Llei 9/2026, del 7 de maig, del Registre Civil

La declaració ha d’incloure les mencions que ha de contenir la inscripció de naixement d’acord amb l’article 55, si la persona declarant les coneix i si no resulten ja del certificat facultatiu del naixement, i ha d’anar acompanyada de la documentació acreditativa de la identitat dels progenitors de la persona nascuda, si la filiació queda determinada.

El registrador ha de comprovar l’exactitud de la declaració realitzada, mitjançant els documents aportats, les dades del Registre i qualsevol altra informació que tingui al seu abast.

Si el naixement ha tingut lloc en un hospital, clínica o establiment sanitari o amb l’assistència de personal mèdic o sanitari, la declaració ha d’anar acompanyada del certificat expedit pel facultatiu que hagi assistit el part. Aquest document ha d’indicar el lloc, el dia i l’hora del naixement, el sexe del nadó i la identitat de la mare gestant, i fa prova d’aquestes dades.

El personal que assisteixi el part ha d’assegurar la identificació del nadó i la seva relació amb la mare amb la pràctica de les proves biomètriques, analítiques o d’altra índole adients. El certificat facultatiu ha de deixar constància de la pràctica d’aquestes proves i de la conservació de la informació relacionada amb aquestes.

Si el part no ha estat assistit per personal sanitari o bé si manca per qualsevol causa el certificat facultatiu o aquest és incomplet, el fet del naixement o les circumstàncies que manquin per a la seva inscripció s’han d’acreditar amb tota classe de proves en expedient registral.

En cas de part múltiple, s’ha de fer constar en la inscripció l’ordre de naixement i l’hora i el minut exacte en què han nascut cadascun dels nadons.

En el certificat de naixement s’ha d’assegurar la identificació de cadascun dels nascuts, amb constància de les comprovacions que s’hagin efectuat, i de qualsevol particularitat física de caràcter permanent que individualitzi els que siguin del mateix sexe.

El Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència ha de promoure la inscripció de naixement dels menors desemparats per abandonament, que siguin trobats en territori andorrà, sigui coneguda o no la seva filiació. També la pot promoure el Ministeri Fiscal, si rep comunicació d’aquesta eventualitat.

La inscripció s’ha de promoure sempre per mitjà d’expedient registral o de procediment judicial, d’acord amb el que estableix l’article 51. En el procediment, cal comprovar pels mitjans a l’abast de les autoritats andorranes que no consti la inscripció del menor en un altre registre civil.

La inscripció del naixement de la persona abandonada es practica d’acord amb les dades resultants de la resolució de l’expedient registral o de la sentència, en què s’han de fer constar totes les mencions d’identificació de la persona que puguin ser establertes, així com el lloc, el dia i l’hora en què la persona ha estat trobada.

En la inscripció es fa constar com a lloc i data del naixement el lloc, el dia i l’hora en què la persona ha estat trobada i l’any corresponent a la seva edat estimada, la qual es fixarà per mitjà de les proves pericials pertinents.

Si amb posterioritat a la inscripció arriben a ser coneguts el lloc o la data reals del naixement o altres dades d’identificació de la persona que no es corresponguin amb les mencionades en l’assentament, s’ha de procedir a la seva rectificació d’acord amb el procediment establert en aquesta Llei.

La inscripció de naixement inclou la menció del sexe biològic de la persona nascuda.

Si el certificat facultatiu indica la condició intersexual de la persona, la menció registral del sexe del nascut com a home o dona es fa d’acord amb el que estableixi el dit certificat.

Les persones majors d’edat i les menors emancipades poden sol·licitar la rectificació de la menció registral del seu sexe si aquesta menció no es correspon amb la identitat de gènere que senten com a pròpia i acrediten que porten dos o més anys presentant-se públicament i essent conegudes amb aquesta identitat en el seu entorn familiar, professional o social proper. L’acreditació de la identitat de gènere sentida com a pròpia no requereix que la persona s’hagi sotmès a cirurgia de reassignació sexual ni que hagi estat tractada mèdicament per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.

Les persones majors d’edat amb discapacitat han de formular la sol·licitud amb el suport que, si escau, necessitin a aquest efecte.

La sol·licitud de rectificació de la menció registral de sexe es tramita davant del tribunal competent en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona interessada.

La resolució judicial que acordi la rectificació de la menció registral de sexe ha d’incloure el nom nou sol·licitat per la persona interessada, llevat que la persona decideixi conservar el que té.

La rectificació de la menció registral del sexe permet a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova identitat de gènere.

La rectificació de la menció registral del sexe i el canvi de nom tenen efectes constitutius des de la seva constància en el Registre Civil i no alteraran la titularitat dels drets i obligacions adquirits ni els efectes jurídics produïts amb anterioritat.

En la inscripció de naixement ha de constar la identitat de la mare, d’acord amb les dades que resultin del certificat mèdic de naixement o del document expedit per qui hagi assistit el part.

A manca de certificat mèdic o de document expedit per qui hagi assistit el part, la identitat de la mare es pot fer constar per declaració de la mateixa mare o de qualsevol altra persona obligada a declarar el naixement, prèvia instrucció d’expedient registral en el qual quedi acreditat el fet del part i la identitat del fill o filla.

Si ha d’instruir-se expedient per declaració de persona diferent de la mare, la persona que consti com a tal en la declaració de naixement ha de ser notificada per a comparèixer-hi a fi de ratificar o oposar-se a la declaració, amb apercebiment que, en cas que no ho faci en el termini de quinze dies hàbils, personalment o per persona apoderada, la resolució que estableixi la seva maternitat només podrà quedar sense efecte per sentència judicial. En la inscripció de naixement cal deixar constància de la notificació o de la impossibilitat de fer-la.

