LegalizeLlei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juliol del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública
Exposició de motius
La sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig del 2019 (causa 2019-1-L) va declarar que els articles 11.4 i 72 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública vulneraven l’article 40 de la Constitució i, per tant, havien de ser declarats nuls i sense efecte. En concret, el Tribunal Constitucional dictaminà que la remissió al poder reglamentari per determinar la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió de la funció pública i per establir la jornada i l’horari de treball dels funcionaris vulnerava la reserva de llei inclosa a l’article 40 de la Constitució, de tal forma que tant la composició del Comitè Tècnic esmentat com les modalitats de treball dels funcionaris havien d’estar degudament previstes i fixades per llei.
Aquesta sentència evidenciava la necessitat de modificar la Llei de la funció pública per afegir-hi la regulació dels aspectes indicats pel Tribunal Constitucional, però el Govern va emprendre una tasca més ambiciosa de revisió del text amb els representants dels treballadors públics amb la voluntat de recuperar el diàleg i incloure-hi aspectes de millora com a resultat de l’aplicació pràctica del text legislatiu, mantenint la visió en l’optimització dels recursos i la modernització de la gestió pública.
Tanmateix, cal recordar que l’article 11.4 ja fou modificat mitjançant la disposició final cinquena de la Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques, que determinava la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió de la funció pública. Fou necessari efectuar aquest canvi ràpidament per tal de poder desenvolupar plans d’ordenació que permetessin desplaçar els treballadors públics allà on fos més necessari durant els moments més crítics de la gestió de la pandèmia del SARS-CoV-2 i implementar mesures de racionalització econòmica.
La modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública que ara s’aprova és, per tant, la culminació i el resultat d’un intens treball de revisió de tota la Llei en què han intervingut i s’han escoltat els representants del personal del Cos General i dels cossos especials de l’Administració general, així com els comuns.
Un dels canvis més significatius és el fet d’homogeneïtzar la condició de funcionaris, suprimint els treballadors públics de caràcter indefinit, evitant que es generin dubtes sobre la igualtat de tractament de tot el personal estatutari en les condicions de treball, i optant per reservar als funcionaris de nacionalitat andorrana determinats llocs de treball per les prerrogatives i atribucions especials que impliquen.
D’altra banda, es mantenen els treballadors públics interins, nomenats per acomplir funcions pròpies de funcionaris, amb caràcter temporal i en els supòsits expressament previstos en la Llei. Però s’hi ha afegit la possibilitat que el ministeri responsable de funció pública, amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal interí d’alguns departaments de l’Administració general, pugui convocar processos de selecció específics per crear borses de personal, per tal d’agilitzar la contractació, reduir la despesa en el nombre de convocatòries per a llocs similars i les contractacions directes urgents sense convocatòria pública. També s’obre la possibilitat que totes les administracions públiques, amb acords específics, es puguin sumar als programes d’ocupació que el Govern pugui establir.
Una altra de les modificacions essencials és recuperar dins el sistema de classificació de la funció pública els grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació que havien estat implantats amb l’antiga Llei de la funció pública del 15 de desembre del 2000 i que van ser vigents fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2019, del 17 de gener. La finalitat de recuperar aquests sistemes de classificació del personal és facilitar la definició dels supòsits de progressió dins la carrera professional.
En relació amb la mobilitat dels funcionaris, és objecte de modificació en aquesta Llei per tal de facilitar la promoció interna dels treballadors dins la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i posteriorment a aquest oferiment serà en segona convocatòria quan es promocioni la mobilitat entre altres administracions. Igualment, es clarifica la necessitat d’equiparar les valoracions entre administracions en els processos de mobilitat per no incórrer en desigualtats.
En compliment dels requeriments del Tribunal Constitucional, es modifica l’article 72 per fixar la jornada i l’horari de treball. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, s’estableix una jornada legal ordinària en còmput anual, d’un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu, sense perjudici de qualsevol altra jornada que pugui fixar-se per disposició legal especial i es disposa la contractació per jornades discontinues per facilitar les contractacions per temporades.
També la modificació especifica que els representats dels sindicats de funcionaris o de sindicats del cos on es convoqui la plaça pugui assistir a les reunions del Comitè Tècnic de Selecció amb veu i vot i s’amplia l’excedència amb reserva de plaça als funcionaris esportistes d’alt nivell que representin al país en competicions internacionals, així com als artistes reconeguts que participin en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país. També es modifica la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió el qual incorpora dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública.
La modificació de la Llei estableix una novetat significativa en relació amb el treball no presencial que avui dia s’ha incorporat de manera important en el desenvolupament del treball de l’Administració, i en aquest sentit es preveu que es dugui a terme el desenvolupament del treball no presencial mitjançant reglament.
S’introdueixen millores al procediment disciplinari. Entre les modificacions, s’estableix quins són els òrgans competents per incoar i resoldre un expedient disciplinari en cas que aquesta competència recaigui sobre la mateixa persona o existeixi una causa que impossibiliti la seva intervenció, i es concreta quins són els òrgans competents per efectuar les actuacions prèvies. A més, durant la instrucció de l’expedient s’especifica que després de practicar o de rebutjar motivadament les proves, la persona expedientada tindrà un període de deu dies per tal d’al·legar el que estimi oportú per defensar-se. Finalment, pel que fa a la resolució de l’expedient, també es concreta que el terminis que té l’òrgan competent podran ser prorrogats d’acord amb els termes establerts al Codi de l’Administració.
La modificació de la Llei inclou entre les disposicions addicionals la possibilitat que les administracions públiques puguin contractar en règim laboral persones amb discapacitat, en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social o persones desocupades inscrites al Servei d’Ocupació, o que estiguin donades d’alta a programes d’inclusió sociolaboral o als programes per a la millora de l’ocupabilitat.
Aquesta Llei es compon de 101 articles i compta també amb dues disposicions addicionals, per especificar la situació de tots els funcionaris del Cos de Duana que van passar al Departament de Tributs i Fronteres i per regular la contractació en el marc dels programes d’inserció laboral. Seguidament, s’afegeixen dues disposicions transitòries, una que concreta la situació dels secretaris dels membres del Govern i una altra que obre la porta a què els treballadors públics interins puguin consolidar la plaça que ocupen concorrent als processos de mobilitat interna amb independència de la seva nacionalitat.
La disposició final primera té per objecte concretar el desenvolupament reglamentari del treball no presencial. La disposició final segona compel·leix a l’Administració pública a efectuar anualment convocatòria de places necessàries de funcionaris per evitar una plantilla amb un excés de treballadors públics interins. La disposició final tercera estableix l’obligatorietat que el Govern modifiqui la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per permetre als treballadors de l’administració que van entrar abans de l’1 de juny del 2015 puguin escollir la jubilació voluntària si en fer els seixanta anys d’edat disposen de trenta anys de servei actiu. La disposició final quarta encomana al Govern realitzar els treballs necessaris per tal d’harmonitzar els imports dels complements que perceben els membres dels cossos especials. La disposició final cinquena modifica els apartats 1 i 4 de l’article 5 de la Llei 17/20 del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana. En la disposició final sisena s’efectua una nova modificació de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que reforma les lletres a) i b) de l’apartat 1 de l’article 33 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, pel que fa a la provisió de places vacants o de nova creació. Les disposicions finals setena i vuitena modifiquen, respectivament, la Llei 8/2019, del 7 de febrer, del Cos d’Educació i la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra. Finalment, la disposició final novena encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General diversos Projectes de textos consolidats afegint l’obligatorietat de revisar el llenguatge emprat a la llei amb perspectiva de gènere; i la disposició final desena fixa la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Article 1. Modificació l’article 3
Es modifiquen les lletres b) i d) de l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3. Àmbit d’aplicació de la Llei
[…]
Així mateix, la Llei no és aplicable als òrgans de direcció administrativa següents:
Alts càrrecs del Govern.
Ambaixadors que no tinguin la condició de funcionaris.
Interventor general que no tingui la condició de funcionari.
Secretaris generals dels comuns i interventors comunals que no tinguin la condició de funcionaris.
Article 2. Modificació de l’article 4
Es modifica l’article 4 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 4. Tipus de relació
El personal de l’Administració pública es classifica en:
Funcionaris.
Treballadors públics interins.
Personal de relació especial.
Els funcionaris i els treballadors públics interins estan vinculats amb l’Administració pública per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen.
La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas.
Els funcionaris i els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial.”
