Llei 9/2026, del 7 de maig, del Registre Civil

Tenen el deure de promoure les inscripcions en matèria d’absència legal les persones legitimades per sol·licitar-ne la declaració i el curador de la persona absent, sens perjudici del que disposa l’article 39. Pot instar també aquestes inscripcions qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi interès.

Les inscripcions a què es refereix aquest precepte es practiquen en el foli personal de la persona absent i la de nomenament i cessament del càrrec de curador també en el foli personal d’aquest.

La inscripció de defunció es promou mitjançant declaració que s’ha de fer immediatament després de produir-se la mort o del moment en què sigui trobat el cadàver.

Si la defunció s’ha produït a l’estranger o el cadàver hi ha estat trobat i la defunció ha de ser inscrita en el Registre Civil del Principat d’Andorra, les persones obligades a declarar-la d’acord amb l’article 122 ho han de fer també sense dilació.

Estan obligades a declarar la defunció les persones següents:

El compliment de l’obligació per part d’una de les persones esmentades n’exonera les altres.

En defecte de declaració feta per les persones relacionades en l’apartat 1, qualsevol persona que tingui coneixement de la defunció ha de comunicar-la a l’autoritat policial o administrativa, perquè aquesta en promogui la declaració.

En el moment de fer la declaració s’ha de presentar el certificat mèdic de defunció expedit per un metge en exercici legal de la professió en el lloc on s’ha esdevingut la defunció. El certificat facultatiu ha d’ésser estès en lletra impresa o clarament llegible i ha de restar arxivat. En el certificat ha de constar l’existència de senyals inequívocs de mort.

Si amb la declaració no es presenta el certificat mèdic de defunció, el registrador requereix del metge forense, o d’un altre metge en defecte del forense, que comprovi la defunció i en lliuri el certificat.

Si no s’ha declarat la defunció en el termini de setanta-dues hores des que es va produir, per a practicar-ne la inscripció cal promoure expedient registral o, si escau, un procés judicial civil d’acord amb el que disposa l’article 51. L’expedient o el procés es tramiten a instàncies de qualsevol de les persones legitimades per a promoure la declaració o del Ministeri Fiscal, a qui s’ha de comunicar sempre la manca de declaració. En l’expedient o en el procés s’han de practicar les proves escaients per a verificar la realitat de la defunció i les circumstàncies que cal incloure en la inscripció.

La declaració espontània de les persones obligades a declarar la mort que tingui lloc un cop iniciat l’expedient registral, posa fi al mateix.

A més dels requisits generals de tot assentament, la inscripció de defunció ha d’incloure les mencions següents:

En el cas de defunció de persones desconegudes, s’ha de fer constar a la inscripció, a més de les mencions referides a l’apartat 1 que es coneguin, l’edat aparent, la descripció del vestit, els documents i els objectes que portava el difunt, fotografies del cadàver i qualsevol altra circumstància que pugui facilitar-ne la identificació.

La inscripció de defunció dona fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on s’han esdevingut.

La inscripció de defunció tanca el foli personal de la persona difunta. Un cop practicada, se’n deixa també constància en els folis oberts d’altres persones on el difunt és mencionat per raó d’una relació familiar o de l’atribució i exercici de càrrecs i funcions objecte d’inscripció o de constància registral.

Trimestralment, el registrador ha de transmetre als comuns la relació de les inscripcions de defuncions esdevingudes a Andorra, a l’efecte que puguin tramitar la baixa corresponent del cens parroquial.

En cas que la defunció s’hagi produït després del part però abans de la inscripció del naixement, el registrador obre foli personal en el qual s’han de practicar la inscripció del naixement i de la defunció, indicant-ne el dia i l’hora i la resta de dades previstes per la llei, amb base en la declaració o declaracions i certificat o certificats mèdics respectius.

