències que els hi són pròpies:

Les entitats públiques i privades que portin a terme una activitat relacionada amb la seguretat de les persones i els béns; els serveis sanitaris, de prevenció i extinció d’incendis, de manteniment, conservació i subministrament de telecomunicacions, aigua, gas, electricitat, carburants, combustibles, energia i altres anàlegs que pertanyen a entitats públiques i privades del Principat d’Andorra, així com les empreses de treballs públics i d’enginyeria del Principat d’Andorra estan obligats a cooperar amb les autoritats competents en matèria de protecció civil quan siguin requerits a aquest efecte. També estan obligades a fer-ho les entitats públiques i privades que prestin serveis públics i crítics o essencials per a la comunitat.

Quan una situació d’emergència no ordinària, per la seva magnitud o extensió, superi les possibilitats de resposta existents, el Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, pot declarar-la com a situació d’emergència catastròfica.

La declaració de la situació d’emergència catastròfica suposa que el cap de Govern assumeixi la direcció del Pla territorial nacional de protecció civil, el qual, tanmateix, pot delegar-la en el ministre competent en matèria d’interior.

Correspon al Govern establir el contingut i els efectes de la declaració de situació d’emergència catastròfica, així com les mesures especials susceptibles de ser aplicades en cada cas.

En declarar la situació d’emergència catastròfica o amb posterioritat, el Govern també pot declarar l’estat d’alarma d’acord amb la normativa aplicable.

Els plans d’autoprotecció s’activen de conformitat amb el que s’hi prevegi. La persona responsable ha de posar en coneixement de forma immediata al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, a través del Centre Nacional d’Emergències, la intenció d’activar el pla corresponent i d’adoptar les mesures que s’hi contenen i que escaiguin.

L’activació d’un pla d’autoprotecció no implica l’activació d’un pla territorial, especial o específic. No obstant això, si les autoritats competents en matèria de protecció civil consideren necessària l’activació d’un pla territorial, especial o específic, poden procedir en aquest sentit en els termes que estableix aquesta Llei.

En cas d’activació d’un pla territorial, especial o específic, la direcció i els serveis del pla d’autoprotecció queden sota l’autoritat i han de seguir les instruccions i les ordres del comandament únic competent.

Un cop finalitzada la situació d’emergència no ordinària, la persona responsable ha de comunicar aquesta circumstància al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, a través del Centre Nacional d’Emergències.

Una vegada controlada l’emergència no ordinària, les administracions públiques han de restablir al més aviat possible els serveis essencials per a la comunitat que hagin estat afectats per una catàstrofe o calamitat pública, i han de restaurar les infraestructures públiques danyades. Els expedients de contractació que siguin necessaris es poden tramitar pels procediments d’urgència o emergència que estableixi la normativa aplicable.

La direcció de les accions de recuperació i retorn a la normalitat correspon al comandament únic, el qual pot proposar al Govern que aprovi la realització dels treballs necessaris a aquest efecte.

En els casos en què s’hagi declarat la situació de catàstrofe, o en els altres casos en què s’estimi necessari, el Govern pot constituir una Comissió de Recuperació amb la participació dels comuns concernits i els representants dels sectors afectats, a fi d’estudiar i proposar programes de recuperació. Aquests programes tenen com a finalitat:

El ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria d’interior, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l’òrgan responsable de la política de protecció civil i gestió d’emergències. En conseqüència i sense perjudici de les funcions que tingui atribuïdes d’acord amb el que disposa la Llei del Govern, corresponen al ministeri competent en matèria d’interior les funcions següents:

Corresponen al ministre competent en matèria d’interior les funcions següents:

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències és l’òrgan responsable de la programació en matèria de protecció civil i emergències i li corresponen, en aquest sentit, la direcció, la vigilància, la supervisió i la coordinació dels àmbits organitzatius que en depenen.

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències s’estructura jeràrquicament d’acord amb les necessitats organitzatives escaients, mitjançant llocs de treball adscrits al Cos General i les ocupacions professionals necessàries per acomplir la missió i les funcions que té encomanades.

A proposta del ministre competent en matèria d’interior i d’acord amb el que estableix aquesta Llei, el Govern aprova els àmbits organitzatius i d’actuació del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, en el marc de l’estructuració orgànica del ministeri on s’adscriu.

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències té com a responsable un director, que és nomenat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

La plaça de director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències és proveïda d’acord amb el que estableix la Llei de la Funció Pública.