Article 3. Modificació de l’article 5
Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 5. Funcionaris
Són funcionaris els nomenats per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública de l’Estat.
Són reservats als funcionaris de nacionalitat andorrana els llocs de treball que corresponen als interventors, als inspectors tributaris, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders, i Diplomàtic, així com els altres que s’estableixin per llei.
Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.”
Article 4. Supressió de l’article 6
Se suprimeix l’article 6 de la Llei de la funció pública.
Article 5. Modificació de l’article 7
Es modifica l’article 7 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 7. Treballadors públics interins
Els treballadors públics interins són nomenats, per motius justificats, per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris d’acord amb el que està previst en aquesta Llei.
Els treballadors públics interins queden vinculats amb l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter temporal i per una relació de treball estatutària subjecta a dret administratiu.”
Article 6. Modificació de l’article 8
Es modifica l’article 8 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 8. Personal de relació especial
El personal de relació especial presta, en virtut del lliure nomenament del cap de Govern, d’un ministre, del president del Consell Superior de la Justícia o d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari.”
Article 7. Modificació de l’article 11
Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 11 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:
“Article 11. Comitè Tècnic d’Organització i Gestió
[…]
El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent, de les decisions següents:
Les propostes de reubicació, comissió de serveis o adscripció temporal d’un funcionari a una plaça d’un lloc de treball diferent de la que ocupa, quan aquest funcionari no hi doni la seva conformitat.
Les sol·licituds dels funcionaris d’exercir altres activitats professionals diferents; ha de verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixin les condicions establertes.
El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió està integrat per la persona responsable del Departament de Funció Pública, que el presideix; els directors o responsables dels departaments concernits, dos membres tècnics del Departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari, nomenats pel ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública, i dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública.
Els membres directors o responsables que formen part del Comitè poden fer-se substituir pel personal tècnic del mateix departament quan la seva assistència sigui impossible per causes justificades degudament.
Poden assistir a les reunions del Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per poder confirmar la seva participació.
Quan l’especificitat o la complexitat ho aconselli, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió pot incorporar altres tècnics o experts en la matèria, ja siguin de l’Administració, ja siguin externs.
[…]”
Article 8. Modificació de l’article 13
Es modifica l’article 13 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 13. Elements del sistema de classificació
Els elements que componen el sistema de classificació del personal de l’Administració general són els següents:
Cossos: segons la naturalesa de les funcions desenvolupades, els llocs de treball corresponen al Cos General o a un cos especial.
Grups funcionals o trams de contingut organitzatiu homogeni: agrupen els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d’acord amb criteris d’avaluació organitzativa.
Famílies professionals: agrupació de llocs de treball amb característiques comunes, responsabilitats organitzatives similars, i competències homogènies per raó de l’àmbit organitzatiu on estan adscrites.
Ocupacions professionals tipus: agrupació de llocs de treball amb funcions similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra, intensitats de responsabilitat similars dins d’un contingut diferent i uns requeriments necessaris per a l’accés.
Nivells: el nivell és la posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut, funcions i responsabilitats.
Llocs de treball: són la unitat bàsica de l’estructura administrativa de l’ocupació pública.
Places amb dotació pressupostària: nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades.”
Article 9. Modificació de l’article 14
Es modifica l’article 14 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 14. Cossos
En l’àmbit de l’Administració general hi ha els cossos següents:
Cos general: Incorpora totes les funcions de comandament, de gestió tècnica, administrativa i de manteniment i serveis no reservades als cossos especials.
Cossos especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos general. Són cossos especials els següents:
Banders.
Duana.
Educació.
Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.
Penitenciari.
Policia.
Diplomàtic.”
Article 10. Modificació de l’article 15
Es modifica l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 15. Integració dels funcionaris i dels treballadors públics interins en cossos
Els funcionaris i els treballadors públics interins de l’Administració general s’integren en el Cos General o en els cossos especials segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’un grup professional i vinculat a una plaça amb dotació pressupostària.”
Article 11. Modificació de l’article 17
Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 17. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació
El sistema de classificació professional inclou els grups següents:
Grup A: integra els llocs de treball de director que tenen com a funcions principals dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, i definir la determinació de les directrius generals i el desenvolupament dels grans objectius de l’organització, o contribuir-hi. Són el suport tècnic del ministre i del secretari d’Estat del qual depèn orgànicament. Aquests llocs formen part del Cos General.
