LegalizeLlei 1/2024 de l’1 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2024
Els efectes i l’extinció dels contractes concertats pels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per normes de dret privat. No obstant això, els és aplicable el que disposa la Llei sobre obligacions en matèria mediambiental, social o laboral; sobre condicions especials d’execució que els plecs puguin establir; sobre supòsits de modificació del contracte; sobre cessió i subcontractació; sobre procediments i terminis de pagament, i sobre contractació electrònica i racionalització tècnica de la contractació.
En aquests contractes és en tot cas causa de resolució, entre altres, la impossibilitat d’executar la prestació en els termes inicialment pactats, quan no és possible modificar el contracte.
Als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis els són aplicables les causes de resolució establertes en la Llei. La intervenció de l’obra o el servei i la supressió de la seva explotació les ha d’acordar l’òrgan de l’Administració general o comunal del qual depèn el poder adjudicador.
En els contractes de serveis consistents en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, s’exigeix la responsabilitat del contractista d’acord amb l’article 115.”
La disposició transitòria desena, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició transitòria desena. La classificació administrativa de contractistes i el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades
Amb l’objecte que sol·licitin i obtinguin la classificació administrativa el màxim nombre possible d’empreses, a comptar de la data d’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha d’iniciar una campanya informativa i divulgativa per afavorir al màxim aquesta classificació.
Un cop publicat el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes i del Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior tenen un termini màxim d’un any per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb les noves disposicions. Transcorregut el dit termini sense haver-ne sol·licitat la revisió, perdran la classificació anterior i hauran d’iniciar el procediment de classificació inicial.”
Disposició final quarta
Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:
L’article 13, que queda redactat de la manera següent:
“Article 13. Persones assegurades indirectes
Són persones assegurades indirectes les que es troben a càrrec d’una persona assegurada directa, a condició que no siguin elles mateixes persones assegurades directes, excepte en el supòsit del règim especial regulat a l’article 224; que no exerceixin cap activitat professional o amb finalitat lucrativa; que resideixin de manera legal a Andorra, i que es trobin incloses en algun dels apartats següents:
El cònjuge d’una persona assegurada directa.
Els fills de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de vint-i-cinc anys.
Les persones que estiguin totalment a càrrec de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de vint-i-cinc anys.
La persona menor d’edat a la qual es nomena un tutor per decisió judicial o la guarda de la qual es confia a una persona física que no és ni el pare ni la mare, sempre que en aquest darrer cas no estigui a càrrec dels seus pares.
La persona discapacitada a la qual es constitueix judicialment una curatela o una tutela.
El net o la neta d’una persona assegurada directa, quan està a càrrec d’un fill o filla menor de vint-i-cinc anys.
Per reglament es pot establir i regular que, en situacions de separació, de divorci o d’extinció de la unió estable de parella, els fills puguin ser assegurats indirectes i trobar-se a càrrec, simultàniament, d’ambdós progenitors.”
La denominació i la lletra b) de l’article 19, que queden redactades de la manera següent:
“Article 19. Persones que duen a terme una activitat per compte propi
[…]
Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:
- Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei.
- Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225.
- Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern.
La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils.
També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents:
- Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis.
- Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat.
- Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
- Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi.
Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa.
[…]”
Els apartats 1, 2 i 3 de l’article 101, que queden redactats de la manera següent:
“Article 101. Cotització de les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi
Les cotitzacions de les persones que exerceixen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada.
La base de cotització es calcula aplicant, al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior, els percentatges següents:
Un 25%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi:
i. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros.
ii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
iii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
iv. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i presenta en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 6.000 euros i, alhora, és una persona assalariada per a la qual es cotitza almenys el salari mínim o és una persona beneficiària d’una pensió de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o d’un altre organisme de seguretat social que pertany a un país que tingui subscrit un conveni amb el Principat d’Andorra, o és una persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna de grup 1.
v. Es troba en els dotze primers mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat que dona lloc a la inscripció en el col·lectiu de persones que fan una activitat per compte propi. S’entén com a data d’inici de l’activitat d’un administrador de societats la inscripció de la constitució de la societat prop del Registre de Societats del Govern.
vi. Es troba en els dotze mesos següents a la represa de la seva activitat després d’un període d’inactivitat:
- Per raó de baixa de maternitat, de paternitat o d’adopció o per haver estat víctima de la violència de gènere.
- De 12 mesos en el cas de persones de més de 30 anys i de menys de 50 anys.
- De 6 mesos en el cas de persones de més de 50 anys i de menys de 30 anys.
- De 3 mesos en el cas de persones amb discapacitat.
En cas que la persona beneficiada amb aquest règim reduït de cotització sigui baixa laboral per un període inferior a dotze mesos, una volta obtingui l’alta laboral continuarà essent-li aplicable el règim fins a complir el període dels dotze mesos que dona dret a la cotització reduïda.
Un 50%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi:
i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 12.000 euros, i no compleix els requisits establerts en l’apartat 2.a.iv d’aquest article.
ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros.
iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és soci de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
Un 62,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi:
i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros.
ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros.
iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
Un 75%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi:
i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros.
ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros.
iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
Un 125%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi:
i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros.
ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros.
iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis.
iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis.
I un 137,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi:
i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros.
ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros.
iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis.
iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis.
Els socis referits a la lletra b de l’article 19 i la resta de persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi cotitzen sobre el 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior.
En el cas que la base de cotització calculada d’acord amb les lletres b, c i d anteriors resulti inferior al salari mínim vigent en cada moment, la base de cotització s’entén aleshores que és igual a l’import en què estigui establert el salari mínim.
A l’efecte del càlcul de les bases de cotització, la renda neta és la que la llei reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques defineix com a derivada d’activitats econòmiques i la que defineix com a derivada del treball i que no ha estat objecte de cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. En el cas d’administradors, es prenen en consideració les rendes netes així obtingudes de les societats que administrin.
La xifra de negoci és la suma de les rendes íntegres d’activitats econòmiques del titular de l’activitat per compte propi d’acord amb aquesta Llei, i s’addicionen a la renda neta del titular les retribucions a favor de les altres persones que treballin amb el titular de l’activitat i hi convisquin, sense que hi hagi una relació laboral, i que s’hagin deduït com a despeses.
[…]”
L’apartat 5 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:
“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions
[…]
Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec.
En el cas que la persona assegurada indirecta iniciï una activitat com a persona assalariada o com a persona que duu a terme una activitat per compte propi, de manera consecutiva, i ininterrompuda, a la seva condició de persona assegurada indirecta, els períodes en els quals aquesta persona ha figurat com a persona assegurada indirecta es computen com a períodes de cotització exigits al punt 2 d’aquest article, a l’efecte d’obertura dels drets a les prestacions de reembossament.”
L’apartat 2 de l’article 147, que queda redactat de la manera següent:
“Article 147. Càlcul de la prestació
[…]
La percepció de la prestació econòmica per incapacitat temporal és compatible amb la percepció d’altres pensions.
[…]”
L’apartat 1 de l’article 163, que queda redactat de la manera següent:
“Article 163. Persones beneficiàries
Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o en situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.
La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament.
[…]”
L’apartat 1 de l’article 167, que queda redactat de la manera següent:
“Article 167. Persones beneficiàries
1.Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.
La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament.
[…]”
L’apartat 1 de l’article 177, que queda redactat com segueix:
‘Article 177. Generació del dret
Per generar el dret al capital per defunció, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120, o percebre una pensió del règim general o una pensió dels règims especials previstos als articles 222 i 225, sempre que l’una o l’altra estiguin subjectes a cotització a la branca general.
[…]’
L’apartat 1 de l’article 180, que queda redactat de la manera següent:
“Article 180. Generació del dret
Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys 36 mensualitats en els últims 48 mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat 60 mensualitats en els últims 72 mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta anys o més en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.
Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.
[…]”
L’apartat 1 de l’article 224, que queda redactat de la manera següent:
“Article 224. Persones assalariades que cobren una retribució inferior al salari mínim i són assegurades indirectes
Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones assalariades a temps parcial amb un salari mínim mensual oficial i que són assegurades indirectes, sempre que no exerceixin també una activitat econòmica o professional per compte propi prevista a l’article 19 d’aquesta Llei.
[…]”
L’apartat 5 de l’article 225, que queda redactat de la manera següent:
“Article 225. Persones prejubilades
[…]
Els percentatges de cotització són els regulats als articles 100 i 103, o únicament el de l’article 100 en el cas de les persones que s’hagin acollit a la jubilació anticipada prevista a l’article 202.
[…]”
L’apartat 1 de l’article 257, que queda redactat de la manera següent:
“Article 257. Resolucions del Consell d’Administració
Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració es pot interposar recurs davant de la jurisdicció administrativa en el termini previst en la Llei del procediment contenciós administratiu.
[…]”
S’addiciona una disposició addicional setzena a la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les pensions d’invalidesa percebudes durant els tres anys anteriors a l’entrada en vigor de la Llei del Pressupost per a l’exercici del 2024, no seran reduïdes malgrat durant aquest termini s’hagi produït qualsevol dels supòsits previstos als apartats 2 o 3 de l’article 172 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.
Les persones pensionades a les que s’hagi reduït la pensió d’invalidesa per aquesta causa i durant el referit termini, poden sol·licitar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports de la reducció, dins dels sis mesos següents a l’entrada en vigor de la Llei del Pressupost per a l’exercici del 2024.
Quan el supòsit que genera la reducció de la pensió d’invalidesa es produeixi després de l’entrada en vigor de la Llei del Pressupost per a l’exercici del 2024, la reducció aplicarà des de l’esdeveniment del supòsit.”
Disposició final cinquena
Es modifica la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació:
L’article 23, que queda redactat de la manera següent:
“Article 23. Gestió i administració
La Comissió Gestora administra el Fons de Reserva de Jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats.
