LegalizeLlei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de maig del 2025 ha aprovat la següent:
Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana
Exposició de motius
Des de l’any 1996, Andorra disposa d’una legislació duanera que regula els intercanvis de mercaderies entre el Principat d’Andorra i la resta de països. Després de signar l’Acord d’unió duanera entre Andorra i la Comunitat Europea, del 28 de juny de 1990, el Principat es va comprometre a aplicar la política comercial comunitària i a harmonitzar tant els conceptes jurídics com els tractaments i els procediments de despatx de mercaderies, transposant la normativa europea, per tal de garantir el bon funcionament de l’Acord duaner.
Tenint en compte que la legislació europea ha estat modificada i la voluntat d’Andorra de desenvolupar nous règims duaners, com són les zones franques, esdevé necessari transposar la legislació vigent a la Unió Europea en l’àmbit duaner i, en particular, el Reglament (UE) 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 9 d’octubre del 2013, pel qual s’estableix el Codi duaner de la Unió Europea. Aquest Reglament, que modifica la normativa duanera anterior, fixa procediments generals que són aplicables a la circulació de les mercaderies i que estan més adaptats als models comercials i a les eines de comunicació actuals, i integra més facilitacions i més simplificacions en les gestions per als operadors. La legislació duanera vigent fins ara al Principat d’Andorra estava basada en un reglament anterior, i amb la finalitat d’harmonitzar els procediments i adaptar-se als estàndards europeus escau aprovar un nou Codi de Duana en el mateix sentit que el Codi duaner de la Unió Europea.
Aquesta Llei està estructurada en 296 articles, que deroguen les disposicions de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana, excepte els articles 1 a 14 i els articles 93 bis al 93 undecies, i els articles 1 i 2 de la Llei de taxes sobre el consum, del 30 de desembre de 1985. Aquests 296 articles es divideixen en nou títols i inclouen:
- Disposicions generals, definicions, els operadors de l’àmbit duaner i les seves prerrogatives: s’estableix l’àmbit aplicació i els principis generals, així com el dret a fer-se representar davant de la Duana o el dret d’obtenir l’estatut d’operador econòmic autoritzat, i el dret de beneficiar-se de simplificacions per als operadors respectuosos de les regles i que acrediten complir els requisits necessaris previstos en aquesta Llei.
- Els elements que han de servir de base per determinar els drets d’importació o d’exportació, si escau, i els elements essencials com són la tarifa duanera, la classificació tarifària de les mercaderies, l’origen i el valor a la Duana: aquests aspectes són essencials a l’hora de gravar o no les mercaderies que s’importen o, si escau, les mercaderies que s’exporten. Per aquest motiu es desenvolupen en aquesta Llei els factors segons els quals s’apliquen els drets a la importació o a l’exportació.
- El deute duaner, la regulació de les garanties i els elements de recaptació, reembossament i devolució, així com l’extinció del deute duaner: aquesta Llei també regula aspectes com la determinació del lloc on neix el deute duaner i les persones responsables d’aquest deute duaner, així com la possibilitat de cobrir aquests deutes mitjançant la presentació de garanties, permetent l’establiment de garanties úniques o de garanties globals d’imports reduïts tenint en compte la situació dels operadors concernits i un equilibri entre els interessos de l’Estat i els interessos dels operadors.
- La introducció de les mercaderies en el territori duaner i els procediments normals o simplificats per declarar les mercaderies: la Llei regula les formalitats i els procediments que cal seguir des del moment que les mercaderies són introduïdes en el territori duaner fins que s’assigna una destinació final. També s’estableixen les prerrogatives de control de les autoritats duaneres.
- Disposicions relatives a l’estatut duaner de les mercaderies, la posada en lliure disposició i la posada en lliure pràctica de les mercaderies: es regula com es determina l’estatut duaner de les mercaderies i la seva pèrdua, de la mateixa manera que es determina en quines circumstàncies aquest estatut no canvia malgrat que les mercaderies puguin sortir temporalment del territori duaner.
- Els règims particulars de trànsit, dipòsit, utilització o transformació de les mercaderies: s’estableixen les regles comunes per a tots els règims particulars, i aquestes normes es complementen amb disposicions específiques aplicables a cada règim particular en funció de les necessitats dels operadors.
- Disposicions que regulen la sortida de les mercaderies del territori duaner: tenint en compte que les exportacions de mercaderies del territori duaner també han de definir-se i establir-se prèviament, aquestes disposicions determinen els procediments i les modalitats que s’han de seguir per dur a terme les operacions d’exportacions.
- El contenciós duaner: l’incompliment de les disposicions i de les obligacions duaneres ha de comportar l’aplicació d’un règim sancionador; per aquest motiu s’estableix en aquesta Llei el règim sancionador corresponent.
Com ja s’ha esmentat anteriorment, aquesta Llei correspon a la incorporació en l’ordenament jurídic andorrà del Reglament (UE) 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 9 d’octubre del 2013, pel qual s’estableix el Codi duaner de la Unió Europea, i amb la finalitat de facilitar l’harmonització i l’equivalència amb la norma europea s’ha mantingut la mateixa estructura i ordre que la norma europea per a les disposicions que vinculen Andorra amb la Unió Europea.
Finalment, cal precisar que aquestes disposicions generals s’han de desenvolupar reglamentàriament. Per aquest motiu, s’estableix que aquesta Llei entri en vigor a comptar del primer dia del mes següent als tres mesos posteriors a la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, per permetre així el desplegament normatiu necessari perquè pugui ser aplicable.
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Àmbit d’aplicació de la legislació duanera, missió de les duanes i definicions
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
Aquesta Llei estableix el Codi de Duana del Principat d’Andorra (en endavant, “Codi”) i conté les disposicions i els procediments generals aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra o que en surten.
Sense perjudici del dret i dels convenis internacionals i de la normativa del Principat d’Andorra aplicable a altres àmbits, el Codi s’aplica de manera uniforme a tot el territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 2. Delegació de poders
S’atorga al Govern els poders per desenvolupar reglamentàriament les disposicions de la legislació duanera i les seves simplificacions relatives a la declaració a la duana i a la prova de l’estatut duaner sempre que això no afecti l’aplicació adequada de les mesures fiscals en joc, aplicables al comerç de mercaderies.
Article 3. Missió de les autoritats duaneres
Les autoritats duaneres són responsables de supervisar el comerç internacional del Principat d’Andorra i han de contribuir a un comerç just i obert, a l’aplicació dels aspectes externs del mercat interior i a l’execució de la política comercial i de les restants polítiques relacionades amb el comerç, així com a la seguretat global de la cadena de subministraments. Les autoritats duaneres han d’adoptar mesures destinades, en particular, a:
Protegir els interessos financers del Principat d’Andorra.
Protegir el Principat d’Andorra del comerç deslleial i il·legal, i donar suport al mateix temps a les activitats comercials legítimes.
Garantir la seguretat i protecció del Principat d’Andorra i dels seus residents i la protecció del medi ambient, i actuar, quan escaigui, en cooperació estreta amb altres autoritats.
Mantenir un equilibri adequat entre els controls duaners i la facilitació del comerç legítim.
Article 4. Territori duaner
El territori duaner del Principat d’Andorra comprèn el territori nacional, incloent-hi les aigües interiors i l’espai aeri.
Article 5. Definicions
Als efectes d’aquest Codi, s’entén per:
Autoritats duaneres: les administracions de duanes del Principat d’Andorra competents per aplicar la legislació duanera, així com qualsevol altra autoritat que estigui facultada de conformitat amb el dret nacional per posar en pràctica determinades disposicions d’aquestes normes.
