LegalizeLlei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana
Ha de supervisar la inclusió de les mercaderies en el règim duaner de què es tracti.
Ha de dur a terme els controls duaners per comprovar la declaració de duana a què es refereix l’article 188, lletres a i b.
Quan estigui justificat, ha de sol·licitar a la Duana en què s’hagin presentat les mercaderies que dugui a terme els controls duaners per tal de comprovar la declaració a la duana a què es refereix l’article 188, lletres c i d.
Ha de dur a terme els tràmits duaners per recaptar l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a qualsevol deute duaner.
La Duana en què es presenta la declaració a la duana i la Duana en què es presenten les mercaderies han d’intercanviar la informació necessària per comprovar la declaració a la duana i per donar el dret a disposar de les mercaderies.
La Duana en què es presenten les mercaderies, sense perjudici dels seus propis controls respecte de les mercaderies introduïdes o que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra, ha de dur a terme els controls duaners a què es refereix l’apartat 3, lletra c, i ha de facilitar els resultats d’aquests controls a la Duana en què s’hagi presentat la declaració a la duana.
La Duana en què s’hagi presentat la declaració a la duana ha de donar el dret a disposar de les mercaderies de conformitat amb els articles 194 i 195, tenint en compte:
Els resultats dels seus propis controls per comprovar la declaració a la duana.
Els resultats dels controls duts a terme per la Duana en què s’han presentat les mercaderies per comprovar la declaració a la duana i dels controls respecte de les mercaderies introduïdes o que han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 180. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 179, apartat 1, paràgraf primer.
Article 181. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives:
Al despatx centralitzat, en particular els tràmits i controls duaners previstos per l’article 179.
A l’exempció de l’obligació de presentar les mercaderies que preveu l’article 182, apartat 3, en el context del despatx centralitzat.
Article 182. Inscripció en els registres del declarant
Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar una persona a presentar una declaració a la duana, inclosa la declaració simplificada, en forma d’inscripció en els registres del declarant, sempre que les dades d’aquesta declaració estiguin a la disposició d’aquestes autoritats en el sistema electrònic del declarant en el moment de presentar-se la declaració a la duana com a inscripció en els registres del declarant.
La declaració a la duana es considera admesa en el moment en què les mercaderies hagin estat inscrites en els registres.
Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden dispensar de l’obligació de presentar les mercaderies. En aquest cas, es considera que les mercaderies han obtingut el dret a disposar en el moment en què s’inscriuen en els registres del declarant.
La dispensa es pot concedir quan es compleixin les condicions següents:
El declarant és un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres.
La naturalesa i el tràfic de les mercaderies de què es tracti ho justifiquen i són coneguts per l’autoritat duanera.
La duana supervisora té accés a tota la informació que considera necessària per poder exercir el seu dret a examinar les mercaderies si és necessari.
En el moment de la inscripció en els registres, les mercaderies ja no estan subjectes a prohibicions o restriccions, excepte en cas que en l’autorització es disposi d’una altra manera.
No obstant això, la duana supervisora pot exigir, en situacions específiques, que es presentin les mercaderies.
En l’autorització s’han d’indicar les condicions en què es permet atorgar el dret a disposar de les mercaderies.
Article 183. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar les condicions relatives a la concessió de l’autorització a què es refereix l’article 182, apartat 1.
Article 184. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a la inscripció en els registres del declarant a què es refereix l’article 182, inclosos els tràmits i controls duaners corresponents.
Article 185. Autoavaluació
Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar un operador econòmic a efectuar determinades formalitats duaneres l’execució de les quals correspongui a aquestes autoritats, a fi de determinar l’import dels drets a la importació i a l’exportació exigibles, així com a dur a terme determinats controls sota vigilància duanera.
El sol·licitant de l’autorització esmentada en l’apartat 1 ha de ser un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres.
Article 186. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar el següent:
Les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 185, apartat 1.
Les formalitats i els controls duaners que ha d’efectuar el titular de l’autorització de conformitat amb l’article 185, apartat 1.
Article 187. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a les formalitats i els controls duaners que hagi d’efectuar el titular de l’autorització de conformitat amb l’article 185, apartat 1.
Capítol tercer. Comprovació i dret a disposar de les mercaderies
Secció primera. Comprovació
Article 188. Comprovació d’una declaració a la duana
Les autoritats duaneres, a l’efecte de constatar l’exactitud de les dades que conté una declaració a la duana que hagi estat admesa, poden:
Examinar la declaració i els documents justificatius.
Exigir al declarant que faciliti altres documents.
Examinar les mercaderies.
Prendre mostres de les mercaderies per fer-ne una anàlisi o un examen detallat.
Article 189. Examen i presa de mostres de les mercaderies
El transport de les mercaderies fins als llocs on s’hagin d’examinar i on se n’hagin de prendre mostres, així com totes les manipulacions que requereixi aquest examen o presa de mostres, ha de ser efectuat pel declarant o sota la seva responsabilitat. Les despeses que en resultin són a càrrec del declarant.
El declarant té dret a ser present o estar representat en el moment en què les mercaderies siguin examinades i en el moment en què se’n prenguin les mostres. Quan les autoritats duaneres tinguin motius raonables per fer-ho, poden exigir al declarant que sigui present o estigui representat en el moment d’examinar les mercaderies o prendre’n les mostres, o que els proporcioni l’assistència necessària per facilitar aquest examen o presa de mostres.
Sempre que s’efectuï de conformitat amb les disposicions vigents, l’extracció de mostres per part de les autoritats duaneres no dona lloc a cap indemnització per part de l’Administració, si bé les despeses ocasionades per aquesta anàlisi o examen són a càrrec d’aquesta darrera.
Article 190. Examen i presa de mostres de les mercaderies de manera parcial
Quan només s’examini una part de les mercaderies objecte d’una declaració a la duana o se’n prenguin mostres, els resultats de l’examen parcial, o de l’anàlisi o l’examen de les mostres, s’apliquen a totes les mercaderies compreses en la mateixa declaració.
No obstant això, el declarant pot sol·licitar un nou examen o una nova extracció de mostres de les mercaderies si considera que els resultats de l’examen parcial, o de l’anàlisi o l’examen de les mostres preses, no són vàlids pel que fa a la resta de les mercaderies declarades. La sol·licitud s’ha d’aprovar, sempre que no s’hagi procedit al dret a disposar de les mercaderies o, si s’ha procedit a donar el dret a disposar de les mercaderies, sempre que el declarant demostri que no han estat modificades de cap manera.