La identitat de la dona gestant ha de constar en la inscripció de naixement malgrat que hagi renunciat a assumir la maternitat. L’accés a aquesta menció queda, tanmateix, reservat al fill o filla i subjecte al règim de publicitat restringida establert per aquesta Llei.

Si la dona gestant està casada o es troba en unió estable de parella amb una altra dona, s’ha d’inscriure la filiació materna del nadó respecte de la seva muller o parella sempre que el naixement s’hagi produït després de la celebració del matrimoni o de la constitució de la unió i dins dels tres-cents dies naturals següents a la dissolució del matrimoni, l’extinció de la unió estable o la separació judicial o de fet de la parella. L’acreditació d’una separació de fet de més llarga durada que obsti a la inscripció s’ha d’efectuar en expedient registral, a instància de qualsevol dels cònjuges o membres de la parella.

La muller o parella en unió estable de la dona gestant pot formular una declaració, que s’ha de presentar en el Registre Civil dins dels sis mesos següents al naixement, a fi de desconèixer la seva maternitat, manifestant que la concepció del nadó no va ser consentida per ella i no va tenir lloc d’acord amb els requisits previstos a la Llei qualificada de tècniques de reproducció assistida.

A manca de matrimoni o d’unió estable de parella, i també si el naixement ha tingut lloc després dels tres-cents dies naturals següents a la dissolució del matrimoni, a l’extinció de la unió estable o a la separació judicial o de fet de la parella, es pot inscriure la maternitat de la cònjuge o parella no gestant si la reconeix en qualsevol de les formes previstes per la legislació civil. Si el reconeixement no es fa dins del termini establert per a la inscripció del naixement, cal el consentiment de la mare gestant o, en el seu defecte, l’aprovació judicial en procediment de jurisdicció voluntària, havent estat aquesta escoltada.

En defecte dels mitjans de determinació previstos en els articles 61 i 62, la maternitat de la dona gestant o la de la seva parella es poden establir també en virtut de resolució dictada en expedient registral en els casos següents:

La determinació de la filiació per expedient registral requereix que no hi hagi oposició del Ministeri Fiscal o de part interessada degudament notificada. Si es formula oposició, es posa fi a l’expedient quedant oberta la via judicial.

Si la filiació materna no ha quedat establerta per cap altre mitjà, es pot determinar per sentència judicial ferma dictada en un procés de reclamació de la maternitat.

La filiació materna que hagi quedat establerta per qualsevol dels mitjans previstos en els articles anteriors d’aquesta Secció pot quedar sense efecte per sentència judicial ferma dictada en un procés d’impugnació de la maternitat, si s’acredita algun dels fets següents:

En la inscripció de naixement s’ha de fer constar la filiació paterna del marit o parella en unió estable de la mare si el nadó ha nascut després de la celebració del matrimoni o de la constitució de la unió estable i dins dels tres-cents dies naturals següents a la dissolució del matrimoni, l’extinció de la unió estable o la separació judicial o de fet de la parella. L’acreditació d’una separació de fet de més llarga durada que obsti a la inscripció s’ha d’efectuar en expedient registral, a instància de qualsevol dels cònjuges o membres de la parella.

Si el naixement ha tingut lloc després dels tres-cents dies naturals següents a la separació judicial o de fet, sense que hi hagi hagut reconciliació posterior, es pot inscriure la paternitat del marit o parella en unió estable de la mare si aquest la reconeix en qualsevol de les formes previstes per la legislació civil. Si el reconeixement no es fa dins del termini establert per a la inscripció del naixement, cal el consentiment de la mare o, en el seu defecte, l’aprovació judicial en procediment de jurisdicció voluntària, havent estat aquesta escoltada.

La determinació de la paternitat del marit o parella en unió estable d’acord amb l’apartat 1 queda sense efecte si el naixement s’ha produït dins dels cent vuitanta dies naturals següents a la celebració del matrimoni o a la constitució de la unió i l’home formula una declaració de desconeixement de la paternitat, que s’ha de presentar en el Registre Civil dins dels sis mesos següents al naixement. Tanmateix, la declaració no destrueix la presumpció de paternitat si de l’expedient registral resulta que l’home havia reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o coneixia l’embaràs de la seva parella abans de la celebració del matrimoni o de la constitució de la unió, o s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.

La determinació de la paternitat del marit o parella en unió estable d’acord amb l’apartat 1 també queda sense efecte si formula una declaració, que s’ha de presentar en el Registre Civil dins dels sis mesos següents al naixement, a fi de desconèixer la seva paternitat, manifestant que la concepció del nadó va tenir lloc per fecundació assistida sense el seu consentiment o sense complir els requisits previstos a la Llei qualificada de tècniques de reproducció assistida.

Si el naixement es produeix dins dels tres-cents dies naturals següents a la dissolució o declaració de nul·litat del matrimoni o a l’extinció de la unió estable de parella però després que la mare hagi contret nou matrimoni o constituït una unió estable de parella amb una altra persona, cal fer constar la paternitat del marit o parella anteriors llevat que s’acrediti en expedient registral que els cònjuges o membres de la parella havien estat separats, per qualsevol motiu, durant almenys els tres-cents dies naturals previs al naixement. En aquest supòsit, s’ha de fer constar la paternitat del segon marit o de la nova parella.

