Aquesta Llei renova el marc legal en el qual opera la institució del Registre Civil. D’una banda, en modernitza el funcionament, en consonància amb el procés d’implantació progressiva de l’administració electrònica en tots els àmbits de la gestió pública al Principat d’Andorra. D’altra banda, actualitza la relació dels fets i actes que el Registre fa públics, precisant-se el règim d’accés, els termes en què s’hi inscriuen o anoten i la forma com es fa efectiva la publicitat.

Amb aquest nou marc legal es reitera també, quasi tres dècades després de l’aprovació de la Llei del Registre Civil de l’11 de juliol de 1996, el compliment del mandat constitucional de regular la condició civil de les persones, segons previst a l’apartat 1 de l’article 13 de la Constitució del Principat d’Andorra, en la mesura que la regulació d’aquesta condició civil pressuposa necessàriament l’existència d’una institució que en doni publicitat i proporcioni la imprescindible seguretat jurídica que ha d’existir entorn de la identitat de les persones i les seves relacions personals i familiars.

El Registre Civil, en efecte, és un instrument essencial en qualsevol ordenament jurídic per a acreditar l’esdeveniment dels fets i els actes que ens defineixen jurídicament com a persones i que ens confereixen qualitats que poden ser font de drets, de deures o d’efectes jurídics en la vida personal, familiar o comunitària.

La renovació de la legislació reguladora del Registre Civil està motivada en part per raons tecnològiques i en part per raons de necessitat i d’oportunitat jurídica, vinculades al desenvolupament del dret de la persona i de la família i a l’evolució demogràfica i sociològica del Principat d’Andorra.

En l’ordre tecnològic, la nova Llei abandona la gestió del Registre per mitjà de llibres i implanta un nou sistema de registre electrònic. El nou registre haurà d’acabar amb el predomini de la documentació en paper: es preveu que empri mitjans electrònics per a emmagatzemar la informació que custodia, per a tramitar els procediments registrals, per a practicar els assentaments i per a subministrar informació a les persones interessades a conèixer les dades registrals.

Les matèries objecte de registre deixen d’ordenar-se en seccions (de naixements, de matrimonis, de defuncions i de serveis comuns a les altres seccions) i s’estableix un nou sistema de compilació de dades basat en els folis personals. El foli personal és un espai assignat a cada persona en el qual s’agruparan consecutivament, del naixement a la defunció, tots els assentaments dels fets i actes relatius a la seva identitat, la seva condició civil i les altres circumstàncies que hagin de ser assentades en el Registre. El tractament informàtic de les dades permetrà recuperar-les i interconnectar-les amb les dades d’altres persones de manera immediata, facilitant l’accés a la informació registral i agilitant la prestació del servei, tant per als usuaris individuals que acreditin tenir interès a conèixer dades d’alguna persona com per a les administracions públiques quan els pugui convenir disposar de dades agregades a efectes estadístics.

En l’ordre tècnico-jurídic, la nova Llei preserva les característiques essencials del sistema registral civil andorrà: un sistema de registre civil únic, que passa a adscriure’s expressament a la persona titular del ministeri de justícia, amb atribució de l’exercici de les funcions registrals a registradors civils amb la condició de funcionaris públics, amb legitimació del Ministeri Fiscal per a promoure procediments registrals i intervenir-hi d’acord amb les lleis, i amb control jurisdiccional de les resolucions dictades en els procediments registrals. Es mantenen també, ara exposats amb millor ordenació sistemàtica, els principis registrals de legalitat, presumpció d’exactitud, eficàcia probatòria de les inscripcions registrals, publicitat del contingut del registre i oposabilitat a tercers dels fets o actes inscrits a partir de la data dels assentaments.

La nova regulació del Registre Civil ha vingut particularment propiciada per les novetats que ha introduït en el dret de la persona i de la família la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família. Aquesta Llei ja va tenir present la necessitat d’adaptar la legislació registral civil i ho va fer per mitjà de la seva disposició final segona, la qual donava nova redacció a un nombre substancial de preceptes de la Llei del Registre Civil de l’11 de juliol de 1996. Tanmateix, la profunditat dels canvis introduïts en diverses institucions del dret de la persona i de la família feia de tot punt aconsellable escometre una revisió i actualització integral del dret registral civil.

La conveniència d’aquesta actualització queda reflectida en el tractament que la nova Llei fa de la constància registral de diversos fets, actes o circumstàncies que han hagut de començar a accedir al Registre Civil arran de l’aprovació de la dita Llei qualificada 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família o que era raonable que hi accedissin en termes o amb matisos diferents de com s’establia en el dret anterior. Això es posa de manifest, per exemple, en el règim de registre de les filiacions derivades de la pràctica de tècniques de reproducció assistida, matèria en la qual ha calgut adaptar el dret registral als sistemes civils de determinació de la paternitat o la maternitat. Les modificacions en el dret de filiació, al seu torn, han conduït a revisar les normes sobre determinació, adaptació i canvi dels noms o dels cognoms de les persones.

També són remarcables les novetats que ha generat el nou règim jurídic de suport a les persones amb discapacitat, que incideix en la constància registral de les curateles, els apoderaments i altres càrrecs de suport, siguin preventius o amb eficàcia immediata, com també en la possibilitat que sigui inscrita la constitució i el règim d’administració dels patrimonis protegits.

Igualment, la regulació civil de les declaracions judicials de desaparició o d’absència ha guanyat també reflex registral, no només amb la inscripció de la declaració judicial corresponent sinó també amb la inscripció de la constitució, modificació i extinció dels càrrecs de protecció de la persona desapareguda o absent i del seu patrimoni en aquestes situacions.

Particular esment mereix la incorporació al Registre Civil de la constitució i extinció de les unions estables de parella, que fins ara eren objecte d’inscripció en un registre separat, el Registre d’Unions Estables de Parella. Aquesta diversitat d’instruments registrals era poc justificable, si es tenen en compte les funcions que complia aquest registre –anàlogues a les que compleix el Registre Civil respecte del matrimoni– i el fet que la seva gestió, com també la tramitació de l’expedient previ a la constitució de les unions estables, estava encomanada a les persones encarregades del Registre Civil.