Legislació duanera: el cos legal integrat pels elements següents:
El Codi i les disposicions que el desenvolupen.
L’aranzel duaner.
La legislació relativa a l’establiment del règim de franquícies duaneres.
Els acords internacionals que continguin disposicions duaneres aplicables al Principat d’Andorra.
Controls duaners: els actes específics duts a terme per les autoritats duaneres per garantir el compliment de la legislació duanera i les altres disposicions sobre entrada, sortida, trànsit, circulació, emmagatzematge i destinació particular de les mercaderies que circulin entre el territori duaner del Principat d’Andorra i altres països o territoris situats fora d’aquest, com també sobre la presència i la circulació al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies no posades en lliure disposició i de mercaderies incloses en el règim de destinació particular.
Persona: tota persona física o jurídica, així com qualsevol associació de persones que no sigui una persona jurídica però la capacitat de la qual per efectuar actes jurídics estigui reconeguda pel dret nacional.
Operador econòmic: una persona que, en l’exercici de la seva activitat professional, intervingui en activitats a les quals s’apliqui la legislació duanera.
Representant duaner: tota persona nomenada per una altra persona per executar els actes i les formalitats necessaris en virtut de la legislació duanera en les seves relacions amb les autoritats duaneres.
Risc: la probabilitat que es produeixi un fet i el seu impacte en relació amb l’entrada, la sortida, el trànsit, la circulació o la destinació particular de les mercaderies que circulin entre el territori duaner del Principat d’Andorra i altres països o territoris situats fora d’aquest, o amb la presència al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies no posades en lliure disposició, que:
Impedeixi l’aplicació correcta de disposicions nacionals.
Comprometi els interessos financers del Principat d’Andorra.
Constitueixi una amenaça per a la seguretat i la protecció del Principat d’Andorra i dels seus residents, per a la salut pública, per a la sanitat animal o la fitosanitat, per al medi ambient o per als consumidors.
Formalitats duaneres: totes les operacions que hagin de ser efectuades per les persones i per les autoritats duaneres per complir la legislació duanera.
Declaració sumària d’entrada: l’acte pel qual una persona informa les autoritats duaneres, en la forma i la manera establertes, i dins un termini concret, que determinades mercaderies entraran al territori duaner del Principat d’Andorra.
Declaració sumària de sortida: l’acte pel qual una persona informa les autoritats duaneres, en la forma i la manera establertes, i dins un termini concret, que determinades mercaderies sortiran del territori duaner del Principat d’Andorra.
Declaració de dipòsit temporal: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, que les mercaderies estan en dipòsit temporal.
Declaració a la duana: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, la voluntat d’incloure les mercaderies en un determinat règim duaner, amb esment, si escau, de les disposicions particulars que s’hagin d’aplicar.
Declaració de reexportació: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, la voluntat de treure del territori duaner del Principat d’Andorra mercaderies no posades en lliure disposició, a excepció de les que es trobin en règim de zona franca o en dipòsit temporal.
Notificació de reexportació: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, la voluntat de treure del territori duaner del Principat d’Andorra mercaderies no posades en lliure disposició en règim de zona franca o en dipòsit temporal.
Declarant: la persona que presenta una declaració a la duana, una declaració de dipòsit temporal, una declaració sumària d’entrada, una declaració sumària de sortida, una declaració de reexportació o una notificació de reexportació en nom propi, o la persona en el nom de la qual es presenta aquesta declaració o aquesta notificació.
Règim duaner: qualsevol dels règims en els quals es puguin incloure les mercaderies de conformitat amb el Codi; a saber:
Posada en lliure disposició.
Règims especials.
Exportació.
Dipòsit temporal: la situació en la qual mercaderies no posades en lliure disposició s’emmagatzemen temporalment sota vigilància duanera en el període entre la seva presentació a la Duana i la seva inclusió en un règim duaner o la seva reexportació.
Deute duaner: l’obligació d’una persona de pagar l’import dels drets d’importació o d’exportació aplicables a mercaderies específiques de conformitat amb la legislació duanera vigent.
Deutor: tota persona responsable d’un deute duaner.
Drets d’importació: els drets de duana que s’han de pagar per la importació de mercaderies.
Drets d’exportació: els drets de duana que s’han de pagar per l’exportació de mercaderies.
Estatut duaner: l’estatut d’una mercaderia com a mercaderia en lliure disposició o com a mercaderia no posada en lliure disposició.
Mercaderies en lliure pràctica: les mercaderies dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat (anomenat d’ara endavant “SH”), que responen a les definicions dels articles 3 i 4 de l’Acord Comunitat Europea - Andorra; és a dir:
Importades de països tercers i per a les quals s’han complert les formalitats per a la importació, incloses les eventuals mesures de política comercial de conformitat amb les disposicions de l’article 7 de l’Acord Comunitat Europea - Andorra, i s’han abonat els drets de duana i les taxes d’efecte equivalent previstos per a la importació, i que no han gaudit d’una restitució total o parcial d’aquests drets o d’aquestes taxes; o
Produïdes al Principat d’Andorra o a la Unió Europea, incloses les que han estat obtingudes, totalment o parcialment, a partir de productes de procedència de països tercers que es troben en lliure pràctica en el sentit del paràgraf anterior.
Mercaderies en lliure disposició:
Les mercaderies dels capítols 1 a 24 de l’SH:
- Importades, per a les quals les formalitats d’importació han estat acomplertes i la taxa sobre el consum exigible ha estat cobrada, sense haver-se beneficiat d’una restitució total o parcial de la dita taxa.
- Produïdes al Principat d’Andorra, incloses les que han estat obtingudes totalment o parcialment a partir de productes importats en lliure disposició.
Les mercaderies dels capítols 25 a 97 de l’SH en lliure pràctica en el sentit de l’apartat 23 anterior.
Posada en lliure disposició: l’operació mitjançant la qual s’atorga a una mercaderia l’estatut de mercaderia en lliure disposició definit en l’apartat 24 anterior.
Mercaderies no posades en lliure disposició: les mercaderies no recollides en el punt 24 o que hagin perdut el seu estatut duaner de mercaderies en lliure disposició.
Gestió de riscos: la detecció sistemàtica dels riscos, també mitjançant controls aleatoris, i l’aplicació de totes les mesures que siguin necessàries per reduir l’exposició a aquests riscos.
Dret a disposar de les mercaderies: l’acte pel qual les autoritats duaneres posen les mercaderies a la disposició de les finalitats concretes del règim duaner en el qual s’hagin inclòs.
Vigilància duanera: les tasques exercides generalment per les autoritats duaneres per garantir el compliment de la legislació duanera i, si escau, d’altres disposicions aplicables a les mercaderies subjectes a aquestes tasques.
Devolució: el reemborsament d’un import de drets a la importació o a l’exportació que ha estat pagat.
Condonació: la dispensa de l’obligació de pagar un import pendent de drets a la importació o a l’exportació.
Productes transformats: els productes resultants de les operacions de transformació en el marc dels règims de transformació.
Persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra:
En el cas de les persones físiques, qualsevol persona que tingui la residència habitual al territori duaner del Principat d’Andorra.
En el cas de les persones jurídiques i de les associacions de persones, qualsevol persona que tingui el domicili social, la seu o un establiment comercial permanent al territori duaner del Principat d’Andorra.
Establiment comercial permanent: un centre d’activitats fix en el qual es troben disponibles permanentment els recursos humans i tècnics necessaris, i a través del qual es duen a terme, en part o íntegrament, les operacions duaneres d’una persona.