A l’efecte de l’apartat 1, quan una declaració a la duana inclogui mercaderies classificades en dos o més partides d’ordre, les dades corresponents a les mercaderies classificades en cada partida d’ordre es consideren una declaració a part.
Article 191. Resultats de la comprovació
Els resultats de la comprovació de la declaració a la duana serveixen de base per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner en el qual s’inclouen les mercaderies.
Quan no es comprovi la declaració a la duana, s’aplica l’apartat 1 de conformitat amb les dades que figuren en aquesta declaració.
Els resultats de les comprovacions dutes a terme per les autoritats duaneres tenen la mateixa força probatòria en tot el territori duaner.
Article 192. Mesures d’identificació
Les autoritats duaneres o, si escau, els operadors econòmics autoritzats a aquest efecte per les autoritats duaneres han d’adoptar les mesures que permetin identificar les mercaderies quan aquesta identificació sigui necessària per garantir el compliment de les disposicions per les quals es regeix el règim duaner per al qual aquestes mercaderies han estat declarades.
Aquestes mesures d’identificació tenen el mateix efecte jurídic en tot el territori duaner.
Els mitjans d’identificació col·locats en les mercaderies, en els embalatges o en els mitjans de transport només poden ser retirats o destruïts per les autoritats duaneres o pels operadors econòmics amb l’autorització d’aquestes autoritats, llevat que, per un cas fortuït o de força major, sigui indispensable retirar-los o destruir-los per garantir la protecció de les mercaderies o dels mitjans de transport.
Article 193. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les mesures relatives a la comprovació de la declaració a la duana, l’examen i la presa de mostres de les mercaderies i els resultats de la comprovació.
Secció segona. Dret a disposar
Article 194. Dret a disposar de les mercaderies
Quan es compleixin les condicions per incloure les mercaderies en el règim de què es tracti, i sempre que no s’hagi aplicat cap restricció a les mercaderies, ni aquestes mercaderies siguin objecte de prohibició, les autoritats duaneres n’han d’autoritzar el dret a disposar tan aviat com s’hagin comprovat les dades de la declaració a la duana, o s’hagin acceptat sense comprovació.
El paràgraf primer s’aplica així mateix quan la comprovació esmentada en l’article 188 no es pugui dur a terme en un termini raonable i ja no calgui que les mercaderies siguin presents a l’efecte de comprovació.
El dret a disposar es concedeix una sola vegada per a la totalitat de les mercaderies que siguin objecte de la mateixa declaració.
A l’efecte de l’apartat 1, quan una declaració a la duana inclogui mercaderies classificades en dos o més partides d’ordre, les dades corresponents a les mercaderies classificades en cada partida d’ordre es consideren una declaració a part.
Article 195. Dret a disposar supeditat al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner o a la constitució d’una garantia
Quan la inclusió de mercaderies en un règim duaner impliqui el naixement d’un deute duaner, el dret a disposar de les mercaderies està supeditat al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner o a la constitució d’una garantia que cobreixi aquest deute.
No obstant això, sense perjudici del paràgraf tercer, el paràgraf primer no s’aplica al règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació.
Quan, conformement a les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declaren les mercaderies, les autoritats duaneres exigeixin la constitució d’una garantia, només es pot concedir el dret a disposar d’aquestes mercaderies per al règim duaner considerat una vegada que s’hagi constituït la garantia.
En casos específics, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a la constitució d’una garantia respecte de les mercaderies que siguin objecte d’una sol·licitud d’utilització d’un contingent aranzelari.
En determinats casos, quan es recorri a una simplificació prevista pels articles 166, 182 i 185 i es constitueixi una garantia global, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a una supervisió de la garantia per les autoritats duaneres.
Article 196. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar els casos a què es refereix l’article 195, apartat 2.
Capítol quart. Disposició de les mercaderies
Article 197. Destrucció de les mercaderies
Quan les autoritats duaneres tinguin motius raonables per fer-ho, poden disposar que es destrueixin les mercaderies presentades a la Duana i n’han d’informar el titular. Els costos de la destrucció són a càrrec del titular de les mercaderies.
Article 198. Mesures que han de prendre les autoritats duaneres
Les autoritats duaneres han d’adoptar totes les mesures necessàries, incloent-hi el decomís i la venda o la destrucció, per disposar de les mercaderies en els casos següents:
Quan s’hagi incomplert alguna de les obligacions establertes en la legislació duanera relatives a la introducció de mercaderies no posades en lliure disposició al territori duaner d’aquesta darrera, o quan s’hagin sostret les mercaderies a la vigilància duanera.
Quan no es pugui procedir a atorgar el dret a disposar de les mercaderies per alguna de les raons següents:
Pel fet que no s’hagi pogut, per motius imputables al declarant, dur a terme o continuar l’examen de les mercaderies en els terminis establerts per les autoritats duaneres.
ii) Pel fet que no s’hagin lliurat els documents a la presentació dels quals se subordini la inclusió de les mercaderies en el règim duaner sol·licitat o el seu dret a disposar per a aquest règim.
iii) Pel fet que no s’hagin pagat ni garantit els drets a la importació o els drets a l’exportació, segons el cas, en els terminis establerts.
iv) Pel fet que les mercaderies estiguin subjectes a mesures de prohibició o de restricció.
Quan les mercaderies no s’hagin retirat en un termini raonable després de concedir-se’n el dret a disposar.
Quan, després d’haver-se atorgat el dret a disposar, es comprovi que les mercaderies no han complert les condicions perquè es procedeixi a aquest dret.
Quan les mercaderies s’abandonin en benefici de l’Estat de conformitat amb l’article 199.
Les mercaderies no posades en lliure disposició que hagin estat abandonades en benefici de l’Estat, confiscades o decomissades es consideren incloses en el règim de dipòsit duaner. Han de ser inscrites en els registres de l’operador del dipòsit duaner o, si estan en poder de les autoritats duaneres, en els d’aquestes darreres.
Quan les mercaderies que hagin de ser destruïdes, abandonades en benefici de l’Estat, confiscades o decomissades ja hagin estat objecte d’una declaració a la duana, els registres han d’incloure una referència a la declaració a la duana. Les autoritats duaneres han d’invalidar aquesta declaració a la duana.
Els costos de les mesures esmentades en l’apartat 1 són a càrrec:
En el cas previst per l’apartat 1, lletra a, de tota persona que hagi hagut de complir les obligacions de què es tracti o que hagi sostret les mercaderies a la vigilància duanera.
