Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació

Constitueixen infraccions lleus, els incompliments d’obligacions o prohibicions establertes a la normativa vigent, incloent els comunicats tècnics de l’AFA, que continguin preceptes que es refereixin específicament a les entitats esmentades en aquest capítol i que són d’observança obligatòria per aquestes, que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els apartats 1 i 2. Així mateix, constitueixen infraccions lleus els incompliments de pagament, en el termini estipulat, de qualsevol taxa que, d’acord amb la normativa vigent, s’hagi de satisfer a l’AFA per part de les entitats esmentades.

Les infraccions molt greus se sancionen amb una o més de les sancions següents:

Les infraccions greus se sancionen amb una o més de les sancions següents:

Per a la graduació de les sancions, dins els límits establerts en aquest article, es tindran en compte els criteris establerts a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol regula un entorn controlat de proves consistent en un espai segur en què es poden provar productes, serveis, models de negoci o projectes relacionats amb l’economia digital o la innovació.

En aquest entorn controlat de proves s’analitzen les oportunitats i els riscos que presenten les iniciatives esmentades a l’apartat 1, duent a terme una avaluació de la viabilitat de la iniciativa de què es tracti, en particular pel que fa a la seva explotació al mercat i el seu compliment normatiu.

Els promotors que accedeixen a l’entorn controlat de proves gaudeixen de marcs jurídics específics establerts ad hoc per dur a terme proves en relació amb les seves iniciatives, d’acord amb el previst en aquest títol.

Les iniciatives no estan subjectes totalment o parcialment a les normatives que eventualment els siguin d’aplicació; no obstant això, és obligatori el compliment de les disposicions establertes en aquest títol i en els corresponents eventuals reglaments que es desenvolupin de forma genèrica o segons el sector o la disciplina de què es tracti, així com dels termes i condicions establerts als protocols de proves que es regulen a l’article 120.

L’accés a l’entorn controlat de proves no implica en cap cas una autorització de durada indefinida per exercir al mercat una activitat relativa al desenvolupament o a l’explotació de la iniciativa de què es tracti; així, l’autorització que es concedeix en virtut d’aquest títol únicament permet dur a terme allò establert al certificat operacional temporal que s’atorgui per a cada cas.

Pot accedir a l’entorn controlat de proves qualsevol dels subjectes indicats a l’article 115.f).

Les iniciatives han de complir, almenys, els requisits següents, susceptibles de ser desenvolupats reglamentàriament de forma genèrica o en funció del sector o de la disciplina de què es tracti:

En cap cas poden accedir a l’entorn controlat de proves aquells projectes similars a altres que hagin estat objecte d’interrupció de proves, de conformitat amb l’establert a l’article 122. S’entén per projecte similar aquell amb un objecte de naturalesa anàloga i que va dirigit als mateixos destinataris.

L’accés a l’entorn controlat de proves es fa sota demanda al ministeri encarregat de l’economia, sense perjudici que aquest ministeri pugui establir convocatòries puntuals genèriques o per raó de sectors o disciplines concretes.

Les sol·licituds d’accés a l’entorn controlat de proves es presenten pels promotors al ministeri encarregat de l’economia, de la forma establerta reglamentàriament i d’acord amb el formulari oficial de sol·licitud i la documentació que es requereixi per a cada cas. En tot cas, les sol·licituds s’acompanyen d’una memòria justificativa en la qual s’explica la iniciativa i es detalla el compliment dels requisits per a l’accés a l’entorn controlat de proves, així com la forma en la qual, en cas d’acceptació, es té previst complir amb el règim de responsabilitat i garanties envers els participants, d’acord amb l’establert a l’article 125.

Les sol·licituds són revisades pel ministeri encarregat de l’economia, per tal de verificar que estiguin completes i per garantir que s’hi adjunta tota la documentació requerida. En cas de mancances o d’errors esmenables, i d’acord amb l’establert reglamentàriament, el ministeri encarregat de l’economia atorga un termini perquè el promotor de què es tracti pugui reformular la seva sol·licitud.