L’òrgan de contractació del Fons de Reserva és la Comissió Gestora, sense perjudici de les competències que aquesta Llei atribueix al Consell d’Administració.
La Comissió Gestora pot delegar a la Direcció del Fons la facultat de contractar, sempre que aquesta delegació es limiti als contractes menors. La delegació ha de ser expressa i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, havent-ho posat prèviament en coneixement del Consell d’Administració.
La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es pot efectuar mitjançant contractació directa. L’òrgan contractant convida, sempre que sigui possible i de manera justificada, un mínim de tres licitadors legitimats per contractar amb l’entitat i que compleixen els requisits del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es poden efectuar també mitjançant un procediment negociat, regulat en la Llei de contractació pública, sempre que la naturalesa d’aquests contractes faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es puguin determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per adjudicar els serveis seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit.
La preparació dels processos de selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons i l’adjudicació dels contractes es regeixen per aquesta Llei, i en allò que no hi està especialment previst s’aplica subsidiàriament la Llei de contractació pública.”
L’article 26.3, amb l’addició de les lletres e, f, g, h, i i, amb el contingut següent:
“[…]
La inversió en actius immobiliaris és possible tant mitjançant actius directes com a través de vehicles d’inversió.
Els béns immobles propietat del Fons de Reserva de Jubilació tenen el caràcter de béns patrimonials. L’adquisició, la venda i l’arrendament d’aquests béns estan subjectes als principis de publicitat i concurrència, però queden exclosos del règim jurídic dels béns patrimonials que regula el Codi de l’Administració.
La declaració d’alienabilitat d’aquests béns és competència del Consell d’Administració del Fons.
La Comissió Gestora del Fons és competent per gestionar la venda, amb la prèvia declaració d’alienabilitat prevista a l’apartat anterior, i per acordar i gestionar l’adquisició i l’arrendament de béns immobles. Pot delegar a la Direcció del Fons les facultats relatives a l’arrendament dels immobles que es destinin a aquesta finalitat, una volta que el procediment hagi estat regulat pel reglament intern a què es refereix l’apartat següent.
Per garantir la transparència i concurrència en els processos de contractació vinculats als immobles, el Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora, ha d’aprovar un reglament intern que reguli, com a mínim, el procés de determinació dels preus dels contractes de compra, de venda i d’arrendament d’immobles i el seu procés d’adjudicació. Aquest reglament intern es publica al portal electrònic del Fons de Reserva de Jubilació.”
Disposició final sisena
Es modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, la qual queda redactada com segueix:
“Disposició addicional vuitena
Els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit abans de l’1 de juny del 2015 i que acreditin un mínim de 30 anys de servei, o 25 anys de servei per als membres dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvaments, penitenciari, policia i banders, i una aportació ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública del 3% des de la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (nòmina del mes de març del 2023), tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern cinc anys abans de l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia de cada cos que estava en vigor el 31 de maig del 2015, sempre que tinguin almenys 55 anys.
La situació de partícip en suspens d’acord amb l’article 6 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, no es considera interrupció als efectes anteriors sempre que el partícip efectuï de manera interrompuda, a partir dels tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació de la Llei i amb efectes des de la nòmina del mes de març del 2023, aportacions extraordinàries mensuals al pla de pensions d’un import igual al 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant el pagament per part del partícip a l’entitat gestora de l’import corresponent al 3% de la darrera nòmina percebuda en servei actiu, prenent com a base els conceptes definits a l’apartat 2.
Igualment, els funcionaris que no hagin efectuat les aportacions previstes en l’apartat primer disposen de tres mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació, per sol·licitar la retenció del 3% corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació, amb el benentès que, en qualsevol cas, correspon la regularització dels imports corresponents al dit percentatge des de la nòmina del mes de març 2023 en els termes establerts anteriorment.
S’admet el fraccionament d’aquestes regularitzacions fins un màxim de 18 mesos.
Per excepció, els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball abans de l’1 de juny del 2015, que acreditin un mínim de trenta anys de servei a la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023), i que exerceixin el dret a finalitzat la seva etapa laboral activa dins els tres mesos següents a la data d’entrada en vigor de l’esmentada Llei (18 de febrer del 2023), no han d’acreditar l’aportació ordinària ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública.
Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de sou base, el complement de carrera, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat, concepte IPC 2011-2012 i el complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Per als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria tercera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució que establia la disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i per als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Per als funcionaris de l’Administració de justícia s’imputarà a la base de càlcul la base retributiva, el complement de lloc, el complement de millora, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es farà efectiu el tretzè pagament anual.
El percentatge que percep el funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb allò que s’indica a l’apartat 1 d’aquesta disposició, romandrà inalterat de forma vitalícia.