En els casos previstos per l’apartat 1, lletres b i c, del declarant.
En el cas previst per l’apartat 1, lletra d, de la persona que hagi de complir les condicions que regulen el dret a disposar de les mercaderies.
En el cas previst per l’apartat 1, lletra e, de la persona que abandoni les mercaderies en benefici de l’Estat.
Article 199. Abandó
Les mercaderies no posades en lliure disposició i les mercaderies incloses en el règim de destinació particular poden ser abandonades, amb l’autorització prèvia de les autoritats duaneres, en benefici de l’Estat pel titular del règim o, quan sigui procedent, pel titular de les mercaderies.
Article 200. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:
La destrucció de les mercaderies a què es refereix l’article 197.
La venda de les mercaderies a què es refereix l’article 198, apartat 1.
L’abandó de les mercaderies en benefici de l’Estat de conformitat amb l’article 199.
Títol VI. Despatx de lliure disposició i exempció de drets a la importació
Capítol primer. Despatx de lliure disposició
Article 201. Àmbit d’aplicació i efectes
Les mercaderies no posades en lliure disposició, definides a l’article 5, apartat 24, lletra b, destinades a ser introduïdes en el mercat del Principat d’Andorra o destinades a utilització o consum privats dins aquest darrer s’inclouen en el règim de despatx de lliure disposició.
El despatx de lliure disposició implica:
La percepció dels drets a la importació deguts.
La percepció, segons que correspongui, d’altres gravàmens, conformement a les disposicions pertinents en vigor relatives a la percepció d’aquests gravàmens.
L’aplicació de mesures de política comercial i de prohibicions i restriccions en la mesura que no s’hagin aplicat en una fase anterior.
El compliment de les altres formalitats duaneres previstes per a la importació de les mercaderies.
El despatx de lliure disposició confereix a les mercaderies no posades en lliure disposició l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.
Article 202. Mesures de política comercial
Quan els productes transformats obtinguts en el marc del règim de perfeccionament actiu siguin despatxats de lliure disposició i el càlcul de l’import del dret a la importació s’efectuï de conformitat amb l’article 86, apartat 3, les mesures de política comercial que s’han d’aplicar són les aplicables a la posada en lliure disposició de les mercaderies que es van incloure en el règim de perfeccionament actiu.
L’apartat 1 no s’aplica a les deixalles i els residus.
Quan els productes transformats obtinguts en el marc del règim de perfeccionament actiu siguin posats en lliure disposició i el càlcul de l’import del dret a la importació s’efectuï de conformitat amb l’article 85, apartat 1, les mesures de política comercial aplicables a aquestes mercaderies s’apliquen únicament quan les mercaderies que es van incloure en el règim de perfeccionament actiu estiguin subjectes a aquestes mesures.
Quan la legislació del Principat d’Andorra o quan els acords internacionals estableixin mesures de política comercial relatives a la posada en lliure disposició, aquestes mesures no s’apliquen als productes transformats que hagin estat posats en lliure disposició després d’un perfeccionament passiu quan:
Els productes transformats conservin el seu origen andorrà segons l’accepció de l’article 60.
El perfeccionament passiu comporti la reparació, inclòs el sistema d’intercanvis estàndard a què es refereix l’article 261; o
El perfeccionament passiu tingui lloc després d’operacions ulteriors de transformació de conformitat amb l’article 258.
Capítol segon. Exempció de drets a la importació
Secció primera. Mercaderies de retorn
Article 203. Àmbit d’aplicació i efectes
Amb sol·licitud prèvia de l’interessat, queden exemptes de drets a la importació les mercaderies no posades en lliure disposició que, després d’haver estat exportades inicialment fora del territori duaner com a mercaderies posades en lliure disposició, es reintrodueixin i declarin per a la posada en lliure disposició en aquest territori en un termini de tres anys.
El paràgraf primer és aplicable fins i tot en els casos en què les mercaderies de retorn representin únicament una part de les mercaderies exportades prèviament des del territori duaner del Principat d’Andorra.
El termini de tres anys a què es refereix l’apartat 1 es pot superar atenent circumstàncies especials.
Quan, prèviament a l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, les mercaderies de retorn hagin estat posades en lliure disposició amb exempció de drets o amb un tipus reduït de dret d’importació pel que fa a la seva destinació particular, l’exempció del dret prevista per l’apartat 1 només es concedeix si són posades en lliure disposició amb la mateixa destinació particular.
En cas que la destinació particular per a la qual les mercaderies s’hagin de posar en lliure disposició ja no sigui la mateixa, els drets a la importació es redueixen en la quantia dels drets percebuts, si escau, en ocasió de la primera posada en lliure disposició. Si aquest últim import és superior al resultant de la posada en lliure disposició de les mercaderies de retorn, no es concedeix cap devolució.
Quan les mercaderies hagin perdut el seu estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició d’acord amb el que determina l’article 154 i en una fase posterior es posin en lliure disposició, s’apliquen els apartats 1, 2 i 3.
L’exempció de drets a la importació només es concedeix en cas que les mercaderies es retornin en el mateix estat en el qual van ser exportades.
L’exempció dels drets a la importació es justifica mitjançant la informació que permeti determinar que es compleixen les condicions perquè aquesta exempció es concedeixi.
Article 204. Mercaderies que s’hagin beneficiat de mesures establertes en virtut de la política agrícola
No es concedeix l’exempció dels drets a la importació prevista per l’article 203 a les mercaderies que s’hagin beneficiat de mesures establertes en virtut de la política agrícola que impliquin l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, llevat que es disposi el contrari en casos concrets.
Article 205. Mercaderies incloses amb anterioritat en el règim de perfeccionament actiu
L’article 203 s’aplica als productes transformats reexportats inicialment fora del territori duaner del Principat d’Andorra després d’haver estat inclosos en el règim de perfeccionament actiu.
Amb sol·licitud prèvia del declarant i a condició que presenti la informació necessària, l’import dels drets a la importació relatius a les mercaderies a què es refereix l’apartat 1 es determina de conformitat amb l’article 86, apartat 3. La data d’admissió de la declaració de reexportació es considera la data de posada en lliure disposició.
L’exempció de drets a la importació establerta en l’article 203 no es concedeix per als productes transformats que hagin estat exportats de conformitat amb l’article 223, apartat 2, lletra c, llevat que es garanteixi que les mercaderies no s’inclouran en el règim de perfeccionament actiu.
Article 206. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament el següent:
Els casos en què les mercaderies es considerin retornades en el mateix estat en què van ser exportades.