Presentació a la duana: la notificació a les autoritats duaneres de l’arribada de les mercaderies a la Duana o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats, i de la seva disponibilitat per als controls duaners.
Titular de les mercaderies: la persona que posseeix la propietat de les mercaderies o un dret similar de disposició d’aquestes mercaderies o que en tingui el control físic.
Titular del règim:
La persona que presenti la declaració a la duana o pel compte de la qual es presenti la declaració; o
La persona a la qual s’hagin cedit els drets i les obligacions en el marc d’un règim duaner.
Mesures de política comercial: les mesures no aranzelàries que s’estableixin en l’àmbit de la política comercial nacional o de la Unió Europea en forma de disposicions de la Unió per regular el comerç internacional de mercaderies i que són aplicables a Andorra de conformitat amb les disposicions de l’article 7 de l’Acord Comunitat Europea - Andorra.
Operacions de transformació: qualsevol de les següents:
La manipulació de mercaderies, inclosos el muntatge o l’acoblament o la incorporació a altres mercaderies.
La transformació de mercaderies.
La destrucció de mercaderies.
La reparació de mercaderies, incloses la restauració i la posada al punt.
L’ús de mercaderies que no formin part del producte transformat però que en permetin o en facilitin la producció, fins i tot encara que es consumeixin totalment o parcialment en el procés (ajudes a la producció).
Coeficient de rendiment: la quantitat o el percentatge de productes transformats que s’obtinguin de la transformació d’una determinada quantitat de mercaderies incloses en un règim de transformació.
Decisió: tot acte de les autoritats duaneres relatiu a la legislació duanera mitjançant el qual es pronuncien sobre un cas concret i que comporta efectes jurídics per a l’interessat.
Transportista:
En el context de l’entrada, la persona que introdueix les mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra o que assumeix la responsabilitat del transport d’aquestes mercaderies en aquest territori. No obstant això:
En el cas del transport combinat, s’entén per transportista la persona que opera amb un mitjà de transport que, després d’entrar al territori duaner del Principat d’Andorra, circula per ell mateix com a mitjà de transport actiu.
ii) En el cas del trànsit aeri, quan hi hagi un acord d’ús compartit, s’entén per transportista la persona que subscriu un contracte i expedeix un coneixement aeri per a la introducció real de les mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra.
En el context de la sortida, la persona que treu les mercaderies o assumeix la responsabilitat de transportar-les fora del territori duaner del Principat d’Andorra. No obstant això:
En el cas del transport combinat, quan el mitjà de transport actiu que abandona el territori duaner del Principat d’Andorra s’utilitza únicament per transportar un altre mitjà de transport, el qual, després de l’arribada del mitjà de transport actiu a la seva destinació, circula per ell mateix com a mitjà de transport actiu, s’entén per transportista la persona que opera amb un mitjà de transport que, una vegada que el mitjà de transport ha abandonat el territori duaner del Principat d’Andorra i ha arribat a la seva destinació, circula per ell mateix.
ii) En el cas del trànsit aeri, quan hi ha un acord d’ús compartit, s’entén per transportista la persona que subscriu un contracte i expedeix un coneixement aeri per al transport real de les mercaderies fora del territori duaner del Principat d’Andorra.
Comissió de compra: l’import pagat per un importador a un agent per representar-lo en la compra de les mercaderies objecte de valoració.
Capítol segon. Drets i obligacions de les persones en el marc de la legislació duanera
Secció primera. Subministrament d’informació
Article 6. Sistemes d’intercanvi i emmagatzematge d’informació i requisits comuns en matèria de dades
Tot intercanvi d’informació, com declaracions, sol·licituds o decisions entre les autoritats duaneres i entre aquestes últimes i els operadors econòmics, i l’emmagatzematge d’aquesta informació necessari d’acord amb la legislació duanera s’han d’efectuar mitjançant tècniques de tractament electrònic de dades.
Es determinen requisits comuns en matèria de dades a l’efecte de l’intercanvi i l’emmagatzematge de la informació a què es refereix l’apartat 1.
Es poden utilitzar mitjans d’intercanvi i emmagatzematge d’informació diferents de les tècniques esmentades en l’apartat 1, en els casos següents:
Amb caràcter permanent, en cas que sigui justificat degudament pel tipus de trànsit, o quan no sigui adequat utilitzar tècniques de tractament electrònic de dades respecte de les formalitats duaneres de què es tracti.
Amb caràcter temporal, en cas que fallin temporalment els sistemes informàtics de les autoritats duaneres o dels operadors econòmics.
Com a excepció al que disposa l’apartat 1, el Govern pot adoptar en casos excepcionals decisions per les quals s’autoritzi a utilitzar mitjans d’intercanvi i emmagatzematge d’informació diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.
La decisió relativa a l’excepció ha d’estar justificada per la situació específica i es concedeix l’excepció per un període de temps limitat. L’excepció es reexamina periòdicament i pot ser prorrogada per nous períodes de temps. Es revoca quan deixi d’estar justificada.
L’excepció no ha d’afectar l’intercanvi d’informació, ni l’emmagatzematge d’informació a l’efecte de l’aplicació de la legislació duanera.
Article 7. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Els requisits comuns en matèria de dades a què es refereix l’article 6, apartat 2, tenint en compte la necessitat de dur a terme les formalitats duaneres previstes per la legislació duanera, així com el caràcter i la finalitat de l’intercanvi i l’emmagatzematge d’informació als quals es refereix l’article 6, apartat 1.
Els casos específics en els quals es poden utilitzar mitjans d’intercanvi i emmagatzematge d’informació diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades, de conformitat amb l’article 6, apartat 3, lletra a.
El tipus d’informació i les dades que s’han de consignar en els registres als quals es refereixen els articles 148, apartat 4, i 214, apartat 1.
Article 8. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar reglamentàriament:
Quan calgui, el format i els codis dels requisits comuns en matèria de dades esmentats en l’article 6, apartat 2.
Les normes de procediment relatives a l’intercanvi i l’emmagatzematge d’informació per mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades a què es refereix l’article 6, apartat 3.
Les excepcions a què es refereix l’article 6, apartat 4.
Article 9. Registre
Els operadors econòmics establerts al territori duaner del Principat d’Andorra han de tenir un número de registre tributari (NRT).
Quan vulguin dur a terme operacions de trànsit de la Unió Europea en qualitat de principal obligat de l’operació, també han de registrar-se davant les autoritats duaneres.
En casos específics, els operadors econòmics que no estiguin establerts al territori duaner del Principat d’Andorra:
- Han de sol·licitar un NRT si presenten declaracions o sol·liciten una decisió davant de les autoritats duaneres i es tracta de persones jurídiques.
- Han de sol·licitar un número d’identificació administrativa (NIA) si presenten declaracions o sol·liciten una decisió davant de les autoritats duaneres i es tracta de persones físiques.
En casos específics, les autoritats duaneres invaliden el registre.
Article 10. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Els casos esmentats en l’article 9, apartat 1, en els quals s’exigeixi registrar-se davant les autoritats duaneres als operadors econòmics establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.
Els casos esmentats en l’article 9, apartat 2, en els quals s’exigeixi obtenir un NRT o un NIA.
Els casos esmentats en l’article 9, apartat 3, en els quals les autoritats duaneres invalidin un registre.
Article 11. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar reglamentàriament l’autoritat duanera responsable del registre a què es refereix l’article 9.