La paternitat de l’home no casat ni convivent en unió estable de parella amb la mare es pot fer constar en virtut de reconeixement de filiació, realitzat en qualsevol de les formes següents:

Té valor legal de reconeixement de filiació la constància de la identitat del pare en la declaració de naixement, sempre que el formulari estigui signat pel pare. El formulari ha d’advertir expressament del valor que té la signatura de la declaració per part de la persona que figura com a pare als efectes de la determinació legal de la filiació.

En cas que el reconeixement consti en un document públic, el notari o fedatari que l’hagi emès n’ha de remetre còpia, certificació o testimoni al Registre Civil per a la inscripció de la filiació.

El reconeixement fet en testament o en pacte successori no és inscriptible fins a la mort del reconeixedor, acreditada amb la certificació corresponent. Aquest reconeixement manté la seva eficàcia i consegüentment la filiació reconeguda ha de ser inscrita fins i tot si el negoci per causa de mort que el conté ha estat revocat.

En cas de reconeixement fet en el conveni privat atorgat per a constituir una unió estable de parella, la filiació paterna s’inscriu d’ofici pel registrador civil tan bon punt s’hagi practicat la inscripció registral de la unió.

El reconeixement de filiació fet dins del termini legal per a declarar el naixement permet inscriure la filiació paterna sense haver d’obtenir el consentiment de la mare. Tanmateix, un cop practicada la inscripció, la mare pot oposar-s’hi, mitjançant declaració que s’ha de presentar en el Registre Civil dins dels sis mesos següents, a fi de suspendre’n l’eficàcia. En aquest cas, si el reconeixedor vol confirmar la inscripció, cal que el reconeixement sigui aprovat pel tribunal competent, en procediment de jurisdicció voluntària, amb audiència del Ministeri Fiscal.

Si el reconeixement es fa després que hagi finalitzat el termini legal per declarar el naixement i la persona reconeguda és menor d’edat, per a inscriure la filiació paterna cal que consti el consentiment de l’altre progenitor o, si escau, el del representant legal del menor. A manca d’aquest consentiment, perquè el reconeixement sigui eficaç cal la seva aprovació pel tribunal competent, en procediment de jurisdicció voluntària, amb audiència del Ministeri Fiscal.

En cas de reconeixement d’un fill major d’edat, per a inscriure la filiació paterna cal el consentiment d’aquest, amb el suport, si escau, del curador o persona que l’assisteix en cas de discapacitat.

Si el fill no pot consentir per raó de la seva discapacitat malgrat disposar de suports, per a la inscripció de la filiació paterna cal l’aprovació del reconeixement pel tribunal competent, en procediment de jurisdicció voluntària, amb audiència del Ministeri Fiscal.

La filiació paterna es pot determinar i inscriure en virtut de resolució dictada en expedient registral en els casos següents:

L’expedient es pot iniciar a instàncies de qui acrediti tenir-hi un interès legítim i s’ha de notificar i publicar d’acord amb allò que disposa aquesta llei.

La determinació de la filiació per expedient registral requereix que no hi hagi oposició manifestada dins de termini pel Ministeri Fiscal o per part interessada que hagi estat degudament notificada. Si es formula oposició, es posa fi a l’expedient quedant oberta la via judicial.

La paternitat que no s’hagi pogut establir o l’establiment de la qual hagi quedat en suspens o sense efecte per declaració de persona legitimada o per manca de compliment de requisits legals es pot determinar per sentència judicial ferma.

La determinació de la paternitat per sentència, dictada en un procés de reclamació de la paternitat o en un procés penal, s’inscriu d’acord amb el que resulti de la mateixa. En els supòsits en què sigui possible, d’acord amb la llei, limitar els efectes de la declaració de filiació i així ho demani el representant legal del fill o el propi fill major d’edat, es fa constar aquesta limitació en el mateix assentament.

La paternitat que hagi quedat determinada per presumpció, per reconeixement o per expedient registral només pot quedar sense efecte per sentència judicial ferma dictada en un procés d’impugnació de la paternitat.

La preadopció d’un menor s’inscriu mitjançant testimoni o còpia electrònica de la resolució judicial en virtut de la qual s’ha constituït, a la qual s’ha de fer menció expressa.

L’anotació ha de ser cancel·lada quan es converteix en adopció o quan cessa per qualsevol altra causa.

La filiació adoptiva s’inscriu mitjançant certificació, testimoni o còpia electrònica de la resolució judicial en virtut de la qual s’ha constituït l’adopció, a la qual s’ha de fer menció expressa.

Quan el naixement de la persona adoptada no estigui inscrit al Registre Civil del Principat d’Andorra, cal aportar un certificat literal de naixement del registre estranger on es va practicar la inscripció, a fi de transcriure el naixement en el registre andorrà. En el cas que no es pugui aportar certificat literal de naixement, s’ha de practicar una anotació de suport fent constar que s’ha realitzat a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’adopció.

En els casos d’adopció internacional, la persona adoptant o les persones adoptants de comú acord, poden sol·licitar que consti el seu domicili com a lloc de naixement de la persona adoptada.

La menció de la naturalesa adoptiva de la filiació i les dades d’identitat del progenitor o progenitors substituïts per l’adopció i de la persona adoptada queden sotmeses al règim de publicitat establert en els articles 139 i 140.

Tota persona té dret a un nom des del seu naixement.

Les persones són identificades pel seu nom i cognoms.

El nom i els cognoms de la persona es determinen per la seva llei personal.

El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples.