Els casos concrets a què es refereix l’article 204.
Article 207. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la presentació de la informació a què fa referència l’article 203, apartat 6.
Secció segona. Pesca marítima i productes extrets de la mar
Article 208. Productes de la pesca marítima i altres productes extrets de la mar
Sense perjudici del que disposa l’article 60, apartat 1, estan exempts del pagament de drets a la importació quan es posin en lliure disposició:
Els productes de la pesca marítima i els altres productes extrets de les aigües territorials d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra per vaixells exclusivament matriculats o registrats al Principat d’Andorra i que enarborin el pavelló d’Andorra.
Els productes obtinguts a partir dels productes esmentats en la lletra a a bord de vaixells factoria i que compleixin les condicions previstes per aquesta mateixa lletra a.
L’exempció del pagament de drets a la importació prevista per l’apartat 1 es justifica aportant proves del compliment de les condicions establertes en aquest apartat.
Article 209. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la presentació de la informació a què fa referència l’article 208, apartat 2.
Títol VII. Règims especials
Capítol primer. Disposicions generals
Article 210. Àmbit d’aplicació
Les mercaderies es poden incloure en qualsevol de les categories següents de règims especials:
El trànsit, que inclou el trànsit intern i el trànsit extern.
L’emmagatzematge, que inclou el dipòsit duaner i les zones franques.
Les destinacions especials, que inclouen la importació temporal i la destinació particular.
La transformació, que inclou el perfeccionament actiu i el perfeccionament passiu.
Article 211. Autorització
Es requereix l’autorització de les autoritats duaneres per al següent:
La utilització de règims de perfeccionament actiu o passiu, d’importació temporal i de destinació particular.
L’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies, llevat que l’operador de les instal·lacions d’emmagatzematge sigui la mateixa autoritat duanera.
En l’autorització hi han de figurar les condicions en què es permet l’ús d’un o més dels règims esmentats en el paràgraf primer o l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge.
Les autoritats duaneres concedeixen una autorització amb efecte retroactiu quan es compleixin totes les condicions següents:
Que hi hagi una necessitat econòmica demostrada.
Que la sol·licitud no estigui relacionada amb una temptativa de frau.
Que el sol·licitant hagi demostrat, mitjançant comptes o registres, que:
Es compleixen tots els requisits del procediment.
ii) Si escau, les mercaderies es poden identificar respecte del període de què es tracti.
iii) Aquests comptes o registres permeten que es controli el procediment.
Que es puguin efectuar tots els tràmits necessaris per regularitzar la situació de les mercaderies, entre els quals hi ha, si cal, la invalidació de la declaració a la duana corresponent.
Que no s’hagi concedit al sol·licitant cap autorització amb efecte retroactiu en un termini de tres anys a partir de la data en què va ser admesa la sol·licitud.
Que no es requereixi l’examen de les condicions econòmiques, excepte quan la sol·licitud es refereixi a la renovació d’una autorització relativa al mateix tipus d’operació i mercaderies.
Que la sol·licitud no es refereixi a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies.
Quan la sol·licitud es refereixi a la renovació d’una autorització relativa al mateix tipus d’operació i mercaderies, que la sol·licitud es presenti en un termini de tres anys després que hagi expirat l’autorització original.
Les autoritats duaneres també poden concedir una autorització amb efecte retroactiu quan les mercaderies que van ser incloses en un règim duaner ja no estiguin disponibles en el moment en què va ser admesa la sol·licitud d’aquesta autorització.
Llevat que hi hagi una disposició en contra, l’autorització esmentada en l’apartat 1 es concedeix exclusivament a les persones que compleixin totes les condicions següents:
Que estiguin establertes al territori duaner del Principat d’Andorra.
Que ofereixin la seguretat necessària pel que fa a la bona execució de les operacions; es considera que els operadors econòmics autoritzats de simplificacions duaneres compleixen aquesta condició en la mesura que en l’autorització esmentada en l’article 38, apartat 2, lletra a, es tingui en compte l’activitat pertanyent al règim especial de què es tracti.
En els casos en què es pugui originar un deute duaner o altres gravàmens respecte de mercaderies incloses en un règim especial que constitueixin una garantia de conformitat amb l’article 89.
En el cas dels règims d’importació temporal o de perfeccionament actiu, que utilitzin o manin utilitzar les mercaderies o efectuïn o manin efectuar les operacions de transformació de les mercaderies, respectivament.
Llevat que hi hagi una disposició en contra, i com a complement del que disposa l’apartat 3, l’autorització a què es refereix l’apartat 1 es concedeix únicament quan es compleixin totes les condicions següents:
Que les autoritats duaneres puguin exercir la vigilància duanera sense veure’s obligades a posar en marxa un dispositiu administratiu desproporcionat respecte de les necessitats econòmiques corresponents.
Que l’autorització per a la inclusió en el règim de transformació (condicions econòmiques) no perjudiqui els interessos essencials dels productors del Principat d’Andorra.
Als efectes de l’apartat 4, lletra b, es considera que els interessos essencials dels productors del Principat d’Andorra no resulten perjudicats, llevat que hi hagi proves del contrari o es considerin complertes les condicions econòmiques.
Quan hi hagi proves que els interessos essencials dels productors del Principat d’Andorra poden resultar perjudicats, s’ha de dur a terme un examen de les condicions econòmiques a escala nacional.
Article 212. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament el següent:
Les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 211, apartat 1.
Les excepcions a les condicions a què es refereix l’article 211, apartats 3 i 4.
Els casos en què es considerin complertes les condicions econòmiques a què es refereix l’article 211, apartat 5.
Article 213. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a l’examen de les condicions econòmiques a què fa referència l’article 211, apartat 6.
Article 214. Registres
Excepte per al règim de trànsit o llevat que es disposi el contrari, el titular de l’autorització, el titular del règim i tota persona que exerceixi una activitat d’emmagatzematge, d’elaboració o de transformació de mercaderies o de venda o compra de mercaderies en zones franques han de portar els registres adequats, de la forma aprovada per les autoritats duaneres.
Aquests registres han de contenir la informació i les dades que permetin a les autoritats duaneres la vigilància del règim de què es tracti, particularment quant a la identificació de les mercaderies incloses en aquest règim, al seu estatut duaner i a la seva circulació.
Es considera que els operadors econòmics autoritzats de simplificacions duaneres compleixen l’obligació establerta en l’apartat 1 en la mesura que els seus registres siguin adequats per a les finalitats del règim especial de què es tracti.