Article 12. Comunicació d’informació i protecció de dades
Tota informació obtinguda per les autoritats duaneres en l’acompliment de les seves funcions que sigui confidencial per naturalesa o que s’hagi facilitat amb aquest caràcter està protegida pel deure de secret professional. Sense perjudici del que disposa l’article 47, apartat 2, les autoritats competents no poden difondre aquesta informació sense el consentiment exprés de la persona o l’autoritat que l’hagi facilitada.
Aquesta informació, no obstant això, es pot difondre sense aquest consentiment quan les autoritats duaneres estiguin obligades o autoritzades a fer-ho així en el marc d’un procediment judicial o en virtut de les disposicions vigents, especialment en matèria de protecció de dades.
La informació confidencial de l’apartat 1 es pot comunicar a les autoritats duaneres i altres autoritats competents de països o territoris situats fora del territori duaner del Principat d’Andorra a l’efecte de la cooperació duanera amb aquests països o territoris en el marc d’un acord internacional o de la legislació aplicable en l’àmbit de la política comercial.
Tota difusió o comunicació de la informació a què es refereixen els apartats 1 i 2 ha de garantir un nivell adequat de protecció de dades amb ple respecte de les disposicions vigents en matèria de protecció de dades.
Article 13. Intercanvi d’informació complementària entre les autoritats duaneres i els operadors econòmics
En particular, a l’efecte de la cooperació mútua en la detecció i la prevenció de riscos, les autoritats duaneres i els operadors econòmics es poden intercanviar qualsevol informació que no estigui exigida expressament en la legislació duanera. Aquest intercanvi pot tenir lloc en el marc d’un acord escrit i incloure l’accés de les autoritats duaneres als sistemes informàtics de l’operador econòmic.
Tota informació que faciliti una part a l’altra en el marc de la cooperació prevista en l’apartat 1 es considera de caràcter confidencial, llevat que ambdós parts acordin el contrari.
Article 14. Subministrament d’informació per les autoritats duaneres
Qualsevol persona interessada pot sol·licitar a les autoritats duaneres informació relativa a l’aplicació de la legislació duanera. Aquesta sol·licitud es pot refusar si no es relaciona amb una activitat que es prevegi dur a terme en l’àmbit del comerç internacional de mercaderies.
Les autoritats duaneres han de mantenir un diàleg regular amb els operadors econòmics i amb altres autoritats que intervinguin en el comerç internacional de mercaderies. Així mateix, han de promoure la transparència necessària divulgant sense restriccions, i sempre que sigui factible, sense despeses i a través d’Internet, la legislació duanera, les resolucions administratives generals i els formularis de sol·licitud.
Article 15. Subministrament d’informació a les autoritats duaneres
A requeriment de les autoritats duaneres i dins el termini fixat, tota persona que intervingui directament o indirectament en la realització de les formalitats duaneres o en els controls duaners ha de facilitar a aquestes autoritats tota la informació i la documentació exigides, en una forma adequada, i tota l’assistència que sigui necessària per efectuar aquests controls o formalitats.
Tota persona que presenti a les autoritats duaneres una declaració a la duana, una declaració de dipòsit temporal, una declaració sumària d’entrada, una declaració sumària de sortida, una declaració de reexportació o una notificació de reexportació, o una sol·licitud d’autorització o de qualsevol altra decisió, és responsable del següent:
L’exactitud i la integritat de la informació que contingui la declaració, notificació o sol·licitud.
L’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents justificatius de la declaració, notificació o sol·licitud.
Si escau, el compliment de totes les obligacions derivades del règim duaner en el qual s’incloguin les mercaderies o de la realització de les operacions que s’hagin autoritzat.
El que disposa el paràgraf primer s’aplica també al subministrament de qualsevol informació en qualsevol altra forma exigida per les autoritats duaneres o comunicada a aquestes autoritats.
En cas que sigui el representant duaner de la persona interessada, segons l’article 18, qui presenti la declaració o notificació o sol·licitud, o faciliti la informació, aquest representant duaner també queda subjecte a la responsabilitat establerta en el paràgraf primer d’aquest apartat.
Article 16. Sistemes electrònics
El Principat d’Andorra ha de cooperar amb altres estats, i en particular amb la Unió Europea, en el desenvolupament, el manteniment i la utilització de sistemes electrònics per a l’intercanvi d’informació entre autoritats duaneres i l’emmagatzematge d’aquesta informació, d’acord amb el que disposa aquest Codi.
Quan s’hagi concedit una excepció, de conformitat amb l’article 6, apartat 4, la Duana no està obligada a desenvolupar, mantenir i utilitzar els sistemes electrònics esmentats en l’apartat 1 en l’àmbit d’aplicació d’aquesta excepció.
Article 17. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar reglamentàriament les disposicions tècniques per al desenvolupament, el manteniment i la utilització dels sistemes electrònics a què es refereix l’article 16, apartat 1.
Secció segona. Representació duanera
Article 18. Representant duaner
Tota persona pot nomenar un representant duaner.
Aquesta representació pot ser directa, i en aquest cas el representant duaner actua en nom i per compte d’una altra persona, o indirecta, i en aquest cas actua en el seu propi nom però per compte d’una altra persona. En el cas de la representació indirecta, el representant ha de ser un agent de duanes establert al Principat d’Andorra.
Els representants duaners han d’estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.
Llevat que es disposi el contrari, els representants duaners estan dispensats d’aquest requisit quan actuïn per compte de persones que no tinguin l’obligació d’estar establertes al territori duaner del Principat d’Andorra. Aquesta concessió d’avantatges es basa en el principi de reciprocitat.
Article 19. Poder de representació
En la seva relació amb les autoritats duaneres, el representant duaner ha de declarar que està actuant per compte de la persona representada i ha d’indicar si la representació és directa o indirecta.
Qui ometi declarar que està actuant com a representant duaner o declari que està actuant en aquesta condició sense posseir un poder de representació per a això, es considera que actua en el seu propi nom i per compte propi.
Les autoritats duaneres poden exigir a qualsevol persona que declari que està actuant com a representant duaner la presentació de la prova del poder de representació que li hagi atorgat la persona representada.
En casos específics, les autoritats duaneres no exigeixen la presentació d’aquesta prova.
Les autoritats duaneres no exigeixen a la persona que actuï com a representant duaner, i que efectua amb caràcter habitual actes i formalitats, que presenti en cada ocasió la prova del poder de representació, sempre que aquesta persona estigui en condicions de presentar aquesta prova i a petició de les autoritats duaneres.
Article 20. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Els casos en què no s’aplica la dispensa prevista en l’article 18, apartat 2, segon paràgraf.
Els casos en els quals les autoritats duaneres no exigeixen la prova del poder de representació prevista en l’article 19, apartat 2, primer paràgraf.
Article 21. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar reglamentàriament les condicions que cal complir per ser reconegut com a agent de duanes acreditat, així com els tràmits relatius a la constitució d’agències de duanes.
Secció tercera. Decisions relatives a l’aplicació de la legislació duanera
Article 22. Decisions adoptades amb sol·licitud prèvia
Tota persona que sol·liciti una decisió relacionada amb l’aplicació de la legislació duanera ha de facilitar la informació que les autoritats duaneres competents necessitin per poder adoptar aquesta decisió.
La decisió també pot ser sol·licitada per diverses persones i adoptar-se per a totes elles, d’acord amb les condicions establertes en la legislació duanera.
Les autoritats duaneres han de comprovar, sense demora i a tot tardar en el termini de 30 dies a partir de la recepció de la sol·licitud de decisió, si se satisfan les condicions d’acceptació d’aquesta sol·licitud.