El ministeri encarregat de l’economia trasllada cada sol·licitud rebuda a la Comissió de Coordinació i a l’autoritat supervisora competents per raó del sector o de la disciplina que correspongui a la iniciativa. El ministeri encarregat de l’economia determina la composició de la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora que corresponguin per a cada iniciativa, de conformitat amb l’establert als articles 127 i 128.

La Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora es reuneixen dins el termini màxim de quinze dies hàbils següents a la recepció d’una sol·licitud, i prenen una decisió relativa a l’acceptació o no d’accés a l’entorn controlat de proves en un termini màxim de quinze dies hàbils posteriors a la seva reunió. En cas que no hi hagi hagut cap pronunciament un cop transcorregut el dit termini, la sol·licitud d’accés a l’entorn controlat de proves s’entén denegada.

L’avaluació i la qualificació d’accés a l’entorn controlat de proves es du a terme en vista del compliment o no dels requisits establerts a l’article 117. La qualificació s’emet per escrit i és motivada.

Si la qualificació d’accés a l’entorn controlat de proves és favorable, la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora emeten i lliuren el certificat operacional temporal al promotor, amb el contingut establert reglamentàriament, i s’inicia la fase de proves de conformitat amb el previst en aquest títol i en tot cas en compliment dels termes i condicions estipulats al protocol de proves, regulat a l’article 120.

Si la qualificació és desfavorable, s’informa el promotor de quins són els requisits que no compleix, possibilitant amb això la presentació d’una nova sol·licitud que els compleixi, i sense perjudici que el promotor pugui interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.

En determinats supòsits, quan així ho considerin la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora, la concessió del certificat operacional temporal pot estar condicionada al compliment per part del promotor d’una sèrie de requisits que a la data de la concessió del dit certificat no es compleixen, però que en un curt període de temps que es pacti puguin ser satisfets.

Si la iniciativa ha rebut una qualificació favorable, la Comissió de Coordinació, l’autoritat supervisora i el promotor disposen d’un termini màxim d’un mes a comptar del dia següent a la qualificació per subscriure un protocol de proves relatiu a la iniciativa. Si transcorregut l’indicat termini el protocol de proves no ha estat subscrit, la qualificació favorable decau, sense perjudici que la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora puguin ampliar justificadament el dit venciment.

El protocol de proves estableix els termes i condicions específics per dur a terme les proves a l’entorn controlat de proves. En tot cas, el protocol de proves inclou, almenys, les especificacions següents, les quals poden ser objecte de desenvolupament reglamentari de forma genèrica o segons el sector o la disciplina de què es tracti:

Al protocol de proves també es preveu el conjunt d’autoritats i entitats -supervisora i altres eventuals autoritats i entitats competents- i la composició de la Comissió de Coordinació en relació amb la iniciativa de què es tracti, juntament amb la delimitació de les competències respectives i l’establiment de pautes de coordinació, entre d’altres. Així mateix, s’hi indica quants monitors es poden designar per l’autoritat supervisora i s’especifica com es du a terme la coordinació entre ells en cas que n’hi hagi més d’un.

Els protocols de proves poden estar subjectes a modificacions per causes sobrevingudes, o bé per petició dels promotors o de la Comissió de Coordinació o de l’autoritat supervisora, sempre que la modificació estigui justificada i afavoreixi la continuïtat de les proves. Aquestes modificacions les han de subscriure les mateixes parts que hagin subscrit la versió inicial del protocol de proves.

El monitor o monitors assignats fan el seguiment de les proves, mitjançant una comunicació continuada amb el promotor.

El promotor presenta, en funció de l’establert al protocol de proves, informes periòdics de les proves dutes a terme.

L’autoritat supervisora pot sol·licitar en tot moment, d’ofici o a petició de la Comissió de Coordinació, aclariments al promotor o demostracions relatives a les proves, amb l’objectiu de valorar el compliment dels requisits establerts en aquest títol i dels termes i condicions establerts al protocol de proves.

Addicionalment, durant aquesta fase, es poden dur a terme modificacions del protocol de proves, de conformitat amb l’establert a l’article 120.4.

Les proves es poden interrompre en els supòsits i en les condicions que es preveuen al protocol de proves.