Article 215. Tancament d’un règim especial
Excepte quan es tracti del règim de trànsit, i sense perjudici del que disposa l’article 254, un règim especial es tanca quan les mercaderies incloses en aquest règim o els productes transformats s’incloguin en un altre règim duaner posterior, hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, s’hagin destruït sense produir residus o s’abandonin en favor de l’Estat, de conformitat amb l’article 199.
Les autoritats duaneres han de tancar el règim de trànsit quan puguin determinar que el procediment ha finalitzat correctament, comparant les dades que estiguin en poder de les duanes de partida amb aquelles de què disposi la duana de destinació.
Les autoritats duaneres han d’adoptar totes les mesures necessàries per regularitzar la situació de les mercaderies per a les quals no s’hagi tancat un règim en les condicions previstes.
Llevat que es disposi d’una altra manera, el tancament del règim s’ha de dur a terme dins un termini determinat.
Article 216. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar el termini a què es refereix l’article 215, apartat 4.
Article 217. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives al tancament d’un règim especial a què es refereix l’article 215.
Article 218. Transferència de drets i obligacions
Els drets i les obligacions del titular d’un règim respecte de les mercaderies incloses en un règim especial diferent del règim de trànsit poden ser transferits totalment o parcialment a una altra persona que compleixi les condicions establertes per al règim de què es tracti.
Article 219. Circulació de mercaderies
En casos específics, les mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit o de zona franca poden circular entre diferents llocs del territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 220. Manipulacions usuals
Les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner o en un règim de transformació o en una zona franca poden ser sotmeses a les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, millorar-ne la presentació o la qualitat comercial o preparar-ne la distribució o revenda.
Article 221. Delegació de poders
Es faculta el Govern per:
Establir els casos i les condicions relatius a la circulació de les mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit o de zona franca de conformitat amb l’article 219.
Determinar les manipulacions usuals per a les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner o en un règim de transformació o en una zona franca a què es refereix l’article 220.
Article 222. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:
La transferència dels drets i les obligacions del titular del règim respecte a les mercaderies que s’hagin inclòs en un règim especial diferent del de trànsit de conformitat amb l’article 218.
La circulació de les mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit o de zona franca de conformitat amb l’article 219.
Article 223. Mercaderies equivalents
Es consideren mercaderies equivalents les mercaderies posades en lliure disposició dipositades, utilitzades o transformades en lloc de les mercaderies incloses en un règim especial.
En el marc del règim de perfeccionament passiu, es consideren mercaderies equivalents les mercaderies no posades en lliure disposició que siguin sotmeses a operacions de transformació en lloc de mercaderies posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament passiu.
Llevat que es disposi el contrari, les mercaderies equivalents han de tenir el mateix codi de vuit dígits de la nomenclatura combinada, ser d’idèntica qualitat comercial i posseir les mateixes característiques tècniques que les mercaderies a les quals substitueixen.
A condició que es garanteixi la bona administració del règim, en particular quant a la vigilància duanera, i amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres han d’autoritzar:
La utilització de mercaderies equivalents a l’empara d’un règim de dipòsit duaner, de zona franca, de destinació particular o de transformació.
La utilització de mercaderies equivalents a l’empara d’un règim d’importació temporal en casos específics.
En el cas del règim de perfeccionament actiu, l’exportació de productes transformats obtinguts a partir de les mercaderies equivalents abans de la importació de les mercaderies a les quals substitueixen.
En el cas del règim de perfeccionament passiu, la importació de productes transformats obtinguts a partir de mercaderies equivalents abans de l’exportació de les mercaderies a les quals substitueixen.
Es considera que els operadors econòmics autoritzats de simplificacions duaneres compleixen la condició de garantir la bona administració del règim en la mesura que l’activitat corresponent a l’ús de mercaderies equivalents en el règim especial de què es tracti s’hagi tingut en compte en l’autorització prevista per l’article 38, apartat 2, lletra a.
No s’autoritza la utilització de mercaderies equivalents en cap dels casos següents:
Quan en règim de perfeccionament actiu únicament s’efectuïn les manipulacions usuals, segons es defineixen en l’article 220.
Quan s’apliqui una prohibició de devolució o d’exempció de drets a la importació a mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació de productes transformats en règim de perfeccionament actiu, per als quals s’expedeixi o s’estableixi una prova d’origen en el marc d’un acord preferencial entre el Principat d’Andorra i determinats països o territoris situats fora del territori duaner del Principat d’Andorra, o grups d’aquests països o territoris.
Quan pugui donar lloc a un avantatge injustificat en matèria de drets a la importació o quan la legislació nacional així ho disposi.
En el cas previst per l’apartat 2, lletra c, i quan els productes transformats estiguin subjectes a drets a l’exportació si no s’exporten en el context del règim de perfeccionament actiu, el titular de l’autorització ha de constituir una garantia que garanteixi el pagament dels drets a l’exportació en cas que les mercaderies no posades en lliure disposició no s’arribin a importar dins el termini indicat en l’article 257, apartat 3.
Article 224. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament:
Les excepcions a l’article 223, apartat 1, paràgraf tercer.
Les condicions en què s’utilitzaran mercaderies equivalents de conformitat amb l’article 223, apartat 2.
Els casos específics en què les mercaderies equivalents s’utilitzin a l’empara del règim d’importació temporal de conformitat amb l’article 223, apartat 2, lletra b.
Els casos en què no s’autoritzi la utilització de mercaderies equivalents, de conformitat amb l’article 223, apartat 3, lletra c.
Article 225. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la utilització de mercaderies equivalents de conformitat amb l’article 223, apartat 2.
Capítol segon. Trànsit
Secció primera. Trànsit extern i intern
Article 226. Trànsit extern
En el marc del règim de trànsit extern, les mercaderies no posades en lliure disposició poden circular d’un punt a un altre dins el territori duaner del Principat d’Andorra sense estar subjectes:
A drets a la importació.
A altres gravàmens prescrits per altres disposicions pertinents en vigor.
A mesures de política comercial en la mesura que no prohibeixin l’entrada de mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra o la sortida d’aquest territori.
En casos específics, les mercaderies posades en lliure disposició s’inclouen en el règim de trànsit extern.
La circulació prevista per l’apartat 1 es pot efectuar d’una de les maneres següents:
A l’empara del règim de trànsit extern de la Unió Europea, d’acord amb l’article 228.
A l’empara del règim de trànsit extern nacional, d’acord amb l’article 229.
De conformitat amb el Conveni ATA / Conveni d’Istanbul, quan es tracti de circulació de trànsit.