Quan les autoritats duaneres comprovin que la sol·licitud conté tota la informació requerida per adoptar la decisió, han de comunicar-ne l’acceptació al sol·licitant en el termini assenyalat en el paràgraf primer.
Les autoritats duaneres competents han de prendre les decisions a les quals es refereix l’apartat 1 i les han de notificar al sol·licitant, sense demora i a tot tardar en el termini de 120 dies a partir de la data d’acceptació de la sol·licitud, llevat que es disposi el contrari.
Quan les autoritats duaneres no puguin complir el termini per adoptar una decisió, n’han d’informar el sol·licitant abans que venci aquest termini, exposar-li els motius d’aquesta impossibilitat i indicar-li el termini suplementari que considerin necessari per adoptar una decisió. Llevat que es disposi el contrari, aquest termini suplementari no ha d’excedir els 30 dies.
Sense perjudici del que estableix el paràgraf segon, les autoritats duaneres poden prorrogar el termini per adoptar una decisió, segons el que preveu la legislació duanera, quan el sol·licitant demani una pròrroga per procedir a ajustos a fi de garantir el compliment de les condicions i els criteris. Aquests ajustos i el termini ulterior necessari per fer-los s’han de comunicar a les autoritats duaneres, que han de decidir sobre la pròrroga.
Llevat que la legislació duanera o la decisió que s’adopti disposi el contrari, aquesta decisió esdevé efectiva des de la data en què el sol·licitant rebi, o es consideri que ha rebut, la notificació de l’adopció. Excepte en els casos previstos per l’article 45, apartat 2, les decisions adoptades són executables per les autoritats duaneres des d’aquesta mateixa data.
Llevat que la legislació duanera disposi el contrari, la decisió és vàlida sense limitació temporal.
Abans d’adoptar una decisió que perjudiqui el sol·licitant, les autoritats duaneres li han de comunicar els motius en els quals pretenen basar la seva decisió, i el sol·licitant té l’oportunitat de presentar observacions dins un termini establert, que comença a comptar a partir de la data que rebi o es consideri que ha d’haver rebut la comunicació. Després del venciment d’aquest termini, s’ha de notificar al sol·licitant, de la manera deguda, la decisió adoptada.
El paràgraf primer no és aplicable en qualsevol dels casos següents:
Quan es refereixi a una decisió prevista per l’article 33, apartat 1.
En cas de denegació del benefici d’un contingent aranzelari, quan s’arribi al volum del contingent aranzelari especificat, de conformitat amb l’article 56, apartat 4, paràgraf primer.
Quan així ho exigeixi la naturalesa o el nivell de l’amenaça per a la seguretat i protecció del Principat d’Andorra i dels seus residents, per a la salut humana, la sanitat animal o la fitosanitat, per al medi ambient o per als consumidors.
Quan la decisió tingui per objecte vetllar per l’aplicació d’una altra decisió a la qual s’hagi aplicat el paràgraf primer, sense perjudici de la legislació de què es tracti.
Quan pugui afectar investigacions iniciades per lluitar contra el frau.
En altres casos específics.
Quan perjudiqui el sol·licitant, la decisió que s’adopti ha d’exposar els motius que han portat a adoptar-la i ha d’esmentar el dret de recurs que disposa l’article 44.
Article 23. Gestió de les decisions adoptades amb sol·licitud prèvia
El titular de la decisió ha de complir les obligacions que es deriven d’aquesta decisió.
El titular de la decisió ha d’informar sense demora les autoritats duaneres de qualsevol element que sorgeixi, després de l’adopció de la decisió, que pugui influir en el seu manteniment o contingut.
Sense perjudici de les disposicions que regulen en altres àmbits els casos d’invalidesa o de nul·litat de les decisions, les autoritats duaneres que hagin adoptat una decisió la poden anul·lar, modificar o revocar en qualsevol moment quan no s’ajusti a la legislació duanera.
En casos específics, les autoritats duaneres han de:
Reexaminar la decisió.
Suspendre una decisió quan no sigui procedent anul·lar-la, revocar-la o modificar-la.
Les autoritats duaneres han de supervisar les condicions i els criteris que ha de complir el titular d’una decisió. També han de supervisar el compliment de les obligacions que es derivin d’aquesta decisió. Quan el titular de la decisió faci menys de tres anys que està establert, les autoritats duaneres l’han de sotmetre a una supervisió estreta durant el primer any posterior a l’adopció de la decisió.
Article 24. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Les condicions d’acceptació d’una sol·licitud, de conformitat amb l’article 22, apartat 2.
El termini d’adopció d’una decisió específica, inclosa la possible pròrroga d’aquest termini, de conformitat amb l’article 22, apartat 3.
Els casos, esmentats en l’article 22, apartat 4, en els quals les decisions esdevenen efectives a partir d’una data diferent de la data en què la rep el sol·licitant o en la qual es considera que l’ha rebut.
Els casos, esmentats en l’article 22, apartat 5, en què la decisió no és vàlida sense limitació temporal.
La durada del termini esmentat en l’article 22, apartat 6, paràgraf primer.
Els casos específics a què es refereix la lletra f de l’apartat 22, apartat 6, paràgraf segon, en els quals no es dona al sol·licitant l’oportunitat d’expressar les seves observacions.
Els casos i les normes per al reexamen i la suspensió de les decisions, de conformitat amb el que disposa l’article 23, apartat 4.
Article 25. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar reglamentàriament les normes de procediment relatives a:
La presentació i l’acceptació de la sol·licitud de decisió a què es refereix l’article 22, apartats 1 i 2.
L’adopció de la decisió a què es refereix l’article 22, inclosa, quan escaigui, la consulta als estats membres interessats.
La supervisió d’una decisió, de conformitat amb l’article 23, apartat 5.
Article 26. Validesa de les decisions
Les decisions relacionades amb l’aplicació de la legislació duanera són vàlides en tot el territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 27. Anul·lació de decisions favorables
Les autoritats duaneres han d’anul·lar les decisions que siguin favorables al titular de la decisió en cas que concorrin les tres circumstàncies següents:
La decisió adoptada s’ha basat en informació incorrecta o incompleta.
El titular de la decisió sabia o hauria d’haver sabut raonablement que la informació era incorrecta o incompleta.
La decisió hauria estat diferent si la informació hagués estat correcta i completa.
L’anul·lació d’una decisió s’ha de notificar al titular d’aquesta decisió.
Llevat que es disposi el contrari en la decisió d’acord amb la legislació duanera, l’anul·lació és efectiva des de la mateixa data en què hagi començat a esdevenir efectiva la decisió inicial.
Article 28. Revocació i modificació de decisions favorables
Una decisió favorable a l’interessat ha de ser revocada o modificada quan, en casos diferents dels previstos en l’article 27:
No s’hagin complert o s’hagin deixat de complir una o diverses de les condicions establertes per adoptar-la; o
El titular de la decisió així ho sol·liciti.
Llevat que es disposi el contrari, la revocació d’una decisió favorable a diverses persones pot afectar únicament la que hagi incomplert les obligacions imposades per aquesta decisió.
La revocació o modificació d’una decisió s’ha de notificar al titular d’aquesta decisió.
L’article 22, apartat 4, s’aplica a la revocació o modificació de la decisió.
No obstant això, en casos excepcionals en què així ho requereixin els interessos legítims del titular de la decisió, les autoritats duaneres poden ajornar la data en què la revocació o modificació hagi de començar a esdevenir efectiva fins a un màxim d’un any. Aquesta data s’ha d’indicar en la decisió de revocació o modificació.