En tot cas, les proves es poden interrompre per resolució motivada de la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora, si el promotor incompleix l’establert en aquesta Llei o en els reglaments que la desenvolupen o en el protocol de proves, o si es produeixen els supòsits següents:

La resolució d’interrupció de proves s’emet per escrit i és motivada, i precisa si la interrupció que s’acorda és definitiva i, per tant, s’expulsa el promotor de l’entorn controlat de proves, o si és esmenable si es prenen determinades mesures.

Davant una resolució d’interrupció de proves, el promotor pot interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.

Sense perjudici de l’establert en els apartats anteriors, els promotors poden sol·licitar interrompre les proves de manera motivada per raons tècniques, estratègiques o per qualsevol altre motiu que impedeixi la seva continuació o quan, d’acord amb el que prevegi el protocol de proves, s’hagin assolit els objectius fixats per a les proves. La sol·licitud del promotor s’adreça per escrit a la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora, que l’accepten llevat que considerin que es produeixen perjudicis als participants. Davant la no-concessió del sol·licitat pel promotor, aquest pot interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius. En aquests supòsits, la interrupció de les proves motivada pel promotor no genera dret d’indemnització per als participants, excepte en el cas que pateixin perjudicis econòmics directament derivats d’aquesta interrupció.

Abans de l’inici de les proves, els participants accepten els termes i les condicions de participació per escrit. A aquest efecte, el promotor els lliura un document informatiu, redactat de forma clara, transparent i comprensible, aprovat per la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora, amb el qual se’ls convida a participar en les proves i se’ls detalla el següent:

Només poden participar en les proves els participants que atorguen el seu consentiment de forma lliure, informada i expressa, amb la seva signatura, acreditant així, entre d’altres, que són coneixedors dels eventuals potencials riscos existents i de les eventuals compensacions disponibles, i que són coneixedors i consenten que les seves dades personals es tractin d’acord amb la política de privacitat que s’ha elaborat per al supòsit de què es tracti. La política de protecció de dades que s’elabori ha de ser conforme a l’establert per la normativa en vigor en la matèria, i s’ha de referir a la recollida i el tractament de dades personals tant per part del promotor com per part de les diferents autoritats i entitats implicades i pel Govern.

Així mateix, en el document informatiu s’estableix una regulació relativa als eventuals incompliments per part dels participants, juntament amb les corresponents responsabilitats en què incorren en cas d’incompliment.

Un participant té dret a posar fi, en tot moment, a la seva participació en les proves, d’acord amb el règim de desistiment previst al protocol de proves.

El desistiment no implica, en cap cas, el dret del participant a percebre una indemnització o compensació per part del promotor, de l’autoritat supervisora, de qualsevol altra autoritat o entitat implicada a l’entorn controlat de proves o del Govern.

El desistiment no eximeix el participant, en cap cas, de complir amb les obligacions de confidencialitat previstes al protocol de proves i al document de condicions de participació que ha signat.

La retirada del consentiment per al tractament de dades personals no afecta la licitud del tractament de les dades personals del participant, basada en el consentiment atorgat prèviament a la seva retirada.

La responsabilitat pels eventuals danys i perjudicis soferts pels participants a conseqüència de la seva participació en les proves és exclusivament del promotor quan s’hagi produït un incompliment del protocol de proves per part d’aquest, se’n derivin riscos no informats o hi hagi culpa o negligència per la seva part. En el supòsit de danys i perjudicis derivats d’errors tècnics o humans durant el transcurs de les proves, s’ha d’analitzar el cas concret per determinar les eventuals responsabilitats del promotor.

Així mateix, a la sol·licitud d’accés a l’entorn controlat de proves el promotor garanteix que posseeix els recursos humans, materials i financers necessaris per participar a l’entorn controlat de proves, i per mitigar i controlar els possibles riscos i pèrdues derivats de la participació en aquest. Aquestes garanties són proporcionals als riscos i es formalitzen segons el que s’estableix al protocol de proves, podent formalitzar-se, entre d’altres instruments, mitjançant assegurances, avals bancaris o fiances.