Quan els funcionaris que s’hagin acollit al dret de jubilació anticipada previst a l’apartat 1 arribin a l’edat en la que neix el seu dret a percebre les prestacions de jubilació de la seguretat social i les prestacions del pla de pensions de la funció pública, el Govern ha de tornar a calcular la prestació que els satisfà, deduint-ne l’import de la pensió de vellesa que tinguin dret a percebre de la seguretat social i l’import de la pensió de renda vitalícia pura que tinguin dret a percebre del pla de pensions, si bé, en relació a aquesta darrera, ha de prendre en compte:
Únicament l’import que resulti de les aportacions ordinàries al pla de pensions, sense considerar les eventuals aportacions extraordinàries que hagi efectuat el partícip en la condició plena de partícip, que no es comptabilitzen a l’efecte d’aquest càlcul. Les aportacions extraordinàries que hagi efectuat el partícip en suspens a partir de la nòmina del mes de març del 2023 en els termes de l’apartat primer d’aquesta disposició sí que es comptabilitzen a l’efecte d’aquest càlcul.
En el cas dels partícips que en la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (nòmina del mes de març del 2023) acrediten l’aportació ordinària ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública, no es consideren les aportacions ordinàries al pla de pensions efectuades pel partícip fins al mes de febrer del 2023, aquest inclòs, mitjançant deducció per part de l’Administració general o l’Administració de justícia de l’import corresponent del seu salari brut.
L’import de la pensió de renda vitalícia pura del pla de pensions ha de tenir en compte qualsevol eventual rescat total o parcial dels drets consolidats del període.
Quan els funcionaris compresos en l’àmbit d’aplicació de l’apartat 1 que no s’hagin acollit al seu dret de jubilació anticipada arribin a l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia del seu cos, tenen dret a percebre la prestació prevista a l’apartat 2, amb les deduccions previstes a l’apartat 4. Això, sense perjudici del seu dret a acollir-se al que estableix la disposició addicional primera.
Aquesta prestació a càrrec de Govern finalitza en cas de defunció del seu beneficiari.
Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de qualsevol altra prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern, prevista en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.”
Disposició final setena
Es modifica l’article 5 de la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris, que queda redactat de la manera següent:
“Article 5. Ajuts a la producció ecològica i a la producció subjecta a règims de qualitat
L’autoritat competent pot proposar al Govern atorgar ajuts per fomentar pràctiques que permetin obtenir productes ecològics o sotmesos a règims de qualitat, per als titulars d’explotacions agràries i d’empreses operadores destinades a la producció de productes ecològics o subjectes a règims de qualitat, d’acord amb les condicions i els criteris d’atorgament establerts reglamentàriament.
Els ajuts a la producció de productes ecològics i a la producció de productes subjectes a règims de qualitat s’incrementen anualment en funció de la variació percentual que experimenti l’índex general de preus de consum (IPC).”
Disposició final vuitena
Es modifica l’apartat 3 de l’article 27 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:
“Article 27. Règim del sòl urbà
[…]
També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions destinades a ús esportiu i esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors, així com les activitats, les instal·lacions i les infraestructures per a ús energètic. Així mateix, s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle). Les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola han de respectar les condicions fixades en els apartats b, e, f, h, i i j de l’apartat 2 i s’han d’integrar en el paisatge.
Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. En el supòsit que els plans d’ordenació i urbanisme parroquials fixin condicions per a les instal·lacions forestals, agrícoles i ramaderes, aquestes condicions no poden reduir el sostre màxim autoritzable per sota de 400 metres quadrats per planta.
[…]”
S’afegeix la disposició addicional cinquena a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:
“Disposició addicional cinquena. Pròrroga excepcional de les suspensions temporals de llicència
No obstant el que preveu l’article 92 d’aquesta Llei, durant l’any 2024 es poden prorrogar les suspensions temporals de llicències previstes a l’article 90, que estiguin en curs en mèrits dels processos de revisió, de modificació o d’adaptació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial que s’estiguin tramitant de conformitat amb els articles 103 a 106 o de la disposició addicional quarta d’aquesta Llei.
La prorroga prevista a l’apartat anterior no pot excedir de sis mesos i únicament pot ser acordada pel comú en cas que ho justifiqui la complexitat, l’abast o l’heterogeneïtat de les al·legacions presentades durant el període d’informació pública. En aquest supòsit, l’acord de pròrroga de la suspensió ha de motivar degudament la circumstància en què es fonamenta.
En cas que s’utilitzi la prorroga de 6 mesos, el període de suspensió total no pot excedir els dos anys i sis mesos. En tot cas, la suspensió s’extingeix amb l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.”
Disposició final novena
Es modifica l’apartat 5 de l’article 23 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, que queda redactat de la manera següent:
“Article 23. Condicions d’instal·lació i d’utilització
[…]
L’ús de dispositius mòbils de videovigilància per part del Cos de Policia, els membres del Cos Penitenciari i dels agents de circulació comunals resta sotmès igualment a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’interior i a les condicions d’ús establertes en aquest article, excepte pel que fa a l’obligació que estableix l’apartat 2 anterior. Els sistemes de videovigilància instal·lats a les dependències policials o penitenciàries no estan subjectes a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior i no han de constar al Registre de videovigilància, sense perjudici de l’obligació d’advertir les persones susceptibles de ser captades de l’existència del sistema d’acord amb el que preveu l’apartat 2 d’aquest article.
[…]”
Disposició final desena
Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, que queda redactat de la manera següent:
“Article 9
[…]
També queden subjectes a la taxa judicial les peticions de certificat de qualsevol tipus, llevat dels d’assistència a actes judicials, de legalització de documents i d’obtenció de còpies simples en paper. Les administracions públiques estan exemptes de la taxa judicial per la petició d’un certificat de qualsevol tipus.
[…]”
Disposició final onzena
Es modifica l’apartat 2, lletra c, de article 7 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 7
[…]
2.c) Estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior de nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ): el primer cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior en dret, corresponent al nivell 6A del MAQ, i el segon cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, corresponent al nivell 7 del MAQ, cumulativament, i han d’haver estat lliurats o reconeguts pel Govern.
[…]”
Disposició final dotzena
Es modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, que queda redactada com segueix:
“Disposició addicional
Tots els empresaris, siguin persones físiques o jurídiques, estan obligats a dipositar els comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats Mercantils, en el lloc, el termini i la forma que es determinen reglamentàriament.
Els empresaris, persones físiques, amb una xifra anual d’ingressos total inferior a 150.000 euros i amb independència del mètode de determinació de la base de tributació al qual s’acullen, de forma excepcional no tenen l’obligació de dipositar, durant l’any 2024, els comptes anuals de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2023.
Els empresaris, persones físiques, per als exercicis en els quals s’hagin acollit al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i sempre que la seva xifra anual d’ingressos total sigui inferior a 150.000 euros, resten exclosos, a partir de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2024, de l’obligació de dipositar els comptes anuals.
A l’efecte del control administratiu dels supòsits d’exclusió del dipòsit de comptes establerts en l’apartat 3, l’Administració tributària reporta prop del Registre del Dipòsit de Comptes –a la finalització del període voluntari de declaració de l’IRPF– els obligats tributaris acollits al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques per a aquell exercici i que hagin presentat la corresponent declaració de l’impost en què s’informa d’una xifra anual d’ingressos total de les activitats econòmiques inferior a 150.000 euros.”
Disposició final tretzena
Es modifiquen els articles següents de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte:
L’article 52, amb l’addició d’una nova lletra c a l’apartat 1, amb la redacció següent:
“[…]
Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, són obligats tributaris de l’impost l’Administració general, els comuns, els quarts i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per als quals es duen a terme les operacions subjectes a gravamen i que no actuïn com a empresaris o professionals, quan els empresaris o els professionals que efectuen els lliuraments de béns o presten els serveis subjectes a l’impost no estan establerts en l’àmbit territorial de l’impost.
Tanmateix, no tindran la consideració d’obligats tributaris en aquestes operacions les entitats parapúbliques i les societats de capital amb participació pública.”
L’article 64, amb l’addició d’un nou apartat 3 a l’article 64, amb la redacció següent:
“[…]
“3. No poden ser objecte de deducció, en cap proporció, les quotes suportades per les entitats que no actuïn com a empresaris o professionals i que tinguin la consideració d’obligats tributaris en aplicació de l’apartat 1.c de l’article 52.”
S’addiciona l’article 72 bis, amb la redacció següent:
“[…]
Article 72 bis. Devolucions a importadors que no actuen com a empresaris o professionals
El reemborsament de l’impost general indirecte indegudament abonat en declaracions duaneres s’ha de fer en les mateixes condicions i modalitats que el reemborsament dels drets de duana, sempre que l’obligat tributari no hagi actuat en aquella operació com a empresari o professional a efectes d’aquest impost.
[…].’”
L’article 78, que queda redactat de la manera següent:
“Article 78. Liquidació de l’impost
Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïbles.
En el cas de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i el fedatari públic ha de complir les obligacions previstes a l’article 80. Si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant un contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui igual o superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.
En el cas que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen els apartats anteriors.
En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat, cas en què les declaracions es fan els mesos de juliol i gener.
Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, en el cas de les entitats que no actuïn com a empresaris o professionals i que tinguin la consideració d’obligats tributaris en aplicació de l’apartat 1.c de l’article 52, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
Igualment, els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’administració tributària.
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.
L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixin reglamentàriament.
En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.
Reglamentàriament es determinen les garanties i els procediments que resultin procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.”
Disposició final catorzena
Es modifiquen els articles següents de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, de la manera següent:
L’apartat 3 de l’article 148, que queda redactat de la manera següent:
“Article 148. Expedient previ i inscripció
[…]
La inscripció de la unió al Registre té lloc un cop transcorregut el termini de sis mesos d’ençà del moment en què es promou l’expedient previ. No obstant això, la unió estable pren efectes entre els membres de la parella des del moment en què es promou l’expedient previ.
La unió estable de parella s’acredita mitjançant la inscripció al Registre d’unions estables de parella del Registre Civil.”
