Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública

La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar l’Administració general o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.

La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa ocupació professional tipus o nivell de classificació, o ambdues circumstàncies conjuntament, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.

Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta del Departament de Funció Pública, i amb informe del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director o responsable del departament, que posteriorment ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de personal.”

Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari afectat i per un termini no superior a quatre anys, l’Administració general pot adscriure un funcionari en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari per un temps determinat a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.

Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari i, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.”

Per necessitats del servei o per raons organitzatives, l’Administració pot adscriure temporalment un funcionari a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant.

L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:

El funcionari adscrit temporalment a un lloc de treball en els casos a) i b) percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

Les adscripcions temporals són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.

El funcionari en adscripció temporal que hagi ocupat la plaça mitjançant concurs intern podrà consolidar-la, sempre que aquesta sigui una vacant, sense necessitat d’haver de superar un nou concurs, amb informe favorable del superior on estigui adscrit.”

Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, la jornada legal ordinària s’estableix en còmput anual i es fixa en un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu per als funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració pública. Reglamentàriament es determina per a cada administració o divisió orgànica la concreta distribució i els horaris de la jornada legal ordinària dels funcionaris i treballadors públics interins.

Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per als funcionaris i treballadors públics interins que pugui establir-se per disposició legal especial.

La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a l’establert per a la jornada legal ordinària.

El Govern, a proposta del ministeri responsable de funció pública, aprova anyalment el calendari laboral dels funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració general, i fa públiques les condicions horàries així com les hores corresponents a les jornades en còmput anyal, les jornades intensives del Cos General, que han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar i les possibles mesures de flexibilització de l’horari laboral i de conciliació laboral i familiar.

El treball no presencial s’equipara en drets i obligacions al treball presencial i es regula reglamentàriament, sense que en cap cas suposi una pèrdua de drets amb relació als drets dels treballadors presencials.

Les possibilitats de reducció de jornada com a mesura de flexibilització horària es regulen reglamentàriament a cada cos seguint els preceptes establerts a la seva pròpia llei. A partir dels seixanta anys d’edat, els funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir de cinquanta-cinc anys d’edat.”

La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos queden condicionats al bon funcionament de l’Administració i del servei que correspongui.

Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director o el responsable del departament. Les particularitats en matèria de vacances del Cos General i dels cossos especials es determinen reglamentàriament.

Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius corresponen conjuntament al Departament de Funció Pública i al director o el responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic interí.

L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic interí no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei.”

El personal funcionari i els treballadors públics interins han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents:

Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics interins.”

El personal funcionari i els treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral:

El personal funcionari en situació de servei actiu que no treballa a temps complet i els treballadors públics interins amb una relació laboral d’una durada inferior a un any poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’Administració general ni en perjudiquin la bona imatge. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou igual o inferior al salari mitjà interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

Correspon als directors i als caps immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal de l’Administració, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.

En l’Administració general, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’emetre un informe preceptiu sobre les sol·licituds d’exercici d’altres activitats professionals, com també verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixen les condicions establertes.”

Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic interí, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions que s’han de desenvolupar.

Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, el funcionari s’ha de reubicar definitivament o bé cal adscriure’l temporalment a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. La reubicació o adscripció es fan, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament.

Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari no pot continuar efectuant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha de reubicar a un altre lloc adequat a les seves condicions. Si pot continuar portant a terme les mateixes funcions que feia però la situació d’invalidesa li impedeix exercir a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral.

El funcionari destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això:

Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració pública, es garanteix al funcionari el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tanmateix, en els casos d’adaptació o canvi de lloc de treball per maternitat es garanteix el cent per cent de les retribucions fixes que rebien amb anterioritat.

L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon al ministre competent en matèria de funció pública.”

Es reconeix als funcionaris el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria.

El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure, perquè siguin efectius i per poder finançar-los, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris interessats.

La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o interí per serveis prestats al sector públic. En el cas de prestació de serveis a l’Administració per funcionaris en el marc d’una relació especial o bé d’una prolongació de la relació de treball convinguda en els termes de l’article 56.3, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració queden en suspens mentre duri la relació especial.”

La Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en supòsits d’incapacitat laboral temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari inclosa la jubilació voluntària o jubilació, o fins a la data d’acabament de la relació especial.

La Mútua es regeix pels principis de transparència, eficàcia, solidaritat i equilibri econòmic i financer en el sentit que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades, incloent-hi els costos de la seva gestió, control i defensa i que en cap cas no poden superar el cinc per cent de les dites aportacions, i s’estructura sobre la base d’una aportació personal obligatòria de tots els funcionaris que es calcula com un percentatge de les seves retribucions, en els termes reglamentàriament establerts.

La Comissió de la Mútua de funcionaris és l’òrgan encarregat de definir les prestacions a càrrec de la Mútua i la seva gestió financera en el marc dels principis generals previstos per aquest article, i de controlar-ne el funcionament i efectuar els controls mèdics que consideri per a una bona gestió. Està composta per entre tres i cinc membres designats per les associacions i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general i de l’Administració de justícia; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració general, elegit per sufragi; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració de justícia, elegit per sufragi, i un representant del Departament de Funció Pública.