A l’empara del sistema postal de conformitat amb els actes de la Unió Postal Universal si les mercaderies són transportades per o per als titulars de drets i obligacions en virtut d’aquests actes.
Article 227. Trànsit intern
El règim de trànsit intern permet, en les condicions disposades en l’apartat 2, la circulació de mercaderies posades en lliure disposició entre dos punts del territori duaner del Principat d’Andorra, sense estar subjectes a la fiscalitat indirecta.
La circulació prevista per l’apartat 1 es pot efectuar d’una de les maneres següents:
A l’empara del règim de trànsit intern de la Unió Europea, d’acord amb l’article 228.
A l’empara del règim de trànsit intern nacional, d’acord amb l’article 229.
De conformitat amb el Conveni ATA / Conveni d’Istanbul, quan es tracti de circulació de trànsit.
A l’empara del sistema postal de conformitat amb els actes de la Unió Postal Universal si les mercaderies són transportades per o per als titulars de drets i obligacions en virtut d’aquests actes.
Article 228. Trànsit de la Unió Europea
El trànsit de la Unió Europea previst a l’article 226, apartat 3, lletra a, i a l’article 227, apartat 2, lletra a, només és aplicable a les mercaderies cobertes per un acord d’unió duanera entre la Unió Europea i Andorra.
Article 229. Trànsit nacional
El trànsit nacional previst a l’article 226, apartat 3, lletra b, i a l’article 227, apartat 2, lletra b, només és aplicable als moviments de mercaderies entre dos despatxos situats dins del territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 230. Trànsit del Conveni ATA / Conveni d’Istanbul
El trànsit previst a l’article 226, apartat 3, lletra c, i a l’article 227, apartat 2, lletra c, només és aplicable als moviments de mercaderies des d’un despatx de duana del territori d’una part contractant al Conveni ATA / Conveni d’Istanbul amb destinació a un despatx de duana situat en el territori d’una altra part contractant.
Article 231. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar els casos específics en què les mercaderies posades en lliure disposició s’hagin de col·locar a l’empara d’un règim de trànsit extern de conformitat amb l’article 226, apartat 2.
Article 232. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment per aplicar al territori duaner del Principat d’Andorra el que disposen l’article 226, apartat 3, i l’article 227, apartat 2.
Secció segona. Obligacions inherents al trànsit intern i al trànsit extern
Article 233. Obligacions del titular del règim de trànsit i del transportista i destinatari de les mercaderies que circulin a l’empara del règim de trànsit
El titular del règim de trànsit és responsable de tot el següent:
Presentar les mercaderies intactes i la informació requerida a la duana de destinació, en el termini assenyalat i havent respectat les mesures preses per les autoritats duaneres per garantir-ne la identificació.
Respectar les disposicions duaneres relatives al règim.
Llevat que la legislació duanera disposi el contrari, constituir una garantia a fi d’assegurar el pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i altres gravàmens que puguin néixer respecte a les mercaderies en virtut d’altres disposicions pertinents en vigor.
Les obligacions del titular del règim es compleixen i el règim de trànsit finalitza quan les mercaderies incloses en aquest règim i la informació requerida estiguin disponibles a la duana de destinació, de conformitat amb la legislació duanera.
Tot transportista o destinatari de mercaderies que accepti les mercaderies sabent que estan incloses en el règim de trànsit també és responsable de presentar-les intactes a la duana de destinació, en el termini assenyalat i havent respectat les mesures preses per les autoritats duaneres per garantir-ne la identificació.
Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar qualsevol de les simplificacions següents per incloure les mercaderies en el règim de trànsit o per posar fi a aquest règim:
L’estatut d’expedidor autoritzat, que permet al titular de l’autorització incloure mercaderies en el règim de trànsit sense presentar-les a la Duana.
L’estatut de destinatari autoritzat, que permet al titular de l’autorització rebre mercaderies que hagin circulat conformement al règim de trànsit fins a un lloc autoritzat i posar fi a aquest règim, de conformitat amb l’article 233, apartat 2.
L’ús de precintes especials, quan el precinte sigui necessari per garantir la identificació de les mercaderies incloses en el règim de trànsit.
L’ús d’una declaració a la duana amb menys requisits de dades per incloure les mercaderies en el règim de trànsit.
L’ús d’un document de transport electrònic com a declaració a la duana per incloure les mercaderies en el règim de trànsit, a condició que contingui les dades d’aquesta declaració i que aquestes dades estiguin a la disposició de les autoritats duaneres de sortida i de destinació per permetre la vigilància duanera de les mercaderies i el tancament del règim.
Article 234. Mercaderies que circulen a través del territori d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra a l’empara del règim de trànsit extern
El règim de trànsit extern s’aplica a les mercaderies que circulen a través d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra, sempre que es compleixi una de les condicions següents:
Que un acord internacional prevegi aquesta possibilitat.
Que el pas a través d’aquest país o territori s’efectuï a l’empara d’un títol únic de transport.
En el cas previst per l’apartat 1, lletra b, l’efecte del règim de trànsit extern queda suspès mentre les mercaderies es troben fora del territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 235. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar les condicions per concedir les autoritzacions a què es refereix l’article 233, apartat 4.
Article 236. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:
La inclusió de mercaderies en el règim de trànsit i per posar fi a aquest règim.
El funcionament de les simplificacions a què es refereix l’article 233, apartat 4.
La vigilància duanera de les mercaderies que travessen el territori d’un país o territori que no forma part del territori duaner del Principat d’Andorra a l’empara del règim de trànsit extern a què es refereix l’article 234.
Capítol tercer. Emmagatzematge
Secció primera. Disposicions comunes
Article 237. Àmbit d’aplicació
En el marc d’un règim d’emmagatzematge, les mercaderies no posades en lliure disposició es poden emmagatzemar al territori duaner del Principat d’Andorra sense estar subjectes:
A drets a la importació.
A altres gravàmens prescrits per altres disposicions pertinents en vigor.
A mesures de política comercial en la mesura que no prohibeixin l’entrada de mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra o la sortida d’aquest territori.
Les mercaderies posades en lliure disposició es poden incloure en el règim de dipòsit duaner o de zona franca conformement a la legislació reguladora d’àmbits específics, o amb la finalitat de beneficiar-se d’una decisió que concedeixi la devolució o condonació dels drets a la importació.
Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar l’emmagatzematge de mercaderies posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge de dipòsit duaner. Aquestes mercaderies no es consideren incloses en el règim de dipòsit duaner.
