Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb l’article 6 de la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA com a instrument de gestió directa, a continuació s’indiquen les anualitats que inclou l’encàrrec-programa per assegurar el finançament de les activitats encomanades a CTRASA.

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en el contracte d’arrendament per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra.

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en els contractes d’arrendament dels habitatges de preu assequible:

El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2025 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:

El Govern elabora, anualment, un informe públic sobre l’estat i tipologia d’ingressos i despeses del Fons Verd.

Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 8.

Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, i les despeses de domiciliacions bancàries, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents” –en concepte de les prestacions econòmiques establertes a la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris–, les fases de compromís i de liquidació de les quals es poden comptabilitzar en un sol acte que agrupa aquestes fases (CL), després d’haver-se comptabilitzat la fase corresponent de l’autorització de despesa (A). Aquestes despeses es troben sotmeses a fiscalització prèvia en les fases d’A i de CL esmentades.

Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de Reserva de Jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 16.10 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

Pel que fa a la despesa dels contractes administratius, és aplicable el llindar que figura a l’article 30.1.d de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública en comptes del llindar de 7.500 euros que s’indica en els apartats precedents d’aquest article.

Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Els crèdits per a despeses de subvencions o de transferències de capital, amb caràcter plurianual o no, compromeses fins al 31 de desembre i que no s’hagin pogut liquidar durant l’exercici en no haver pogut l’entitat beneficiària de la subvenció presentar la factura o els documents justificatius corresponents, s’incorporen al pressupost de l’exercici següent.

Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 € han de trametre al Tribunal de Comptes –per mitjà del Govern, amb la tramesa prèvia a la Intervenció General–, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’auditoria de comptes extern corresponent.

Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels càrrecs de les entitats parapúbliques, dels càrrecs de les societats públiques i del personal de relació especial de l’Administració general s’incrementen l’exercici del 2025 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2025 en funció de l’IPC.

Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2025 serà la prevista en les taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici del 2025.

Els salaris del personal de l’Administració general contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració, i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012, sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció del contracte superior a tres mesos.

Durant l’exercici del 2025 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2025.

El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

En cas que un funcionari sigui declarat en situació de reforma o se l’adscrigui a un altre lloc de treball per motius de salut, el Govern pot autoritzar, per a les places que siguin estratègiques, amb un informe justificatiu previ del departament corresponent, la creació d’una plaça de les mateixes característiques que la que ocupava aquest funcionari. En cas que el Govern autoritzi la creació d’aquesta plaça, en el moment que el funcionari declarat en situació de reforma o adscrit a un altre lloc de treball per motius de salut doni per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració, s’amortitzarà la plaça que ocupava.

Respecte a la contractació de personal del SAAS:

Les lletres b i c de l’apartat 4 d’aquest article són aplicables a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Les referències als òrgans del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària s’entenen substituïdes pels òrgans competents de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de l’Administració general quan no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel ministeri responsable de funció pública, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

Durant l’exercici del 2025, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

Durant l’exercici del 2025 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies.

De manera excepcional –amb l’autorització del ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública–, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:

Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2025 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2025. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de quatre mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació o d’una jubilació anticipada, la nova persona contractada i la persona que es jubila o es jubila anticipadament en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumeix el mateix departament.

S’autoritza, amb una antelació de dotze mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions i jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places vacants produïdes per jubilacions anticipades han d’efectuar la demanda al departament corresponent dotze mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

Els apartats 1, 2, 6, 7, 8, 9, 11, 12 i 13 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’interès legal per a l’exercici del 2025 queda establert en el 3,25%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

L’interès moratori per a l’exercici del 2025, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 4,06%.

S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:

El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2025 (34.804.044,88 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (5.307.308,24 euros) es financen amb la tresoreria disponible, i amb un nou endeutament autoritzat en els exercicis anteriors.

S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per respondre al pla d’inversió previst, així com concertar noves operacions d’endeutament per cobrir necessitats operatives de compra d’energia i finançament de les inversions previstes en el pressupost.

L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra k de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

L’endeutament autoritzat, formalitzat i disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, i durant l’exercici en curs, no té la consideració d’afectat.

Es modifiquen els apartats 4.d i 5 de l’article 22, amb la redacció següent:

El cap de Govern, amb l’acord previ del Govern:

Els presidents dels consells d’administració, amb l’acord previ d’aquests consells mateixos, de les entitats parapúbliques o de dret públic i de les societats públiques participades per l’Administració general, tenen també la facultat esmentada en els paràgrafs a i c de l’apartat 4 anterior respecte als projectes de pressupost respectius. […]

Es modifica l’apartat 4 de l’article 26, amb la redacció següent:

Les transferències que concerneixen despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents:

L’article 14, amb la redacció següent:

Una unió temporal d’empreses (UTE) és una forma de col·laboració empresarial temporal, sense personalitat jurídica pròpia, que es constitueix per al desenvolupament o l’execució d’una obra, un servei o un subministrament.

Diversos licitadors es poden constituir en UTE per tal de presentar-se conjuntament a una licitació i executar el contracte de forma col·lectiva, sens perjudici del que estableix l’apartat 5. Un mateix licitador no es pot presentar a una licitació individualment i al mateix temps com a membre d’una UTE, ni tampoc com a membre de més d’una UTE.

L’UTE es constitueix només per a contractacions determinades, de manera que la seva actuació no es pot estendre més enllà d’aquestes contractacions. L’UTE s’ha de constituir per una durada que coincideixi amb la durada del contracte. No és necessari que es formalitzi en escriptura pública fins a l’adjudicació del contracte a favor seu, sens perjudici del que estableix l’apartat 6.

En els contractes públics en què han d’intervenir diversos professionals, o bé si la tipologia del projecte ho requereix, els òrgans de contractació han de promoure la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i han de fer prevaler les ofertes presentades per UTE, a més de la divisió en lots que regula l’article 27.

Si no és possible la realització amb UTE del contracte, l’òrgan de contractació ha de justificar en l’expedient de contractació els motius raonables pels quals no és possible i ha indicar que aquesta opció no és possible en el plec de clàusules administratives particulars.

En els contractes de serveis, solament es requereix que l’UTE es formalitzi en escriptura pública si el plec de clàusules administratives particulars ho estableix, en funció de la tipologia del contracte.

Els contractistes aplegats en una UTE responen solidàriament davant del poder adjudicador de tots els danys i perjudicis que l’UTE hagi causat.

Tots els contractistes aplegats en una UTE han d’estar individualment legitimats per contractar, d’acord amb el que preveu l’article 11.”

L’apartat 4 de l’article 28, amb la redacció següent:

En la contractació directa l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa d’acord amb el procediment negociat, sempre que es donin les circumstàncies d’excepció previstes per aquest procediment, d’acord amb l’article 30.”

L’apartat 7 de l’article 30, amb la redacció següent:

En els casos enumerats en les lletres indicades en l’apartat 3 i en els contractes menors, la contractació directa es regeix d’acord amb el procediment negociat sense publicitat regulat a l’article 45.10.”

S’addiciona un paràgraf en la lletra b de l’article 19, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:

En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.

A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”

Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:

El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.

Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.

El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.

En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.

La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.

En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:

Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:

Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.

Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”

Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:

La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.

La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.

La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”

Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:

Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.

Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”

Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.

Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.

Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.

En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”

S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.

Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.

En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”

Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.

En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”

S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent: