Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana

Quan es concedeixin facilitats de conformitat amb l’apartat 1, es perceben interessos moratoris sobre l’import dels drets a la importació o a l’exportació.

Les autoritats duaneres es poden abstenir d’exigir una garantia o de percebre interessos moratoris quan, sobre la base d’una avaluació documentada de la situació del deutor, es determini que això podria provocar dificultats greus d’ordre econòmic o social.

Es perceben interessos moratoris sobre l’import dels drets a la importació o a l’exportació des de la data en què expiri el termini establert per al pagament fins a la data en què es faci.

Quan el deute duaner neixi en virtut dels articles 79 o 82, o quan la notificació del deute duaner es derivi d’un control posterior al dret a disposar, es percep un interès moratori, a més de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, des de la data en què va néixer el deute duaner fins a la data en què es notifica.

Les autoritats duaneres es poden abstenir de percebre interessos moratoris quan, sobre la base d’una avaluació documentada de la situació del deutor, es determini que aquesta percepció podria provocar dificultats greus d’ordre econòmic o social.

Sempre que es compleixin les condicions establertes en aquesta secció, els imports dels drets a la importació o a l’exportació es retornen o condonen per qualsevol dels motius següents:

Si l’autoritat duanera considera que s’ha de concedir la devolució o condonació sobre la base de l’article 119 o de l’article 120, inicia el procediment corresponent.

Quan les autoritats duaneres descobreixin en el termini previst per l’article 121, apartat 1, que un import de drets a la importació o a l’exportació pot ser retornat o condonat conformement als articles 117, 119 o 120, l’han de retornar o condonar per pròpia iniciativa.

No es concedeix la devolució ni la condonació quan la situació que va portar a la notificació del deute duaner sigui conseqüència d’un acte fraudulent del deutor.

La devolució no dona origen al pagament d’interessos per part de les autoritats duaneres de què es tracti.

Quan les autoritats duaneres hagin concedit erròniament una devolució o condonació, el deute duaner inicial torna a ser exigible, sempre que no hagin vençut els terminis a què es refereix l’article 103.

Un import de drets a la importació o a l’exportació es retorna o condona en la mesura que l’import corresponent al deute duaner notificat inicialment excedeixi l’import exigible, o en la mesura que el deute duaner s’hagi notificat al deutor en contra del que estableix l’article 102, apartat 1, lletres c o d.

Quan la sol·licitud de devolució o de condonació es basi en l’existència, en la data d’admissió de la declaració de despatx de posada en lliure disposició de les mercaderies, d’un dret a la importació reduït o de tipus zero aplicable en el marc d’un contingent aranzelari, d’un límit màxim aranzelari o d’una altra mesura aranzelària favorable, la devolució o condonació s’autoritza només quan en la data de presentació de la sol·licitud, acompanyada dels documents necessaris, es compleixi qualsevol de les condicions següents:

Un import de drets a la importació es retorna o condona si la notificació del deute duaner es refereix a mercaderies que van ser refusades per l’importador pel fet que, en el moment del dret a disposar, eren defectuoses o no complien els termes del contracte d’acord amb el qual es van importar.

No obstant el que disposa l’apartat 3, es concedeix la devolució o la condonació sempre que les mercaderies no s’hagin utilitzat, excepte pel que respecta a la utilització inicial que pugui haver estat necessària per comprovar que eren defectuoses o que no complien els termes del contracte i sempre que hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.

No es concedeix la devolució ni la condonació quan:

Les autoritats duaneres autoritzen, amb sol·licitud prèvia de l’interessat, que les mercaderies s’incloguin en el règim de perfeccionament actiu, fins i tot que es destrueixin, o en el règim de dipòsit duaner o de zona franca, en lloc que surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.