Les defuncions prenatals que es produeixen amb posterioritat als sis mesos de gestació consten en un arxiu del Registre Civil, sense obrir foli personal i sense efectes jurídics. En els assentaments relatius a les criatures no nascudes amb vida hi consten les dades de la mare, de l’altra persona que es declara progenitor, si escau, i la referència al certificat mèdic de la mort fetal. Els progenitors poden atribuir un nom a la criatura i fer-lo constar en l’assentament.

Per inhumar o incinerar un cadàver cal haver obtingut la llicència corresponent, que el registrador ha d’expedir després d’haver estat practicada la inscripció de la defunció.

La inhumació o incineració del cos o les restes de la persona difunta no pot tenir lloc abans que hagi transcorregut un interval de temps d’almenys dotze hores ni tampoc després de setanta-dues hores, comptades des de la defunció o el trobament del cadàver, llevat dels casos en què reglamentàriament es permeti demorar-les o en què el batlle de guàrdia disposi una altra cosa.

Les declaracions judicials de mort s’inscriuen en el foli personal de la persona afectada. La inscripció ha de mencionar les dades referides a les lletres a) i b) de l’apartat 1 de l’article 126, les circumstàncies de la desaparició de la persona i la data a partir de la qual s’entén produïda la mort.

Són també objecte d’inscripció les resolucions judicials que deixin sense efecte les declaracions de mort, amb expressió de la seva causa. En cas d’aparició del cadàver de la persona declarada morta, s’expedeix certificat de defunció i s’inscriu aquesta amb inclusió de les mencions referides a l’article 126.

Un cop practicades les inscripcions referides en els apartats 1 i 2, se’n deixa també constància en els folis oberts d’altres persones on la persona declarada morta és mencionada per raó d’una relació familiar o de l’atribució i exercici de càrrecs i funcions objecte d’inscripció registral.

Tenen el deure de promoure la inscripció de la declaració de mort les persones que l’hagin sol·licitat, sens perjudici del que disposa l’article 39. Pot instar també la inscripció qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi interès.

La publicitat de les dades que consten en el Registre Civil es realitza mitjançant l’expedició i lliurament de certificacions.

Les certificacions reprodueixen o extreuen exclusivament dades contingudes en els folis personals del Registre.

Les certificacions s’expedeixen preferentment per mitjans electrònics. Per via reglamentària s’ha d’establir les persones i institucions obligades a rebre-les d’aquesta manera i els casos en què es poden expedir en altres formats.

Amb caràcter excepcional i amb fins d’investigació familiar, històrica o científica, es pot autoritzar l’accés a la informació registral en els termes que s’estableixin per reglament.

El Registre Civil expedeix certificacions literals i en extracte.

En cas que no hi hagi cap assentament del fet o acte del qual es pretén una certificació, s’expedeix una certificació negativa.

Les certificacions literals contenen el text íntegre dels assentaments d’inscripció o anotació als quals es refereixen, amb totes les dades que s’hi mencionin.

L’expedició de certificacions literals queda subjecta a les limitacions establertes pels articles 138 i 139, relatius a la publicitat restringida.

Les certificacions en extracte contenen les dades especificades per via reglamentària per al tipus d’assentament objecte de la certificació que es tracti, incloent, si escau, dades d’assentaments complementaris.

Totes les persones estan legitimades per demanar certificacions en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni, unió estable de parella, defunció o declaració de mort, de conformitat amb el que estableix l’article 23, amb les limitacions que es puguin establir per via reglamentària.

Estan legitimats per a sol·licitar l’expedició de certificacions literals de les dades objecte de publicitat restringida:

L’expedició de certificacions que hagin d’incloure dades objecte de publicitat restringida, fora de la seva sol·licitud per les persones legitimades d’acord amb l’apartat 1, ha de ser autoritzada pel tribunal al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària.