Article 238. Durada del règim d’emmagatzematge
El temps de permanència de mercaderies en un règim d’emmagatzematge no està limitat.
En circumstàncies excepcionals, les autoritats duaneres poden fixar un termini màxim en el qual s’ha de tancar el règim d’emmagatzematge, en particular quan, en cas d’un emmagatzematge de llarga durada, el tipus i la naturalesa de les mercaderies puguin constituir una amenaça per a la salut pública, la sanitat animal o la fitosanitat, o per al medi ambient.
Article 239. Atribució de competències d’execució
El Govern ha d’especificar les normes de procediment per incloure les mercaderies posades en lliure disposició en el règim de dipòsit duaner o de zona franca a què es refereix l’article 237, apartat 2.
Secció segona. Dipòsit duaner
Article 240. Emmagatzematge en dipòsits duaners
Sota el règim de dipòsit duaner, les mercaderies no posades en lliure disposició es poden dipositar en instal·lacions o altres llocs autoritzats per a aquest règim per les autoritats duaneres i sota supervisió duanera (dipòsits duaners).
Els dipòsits duaners poden estar a la disposició de qualsevol persona per al emmagatzematge sota duana de mercaderies (dipòsits duaners públics), o per a l’emmagatzematge de mercaderies pel titular d’una autorització de dipòsit duaner (dipòsits duaners privats).
Les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner poden ser retirades temporalment del dipòsit duaner. Excepte en cas de força major, aquesta retirada ha de ser autoritzada prèviament per les autoritats duaneres.
Article 241. Transformació
Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar dins un dipòsit duaner, la transformació de mercaderies en règim de perfeccionament actiu o de destinació particular amb subjecció a les condicions que estableixen aquests règims.
Les mercaderies indicades en l’apartat 1 no es consideren incloses en el règim de dipòsit duaner.
Article 242. Responsabilitats del titular de l’autorització o del règim
El titular de l’autorització i el titular del règim són responsables de:
Garantir que les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner no se sostreguin a la vigilància duanera.
Complir les obligacions que resultin de l’emmagatzematge de les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner.
No obstant el que disposa l’apartat 1, quan l’autorització es refereixi a un dipòsit duaner públic, es pot establir que les responsabilitats establertes en l’apartat 1, lletres a o b, incumbeixin exclusivament al titular del règim.
El titular del règim és responsable del compliment de les obligacions que resultin de la inclusió de les mercaderies en el règim de dipòsit duaner.
Secció tercera. Zones franques
Article 243. Designació de zones franques
El Govern pot designar determinades parts del territori duaner del Principat d’Andorra com a zones franques.
El Govern fixa el perímetre de cada zona franca i en defineix els punts d’accés i de sortida.
Les zones franques han d’estar voltades.
El perímetre i els punts d’accés i de sortida de les zones franques han d’estar sotmesos a vigilància duanera.
Les persones, les mercaderies i els mitjans de transport que entren en una zona franca o en surten poden ser sotmesos a controls duaners.
Article 244. Immobles i activitats a les zones franques
Qualsevol construcció d’un immoble en una zona franca està supeditada a una autorització prèvia de les autoritats duaneres.
A reserva de la legislació duanera, s’autoritza a les zones franques qualsevol activitat de tipus industrial, comercial o de prestació de serveis. L’exercici d’aquestes activitats se supedita al fet de notificar-les prèviament a les autoritats duaneres.
Les autoritats duaneres poden imposar determinades prohibicions o restriccions respecte de les activitats previstes per l’apartat 2, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies a què es refereixen aquestes activitats, les necessitats de la vigilància duanera o els requisits en matèria de seguretat i protecció.
Les autoritats duaneres poden prohibir l’exercici d’una activitat en una zona franca a les persones que no ofereixin la seguretat necessària pel que fa al compliment de les disposicions duaneres.
Article 245. Presentació de les mercaderies i inclusió d’aquestes mercaderies en el règim
Les mercaderies introduïdes en una zona franca s’han de presentar a la Duana i sotmetre’s a les formalitats duaneres establertes en qualsevol dels supòsits següents:
Que s’introdueixin en la zona franca directament des de fora del territori duaner del Principat d’Andorra.
Que hagin estat incloses en un règim duaner que finalitzi o es tanqui en incloure-les en el règim de zona franca.
Que s’incloguin en el règim de zona franca amb la finalitat de beneficiar-se d’una decisió per la qual es concedeixi la devolució o la condonació dels drets a la importació.
Que les formalitats es disposin en una legislació diferent de la duanera.
No s’han de presentar a la Duana les mercaderies introduïdes en una zona franca en circumstàncies diferents de les esmentades en l’apartat 1.
Sense perjudici del que disposa l’article 246, es considera que les mercaderies introduïdes en una zona franca estan incloses en el règim de zona franca:
En el moment d’introduir-les a la zona franca, llevat que ja hagin estat incloses en un altre règim duaner; o
En el moment en què finalitzi un règim de trànsit, llevat que s’incloguin immediatament després en un altre règim duaner.
Article 246. Mercaderies posades en lliure disposició en zones franques
Les mercaderies posades en lliure disposició poden ser introduïdes, emmagatzemades, traslladades, utilitzades, transformades o consumides en una zona franca. En aquests casos, les mercaderies no es consideren incloses en el règim de zona franca.
Amb sol·licitud prèvia de la persona interessada, les autoritats duaneres han de determinar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició de qualsevol de les mercaderies següents:
Mercaderies posades en lliure disposició que entrin en una zona franca.
Mercaderies posades en lliure disposició que hagin estat objecte d’operacions de transformació dins una zona franca.
Mercaderies posades en lliure disposició dins una zona franca.
Article 247. Mercaderies no posades en lliure disposició en zones franques
Mentre romanguin en una zona franca, les mercaderies no posades en lliure disposició poden ser posades en lliure disposició o ser incloses en el règim de perfeccionament actiu, d’importació temporal o de destinació particular, en les condicions establertes per a aquests règims.
En aquests casos, les mercaderies no es consideren incloses en el règim de zona franca.
Sense perjudici de les disposicions aplicables als subministraments o a l’emmagatzematge per a l’avituallament, i en la mesura que ho permeti el règim corresponent, l’apartat 1 no és obstacle per a la utilització o el consum de mercaderies que, en cas de ser posades en lliure disposició o d’inclusió en el règim d’importació temporal, no estarien sotmeses a l’aplicació de drets a la importació o a mesures de política comercial.