En casos diferents dels esmentats en l’article 116, apartat 1, paràgraf segon, i en els articles 117, 118 i 120, es retorna o condona un import de drets a la importació o a l’exportació quan, com a conseqüència d’un error comès per les autoritats competents, l’import corresponent al deute duaner notificat inicialment sigui inferior a l’import exigible, sempre que es compleixin les condicions següents:

En cas que no es compleixin les condicions establertes en l’article 117, apartat 2, la devolució o condonació es concedeix quan, com a conseqüència d’un error comès per les autoritats duaneres, no s’hagi aplicat el dret reduït o de tipus zero i la declaració de posada en lliure disposició contingui tots els elements i vagi acompanyada de tots els documents necessaris per aplicar el dret reduït o de tipus zero.

Quan es concedeixi el tracte preferencial de les mercaderies d’acord amb un sistema de cooperació administrativa en què participin les autoritats d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra, el fet que aquestes autoritats expedeixin un certificat, en cas que sigui incorrecte, constitueix un error que no es va poder detectar raonablement a l’efecte de l’apartat 1, lletra a.

En casos diferents dels esmentats en l’article 116, apartat 1, paràgraf segon, i en els articles 117, 118 i 119, es retorna o condona un import de drets a la importació i a l’exportació en nom de l’equitat quan neixi un deute duaner en circumstàncies especials en les quals no es pugui atribuir al deutor cap frau ni negligència manifesta.

L’existència de circumstàncies especials en el sentit de l’apartat 1 es considera provada quan les circumstàncies d’un cas concret posin de manifest que el deutor es troba en una situació excepcional en relació amb altres operadors que exerceixen la mateixa activitat i quan, en absència d’aquestes circumstàncies, no hauria patit el perjudici ocasionat pel cobrament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació.

Les sol·licituds de devolució o de condonació de conformitat amb l’article 116 s’han de presentar a les autoritats duaneres dins els terminis següents:

Quan, tenint en compte els motius invocats, les autoritats duaneres no estiguin en condicions de concedir la devolució o condonació d’un import dels drets a la importació o a l’exportació, estan obligades a examinar el fonament d’una sol·licitud de devolució o condonació tenint en compte els altres motius de devolució o condonació a què es refereix l’article 116.

Quan s’hagi presentat un recurs conformement a l’article 44 contra la notificació del deute duaner, se suspèn el termini corresponent especificat en el paràgraf primer de l’apartat 1, a partir de la data en què es presenti el recurs i mentre duri el procediment d’aquest recurs.

Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la no recaptació de l’import de drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner en cas que es determini judicialment la insolvència del deutor, un deute duaner a la importació o a l’exportació s’extingeix de qualsevol de les maneres següents:

No obstant això, en els casos esmentats en l’apartat 1, lletra e, es considera que el deute duaner no s’ha extingit, a l’efecte de les sancions aplicables a les infraccions duaneres, quan, d’acord amb el dret nacional, els drets a la importació o a l’exportació o l’existència d’un deute duaner constitueixin la base per determinar les sancions.

Quan, conformement a l’apartat 1, lletra g, un deute duaner s’hagi extingit respecte d’unes mercaderies posades en lliure disposició amb exempció de drets o acollides a un dret a la importació reduït a causa de la seva destinació particular, tot residu o deixalla resultant de destruir-les es considera com a mercaderia no posada en lliure disposició.

Són aplicables les disposicions en vigor relatives als percentatges normals de pèrdues irrecuperables degudes a la naturalesa de les mercaderies quan l’interessat no demostri que la pèrdua real ha estat més gran que la calculada mitjançant l’aplicació del percentatge normal a les mercaderies de què es tracti.

Quan diverses persones siguin responsables del pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i es concedeixi la condonació, el deute duaner només s’extingeix respecte de la persona o les persones a les quals es concedeixi la condonació.

En el cas esmentat en l’apartat 1, lletra k, el deute duaner no s’extingeix respecte de tota persona o persones que hagin intentat cometre un frau.

Quan el deute duaner hagi nascut conformement a l’article 79, s’extingeix respecte a la persona el comportament de la qual no estigui implicada en cap temptativa de frau i hagi contribuït a la lluita contra el frau.

Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra han de ser objecte d’una declaració sumària d’entrada.

La declaració sumària d’entrada s’ha de presentar a la primera duana d’entrada, dins un termini determinat, abans que les mercaderies siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

La declaració sumària d’entrada l’ha de presentar el transportista.

La declaració sumària d’entrada ha de contenir les dades necessàries per a l’anàlisi de riscos als efectes de seguretat i protecció.

En casos específics, quan no es puguin obtenir totes les dades a què es refereix l’apartat 4 de les persones indicades en l’apartat 3, es pot requerir a altres persones que disposin d’aquestes dades, i dels drets corresponents per facilitar-les, que les proporcionin.

Les autoritats duaneres poden acceptar que s’utilitzin, per presentar una declaració sumària d’entrada, sistemes d’informació comercial, portuària o relativa al transport, sempre que aquests sistemes continguin les dades necessàries a l’efecte d’aquesta declaració i que aquestes dades estiguin disponibles dins un termini determinat abans que les mercaderies siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

Les autoritats duaneres poden acceptar, en comptes de la presentació d’una declaració sumària d’entrada, la presentació d’una notificació i l’accés a les dades de la declaració sumària d’entrada en el sistema informàtic de l’operador econòmic.

Amb sol·licitud prèvia, es pot autoritzar el declarant a rectificar una o més dades de la declaració sumària d’entrada després que hagi estat presentada.

En cas que les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració sumària d’entrada no s’introdueixin al territori duaner del Principat d’Andorra, les autoritats duaneres invaliden, sense demora, aquesta declaració en qualsevol dels casos següents:

La Duana a què es refereix l’article 127, apartat 2, pot no exigir la presentació d’una declaració sumària d’entrada respecte de les mercaderies per a les quals, abans que hagi expirat el termini de presentació d’aquesta declaració, s’hagi presentat una declaració a la duana. En aquest cas, la declaració a la duana ha de contenir, com a mínim, les dades necessàries per a la declaració sumària d’entrada. Fins al moment en què la declaració a la duana sigui admesa de conformitat amb l’article 172, té l’estatut de declaració sumària d’entrada.

La Duana a què es refereix l’article 127, apartat 2, pot no exigir la presentació d’una declaració sumària d’entrada respecte de les mercaderies per a les quals, abans que hagi expirat el termini de presentació d’aquesta declaració, s’hagi presentat una declaració de dipòsit temporal. Aquesta declaració ha de contenir, com a mínim, les dades necessàries per a la declaració sumària d’entrada. Fins al moment en què, de conformitat amb l’article 139, les mercaderies declarades es presentin a la Duana, la declaració de dipòsit temporal té la consideració de declaració sumària d’entrada.

L’operador d’una aeronau que entri al territori duaner del Principat d’Andorra ha de notificar la seva arribada a la duana de primera entrada en el moment en què l’arribada tingui lloc.

Les autoritats duaneres poden acceptar que, per notificar l’arribada d’un mitjà de transport, s’utilitzin els sistemes d’informació disponibles.

Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra, a partir del moment que entren, estan sota vigilància duanera i poden ser objecte de controls duaners. Quan escaigui, poden estar subjectes a prohibicions i restriccions que estiguin justificades, entre altres motius, per raons de moralitat, ordre o seguretat públics; protecció de la salut i la vida de persones, animals o plantes; protecció del medi ambient; protecció del patrimoni artístic, històric o arqueològic nacional, i protecció de la propietat industrial o comercial, inclosos els controls sobre precursors de drogues, mercaderies que infringeixin determinats drets de propietat intel·lectual i diners en metàl·lic, així com l’aplicació de mesures de conservació i de mesures de política comercial.

El titular de les mercaderies sota vigilància duanera, amb l’autorització prèvia de les autoritats duaneres, pot examinar en qualsevol moment les mercaderies o prendre’n mostres, en particular a fi de determinar-ne la classificació aranzelària, el valor a la Duana o l’estatut duaner.