El nom propi queda només subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:

Els noms propis estrangers són permesos.

El nom propi és elegit lliurement pel progenitor o progenitors del fill que hagin quedat determinats en la declaració de naixement, en la qual s’ha de fer constar el nom que hagin escollit.

Si la declaració de naixement no ha estat feta per cap dels progenitors, o bé no consta que aquests hagin elegit nom, o el nom elegit infringeix les limitacions establertes en l’article 75, el registrador ha d’apercebre el progenitor o progenitors legalment determinats perquè escullin un nom conforme a la llei. Si no ho fan en el termini de tres dies hàbils, el registrador imposa al nadó un nom d’ús corrent.

La persona major d’edat o emancipada pot sol·licitar per mitjà d’expedient registral el canvi de nom propi, sempre que acrediti l’ús habitual del nom nou, concorri una justa causa i no hi hagi perjudici de tercers.

En cas d’adquisició de la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, si el nom propi d’origen no respecta allò que disposa l’article 75 cal procedir a la seva adaptació o modificació abans de l’anotació de la nacionalitat i, si escau, de la inscripció o anotació del naixement en el Registre Civil. L’adaptació o modificació es fa per mitjà d’una declaració davant del registrador de la persona afectada o dels seus representants legals, sense necessitat de tramitar expedient registral. La persona que adquireix la nacionalitat també pot sol·licitar, de la mateixa manera, que el seu nom propi sigui traduït o la seva fonètica sigui adaptada gràficament a la llengua catalana.

La persona major d’edat o emancipada pot sol·licitar el canvi de nom propi per adequar-lo al gènere que manifesta sentir com a propi. La sol·licitud s’ha de formular en procediment de jurisdicció voluntària davant del tribunal de la jurisdicció civil al qual correspongui per torn, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona sol·licitant.

Poden també sol·licitar el canvi de nom, pel mateix procediment i tràmits, els representants legals de la persona menor d’edat que acreditin complidament, amb qualsevol mitjà de prova, que aquesta sent com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat, sense que sigui exigible l’aportació de cap prova mèdica o psicològica. Si la persona menor d’edat té més de dotze anys ha de manifestar el seu consentiment al canvi de nom. Si en té menys i té prou coneixement, ha de ser escoltada.

Els cognoms de la persona són determinats per la filiació.

Si la filiació s’ha establert respecte dels dos progenitors, s’imposa al fill el primer cognom de solter de cadascun d’ambdós. Si la filiació està determinada tan sols respecte d’un progenitor, l’infant en porta els dos cognoms.

L’ordre dels dos cognoms és determinat conjuntament pels dos progenitors o, si escau, per l’únic progenitor, al temps de la inscripció del naixement o de l’adopció del primer fill, i aquest mateix ordre regeix per als fills successius. A manca d’acord o si no s’ha fet constar l’ordre dels cognoms en la sol·licitud d’inscripció, el registrador ha d’apercebre el progenitor o progenitors legalment determinats perquè estableixin el dit ordre. Si no ho fan en el termini de tres dies hàbils, el fixa el registrador atenent a l’interès superior del menor.

En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent a l’establerta en aquesta Llei, han de designar els cognoms que volen transmetre, tot indicant-ne la forma o el gènere en els casos en què així escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar.

En cas d’adquisició de la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, si la persona només ostenta un cognom cal imposar-li un segon cognom abans de l’anotació de la nacionalitat i, si escau, de la inscripció o anotació del naixement en el Registre Civil. Com a segon cognom, la persona afectada pot optar per repetir el seu únic cognom o bé per assumir el del progenitor que no hagués transmès el seu o, en el seu defecte, el d’algun altre ascendent. La tria de segon cognom es fa per mitjà d’una declaració davant del registrador de la persona afectada o dels seus representants legals, sense necessitat de tramitar expedient registral.

La persona major d’edat o emancipada pot sol·licitar la inversió dels seus cognoms per mitjà d’una declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita, i només es pot efectuar una vegada.

La inversió dels cognoms pot també ser sol·licitada pel progenitor o progenitors que exerceixin l’autoritat parental respecte de tots els fills menors d’edat, si concorre una causa justa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar un recurs davant el tribunal de la jurisdicció civil al qual correspongui per torn.

La persona major d’edat o emancipada pot sol·licitar per mitjà d’una declaració davant del registrador:

La substitució regulada a la lletra b) de l’apartat 1 es pot sol·licitar en el mateix procediment en el qual es tramita el canvi de cognom del progenitor o bé amb posterioritat dins dels quatre anys següents a la inscripció del canvi de cognom del progenitor.

La substitució regulada a la lletra c) de l’apartat 1 es pot sol·licitar dins dels quatre anys següents a la constància registral de la rectificació de la filiació.

La recuperació dels cognoms regulada a la lletra d) de l’apartat 1 es pot sol·licitar dins dels quatre anys següents a l’emancipació o arribada a la majoria d’edat.

La persona major d’edat o emancipada pot sol·licitar per mitjà d’expedient registral el canvi o la unió de cognoms, només si es compleixen, cumulativament, els tres requisits següents:

En els expedients tramitats en aplicació de l’apartat 1 únicament es pot formular oposició fonamentada en l’incompliment dels requisits que s’hi estableixen.

Quan es tracti de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents, així com en els supòsits en què la urgència de la situació o circumstàncies excepcionals així ho requereixin, es pot autoritzar el canvi de cognoms per expedient registral sense necessitat de complir els requisits establerts en l’apartat 1, d’acord amb el procediment que es determini reglamentàriament.

La determinació de la paternitat o la maternitat per reconeixement, expedient registral o sentència, com també la constitució de l’adopció, comporten el canvi del cognom o cognoms dels descendents, amb imposició del cognom o cognoms corresponents al progenitor o progenitors respecte dels quals s’ha establert la filiació.

Respecte dels fills menors d’edat, el canvi de cognoms per raó de determinació de la paternitat o maternitat o per raó d’adopció és practicat d’ofici pel registrador un cop hagi rebut testimoni o còpia del document, o sigui ferma la resolució de l’expedient registral, dels quals resulti la determinació de la filiació. En el cas dels fills majors d’edat, el canvi requereix el seu consentiment, expressat per mitjà de declaració davant el registrador.

També comporten el canvi del cognom o cognoms dels fills les sentències que estimin la impugnació de la seva paternitat o maternitat sense determinar una nova filiació. En aquest cas, la persona ostenta els cognoms del progenitor respecte del qual s’hagi mantingut el vincle de filiació en l’ordre que aquest mateix designi. En el cas dels fills majors d’edat, el canvi requereix el seu consentiment, expressat per mitjà de declaració davant el registrador.

Si la sentència que declara la filiació es limita a la seva mera determinació sense cap altre efecte, en els casos en què la llei així ho estableix, no s’ha d’imposar al fill cap cognom del progenitor afectat per la limitació.

Si esqueia d’acord amb la llei la limitació d’efectes i el representant legal del menor no la va sol·licitar, el fill pot demanar, per expedient registral, la supressió del cognom del progenitor afectat per la limitació en els quatre anys següents a l’arribada a la majoria d’edat. També pot sol·licitar, en el mateix termini i pel mateix procediment, que li sigui atribuït el cognom del dit progenitor, amb el canvi de cognoms escaient, si vol deixar sense efecte les limitacions establertes en el moment de la determinació de la filiació.

Si un dels progenitors ha estat privat, per sentència ferma, de l’autoritat parental respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar per expedient registral la supressió del cognom provinent del dit progenitor. En aquest cas s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi l’autoritat parental en l’ordre que aquest mateix designi. Aquesta supressió pot ser també sol·licitada pel mateix fill dins dels quatre anys següents a l’arribada a la majoria d’edat.

Estan legitimades per a sol·licitar les modificacions de nom o de cognoms o la inversió dels cognoms, o per a prestar el consentiment a la modificació, en els supòsits regulats en aquesta Llei, les persones de nacionalitat andorrana.

Les sol·licituds d’adaptació o canvi del nom propi o la facultat de determinar o d’invertir l’ordre dels cognoms, sempre que afectin menors d’edat, han de ser formulades i exercides pels progenitors que exerceixin l’autoritat parental o pel tutor del menor.

Les persones amb discapacitat poden formular les sol·licituds de canvi de nom o de cognoms regulades en aquesta Llei amb l’assistència, si escau, de les que els presten suport per a l’exercici de la capacitat.

Les adaptacions i canvis dels cognoms dels progenitors afecten als fills menors d’edat als quals s’hagués transmès el cognom modificat o substituït. Respecte dels fills majors d’edat, s’aplica allò que disposa l’apartat 1, lletra b), de l’article 81.

La inscripció registral del canvi de nom o de cognom té caràcter constitutiu.

S’han de fer constar en el Registre Civil, amb valor d’anotació, les resolucions administratives i judicials fermes relatives a l’adquisició, pèrdua o recuperació de la nacionalitat andorrana per part de persones de nacionalitat andorrana o de persones residents a Andorra, dictades per l’Administració i pels tribunals andorrans i les que hagin estat dictades per autoritats o tribunals estrangers que tinguin alguna afectació en la nacionalitat andorrana.

Les autoritats i els òrgans jurisdiccionals andorrans que dictin les resolucions a què fa referència l’apartat 1 han de trametre d’ofici al Registre Civil una certificació, testimoni o còpia electrònica d’aquestes resolucions, amb expressió de les dades personals de la persona afectada.

En cas d’adquisició de la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, s’han de fer constar en el Registre Civil, a instància de la persona afectada, tots els fets i actes referits a l’article 2 que hagin tingut lloc amb anterioritat, sempre que puguin produir efectes jurídics en el Principat d’Andorra. Si no hi constava inscrit el naixement, se n’ha de practicar simultàniament una anotació que serveixi de suport a l’anotació relativa a la nacionalitat.

Si es tracta de resolucions dictades per autoritats o tribunals estrangers, estan obligades a promoure’n l’anotació les persones afectades en la seva nacionalitat o els seus representants legals. Poden també promoure l’anotació d’aquestes resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir-hi interès legítim.

Les anotacions de nacionalitat que es facin en virtut del present article i, en general, les mencions que es facin en qualsevol assentament, no tenen caràcter constitutiu i no són, per si mateixes, prova de nacionalitat.

S’inscriuen en el Registre Civil les resolucions judicials que afectin la titularitat o la modalitat d’exercici de l’autoritat parental, inclosa la seva modificació, suspensió, privació, recuperació o extinció, com també l’atribució de funcions tutelars a altres persones, amb expressió del fet o l’acte que les motiva.

Les vicissituds relatives a l’autoritat parental dels progenitors s’inscriuen en el foli personal dels fills i en els dels progenitors. L’atribució de funcions tutelars a terceres persones s’inscriu en el foli personal dels menors concernits i, si la persona nomenada és una persona física, també en el seu foli personal.

En la inscripció s’ha d’expressar la resolució i el procediment en què s’hagi acordat la vicissitud que es tracti i el contingut d’aquesta, amb indicació, si escau, dels drets o funcions atribuïts i de la data d’acceptació dels càrrecs.

Les resolucions judicials fermes que afecten la modalitat d’exercici de l’autoritat parental o que en declaren la modificació, suspensió, privació, recuperació o extinció, o que atribueixen funcions tutelars a terceres persones, han de ser remeses per l’òrgan jurisdiccional que les ha dictat al Registre Civil perquè es procedeixi a la seva inscripció.

En les resolucions a què es refereix l’apartat 1 han de constar totes les dades d’identificació de la persona o persones concernides per procedir, quan calgui, a l’anotació del seu naixement amb la seva data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la dita inscripció.

Si es tracta de resolucions dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers, les persones que exerceixen l’autoritat parental o les funcions tutelars o les altres afectades per la resolució tenen el deure de promoure’n la inscripció sense dilació.

Poden també promoure la inscripció d’aquestes resolucions les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir-hi interès legítim.

S’inscriu en el Registre Civil la constitució de la tutela de menors i el nomenament del tutor o tutors i, si n’hi ha, d’administrador patrimonial, indicant, si escau, els seus respectius àmbits d’actuació i funcions atribuïdes, com també les dates d’acceptació dels càrrecs. També es fa constar el cessament en l’exercici dels càrrecs, per remissió de la resolució judicial que el declari o fins i tot d’ofici si la causa resulta d’altres inscripcions efectuades en el mateix Registre o de la constatació que la persona menor ha arribat a la majoria d’edat.

En els casos en què, d’acord amb la llei, es constitueix consell de tutela o un altre òrgan de supervisió s’inscriu també la constitució d’aquest òrgan amb el nomenament dels seus membres, indicant-ne igualment les funcions.

La constitució de la tutela i el nomenament de tutor o administrador patrimonial, com també la constitució i el nomenament dels membres del consell de tutela, s’inscriuen en el foli personal del menor tutelat. Si el tutor o l’administrador patrimonial són persones físiques, aquestes resolucions s’inscriuen també en el seu respectiu foli personal.

S’inscriu en el Registre Civil el nomenament de defensor judicial de menors d’edat.

En la inscripció es fa constar la causa que motiva la designació i les facultats atribuïdes, d’acord amb que el disposi la resolució judicial, i la data d’acceptació del càrrec. També es fa constar el cessament en l’exercici del càrrec, per remissió de la resolució judicial que el declari o fins i tot d’ofici si la causa resulta d’altres inscripcions en el mateix Registre.

La inscripció de l’emancipació es practica en virtut de l’escriptura pública atorgada per a concedir-la o de la resolució judicial que la declara.

En cas d’haver-se dut a terme a l’estranger, la inscripció es practica aportant còpia autenticada de l’escriptura pública, certificat de l’acta o la resolució judicial mitjançant la qual s’hagi obtingut.

L’emancipació és objecte d’inscripció en el foli personal de la persona emancipada.

L’emancipació per vida independent es pot fer constar, amb valor d’anotació, mitjançant l’acreditació documental de la situació d’independència i del consentiment dels qui exerceixen l’autoritat parental o la tutela. La prestació del consentiment es pot expressar també per compareixença davant del registrador.

La revocació del consentiment per a dur vida independent es pot acreditar de la mateixa manera que la seva prestació. Revocat el consentiment, s’ha de deixar sense efecte l’anotació.

S’inscriu en el Registre Civil la constitució de la curatela i el nomenament del curador de les persones emancipades.

La inscripció es practica en el foli personal de la persona emancipada i de la nomenada com a curadora en virtut de la resolució judicial corresponent, tan bon punt consti que el càrrec ha estat acceptat. També es fa constar el cessament en el seu exercici, per remissió de la resolució judicial que el declari o fins i tot d’ofici, si la causa resulta d’altres inscripcions en el mateix Registre o de la constatació que la persona emancipada ha arribat a la majoria d’edat.

Per a la celebració del matrimoni civil, ambdós contraents han de comparèixer davant el Registre Civil i promoure l’expedient matrimonial, personalment o per mitjà de persona apoderada amb poder notarial especial. La sol·licitud, signada pels compareixents, ha de contenir la declaració de voler contreure matrimoni i adjuntar els documents requerits per la Llei qualificada de la persona i de la família.

El registrador civil examina la suficiència de la sol·licitud i la procedibilitat del matrimoni civil celebrador i comprova els requisits de capacitat i la inexistència d’impediments o altres obstacles a la seva validesa.

A efectes de determinar si concorren els requisits de validesa, el registrador pot sol·licitar informes, practicar les diligències que consideri pertinents i, particularment, entrevistar-se de manera reservada i per separat amb cadascun dels contraents. Reglamentàriament, es poden establir els supòsits en què resulti obligatòria la celebració de l’entrevista referida a l’efecte de verificar la concurrència dels requisits per a la validesa del matrimoni.

Si a efectes de l’emissió, interpretació o recepció del consentiment matrimonial algun dels contraents necessita alguna modalitat de suport humà, tècnic o material, en pot requerir l’aplicació, tant durant la tramitació de l’expedient com en l’acte de celebració del matrimoni, i això es fa constar, si escau, en la resolució que l’autoritza. Si l’estat de salut d’algun dels contraents pot impedir-li prestar consentiment matrimonial, fins i tot comptant amb la provisió dels suports esmentats, la persona titular del Registre ha de sol·licitar un dictamen mèdic sobre la seva aptitud per prestar-lo, que haurà de ser adjuntat a l’expedient.

Si el registrador estima que res no s’oposa a la validesa del matrimoni, n’autoritza la celebració, i en cas contrari denega l’autorització. La denegació ha de ser motivada i es pot recórrer en alçada, en el termini de deu dies hàbils des de la seva notificació, davant el tribunal pertanyent a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn. En aquest cas, la celebració del matrimoni queda en suspens fins a la resolució del recurs.

No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració del matrimoni de qui es troba en perill de mort. No obstant això, els contraents, abans de la prestació del consentiment matrimonial, han de formular una declaració jurada en què manifestin que no hi ha cap impediment legal entre ells que no sigui dispensable. Si el perill de mort deriva de malaltia o de l’estat físic d’algun dels contraents, cal també dictamen mèdic previ del metge forense o d’un altre metge, llevat d’impossibilitat acreditada. En aquest darrer cas, el dictamen s’ha d’aportar abans de la inscripció del matrimoni en el Registre Civil.

No requereix tampoc tramitació d’expedient civil la celebració en el Principat d’Andorra de matrimoni canònic. No obstant això, els contraents han d’acreditar prèviament davant de l’autoritat eclesiàstica el seu estat civil mitjançant els documents oportuns.

La inscripció dels matrimonis celebrats al Principat d’Andorra s’ha de fer de la manera següent:

El matrimoni s’inscriu en el foli personal de cadascun dels contraents.

La inscripció dels matrimonis celebrats a l’estranger ha de ser promoguda pel contraent andorrà o resident a Andorra, mitjançant sol·licitud signada també per l’altre contraent o pels respectius apoderats, i es fa de la manera següent:

En el supòsit de la lletra a) de l’apartat anterior, si manca inscripció en un registre civil, per poder inscriure el matrimoni els dos contraents han d’aportar una resolució judicial ferma dictada al país on es va celebrar que en declari l’existència, validesa i licitud perquè sigui reconeguda pel registrador civil de conformitat amb els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 428 la Llei del Codi de procediment civil o bé s’han d’adreçar al tribunal de la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn per a obtenir el reconeixement de la resolució judicial estrangera en el procediment d’exequàtur previst en el mateix Codi.

S’inscriuen al Registre Civil els pactes acordats en capítols matrimonials o instruments anàlegs i les resolucions judicials que afectin el règim econòmic matrimonial.

L’atorgament a Andorra de capítols matrimonials o d’altres convencions sobre el règim econòmic matrimonial ha de ser notificat al Registre Civil pel notari autoritzant sense dilació. La notificació comprèn el tipus d’instrument, la data de l’atorgament, el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza i el número de protocol. Pel que fa al seu contingut, només ha d’incloure els pactes relatius al règim econòmic matrimonial, sense abastar altres negocis o els pactes que s’haguessin pogut concloure en previsió d’una ruptura matrimonial.

Els pactes que afectin el règim econòmic matrimonial atorgats a l’estranger respecte de matrimonis inscrits en el Registre Civil del Principat d’Andorra han de ser inscrits sense dilació, a instàncies d’un cònjuge o d’ambdós, mitjançant la presentació al registrador de testimoni o còpia autèntica de l’instrument públic corresponent.

Les sentències fermes de nul·litat matrimonial, separació o divorci dictades pels òrgans jurisdiccionals andorrans han de ser remeses al Registre Civil per a la seva inscripció sense dilació, per testimoni o còpia electrònica, d’acord amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 39.

Els cònjuges tenen el deure d’aportar còpia de les sentències o resolucions canòniques o les dictades per òrgans jurisdiccionals o administratius estrangers. La inscripció d’aquestes sentències o resolucions requereix que compleixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions canòniques o estrangeres, segons el cas.

Per a la constitució d’una unió estable de parella, ambdós convivents han de comparèixer davant el Registre Civil i promoure l’expedient previ. La sol·licitud, signada per ambdós, ha de contenir la declaració de voler constituir una unió estable de parella i adjuntar els documents requerits per la Llei qualificada de la persona i de la família.

La persona titular del Registre examina la suficiència de la sol·licitud i la procedibilitat de la unió, d’acord amb els requisits legals per a la seva constitució.

A efectes de determinar si concorren els requisits de validesa, la persona titular del Registre pot sol·licitar informes, practicar les diligències que consideri pertinents i, particularment, a efectes d’acreditar la veracitat de la convivència, entrevistar-se de manera reservada i per separat amb cadascun dels contraents. Reglamentàriament, es poden establir els supòsits en què resulti obligatòria la celebració de l’entrevista referida a l’efecte de verificar la concurrència dels requisits per a la validesa la unió estable de parella.

Si res no s’oposa a la validesa de la unió, la persona titular del Registre n’autoritza la constitució, i en cas contrari denega l’autorització. En cas de denegació, la resolució, que ha de ser motivada, es pot recórrer d’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 42.

La unió estable de parella, si ha esdevingut ferma la resolució que n’autoritza la constitució, s’inscriu en el Registre un cop transcorreguts sis mesos a comptar del moment en què es va promoure l’expedient previ.

La unió estable de parella s’inscriu en el foli personal de cadascun dels convivents. En cas que el naixement d’algun dels convivents no consti inscrit en el Registre Civil, es procedeix a una anotació del naixement i la seva data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció corresponent.