Cal destacar, finalment, la incorporació al nou text legal d’un conjunt ampli de disposicions que aborden la problemàtica que plantegen en l’àmbit registral els fets, actes i relacions jurídiques amb elements de dret internacional privat.

Sociològicament, és ben sabut que el Principat d’Andorra té una composició altament internacional i molt heterogènia. Això té una evident repercussió en l’àmbit registral, en la mesura que moltes de les situacions o relacions amb efectes jurídics que neixen, es desenvolupen o s’extingeixen en el territori nacional presenten elements d’estrangeria que les vinculen a ordenaments jurídics diferents de l’andorrà, però, tanmateix, cal que n’hi hagi constància en el Registre Civil del Principat d’Andorra.

La Llei del Registre Civil de l’11 de juliol de 1996 era conscient d’aquesta problemàtica, però no va incloure normes de dret internacional privat, llevat d’algun supòsit molt particular i del principi general que ordenava la constància registral de tots els fets i actes que afectessin persones de nacionalitat andorrana, amb independència del lloc on s’haguessin produït, i també dels que afectessin persones estrangeres, si havien tingut lloc en territori andorrà. La pràctica registral va complementar adequadament el dèficit normatiu, però la creixent complexitat de l’ordenament i l’increment de les relacions personals i familiars amb elements d’estrangeria feia molt convenient dotar aquests supòsits de més precisió i seguretat jurídica.

La Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, va emprendre aquesta tasca, en regular la competència de les autoritats andorranes, la fixació de la llei aplicable i el reconeixement d’actes i resolucions estrangers en l’àmbit personal i familiar. Ara, aquesta nova Llei del Registre Civil continua el desplegament normatiu d’aquesta matèria en l’àmbit registral. Ho fa precisant la competència del Registre Civil en totes les matèries que han d’accedir-hi i, en particular, l’estén a la inscripció o anotació de molts fets i actes que afecten persones estrangeres que tenen residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra.

La Llei precisa els supòsits en què la constància registral és imperativa i els supòsits en què és facultativa, i la manera com accedeixen al registre les resolucions i documents públics estrangers en què han de basar-se els assentaments registrals. La Llei també facilita l’accés al Registre d’actes que han tingut lloc a l’estranger a partir de la seva correspondència amb les institucions del dret andorrà. Se n’exceptuen només les unions estables de parella, matèria en la qual la gran diversitat de models i d’efectes en el dret comparat fa aconsellable que, a efectes del seu accés al Registre Civil, la relació de parella s’hagi constituït sempre d’acord amb el dret andorrà. La Llei preveu també com cal procedir si el primer assentament que s’ha de practicar no és el de naixement, cas en el qual es facilita l’obertura de foli personal amb una anotació de l’historial registral previ de la persona –si més no, del seu naixement– a l’únic efecte que serveixi de suport a la nova inscripció.

La Llei està integrada per un índex i s’estructura en set Títols, 162 articles, tres disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

De la part final de la Llei és remarcable el règim transitori, que dona compte del fet que la implantació del nou registre electrònic exigirà passar per un període en el qual hauran de coexistir el nou sistema registral i el preexistent. Aquesta situació no és estranya al Principat d’Andorra, on durant molt temps el Registre Civil ha conviscut amb els registres parroquials i s’ha nodrit de la informació que proporcionaven. El règim de transitorietat de la present Llei preveu que, a partir de l’inici efectiu de l’activitat del registre electrònic, es vagin obrint folis personals no només als nounats sinó també a tota persona de la qual es requereixi assentar en el Registre Civil alguna eventualitat que l’afecti, llevat que es tracti de la seva defunció. En obrir nou foli, caldrà bolcar-hi tota la informació registral vigent de la persona de la qual donin publicitat els llibres preexistents mantenint l’historial complet i la traçabilitat dels assentaments antics. Aquest règim transitori de trasllat progressiu de les dades contingudes en els llibres actuals deixa, tanmateix, oberta la possibilitat que el Govern pugui adoptar en qualsevol moment les disposicions necessàries per a facilitar un procediment de trasllat més expeditiu, dotant al Registre dels mitjans humans i materials adients que ho facin possible.

Com a darrer extrem a destacar, és necessari referir que les disposicions finals primera i segona modifiquen, respectivament i de forma puntual, la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família i la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, per adaptar la regulació que contenen a les disposicions previstes en aquesta Llei. Tanmateix, la disposició final tercera modifica la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort per introduir-hi modificacions pel que respecta la figura dels heretaments i per suprimir la regulació relativa als béns troncals.

En la disposició final quarta s’encomana al Govern elaborar i aprovar les normes tècniques d’interoperabilitat per a possibilitar l’intercanvi de dades i d’informació entre les administracions públiques, amb els diferents organismes i amb la ciutadania.

En la disposició final cinquena es declara el caràcter qualificat dels articles 7, 9 i 10 així com de la disposició final primera. Finalment s’encomana al Govern que presenti els projectes de consolidació de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, i de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi ha introduït. Per últim la disposició final vuitena regula l’entrada en vigor.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa i règim jurídic del Registre Civil

El Registre Civil del Principat d’Andorra és una institució pública que proporciona constància oficial dels fets i actes relatius a la identitat i condició civil de les persones i altres circumstàncies personals previstes per les lleis.

L’organització, l’estructura i el funcionament del Registre Civil es regeixen per aquesta Llei i per les disposicions legals o reglamentàries que la desenvolupin.

Article 2. Objecte del Registre Civil

Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets i actes relatius a la identitat de la persona, la seva condició civil i les altres circumstàncies personals que les lleis declaren inscriptibles o susceptibles de constància registral.

Accedeixen al Registre Civil els fets, els actes i les circumstàncies següents:

El naixement.

El sexe.

La filiació.

El nom i els cognoms.

La nacionalitat.

L’autoritat parental, la tutela i altres modalitats d’atribució de funcions tutelars o de representació legal de persones menors d’edat.

L’emancipació i la curatela de les persones emancipades.