En els supòsits de rectificació de la menció registral del sexe i altres en què puguin veure’s afectats els interessos generals, les autoritats públiques poden tenir accés a les dades objecte de publicitat restringida si ho justifiquen motivadament en atenció a la tutela dels dits interessos generals o, si escau, d’interessos legítims de terceres persones. L’autorització per a l’accés a la referida informació per part de les autoritats públiques serà atorgada pel registrador.

En les certificacions en extracte de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació respecte dels pares adoptius. Aquestes certificacions només donen fe del mateix naixement, de la seva data i lloc i del sexe de la persona inscrita.

La filiació per naturalesa de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte si la persona adoptada ho demana o hi consent. Tanmateix, les certificacions expedides per a la seva aportació als expedients de celebració de matrimoni o de constitució d’unió estable de parella de la persona inscrita han de mencionar sempre tant la filiació adoptiva com la natural si és coneguda.

En la instrucció d’expedients de celebració de matrimoni, tramitació de dispensa d’impediments o substanciació de causes de separació, dissolució o nul·litat de matrimonis canònics, l’autoritat eclesiàstica, havent-ne assabentat prèviament als interessats, pot sol·licitar el lliurament de certificacions literals de matrimoni i de naixement de fills, sense limitació per raó de la classe de filiació.

A les sol·licituds a què es refereix l’apartat 1, l’autoritat eclesiàstica ha d’adjuntar-hi un certificat emanat de la mateixa autoritat que acrediti que està instruint un expedient matrimonial, tramitant una dispensa o substanciant algun dels processos referits.

A efectes de substanciar les actuacions que competeixen als tribunals d’acord amb aquesta Llei, els òrgans judicials tenen accés per via telemàtica a les dades del Registre Civil i poden sol·licitar-ne certificacions i còpia de la documentació necessària mitjançant ofici.

En els procediments disciplinaris i penals relatius a l’estat civil, els òrgans judicials tenen les mateixes facultats referides en l’apartat 1 i, si el procediment té per objecte documents en suport paper, poden desplaçar-los únicament a efectes de la prova judicial. Els òrgans judicials no poden ordenar-ne el comís o la destrucció, encara que el seu contingut sigui declarat nul per sentència ferma o constitueixi el cos d’un delicte.

S’han d’inscriure al Registre Civil:

Les regles de competència per a la inscripció de les adopcions s’estenen també a la preadopció, en cas d’haver-se constituït.

S’han d’inscriure al Registre Civil les vicissituds relatives a la titularitat o l’exercici de l’autoritat parental, a la tutela de menors o a altres modalitats de representació legal de menors si afecten:

En cas que el naixement dels pares, dels tutors o les altres persones amb funcions de representació legal, o el naixement dels fills o dels menors tutelats o subjectes a alguna altra modalitat de representació legal no constin inscrits en el Registre Civil, s’ha d’efectuar una anotació del naixement i la seva data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció corresponent.

S’han d’inscriure en el Registre Civil l’emancipació i la constitució de la curatela de menors si afecten:

Es poden també inscriure en el Registre Civil aquests mateixos actes, a instàncies de la persona emancipada o del seu curador, si són estrangers amb residència legal, efectiva i permanent a Andorra i l’emancipació s’ha efectuat en un altre país.

S’han d’inscriure al Registre Civil:

En cas d’adquisició de la nacionalitat andorrana o de la residència legal, efectiva i permanent a Andorra després de la celebració del matrimoni, aquest pot ser inscrit en el Registre Civil a instàncies de qualsevol dels cònjuges.

S’han d’inscriure al Registre Civil:

Poden també ser inscrits al Registre Civil els pactes entre cònjuges estrangers amb residència legal, efectiva i permanent a Andorra que afectin el règim econòmic del seu matrimoni celebrat a l’estranger, a petició conjunta d’ambdós.

Si el matrimoni al qual es refereixen els pactes o resolucions esmentats en els apartats 1 i 2 no està inscrit en el Registre Civil, cal instar prèviament o conjuntament la seva inscripció.