La unió estable de parella produeix efectes entre els convivents des del dia en què es va promoure l’expedient previ, sempre que hagi estat inscrita. Respecte de tercers, els produeix a comptar de la data de la inscripció.

L’extinció de la unió estable de parella s’inscriu en el Registre Civil mitjançant:

L’extinció de la unió estable de parella produeix efectes entre els convivents des de la data del seu acord o de la recepció de la notificació de la voluntat unilateral feta per un d’ells a l’altre de posar fi a la unió. Respecte de terceres persones, produeix efectes des de la data de la inscripció.

Les autoritats andorranes que hagin autoritzat una escriptura o hagin dictat una resolució ferma que proveeixi mesures de suport l’han de remetre al Registre Civil perquè es procedeixi a la seva inscripció. En l’escriptura o resolució han de constar totes les dades d’identificació de la persona o les persones afectades per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement i la seva data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la dita inscripció.

Si es tracta d’escriptures públiques autoritzades o resolucions dictades per autoritats o òrgans jurisdiccionals estrangers, l’apoderat, el curador o càrrec anàleg tenen el deure de promoure’n la inscripció sense dilació des del moment de prendre possessió del càrrec.

Poden també promoure la inscripció d’aquestes escriptures i resolucions les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.

En relació amb les mesures per a la provisió de suport a persones amb discapacitat, són objecte d’inscripció:

Les inscripcions es practiquen en el foli personal de la persona a qui es presta el suport i, si són persones físiques, en els de les persones a qui s’han discernit els càrrecs o s’ha atribuït les funcions de suport.

En les inscripcions s’ha de fer constar:

En la inscripció de nomenament de curador, defensor judicial o d’altres càrrecs a qui s’atribueixen funcions tutelars s’ha de fer constar l’acceptació o presa de possessió del càrrec i, quan es produeixi, el seu cessament. Si el nomenament de curador és preventiu, s’ha de fer constar aquesta qualitat.

Si el cessament es produeix per causa que hagi causat inscripció en el Registre Civil, el registrador el fa constar d’ofici. Si es produeix per resolució judicial, se n’ha remetre testimoni o còpia al Registre Civil per a la seva constància en els folis personals corresponents.

En les inscripcions relatives als poders preventius cal indicar les facultats i limitacions que té la persona apoderada i si el poder té eficàcia immediata o diferida.

En els poders d’eficàcia diferida, quan s’esdevenen les circumstàncies que fan que el poder sigui eficaç, la persona apoderada té el deure de comunicar-ho al Registre per a la seva anotació. Si el fet determinant de l’eficàcia del poder és constatat per acta notarial, té també el mateix deure de comunicació el notari que l’hagi autoritzat.

En la inscripció de poders preventius s’han de fer constar les seves modificacions, revocació o altres causes d’extinció. Si la modificació o extinció dels poders preventius es produeix per causa que hagi causat inscripció en el Registre Civil, el registrador la fa constar d’ofici. Si s’ha formalitzat notarialment o s’ha ordenat per resolució judicial, l’autoritat n’ha de remetre testimoni o còpia al Registre per a la seva constància en els folis personals corresponents.

En relació amb els patrimonis protegits a favor de persones amb discapacitat, es poden inscriure en el Registre Civil, a instància de les persones constituents, administradores o beneficiàries:

Les inscripcions de constitució o modificació dels patrimonis protegits es practiquen en virtut de l’escriptura pública o resolució judicial que l’ha autoritzat, amb indicació de la seva denominació, la seva data, les mencions d’identitat dels constituents o aportants, dels administradors i de la persona o persones beneficiàries i, en cas de modificació, l’objecte d’aquesta.

La inscripció de l’extinció dels patrimonis protegits es practica a instància dels administradors, acreditant que concorre algunes de les causes legals, o en virtut de la resolució judicial que l’hagi declarat. En la inscripció s’ha de fer constar, quan s’hagi produït, la liquidació i eventual adjudicació del romanent d’acord amb el disposat en la llei.

Les inscripcions de designació o nomenament d’administradors han d’incloure les regles d’administració del patrimoni i les facultats que tenen atribuïdes, com també les regles de supervisió i control que eventualment s’haguessin establert. En la inscripció del seu cessament, se n’ha d’indicar la causa i, si escau, la resolució judicial que l’ha declarat.

Tenen el deure de promoure les inscripcions en matèria de patrimonis protegits les persones que els constitueixen i els administradors, sens perjudici del que disposa l’article 39. Pot instar també aquestes inscripcions qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi interès.

La constitució, modificació i extinció del patrimoni protegit s’inscriu en el foli personal de la persona o persones beneficiàries i la designació o nomenament dels administradors i el seu cessament en els folis personals dels mateixos.

En relació amb la situació d’absència legal, s’inscriuen en el Registre Civil:

La declaració judicial d’absència s’inscriu en virtut de la resolució que l’ha dictat, amb indicació de la seva data. El cessament de situació d’absència legal s’inscriu en virtut de la defunció o declaració de mort de la persona absent o de la resolució judicial que l’ha deixat sense efecte per raó de la reaparició de la persona i la seva aptitud per a gestionar els seus afers.

En la inscripció de la constitució i, si escau, de les modificacions de la curatela s’ha de fer constar les funcions i facultats que assumeix el curador d’acord amb l’establert en la resolució judicial corresponent.

En la inscripció del nomenament de curador, s’ha d’indicar la data de l’acceptació o presa de possessió del càrrec. En la del seu cessament, se n’ha d’indicar la causa i, si escau, la resolució judicial que l’ha declarat.