En cap cas, l’autoritat supervisora o altres autoritats o entitats que intervinguin durant el transcurs de les proves, ni el Govern, poden ser responsables dels danys i perjudicis que es puguin originar al promotor, als participants o a qualsevol altre tercer.

Els participants reben una compensació en funció de l’establert al protocol de proves i al document informatiu, a condició que el promotor sigui el responsable del dany o perjudici causat.

Un cop finalitzat el període estipulat al protocol de proves, el promotor surt de l’entorn controlat de proves.

El promotor, prèviament a la data de finalització de l’entorn controlat de proves, presenta a la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora una memòria final que resumeix els resultats de les proves.

Si es preveu necessari, el promotor, la Comissió de Coordinació i l’autoritat de supervisió poden pactar un període de pròrroga, sempre que el promotor sol·liciti la pròrroga per escrit i de forma motivada dins una antelació màxima d’un mes respecte a la data de finalització de l’entorn controlat de proves. Davant la no-concessió de la pròrroga sol·licitada, el promotor pot interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.

La Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora emeten un informe dins un termini màxim d’un mes, a comptar del dia següent de la data de finalització de l’entorn controlat de proves. Aquest termini és susceptible de pròrroga quan la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora considerin que dur a terme la valoració i les conclusions dels resultats és complex i, per tant, requereix de més temps.

El contingut de l’informe esmentat a l’apartat 4, que pot ser desenvolupat reglamentàriament de forma genèrica o en funció del sector o de la disciplina de què es tracti, inclou el següent:

Un cop el promotor hagi rebut l’informe, aquest disposa d’un termini de quinze dies hàbils a comptar del dia següent del de la recepció per emetre els comentaris que consideri adients, sent possible concertar una trobada amb la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora.

El contingut de l’informe se sotmet a les condicions de confidencialitat que s’estableixin al protocol de proves.

En cas que en vista del contingut de l’informe el promotor estimi convenient desenvolupar proves addicionals o complementàries, pot sol·licitar a la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora, per escrit i motivadament, que es duguin a terme més proves, amb l’establiment d’un nou protocol de proves i el compliment de la resta de requisits establerts per aquesta Llei. En cas de concessió de les proves addicionals sol·licitades, s’emet un nou informe de conformitat amb el previst en aquest article. Davant la no-concessió del sol·licitat pel promotor, aquest pot interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.

En cas que les proves hagin estat un èxit i, per tant, la valoració de la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora hagi estat favorable, el promotor pot sol·licitar les corresponents autoritzacions per a la sortida de la iniciativa al mercat, de conformitat amb el previst per la legislació en vigor que sigui d’aplicació. Per a això, és imprescindible que l’informe de la Comissió de Coordinació i l’autoritat supervisora estableixi el següent:

Si l’informe conclou que la iniciativa encara no pot sortir al mercat, el promotor disposa de la possibilitat de tornar a presentar una nova sol·licitud d’accés a l’entorn controlat de proves, per així intentar assolir els objectius esperats.

L’autoritat supervisora encarregada de cada iniciativa, la determina el ministeri encarregat de l’economia per raó del sector o la disciplina de la iniciativa de què es tracti, de conformitat amb les directrius que s’estableixen reglamentàriament de forma genèrica o en funció del sector o de la disciplina de què es tracti.

Les funcions de l’autoritat supervisora són les establertes al llarg d’aquest títol, sense perjudici que aquestes es puguin desenvolupar reglamentàriament de forma genèrica o en funció del sector o de la disciplina de què es tracti.

L’autoritat supervisora està en contacte permanent amb el promotor i la Comissió de Coordinació, i a la disposició dels participants, d’acord amb allò que s’estableix reglamentàriament.

Les autoritats i entitats que formen la Comissió de Coordinació en funció de cada iniciativa, les determina el ministeri encarregat de l’economia per raó del sector o la disciplina de la iniciativa de què es tracti, de conformitat amb les directius que s’estableixen reglamentàriament de forma genèrica o en funció del sector o de la disciplina de què es tracti. En tot cas, la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació és membre de la Comissió de Coordinació.