També formen part d’aquest grup els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que, tot i no ser llocs de director, porten a terme activitats d’un especial nivell tècnic o de comandament.
Grup B: integra tots els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que requereixen tenir coneixements i habilitats especialitzats, o desenvolupen funcions tècniques complexes, ja sigui pel seu caràcter purament especialitzat, ja sigui perquè les seves finalitats es compleixen mitjançant la gestió i l’organització d’equips de treball i de recursos que hagin de resoldre problemes complexos i de gran varietat, des d’un pla tàctic o tàctic/operatiu.
Grup C: integra, per una banda, els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tècnic, i que requereixen tenir coneixements i habilitats que poden ser adquirits a través d’una formació acadèmica específica o a través de l’experiència; i d’altra banda, els llocs que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tecnicoadministratiu, administratiu o d’oficis.
En general, aquests llocs de treball poden ser responsables de processos funcionals i grups de persones; els seus resultats s’orienten cap al pla tècnic o operatiu.
Tant al Cos General com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional i en una ocupació professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.
Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al Cos General i en tres nivells, com a mínim, i vuit, com a màxim, per als cossos especials, segons les seves estructures organitzatives.
L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert a l’Administració general, que són els següents:
La competència, que inclou la competència tècnica, la competència gerencial i la interacció humana.
La solució de problemes, que inclou el marc de referència i l’exigència dels problemes.
La responsabilitat, que inclou la llibertat per actuar, la magnitud i l’impacte.
En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents:
Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial, en períodes horaris diferents, que pot incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableix el Reglament de sistemes de compensació.
Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que s’han d’efectuar en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei.
Contingència especial: quan l’entorn del lloc dels cossos especials o la seva naturalesa determina que el funcionari que hi pertany, a causa de la prestació del servei, es troba exposat a circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis per a la seva persona. La contingència especial es mesura amb els paràmetres següents: el risc personal a què està sotmès el funcionari en l’exercici habitual de les seves funcions; el port d’arma, que es refereix al possible ús de l’arma per part del funcionari i a la responsabilitat de custodiar-la i manejar-la, i la funció repressora, que concerneix la naturalesa del cos especial que requereix l’aplicació d’una funció repressora enfront del delicte.
El complement específic no es percep durant el període de formació.”
Article 12. Modificació de l’article 18
Es modifica l’article 18 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 18. Llocs de treball
El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades i establertes en l’àmbit organitzatiu del qual depèn per l’Administració a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.
S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització.
El perfil professional requerit per a cada lloc de treball es considera en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional.
Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins d’una única ocupació professional tipus i una única família professional i amb un sol nivell de classificació.
En funció del lloc de treball que s’ha de desenvolupar, es requereixen les formacions acadèmiques adients o experiència reconeguda per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball.
Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.
Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen un lloc de treball d’una ocupació professional tipus i una família professional i d’un nivell determinats.
L’Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa ocupació professional tipus i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.
Així mateix, en el marc de la seva potestat d’autoorganització, l’Administració pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball integrats en una mateixa ocupació professional tipus i família professional.”
Article 13. Modificació de l’article 19
Es modifica l’apartat 3 de l’article 19 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 19. Places
[…]
En el moment que s’incorporen a l’Administració general, els funcionaris i treballadors públics interins són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional, una ocupació professional tipus i un nivell determinats.”
Article 14. Modificació de l’article 20
Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 20. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans
Són instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració general els següents:
Pla estratègic de recursos humans.
Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans.
Inventari de famílies professionals.
Manual funcional d’ocupacions professionals tipus.
Agrupacions de perfils competencials.
Mapa de llocs de treball.
Manual descriptiu de llocs de treball.
Oferta d’ocupació pública.
Plans de reestructuració.”
Article 15. Modificació de l’article 22
Es modifica l’article 22 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 22. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans
L’Administració general ha d’aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els plans estratègics o d’acord amb les directrius de polítiques de personal que estableixi el Govern.
Aquests plans han d’incloure les mesures següents:
Modificacions de les estructures organitzatives com la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats administratives.
Incorporació, modificació o supressió de llocs de treball.
Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.
Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.
Mesures de flexibilització de la jornada de treball.
Establiment de programes específics de formació i capacitació.
Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries sense reserva de plaça.
Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei.
Reassignació a altres administracions públiques en els termes que es determinin en els convenis que, a aquest efecte, puguin subscriure’s entre aquestes administracions.
Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat.”
Article 16. Modificació de l’article 23
Es modifica l’article 23 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 23. Inventari de famílies professionals
L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, el disseny de plans formatius i la carrera professional.
Els llocs de treball s’agrupen en famílies professionals en funció dels coneixements, les responsabilitats o altres habilitats requerides, perquè es desenvolupin correctament.”
Article 17. Addició de l’article 23 bis
S’afegeix l’article 23 bis a la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 23 bis. Manual funcional d’ocupacions professionals tipus
El Manual funcional d’ocupacions professionals tipus de l’Administració general identifica i descriu les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s’hi integren i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris perquè s’acompleixi.”
Article 18. Modificació de l’article 25
Es modifica l’apartat 2 de l’article 25 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25. Mapa de llocs de treball
[…]
El Mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball de l’Administració general, ocupats i vacants, classificats per cossos i famílies. Ha de contenir les dades següents:
Denominació del lloc de treball.
Cos.
Família professional.
Ocupació professional tipus.
Dotació pressupostària.
Les altres que reglamentàriament es determinin.”
Article 19. Modificació de l’article 26
Es modifica l’article 26 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 26. Manual descriptiu de llocs de treball
El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.
El Manual s’actualitza en el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions o requisits.”
Article 20. Modificació de l’article 27
Es modifica l’apartat 1 de l’article 27 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 27. Creació, modificació o supressió de llocs de treball
El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de classificar i actualitzar el Mapa de llocs de treball de l’Administració general.”
Article 21. Modificació de l’article 28
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 28 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28. Oferta d’ocupació
[…]
L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació de l’Administració general amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, grups funcionals, nivells de classificació i llocs de treball.
Una vegada aprovat el Pressupost general, la memòria del qual inclou de forma clara la relació de totes les places de nova creació, el Departament de Funció Pública publica a la seu electrònica del Govern l’oferta d’ocupació de l’exercici.”
Article 22. Modificació de l’article 29
Es modifica l’article 29 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 29. Plans de reestructuració
Correspon al Govern aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada.
Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris afectats puguin optar:
Sol·licitar sotmetre’s a una reubicació.
Per incorporar-se a una nova entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració.
Per incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
Per no incorporar-se a l’entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració. Únicament en aquest cas poden ser indemnitzats en els termes que s’estableixin en els plans de reestructuració.
Per no incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
Quan el funcionari opti per incorporar-se a la nova entitat, ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació.
El temps de servei prestat pel funcionari a l’Administració es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat.
Els funcionaris afectats per un pla de reestructuració que opten per donar per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració poden fer efectius els drets passius adquirits en els termes establerts a la normativa reguladora.”
Article 23. Modificació de l’article 33
Es modifica l’article 33 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 33. Requisits generals
Per ser admès en els processos selectius de personal funcionari o de treballadors públics interins, s’han de complir els requisits generals següents:
Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació.
Reunir les condicions necessàries establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti.
No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant una resolució judicial ferma.
No estar condemnat per delictes dolosos o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment perquè prescrigui la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals.
No haver estat separat del servei a l’Administració pública, no trobar-se inhabilitat per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública o no estar suspès de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.
Ser declarat apte sense restriccions físicament i psíquicament quan el lloc de treball ho requereixi.
Quan la naturalesa del lloc de treball ho aconselli, es pot demanar també que el candidat acrediti que no té antecedents penals per a determinades categories de delictes.
El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.
En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball reservats per a funcionaris de nacionalitat andorrana.
La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball.”
Article 24. Modificació de l’article 34
Es modifica l’apartat 1 de l’article 34 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 34. Procés de selecció
Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que aquesta Llei preveu sobre el concurs de mobilitat interna.”
Article 25. Modificació de l’article 35
Es modifica la lletra f) de l’article 35 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 35. Contingut dels processos selectius
[…]
Avaluació psicoprofessional.”