Article 29. Decisions adoptades sense sol·licitud prèvia
Excepte quan una autoritat duanera actuï en qualitat d’autoritat judicial, les disposicions de l’article 22, apartats 4, 5, 6 i 7; de l’article 23, apartat 3, i dels articles 26, 27 i 28 s’apliquen també a les decisions que prenguin les autoritats duaneres sense sol·licitud prèvia de la persona interessada.
Article 30. Limitacions aplicables a les decisions relatives a la inclusió de mercaderies en un règim duaner o en dipòsit temporal
Llevat que la persona afectada ho sol·liciti, la revocació, modificació o suspensió d’una decisió favorable no afecta les mercaderies que en el moment en què aquesta revocació, modificació o suspensió esdevingui efectiva hagin estat incloses i encara es trobin en un règim duaner o en dipòsit temporal en virtut de la decisió revocada, modificada o suspesa.
Article 31. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Els casos, als quals es refereix l’article 28, apartat 2, en què la revocació d’una decisió favorable dirigida a diverses persones pot afectar també persones diferents d’aquella que hagi incomplert les obligacions imposades per aquesta decisió.
Els casos excepcionals en els quals les autoritats duaneres poden ajornar la data en què la revocació o modificació sigui efectiva de conformitat amb el que disposa l’article 28, apartat 4, paràgraf segon.
Article 32. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar reglamentàriament, mitjançant actes d’execució, les normes de procediment per a l’anul·lació, la revocació o la modificació d’una decisió favorable.
Article 33. Decisions relatives a les informacions vinculants
Les autoritats duaneres han d’adoptar, amb sol·licitud prèvia, decisions relatives a informacions tarifàries vinculants (respostes de classificació tarifària vinculant – decisions RCTV) o decisions relatives a informacions vinculants en matèria d’origen (respostes d’origen vinculants – decisions ROV).
Aquesta sol·licitud no s’accepta en cap de les circumstàncies següents:
Quan sigui efectuada o hagi estat efectuada, sia en la mateixa duana o en una altra de diferent, pel titular o per una persona que actuï per compte del titular d’una decisió, la sol·licitud d’una decisió relativa a les mateixes mercaderies i, en tractar-se de decisions ROV, quan es donin les mateixes circumstàncies que van determinar l’adquisició de l’origen.
Quan la sol·licitud no estigui relacionada amb cap de les finalitats previstes per a les decisions RCTV o ROV ni amb cap de les destinacions previstes d’un règim duaner.
Les decisions RCTV o ROV només són vinculants en matèria de classificació aranzelària i de determinació de l’origen de les mercaderies:
Per a les autoritats duaneres, respecte del titular de la decisió, únicament en relació amb les mercaderies les formalitats duaneres de les quals s’emplenin després de la data en què la decisió esdevingui efectiva.
Per al titular de la decisió, respecte de les autoritats duaneres, únicament des de la data en què rebi, o es consideri que ha rebut, la notificació de la decisió.
Les decisions RCTV o ROV tenen una validesa de tres anys a partir de la data en la qual la decisió esdevingui efectiva.
Per aplicar una decisió RCTV o ROV en el marc d’un règim duaner concret, el titular de la decisió ha de ser capaç de demostrar el següent:
En el cas de les decisions RCTV, que les mercaderies declarades es corresponen en tots els seus aspectes amb les descrites en la decisió.
En el cas de les decisions ROC, que les mercaderies en qüestió i les circumstàncies determinants de l’adquisició de l’origen es corresponen en tots els seus aspectes amb les mercaderies i les circumstàncies descrites en la decisió.
Article 34. Gestió de decisions relatives a les informacions vinculants
Les decisions RCTV deixen de ser vàlides abans que finalitzi el termini a què es refereix l’article 33, apartat 3, quan deixin d’ajustar-se a la legislació com a conseqüència de qualsevol dels supòsits següents:
Adopció d’una modificació de les nomenclatures a què es refereix l’article 56, apartat 2, lletres a i b;
Adopció de les mesures a què es refereix l’article 57, apartat 4;
amb efectes a partir de la data d’aplicació d’aquestes modificacions o mesures.
Les decisions ROV deixen de ser vàlides abans que finalitzi el termini a què es refereix l’article 33, apartat, 3 en qualsevol dels casos següents:
Quan s’adopti un reglament o se subscrigui un acord que sigui aplicable al Principat d’Andorra i la decisió ROV deixi de ser conforme a allò que disposen aquests reglaments o acords, amb efectes a partir de la data d’aplicació d’aquest reglament o acord.
Quan deixin de ser compatibles amb l’Acord sobre les normes d’origen elaborat en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) o amb les notes explicatives o els criteris sobre l’origen adoptats a l’efecte de la interpretació de l’Acord esmentat, amb efectes a partir de la data que es publiquin en el Diari Oficial de la Unió Europea o en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, segons escaigui.
Quan deixen de ser vàlides les decisions RCTV o ROV, deixen de ser-ho sense efecte retroactiu.
No obstant el que disposen l’article 23, apartat 3, i l’article 27, les decisions RCTV i ROV s’han d’anul·lar quan s’hagin basat en una informació incorrecta o incompleta facilitada pels sol·licitants.
Les decisions RCTV i ROV es revoquen d’acord amb el que disposen l’article 23, apartat 3, i l’article 28. No obstant això, no es revoquen per sol·licitud del titular de la decisió.
Les decisions RCTV i ROV no es poden modificar.
Les autoritats duaneres revoquen les decisions RCTV:
Quan deixin de ser compatibles amb la interpretació de les nomenclatures a què es refereix l’article 56, apartat 2, lletres a i b, que resulti de qualsevol dels supòsits següents:
Les notes explicatives relatives a la nomenclatura combinada.
ii) Una sentència judicial.
iii) Les decisions de classificació, els criteris de classificació o les modificacions de les notes explicatives de la nomenclatura del sistema harmonitzat de designació i codificació de les mercaderies, adoptat per l’organització creada pel Conveni relatiu a la creació d’un consell de cooperació duanera, signat a Brussel·les el 15 de desembre de 1950; o
En altres casos específics.
Les decisions ROV es revoquen:
Quan deixin de ser compatibles amb una sentència judicial; o
En altres casos específics.
Quan una decisió RCTV o ROV deixa de ser vàlida d’acord amb el que està establert a l’apartat 1, lletra b, o a l’apartat 2 o quan és revocada d’acord amb les disposicions dels apartats 5, 7 o 8, la decisió RCTV o ROV es pot continuar utilitzant en relació amb els contractes ferms i definitius basats en aquesta decisió i subscrits abans que hagi deixat de ser vàlida o hagi estat revocada. Aquesta pròrroga de la utilització no s’aplica quan la decisió ROV s’hagi adoptat respecte de mercaderies que s’hagin d’exportar.
La pròrroga de la utilització a què fa referència el paràgraf primer no excedeix els sis mesos a partir de la data en què les decisions RCTV o ROV hagin deixat de ser vàlides o hagin estat revocades. No obstant això, la mesura a què es refereix l’article 57, apartat 4, o l’article 67 pot excloure aquesta pròrroga o establir un termini de temps més curt. Quan es tracti de productes per als quals es presenta un certificat d’importació o d’exportació en el moment del compliment de les formalitats duaneres, el període de sis mesos se substitueix pel període de validesa del certificat de què es tracti.