La persona que introdueixi mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra les ha de traslladar sense demora bé a la duana designada per les autoritats duaneres o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats, bé a una zona franca, utilitzant, si escau, la via determinada per les autoritats duaneres i d’acord amb les seves instruccions.

La introducció de mercaderies en una zona franca s’efectua directament per via terrestre seguint el procediment establert per les autoritats duaneres.

Tota persona que es faci càrrec del transport de les mercaderies després que s’hagin introduït al territori duaner del Principat d’Andorra es fa responsable de l’execució de les obligacions a què es refereixen els apartats 1 i 2.

S’assimilen a mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra les mercaderies que, malgrat que encara estiguin fora d’aquest territori, puguin estar subjectes al control de les autoritats duaneres d’un altre estat en virtut d’un acord subscrit amb el país o territori de què es tracti situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Els apartats 1 i 2 no impedeixen l’aplicació de normes especials en matèria de mercaderies transportades dins zones frontereres o per conductes o cables o qualsevol altre trànsit d’escassa importància econòmica com, per exemple, cartes, postals i impresos, així com els seus equivalents electrònics continguts en altres mitjans, o de mercaderies transportades pels viatgers, sempre que la vigilància duanera i les possibilitats de control duaner no es vegin compromeses per aquest fet.

Els articles 127 a 130 i 133 no s’apliquen quan les mercaderies no posades en lliure disposició són introduïdes en el territori duaner després d’haver abandonat aquest territori temporalment per via aèria, sempre que s’hagin transportat per via directa sense escales fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Els articles 127 a 130 i 133 no s’apliquen quan les mercaderies posades en lliure disposició que han d’acreditar l’estatut duaner conformement a l’article 153, apartat 2, són introduïdes en el territori duaner després d’haver abandonat aquest territori temporalment per via aèria, sempre que s’hagin transportat per via directa sense escales fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Els articles 127 a 130, 133, 139 i 140 no s’apliquen quan les mercaderies posades en lliure disposició que han circulat sense alterar el seu estatut duaner conformement a l’article 155, apartat 2, són introduïdes en el territori duaner després d’haver abandonat aquest territori temporalment per via aèria, sempre que s’hagin transportat per via directa sense escales fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Quan, per un cas fortuït o de força major, no es pugui complir l’obligació establerta en l’article 135, apartat 1, la persona vinculada per aquesta obligació o tota una altra persona que actuï per compte de la persona esmentada ha d’informar les autoritats duaneres de la situació sense demora. Quan el cas fortuït o de força major no hagi ocasionat la pèrdua total de les mercaderies, s’ha d’informar les autoritats duaneres, a més, del lloc exacte en el qual es troben aquestes mercaderies.

Quan, per un cas fortuït o de força major, les aeronaus indicades en l’article 135, apartat 6, es vegin obligades a fer escala o aturar-se temporalment al territori duaner del Principat d’Andorra sense poder complir l’obligació prevista per l’article 135, apartat 1, la persona que hagi introduït l’aeronau al territori duaner del Principat d’Andorra, o qualsevol altra persona que actuï pel seu compte, n’ha d’informar sense demora les autoritats duaneres.

Les autoritats duaneres han de determinar les mesures que s’hagin d’adoptar per facilitar la vigilància duanera de les mercaderies previstes per l’apartat 1, així com de les aeronaus i de les mercaderies que s’hi trobin a bord en els casos de l’apartat 2, i garantir, si escau, que es presentin ulteriorment en una duana o en qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats.

Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra han de ser presentades a la Duana immediatament després d’arribar a qualsevol duana designada, o a qualsevol lloc designat o aprovat per les autoritats duaneres o a una zona franca, per una de les persones següents:

Les mercaderies que siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra per aire i es mantinguin a bord del mateix mitjà de transport per traslladar-les s’han de presentar a la Duana únicament quan siguin descarregades o transbordades. No obstant això, les mercaderies que siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra i que siguin descarregades i carregades de nou en el mateix mitjà de transport durant el seu trajecte per fer possible la descàrrega o càrrega d’altres mercaderies no s’han de presentar a la Duana.