El matrimoni i la separació, la dissolució i la nul·litat matrimonials.

La constitució i l’extinció de les unions estables de parella.

Els pactes de constitució i les modificacions del règim econòmic matrimonial.

Les curateles, els poders preventius i altres mesures voluntàries o judicials de suport a les persones amb discapacitat.

La constitució i el règim dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.

Les limitacions a les facultats d’administració o disposició patrimonial.

La defensa judicial de persones desaparegudes i la declaració d’absència i la curatela de persones absents.

La declaració de mort.

La defunció.

Article 3. Competència del Registre Civil

Han de constar en el Registre Civil del Principat d’Andorra, d’acord amb aquest precepte i amb les disposicions del capítol primer del títol VII, els fets i actes que afectin persones de nacionalitat andorrana, sigui quin sigui el lloc on es produeixin, i els que afectin persones estrangeres amb residència legal, efectiva i permanent a Andorra o que es produeixin en territori andorrà.

Si el primer assentament d’una persona que s’ha de practicar al Registre Civil no és la inscripció de naixement, cal procedir d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 19.

Títol II. Organització i estructura

Capítol primer. Organització

Article 4. Caràcter únic

El Registre Civil és únic per a tot el Principat d’Andorra i té les competències que estableixen la present Llei i les disposicions reglamentàries que la desenvolupin.

Article 5. Adscripció administrativa

Com a servei públic, el Registre Civil depèn de la persona titular del ministeri de justícia.

Són funcions de la persona titular del ministeri de justícia:

Actuar com a autoritat encarregada en matèria de cooperació internacional sobre el Registre Civil, en els termes previstos pels instruments internacionals aplicables en aquest àmbit.

Promoure l’elaboració de les disposicions reglamentàries de desenvolupament d’aquesta Llei.

Ordenar la planificació estratègica i elaborar i implantar programes de qualitat del servei públic que presta el Registre Civil.

Altres que li atribueixin les lleis.

Article 6. Registradors civils

L’exercici de la funció registral correspon a les persones encarregades del Registre Civil, amb el nom de registrador o registradora civil i la qualitat de titular o de suplent.

Són funcions dels registradors civils la qualificació dels títols que han d’accedir al Registre i la pràctica de les inscripcions i anotacions registrals. Sota la seva responsabilitat, els registradors poden delegar l’exercici de funcions registrals en el personal al servei de l’oficina del Registre, en els termes i amb els límits que s’estableixin reglamentàriament.

Els registradors civils tenen autonomia en les seves qualificacions i en les resolucions que dicten en exercici de la seva funció registral, les quals són susceptibles dels recursos establerts legalment. L’autonomia funcional dels registradors s’entén sens perjudici de les funcions de vigilància que corresponen a la Inspecció del Registre.

Correspon al registrador titular la direcció de l’oficina del Registre Civil, sota la dependència funcional del ministeri competent en matèria de justícia.

Mentre actua el registrador titular, el suplent exerceix les funcions i compleix les tasques que el primer li encomana i li està subordinat. Tanmateix, quan el registrador suplent ha d’exercir funcions registrals per vacança, absència, impossibilitat o delegació del registrador titular, o per qualsevol altra causa, segons es determini reglamentàriament, actua amb la mateixa autonomia que aquest d’acord amb l’establert en l’apartat 3.

Article 7. Provisió dels càrrecs i dotació pressupostària

Els registradors civils titular i suplent són personal funcionari. Les seves places han de ser cobertes per persones titulades en dret i es proveeixen pel procediment i amb els requisits establerts en la legislació reguladora de la funció pública. Les bases de la convocatòria han d’informar de les proves selectives que cal superar.

El pressupost general de l’Estat ha d’incloure sempre la dotació per als càrrecs de registrador titular i de registrador suplent, sigui quina sigui la permanència en el càrrec de les persones que els exerceixin.

Article 8. Personal administratiu

El personal administratiu al servei del Registre Civil s’ocupa de les tasques auxiliars i d’oficina. Tant en l’exercici de funcions registrals com en les d’ordre administratiu general, el personal queda subjecte a les lleis i els reglaments que ordenen la seva actuació i a la direcció dels registradors civils. En l’exercici de funcions registrals, el personal només rep ordres del registrador civil titular o, si escau, del suplent.

El Registre només pot disposar de treballadors públics interins per a tasques específiques de durada limitada. Els treballadors públics interins no poden tenir al seu càrrec la pràctica d’inscripcions o anotacions registrals, l’expedició de certificacions o la recepció de declaracions, ni poden actuar en la instrucció d’expedients.

Article 9. Deures d’abstenció i incompatibilitats

Els registradors civils, titular o suplent, i el personal administratiu al servei del Registre Civil no poden realitzar actes ni participar en la tramitació d’expedients en què siguin part interessada, en què hagin d’intervenir com a procurador o representant, o en què concorrin els motius d’abstenció regulats en el Codi de l’Administració.

En cas que el deure d’abstenció a què es refereix l’apartat 1 afecti simultàniament els registradors titular i suplent, cal posar-ho en coneixement de la persona titular del ministeri de justícia amb la finalitat que autoritzi expressament l’un o l’altre a realitzar l’acte o a participar en la tramitació de l’expedient.

Els registradors civils i el personal administratiu al servei del Registre Civil estan subjectes al règim d’incompatibilitats regulat en la Llei de la funció pública i no poden exercir les professions d’advocat, gestor o procurador ni, en general, prestar serveis al públic de caràcter jurídic, siguin remunerats o gratuïts. L’exercici dels seus càrrecs és incompatible amb qualsevol altra activitat dins de la funció pública i de l’Administració de Justícia, llevat d’altres funcions o actuacions registrals que per llei els puguin ser atribuïdes.

Article 10. Deure de secret

Els registradors civils i el personal administratiu al servei del Registre Civil tenen el deure de guardar secret respecte de tota la informació que coneguin per raó de l’exercici de les seves funcions i de la realització de les activitats que se’ls hagi confiat.