Per poder-se beneficiar de la pròrroga de la utilització d’una decisió RCTV o ROV, el titular d’aquesta decisió ha de presentar una sol·licitud a l’autoritat duanera que va adoptar la decisió en el termini de 30 dies a partir de la data en què aquesta decisió hagi deixat de ser vàlida o hagi estat revocada i indicar les quantitats per a les quals se sol·licita la pròrroga d’utilització i l’estat o els estats en els quals les mercaderies seran despatxades durant el termini de la pròrroga d’utilització. L’autoritat duanera ha d’adoptar una decisió sobre la pròrroga de la utilització i l’ha de notificar al titular al més aviat possible i, a tot tardar, en el termini de 30 dies a partir de la data de recepció de tota la informació necessària per poder adoptar aquesta decisió.
Article 35. Decisions relatives a les informacions vinculants en relació amb altres elements
En casos específics, les autoritats duaneres han d’adoptar, amb sol·licitud prèvia, decisions sobre les informacions vinculants en relació amb altres elements als quals es refereix el títol II que fonamentin l’aplicació de drets a la importació o a l’exportació i altres mesures respecte del comerç de mercaderies.
Article 36. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Els casos específics als quals fan referència l’article 34, apartat 7, lletra b, i l’article 34, apartat 8, lletra b, quan s’hagin de revocar decisions RCTV i ROV.
Els casos als quals fa referència l’article 35, quan s’adoptin decisions sobre informacions vinculants en relació amb altres elements que fonamentin l’aplicació de drets a la importació o a l’exportació i altres mesures respecte del comerç de mercaderies.
Article 37. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’adoptar les normes de procediment per a:
La utilització d’una decisió RCTV o ROV una vegada que hagi deixat de ser vàlida o hagi estat revocada, de conformitat amb el que disposa l’article 34, apartat 9.
La utilització de les decisions a les quals es fa referència en l’article 35 i que es determinen de conformitat amb l’article 36, lletra b, una vegada que hagin deixat de ser vàlides.
La suspensió de les decisions a les quals es fa referència en l’article 35 i que es determinen de conformitat amb l’article 36, lletra b, i la notificació de la suspensió o de l’aixecament de la suspensió a les autoritats duaneres.
El Govern també ha de desenvolupar reglamentàriament les decisions a les quals es fa referència en l’article 35 i que es determinen de conformitat amb l’article 36, lletra b.
Secció quarta. Operador econòmic autoritzat
Article 38. Sol·licitud i autorització
Tot operador econòmic establert al territori duaner del Principat d’Andorra que compleixi els criteris disposats en l’article 39 pot sol·licitar l’estatut d’operador econòmic autoritzat.
Aquest estatut és concedit per les autoritats duaneres, si escau amb consulta prèvia a altres autoritats competents, i se sotmet a supervisió.
L’estatut d’operador econòmic autoritzat consisteix en els tipus d’autorització següents:
La d’operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres, que permet al titular beneficiar-se de determinats procediments simplificats en virtut de la legislació duanera; o
La d’operador econòmic autoritzat de seguretat i protecció, que concedeix al titular facilitats en matèria de seguretat i protecció.
Ambdós tipus d’autorització esmentats en l’apartat 2 són acumulables.
Les autoritats duaneres reconeixen l’estatut d’operador econòmic autoritzat, a reserva dels articles 39, 40 i 41.
Una vegada reconegut l’estatut d’operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres i sempre que es compleixin els requisits fixats per la legislació duanera per a un tipus específic de procediment simplificat, les autoritats duaneres autoritzen l’operador a beneficiar-se d’aquest procediment. Les autoritats duaneres no examinen de nou els criteris que ja hagin estat examinats en concedir l’estatut d’operador econòmic autoritzat.
L’operador econòmic autoritzat que preveu l’apartat 2 rep un tracte més favorable que els altres operadors econòmics pel que fa als controls duaners d’acord amb el tipus d’autorització concedida, en particular menys controls físics i documentals.
Les autoritats duaneres concedeixen els avantatges resultants de l’estatut d’operador econòmic autoritzat a les persones establertes en països o territoris fora del territori duaner del Principat d’Andorra que satisfacin els requisits i compleixin les obligacions definides en la legislació pertinent d’aquests països o territoris, sempre que el Principat d’Andorra reconegui aquests requisits i obligacions com a equivalents als que s’imposen als operadors econòmics autoritzats establerts al territori duaner del Principat d’Andorra. Aquesta concessió d’avantatges es basa en el principi de reciprocitat, llevat que Andorra decideixi una altra cosa, i està recolzada en un acord internacional o en la legislació en l’àmbit de la política comercial comuna aplicable al Principat d’Andorra de conformitat amb l’Acord d’unió duanera entre la Unió Europea i Andorra.
Article 39. Concessió de l’estatut
Els criteris per a la concessió de l’estatut d’operador econòmic autoritzat són els següents:
Inexistència d’infraccions greus o reiterades de la legislació duanera i de la normativa fiscal, en particular que no hi hagi hagut cap condemna per un delicte greu en relació amb l’activitat econòmica del sol·licitant.
L’acreditació, per part del sol·licitant, d’un alt nivell de control de les seves operacions i del flux de mercaderies, mitjançant un sistema de gestió dels registres comercials i, si escau, dels registres de transport que permeti la realització correcta dels controls duaners.
Solvència financera, la qual es considera acreditada quan el sol·licitant tingui un bon nivell financer que li permeti complir els seus compromisos, tenint degudament en compte les característiques del tipus d’activitat de què es tracti.
Pel que fa a l’autorització prevista per l’article 38, apartat 2, lletra a, un nivell adequat de competència o de qualificacions professionals directament relacionades amb l’activitat que exerceixi.
Pel que respecta a l’autorització prevista per l’article 38, apartat 2, lletra b, nivells de seguretat i protecció adequats, els quals es consideren satisfets quan el sol·licitant demostri que manté les mesures adequades per garantir la seguretat i la protecció de la cadena de subministrament internacional, fins i tot en els àmbits de la integritat física i els controls d’accés, els processos logístics i el tractament de determinats tipus de mercaderies, el personal i la identificació dels socis comercials.
Article 40. Delegació de poders
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Les simplificacions a què es refereix l’article 38, apartat 2, lletra a.
Les facilitats a què es refereix l’article 38, apartat 2, lletra b.
El tracte més favorable a què es refereix l’article 38, apartat 6.
Article 41. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’adoptar, mitjançant actes d’execució, les modalitats d’aplicació dels criteris als quals es refereix l’article 39.
Secció cinquena. Sancions
Article 42. Imposició de sancions
S’estableixen sancions en cas d’incompliment de la legislació duanera. Aquestes sancions han de ser efectives, proporcionades i dissuasives.
Quan s’imposin sancions administratives, poden adoptar la forma d’una revocació, suspensió o modificació de qualsevol autorització de la qual gaudeixi la persona sancionada.
Secció sisena. Recursos
Article 43. Decisions adoptades per l’autoritat judicial
Els articles 44 i 45 no s’apliquen als recursos que es puguin presentar per a l’anul·lació, la revocació o la modificació de decisions relatives a l’aplicació de la legislació duanera adoptades per una autoritat judicial.
Article 44. Dret de recurs
Tota persona té dret a recórrer contra una decisió de les autoritats duaneres relativa a l’aplicació de la legislació duanera, quan aquesta decisió l’afecti directament i individualment.
D’igual manera, tota persona que hagi sol·licitat una decisió a les autoritats duaneres i no l’hagi obtinguda dins el termini que disposa l’article 22, apartat 3, està legitimada per exercir el dret de recurs.