Les funcions de la Comissió de Coordinació són les establertes al llarg d’aquest títol, sense perjudici que aquestes es puguin desenvolupar reglamentàriament de forma genèrica o en funció del sector o de la disciplina de què es tracti.

La Comissió de Coordinació està en contacte permanent amb el promotor i l’autoritat supervisora, i a la disposició dels participants, d’acord amb allò que s’estableix reglamentàriament.

A més, la Comissió de Coordinació pot convocar reunions obertes al públic en què puguin intervenir, entre d’altres, experts en sectors o disciplines i representants dels consumidors, per tal de millorar el funcionament general de l’entorn controlat de proves o aportar un millor coneixement sobre els sectors o les disciplines pertinents.

Es crea el Registre de l’Entorn controlat de proves, que depèn del ministeri encarregat de l’economia.

El Registre de l’Entorn controlat de proves té per objecte inscriure les sol·licituds d’accés a l’entorn controlat de proves, així com els actes relatius al desenvolupament i els resultats de les proves que es duguin a terme, i els altres actes relatius a aquestes proves que es determinin reglamentàriament.

El Registre de l’Entorn controlat de proves és de caràcter privat. Això no obstant, les persones que acreditin un interès legítim per accedir-hi poden sol·licitar al Registre de l’Entorn controlat de proves les certificacions d’aquest registre, tot de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.

L’estructura, l’organització i el funcionament del Registre de l’Entorn controlat de proves es regulen reglamentàriament.

El ministeri encarregat de l’economia, amb la col·laboració de les autoritats supervisores i els membres de la Comissió de Coordinació que calguin, elabora un informe anual sobre l’activitat a l’entorn controlat de proves, el qual posteriorment remet al Govern i al Consell General, indicant el succeït en l’any de què es tracti, així com les oportunitats de millora identificades per al desenvolupament futur de l’entorn controlat de proves.

A l’informe es tenen en compte, entre d’altres, l’evolució internacional respecte a iniciatives de diferents sectors o disciplines d’interès, els efectes sobre la protecció dels participants, l’estabilitat dels corresponents mercats i aquells aspectes de la regulació i la supervisió que poguessin requerir millores o adaptacions.

Així mateix, l’informe ret comptes sobre les proves que s’han dut a terme en l’anualitat de què es tracti, en funció del conjunt de valoracions que s’han emès per la Comissió de Coordinació i les autoritats supervisores que hagin intervingut en les proves. Això no obstant, l’informe ha de garantir en tot moment el compliment dels principis de confidencialitat i el dret a la protecció de dades personals.

Addicionalment, l’informe inclou les recomanacions normatives derivades dels resultats obtinguts a l’entorn controlat de proves. Aquestes recomanacions han de permetre adaptar la realitat normativa a les iniciatives i es formulen per a cada sector o disciplina tractada a l’entorn controlat de proves en l’anualitat corresponent.

El Consell General, a proposta del Síndic General, determina la forma en què s’ha de debatre l’informe presentat pel ministeri encarregat de l’economia.

Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol promou els laboratoris d’innovació oberta per explorar, experimentar i avaluar idees, conceptes, productes, serveis, projectes o models de negoci innovadors dins un entorn que impulsi el model denominat quàdruple hèlix, consistent en la cooperació entre l’Administració pública, els centres d’investigació, les empreses i els ciutadans, per així, entre d’altres, fomentar l’intercanvi d’experiències i de coneixement.

Més concretament, el que es promou en aquest títol és el següent:

D’acord amb el previst a l’article 133, els laboratoris d’innovació oberta es presenten com a mecanismes per fer front a nous desafiaments que sorgeixen a la nostra societat, i que per ésser assolits requereixen que interactuïn, almenys, els quatre eixos principals següents, coneguts com a quàdruple hèlix:

No existeix una fórmula única per crear estructures de funcionament d’un laboratori d’innovació oberta, sinó que les aliances estratègiques es formen segons els objectius de cada laboratori d’innovació oberta.