Sense perjudici de les obligacions de la persona descrita en l’apartat 1, la presentació de les mercaderies també pot ser efectuada per una de les persones següents:

La persona que presenti les mercaderies ha de fer referència a la declaració sumària d’entrada o, en els casos recollits en l’article 130, a la declaració a la duana o a la declaració de dipòsit temporal que hagi estat presentada respecte de les mercaderies, excepte quan es dispensi de l’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada.

Quan les mercaderies no posades en lliure disposició presentades a la Duana no estiguin cobertes per una declaració sumària d’entrada, una de les persones esmentades en l’article 127, apartat 3, ha de presentar de manera immediata aquesta declaració, o si les autoritats duaneres l’autoritzen presenta al seu lloc una declaració de duana o una declaració de dipòsit temporal, sense perjudici del que disposa l’apartat 5 de l’article 127, excepte en els casos en què es dispensi de l’obligació de presentar aquesta declaració. Quan, en aquestes circumstàncies, es presenta una declaració de duana o una declaració de dipòsit temporal, la declaració conté com a mínim els enunciats que han de figurar en la declaració sumària d’entrada.

L’apartat 1 no impedeix l’aplicació de normes especials en matèria de mercaderies transportades dins zones frontereres o per conductes o cables o qualsevol altre trànsit d’escassa importància econòmica com ara cartes, postals i impresos, així com els seus equivalents electrònics continguts en altres mitjans, o de mercaderies transportades pels viatgers, sempre que la vigilància duanera i les possibilitats de control duaner no es vegin compromeses per aquest fet.

Les mercaderies presentades a la Duana no es poden retirar del lloc en què hagin estat presentades sense l’autorització prèvia de les autoritats duaneres.

Únicament es poden descarregar o transbordar les mercaderies del mitjà de transport en què es trobin, amb autorització prèvia de les autoritats duaneres, en els llocs designats o autoritzats per aquestes autoritats.

Les autoritats duaneres poden exigir en qualsevol moment que les mercaderies siguin descarregades i desembalades a fi d’inspeccionar-les, prendre’n mostres o examinar els mitjans de transport en què es troben.

L’article 135, apartats 2 a 6, els articles 139 i 140 i els articles 144 a 149 no s’apliquen quan les mercaderies que ja estiguin en règim de trànsit siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

Els articles 140 i els articles 144 a 149 s’apliquen a les mercaderies no posades en lliure disposició que es transportin en règim de trànsit, una vegada hagin estat presentades en una duana de destinació al territori duaner del Principat d’Andorra de conformitat amb les normes que regulen el règim de trànsit.

Les mercaderies no posades en lliure disposició presentades a la Duana estan cobertes per una declaració de dipòsit temporal, que ha de contenir totes les dades necessàries per aplicar les disposicions que regulen el dipòsit temporal.

Els documents relatius a les mercaderies en dipòsit temporal s’han de facilitar a les autoritats duaneres quan així ho exigeixi la legislació o s’estimi necessari a l’efecte de control duaner.

La declaració de dipòsit temporal ha de ser presentada per una de les persones esmentades en l’article 139, apartats 1 o 2, a tot tardar en el moment de presentar les mercaderies a la Duana.

Llevat que es dispensi de l’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada, la declaració de dipòsit temporal ha d’incloure una referència a tota declaració sumària d’entrada presentada per a les mercaderies presentades a la Duana, excepte si ja han estat en dipòsit temporal o han estat incloses en un règim duaner i no han abandonat el territori duaner del Principat d’Andorra.

Les autoritats duaneres poden acceptar que la declaració de dipòsit temporal adopti així mateix les formes següents:

Les autoritats duaneres poden acceptar que els sistemes d’informació comercial, portuària o relatius al transport s’utilitzin per presentar una declaració de dipòsit temporal, sempre que continguin totes les dades necessàries per a aquesta declaració i es disposi d’aquestes dades de conformitat amb l’apartat 3.

