Decret legislatiu del 26-03-2014 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Excusa absolutòria de parentiu És aplicable a les contravencions penals d’aquest títol l’excusa absolutòria per raó de parentiu prevista en l’article 227.

Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals

Article 490

Dany a un espai natural protegit El qui fora dels supòsits de l’article 291 ocasioni dany a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 491

Atemptats contra flora protegida El qui talli, tali, cremi o arrenqui il·legalment alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 492

Caça il·legal 1. Ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros el qui:

Article 493

Pesca il·legal 1. Ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros qui:

Article 494

Incendi per imprudència El qui per imprudència lleu realitzi alguna de les conductes previstes als articles 299 o 300 ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Article 495

Danys per imprudència a béns d’interès especial El qui per imprudència causa un dany a un bé d’interès històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Article 496

Impediments per imprudència a la recerca El qui per imprudència greu alteri vestigis arqueològics dificultant la seva recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Article 497

Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors respecte dels quals hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble de l’import defraudat si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 10.000 euros.

El consentiment del treballador és irrellevant.

Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell.

Article 498

Mercaderies sensibles 1. El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, per un valor igual o superior a 6.000 euros, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins al doble del valor de la mercaderia.

Article 499

Consum individual, possessió, cultiu o introducció de droga tòxica per al consum propi El consum individual o el cultiu, la introducció o la possessió de cànnabis o una droga de toxicitat similar per al consum propi han de ser castigats amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.

Article 500

Consum en local públic i consum en grup 1. El consum individual de cànnabis o una droga de toxicitat similar en un local públic ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros. Als efectes del present apartat, s’assimilen a local públic els llocs públics amb concurrència de persones.

Article 501

Abandó de xeringues o objectes perillosos El qui abandoni en llocs públics xeringues o altres objectes perillosos, de manera que puguin provocar contagi de malalties o altres danys a les persones, ha de ser castigat amb pena de treballs en benefici de la comunitat o multa fins a 600 euros.

Article 502

Maltractament d’animals El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de multa fins a 600 euros. Si el fet es realitza en un espectacle públic, la pena a imposar ha de ser de multa fins a 3.000 euros.

Article 503

Omissió de control d’animals perillosos L’amo o l’encarregat d’un animal perillós que el deixi sense control en un lloc públic o en condicions de poder causar algun mal a les persones, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.200 euros.

Article 504

Exhibicionisme El qui executi actes d’exhibició sexual davant d’una o més persones sense el consentiment d’aquestes, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 505

Alteració de l’ordre públic El qui, actuant en grup i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública, alteri l’ordre públic, fora dels supòsits previstos com a delicte, ha de ser castigat amb la pena de treballs en benefici de la comunitat, arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 506

Omissió de denúncia Qui no denunciï a l’autoritat un delicte dels compresos als títols I, III i IV i al capítol I del títol VII, del llibre segon d’aquest Codi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.

No és punible l’omissió de denúncia quan aquesta denúncia perjudiqui l’omitent, el seu cònjuge o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o els seus ascendents, descendents o germans per naturalesa o adopció.

Article 507

Falsa alarma El qui, amb la finalitat d’atemptar contra la pau i la tranquil·litat públiques, afirmi falsament l’existència d’artefactes explosius, o d’altres situacions que puguin comportar un perill greu, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros, atesa l’alarma o l’alteració de l’ordre efectivament produïda.

Article 508

Resistència i desobediència lleu El qui resisteixi o desobeeixi de manera lleu l’autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros.

Article 509

(Sense contingut)

Article 510

Incompliment del deure de col·laboració 1. El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament requerit per autoritat o funcionari per prestar la seva col·laboració i, sense justa causa, s’hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.

Article 511

Abús de part 1. El qui, sense incórrer en el delicte previst a la lletra b) del punt 1 de l’article 209, demandi civilment una persona física o jurídica fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d’indefensió ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

Article 512

Expedició de moneda falsa El qui, sense incórrer en la conducta prevista com a delicte, havent adquirit moneda falsa sense tenir-ne coneixement, l’expedeix després de conèixer-ne la inautenticitat en quantitat no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor aparent de la moneda.