En el cas d’aquesta utilització o consum, no es requereix cap declaració a la duana per ser posades en lliure disposició o en règim d’importació temporal.
No obstant això, aquesta declaració s’exigeix en cas que aquestes mercaderies s’hagin d’imputar a un contingent aranzelari o a un límit màxim.
Article 248. Sortida de les mercaderies d’una zona franca
Sense perjudici de la legislació vigent en altres àmbits diferents del duaner, les mercaderies que es trobin en una zona franca poden ser exportades o reexportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, o introduïdes en una altra part del territori.
Els articles 134 a 149 s’apliquen a les mercaderies que surtin d’una zona franca i s’introdueixin en altres parts del territori duaner del Principat d’Andorra.
Article 249. Estatut duaner
Les mercaderies que surtin d’una zona franca i s’introdueixin en una altra part del territori duaner del Principat d’Andorra o que s’incloguin en un règim duaner es consideren mercaderies no posades en lliure disposició, llevat que es demostri el seu estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.
No obstant això, a l’efecte de l’aplicació dels drets a l’exportació i de les llicències d’exportació, així com de les mesures de control d’exportacions en el marc de la política comercial, aquestes mercaderies són considerades mercaderies posades en lliure disposició, llevat que s’estableixi que no tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.
Capítol quart. Destinació especial
Secció primera. Importació temporal
Article 250. Àmbit d’aplicació
En el marc del règim d’importació temporal, les mercaderies no posades en lliure disposició destinades a la reexportació poden ser objecte d’una destinació especial al territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial de drets a la importació i sense estar sotmeses al següent:
A altres gravàmens prescrits per altres disposicions pertinents en vigor.
A mesures de política comercial en la mesura que no prohibeixin l’entrada de mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra o la sortida d’aquest territori.
El règim d’importació temporal s’utilitza quan es compleixen les condicions següents:
Que no estigui previst que les mercaderies experimentin cap canvi, a excepció de la depreciació normal causada per l’ús que se’n faci.
Que sigui possible garantir la identificació de les mercaderies incloses en el règim, excepte quan, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies o de la destinació prevista, l’absència de mesures d’identificació no pugui conduir a un abús del règim o, en el cas esmentat en l’article 223, quan sigui possible comprovar el compliment de les condicions estipulades per a les mercaderies equivalents.
Que el titular del règim estigui establert fora del territori duaner del Principat d’Andorra, llevat que es disposi el contrari.
Que es compleixin les condicions necessàries per a l’exempció total o parcial de drets establertes en la legislació duanera.
Article 251. Termini de permanència de les mercaderies en el règim d’importació temporal
Les autoritats duaneres fixen el termini al final del qual les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal han de ser reexportades o incloses en un règim duaner posterior. Aquest termini ha de ser suficient perquè es pugui aconseguir l’objectiu de la destinació autoritzada.
Llevat que es disposi el contrari, el termini màxim de permanència de les mercaderies en el règim d’importació temporal, per al mateix fi i sota la responsabilitat del mateix titular de l’autorització, és de 24 mesos, encara que el règim s’hagi tancat per inclusió de les mercaderies en un altre règim especial, al seu torn seguit d’una nova inclusió en el règim d’importació temporal.
Quan, en circumstàncies excepcionals, el fi autoritzat no es pugui aconseguir dins el termini esmentat en els apartats 1 i 2, les autoritats duaneres poden concedir una pròrroga d’aquest termini per un temps raonable, amb sol·licitud prèvia degudament justificada del titular de l’autorització.
El temps total de permanència de les mercaderies en el règim d’importació temporal no pot ser superior a 10 anys, excepte en cas de circumstàncies imprevisibles.
Article 252. Quantia del dret a la importació en cas d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació
L’import dels drets a la importació respecte de les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal amb exempció parcial d’aquests drets es fixa en el 3% de l’import del dret a la importació que hauria estat exigible per a aquestes mercaderies si haguessin estat posades en lliure disposició en la data en què van ser incloses en el règim d’importació temporal.
Aquest import és exigible per cada mes o fracció de mes en què les mercaderies hagin estat incloses en el règim d’importació temporal amb exempció parcial dels drets a la importació.
L’import dels drets a la importació no ha d’excedir el que hauria estat exigible en cas de posar en lliure disposició les mercaderies de què es tracti en la data en què van ser incloses en el règim d’importació temporal.
Article 253. Delegació de poders
Es faculta el Govern per determinar:
La destinació especial a què es refereix l’article 250, apartat 1.
Els requisits a què es refereix l’article 250, apartat 2, lletra d.
Secció segona. Destinació particular
Article 254. Règim de destinació particular
En el marc del règim de destinació particular, les mercaderies poden ser posades en lliure disposició amb exempció de drets o amb un tipus reduït de drets atenent la seva destinació especial.
Si les mercaderies es troben en una fase de la producció que, des d’una perspectiva econòmica, només en permet l’ús per a la destinació particular indicada, les autoritats duaneres poden establir en l’autorització les condicions en què es considera que les mercaderies s’han utilitzat per a les finalitats establertes a l’efecte d’aplicar l’exempció de drets o del tipus reduït de drets.
Si les mercaderies són aptes per a un ús repetit i les autoritats duaneres el consideren oportú amb la finalitat d’evitar abusos, la vigilància duanera s’ha de mantenir durant un període no superior a 2 anys des de la data de la seva primera utilització per a les finalitats establertes per aplicar l’exempció de drets o el tipus reduït de drets.
La vigilància duanera en el marc del règim de destinació particular s’acaba en qualsevol dels supòsits següents:
Que les mercaderies s’hagin destinat a les finalitats establertes per aplicar l’exempció de drets o el tipus reduït de drets.
Que les mercaderies hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra o s’hagin destruït o abandonat en benefici de l’Estat.
Que les mercaderies s’hagin destinat a finalitats diferents de les establertes per aplicar l’exempció de drets o el tipus reduït de drets i s’hagin abonat els drets a la importació aplicables.
Quan la normativa aplicable exigeixi un coeficient de rendiment, l’article 255 s’executa al règim de destinació particular.
Els residus i les deixalles que resultin del procés d’elaboració o transformació de la mercaderia d’acord amb una destinació particular establerta, així com les pèrdues de matèria degudes a causes naturals, es consideren mercaderies assignades a la destinació particular establerta.
Els residus i les deixalles derivats de la destrucció de mercaderies incloses en el règim de destinació particular prescrita es consideren inclosos en el règim de dipòsit duaner.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.