L’incompliment del deure de secret constitueix una falta disciplinària en els termes previstos per la legislació reguladora de la funció pública, i comporta la imposició de les sancions que s’hi estableixen, a més de les responsabilitats civils i penals en què la persona infractora hagi incorregut.

Article 11. Responsabilitats

A efectes de l’aplicació del règim disciplinari establert en la legislació reguladora de la funció pública, són constitutives de falta, si es cometen dolosament o per negligència greu, les conductes següents:

L’omissió de la pràctica d’un assentament.

La pràctica d’un assentament de manera incompleta o amb falsedats.

El lliurament de certificats o la realització de declaracions no conformes amb el contingut dels assentaments registrals o dels arxius.

L’incompliment o inobservança de les instruccions donades als registradors en els procediments d’inspecció.

Les faltes a què es refereix l’apartat primer són molt greus si en resulta un perjudici per a l’Administració o per als ciutadans, i són greus en qualsevol altre cas.

L’exigència de responsabilitat disciplinària als registradors civils i al personal administratiu al servei del Registre Civil s’entén sens perjudici de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer per incompliment dels seus deures i les seves obligacions.

Article 12. Ministeri Fiscal

El Ministeri Fiscal intervé, en defensa de la llei i de l’interès general, en tots els processos relatius a la identitat i la condició civil de les persones.

El Ministeri Fiscal està legitimat activament per promoure els procediments registrals a fi d’adequar el contingut del Registre a la realitat extraregistral i per a intervenir-hi en els termes que estableixen les lleis.

Article 13. Inspecció del Registre Civil

La Inspecció del Registre Civil correspon a la persona que ocupi la presidència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

L’inspector visita personalment les oficines del Registre Civil una vegada a l’any amb caràcter ordinari i sempre que ho consideri necessari amb caràcter extraordinari. L’inspector, a fi de constatar el compliment de la legalitat vigent, pot examinar els llibres, els expedients i qualsevol altre document que estimi convenient i verificar el funcionament de l’aplicació informàtica per mitjà de la qual es practiquen els assentaments.

De la inspecció i del seu resultat se n’estén una acta que han de signar l’inspector i el registrador i que ha de quedar registrada. Si en una inspecció es constata alguna anomalia, l’inspector l’ha de fer constar en l’acta, com també les instruccions donades als registradors per esmenar-la.

Si de les anomalies constatades pot resultar responsabilitat d’un registrador o del personal administratiu, n’ha de donar coneixement a la persona titular del ministeri de justícia i, si és el cas, al Ministeri Fiscal, perquè emprenguin les accions que corresponguin.

Capítol segon. Estructura

Article 14. Caràcter electrònic

El Registre Civil és gestionat per mitjans electrònics, que han de ser emprats per a la tramitació dels procediments registrals, per a la pràctica dels assentaments en els folis personals i per a l’expedició de certificacions, garantint la confidencialitat de les dades i la traçabilitat completa, en els termes establerts per aquesta Llei i les disposicions legals o reglamentàries que la desenvolupin.

En allò que no reguli aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupin és d’aplicació el règim d’administració electrònica establert en el Codi de l’Administració.

Article 15. Seu electrònica

El Registre Civil disposa de seu electrònica, dependent de l’Administració general, a través de la qual es tramiten els procediments registrals i s’accedeix a la informació i als serveis de publicitat que presta.

La seu electrònica del Registre Civil ha de ser accessible, per enllaç, des del portal web del mateix Registre, i ha d’estar oberta i disponible cada dia de l’any i les vint-i-quatre hores del dia, llevat d’incidències tècniques o altres circumstàncies excepcionals.

El funcionament de la seu electrònica del Registre Civil ha de subjectar-se als principis d’accessibilitat, neutralitat, qualitat i interoperabilitat que regeixen l’ús de les tecnologies de la informació en l’Administració general.

Article 16. Accés i comunicació telemàtiques

El Registre Civil ha de facilitar que els usuaris puguin sol·licitar informació, presentar els formularis o altres documents necessaris en els expedients registrals o fer qualsevol altra actuació davant del Registre per via telemàtica, llevat dels casos en què la llei requereixi la compareixença personal o una altra modalitat d’actuació.

Les comunicacions i notificacions del Registre Civil s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i sempre d’aquesta manera si la persona o entitat que les ha de rebre està obligada a relacionar-se electrònicament amb el Registre o ha sol·licitat rebre-les d’aquesta manera.

Per via reglamentària s’ha d’establir les persones i institucions obligades a relacionar-se amb el Registre Civil per mitjans electrònics.

Article 17. Signatura electrònica

Els registradors civils i el personal del Registre que es determini reglamentàriament han de disposar de certificats electrònics qualificats, que els permetin signar els actes de tràmit, els assentaments registrals o les certificacions amb signatura electrònica avançada.

Article 18. Protecció de dades personals

En la incorporació, preservació i tractament de les dades que publica el Registre Civil s’han d’aplicar les mesures de seguretat establertes per la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal. La persona titular de les dades té el dret a consultar la traçabilitat dels accessos efectuats al seu foli personal.

Article 19. Foli personal

Cada persona té un foli personal en el Registre Civil en el qual han de constar tots els fets i actes relatius a la seva identitat, condició civil i altres circumstàncies personals que tenen accés al Registre.

A cada foli personal obert amb el primer assentament que es practiqui se li assigna un codi personal constituït per la seqüència alfanumèrica generada pel Registre Civil, que és única i invariable en el temps.

El foli personal s’obre amb la inscripció de naixement o amb el primer assentament de la persona que es practiqui, i s’hi assentaran a continuació, de manera cronològica, tots els fets, actes o circumstàncies que s’hi refereixin i hagin de tenir accés al Registre.

Si el primer assentament en el foli personal no és la inscripció de naixement, cal simultàniament procedir a anotar-lo. A aquest efecte, es pot requerir l’aportació de certificació literal de la inscripció de naixement en el Registre corresponent amb totes les notes marginals i, si escau, certificació de la resta d’inscripcions o anotacions relatives a la persona interessada, com també declaració escrita complementària en relació amb les dades necessàries per a la seva constància registral. Si la documentació en virtut de la qual s’ha de practicar la primera inscripció conté totes les dades d’identificació de la persona afectada, es pot practicar també l’anotació de naixement amb aquestes dades, fent constar que l’anotació es fa a l’únic efecte de servir de suport a la inscripció.