Els articles 188 a 193 s’apliquen a la declaració de dipòsit temporal.

La declaració de dipòsit temporal es pot utilitzar així mateix a l’efecte de:

No s’exigeix una declaració de dipòsit temporal quan, a tot tardar, en el moment de presentar les mercaderies a la Duana s’estableixi que aquestes mercaderies tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició, de conformitat amb els articles 153 a 156.

Les autoritats duaneres han de conservar la declaració de dipòsit temporal, o tenir-hi accés, a fi de verificar que les mercaderies a què es refereix s’inclouen posteriorment en un règim duaner o es reexporten de conformitat amb l’article 149.

Als efectes dels apartats 1 a 10, quan les mercaderies no posades en lliure disposició, traslladades en règim de trànsit, es presentin en una duana de destinació situada al territori duaner del Principat d’Andorra, es considera que les dades de l’operació de trànsit de què es tracti constitueixen la declaració de dipòsit temporal, sempre que compleixin els requisits a aquest efecte. No obstant això, el titular de les mercaderies pot presentar una declaració de dipòsit temporal una vegada finalitzat el règim de trànsit.

El declarant, amb sol·licitud prèvia, pot rectificar una dada o diverses dades de la declaració de dipòsit temporal després d’haver-la presentat. La rectificació no permet utilitzar la declaració per a mercaderies diferents de les indicades inicialment.

Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració de dipòsit temporal no es presentin a la Duana, les autoritats duaneres invaliden, sense demora, aquesta declaració en qualsevol dels casos següents:

Les mercaderies que es trobin en dipòsit temporal s’emmagatzemen únicament en instal·lacions d’emmagatzematge temporal de conformitat amb l’article 148 o, en casos justificats, en altres llocs designats o autoritzats per les autoritats duaneres.

Sense perjudici del que disposa l’article 134, apartat 2, les mercaderies que es trobin en dipòsit temporal no poden ser objecte de més manipulacions que les destinades a garantir que es conservin inalterades, sense modificar-ne la presentació o les característiques tècniques.

El titular de l’autorització prevista per l’article 148, o la persona que emmagatzemi les mercaderies quan aquestes mercaderies s’hagin dipositat en altres llocs designats o autoritzats per les autoritats duaneres, és responsable de tot el següent:

Quan, per qualsevol motiu, les mercaderies no es puguin mantenir en dipòsit temporal, les autoritats duaneres han de prendre sense demora totes les mesures necessàries per regularitzar la situació d’aquestes mercaderies de conformitat amb els articles 197, 198 i 199.

Per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal es requereix l’autorització de les autoritats duaneres. Aquesta autorització no és necessària quan l’operador de la instal·lació d’emmagatzematge temporal sigui la mateixa autoritat duanera.

L’autorització esmentada en l’apartat 1 només es concedeix a persones que compleixin totes les condicions següents:

Només es concedeix l’autorització esmentada en l’apartat 1 quan les autoritats duaneres puguin exercir la vigilància duanera sense veure’s obligades a posar en marxa un dispositiu administratiu que sigui desproporcionat respecte de les necessitats econòmiques corresponents.

El titular de l’autorització ha de portar registres adequats en una forma aprovada per les autoritats duaneres.

Les autoritats duaneres poden autoritzar el titular de l’autorització a traslladar mercaderies en dipòsit temporal entre diferents instal·lacions d’emmagatzematge temporal a condició que aquests trasllats no augmentin el risc de frau, de la manera següent:

Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar l’emmagatzematge de mercaderies posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge temporal. Aquestes mercaderies no es consideren mercaderies en dipòsit temporal.

Es presumeix que totes les mercaderies que es troben al territori duaner del Principat d’Andorra tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició, llevat que es comprovi el contrari.

En casos específics en què no s’apliqui la presumpció establerta en l’apartat 1, cal aportar la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.

