LegalizeDecret legislatiu del 26-03-2014 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Responsabilitat per enriquiment El qui, sense ser-ne responsable penalment ni civilment, s’hagi beneficiat a títol lucratiu de la comissió d’un delicte o contravenció penal, està obligat al rescabalament fins a la quantia del seu benefici.
Article 100
Prelació de pagaments En cas de procedir per la via executiva per satisfer les responsabilitats pecuniàries derivades de la infracció penal, si els béns del responsable civil no són suficients, el tribunal acorda satisfer la quantitat obtinguda, segons l’ordre següent:
La responsabilitat civil.
Les despeses processals.
La multa.
Article 101
Extinció L’extinció de la responsabilitat civil es regula per les normes civils que siguin aplicables.
Llibre segon. Delictes
Títol I. Delictes contra la vida humana independent
Article 102
Homicidi El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó de deu a setze anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 103
Assassinat Comet assassinat el qui mata una persona quan concorre almenys una de les circumstàncies següents:
Crueltat o acarnissament, que consisteix en augmentar intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l’execució del delicte.
Traïdoria, que consisteix a emprar mitjans tendents directament a assegurar l’acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima.
Realitzar el fet per preu o per obtenir una recompensa.
Realitzar el fet per preparar, facilitar o executar un altre delicte o per afavorir la fugida o assegurar la impunitat dels autors o còmplices del delicte.
L’autor d’assassinat ha de ser castigat amb pena de presó de catorze a vint-i- cinc anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 104
Homicidi per imprudència 1. El qui per imprudència greu causa la mort d’una persona comet homicidi imprudent i ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o multa fins a 60.000 euros.
Quan l’homicidi es cometi per imprudència professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Quan l’homicidi imprudent es cometi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d’arma, fins a sis anys.
El qui per imprudència lleu produeix la mort d’una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Quan l’homicidi imprudent es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d’arma, fins a dos anys.
Article 105
Inducció i cooperació al suïcidi El qui indueix al suïcidi una altra persona ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a vuit anys.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi d’una persona. Quan la cooperació arriba a l’extrem d’executar la mort s’ha de castigar amb pena de presó de cinc a deu anys.
La temptativa d’aquest delicte és punible si va seguida de l’inici de l’execució del suïcidi.
Article 106
Homicidi consentit En el cas que una persona pateixi una malaltia greu que l’hagi de conduir de manera pròxima i inexorable a la mort, o que li produeixi patiments permanents de caràcter greu i insuportable, i sol·liciti a algú, de forma expressa i inequívoca, que li causi la mort o l’assisteixi executivament a morir, el fet ha de ser qualificat com a homicidi consentit. En aquest cas, qui hagi causat la mort o hagi assistit executivament ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Títol II. Delictes contra la vida humana prenatal
Article 107
Avortament no consentit El qui produeixi l’avortament d’una dona sense el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària fins a deu anys.
Les mateixes penes s’han d’imposar en cas que el consentiment de la dona s’hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la víctima derivada de la seva edat, incapacitat o circumstància similar.
La temptativa és punible.
Article 108
Avortament consentit 1. El qui produeixi l’avortament d’una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys.
La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona l’hi provoqui ha de ser castigada amb pena d’arrest.
La temptativa de la conducta descrita en el primer apartat és punible.
Article 109
Avortament imprudent 1. El qui per imprudència greu causi un avortament ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros.
Quan l’avortament es cometi per imprudència professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de professió o ofici fins a tres anys.
L’embarassada no ha de ser penada per aquesta infracció.
Títol III. Delictes contra la integritat física i moral
Capítol primer. Tortura i delictes contra la integritat moral comesos amb abús de càrrec públic
Article 110
Tortura Comet tortura l’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec, directament o per mitjà d’una altra persona, i amb la finalitat d’obtenir una confessió o una informació, d’intimidar o com a càstig, sotmeti una persona a condicions o procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus. L’autor de tortura ha de ser castigat amb pena de presó d’un a sis anys i inhabilitació per a drets públics fins a nou anys.
Les mateixes penes s’han d’imposar a les autoritats o als funcionaris d’institucions penitenciàries o de centres de menors que cometin els actes esmentats sobre un detingut o un intern.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Si els mitjans de tortura emprats són particularment greus per la intensitat del sofriment que provoquen o si comporten un perill per a la vida de l’ofès, el tribunal pot augmentar les penes fins a la meitat del seu límit superior.
Article 111
Omissió d’impedir i denunciar la tortura L’autoritat o el funcionari que no utilitzi tots els mitjans al seu abast per impedir la realització de tortures per part d’un subordinat ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes per a la tortura.
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos inclosos en el paràgraf anterior, no impedeixi o no denunciï la realització de tortures de les quals tingui coneixement directe, ha de ser castigat amb les penes previstes per als autors de les tortures amb les reduccions previstes a l’article 53.
Article 112
Tractes degradants L’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec i fora dels casos constitutius de tortura, sotmeti una persona a un tracte degradant ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Capítol segon. Delictes contra la salut i la integritat de les persones
Article 113
Tipus bàsic de maltractament i lesió 1. El qui maltracti corporalment una persona de manera greu o li causi una lesió que requereixi assistència mèdica per a la seva curació, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 6.000 euros.
Si hi concorre l’agreujant sisena de l’article 30 o un perjudici per a la salut física o psíquica de la víctima que per a la seva curació requereixi el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible si hi concorre l’agreujant sisena de l’article 30.
Article 114
Maltractaments en l’àmbit domèstic 1. El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d’aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l’un o l’altre, o amb la qual convisqui, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat.
La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.
La pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys quan es doni una de les circumstàncies previstes al punt 2 de l’article 113, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat.
Article 115
Tipus agreujat Els maltractaments i les lesions han de ser castigats amb pena de presó d’un a cinc anys en cas que hi concorri almenys una de les circumstàncies següents:
Si hi ha hagut acarnissament o crueltat.
Si en l’agressió s’han utilitzat armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima.
Si la víctima és especialment vulnerable, tenint en compte l’edat, la incapacitat o qualsevol condició similar.
Si s’ha buscat o aprofitat la concurrència d’altres persones que facilitin l’execució o augmentin el greuge sobre la víctima.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 116
Lesions qualificades El qui causi a una persona una malaltia somàtica o psíquica greu i perdurable, una deformitat greu, la impotència, l’esterilitat o la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan, d’un membre o d’un sentit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 117
Lesions per imprudència 1. El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes en l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o multa fins a 45.000 euros.
El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes a l’article 113 ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 18.000 euros.
Quan les lesions s’hagin comès per imprudència professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de professió o ofici fins a cinc anys en el cas de l’apartat primer i fins a tres anys en el cas de l’apartat segon d’aquest article.
Quan els fets s’hagin comès utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d’armes fins a quatre anys en el cas de l’apartat primer i fins a dos anys en el cas de l’apartat segon d’aquest article.
Article 118
Participació en una baralla amb mitjans perillosos El qui prengui part en una baralla utilitzant mitjans perillosos per a la vida de les persones o tenint coneixement de la seva possessió per altres participants, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o amb pena d’arrest.
Article 118 bis
Utilització temerària d’arma de foc Qui faci ús d’una arma de foc amb temeritat manifesta i posi efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys i privació del permís d’arma de fins a sis anys.
El tribunal també pot imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 119
Consentiment No són constitutius d’infracció penal els fets dolosos previstos en aquest capítol en els quals hi hagi consentiment per part de la víctima d’acord amb la llei i el costum, ni els fets imprudents que siguin conseqüència de la lliure exposició per part de la víctima a una situació de perill.
No es considera vàlid el consentiment obtingut viciadament o el dels menors d’edat i els incapaços, ni el prestat pels seus representants legals.
Capítol tercer. Altres delictes contra la salut i la integritat dels éssers humans
Article 120
Lesions al fetus 1. El qui causi en un embrió implantat o en un fetus una lesió o malaltia que perjudiqui greument el seu desenvolupament o li provoqui una tara física o psíquica persistent més enllà del naixement, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària de fins a sis anys.
La temptativa és punible.
El qui per imprudència greu realitzi el fet descrit en l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 18.000 euros. Quan els fets s’hagin comès per imprudència professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de la professió o l’ofici fins a tres anys.
Article 121
Tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans 1. Qui, sense autorització administrativa o judicial, ofereixi, accepti o trafiqui amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica durant un període màxim de cinc anys.
Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de presó ha de ser de dos a cinc anys.
Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica s’ha d’imposar una pena de presó de quatre a vuit anys. S’ha d’imposar la pena en la meitat superior als titulars de la pàtria potestat o tutela quan la conducta es realitza amb la seva connivència.
Si els fets es realitzen en el marc d’una organització la pena imposable pot arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat.
La temptativa és punible.
Article 122
Experimentacions no consentides El qui sotmeti una persona a pràctiques d’experimentació mèdica o biològica o amb finalitats cosmètiques, sense el seu consentiment o amb abús de necessitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys.
El consentiment dels menors d’edat o incapaços, fins i tot el prestat pels seus representants legals, és irrellevant.
La temptativa és punible.
Títol IV. Delictes relatius a la genètica i a la reproducció humanes
Article 123
Tipus bàsic El qui, fora dels supòsits previstos legalment, practiqui una manipulació genètica sobre un ésser humà i produeixi una alteració del genotip amb la finalitat de modificar la seva descendència, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a deu anys.
La temptativa és punible.
Article 124
Tipus qualificat El qui practiqui una manipulació genètica per realitzar una selecció d’éssers humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys.
Si la manipulació es produeix en el marc d’un pla preconcebut i afecta un grup de persones s’ha d’imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació fins a vint anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
Article 125
Obtenció i ús de les característiques genètiques 1. El qui amb finalitat lucrativa examini o determini les característiques genètiques d’un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui havent obtingut lícitament les característiques genètiques d’un ésser humà les utilitzi amb finalitat lucrativa, ha de ser castigat amb la mateixa pena que la prevista a l’apartat anterior.
La temptativa és punible en ambdós supòsits.
Article 126
Divulgació El qui divulgui les característiques genètiques d’un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 127
Armes biològiques El qui, amb l’ajut de la tècnica genètica, produeixi armes biològiques ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vint anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
Article 128
Experimentació i comercialització El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb finalitat diferent de la procreació ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 129
Reproducció assistida El qui practiqui la reproducció assistida sense el consentiment previ de la persona interessada atorgat per escrit de manera lliure i no viciada, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 130
Consentiment Tret dels casos en què es disposi altrament, el consentiment no eximeix de responsabilitat criminal en els delictes d’aquest títol.
Títol V. Omissió del deure de socors
Article 131
Omissió de socors 1. El qui, sense risc per a ell o altri, s’abstingui de prestar socors, mitjançant un acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Si el perill prové d’un accident causat fortuïtament per l’autor de l’omissió de socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim.
Si l’accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Si l’autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 132
Obstaculització de socors El qui posi obstacles a l’arribada de socors destinats a assistir una persona en perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d’arrest.
La temptativa és punible.
Títol VI. Delictes contra la llibertat
Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones
Article 133
Detenció il·legal 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona tancant-la o detenint-la ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys.
Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La pena ha de ser de presó de cinc a vuit anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.
La temptativa és punible.
Article 134
Esclavatge 1. Qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.
La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la víctima sigui menor d’edat.
La temptativa és punible.
S’entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.
Article 135
Segrest 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona exigint alguna condició per alliberar-la ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys.
Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La pena ha de ser de presó de set a tretze anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.
Si l’autor allibera la persona detinguda renunciant a obtenir el seu propòsit el tribunal pot imposar les penes previstes per al delicte de detenció il·legal.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 136
Penes agreujades Les penes previstes en els articles anteriors d’aquest capítol s’han d’imposar en la seva meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan la víctima sigui especialment vulnerable per raó de la seva edat, incapacitat o malaltia.
Quan l’autor s’apoderi o prengui el control d’una nau, una plataforma fixa o una aeronau o un mitjà o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.
Quan la víctima sigui autoritat o funcionari en l’exercici de les seves funcions, sempre que l’actuació en tal condició no doni lloc a un altre delicte.
Article 137
Desaparició de persones Si la víctima de segrest o detenció il·legal no ha pogut ser trobada, la pena ha de ser de presó de vuit a setze anys.
Article 138
Qualificació per ser autoritat o funcionari L’autoritat o el funcionari competent per practicar una detenció que, sense que hi hagi motiu legal inicial, cometi un dels fets descrits en els articles anteriors d’aquest capítol ha de ser castigat amb les penes previstes per als supòsits respectius en la seva meitat superior i, a més, amb la inhabilitació de drets públics fins a dotze anys en els casos dels articles 133 i 135, o fins a vint anys en el cas de l’article 137.
Capítol segon. Coaccions i amenaces
Article 139
Coaccions 1. El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
La temptativa és punible.
Si la coacció consisteix a impedir l’exercici d’un dret o d’una llibertat previstos als capítols III o IV del títol II de la Constitució, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys, tret que el fet tingui assenyalada una pena superior en una altra norma penal.
Article 139 bis
Assetjament El qui, amb la intenció d’instil·lar a una persona un sentiment de por per la seva seguretat, adopta de manera repetida i regular, directament o indirectament, un comportament amenaçador envers ella o les persones del seu entorn ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.
La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.
Article 140
Amenaces condicionals d’un mal constitutiu de delicte 1. Qui amenaci una persona de causar un mal constitutiu d’un delicte major o d’un delicte contra la integritat física exigint qualsevol condició, lícita o il·lícita, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l’amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena ha de ser d’un a cinc anys de presó.
Les penes previstes anteriorment s’han d’imposar en la seva meitat inferior si l’autor no ha aconseguit el seu propòsit.
Article 141
Altres amenaces condicionals El qui amenaci una persona amb un mal dels no previstos en l’article anterior, exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 142
Xantatge 1. El qui exigeixi a una persona una quantitat o el compliment d’alguna condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar negativament l’honor o el patrimoni de l’amenaçat o de persones que hi estan íntimament vinculades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l’autor ha aconseguit que li sigui lliurada totalment o parcialment la quantitat exigida o que es compleixi la condició, se li ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys.
Si el fet consisteix en l’amenaça de revelar o denunciar la comissió d’alguna infracció penal, el tribunal ho ha de tenir en compte als efectes de l’aplicació de l’article 56. Així mateix, en aquests casos el Ministeri Fiscal, per tal de facilitar la persecució penal del xantatge, pot abstenir-se d’acusar per la infracció motiu del xantatge, sempre que no es tracti d’un delicte major.
Article 143
Amenaces no condicionals Qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui vinculació íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
Si l’amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 143 bis
Circumstància agreujant En els delictes previstos en aquest capítol constitueix circumstància agreujant el fet que la víctima sigui una de les persones definides a l’article 114 o que la víctima sigui un menor d’edat o s’hagi comès el delicte en la seva presència.
Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual
Capítol primer. Agressions sexuals
Article 144
Agressió sexual El qui, mitjançant violència o intimidació, determina una persona a prendre part en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Article 145
Agressió sexual constitutiva de violació Quan l’agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o en introducció d’objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies, l’autor ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
La temptativa és punible.
Article 146
Agressions qualificades 1. L’agressió sexual ha de ser castigada amb pena de presó de dos a set anys en els supòsits de l’article 144 i amb pena de presó de sis a quinze anys en els de l’article 145, quan en el fet hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Executar el fet en grup, concorrent-hi dues o més persones.
Que el culpable convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o sigui una persona que exerceix, de fet o de dret, autoritat familiar sobre ella.
Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia, incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys. En aquest supòsit les penes s’apliquen en la seva meitat superior.
Quan en atenció a la naturalesa de la conducta sexual, els mitjans emprats, les circumstàncies específiques o qualsevol altre motiu, l’agressió sexual tingui un caràcter especialment degradant i vexatori per a la víctima.
Quan, mitjançant l’agressió, es posi en perill la vida o la integritat física de la víctima.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Abusos sexuals
Article 147
Actes sexuals sense consentiment 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona menor de catorze anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d’oposar resistència, o amb abús de la seva incapacitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en introducció d’objectes o membres corporals per una de les dos primeres vies, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
Si l’autor conviu o és ascendent, descendent o germà de la víctima o és una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l’apartat primer i de sis a quinze anys de presó en el de l’apartat segon.
La temptativa és punible en tots els casos. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 del present article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.
Article 148
Abusos sexuals amb prevalença a menors d’edat 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona de més de catorze i menys de divuit anys d’edat amb prevalença d’autoritat, de superioritat, amb abús de confiança o de situació de necessitat o dependència ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal, oral o en introducció d’objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies, la pena de presó ha de ser de dos a sis anys.
Si l’autor és ascendent, descendent, o germà de la víctima, o persona que hi exerceix de fet o de dret autoritat familiar, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
La temptativa és punible.
Article 149
Abusos sexuals amb prevalença a majors d’edat 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona major d’edat amb prevalença d’autoritat, de superioritat, amb abús de confiança o de situació de necessitat o dependència, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.
Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o introducció d’objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Article 149 bis
Assetjament sexual El qui adopta un comportament de caràcter sexual, verbal, no verbal o físic, envers una persona, no desitjat per aquesta persona, que tingui per finalitat o per efecte la violació de la seva dignitat, en particular quan aquest comportament crea un entorn intimidant, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució
Article 150
Establiment de prostitució El qui faci funcionar o financi un establiment de prostitució ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a la gerència d’establiments d’hoteleria, restauració o lleure fins a cinc anys.
Article 151
Afavoriment de la prostitució 1. El qui recluti per a la prostitució, promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució d’altri ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si es tracta de prostitució infantil o la víctima és una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys. Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.
Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista es pot augmentar en la meitat.
La temptativa és punible en tots els casos. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 d’aquest article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.
Article 152
Proxenetisme 1. El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb abús d’autoritat, de superioritat, de confiança, de situació de necessitat o dependència, o amb engany suficient, determini algú a prostituir-se o a continuar-ho fent ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
La temptativa és punible.
Si es tracta de prostitució infantil o la víctima és una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, s’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys. Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.
Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista pot ser augmentat en la meitat.
La temptativa és punible. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 d’aquest article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.
Article 153
Tipus qualificat per lucre Quan el culpable de les infraccions previstes en aquest capítol obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa fins a 30.000 euros.
Article 154
Actes sexuals amb menors o incapaços prostituïts Qui s’aprofiti sexualment de la prostitució d’un menor o d’un incapaç ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.
La temptativa és punible.
Article 154 bis
Concepte de prostitució infantil Als efectes d’aquest capítol s’entén per prostitució infantil el fet d’utilitzar una persona menor d’edat amb la finalitat de realitzar activitats sexuals, oferint o prometent diners o qualsevol altra forma de remuneració, de pagament o d’avantatge, tant si la remuneració, el pagament o la promesa es fa al mateix menor com a un tercer.
Capítol quart. Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació sexual
Article 155
Utilització de menors i incapaços per a la pornografia 1. Qui capti imatges d’un menor d’edat o d’un incapaç amb la intenció de produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.
La temptativa és punible.
Qui recluti, utilitzi un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes o n’afavoreixi la participació, i qui produeixi, adquireixi, vengui, importi, exporti, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 d’aquest article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.
Qui ofereixi, posseeixi, procuri per a ell o per a un altre, o accedeixi a través de qualsevol tecnologia de la comunicació o la informació a material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.
La temptativa és punible.
Qui assisteixi a espectacles pornogràfics on actuï un menor o un incapaç ha de ser condemnat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.
Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa d’un import màxim de 30.000 euros.
Article 156
Exhibicionisme El qui executi o faci executar a una altra persona actes d’exhibició sexual davant de menors d’edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 6.000 euros.
La temptativa és punible.
Article 157
Difusió de pornografia entre menors d’edat 1. El qui directament vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic a menors d’edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys i multa de fins a 6.000 euros o del tant al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
La temptativa és punible.
Si es tracta de material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors d’edat, reals o amb aparença de realitat, s’ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys.
Capítol cinquè. Disposicions comunes
Article 158
Circumstàncies especials modificatives de la responsabilitat 1. Sense perjudici d’allò que disposa el segon paràgraf de l’article 56, són circumstàncies agreujants especials en relació amb les conductes descrites en aquest títol:
Que la infracció hagi comportat un greu atemptat a la salut física o mental de la víctima.
Que la infracció hagi estat precedida o acompanyada de maltractaments o violència física o psíquica greu.
Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia, incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys.
Que el culpable sigui o hagi estat cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga, convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o que sigui una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.
Que la conducta s’hagi realitzat amb abús o prevalença d’autoritat, de superioritat, de confiança o de situació de necessitat o dependència.
Executar el fet en grup, concorrent-hi dos o més persones.
Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat.
La reincidència.
En els delictes d’agressió i d’abús sexual el perdó de l’ofès no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.
Article 159
Penes privatives de drets El tribunal pot imposar, raonant-ho en la sentència, a més de les penes previstes per a cada delicte, la pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família o la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec, quan el culpable sigui ascendent, tutor, mestre o qualsevol persona encarregada de fet o de dret del menor o incapaç, per un període fins a sis anys.
També pot imposar pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys quan el culpable sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús del seu càrrec.
Article 160
Clàusula de concurs Les penes previstes als capítols III i IV d’aquest títol s’han d’imposar sense perjudici de castigar, a més, les agressions o els abusos sexuals que s’hagin comès.
Article 161
Conseqüències accessòries En els supòsits tipificats en els capítols III i IV d’aquest títol, si en la realització del fet delictiu s’han utilitzat establiments o locals oberts al públic, el tribunal pot acordar-ne, raonant-ho en la sentència, el tancament temporal o definitiu. També en pot acordar el tancament temporal com a mesura cautelar.
Títol VIII. Delictes contra les relacions familiars
Capítol primer. Delictes contra les institucions protectores dels menors i incapaços
Article 162
Sostracció de menors 1. La persona que sostreu un menor de catorze anys o un incapaç, impedint de manera prolongada l’exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigada amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui constitutiu d’un delicte de segrest, esclavatge o detenció il·legal.
En cas que la sostracció sigui realitzada per un ascendent, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
La temptativa és punible.
Article 163
Inducció a abandonar la llar familiar 1. El qui indueixi un menor d’edat o un incapaç a abandonar la llar familiar o el lloc on resideixi impedint l’exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui cooperi a l’abandó ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any o d’arrest.
Article 164
Tràfic d’infants per alterar-ne la filiació 1. El qui lliuri un menor per alterar-ne la filiació ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui, amb la mateixa finalitat, rebi el menor i el qui actuï com a intermediari.
Si en les conductes anteriors hi concorre ànim lucratiu la pena a imposar ha de ser de presó de dos a cinc anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui rep el menor si ofereix o dóna compensació econòmica.
La temptativa és punible.
Article 165
Grup organitzat Les penes previstes en els articles anteriors d’aquest capítol poden ser augmentades fins a la meitat del seu màxim si els fets es realitzen en el marc d’un grup organitzat.
Article 166
Penes d’inhabilitació i conseqüències accessòries 1. L’autoritat, el funcionari o l’educador que en l’exercici del seu càrrec o professió cometi un dels delictes previstos en aquest capítol ha de ser castigat, a més de les penes previstes, amb inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic, ofici o càrrec fins a deu anys.
El tribunal pot imposar a l’ascendent o al tutor que cometi algun dels delictes prevists en els articles anteriors d’aquest capítol la pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família fins a deu anys.
Si els fets s’han comès utilitzant un centre docent o establiment dedicat a la guarda o cura d’infants o d’incapaços, el tribunal pot acordar el tancament temporal o definitiu de l’establiment.
Capítol segon. Delictes comesos en l’exercici de les funcions de protecció
Article 167
Abandó de menors i incapaços 1. L’abandó d’un menor d’edat o d’un incapaç per part de la persona encarregada de guardar-lo ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Si el fet és comès pels titulars de les funcions de guarda, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
Si per les circumstàncies de l’abandó es posa en perill la vida o la salut del menor o de l’incapaç, la pena ha de ser de dos a cinc anys de presó.
Article 168
Omissió del deure d’assistència en cas de necessitat El qui deixi de prestar l’assistència legalment establerta per al manteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es trobin en situació de necessitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest. La mateixa pena s’ha d’imposar al tutor o curador respecte al menor o incapaç subjecte a tutela o curatela.
Aquest delicte només és perseguible amb denúncia prèvia de la persona ofesa o de qui en tingui la representació legal. Si es tracta d’un menor d’edat, incapaç o persona desvalguda, pot denunciar el fet el Ministeri Fiscal.
Article 169
Utilització de menors o incapaços per a la mendicitat 1. El qui utilitzi un menor d’edat o incapaç per practicar la mendicitat o n’obtingui un profit ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.
La temptativa és punible.
Si el fet es comet en el marc d’un grup organitzat, el culpable que hi pertanyi ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 170
Penes d’inhabilitació El tribunal pot imposar als responsables dels delictes compresos en aquest capítol la pena d’inhabilitació dels drets de família i/o d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a deu anys.
Capítol tercer. Bigàmia i matrimoni no consentit
Article 171
Bigàmia El qui contregui ulterior matrimoni sense que es trobi dissolt legítimament l’anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest o de presó fins a un any.
Article 171 bis
Matrimoni no consentit El qui forci una persona a contraure matrimoni contra o sense la seva voluntat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
La temptativa és punible. A aquests efectes, s’entén per temptativa el fet de provocar engany en una persona amb la finalitat de treure-la de l’Estat on resideix i amb la intenció de forçar-la a contraure matrimoni.
És circumstància agreujant el fet que el culpable sigui o hagi estat cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga, convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o que sigui una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.
Títol IX. Delictes contra l’honor
Article 172
Calúmnia La imputació d’un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat ha de ser castigada com a calúmnia amb pena d’arrest. Si es propaga amb publicitat, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
L’acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota responsabilitat si prova el fet criminal que hagi imputat, tret que aquest fet hagi prescrit, que hagi estat amnistiat o que s’hagin cancel·lat els antecedents.
Article 173
Difamació 1. La imputació d’un fet precís que atempti greument contra l’autoestima o la reputació d’una persona, feta amb publicitat i amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari de la veritat, ha de ser castigada amb pena de presó de fins a un any o d’arrest.
Si la difamació es dirigeix contra autoritats o funcionaris públics sobre fets referents a l’exercici dels seus càrrecs, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d’arrest si la difamació no és greu.
L’acusat de difamació queda exempt de tota responsabilitat provant la veritat de les imputacions.
Article 174
Injúria Qui injuriï una persona greument o amb publicitat o qui injuriï lleument o greument una autoritat o un funcionari per raó o en ocasió de l’exercici del seu càrrec ha de ser castigat amb pena d’arrest.
És injúria l’acció executada o l’expressió proferida amb menyspreu d’una persona.
Article 175
Concepte de publicitat La calúmnia, la difamació i la injúria es consideren comeses amb publicitat quan es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o de qualsevol altre mitjà d’eficàcia similar.
Article 176
Responsabilitat civil solidària En els casos a què fa referència l’article anterior, és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s’hagi propagat la calúmnia, la difamació o la injúria.
Article 177
Retractació Si l’acusat de calúmnia o difamació reconeix davant l’autoritat judicial la falsedat o la incertesa de les imputacions i se’n retracta, el tribunal ha de reduir la pena o, si ho creu convenient, dispensar-la.
El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d’ordenar que es lliuri testimoniatge de retractació a l’ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d’ordenar la publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació, en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que assenyali.
Article 178
Publicació de la sentència El tribunal en tot cas ha d’ordenar la publicació o divulgació de la sentència condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria s’ha de fer a costa del condemnat.
Article 179
Perseguibilitat 1. Ningú no pot ser penat per calúmnia, difamació o injúria més que en virtut de querella de la persona ofesa o del seu representant legal o, en cas de mort de l’ofès, del seu cònjuge, dels seus ascendents, descendents o hereus.
És suficient la denúncia quan l’ofensa es dirigeixi contra funcionari o autoritat sobre fets referents a l’exercici dels seus càrrecs.
Article 180
Calúmnia i difamació en judici Ningú no pot deduir acció de calúmnia o difamació proferides en judici sense llicència prèvia del tribunal que en conegui o n’hagi conegut.
Article 181
Perdó El responsable de calúmnia, difamació o injúria queda exempt de responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant legal.
El perdó ha d’atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència.
En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o incapacitats, el batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l’eficàcia del perdó atorgat pel representant legal d’aquells i ordenar la continuació del procediment.
Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal han d’escoltar novament el representant del menor o l’incapaç amb caràcter previ.
Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili
Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets
Article 182
Descobriment de secrets 1. El qui per descobrir la intimitat d’un altre sense el seu consentiment s’apoderi de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui amb la mateixa finalitat, per qualsevol mitjà o procediment i infringint les mesures de seguretat destinades a impedir-ho, accedeixi sense autorització a tot o part d’un sistema informàtic ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
Article 183
Escoltes il·legals i conductes afins El qui per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 184
Obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades Ha de ser castigat amb pena de dos a cinc anys de presó el qui, sense autorització i en perjudici de tercer, realitzi una de les actuacions següents:
Crear o utilitzar fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d’allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals.
Recollir dades personals amb fins d’automatització electrònica o automatitzar-les contravenint les normes legals de protecció de dades personals.
Modificar, alterar o creuar dades personals automatitzades contravenint les normes legals de protecció de dades personals.
La temptativa és punible.
Article 185
Qualificació per la revelació 1. S’ha d’imposar pena d’un a quatre anys de presó si es revelen a tercers les dades o els fets descoberts a què fa referència l’article 182.
S’ha d’imposar pena de dos a cinc anys de presó si es revelen o se cedeixen a tercers les dades o els fets descoberts o les imatges captades a què fa referència l’article 183.
S’ha d’imposar pena de tres a sis anys de presó si es revelen, se cedeixen o es transmeten a tercers les dades personals automatitzades a què fa referència l’article 184.
La temptativa és punible.
Article 186
Dades especialment protegides Quan els fets descrits en els articles 184 i 185.3 afectin dades de caràcter personal, referents a la ideologia, la religió, la salut, l’origen social, l’orientació o el comportament sexual, s’han d’imposar les penes previstes en la seva meitat superior.
Article 187
Qualificació per organització Si els fets previstos en aquest capítol es realitzen amb fins lucratius per mitjà d’un grup organitzat, les penes s’han d’imposar en la seva meitat superior.
Article 188
Delicte de revelació Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui, amb coneixement d’un origen il·lícit, i sense haver pres part en les conductes descrites en els articles 182, 183 i 184, reveli a tercers les dades o fets descoberts, les imatges captades, o les dades personals.
Article 189
Qualificació per a funcionari o autoritat L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei, sense haver- hi motiu legal inicial referit a la persecució d’un delicte i prevalent-se del seu càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors d’aquest capítol, ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en els mateixos articles en la seva meitat superior i, a més, amb la pena d’inhabilitació de drets públics fins a sis anys si el límit màxim de la pena no supera els tres anys de presó, i fins a nou anys si és superior.
Article 190
Violació de secrets en l’àmbit laboral Qui reveli secrets aliens de caràcter personal, dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
No queda compresa en aquest article la comunicació d’informació d’acord amb les obligacions legalment previstes, ni la informació privada facilitada amb finalitat de garantia entre els administradors d’establiments bancaris o financers del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos assumits a un dels seus clients.
Article 191
Violació del secret professional El professional que, amb incompliment de l’obligació de secret o reserva, reveli secrets d’una altra persona, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 192
Continuació de l’obligació de secret La violació de secrets tipificada als articles 190 i 191 continua essent punible malgrat que la persona hagi deixat d’exercir la professió o l’ofici, o hagi cessat la seva relació contractual.
Article 193
Règim de perseguibilitat 1. Per procedir pels delictes previstos en aquest capítol és necessària la denúncia de la persona ofesa, d’un representant legal o de l’encarregat o responsable dels fitxers de dades personals.
Quan la persona ofesa sigui menor d’edat, incapaç o persona desvalguda, també pot denunciar el Ministeri Fiscal, que ha de ponderar els interessos en presència.
No es requereix la denúncia exigida en l’apartat anterior per procedir pels fets descrits en els articles 185 i 189, ni quan el delicte afecti una pluralitat de persones.
Capítol segon. Violació de domicili o establiment
Article 194
Violació de domicili 1. El qui, sense habitar-hi, entri en el domicili d’un altre o s’hi mantingui contra la voluntat de qui hi habita, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
Si el fet s’executa amb violència o intimidació la pena ha de ser de presó d’un a quatre anys.
Article 195
Violació de determinats domicilis o establiments 1. Ha de ser castigat amb pena d’arrest el qui entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d’una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic fora de les hores d’obertura.
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui amb violència o intimidació entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d’una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic.
La temptativa és punible.
Article 196
Qualificació per al funcionari o autoritat L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei i sense haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d’un delicte, cometi qualsevol dels fets descrits en els dos articles anteriors, ha de ser castigat amb la pena prevista respectivament en els mateixos en la seva meitat superior, i inhabilitació de drets públics fins a sis anys.
Títol XI. Delictes contra el patrimoni
Capítol primer. Delictes patrimonials d’apoderament
Article 197
Furt Comet furt el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari.
El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
La temptativa és punible.
Article 198
Furt qualificat El delicte de furt ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Que la cosa sostreta tingui valor històric, artístic o cultural o especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic.
Que el valor de la cosa sigui superior a 6.000 euros.
Que es cometi aprofitant-se del desemparament de la víctima.
Que posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Que es cometi amb abús de confiança.
La temptativa és punible.
Article 199
Furt amb força en les coses o en casa habitada 1. Amb independència del valor de la cosa furtada, el furt ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Forçament de porta, finestra, objecte que contingui la cosa o dels mitjans instal·lats pel propietari per evitar o dificultar l’accés a la cosa, inutilització de sistemes d’alarma o guarda o ús de claus falses o de possessió il·legítima o de codis de coneixement il·lícit.
Escalament per accedir al lloc on es troba la cosa.
Si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del valor de la cosa furtada, s’ha d’imposar pena de presó de dos a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 200
Concepte de claus falses A l’efecte del que disposa l’article anterior es consideren claus les targetes magnètiques, perforades o d’un altre tipus, i els comandaments o mitjans d’obertura a distància. Al mateix efecte es consideren claus falses els instruments no destinats pel propietari o persona autoritzada a obrir el pany.
Article 201
Concepte de casa habitada Es considera casa habitada tot lloc que constitueixi l’habitatge temporal o permanent d’una o més persones, encara que es trobin absents quan el furt es produeixi.
Article 202
Robatori Comet robatori el qui, amb ànim de lucre, s’apodera d’una cosa moble aliena amb violència o intimidació en les persones.
El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys.
El tribunal ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys quan la violència o intimidació exercida tingui escassa significació.
La temptativa és punible.
Article 203
Robatori qualificat 1. El robatori ha de ser castigat amb pena de presó de tres a nou anys:
Quan el culpable faci ús d’una arma o de mitjans perillosos de manera que pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones.
Quan s’executi en grup organitzat de tres o més persones de les quals almenys una porti una arma.
La temptativa és punible.
Article 204
Furt d’ús de vehicles Qui, sense autorització del propietari, sostreu o utilitza un vehicle automòbil de valor superior a 2.000 euros, sense ànim d’apropiar-se’l, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en el termini de 24 hores després de la sostracció o la utilització, tenint en compte els mòbils i les altres circumstàncies del fet.
Article 205
Furt impropi Qui, amb ànim de lucre i sent-ne el propietari o amb el seu consentiment, sostreu una cosa moble de valor superior a 600 euros de qui la té legítimament en penyora o com a dipositari per raó d’embargament o administració judicial, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa.
Article 206
Tipus qualificats En el cas que els fets previstos en els dos articles anteriors es cometin amb violència o intimidació en les persones, s’han de castigar amb la pena prevista per al robatori.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Extorsió
Article 207
Extorsió El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d’un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin, amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Defraudacions
Article 208
Estafa Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d’aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè.
El culpable d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, si el perjudici patrimonial és superior a 600 euros.
La temptativa és punible.
Article 209
Estafa qualificada 1. El delicte d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys en els casos següents:
Que tingui com a objecte l’habitatge o altres béns de primera necessitat o d’utilitat social reconeguda.
Que es faci amb simulació de plet o ús d’un altre frau processal.
Que es faci mitjançant xec, targeta de crèdit o de dèbit, pagaré, lletra de canvi en blanc o negoci canviari fictici.
Que es realitzi demanant fons amb finalitats humanitàries o caritatives.
Que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros.
Que la defraudació posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats i les de la seva família.
El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa de fins al quàdruple del perjudici patrimonial causat.
La temptativa és punible.
Article 210
Estafa informàtica El qui, amb ànim de lucre i valent-se d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros, ha de ser castigat amb les penes previstes per a l’estafa o per a l’estafa qualificada si es dóna algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l’article anterior.
La temptativa és punible.
Article 211
Estafes privilegiades El qui, tenint intenció de no satisfer el seu import, disposi dels serveis d’hoteleria o restauració, mitjans de transport o estacions de servei, causant un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 212
Defraudacions en l’ús de fluids o sistemes de telecomunicació El qui, alterant les indicacions, els aparells comptadors o emprant mecanismes clandestins o codis secrets, cometi defraudació per un valor superior a 600 euros en la utilització d’energia elèctrica, gas, aigua o altres formes d’energia o fluids aliens, o de sistemes de telecomunicació, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al triple del perjudici causat.
Article 213
Apropiació indeguda El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d’altri, s’apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l’obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’estafa o amb la pena prevista per a l’estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l’article 209.
La temptativa és punible.
Article 214
Apropiació privilegiada El qui, amb ànim de lucre, s’apropia d’una cosa moble aliena perduda, o de propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si aquest valor és superior a 3.000 euros.
Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de presó fins a dos anys o d’arrest.
Article 215
Administració deslleial El qui, havent-li estat confiada l’administració o la cura d’interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d’un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Capítol quart. Receptació
Article 216
Receptació de delictes El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat.
El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.
Article 217
Receptació habitual de contravencions penals Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, habitualment adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 218
Comissió del fet en un establiment comercial o industrial Si la receptació es realitza utilitzant un establiment comercial o industrial, el tribunal pot imposar, a més de les penes previstes en els dos articles anteriors, i tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a cinc anys i acordar el tancament temporal o definitiu de l’establiment.
Article 219
Disposició comuna
Les penes previstes en aquest capítol han d’aplicar-se encara que l’autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.
Capítol cinquè. Insolvències punibles
Article 220
Frustració de procediments executius de cobrament S’ha de castigar amb pena de presó de tres mesos a tres anys:
El deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l’origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l’eficàcia de qualsevol embargament o procediment d’execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.
Si, endemés de la conducta anterior, es produís voluntàriament la fallida, aquesta darrera s’ha de considerar delictiva.
En relació amb allò disposat a la lletra a) té la consideració de deutor el responsable penal o civil de qualsevol fet delictiu que, amb posterioritat a la seva comissió i amb la finalitat d’eludir el compliment de les responsabilitats civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o parcialment insolvent.
Article 221
Fallida delictiva 1. Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, personalment o com a administrador d’una persona jurídica, conscient d’un increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d’un procediment concursal:
Realitzi alguna de les conductes descrites a l’article anterior.
Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial.
Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors.
Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa.
Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial normal.
Alieni béns o valors propis o de l’empresa a preu inferior a l’establert en el seu moment al mercat.
Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d’impossibilitar o dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció.
Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en què hagi pogut incórrer.
Si la fallida, en qualsevol d’aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el fallit des d’una situació de penúria econòmica, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels supòsits indicats si ja han estat objecte d’un procés penal propi i separat.
Capítol sisè. Danys
Article 222
Concepte de dany Als efectes del present capítol es considera dany la deterioració, la destrucció o la desaparició d’una cosa d’altri.
Article 223
Tipus bàsic 1. El qui causa un dany d’un import superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
La pena ha de ser de presó fins a dos anys quan la infracció es cometi:
Contra béns d’una autoritat, funcionari, perit o advocat per influenciar el seu comportament en l’exercici de les seves funcions o de la seva comesa.
Contra béns d’un tercer, sigui per impedir-li declarar o denunciar una infracció, o a causa de la seva denúncia o declaració.
Posant la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Contra béns de domini o utilitat pública.
Mitjançant incendi, explosió o mitjà que comporti un risc d’extensió dels efectes del delicte, llevat que el fet constitueixi un delicte d’estralls. Si del fet en pot derivar un risc per a la vida o la salut de les persones, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Article 224
Tipus privilegiat Qui causa un dany d’un import superior a 600 euros i que no excedeixi de 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al triple del dany causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a quatre mesos.
En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes al punt 2 de l’article anterior, s’ha d’imposar pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
Article 225
Danys informàtics El qui per qualsevol mitjà altera o destrueix dades o programes d’un sistema informàtic aliè ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
En els casos menys greus, la pena ha de ser d’arrest o treballs en benefici de la comunitat fins a un màxim d’un any.
Article 226
Temptativa 1. La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible.
Es considera temptativa la venda, la distribució, la difusió o qualsevol altra forma de posada a disposició de contrasenyes, codis d’accés o dades informàtiques similars que permetin accedir en tot o en part a un sistema informàtic amb intenció de ser utilitzats per a la comissió d’un delicte de danys informàtics o un delicte de descobriment i revelació de secrets.
Capítol setè. Disposicions comunes
Article 227
Excusa absolutòria en cas de parentiu Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què concorri violència o intimidació i del delicte d’administració deslleial:
Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de fet equivalent.
Els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció.
El cònjuge vidu en relació amb els béns mobles del consort difunt mentre en tingui la possessió.
Títol XII. Delictes contra l’ordre socioeconòmic
Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics
Article 228
Concursos i subhastes públics 1. Han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació especial fins a sis anys per licitar en una subhasta o concurs públic, ja sigui judicial ja sigui d’entitats públiques:
Qui demani premi o promeses per no prendre part en un concurs o subhasta públic.
Qui mitjançant amenaces, premis, promeses o qualsevol altre mitjà intenti que un tercer no prengui part en una subhasta o concurs públic.
Els que es posin d’acord per alterar el preu d’adjudicació o perquè la subhasta o concurs quedi desert.
Si es tracta d’una subhasta o concurs de qualsevol entitat pública, es pot imposar, a més, la privació del dret de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys a l’autor o a la persona física o jurídica que representa.
Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial
Article 229
Delictes contra la propietat intel·lectual Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple del benefici obtingut qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, reprodueixi, copiï, distribueixi o comuniqui públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística, científica o qualsevol altra protegida per la llei, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l’autorització del titular o el cessionari de qualsevol dret de propietat intel·lectual.
En els supòsits de gravetat especial el tribunal pot imposar la pena d’un a quatre anys de presó i, endemés, el tancament temporal o definitiu de l’establiment del condemnat i/o la publicació de la sentència.
Article 230
Delictes contra els drets de patent o models d’utilitat Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior el qui amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’una patent o model d’utilitat i amb coneixement del seu registre:
Fabriqui, importi, posseeixi, faci ús, ofereixi o introdueixi en el comerç objectes emparats per aquests drets.
Faci ús o ofereixi la utilització d’un procediment objecte d’una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o faci ús del producte directament obtingut del procediment patentat.
Article 231
Delictes contra els drets de marca Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article 229 el qui, amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’un dret de propietat industrial o comercial registrat d’acord amb la legislació de marques i amb coneixement del seu registre:
Reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera faci ús d’un signe distintiu idèntic o similar, per als mateixos o similars productes o serveis per als que el dret es troba registrat.
Posseeixi per a la seva comercialització, importi o introdueixi en el comerç productes o serveis amb signes distintius que suposin una infracció als drets exclusius del titular.
Article 232
Disposició comuna
Per a la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial és necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que poden atemptar contra el prestigi del Principat.
Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors
Article 233
Descobriment de secret d’empresa El qui, sense estar-hi autoritzat, obtingui dades o s’apoderi de documents o objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat d’una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.