Títol III. Principis registrals

Article 20. Legalitat

El registrador comprova d’ofici la realitat dels fets i actes que han de ser inscrits, la seva validesa i la legalitat de les formes extrínseques dels documents presentats, tenint en compte les declaracions efectuades, el contingut dels dits documents i els assentaments registrals.

Article 21. Presumpció d’exactitud

El registrador vetlla per la concordança entre les dades inscrites i la realitat extraregistral.

Es presumeix que els fets i actes inscrits existeixen i són exactes i que els actes són vàlids mentre l’assentament no sigui rectificat o cancel·lat d’acord amb la llei.

En cas d’impugnació judicial de fets o actes inscrits en el Registre Civil, cal instar prèviament o simultàniament la rectificació o la cancel·lació dels assentaments corresponents.

Article 22. Eficàcia probatòria

Les inscripcions en el Registre Civil constitueixen la prova dels fets o els actes que hi consten inscrits.

Únicament poden ésser utilitzats altres mitjans de prova en cas de manca d’inscripció o bé si per qualsevol causa no és possible certificar l’assentament. En aquests supòsits, cal instar prèviament o simultàniament la pràctica de la inscripció omesa o la reconstrucció de l’assentament.

Article 23. Publicitat

El Registre Civil és públic. Qualsevol persona amb interès legítim pot sol·licitar l’accés al seu contingut pels mitjans de publicitat establerts en aquesta Llei. L’interès es presumeix en la persona que sol·licita l’accés.

La persona té accés lliure a les dades que consten en el seu foli personal.

Les administracions públiques andorranes i els seus funcionaris poden també sol·licitar l’accés a les dades registrals per a l’exercici de les seves funcions i sota la seva responsabilitat.

Allò que disposen els apartats 1 i 3 s’entén sens perjudici del règim de publicitat restringida regulat en els articles 138 i 139.

Article 24. Oposabilitat

Els fets i els actes susceptibles d’inscripció en el Registre Civil són oposables enfront de tercers a partir de la data de l’assentament corresponent.

Títol IV. Els assentaments registrals i els procediments per a la seva pràctica

Capítol primer. Els assentaments

Article 25. Concepte i procediments per a la seva pràctica

La constància registral dels fets i actes relatius a la identitat i a la condició civil de les persones té lloc per mitjà de la pràctica d’assentaments en els folis personals.

Els assentaments es practiquen per mitjà del procediment ordinari, per expedient registral o per resolució judicial.

Article 26. Assentaments electrònics

Els assentaments del Registre Civil s’estenen en format electrònic i s’han d’ajustar als models aprovats reglamentàriament.

En circumstàncies excepcionals, si no és possible practicar l’assentament electrònicament, es pot estendre en paper. En aquest cas, s’ha de traslladar al format electrònic tan aviat com sigui possible.

Els assentaments han de quedar arxivats després del seu tancament en un registre electrònic de seguretat.

Article 27. Competència per a estendre els assentaments i signatura

Els assentaments han de ser estesos pel registrador o pel personal en el qual aquest en delegui la pràctica sota la seva responsabilitat, però no pel personal interí.

Els assentaments han d’ésser signats per la persona que els estén amb signatura electrònica reconeguda.

Article 28. No alteració dels assentaments signats

Una vegada signats, els assentaments no poden ésser alterats. La seva rectificació o modificació s’ha de fer d’acord amb les normes del capítol segon d’aquest títol. Tanmateix, el registrador pot esmenar en qualsevol moment, d’ofici o a instància de persona interessada, els mers errors de transcripció, materials o de fet, deixant constància que es tracta d’una esmena d’aquesta naturalesa.

Una vegada estès i signat l’assentament, el registrador és responsable de les irregularitats o omissions que s’hagin produït en la seva pràctica, llevat que, constatada la deficiència, no hagi estat encara possible esmenar-la. En aquest cas, cal deixar constància de la deficiència en el text de l’assentament.

Article 29. Llengua oficial

L’idioma que s’ha d’utilitzar en la tramitació dels expedients, la pràctica dels assentaments, la redacció dels documents i la realització d’actes del Registre Civil és el català, amb les excepcions legalment autoritzades.

Article 30. Classes d’assentaments

Els assentaments del Registre Civil poden ser inscripcions o anotacions.

Article 31. Contingut dels assentaments

Els assentaments registrals han de contenir, a més de les mencions que siguin específiques de cada cas, els elements següents:

Número d’ordre, dia, mes i any en què es practiquen.

Menció de la classe d’assentament que s’estén, i també del títol o els títols en virtut dels quals es practica.

Mencions d’identitat dels interessats i declarants i, si cal, de testimonis, intèrprets i altres intervinents.

Relació dels fets o actes als quals fan referència, segons la seva classe, i indicació de les seves circumstàncies conegudes de data, hora i lloc on s’esdevenen i les altres exigibles legalment en cada cas.

Identificació i signatura del registrador que el practica, titular o suplent.

Article 32. Inscripcions

Són inscripcions els assentaments que proporcionen publicitat oficial dels fets, actes i circumstàncies personals que constitueixen l’objecte del Registre d’acord amb l’apartat 1 de l’article 2. Les inscripcions poden ser modificades, rectificades o cancel·lades en els supòsits i mitjançant els procediments regulats en aquesta llei.

Les inscripcions són els únics assentaments que gaudeixen de fe pública registral i produeixen els efectes establerts en l’apartat 2 de l’article 21 i l’apartat 1 de l’article 22.

Article 33. Anotacions

Són anotacions els assentaments que informen de fets o actes relatius a la condició civil de la persona sense l’eficàcia probatòria de les inscripcions, sigui pel seu caràcter provisional, pel fet que la seva realitat o legalitat no hagi estat degudament comprovada, pel fet que només afectin la condició civil segons una llei estrangera o per qualsevol altra circumstància valorada per la llei a aquest efecte.