El director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències té totes les atribucions i competències específiques que corresponen al departament esmentat, i també les que, d’acord amb la normativa vigent, siguin necessàries per al desenvolupament adequat de les seves funcions. En concret, corresponen al director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències les funcions següents:

En l’exercici de les funcions que té atribuïdes, el director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències pot dictar instruccions, circulars o notes internes per dirigir l’activitat i regular l’organització i el bon funcionament del departament que dirigeix.

Els comuns són les entitats bàsiques de protecció civil i disposen de les funcions i la capacitat general d’actuar en aquesta matèria, en el marc de les competències que els reconeix la Constitució, que exerceixen d’acord amb el principi d’autogovern i que estan definides a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

Els comuns exerceixen les funcions que els atribueix aquesta Llei i qualsevol altra funció que sense contravenir-la resulti necessària en l’àmbit parroquial per a la bona convivència ciutadana i la protecció de les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de risc greu col·lectiu, catàstrofe o calamitat pública. En concret, corresponen als comuns les funcions següents:

En cas d’emergència, el comú de la parròquia on es produeixi ha de tenir especial cura de les mesures necessàries per assegurar el proveïment d’aliments, medicaments i altres subministraments essencials, així com l’allotjament de les persones afectades en albergs provisionals o altres espais preparats a l’efecte.

El cònsol major i, en cas d’absència, impossibilitat o delegació, el cònsol menor són l’autoritat comunal superior competent en matèria de protecció civil, sense perjudici de les funcions del cap de Govern i del ministre competent en matèria d’interior en l’àmbit nacional.

Corresponen al cònsol major i, en el seu cas, al cònsol menor les funcions següents:

El Sometent està constituït per un grup de persones designades pel Comú de cada parròquia, entre els residents inscrits al cens de població que tinguin una edat compresa entre 18 i 60 anys. Els criteris de designació del Sotmetent, així com el nombre de persones designades, el seu nomenament i la seva renovació s’estableix mitjançant la corresponent ordinació comunal.

Els membres del Sometent de cada parròquia exerceixen les funcions que ha tingut atribuïdes històricament i segons el costum en l’àmbit de la protecció civil, que consisteixen a donar suport o coadjuvar, de forma altruista i desinteressada, en les necessitats de socors i ajuda mútua que puguin esdevenir-se en situacions d’emergència. El sometent col·labora amb el departament competent en matèria de protecció civil segons els termes pactats amb els comuns en un conveni de col·laboració.

Si escau i d’acord amb la tradició, el Consell de Comú de cada parròquia nomena un capità del Sometent i els deseners, que estan sota les ordres del capità, en el nombre que cada comú fixi normativament. El capità i els deseners actuen sota la dependència dels cònsols major i menor.

Tots els membres del Sometent han d’estar degudament formats. A aquest efecte, han de dur a terme les pràctiques i els simulacres establerts per cada comú els quals poden fer-se de forma coordinada amb el departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències segons el pactat al conveni de col·laboració.

Els membres del Sometent han de disposar d’una assegurança d’accident a càrrec del comú que correspongui que cobreixi els riscos en què puguin incórrer en l’execució de les tasques de protecció civil, així com de les assegurances de responsabilitat civil o altres garanties financeres equivalents per cobrir la seva responsabilitat civil pels danys que puguin causar a terceres persones.

La Comissió Nacional de Protecció Civil constitueix la Plataforma Nacional de l’Estratègia Internacional de les Nacions Unides per a la Reducció de Desastres, i és l’òrgan col·legiat de caràcter consultiu, deliberant, coordinador i homologador en matèria de prevenció i de protecció civil. La Comissió Nacional de Protecció Civil compta amb un pressupost per acomplir amb les competències que té encomanades dotat pels ministeris competents en les matèries d’interior i d’ordenament territorial.

D’acord amb les competències de prevenció que té encomanades, la Comissió Nacional de Protecció Civil assumeix les funcions següents:

La Comissió Nacional de Protecció Civil es compon de:

La Comissió Nacional de Protecció Civil pot decidir crear comissions tècniques o grups de treball integrats per membres de la mateixa Comissió i altres tècnics que es considerin convenients per a l’acompliment de les funcions que té encomanades.

La Comissió Nacional de Protecció Civil pot sol·licitar informació o demanar la col·laboració de qualsevol persona o entitat pública o privada en l’exercici de les funcions que té encomanades.

El ministre competent en matèria d’interior i el ministre competent en matèria d’ordenament territorial són el president i el vicepresident, respectivament, de la Comissió Nacional de Protecció Civil. En cas d’absència, impossibilitat o delegació, el vicepresident exerceix les funcions del president.