Article 26. Modificació de l’article 36
Es modifica l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 36. Criteris de provisió de places
La provisió de places vacants o de nova creació es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:
- Reubicació.
- Trasllat.
- Reingrés d’excedència sense reserva de plaça.
- Concurs de mobilitat.
- Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria.
- Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria, i següents si escau.”
Article 27. Modificació de l’article 37
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 37 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37. Concurs de mobilitat
Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració pública s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant concursos de mobilitat interna entre els funcionaris que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti, primer, de la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i, en una segona convocatòria, de l’Administració general, de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conserven el complement d’antiguitat.
A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:
La formació acadèmica.
Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.
L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius.
La permanència en el lloc de treball al qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats.
Les competències professionals.
L’actitud personal i les motivacions.
La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.
Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia.
La valoració dels candidats procedents de diferents administracions ha de ser equivalent i en igualtat de condicions en els termes establerts entre les administracions implicades.”
Article 28. Modificació de l’article 38
Es modifica l’article 38 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38. Inexistència de candidats per mobilitat interna
Quan les places no es cobreixen per mitjà de mobilitat interna per falta de concurrència, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.”
Article 29. Modificació de l’article 39
Es modifica l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 39. Bases de la convocatòria
El procés selectiu per proveir places, tant en concurs de mobilitat interna com en provisió externa, requereix l’aprovació del director o responsable del Departament de Funció Pública i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.”
Article 30. Modificació de l’article 40
Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 40 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 40. Comitè Tècnic de Selecció
[…]
Poden assistir a les reunions d’aquest Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública o dels sindicats del cos en què es convoqui la plaça. Les associacions i els sindicats han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per tal de poder confirmar la seva participació.
Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs a l’Administració general, en qualitat d’assessors.”
Article 31. Modificació de l’article 41
Es modifiquen els apartats 1, 4 i 5 de l’article 41 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 41. Proposta de nomenament
Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris en període de prova.
[…]
En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els divuit mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça poden aspirar a una plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional.
El nomenament com a funcionari en període de formació o en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal.”
Article 32. Modificació de la secció segona
Es modifica la secció segona de la Llei de la funció pública, que queda redactada en els termes següents:
“Secció segona. Provisió de les places de direcció i secretaries dels membres del Govern
Article 43. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció
Les places dels llocs de treball de direcció són proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família de tècnics o comandaments del sistema de classificació establert.
Les direccions són alts càrrecs de l’Administració general i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o el secretari d’estat corresponent.
Les direccions dels cossos especials tenen assignades totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el personal funcionari designat per ocupar un càrrec de direcció o de direcció adjunta ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.
Article 44. Nomenament i cessament dels equips directius
Les persones escollides per ocupar un lloc directiu són nomenades i destituïdes lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrites, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrites i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat. El seu cessament s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En qualsevol cas, han de prestar promesa o jurament davant el nou titular del ministeri.
El nomenament de personal funcionari en una direcció implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.
Article 44 bis. Provisió de places de secretari dels membres del Govern
Sense perjudici de la seva designació com a personal de relació especial, les places dels llocs de treball de secretari dels membres del Govern poden ser proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris que ocupin llocs de treball corresponents a la família d’administratius o tècnics del sistema de classificació establert.
En tot cas, el funcionari designat per al càrrec de secretari dels membres del Govern ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.
Article 44 ter. Nomenament i cessament dels secretaris dels membres del Govern
Els secretaris dels membres del Govern són nomenats i destituïts lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrits, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrits i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat.
El nomenament de personal funcionari com a secretari dels membres del Govern implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.”
Article 33. Modificació del títol del capítol quart
Es modifica el títol del capítol quart de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives dels treballadors públics interins”
Article 34. Modificació del títol de la secció primera del capítol quart
“Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari”
Article 35. Modificació de l’article 46
Es modifica l’article 46 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46. Adquisició de la condició de funcionari
La condició de funcionari s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:
Superació del procés de selecció.
Nomenament en període de formació o en període de prova.
Superació del període de prova, amb informes favorables del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, i del director o responsable del Departament de Funció Pública.
Nomenament definitiu.
Acceptació per jurament o promesa de les obligacions inherents al lloc de treball, davant de l’alt càrrec de qui hagi de dependre orgànicament.”