Les anotacions tenen valor simplement informatiu i així s’ha de fer constar en les certificacions, sens perjudici dels efectes presumptius de les declaracions que en són objecte en els supòsits en què les lleis ho estableixin.

Poden ser objecte d’anotació:

Els procediments judicials o administratius que puguin afectar el contingut del Registre, mentre no recaigui sentència o resolució ferma.

Els fets o actes dels quals no pugui practicar-se la inscripció immediata per no estar acreditat legalment algun dels seus elements.

Els fets o actes relatius a persones de nacionalitat andorrana o succeïts a Andorra que afectin la condició civil de la persona únicament segons la llei estrangera.

Les sentències o les resolucions estrangeres que afectin la condició civil de la persona, mentre no siguin reconegudes d’acord amb la llei.

Les sentències o resolucions canòniques l’execució de les quals no hagi estat acordada per la jurisdicció civil, en els casos en què això sigui necessari a efectes civils.

El matrimoni celebrat en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia.

Les resolucions que posin fi a expedients registrals de declaració amb valor de simple presumpció.

Els altres fets i actes l’anotació dels quals sigui permesa per la llei o per disposicions reglamentàries.

S’apliquen supletòriament a les anotacions les regles de les inscripcions, en tot allò en què sigui compatible amb la seva finalitat informativa.

Capítol segon. Els procediments registrals

Secció primera. Disposicions comunes

Article 34. Persones legitimades per a promoure i intervenir en els procediments registrals

Estan legitimats per a promoure o, si escau, intervenir en els procediments registrals:

Les persones legitimades o obligades per la llei a promoure la inscripció del fet o acte al qual es refereixi el procediment.

Les persones que hagin de prestar consentiment per a la validesa o l’eficàcia d’algun fet o acte que hagin de tenir constància registral.

Les persones a qui la llei crida a fer declaracions sobre fets o actes que hagin de tenir constància registral.

El Ministeri Fiscal en l’exercici de les seves funcions d’acord amb les previsions d’aquesta llei.

Qualsevol altra persona que tingui un interès legítim en l’objecte de la inscripció o anotació a les quals es refereixi el procediment.

Article 35. Representació

Les persones legitimades per a promoure o intervenir en un procediment registral ho poden fer, si escau, per mitjà del seu representant legal o, en cas de discapacitat, per mitjà de la persona que els presti un suport de caràcter representatiu designada per la pròpia persona afectada o per l’autoritat judicial.

Les persones legitimades per a promoure o intervenir en un procediment registral ho poden fer també per mitjà de representació voluntària conferida a un advocat o un procurador que exerceixin legalment la professió a Andorra o un altre professional legitimat per actuar davant les administracions públiques i disposin de poder especial a l’efecte, conferit davant un notari o en virtut de la compareixença davant el registrador.

S’exceptuen de l’actuació per mitjà de representant els supòsits en què la llei exigeix la intervenció personal de la persona interessada.

Secció segona. Procediment ordinari d’inscripció

Article 36. Títols d’accés al Registre Civil

Són títols d’accés al Registre, per a la pràctica dels assentaments, els documents que donen raó dels fets o actes que han de ser inscrits o anotats i les declaracions de persones en els casos establerts per les lleis.

Article 37. Documents

Són documents idonis per accedir al Registre els documents judicials, administratius, notarials o registrals, emesos per les autoritats andorranes, i els documents estrangers o canònics que compleixin els requisits establerts als articles 156 a 160.

Per a constituir títol d’accés al Registre, els documents han de ser públics i autèntics, llevat del cas que la llei n’autoritzi d’altres tipus a aquest efecte.

Per a la pràctica de les inscripcions, les resolucions judicials i administratives han de ser fermes. Si contradiuen fets o actes inscrits, cal prèviament practicar la rectificació corresponent.

Els documents poden ser emesos i es poden presentar en qualsevol suport, llevat dels casos en què la llei exigeixi la seva presentació en suport electrònic.

Als títols documentals hom hi pot adjuntar actes de declaracions, fetes davant el registrador, a fi de completar dades necessàries que haguessin estat eventualment omeses.

Les persones obligades a promoure una inscripció només han d’aportar els documents exigits per la llei si les dades que incorporen no consten ja en el Registre Civil o no poden ser facilitades per l’Administració pública.

Article 38. Declaracions

Les declaracions que constitueixen títol d’accés al Registre poden ser de coneixement o de voluntat i s’han de consignar en el formulari oficial o en acta signada pel funcionari competent i per la persona o persones declarants.

Si la pràctica de l’assentament competeix al registrador civil andorrà però la declaració ha de ser formulada davant d’autoritat estrangera, aquesta ha d’estendre i signar l’acta de la declaració per a la seva transmissió al Registre Civil del Principat d’Andorra.

Si la declaració no ha d’accedir al Registre Civil del Principat d’Andorra però ha de ser rebuda pel registrador civil andorrà, aquest ha d’estendre i signar l’acta de la declaració per a la seva transmissió al Registre Civil estranger o a l’autoritat competent.

Article 39. Deures i facultat de promoure la inscripció o anotació registrals

Estan obligats a promoure sense dilació les inscripcions registrals:

Les persones designades en cada cas per la llei.

Les persones a qui es refereix el fet o acte inscriptible o els seus hereus.

El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència.

La inscripció pot també tenir lloc a instància de qualsevol persona que presenti títol suficient.

Les persones que promouen les inscripcions han de comunicar els fets i actes inscriptibles per mitjà del formulari oficial, presentat per compareixença o telemàticament, juntament amb els documents acreditatius que en cada cas es requereixin.

Els secretaris judicials han de remetre testimoni o còpia de les resolucions dictades en els procediments judicials, en format electrònic, si el seu contingut ha de ser assentat en el Registre Civil. Els notaris tenen el mateix deure, quan escaigui, respecte dels documents públics que hagin autoritzat en exercici de les seves funcions.

Les autoritats o funcionaris a qui consti per raó dels seus càrrecs algun fet o acte no inscrit que hauria de ser-ho tenen el deure de comunicar-ho al Ministeri Fiscal.