El membre del Gabinet Jurídic de Govern actua com a secretari de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

La Comissió Nacional de Protecció Civil es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del president, i també a petició d’un mínim de cinc dels seus membres. El president convoca les reunions i ordena els debats. El quòrum necessari per reunir-se i adoptar vàlidament acords és de dotze membres.

La Comissió Nacional de Protecció Civil adopta els acords per majoria. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

El Govern porta a terme les actuacions inspectores escaients per garantir el compliment de les disposicions legals i reglamentàries aplicables en les matèries que són objecte d’aquesta Llei, dels reglaments que la desenvolupin i dels instruments de planificació que en dimanin.

Els comuns també porten a terme actuacions d’inspecció quan siguin necessàries en relació amb les disposicions incloses en els plans d’àmbit comunal.

Totes les administracions públiques han de facilitar-se mútuament la informació que requereixi l’exercici eficaç de les funcions que tenen encomanades en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

En especial, cada administració pública ha de comunicar a les altres administracions concernides els plans de protecció civil que aprovi, i l’activació i la desactivació d’aquests plans; els estudis sobre recursos, serveis i tècniques de prevenció i intervenció que porti a terme; els programes i les actuacions que desenvolupi en aquesta matèria, i les previsions i els fets i les incidències que conegui i que puguin causar una situació de risc o emergència. D’altra banda, les administracions concernides també poden sol·licitar aquesta informació.

El Govern ha de prestar assistència tècnica en matèria de protecció civil i gestió d’emergències als comuns, especialment per:

El Govern ha de prestar, si escau, auxili als comuns en cas que hagin d’intervenir en una situació d’emergència no ordinària. L’auxili es canalitza per mitjà del Centre Nacional d’Emergències i es presta a requeriment de la persona responsable de protecció civil del Comú o per iniciativa pròpia del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències. Aquest auxili consisteix a posar a la seva disposició els recursos i mitjans humans i materials i a prestar el suport logístic necessari.

Si un comú no du a terme les actuacions a què està obligat en matèria de protecció civil i gestió d’emergències d’acord amb aquesta Llei, el Govern pot substituir-lo, amb el requeriment previ del Govern al comú obligat, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

Transcorregut un mes des del requeriment esmentat a l’apartat anterior sense que s’hagi portat a terme l’actuació requerida i sense que se n’hagin justificat suficientment els motius, el Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, en declara l’incompliment i adopta la resolució d’execució subsidiària a càrrec del comú obligat. No obstant això, si l’actuació requerida és urgent i, en cas que no es faci, això pugui posar en perill les persones o els béns o agreujar la situació de risc greu existent, no cal deixar transcórrer el termini d’un mes per procedir d’acord amb el que estableix aquest apartat.

En particular, s’escau la substitució en els casos en què el comú obligat no porti a terme les actuacions següents:

Les entitats públiques i privades l’activitat de les quals està directament o indirectament relacionada amb la prestació material d’assistència en situacions d’emergència formen part del sistema públic d’atenció d’emergències i estan obligades a complir amb les obligacions que estableixen aquesta Llei, les normes que la desenvolupin, els plans de protecció civil i els protocols operatius corresponents.

Formen part del sistema públic d’atenció d’emergències:

També formen part del sistema públic d’atenció d’emergències les entitats públiques i privades que portin a terme una activitat relacionada amb la seguretat de les persones i els béns; els serveis sanitaris, de prevenció i extinció d’incendis, de circulació, de manteniment i explotació de carreteres i d’obres públiques; de manteniment, conservació i subministrament de telecomunicacions, aigua, gas, electricitat, carburants, combustibles, energia i altres anàlegs; les empreses de treballs públics i d’enginyeria del país, i les entitats públiques i privades que prestin serveis públics o crítics o essencials per a la comunitat.

Les entitats públiques i privades l’activitat de les quals estigui directament o indirectament relacionada amb la prestació material d’assistència en situacions d’emergència han de prestar la seva col·laboració al Centre Nacional d’Emergències.

Les entitats públiques i privades esmentades a l’apartat anterior han de facilitar al Centre Nacional d’Emergències i, en les situacions d’emergència d’àmbit parroquial, als centres comunals d’emergències la informació necessària per actuar en l’emergència de què es tracti i fer possible la coordinació de tots els serveis operatius que hagin de ser mobilitzats. En especial, han de proporcionar la informació necessària sobre la localització i la dotació dels mitjans humans i materials de què disposin per participar en l’assistència requerida, així com de les situacions d’emergència de les quals tinguin coneixement, del seguiment que en facin i de la finalització de la seva intervenció.