Un laboratori d’innovació oberta és creat pel seu promotor, amb la participació inicial o posterior de la resta d’actors que hi intervindran. La creació es pot dur a terme mitjançant un contracte, un conveni o un acord de col·laboració o, si escau, mitjançant la constitució d’una persona jurídica de la naturalesa que es consideri més adient.

Per poder crear un laboratori d’innovació oberta, el promotor ha de disposar de les oportunes autoritzacions que, de conformitat amb la legislació en vigor, li permetin dur a terme una activitat relacionada amb la iniciativa que pretén explorar, experimentar i avaluar.

Els laboratoris d’innovació oberta amb participació de capital públic estableixen i fan públiques unes bases reguladores, amb l’objectiu que els diversos potencials actors interessats a participar-hi les puguin conèixer.

Les bases reguladores, a títol enunciatiu i no limitatiu, inclouen la informació següent:

El ministeri encarregat de l’economia habilita una plataforma electrònica i en línia en què es facilita informació relativa als laboratoris d’innovació oberta amb participació de capital públic que estiguin actius o que es prevegin iniciar. En aquesta plataforma també es pot facilitar informació d’iniciatives totalment privades de laboratoris d’innovació oberta.

El ministeri encarregat de l’economia promou la creació d’una xarxa de laboratoris d’innovació oberta, amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’experiències i de coneixements entre promotors i actors participants.

Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol estableix el règim jurídic aplicable a l’accés i la reutilització de documents, informació i dades que hagin elaborat o custodiïn l’Administració pública o els organismes del sector públic. D’aquesta manera, a banda de millorar la transparència del sector públic, es pretén facilitar al públic en general i en especial als empresaris, les empreses i altres entitats que duen a terme recerca i innovació, l’adquisició de nous coneixements a través de fonts de dades combinades i en grans volums, possibilitant així, entre d’altres, el desenvolupament de productes, serveis, projectes i models de negoci innovadors.

L’aplicació del previst en aquest títol és sense perjudici de l’existència d’eventuals règims normatius especials per a l’accés a determinats documents, informació o dades i la seva reutilització. Així mateix, en tot cas s’ha de respectar l’establert per la normativa en vigor en cada moment en matèria de protecció de dades personals, la normativa en vigor en cada moment en matèria de drets de propietat intel·lectual i industrial i qualsevol altra normativa en vigor en cada moment eventualment aplicable als documents, la informació o les dades de què es tracti, així com s’ha de respectar el previst en eventuals relacions contractuals relatives als documents, la informació o les dades de què es tracti.

Aquest títol s’aplica als documents, la informació i les dades que hagin elaborat i que custodiïn l’Administració o els organismes del sector públic, només en els supòsits en què l’Administració o els organismes del sector públic de què es tracti n’autoritzin l’accés i la reutilització per part dels agents reutilitzadors.

No és d’aplicació el previst en aquest títol quan es tracti de documents, informació o dades:

A l’hora d’avaluar l’accés i la reutilització de documents, d’informació i de dades, l’Administració i els organismes del sector públic tenen en compte el seu potencial de reutilització i el que això pot comportar per al desenvolupament de productes, serveis, projectes i models de negoci innovadors.

L’Administració i els organismes del sector públic creen i mantenen inventaris sobre les diferents avaluacions que realitzin d’acord amb l’establert a l’apartat anterior.

L’accés obert als documents, la informació i les dades ha de ser:

Les reutilitzacions es poden fer d’acord amb les modalitats següents:

Tot i que es poden promoure les diferents modalitats de reutilització esmentades a l’apartat 4, l’Administració i els organismes del sector públic han de fomentar l’ús de llicències obertes amb les mínimes restriccions possibles sobre reutilització.

Quan s’atorgui una llicència, aquesta ha de reflectir, almenys, la informació relativa a:

L’establert a l’apartat 6 és sense perjudici que la reutilització pugui estar sotmesa, entre d’altres, a les condicions següents:

En tot cas, les condicions establertes a les llicències han de ser proporcionades, clares, justes i transparents. Així mateix, han de complir amb el principi de no-discriminació i aplicar les mateixes condicions de reutilització als documents, les informacions i les dades que pertanyen a categories comparables de reutilització.