En matèria de nul·litat matrimonial, separació o divorci, s’han d’inscriure al Registre Civil:

Si el matrimoni al qual es refereixen les sentències, resolucions o acords de separació, divorci, dissolució o nul·litat esmentats en l’apartat 1 no està inscrit en el Registre Civil, cal instar prèviament o conjuntament la seva anotació.

Es poden inscriure en el Registre Civil la constitució i administració de patrimonis protegits si ha tingut lloc en escriptura pública atorgada a Andorra.

Es poden també inscriure en el Registre Civil, a instàncies de les persones constituents o de les administradores, la constitució de patrimonis protegits feta a l’estranger si en el patrimoni hi ha béns o drets situats a Andorra.

Els documents judicials i extrajudicials estrangers tenen accés al Registre Civil com a títols d’inscripció o anotació d’acord amb el que estableixen els convenis o acords internacionals ratificats per Andorra i les disposicions d’aquesta Llei.

Les resolucions dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers només són títol d’inscripció en el Registre Civil si són fermes i definitives. Altrament, només poden ser objecte d’anotació.

Les resolucions dictades per autoritats no judicials estrangeres gaudeixen del mateix règim d’accés que les resolucions dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers si la seva competència es correspon amb la dels tribunals andorrans.

Els documents judicials i extrajudicials estrangers que s’aportin com a títol d’inscripció o anotació en el Registre Civil han de contenir la postil·la, o si escau la legalització, amb els requisits necessaris per ser considerats autèntics a Andorra. La legalització no és necessària per als documents lliurats o intervinguts per autoritats de països que no exigeixin la legalització dels documents andorrans.

Els documents judicials o extrajudicials escrits en llengua estrangera han d’anar acompanyats de la traducció corresponent al català d’acord amb el que disposa el marc legal vigent en matèria de traducció i/o interpretació jurades. Tanmateix, el registrador pot eximir d’aquest requisit quan tingui un coneixement suficient de la llengua estrangera en què estigui redactat el document.

L’accés al Registre Civil de resolucions dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers requereix el seu reconeixement, que es duu a terme prèviament per l’òrgan jurisdiccional andorrà competent en procediment d’exequàtur, llevat dels casos en què aquesta Llei permet que el faci directament el registrador civil.

Mentre no siguin reconegudes, les resolucions judicials estrangeres poden ser objecte d’anotació a petició de qualsevol interessat o del Ministeri Fiscal en l’àmbit de la seva competència.

Els documents públics estrangers que han de servir com a títol d’accés al Registre Civil han de complir els requisits següents:

Als efectes que les certificacions d’assentaments d’estat civil estesos en registres estrangers puguin causar inscripció en el Registre Civil del Principat d’Andorra, el registrador ha d’actuar segons el que resulti dels termes de l’assentament estranger que es desitja traslladar, o del títol documental aportat per al trasllat o, en defecte de tot això, de la prova complementària que es practiqui per altres mitjans.

Les certificacions de celebració de matrimoni canònic a l’estranger lliurades per òrgan canònic competent són títol d’accés al Registre Civil si són notificades a través de l’ordinari d’Andorra.

La inscripció de sentències o resolucions canòniques fermes i definitives sobre dissolució o nul·litat del vincle matrimonial requereix que compleixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions canòniques i el seu previ reconeixement per la jurisdicció civil.

Quan correspongui aplicar una llei estrangera, qui promou el procediment registral n’ha d’acreditar el contingut i vigència aportant informe d’autoritat pública andorrana o del país la llei del qual hagi de ser aplicada, llevat que la persona encarregada del Registre Civil andorrà conegui de forma suficient la llei estrangera que escau aplicar.

La manca d’acreditació del contingut i vigència de la llei estrangera comporta la denegació de la inscripció.

Els expedients i procediments en curs en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei continuaran la seva tramitació amb aplicació de la normativa vigent en el moment de la seva incoació. Les inscripcions o anotacions que se’n derivin es practicaran en els llibres i seccions del Registre preexistents a aquesta Llei. Es manté l’historial complet i la traçabilitat dels assentaments antics.

Els representants legals de les persones que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei siguin menors d’edat poden sol·licitar la modificació del lloc de naixement del menor, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 72 i la disposició addicional segona, en el termini màxim d’un any des de la data referida.

El registre electrònic ha d’iniciar la seva activitat en el termini màxim de vuit anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Mentre no s’hagi iniciat el registre electrònic, la documentació ha de continuar portant-se en suport paper i els assentaments es practicaran en els llibres regulats per la normativa anterior. Tot assentament nou ha de tenir una referència electrònica temporal fins a l’obertura del foli.

Totes les inscripcions i anotacions que s’hagin de practicar en el Registre Civil a partir de l’entrada en activitat del registre electrònic, a excepció de les que derivin de procediments iniciats amb anterioritat, determinaran l’obertura de folis personals a la persona o a les persones a les quals es refereixin.

L’obertura dels folis personals comportarà el trasllat simultani als mateixos de totes les dades relatives a la persona en qüestió contingudes en les seccions primera i segona del Registre. En cas de no haver-hi en el Registre assentaments previs relatius a la persona a qui s’hagi d’obrir foli, es procedirà d’acord amb el que disposa l’article 19.3 d’aquesta Llei.

Per excepció al que estableix l’apartat 2, les inscripcions de defunció o declaració de mort de persones que no tinguin obert foli personal es practicaran en el llibre de defuncions, sense obrir nou foli a la persona difunta o declarada morta.

Sens perjudici d’allò que disposa l’apartat 2, l’administració de la qual depèn funcionalment el Registre Civil ha d’adoptar les disposicions necessàries per a facilitar el trasllat progressiu de totes les dades que consten en els llibres i seccions del Registre al nou Registre electrònic, mitjançant l’obertura dels folis personals corresponents i incorporant-hi les dades que hi ha d’estar assentades. El trasllat referit ha de finalitzar-se en el termini màxim de tres anys a partir del moment en què entri en activitat el registre electrònic.

Es modifica la lletra e) de l’article 147 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactada de la manera següent:

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 148 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queden redactats de la manera següent:

Per constituir la unió estable de parella cal promoure un expedient previ davant el Registre Civil. Els convivents han de presentar una sol·licitud acompanyada dels documents següents:

La inscripció de la unió al Registre té lloc un cop transcorregut el termini de sis mesos d’ençà del moment en què es promou l’expedient previ. No obstant això, la unió estable pren efectes entre els membres de la parella des del moment en què es promou l’expedient previ”.

Es modifica l’article 149 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactat de la manera següent:

Es modifiquen els apartats 2, 3, 4 i 5 de l’article 153 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queden redactats de la manera següent:

En cas que els convivents decideixin de mutu acord posar fi a la seva relació, han d’instar la inscripció de l’extinció de la unió estable de parella en el Registre Civil aportant l’acord d’extinció formalitzat fefaentment.

Si un dels convivents decideix posar fi a la unió estable de parella per voluntat unilateral, ha de notificar-ho fefaentment a l’altre i instar simultàniament la inscripció de l’extinció de la unió en el Registre Civil trametent una còpia de la notificació.

En cas de matrimoni entre els convivents o de defunció o declaració de mort d’un d’ambdós, l’extinció de la unió estable de parella s’inscriu d’ofici tan bon punt consti en el Registre la celebració del matrimoni o la dita defunció o declaració de mort. Ambdós contraents, en cas de matrimoni, o el convivent supervivent, en cas d’extinció per mort, tenen el deure de trametre el certificat corresponent al Registre Civil, sens perjudici que ho faci qualsevol altra persona interessada o legalment obligada.

L’extinció de la unió en vida dels convivents produeix efectes entre ambdós des de la data en què s’acorda o des de la recepció de la notificació de la voluntat unilateral feta per un d’ells a l’altre de posar fi a la unió. Respecte de terceres persones, produeix efectes des de la data de la constància registral de l’extinció de la unió.”

Es modifica l’apartat 3 de l’article 154 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactat de la manera següent:

Els exconvivents no poden tornar a constituir una unió estable de parella amb una altra persona fins que no s’hagi inscrit l’extinció de la unió anterior en el Registre Civil. Són nuls els actes que contravinguin aquesta prohibició.”

Es modifica l’article 198 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, i que queda redactat de la manera següent:

Esdevinguda ferma la preadopció, el termini per constituir l’adopció el determina el servei especialitzat d’adopcions del Govern, en funció de les circumstàncies particulars de cada cas i sempre en consideració a l’interès superior del menor.

Durant el període de preadopció, el servei especialitzat d’adopcions del Govern ha de supervisar i avaluar l’adaptació de l’infant o l’adolescent a la família preadoptiva.”

Es modifica la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 233 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactada de la manera següent:

Es modifica l’article 244 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactat de la manera següent:

Les autoritats andorranes són competents per autoritzar i celebrar el matrimoni i per inscriure la unió estable de parella al Registre Civil si ambdós contraents o convivents, segons el cas, o almenys un d’ells són andorrans o si ambdós contraents o convivents, segons el cas, o almenys un d’ells tenen la residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra.

A l’efecte d’acreditar la residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra, no s’admeten en cap cas les autoritzacions d’immigració temporal.”

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional tercera de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactada de la manera següent:

Als efectes de la legislació d’arrendament de finques urbanes, de les relacions derivades de l’acció protectora de la seguretat social, dels serveis socials i sociosanitaris, de la legislació fiscal i de la legislació laboral i de la funció pública, les unions estables de parella inscrites en el Registre Civil s’equiparen al matrimoni.

S’addiciona l’apartat 5 a l’article 350 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil; article que queda redactat de la manera següent:

En tots els processos, les costes de la primera instància s’imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit.

L’estimació substancial de les pretensions exercides per les parts s’equipara a l’estimació íntegra d’aquestes pretensions a l’efecte d’imposar les costes processals. No obstant això, en cas que concorrin dubtes fàctics o jurídics, o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal, no s’imposen les costes processals a cap de les parts.

Si el tribunal estima parcialment les pretensions exercides per les parts, cada part satisfà les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i també satisfà les costes comunes per meitat. No obstant això, si el tribunal aprecia temeritat d’alguna de les parts en exercir les seves pretensions, pot imposar les costes processals a aquesta part.

El tribunal pot limitar de forma motivada la quantitat màxima que les parts poden percebre en concepte de costes processals.

En cap cas s’imposen les costes al Ministeri Fiscal en els procediments en què intervé com a part.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 428 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

En absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d’exequàtur que estableix l’article 429 i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:

Se suprimeixen el Capítol V del Títol IV, intitulat Béns troncals, i els articles 260 i 261 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, els quals queden sense contingut.

Es modifiquen les lletres c) i e) de l’apartat 2 de l’article 278 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Són causes de desheretament que permeten privar de la llegítima als legitimaris:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 281 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Si el legitimari desheretat impugna el desheretament, la prova de la causa correspon a l’hereu. S’exceptua el supòsit de la lletra e) de l’article 278, en el que la prova de l’existència de relació familiar correspon a la persona legitimària.

Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria sisena intitulada Heretaments de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Els heretaments a favor dels fills dels contraents convinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen pel dret vigent en el moment del seu atorgament. Tanmateix, la facultat de designació d’hereu entre els fills o descendents del causant inclourà la facultat de distribuir l’herència entre ells en les parts iguals o desiguals que el causant o, en cas de mort sense haver fet la designació, el seu cònjuge estableixin, com també la facultat de fer atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no siguin instituïts hereus.