El Govern presta el servei d’atenció de trucades d’emergència a través del número de telèfon 112 o de qualsevol altre número que la normativa europea pugui establir, i mitjançant qualsevol dels serveis públics que són de la seva competència, sota la direcció i el control del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

El servei d’atenció de trucades d’emergència comprèn la recepció de les trucades d’auxili de la població en tot el territori nacional i la seva gestió davant els serveis públics competents en matèria de seguretat ciutadana, prevenció i extinció d’incendis i salvaments, atenció sanitària urgent i protecció civil, i en les altres matèries que s’escaiguin en funció de la naturalesa de l’emergència.

L’atenció de les trucades d’emergència s’ha de fer, com a mínim, en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa.

El Govern ha d’establir i mantenir un centre de gestió d’emergències únic i integrat per a tot l’àmbit territorial del Principat d’Andorra, que s’anomena Centre Nacional d’Emergències, i que constitueix una estructura permanent de recepció de les trucades d’emergència i de coordinació dels serveis operatius que hagin d’intervenir en les situacions d’emergència.

El Centre Nacional d’Emergències esdevé un centre de coordinació operativa en els casos en què s’activin els plans de protecció civil.

El Centre Nacional d’Emergències té la finalitat d’assegurar la coordinació de les persones i entitats públiques i privades que actuïn en les situacions d’emergència, i vetlla per donar una resposta àgil i eficaç a les demandes d’ajut de la ciutadania.

El Centre Nacional d’Emergències exerceix les funcions que té encomanades sota la direcció i el control del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

El Govern regula per la via reglamentària l’organització i el règim de funcionament del Centre Nacional d’Emergències.

Les persones que incompleixin les disposicions d’aquesta Llei han d’abonar els costos i les despeses ocasionats per la mobilització i la intervenció dels serveis operatius i els altres recursos i mitjans derivats d’aquest incompliment, en concepte d’indemnització dels danys i perjudicis.

La repercussió de costos i despeses concorre sense perjudici de la responsabilitat administrativa derivada de l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei.

La responsabilitat derivada de l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei és independent de la responsabilitat civil i penal en què es pugui incórrer pels mateixos fets.

En tot allò que no estableixi aquest títol en matèria sancionadora, s’apliquen les disposicions del Codi de l’Administració i del Reglament regulador del procediment sancionador.

És competent per decidir la incoació del procediment administratiu sancionador com a conseqüència de l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei, el director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències o, si no hi és, el cap d’àrea que correspongui, que pot delegar aquesta competència d’acord amb el Codi de l’Administració.

Són competents per resoldre el procediment administratiu sancionador i per declarar, quan escaigui, l’acabament del procediment per una altra causa, el ministre competent en matèria d’interior quan es tracta d’infraccions lleus i greus, que pot delegar aquesta competència d’acord amb el Codi de l’Administració, i el Govern quan es tracta d’infraccions molt greus.

La responsabilitat derivada de les infraccions previstes en aquesta Llei, com a conseqüència de trucades falses, abusives, insultants, amenaçadores o jocoses al servei d’atenció de trucades d’emergència, recau directament sobre l’autor de la trucada.

Quan l’autor de la trucada sigui menor d’edat o tingui la capacitat modificada judicialment, responen solidàriament amb ells els pares o representants legals, els titulars de la institució de suport o les persones que n’ostentin la guarda de fet o de dret, sense perjudici que es pugui modular l’import de la sanció imposada d’acord amb els criteris de graduació que estableix l’article 92.

Quan l’autor de la trucada sigui una persona amb capacitat plena d’obrar i no sigui el titular de la línia o del terminal mòbil, aquest titular ha d’identificar l’autor de forma veraç quan sigui requerit a aquest efecte. En cas contrari i llevat que concorri una causa justificada, aquesta negativa s’entén com a constitutiva d’una infracció greu d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap d’un any. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’Administració realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment administratiu sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa el procediment o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona interessada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en el procediment sancionador.

En el cas de suspensió de la tramitació del procediment administratiu sancionador per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que l’Administració tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

En el supòsit de les infraccions que consisteixen en l’incompliment d’obligacions de caràcter permanent, el termini de prescripció es computa a partir del dia en què es corregeixi o s’esmeni la deficiència de què es tracti.

Les infraccions molt greus són objecte de la sanció de multa no inferior a 10.001 euros i no superior a 50.000 euros.

Les infraccions greus són objecte de la sanció de multa no inferior a 3.001 euros i no superior a 10.000 euros.

Les infraccions lleus són objecte de la sanció de multa no inferior a 500 euros i no superior a 3.000 euros.

En el cas d’infraccions molt greus també es pot imposar, com a sanció complementària, el tancament temporal de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats de què es tracti.