L’Administració i els organismes del sector públic han de facilitar mecanismes accessibles electrònicament que possibilitin la recerca dels documents, la informació i les dades disponibles per a la seva reutilització, a mode de catàleg nacional, de manera que han de crear sistemes de gestió que permetin la recuperació adequada dels documents, la informació i les dades, com ara mitjançant índexs, llistats, bases de dades o portals que enllacin amb llistats descentralitzats, i que facilitin la conservació dels documents disponibles per a la seva reutilització.

L’Administració i els organismes del sector públic han de treballar conjuntament en l’elaboració d’un pla d’implementació de l’accés obert que promou aquest títol, que haurà de ser actualitzat periòdicament. En aquest pla s’han de desenvolupar les línies generals de les estratègies i iniciatives que s’adoptin per part de l’Administració i els organismes del sector públic per complir amb les finalitats d’aquest títol. A títol enunciatiu i no limitatiu, el pla ha de contenir el següent:

L’Administració i els organismes del sector públic no són responsables de la reutilització que es faci dels documents, la informació o les dades que es facilitin, ni dels danys o pèrdues econòmiques que se’n puguin derivar. En tot cas, la responsabilitat i els riscos derivats de les reutilitzacions els assumeixen íntegrament els agents reutilizadors, també davant de tercers.

Queda prohibit que l’Administració i els organismes del sector públic puguin formular acords exclusius de reutilització amb determinats agents reutilitzadors, llevat que es tracti d’acords exclusius per a la prestació d’un servei d’interès públic i sempre que es faci públic aquest, i la condició de l’exclusivitat, en funció de la temàtica de la documentació, de la informació o les dades, sigui temporal. En cas d’existir, els acords exclusius s’han de revisar periòdicament, segons sigui raonable en funció de cada acord, a l’efecte de verificar si les condicions que van determinar l’exclusivitat segueixen existint.

Els documents, la informació o les dades facilitades es poden modificar o actualitzar per part de l’Administració o els organismes del sector públic.

Així mateix, l’Administració i els organismes del sector públic poden habilitar un espai perquè la ciutadania faci propostes i suggeriments, d’una banda, sobre documents, informacions i dades interessants i útils susceptibles de ser reutilitzades i, d’altra banda, sobre els formats, la disponibilitat o altres aspectes tècnics dels mitjans i formats electrònics a través dels quals es reutilitza la documentació, la informació i les dades.

L’Administració i els organismes del sector públic promouen que la posada a disposició dels documents, la informació i les dades per a la seva reutilització es dugui a terme per mitjans i formats electrònics, preferiblement en línia, que maximitzin el seu ús i en facilitin l’accés.

L’Administració i els organismes del sector públic faciliten els seus documents, la seva informació o les seves dades en qualsevol format o llengua que hi hagi prèviament i, sempre que sigui possible i apropiat, per mitjans electrònics, en formes o formats que siguin oberts, llegibles per màquina, accessibles, fàcils de localitzar i reutilitzables, conjuntament amb les seves metadades. Tant el format com les metadades han de complir, quan sigui possible, les normes formals obertes que siguin d’aplicació.

L’Administració i els organismes del sector públic fomenten que els documents, la informació i les dades susceptibles de reutilització es regeixin pel principi de documents, informació i dades “reutilitzables des del disseny i per defecte”, sempre que no suposi un esforç desproporcionat per a l’Administració i els organismes del sector públic.

L’Administració i els organismes del sector públic habiliten mecanismes, com ara la interfície de programació d’aplicacions (API), per facilitar la descàrrega massiva d’aquella documentació, informació, dades dinàmiques o dades d’alt valor que presentin dificultats per ser directament descarregades en un arxiu, sense perjudici d’establir condicions o restriccions quan la implementació d’aquests mecanismes impliqui un esforç desproporcionat per a l’Administració i els organismes del sector públic.

Addicionalment, l’Administració i els organismes del sector públic faciliten marcs de referència tècnica o datasets comprensibles, accessibles i visibles, també per a persones amb discapacitat, que proporcionen la informació necessària per comprendre la reutilització dels documents, la informació i les dades.