L’article 153, que queda redactat de la manera següent:
“Article 153. Causes i formalització
La unió estable de parella s’extingeix per les causes següents:
Per comú acord dels convivents.
Per voluntat unilateral d’un dels convivents, notificada fefaentment a l’altre.
Per mort o declaració de mort d’un dels convivents.
Per matrimoni dels membres de la unió entre ells.
En cas que els convivents decideixin de mutu acord posar fi a la seva relació, han d’instar la cancel·lació de la inscripció de la unió al Registre d’unions estables de parella aportant l’acord d’extinció formalitzat fefaentment.
Si un dels convivents decideix posar fi a la unió estable de parella per voluntat unilateral, ha de notificar-ho fefaentment a l’altre i instar simultàniament la cancel·lació de la inscripció en el Registre d’unions estables de parella trametent una còpia de la notificació.
El matrimoni dels membres de la unió entre ells comporta d’ofici la cancel·lació al Registre d’unions estables de parella.
L’extinció de la unió en vida dels convivents produeix efectes entre ambdós des de la data en què s’acorda o des de la notificació de la voluntat unilateral feta per un d’ells a l’altre. Respecte de terceres persones, produeix efectes des de la data de la cancel·lació registral de la inscripció.
En cas d’extinció de la unió estable de parella per causa de defunció o declaració de mort d’un dels membres, el sobrevivent ha de trametre un certificat de la defunció o de la declaració de mort al Registre d’unions estables de parella. També ho pot fer qualsevol altra persona interessada.”
S’addiciona la disposició transitòria sisena, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició transitòria sisena. Règim aplicable a les unions estables de parella constituïdes després de l’entrada en vigor de la Llei 30/2022
La inscripció registral de les unions estables de parella constituïdes en el període comprès entre l’entrada en vigor de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família i abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2024 s’ha d’efectuar en el període de sis mesos des que es va promoure l’expedient registral.
La inscripció de les unions estables de parella constituïdes en el període referit al paràgraf anterior pren efectes respecte de tercers des del moment en què s’efectua.”
Es modifica la Disposició transitòria setena de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactat de la manera següent:
“Disposició transitòria setena. Règim d’adopció de persones majors d’edat
Per excepció al que estableix l’apartat 2 de l’article 185, durant el termini de cinc anys comptat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es poden adoptar persones majors d’edat que, al moment de la presentació de la demanda d’adopció, tinguin més de vint-i-cinc anys d’edat, sempre que es compleixin la resta de requisits establerts a la disposició referida.
En aquest cas, no serà necessària l’obligació d’escolta dels progenitors prevista en l’article 188.2 d’aquesta Llei i serà suficient la prestació del consentiment per la persona o persones adoptants i per la que hagi de ser adoptada.”
Disposició final quinzena
Les disposicions finals sisena, novena i catorzena que preveuen, respectivament, la modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, la modificació de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, i la modificació de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, tenen la consideració de llei qualificada.
Disposició final setzena
S’addiciona el paràgraf següent a l’apartat 1 de l’article 17, Retribucions del personal i gratificacions dels consellers generals, de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023, amb efectes des del mes de gener del 2023:
“[…]
Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’IPC.
[…]”
Disposició final dissetena
Es modifica l’apartat 4 de l’article 17 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactat de la manera següent:
“Article 17. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació
[…]
En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents:
Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial, en períodes horaris diferents, que pot incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableix el Reglament de sistemes de compensació.
Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que s’han d’efectuar en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei.
Contingència especial: quan l’entorn del lloc dels cossos especials o la seva naturalesa determina que el funcionari que hi pertany, a causa de la prestació del servei, es troba exposat a circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis per a la seva persona. La contingència especial es mesura amb els paràmetres següents: el risc personal a què està sotmès el funcionari en l’exercici habitual de les seves funcions; el port d’arma, que es refereix al possible ús de l’arma per part del funcionari i a la responsabilitat de custodiar-la i manejar-la, i la funció repressora, que concerneix la naturalesa del cos especial que requereix l’aplicació d’una funció repressora enfront del delicte.
Durant el període de formació es merita únicament un 60% del complement específic.”
Es modifica la lletra b) de l’article 77 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactada de la manera següent:
“Article 77. Estructura retributiva
Les retribucions econòmiques es componen dels conceptes següents:
[…]
Complement específic
Retribueix, únicament en els cossos especials, les circumstàncies de treball per torn, les funcions permanents i la contingència especial.
El complement específic té caràcter funcional, únicament es percep quan es desenvolupa efectivament la funció de què es tracta o durant el període en formació. El complement específic no es consolida en l’estructura retributiva quan el funcionari del cos especial canvia a una plaça d’un lloc de treball del Cos General.
[…].”
S’addiciona una disposició addicional novena a la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició addicional novena. Retribució de les funcions permanents dins el complement específic dels funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia
A partir de l’1 de desembre del 2024, els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que van entrar a formar part dels cossos referits desprès de l’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, percebran mensualment l’import de cent cinquanta euros en concepte de retribució de les funcions permanents dins el complement específic. Aquest import s’ha d’incorporar a la taula retributiva corresponent i s’ha d’actualitzar de conformitat amb la disposició final sisena.
Els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que eren membres dels cossos referits abans de la data d’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, continuaran perceben el complement retributiu per l’exercici permanent de les seves funcions, de conformitat amb la normativa vigent abans de la referida data.”
Disposició final divuitena
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:
- Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
- Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996.
- Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública.
- Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.
- Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació.
- Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.
- Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris
- Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000.
- Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública.
- Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000.
- Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.
- Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
- Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
- Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família.
- Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023.
- Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.”
Disposició final dinovena
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte l’article 101 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, modificat en la disposició final cinquena, que entra en vigor l’1 de gener del 2025 i és aplicable a les rendes netes i a la xifra de negoci que s’hagin generat durant l’exercici econòmic anterior.
Casa de la Vall, 1 de febrer del 2024
Carles Ensenyat Reig / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Emmanuel Macron / Bisbe d’Urgell President de la República Francesa / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Quadre resum projecte de pressupost 2024
Govern d’Andorra
Pressupost d’ingressos 2024
Classificació econòmica - Conceptes (euros)
| 1 - Impostos directes | 155.837.325,24 |
|---|---|
| 10 - Sobre la renda | 155.792.591,72 |
| 100 - Impost sobre la renda | 64.513.000,00 |
| 101 - De societats | 81.567.408,00 |
| 103 - Impost sobre la renda no residents | 9.712.183,72 |
| 11 - Sobre el capital | 1.431,65 |
| 111 - Imp.ext.sob.el patrim.pers.físiques | 1.431,65 |
| 12 - Altres impostos directes | 43.301,87 |
| 122 - Altres impostos directes | 43.301,87 |
| 2 - Impostos indirectes | 327.925.955,94 |
| 20 - Sobre trans.patrim.i act.jurid.doc | 3.009.688,44 |
| 200 - Sobre transmissions intervius | 3.009.688,44 |
| 21 - Sobre el consum | 317.267.266,69 |
| 210 - Consum béns | 156.417.340,88 |
| 211 - Consum de serveis | 11.692.758,91 |
| 213 - Impostos especials | 48.002.675,81 |
| 214 - Sobre el tràfic exterior | 101.154.491,09 |
| 22 - Sobre el joc | 2.649.000,81 |
| 220 - Sobre el Joc | 2.649.000,81 |
| 24 - Impost sobre la inversió estrangera | 5.000.000,00 |
| 240 - Impost sobre la inversió estrangera | 5.000.000,00 |
| 3 - Taxes i altres ingressos | 66.996.194,23 |
| 30 - Taxes | 19.432.685,73 |
| 309 - Altres taxes | 21.807,05 |
| 300 - Taxa d’activitats econòmiques | 8.640.954,85 |
| 304 - Taxa marques i patents | 430.914,99 |
| 301 - Taxa de vehicles | 7.217.414,48 |
| 303 - Taxa judicial | 751.705,00 |
| 307 - Taxa sol·licituds de treball | 2.308.636,50 |
| 308 - Taxa Salut animal i seg.alimentària | 61.252,86 |
| 31 - Prestació de serveis | 4.695.603,72 |
| 316 - Inscripcions en registre | 1.732.456,17 |
| 311 - Llicències,permisos i autoritzacions | 921.034,76 |
| 313 - Certificats | 171.883,75 |
| 314 - Carnets escolars | 1.011.964,20 |
| 319 - Altres serveis | 264.266,23 |
| 317 - Inspeccions | 48,58 |
| 312 - Serveis sanitaris | 379.558,61 |
| 310 - Legalització de documents | 71.268,99 |
| 315 - Passaports | 143.122,43 |
| 32 - Venda de béns | 410.192,66 |
| 323 - Fotocòpies i altres prod.reprografia | 7.414,99 |
| 320 - Venda de publicacions pròpies | 15.855,90 |
| 329 - Altres béns | 18.563,73 |
| 321 - Impresos | 329.023,58 |
| 324 - Cartografia i fotografia aèria | 5.432,06 |
| 327 - Productes sanitaris | 33.902,40 |
| 33 - Reintegraments | 1.715.954,17 |
| 331 - De pressupost corrents | 228.948,44 |