La temptativa és punible.

Article 513

Falsedats personals Ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros el qui, fora dels casos previstos com a delicte:

Article 514

Jocs il·legals El qui organitzi o participi en jocs il·legals ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

La temptativa és punible.

Article 515

Perseguibilitat Les contravencions penals previstes en l’article 477 i totes les del títol II són solament perseguibles amb denúncia prèvia de la part ofesa o del representant legal.

Disposició addicional primera (Llei 9/2005)

L’article 387 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli el finançament de partits polítics.

Disposició addicional segona (Llei 9/2005)

L’article 248 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli l’impost sobre les rendes de l’estalvi.

Disposició transitòria primera (Llei 9/2005)

El present Codi és aplicable sense perjudici d’aplicar les normes especials o del Codi penal fins ara vigent, si globalment considerades són més favorables a l’imputat, al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment incoat amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Codi penal.

Això no obstant, en matèria de suspensió condicional de l’execució de la pena, la comparació s’ha de fer entre els articles corresponents del nou Codi penal i els corresponents del Codi de procediment penal vigents fins a la data.

Disposició transitòria segona (Llei 9/2005)

Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o restrictiva de llibertat l’execució de la qual no s’hagi suspès i que encara no s’hagi complert en la seva totalitat a l’entrada en vigor d’aquest Codi, poden instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i següents del Codi de procediment penal.

També poden fer-ho, dins el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Codi, aquelles persones condemnades a una pena privativa o restrictiva de llibertat l’execució de la qual s’hagi suspès totalment o parcialment i el termini de suspensió de la qual no hagi transcorregut a la data d’entrada en vigor d’aquest Codi.

Disposició transitòria (Llei 15/2008)

Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o restrictiva de llibertat l’execució de la qual no s’hagi suspès i que encara no s’hagi complert en la seva totalitat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, poden instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i següents del Codi de procediment penal.

Disposició derogatòria primera (Llei 9/2005)

Queda derogat el Codi penal, de l’11 de juliol de 1990.

Disposició derogatòria segona (Llei 9/2005)

Queden derogats el capítol sisè de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, del 3 de setembre de 1993, i totes les normes penals de lleis especials que s’oposin o contradiguin el present Codi.

Disposició derogatòria tercera (Llei 9/2005)

Queden derogats el número 3 de l’article 4 així com els articles 8 i 9 del títol I, “Contenciós penal” del Reglament contenciós dels Reglaments del règim andorrà de seguretat social, aprovat per Decret dels MM.II. Delegats Permanents, del 29 de desembre de 1967.

Disposició derogatòria primera (Llei 15/2008)

Queda sense contingut l’article 509 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Disposició derogatòria segona (Llei 15/2008)

Queden derogades la Llei 17/2007, del 18 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i la Llei 29/2007, del 20 de desembre, qualificada de modificació de l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Disposició derogatòria (Llei 18/2013)

Queda derogada la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

Disposició final primera (Llei 9/2005)

Es modifiquen els articles 47, 54 i 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queden redactats com segueix:

“Article 47 En absència de tractat internacional, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d’excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no se n’admet la petició d’execució a Andorra.

Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d’una sentència penal, poden ser objecte d’aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.

També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d’una sentència ferma d’un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la defensa, l’Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret andorrà.” “Article 54 La menció que fa l’article 45 de la Llei qualificada de la justícia a la contravenció penal és sense perjudici que els fets puguin ser constitutius de delicte.” “Article 55 El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils fixats en l’article 42.2 de la Llei qualificada de la justícia, durant les hores no hàbils segons l’article 42.3 de la mateixa Llei i durant les hores no ordinàries de despatx i les hores i dies hàbils per a les matèries la competència de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia per llei o les que estableixi el president de la Batllia a l’inici de l’any judicial.”

Disposició final segona (Llei 9/2005, amb redacció dels articles 35 i 38 encara no modificada per la Llei 28/2008)

Es modifiquen els articles 35, 38 i 54 de la Llei de cooperació internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, que queden redactats com segueix:

“Article 35 Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos al capítol I del títol X del llibre segon o al capítol III del títol XII del mateix llibre del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.” “Article 38 En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d’un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.” “Article 54 La composició de la Unitat de Prevenció del Blanqueig és la següent: un màxim de dues persones de competència reconeguda en l’àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances; un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia; un màxim de dos membres del Servei de Policia nomenats pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia.

Els ministres responsables d’interior i de finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UPB nomenats per ells.

Els membres nomenats pel ministre titular d’interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UPB les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats, facilitar els contactes amb altres magistrats i altres membres de l’Administració de justícia, i trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.

El Govern reglamenta les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la Unitat de Prevenció del Blanqueig.

Els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret professional sota les penes previstes al Codi penal.”

Disposició final tercera (Llei 9/2005)

Es modifiquen l’article 12 i l’apartat 7 de l’article 14 de la Llei qualificada d’extradició, de 28 de novembre de 1996, que queden redactats com segueix:

“Article 12 El Ministeri Fiscal, així com la persona interessada, poden presentar recurs d’apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini de quinze dies a comptar de la notificació de l’aute.

La Sala Penal resol d’acord amb el procediment previst per al recurs d’apel·lació.” “7. Quan la infracció motiu de la demanda s’ha comès en els supòsits d’aplicació de la llei penal en l’espai a què fa referència el Codi penal i si les autoritats judicials andorranes decideixen d’iniciar accions judicials.”

Disposició final quarta (Llei 9/2005)

Es modifica l’apartat 2 de l’article 33 de la Llei d’ajuts a l’estudi, del 28 de juny del 2002, que queda redactat com segueix:

“2. La resolució de l’expedient comporta la revocació de l’ajut atorgat i la devolució total dels imports rebuts, si s’aprecia ocultament o falsejament de les dades. Aquesta resolució s’insta per via judicial perquè es pugui determinar si els fets són constitutius de delicte. La devolució s’ha de fer efectiva en el termini de tres mesos des del moment en què la resolució esdevingui ferma.”

Disposició final cinquena (Llei 9/2005)

Es modifiquen els articles 2, 4, 6, 8, 16, 20, 28.1 i 50 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la justícia, del 22 d’abril de 1999, que queden redactats com segueix:

“Article 2 1. El batlle de menors, que forma Tribunal Unipersonal, és competent per jutjar en primera instància els fets comesos per majors de 12 anys i menors de 18, tipificats com a contravencions i delictes menors en el Codi penal, i també per executar els acords adoptats.

La detenció governativa no pot, en cas de menors d’edat, superar les vint-i-quatre hores abans de ser posats a disposició judicial.” “Article 20 1. El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d’edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar, i n’ha d’informar el batlle de menors als efectes oportuns, i els serveis tècnics del Ministeri d’Interior per tal que n’efectuïn el seguiment.

Disposició final sisena (Llei 9/2005)

El present Codi penal entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicat íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició final segona (Llei 87/2010)

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició final primera (Llei 15/2008)

Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.

Disposició final segona (Llei 15/2008)

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició final (Llei 91/2010)

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Disposició final primera (Llei 18/2012)

Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 9/2005, de 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.

Disposició final segona (Llei 18/2012)

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Disposició final primera (Llei 18/2013)

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactades com segueix:

“Article 51 Procediment sancionador 1. El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997.

No obstant això, quan s’estigui tramitant un procés penal on s’apreciï identitat de subjectes i fets, el procediment sancionador queda suspès respecte dels mateixos subjectes i fets fins que recaigui pronunciament ferm de l’autoritat judicial.

“Disposició transitòria Les obligacions establertes en els articles 46 i 47 del capítol quart són aplicables al cap de tres mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

Disposició final segona (Llei 18/2013)

Es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.

Així mateix, es delega el Govern perquè, en el termini màxim d’un mes des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.

Disposició final tercera (Llei 18/2013)

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.