La gestió tècnica i administrativa de la Mútua la porten a terme conjuntament el Departament de Funció Pública i la Comissió de la Mútua en els termes establerts reglamentàriament.

El funcionament de la Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia es regula per reglament.”

Els funcionaris i treballadors públics interins tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.

Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.

Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats, a les dependències que determini el Departament de Funció Pública.

Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei de l’Administració general.”

El personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general estan sotmesos a responsabilitat disciplinària.

Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals estan sotmesos el personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Llei.

La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Llei d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat.

L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics interins per l’incompliment dels seus deures i obligacions.

És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic interí que sigui autor de la falta.

Als efectes d’aquesta Llei s’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una comissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació.”

Són competents per incoar un expedient disciplinari en qualsevol tipus d’infracció el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada en el moment de la incoació; en cas que la persona expedientada sigui el director o responsable d’un departament, la incoació correspon al càrrec superior immediat.

Són competents per resoldre l’expedient disciplinari el director o responsable del departament de funció pública quan es tracti de faltes lleus, el ministre competent en matèria de funció pública quan es tracti de faltes greus, i el Govern quan es tracti de faltes molt greus.

En cas que en aplicació de les disposicions precedents la incoació i la resolució d’un expedient disciplinari recaiguin en la mateixa persona o existeixi causa que impossibiliti la seva intervenció, la resolució correspon a un càrrec anàleg a aquest càrrec o a l’immediatament superior.”

Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent per a la incoació o bé el director o responsable del Departament de Funció Pública poden obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a concretar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants.”

El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic interí s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent o per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.

L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor i comunica l’inici del procediment al Departament de Funció Pública. La instrucció correspon a l’òrgan instructor d’expedients disciplinaris de l’Administració general. En el seu defecte correspon al funcionari designat dins el personal del departament de la persona expedientada o bé d’un altre departament, la designació del qual requereix l’autorització prèvia del responsable del departament corresponent.

L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada.

En vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs, que ha d’expressar, com a mínim: la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica –amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció– i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent que s’aixequin o, si escau, que es prorroguin fins a l’execució efectiva de la sanció.

L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos, en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada.

El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per defensar-se, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per defensar-se.

Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el refús s’ha de motivar expressament.

Després de practicar o de refusar motivadament, segons el cas, les proves previstes en l’apartat anterior, l’instructor dona vista de l’expedient a la persona expedientada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per defensar-se, i incorpora a l’expedient les al·legacions que, si escau, es presentin dins d’aquest termini. Seguidament elabora l’informe amb les seves conclusions.

Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils.

Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.”

En haver rebut l’expedient, l’òrgan competent per resoldre ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus. Aquests terminis poden ser prorrogats en els termes establerts al Codi de l’Administració.

Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’han de traslladar les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient. En aquest cas, els terminis de resolució es comencen a comptar a partir del moment en què s’exhaureix el termini per presentar aquestes al·legacions complementàries.”

En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de l’execució de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior.

En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions i de retribucions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball.

En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic interí.

Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora.”

Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a la Llei són les següents:

Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic interí hagi produït danys materials a l’Administració, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat.

En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat.

No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.”

Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap d’un any, i les imposades per faltes molt greus, al cap de dos anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de fermesa de la resolució sancionadora.

El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.

En cas d’impossibilitat d’execució de la sanció per incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció resta igualment suspès fins a la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva.”

La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic interí, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic interí de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que l’expedientat vulgui mantenir la prioritat de contractació que li atorga la participació a les borses d’interins o llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic interí hagi estat en servei actiu.”

Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics interins s’han de notificar al Departament de Funció Pública per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal.”

Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona major de setze anys que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat i la relació que té amb la persona expedientada.

Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació.”

Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de l’Administració general quan no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel ministeri responsable de funció pública, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

Amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal, el ministeri responsable de funció pública pot convocar processos de selecció específics per crear borses de personal per donar resposta als departaments de l’Administració general que requereixin contractacions d’interins de forma més recurrent.

El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició.

El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari.”

El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari.

El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició.

Els comuns han d’aprovar la seva normativa pròpia de funció pública i personal en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei.

Fins que cada comú no aprovi la seva pròpia normativa de funció pública i personal, continua essent aplicable l’Ordinació de la funció pública i les altres normes comunals que estiguin vigents, en tot allò que no resulti contradictori amb les disposicions d’aquesta Llei que hi són aplicables de manera directa.”

Les referències que la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública fa als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris.

De la mateixa manera, les referències contingudes en qualsevol altra norma legal o reglamentària als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris, amb les adaptacions necessàries a la naturalesa estatutària de la seva relació, quan escaigui.”

S’habilita el Govern perquè, anyalment, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant l’avís corresponent, les taules retributives actualitzades d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost de l’any en curs o qualsevol altra norma de rang legal.

La banda retributiva mínima dels funcionaris no pot ser mai inferior a l’import que resulta de l’aplicació del salari mínim interprofessional vigent al còmput horari anual dels funcionaris. Cada vegada que el Govern revisa el salari mínim interprofessional ha de fer la verificació i publicar totes les bandes retributives tot incloent la nova banda retributiva mínima.”