| 330 - D’exercicis tancats | 1.487.005,73 |
| 34 - Altres ingressos | 40.741.757,95 |
| 343 - Recàrrecs | 22.455,38 |
| 340 - Sancions | 40.000.000,00 |
| 342 - Danys i imprevistos | 719.302,57 |
| 4 - Transferències corrents | 37.630,75 |
| 48 - De l’exterior | 37.630,75 |
| 489 - Altres transferències corrents | 37.630,75 |
| 5 - Ingressos patrimonials | 35.088.321,06 |
| 53 - Produc.de distribució de resultats | 28.045.752,47 |
| 530 - Distribució de resultats | 28.045.752,47 |
| 54 - Rendes d’immobles | 6.770.971,14 |
| 541 - Lloguers | 39.744,58 |
| 544 - ALTRES INGRESSOS PATRIMONIALS | 6.731.226,56 |
| 55 - Resultat d’operacions comercials | 271.597,45 |
| 550 - Resultat d’operacions comercials | 271.597,45 |
| 6 - Venda d’inversions reals | 15.000,00 |
| 64 - Material de transport | 15.000,00 |
| 640 - Vehicles | 15.000,00 |
| 8 - Actius financers | 40.364.460,27 |
| 87 - Romanents de tresoreria | 40.050.000,00 |
| 870 - Romanent de tresoreria | 40.050.000,00 |
| 83 - Reinteg.préstecs concedits fora SP | 3.959,72 |
| 831 - Préstecs a mig i llarg termini | 3.959,72 |
| 84 - Devol.dipòsits i fiances constituïts | 310.500,55 |
| 841 - Devolució de fiances | 301.867,19 |
| 840 - Devolució de dipòsits | 8.633,36 |
| 9 - Passius financers | 22.156.643,19 |
| 92 - Préstecs rebuts de l’exterior | 22.156.643,19 |
| 920 - Préstecs c/t entitats privades | 22.156.643,19 |
| Total | 648.421.530,68 |
Pressupost del sector públic 2024
Classificació econòmica
Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS
Pressupost de despeses
| Pluriennals | ||
|---|---|---|
| 1 Despeses de personal | 7.813.253,00 | 0,00 |
| 100 Remuneracions bàsiques, alts càrrecs | 133.518,00 | 0,00 |
| 110 Remuneracions bàsiques, personal fix | 6.508.332,00 | 0,00 |
| 130 Remuneracions bàsiques, personal eventual | 59.581,00 | 0,00 |
| 160 Quotes seguretat social | 1.041.822,00 | 0,00 |
| 163 Despeses socials del personal | 70.000,00 | 0,00 |
| 2 Consum de béns corrents i serveis | 3.633.747,00 | 400.000,00 |
| 202 Lloguer d’edificis i altres construccions | 428.004,00 | 0,00 |
| 206 Lloguer d’equipaments per informàtica | 138.986,00 | 0,00 |
| 209 Lloguer d’altre immobilitzat material | 19.651,00 | 0,00 |
| 210 Reparació i conservació de terrenys i béns naturals | 1.701,00 | 0,00 |
| 212 Reparació i conservació d’edificis i altres construccions | 5.627,00 | 0,00 |
| 213 Reparació i conservació de maquinària, instal·lacions i equipaments | 103.568,00 | 0,00 |
| 214 Reparació i conservació de material de transport | 5.835,00 | 0,00 |
| 215 Reparació i conservació de mobiliari i efectes | 9.502,00 | 0,00 |
| 216 Reparació i conservació d’equipaments informàtics | 1.654.032,00 | 400.000,00 |
| 220 Material d’oficina | 75.803,00 | 0,00 |
| 221 Subministraments | 115.786,00 | 0,00 |
| 222 Comunicacions | 52.330,00 | 0,00 |
| 223 Transport | 40.864,00 | 0,00 |
| 224 Assegurances | 4.394,00 | 0,00 |
| 225 Tributs | 834,00 | 0,00 |
| 226 Altres serveis | 217.175,00 | 0,00 |
| 227 Treballs realitzats per altres empreses | 741.205,00 | 0,00 |
| 229 Imprevistos o insuficiències | 11.100,00 | 0,00 |
| 230 Reemborsaments de dietes | 7.350,00 | 0,00 |
| 3 Despeses financeres | 0,00 | 0,00 |
| 320 Prestacions de serveis bancaris | 0,00 | 0,00 |
| 4 Transferències corrents | 378.700.311,00 | 0,00 |
| 421 Per prestacions de branca general | 200.561.755,00 | 0,00 |
| 423 Per prestacions de branca jubilació | 178.121.256,00 | 0,00 |
| 482 Transferències a famílies i institucions sense fi de lucre | 17.300,00 | 0,00 |
| 6 Inversions reals | 2.089.256,00 | 640.000,00 |
| 603 Maquinària, instal·lacions i equipament | 188.000,00 | 0,00 |
| 605 Mobiliari i estris (noves) | 42.300,00 | 0,00 |
| 615 Mobiliari i estris (reposició) | 9.000,00 | 0,00 |
| 616 Equipaments per a processos d’informació | 305.229,00 | 0,00 |
| 640 Immobilitzat immaterial | 1.544.727,00 | 640.000,00 |
| 7 Transferències de capital | 17.835.122,00 | 0,00 |
| 711 Transferències de capital S.P. | 17.835.122,00 | 0,00 |
| 8 Actius financers | 3.136.612,00 | 0,00 |
| 831 Préstecs i bestretes a mig i llarg termini fora SP | 3.136.612,00 | 0,00 |
| Total | 413.208.301,00 | 1.040.000,00 |
Pressupost d’ingressos
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.