Les anotacions registrals es practiquen a petició de qualsevol persona interessada o del Ministeri Fiscal.

Article 40. Qualificació registral

En exercici de la seva funció de qualificació registral, el registrador ha de determinar, tenint en compte les declaracions formulades, els documents i altres proves aportats, i també els assentaments del mateix Registre:

Si un fet, un acte o una altra circumstància o situació jurídica són susceptibles d’accedir al Registre Civil i, en cas que ho siguin, el tipus d’assentament que s’ha de practicar.

Si l’objecte de l’assentament reuneix els requisits substantius i de forma exigits per les lleis per a la seva validesa i eficàcia.

Si les declaracions i els documents o els mitjans de prova aportats compleixen els requisits legals de forma, s’adeqüen als efectes registrals pretesos i tenen eficàcia probatòria d’acord amb les lleis i les regles de la sana crítica.

La qualificació de les declaracions comprèn també la comprovació de la identitat de la persona declarant i de la seva aptitud per formular la declaració. Si escau, cal comprovar també l’autenticitat de la signatura.

La qualificació de les resolucions administratives i judicials es limita a comprovar la competència de l’òrgan que les dicta, la classe de procediment seguit i les formalitats extrínseques dels documents presentats, tenint en compte els assentaments del mateix Registre. Si es tracta de resolucions d’òrgans o tribunals estrangers, la qualificació s’estén també a l’examen de la seva executorietat a Andorra.

Article 41. Comprovacions prèvies

Si el registrador té dubtes fonamentats sobre la veracitat dels fets, l’exactitud de les declaracions, l’autenticitat o legalitat dels documents o altres proves aportades o sobre els requisits respectius, abans de procedir a estendre l’assentament o denegar-ne la pràctica ha de demanar aclariments o ordenar i fer les comprovacions pertinents en un termini de quinze dies hàbils.

Si adverteix una contradicció essencial entre el Registre i la realitat, ho ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal.

Article 42. Decisió qualificadora i recursos

Un cop formulades les declaracions o presentats els documents rellevants i fetes, si escau, les comprovacions pertinents, s’han d’estendre els assentaments corresponents o bé denegar-ne la pràctica a la major brevetat.

La denegació s’ha de fer mitjançant resolució motivada, contra la qual es pot interposar recurs davant del tribunal competent a la jurisdicció civil al qual correspongui per torn en el termini de tretze dies hàbils.

Article 43. Conservació i custòdia de la documentació

Els documents presentats al Registre Civil han de ser custodiats i conservats d’acord amb el que disposen les normes aplicables en matèria de preservació dels objectes digitals del Govern. Si s’han presentat o estès en suport paper, han de ser objecte de digitalització qualificada per al seu arxivament electrònic qualificat d’acord amb les normes aplicables en matèria de digitalització qualificada.

Secció tercera. Els expedients registrals

Article 44. Supòsits en què han de ser instruïts

Han de ser resoltes per mitjà d’expedient registral, instruït pel registrador civil, les actuacions següents:

La pràctica d’assentaments de fets i actes no inscrits, si s’han de fer fora de termini, i la inscripció per reconstitució dels assentaments.

La rectificació de dades o circumstàncies en el contingut substantiu dels assentaments, que no siguin mers errors de transcripció, materials o de fet.

La supressió total d’assentaments referits a fets inexactes, a fets o situacions extingits, o a títols manifestament il·legals.

L’addició de dades o circumstàncies en els assentaments que no hi figurin i hagin de constar-hi, o llur supressió, si hi figuren indegudament.

Qualsevol altra actuació registral necessària per adequar el Registre a la realitat, que no tingui tractament competencial i procedimental específic en les lleis.

Article 45. Persones legitimades

Estan legitimades per promoure i intervenir en els expedients registrals, personalment o per mitjà de representant legal o voluntari:

La persona o les persones a qui es refereixi l’assentament objecte de l’expedient.

Totes les persones que acreditin tenir-hi interès legítim.

Els expedients registrals i els recursos contra la resolució del registrador que hi posi fi es tramiten sempre amb la intervenció del Ministeri Fiscal.

Article 46. Tramitació

El procediment s’inicia amb la sol·licitud presentada per persona legitimada o el Ministeri Fiscal. En el primer cas, el registrador trasllada la sol·licitud al Ministeri Fiscal perquè aquest manifesti, en un termini de sis dies hàbils, la seva conformitat o la seva oposició respecte del sol·licitat.

Transcorregut el termini indicat, el registrador publica una notificació general de la substanciació, dels subjectes i de l’objecte de l’expedient, mitjançant edicte que s’ha de publicar en el portal electrònic del Registre, en què s’estableix un termini de quinze dies naturals perquè puguin comparèixer en les actuacions les persones que tinguin legítim interès en el seu objecte. L’edicte fixa també el dia d’iniciació del període de prova, un cop hagi transcorregut el termini mencionat.

La proposició i la pràctica de la prova, a través de qualsevol dels mitjans admesos en dret, té lloc en el termini comú d’un màxim de trenta dies hàbils. Una vegada practicada la prova o transcorregut el termini, el registrador pot acordar altres proves per millor proveir, que cal practicar en el termini de trenta dies hàbils.

Transcorreguts els terminis o practicades les proves, el registrador posa de manifest les actuacions als interessats i al Ministeri Fiscal, els quals poden presentar escrits de conclusions en el termini de deu dies hàbils.

Esgotat el termini o presentades les conclusions, el registrador dicta la resolució motivada que posi fi a l’expedient, la qual no serà executiva si en el termini de tretze dies hàbils següents a la notificació s’interposa el recurs corresponent.

Article 47. Recurs

Contra la resolució dictada pel registrador es pot interposar un recurs, a ambdós efectes, davant el tribunal competent a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la seva notificació.

El recurs se substancia pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

La resolució judicial mitjançant la qual es resol el recurs es comunica al registrador mitjançant un ofici i a la persona interessada mitjançant notificació electrònica o per compareixença.

La resolució produeix efectes a partir del moment en què es comunica al registrador, independentment que hagi estat o no notificada a la persona interessada.