Article 36. Modificació de l’article 47
Es modifica l’article 47 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47. Període de prova
Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats pel Govern com a funcionaris en període de formació o en període de prova.
El període de prova és d’un mínim de tres mesos i un màxim d’un any de duració. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període.
Durant el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, juntament amb el director o responsable del Departament de Funció Pública, ha d’avaluar l’adequació del funcionari als requisits del lloc de treball.
Si durant el període de prova el funcionari no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, el Departament de Funció Pública ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.
Quan es tracta de funcionaris que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari retorna a la seva plaça anterior i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.
El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.”
Article 37. Modificació de l’article 48
Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 48. Nomenament definitiu
Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Departament de Funció Pública ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 38. Modificació de l’article 49
Es modifica l’article 49 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 49. Situacions administratives
Els funcionaris es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:
Servei actiu.
Excedència.
Suspensió.
Els treballadors públics interins es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:
Servei actiu.
Suspensió.”
Article 39. Modificació de l’article 50
Es modifica l’article 50 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 50. Servei actiu
Els funcionaris i els treballadors públics interins es troben en situació de servei actiu en els casos següents:
Quan presten servei com a funcionaris ocupant una plaça del sistema de classificació de l’Administració general.
Durant les vacances i els permisos reglamentaris.
Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 68 d’aquesta Llei.
Incapacitat temporal per malaltia o per accident de treball i malaltia professional.
Per maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs”
Article 40. Modificació de l’article 51
Es modifica l’article 51 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 51. Excedències
L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.
Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:
Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o per als càrrecs de secretari general del Govern, secretaris d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels comuns, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.
Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.
Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut.
Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns.
Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.
Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració.
Quan siguin considerats esportistes d’alt nivell, durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en jocs olímpics o competicions federades d’àmbit internacional en representació del país.
Quan siguin considerats artistes reconeguts durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país.
En el cas de la lletra e), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys.
Mentre dura l’excedència, el funcionari rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència.
Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:
Per interès particular: aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’Administració, després de l’informe del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.
Per plans de reestructuració: aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat.
La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat.
Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per:
Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.
ii) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació en què el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior.
Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari no té dret a percebre cap retribució.
Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:
Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti.
Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.
La declaració de la situació d’excedència sense reserva de plaça i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades pel ministre competent en matèria de funció pública, amb l’informe previ del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.”
Article 41. Modificació de l’article 52
Es modifica l’article 52 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 52. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència
Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça
En el termini màxim de dos mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu, amb un preavís mínim de quinze dies naturals. Quan es tracti de consellers generals que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou comú.
Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic interí, el primer ha de retornar al seu lloc d’origen i en cas d’un treballador interí es rescindeix la seva relació laboral. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari.
El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes.
Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça
El funcionari en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari.
El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte.
El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.”
Article 42. Modificació de l’article 53
Es modifica l’article 53 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 53. Suspensió
La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.
La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:
Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 96 d’aquesta Llei. La suspensió cautelar de funcions pot comportar la minoració o la suspensió del pagament de les retribucions corresponents.
Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració general tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball per la privació de llibertat del funcionari o treballador públic interí i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic interí no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.
Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
La declaració de la situació de suspensió correspon al ministre competent en matèria de funció pública.”
Article 43. Modificació del títol de la secció tercera del capítol quart del títol II
Es modifica el títol de la secció tercera del capítol quart del títol II de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari”
Article 44. Modificació de l’article 54
Es modifica l’article 54 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 54. Causes de pèrdua de la condició de funcionari
La condició de funcionari de l’Administració general es perd per qualsevol de les causes següents:
Renúncia escrita del funcionari.
Defunció.
Separació del servei, com a conseqüència d’una sanció disciplinària.
Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball.
Renúncia com a conseqüència de plans de reestructuració.
Jubilació.
La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana en els casos en què la nacionalitat andorrana sigui necessària.”
Article 45. Modificació de l’article 55
Es modifica l’article 55 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 55. Renúncia
Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari de forma voluntària, que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
La renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de dos mesos, davant el director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, que ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública.
La renúncia del funcionari no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés.”
Article 46. Modificació de l’article 56
Es modifica l’article 56 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 56. Jubilació
El funcionari es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.
La jubilació obligatòria dels funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta anys d’edat.
No obstant el que preveu l’apartat precedent, el funcionari afectat i l’Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari compleixi setanta anys d’edat, en el cas del Cos General, Cos Diplomàtic i Cos d’Educació, i seixanta-cinc anys d’edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders.
També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari i sempre amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent, quan es trobi en situació d’incapacitat permanent per exercir les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de jubilació.”
Article 47. Modificació de l’article 57
Es modifica l’article 57 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 57. Separació del servei per causes disciplinàries
Els funcionaris únicament poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Llei i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.
La resolució ferma que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius.
Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari pot optar entre:
Reincorporar-se al servei actiu, en el mateix lloc de treball que ocupava o en un altre de la mateixa família i nivell professional, si aquell lloc està cobert per un altre funcionari de manera definitiva. En aquest cas té dret a percebre totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació del lloc de treball i al reconeixement d’aquest període com de temps de servei, a tots els efectes.
Cessar com a funcionari i percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei, amb un màxim de trenta mensualitats. Per computar el temps a l’efecte de la indemnització, es té en compte també el període comprès entre la data en què va tenir efecte la separació del servei i la data de la resolució que en declara la improcedència. El cessament per aquesta causa no impedeix al funcionari participar en processos selectius d’ingrés posteriors.
Quan la resolució de separació del servei és declarada nul·la o anul·lada i afecta un treballador públic interí, aquest empleat té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats.”
Article 48. Modificació de l’article 61
Es modifiquen els apartats 1, 4 i 5 de l’article 61 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:
“Article 61. Carrera professional horitzontal
La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del personal funcionari com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit, de les formacions efectaudes i del resultat de l’avaluació de l’acompliment.
[…]
El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la qual pot concórrer voluntàriament el personal funcionari que reuneixi els requisits establerts.
Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball, de l’ocupació professional tipus i de la família professional a què pertanyi el funcionari.”
Article 49. Modificació de l’article 62
Es modifica l’article 62 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 62. Carrera professional vertical
La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració general de què gaudeix el personal funcionari de conformitat amb el que es determini reglamentàriament.
La carrera professional vertical s’instrumenta a través dels sistemes de concurs intern dins la mateixa Administració previstos en aquesta Llei.”
Article 50. Modificació de l’article 63
Es modifica l’article 63 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 63. Avaluació de l’acompliment
L’avaluació de l’acompliment del personal funcionari té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten als ciutadans, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.
Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.
El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat i en el sistema retributiu.
L’obtenció de resultats positius en l’avaluació de l’acompliment és una condició necessària perquè el personal funcionari assoleixi els graus de desenvolupament professional.
L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o promoció interna en què participi el funcionari.
S’han de determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment.”
Article 51. Modificació de l’article 64
Se suprimeix la lletra d) de l’apartat 1 i l’apartat 5 de l’article 64 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 64. Elements que integren l’avaluació de l’acompliment
Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents:
La iniciativa i la participació en la millora dels serveis o en projectes a l’Administració.
El rendiment i l’activitat extraordinària.
El compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.
Amb la iniciativa i la participació en la millora dels serveis o projectes a l’Administració es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei als ciutadans.
Amb el rendiment i l’activitat extraordinària es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats.
Amb el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part.”
Article 52. Modificació de l’article 65
Es modifica l’article 65 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 65. Principi de mobilitat
L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari és el de tota l’Administració general.
La direcció, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça a la qual està adscrit.
El principi de mobilitat és aplicable als funcionaris que presten serveis a l’estranger; correspon al Govern regular el tractament singular que aquests serveis requereixen.
Quan l’Administració general requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat, la mobilitat dels funcionaris és valorada com a desenvolupament professional, en l’àmbit del que estableix l’article 37.2.”
Article 53. Modificació de l’article 66
Es modifica l’apartat 1 de l’article 66 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 66. Trasllat
Els funcionaris poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, fins i tot si pertany a una família diferent. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.”
Article 54. Modificació de l’article 67
Es modifica l’article 67 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:
“Article 67. Reubicació
La reubicació és el canvi d’un funcionari, a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball del mateix nivell professional, ja sigui perquè la plaça vacant ja existeix o mitjançant el desplaçament de la plaça que ocupa a un altre departament. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris.
La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària o per motius de salut.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.