En casos específics, les mercaderies totalment obtingudes al territori duaner del Principat d’Andorra no tenen estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició si s’han obtingut a partir de mercaderies que es troben en dipòsit temporal o que estan incloses sota un règim de trànsit extern, d’emmagatzematge, d’importació temporal o de perfeccionament actiu.

En els casos que disposa l’article 227, apartat 2, lletres b a d, les mercaderies conserven l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició únicament si aquest estatut ha estat establert d’acord amb determinades condicions i en virtut dels mitjans previstos per la legislació duanera.

En casos específics, les mercaderies posades en lliure disposició poden circular, sense trobar-se a l’empara d’un règim duaner, entre dos punts del territori duaner del Principat d’Andorra i temporalment fora d’aquest territori sense alteració del seu estatut duaner.

Totes les mercaderies que s’hagin d’incloure en un règim duaner, excepte el règim de zona franca, són objecte d’una declaració a la duana apropiada per al règim concret de què es tracti.

En casos específics, diferents dels esmentats en l’article 6, apartat 3, es pot presentar una declaració a la duana utilitzant mitjans alternatius a les tècniques de tractament electrònic de dades.

Les mercaderies posades en lliure disposició declarades per a l’exportació, el trànsit intern o el règim de perfeccionament passiu són objecte de vigilància duanera des del moment d’admetre la declaració esmentada en l’apartat 1 fins al moment en què surtin del territori duaner del Principat d’Andorra, siguin abandonades en benefici de l’Estat o destruïdes o se n’invalidi la declaració a la duana.

La legislació nacional determina la localització i les competències de les autoritats duaneres.

S’estableix un horari oficial, raonable i adequat, tenint en compte la naturalesa del trànsit i de les mercaderies i el règim duaner en què s’hagin d’incloure, de manera que el flux del trànsit internacional no es vegi entorpit ni pertorbat.

Llevat que hi hagi una disposició en contra, la duana competent per incloure les mercaderies en un règim duaner és la duana responsable del lloc en què les mercaderies es presentin a la duana.

Els documents justificatius exigits per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declaren les mercaderies han d’estar en possessió del declarant i a la disposició de les autoritats duaneres en el moment en què es presenti la declaració a la duana.

Els documents justificatius s’han de facilitar a les autoritats duaneres quan així ho exigeixi la legislació o s’estimi necessari a l’efecte de control duaner.

En alguns casos concrets, els operadors econòmics poden elaborar els documents justificatius, sempre que ho autoritzin les autoritats duaneres.

Les autoritats duaneres poden acceptar que una persona inclogui mercaderies en un règim duaner servint-se d’una declaració simplificada, en la qual es poden ometre algunes de les dades esmentades en l’article 162 o els documents justificatius esmentats en l’article 163.

L’ús habitual de la declaració simplificada a què es refereix l’apartat 1 està subjecte a una autorització de les autoritats duaneres.

En cas de declaració simplificada d’acord amb l’article 166 o d’inscripció en els registres del declarant d’acord amb l’article 182, aquest últim ha de presentar a la duana competent i dins un termini determinat una declaració complementària que contingui les dades necessàries per al règim duaner considerat.

Es dispensa de l’obligació de presentar una declaració complementària en els casos següents:

Les autoritats duaneres poden dispensar de l’exigència de presentar una declaració complementària quan s’apliquin les condicions següents:

Es considera que la declaració simplificada esmentada en l’article 166, apartat 1, o la inscripció en els registres del declarant esmentada en l’article 182, així com la declaració complementària, constitueixen un instrument únic i indivisible que esdevé efectiu, respectivament, en la data en què s’admeti la declaració simplificada de conformitat amb l’article 172 i en la data en què les mercaderies quedin inscrites en els registres del declarant.

A l’efecte de l’article 87, es considera que el lloc on s’hagi de presentar la declaració complementària és el lloc on ha estat presentada la declaració a la duana.