Contra la resolució judicial esmentada es pot interposar recurs d’apel·lació, d’acord amb les normes que estableix la Llei del Codi de procediment civil.

Secció quarta. Procediments jurisdiccionals

Article 48. Actuacions que competeixen a la batllia

Són competència del tribunal competent a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn:

El coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de nul·litat o ineficàcia de les inscripcions registrals o dels títols en els quals s’han basat.

La modificació d’assentaments registrals que canviïn el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat.

La modificació de sexe posterior al naixement de la persona, en els casos admesos per la llei.

Els recursos contra les resolucions del registrador dictades en els expedients de la seva competència, en els casos establerts per la llei.

Les altres matèries que aquesta llei expressament li reservi.

Les actuacions referides a les lletres a), c) d) i e) de l’apartat 1 es tramiten mitjançant el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, llevat que per raó de la matèria escaigui tramitar-les pel procediment declaratiu ordinari o un procediment especial. L’actuació referida a la lletra b) es tramita mitjançant procediment de jurisdicció voluntària.

Títol V. Fets i actes amb constància registral

Capítol primer. Naixements

Article 49. Inscripció de naixement

La inscripció de naixement es promou mitjançant la seva declaració, que s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals. El termini es pot perllongar fins a trenta dies naturals, si s’acredita justa causa per a la demora, la qual ha de ser apreciada pel registrador i s’ha de fer constar, si escau, en la inscripció.

En el cas dels naixements esdevinguts a l’estranger, el termini per fer la declaració i promoure la inscripció és de trenta dies naturals, i es pot perllongar fins a un any si s’acredita justa causa que s’ha d’apreciar i fer constar com estableix l’apartat 1.

Article 50. Persones obligades a declarar el naixement

Estan obligades a declarar el naixement, successivament, les persones següents:

Els progenitors del nascut, conjuntament o separadament.

El parent més pròxim o qualsevol altra persona present al lloc del naixement en el moment del part.

La direcció de l’hospital, clínica o altre establiment sanitari del Principat d’Andorra on s’ha produït el part.

El personal mèdic o sanitari o qualsevol altra persona que hagi assistit a la mare en el part, si aquest s’ha produït fora d’un establiment sanitari.

El Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, en substitució de la mare, si aquesta renuncia a assumir la maternitat i l’obligació no ha estat complerta per una altra persona obligada, i també respecte dels menors abandonats.

La persona declarant ha d’ésser major d’edat, excepte en el cas que es tracti d’un dels progenitors.

El compliment de l’obligació per part d’una de les persones esmentades n’exonera les altres.

Article 51. Inscripció fora de termini

Un cop transcorreguts els terminis legals sense que s’hagi promogut la inscripció del naixement, la declaració voluntària del mateix només pot ser feta per un dels progenitors o per ambdós, o per la persona que acrediti tenir la guarda de l’infant. Qualsevol altra persona que tingui coneixement d’un naixement no inscrit, ha de comunicar-lo al Ministeri Fiscal.

Per a practicar la inscripció de naixement fora de termini cal promoure expedient registral o bé, si el naixement que ha de ser inscrit hagués tingut lloc més de catorze anys abans de la seva comunicació, instar un procés judicial civil que s’ha de tramitar pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

En l’expedient registral i en el procés civil s’han de practicar les proves escaients per a verificar la realitat del naixement i les circumstàncies que cal incloure en la inscripció. Hi ha d’intervenir el Ministeri Fiscal i han de ser escoltats els progenitors del nascut no inscrit que no siguin declarants, sempre que sigui possible i sens perjudici del fet que puguin ser part en el procediment.

Article 52. Contingut i formalització de la declaració

La declaració de naixement s’ha d’efectuar en el formulari oficial, que ha de ser signat per la persona o persones declarants. En cas que aquests siguin els progenitors, el formulari ha de fer els advertiments escaients respecte del valor de la declaració als efectes de la determinació de la filiació.

La declaració ha d’incloure les mencions que ha de contenir la inscripció de naixement d’acord amb l’article 55, si la persona declarant les coneix i si no resulten ja del certificat facultatiu del naixement, i ha d’anar acompanyada de la documentació acreditativa de la identitat dels progenitors de la persona nascuda, si la filiació queda determinada.

El registrador ha de comprovar l’exactitud de la declaració realitzada, mitjançant els documents aportats, les dades del Registre i qualsevol altra informació que tingui al seu abast.

Article 53. Acreditació de les circumstàncies del naixement

Si el naixement ha tingut lloc en un hospital, clínica o establiment sanitari o amb l’assistència de personal mèdic o sanitari, la declaració ha d’anar acompanyada del certificat expedit pel facultatiu que hagi assistit el part. Aquest document ha d’indicar el lloc, el dia i l’hora del naixement, el sexe del nadó i la identitat de la mare gestant, i fa prova d’aquestes dades.

El personal que assisteixi el part ha d’assegurar la identificació del nadó i la seva relació amb la mare amb la pràctica de les proves biomètriques, analítiques o d’altra índole adients. El certificat facultatiu ha de deixar constància de la pràctica d’aquestes proves i de la conservació de la informació relacionada amb aquestes.

Si el part no ha estat assistit per personal sanitari o bé si manca per qualsevol causa el certificat facultatiu o aquest és incomplet, el fet del naixement o les circumstàncies que manquin per a la seva inscripció s’han d’acreditar amb tota classe de proves en expedient registral.

Article 54. Part múltiple

En cas de part múltiple, s’ha de fer constar en la inscripció l’ordre de naixement i l’hora i el minut exacte en què han nascut cadascun dels nadons.

En el certificat de naixement s’ha d’assegurar la identificació de cadascun dels nascuts, amb constància de les comprovacions que s’hagin efectuat, i de qualsevol particularitat física de caràcter permanent que individualitzi els que siguin del mateix sexe.

Article 55. Mencions de la inscripció de naixement

A més dels requisits generals de tot assentament, la inscripció de naixement ha d’incloure les mencions següents:

La data i l’hora del naixement.

El lloc de naixement.

El sexe del nascut.

El nom i els cognoms del nascut.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.