El dret de recurs es pot exercir en almenys dos fases:
Inicialment, davant les autoritats duaneres;
Subsegüentment, davant un òrgan superior, el Govern o la Comissió Tècnica Tributària, segons escaigui.
El recurs s’ha d’interposar de conformitat amb la legislació aplicable.
Article 45. Suspensió de decisions
La presentació d’un recurs no determina la suspensió de la decisió impugnada.
No obstant això, les autoritats duaneres han d’ordenar la suspensió total o parcial de l’execució d’aquesta decisió quan tinguin raons fundades per dubtar de la conformitat de la decisió impugnada amb la legislació duanera o quan es pugui témer un mal irreparable per a l’interessat.
En els casos esmentats en l’apartat 2, quan la decisió impugnada determini l’obligació de pagar drets a la importació o a l’exportació, la suspensió de l’aplicació de la decisió ha d’estar supeditada a la prestació d’una garantia, llevat que es determini, sobre la base d’una avaluació documentada, que podria causar al deutor greus dificultats econòmiques o socials.
Secció setena. Control de mercaderies
Article 46. Gestió de riscos i controls duaners
Les autoritats duaneres poden efectuar tots els controls duaners que considerin necessaris.
Aquests controls poden consistir, en particular, a examinar les mercaderies; prendre mostres; verificar l’exactitud i la integritat de la informació facilitada en una declaració o notificació i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents; revisar la comptabilitat dels operadors econòmics i altres registres; inspeccionar els mitjans de transport i les mercaderies i els equipatges que transportin les persones, i fer recerques oficials i altres actes similars.
Els controls duaners diferents dels aleatoris es basen, principalment, en una anàlisi de riscos que, amb l’ajut de les tècniques de tractament electrònic de dades, permet identificar i avaluar els riscos i elaborar les mesures necessàries per afrontar-los, sobre la base de criteris establerts a escala nacional, de la Unió Europea i, si escau, internacional.
Els controls duaners s’efectuen en un marc comú de gestió de riscos basat en l’intercanvi d’informació sobre riscos i dels resultats de les anàlisis de riscos entre les administracions duaneres i que estableixi criteris i normes de risc comuns, mesures de control i àmbits prioritaris de control.
Els controls basats en aquesta informació i aquests criteris es duen a terme sense perjudici dels altres controls efectuats de conformitat amb l’apartat 1 o amb altres disposicions en vigor.
Les autoritats duaneres apliquen una gestió de riscos per distingir entre els diversos nivells de risc associat a les mercaderies subjectes a control o vigilància duaners i per determinar si cal fer controls duaners específics de les mercaderies i indicar, si cal, on s’han d’efectuar aquests controls.
La gestió de riscos inclou activitats com ara la recollida de dades i informació, l’anàlisi i l’avaluació de riscos, la determinació i l’adopció de mesures, i el seguiment i la revisió periòdics del procés i els seus resultats, a partir de fonts i estratègies internacionals, de la Unió Europea i nacionals.
Les autoritats duaneres intercanvien la informació sobre riscos i els resultats de l’anàlisi de riscos:
Quan l’autoritat duanera consideri que hi ha un risc significatiu que exigeix un control duaner i els resultats d’aquest darrer permeten determinar que s’ha produït el fet que ocasiona el risc; o
Quan els resultats del control no permetin determinar que s’ha produït el fet que ocasiona el risc, però l’autoritat duanera corresponent considera que hi ha l’amenaça d’un risc elevat en un altre lloc.
Per establir les normes i els criteris de risc comuns, les mesures de control i els àmbits prioritaris de control esmentats en l’apartat 3, s’han de tenir en compte tots els elements següents:
La proporcionalitat amb el risc.
La urgència de la necessitat d’aplicar els controls.
L’impacte probable en el flux comercial, en el país i en els recursos dedicats als controls.
Els criteris i les normes de risc comuns a què es refereix l’apartat 3 han d’incloure tots els elements següents:
La descripció dels riscos.
Els factors o indicadors de risc que s’han d’emprar per seleccionar les mercaderies o els operadors econòmics que s’hagin de sotmetre a control duaner.
La naturalesa dels controls duaners que hagin d’emprendre les autoritats duaneres.
El termini d’aplicació dels controls duaners previstos per la lletra c.
Els àmbits prioritaris de control abracen règims duaners particulars, tipus de mercaderies, rutes comercials, mitjans de transport o operadors econòmics que estiguin subjectes a anàlisis de riscos i controls duaners més intensos durant un període determinat, sense perjudici dels altres controls duts a terme habitualment per les autoritats duaneres.
Article 47. Cooperació entre autoritats
Quan unes mateixes mercaderies siguin sotmeses a controls altres que duaners efectuats per autoritats competents diferents de les duaneres, les autoritats duaneres han de procurar, en cooperació estreta amb aquestes altres autoritats, que aquests controls s’efectuïn, sempre que sigui possible, en el mateix moment i en el mateix lloc que els controls duaners (finestra única); les autoritats duaneres són les que compleixen la funció de coordinació per aconseguir-ho.
En el marc dels controls objecte d’aquesta secció, les autoritats duaneres i no duaneres competents poden, quan això sigui necessari per minimitzar els riscos i combatre el frau, intercanviar-se entre elles les dades de què disposin sobre l’entrada, la sortida, el trànsit, la circulació, l’emmagatzematge i la destinació particular de les mercaderies, inclòs el trànsit postal, que circulin entre el territori duaner del Principat d’Andorra i els països i territoris situats fora d’aquest territori, sobre la presència i la circulació al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies no posades en lliure disposició i de mercaderies incloses en el règim de destinació particular, i sobre els resultats de tots els controls. Les autoritats duaneres també es poden intercanviar entre elles les dades a l’efecte de garantir una aplicació uniforme de la legislació duanera.
Article 48. Control posterior a l’atorgament del dret a disposar
Amb posterioritat al dret a disposar de les mercaderies i a l’efecte dels controls duaners, les autoritats duaneres poden verificar l’exactitud i la integritat de la informació facilitada en les declaracions a la Duana, les declaracions de dipòsit temporal, les declaracions sumàries d’entrada i de sortida, les declaracions de reexportació o les notificacions de reexportació, i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents justificatius, i poden examinar la comptabilitat del declarant i altres registres en relació amb les operacions relatives a les mercaderies de què es tracti o amb altres operacions comercials anteriors o posteriors que afectin aquestes mercaderies. Les autoritats duaneres també poden examinar aquestes mercaderies i prendre’n mostres quan encara sigui possible.
Els controls es poden dur a terme en els locals del titular de les mercaderies o del seu representant, en els d’una altra persona que, de manera directa o indirecta, hagi actuat o actuï comercialment en aquestes operacions o en els de qualsevol altra persona que estigui en possessió d’aquestes dades i documents amb finalitats comercials.
Article 49. Circulació a l’interior del territori
Se sotmeten a controls o formalitats duaners les persones que circulin a l’interior del territori, únicament quan la legislació duanera així ho disposi.
El que determina l’apartat 1 s’aplica sense perjudici del següent:
Els controls de seguretat i protecció.
Els controls associats a prohibicions o restriccions.
Article 50. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’adoptar mesures per garantir una aplicació uniforme dels controls duaners, inclòs l’intercanvi d’informació sobre riscos i dels resultats de les anàlisis de riscos, les normes i els criteris de risc comuns, les mesures de control i els àmbits prioritaris de control a què es refereix l’article 46, apartat 3.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.