Les sol·licituds de reutilització de documents, informació o dades s’adrecen a l’Administració o organisme del sector públic competent en el qual es trobin els documents, la informació o les dades que es vulguin reutilitzar. Les sol·licituds, les han de presentar les persones físiques o jurídiques que pretenguin dur a terme la reutilització. No obstant això, quan l’òrgan al qual s’ha adreçat la sol·licitud no disposi del requerit però tingui coneixement de l’Administració o l’organisme del sector públic que ho té, li ha de trametre, tan aviat com li sigui possible, la sol·licitud, tot informant d’això el sol·licitant.

La sol·licitud es presenta amb el formulari habilitat a l’efecte per l’Administració o òrgan del sector públic de què es tracti, i en aquesta s’ha d’identificar el document o els documents, la informació o les dades susceptibles de reutilització i els fins, comercials o no comercials, de la reutilització. No obstant això, quan una sol·licitud estigui formulada de manera imprecisa, l’òrgan competent ha de demanar al sol·licitant que la concreti i li ha d’indicar expressament que, si no ho fa, se’l tindrà per desistit de la seva sol·licitud. En aquests supòsits, el sol·licitant ha de concretar la seva petició en el termini de quinze dies hàbils, a comptar de l’endemà de la recepció d’aquest requeriment.

L’òrgan competent ha de resoldre les sol·licituds de reutilització en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per a la seva tramitació, amb caràcter general. Quan pel volum i la complexitat del sol·licitat sigui impossible complir aquest termini, aquest es pot ampliar en quinze dies hàbils més. En aquest cas, s’ha d’informar el sol·licitant de qualsevol ampliació del termini i de les raons que la justifiquen.

Les resolucions que tinguin caràcter estimatori poden autoritzar la reutilització sol·licitada sense condicions, o bé suposen l’atorgament de l’oportuna llicència per a la seva reutilització en les condicions pertinents establertes en aquesta. En tot cas, la resolució estimatòria suposa la posada a disposició del document, la informació o les dades en el mateix termini que l’apartat anterior preveu per emetre resolució.

Si la resolució denega totalment o parcialment la reutilització sol·licitada, es notifica al sol·licitant i se li comuniquen els motius de la dita negativa en els terminis esmentats a l’apartat 3. Els motius han d’estar fonamentats en alguna de les disposicions d’aquest títol o en altres disposicions de l’ordenament jurídic en vigor.

En cas que la resolució desestimatòria estigui fonamentada en l’existència de drets de propietat intel·lectual o industrial per part de tercers, l’òrgan competent ha d’incloure una referència a la persona física o jurídica titular dels drets quan aquesta sigui coneguda, o, alternativament, al cedent del qual l’organisme hagi obtingut els documents; això no obstant, aquesta informació no es facilita en cas d’estar sotmesa a una obligació de confidencialitat.

En tot cas, les resolucions adoptades han de contenir una referència a les vies de recurs a què es pugui acollir, si escau, el sol·licitant, en els termes que preveu la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.

Si en el termini màxim previst per emetre resolució i notificar-la no s’ha dictat resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.

L’autorització de reutilització de documents, informació o dades és de caràcter gratuït, sense perjudici que l’Administració o l’òrgan del sector públic que escaigui pugui sol·licitar un preu públic per, a títol enunciatiu i no limitatiu, eventuals costos relatius a la recollida, la producció, la reproducció i la difusió de documents, així com per l’anonimització de dades personals o l’adopció de mesures per protegir la informació comercial confidencial.

Excepcionalment, l’establert a l’apartat 1 no s’aplica quan l’òrgan competent que faciliti la reutilització sigui:

Així mateix, es poden aplicar contraprestacions econòmiques o preus públics diferents en funció de si la finalitat de la reutilització és comercial o no comercial.

En tot cas, els preus totals es calculen d’acord amb criteris objectius, transparents i comprovables, en funció de la inversió realitzada per al supòsit de què es tracti.

L’Administració i els organismes del sector públic publiquen un llistat orientatiu de contraprestacions econòmiques i preus públics aplicables a les sol·licituds de reutilització, i els supòsits en què aquestes sol·licituds tenen caràcter gratuït.