Sense perjudici del que disposa l’article 167, apartat 1, la declaració a la duana pot ser presentada per tota persona que pugui facilitar tota la informació que s’exigeixi per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner respecte del qual es declaren les mercaderies. Aquesta persona també pot presentar les mercaderies de què es tracti o fer-les presentar a la Duana.

El declarant ha d’estar establert al territori duaner del Principat d’Andorra.

Com a excepció al que disposa l’apartat 2, estan exemptes de l’obligació d’establiment al territori duaner del Principat d’Andorra:

Les declaracions a la duana han d’estar autenticades.

Abans de la presentació prevista de les mercaderies a la Duana, és possible presentar la declaració a la Duana corresponent. Si les mercaderies no es presenten en un termini de 30 dies a partir de la presentació de la declaració a la Duana, es considera que la declaració no ha estat presentada.

La utilització de la declaració prèvia prevista a l’apartat 1 està subjecta a una autorització per part de les autoritats duaneres. Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament quins règims poden beneficiar-se de la presentació prèvia de la declaració, i els criteris que ha de complir el sol·licitant de l’autorització.

Per derogació dels punts anteriors, no necessiten autorització expressa per presentar declaracions prèvies de forma telemàtica els agents de duanes habilitats per a l’exercici la seva activitat al Principat d’Andorra. No obstant això, si les mercaderies no es presenten durant el mateix dia de la presentació de la declaració a la duana, es considera que la declaració no ha estat presentada.

Les declaracions a la duana que compleixin les condicions establertes en aquest capítol han de ser admeses immediatament per les autoritats duaneres, sempre que les mercaderies a les quals es refereixin hagin estat presentades a la Duana.

Llevat que hi hagi una disposició en contra, la data d’admissió de la declaració a la duana per les autoritats duaneres és la data que s’ha d’utilitzar per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declarin les mercaderies i per a qualssevol altres formalitats d’importació o d’exportació.

Es pot permetre al declarant, amb sol·licitud prèvia, rectificar una o més de les dades de la declaració a la duana després que la declaració hagi estat admesa per la Duana. La rectificació no permet utilitzar la declaració a la duana per a mercaderies diferents de les indicades inicialment.

No es permet aquesta rectificació quan sigui sol·licitada després que les autoritats duaneres:

Amb sol·licitud prèvia del declarant en un termini de tres anys a partir de la data de l’admissió de la declaració a la duana, es pot permetre la rectificació de la declaració a la duana després d’obtenir el dret a disposar de les mercaderies perquè el declarant pugui complir les seves obligacions relatives a la inclusió de les mercaderies en el règim duaner de què es tracti.

Les autoritats duaneres, a sol·licitud del declarant, han d’invalidar una declaració a la duana ja admesa en qualsevol dels casos següents:

Llevat que es disposi el contrari, la declaració a la duana no és invalidada després que s’hagi donat el dret a disposar de les mercaderies.

Quan un mateix enviament estigui compost de mercaderies amb una subposició aranzelària diferent i el tractament de cadascuna d’aquestes mercaderies segons la seva subposició aranzelària comporti, per establir la declaració a la duana, un treball i un cost desproporcionats respecte a l’import dels drets a la importació i a l’exportació aplicables, les autoritats duaneres, amb sol·licitud prèvia del declarant, poden acceptar que la totalitat de l’enviament sigui gravada prenent com a base la subposició aranzelària de les mercaderies que estiguin subjectes al dret a la importació o a l’exportació més elevat.

Les autoritats duaneres deneguen la possibilitat de la simplificació a què fa referència l’apartat 1 quan es tracti de mercaderies que estiguin subjectes a prohibicions o restriccions o a impostos especials, quan la classificació correcta sigui necessària per aplicar la mesura.

Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar una persona a presentar a la duana competent del lloc on aquesta persona estigui establerta una declaració a la duana relativa a les mercaderies que es presentin en una altra duana.

El sol·licitant de l’autorització esmentada en l’apartat 1 ha de ser un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres.