LegalizeDecret legislatiu del 25-10-2017 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
La calúmnia, la difamació i la injúria es consideren comeses amb publicitat quan es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o de qualsevol altre mitjà d’eficàcia similar.
Article 176. Responsabilitat civil solidària
En els casos a què fa referència l’article anterior, és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s’hagi propagat la calúmnia, la difamació o la injúria.
Article 177. Retractació
Si l’acusat de calúmnia o difamació reconeix davant l’autoritat judicial la falsedat o la incertesa de les imputacions i se’n retracta, el tribunal ha de reduir la pena o, si ho creu convenient, dispensar-la.
El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d’ordenar que es lliuri testimoniatge de retractació a l’ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d’ordenar la publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació, en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que assenyali.
Article 178. Publicació de la sentència
El tribunal en tot cas ha d’ordenar la publicació o divulgació de la sentència condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria s’ha de fer a costa del condemnat.
Article 179. Perseguibilitat
Ningú no pot ser penat per calúmnia, difamació o injúria més que en virtut de querella de la persona ofesa o del seu representant legal o, en cas de mort de l’ofès, del seu cònjuge, dels seus ascendents, descendents o hereus.
És suficient la denúncia quan l’ofensa es dirigeixi contra funcionari o autoritat sobre fets referents a l’exercici dels seus càrrecs.
Article 180. Calúmnia i difamació en judici
Ningú no pot deduir acció de calúmnia o difamació proferides en judici sense llicència prèvia del tribunal que en conegui o n’hagi conegut.
Article 181. Perdó
El responsable de calúmnia, difamació o injúria queda exempt de responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant legal.
El perdó ha d’atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència.
En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o incapacitats, el batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l’eficàcia del perdó atorgat pel representant legal d’aquells i ordenar la continuació del procediment.
Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal han d’escoltar novament el representant del menor o l’incapaç amb caràcter previ.
Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili
Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets
Article 182. Descobriment de secrets
El qui per descobrir la intimitat d’un altre sense el seu consentiment s’apoderi de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui amb la mateixa finalitat, per qualsevol mitjà o procediment i infringint les mesures de seguretat destinades a impedir-ho, accedeixi sense autorització a tot o part d’un sistema informàtic ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
Article 183. Escoltes il·legals i conductes afins
El qui per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 184. Obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades
Ha de ser castigat amb pena de dos a cinc anys de presó el qui, sense autorització i en perjudici de tercer, realitzi una de les actuacions següents:
Crear o utilitzar fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d’allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals.
Recollir dades personals amb fins d’automatització electrònica o automatitzar-les contravenint les normes legals de protecció de dades personals.
Modificar, alterar o creuar dades personals automatitzades contravenint les normes legals de protecció de dades personals.
La temptativa és punible.
Article 185. Qualificació per la revelació
S’ha d’imposar pena d’un a quatre anys de presó si es revelen a tercers les dades o els fets descoberts a què fa referència l’article 182.
S’ha d’imposar pena de dos a cinc anys de presó si es revelen o se cedeixen a tercers les dades o els fets descoberts o les imatges captades a què fa referència l’article 183.
S’ha d’imposar pena de tres a sis anys de presó si es revelen, se cedeixen o es transmeten a tercers les dades personals automatitzades a què fa referència l’article 184.
La temptativa és punible.
Article 186. Dades especialment protegides
Quan els fets descrits en els articles 184 i 185.3 afectin dades de caràcter personal, referents a la ideologia, la religió, la salut, l’origen social, l’orientació o el comportament sexual, s’han d’imposar les penes previstes en la seva meitat superior.
Article 187. Qualificació per organització
Si els fets previstos en aquest capítol es realitzen amb fins lucratius per mitjà d’un grup organitzat, les penes s’han d’imposar en la seva meitat superior.
Article 188. Delicte de revelació
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui, amb coneixement d’un origen il·lícit, i sense haver pres part en les conductes descrites en els articles 182, 183 i 184, reveli a tercers les dades o fets descoberts, les imatges captades, o les dades personals.
Article 189. Qualificació per a funcionari o autoritat
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei, sense haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d’un delicte i prevalent-se del seu càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors d’aquest capítol, ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en els mateixos articles en la seva meitat superior i, a més, amb la pena d’inhabilitació de drets públics fins a sis anys si el límit màxim de la pena no supera els tres anys de presó i fins a nou anys si és superior.
Article 190. Violació de secrets en l’àmbit laboral
Qui reveli secrets aliens de caràcter personal, dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
No queda compresa en aquest article la comunicació d’informació d’acord amb les obligacions legalment previstes, ni la informació privada facilitada amb finalitat de garantia entre els administradors d’establiments bancaris o financers del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos assumits a un dels seus clients.
Article 191. Violació del secret professional
El professional que, amb incompliment de l’obligació de secret o reserva, reveli secrets d’una altra persona, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 192. Continuació de l’obligació de secret
La violació de secrets tipificada als articles 190 i 191 continua essent punible malgrat que la persona hagi deixat d’exercir la professió o l’ofici, o hagi cessat la seva relació contractual.
Article 193. Règim de perseguibilitat
Per procedir pels delictes previstos en aquest capítol és necessària la denúncia de la persona ofesa, d’un representant legal o de l’encarregat o responsable dels fitxers de dades personals.
Quan la persona ofesa sigui menor d’edat, incapaç o persona desvalguda, també pot denunciar el Ministeri Fiscal, que ha de ponderar els interessos en presència.
No es requereix la denúncia exigida en l’apartat anterior per procedir pels fets descrits en els articles 185 i 189, ni quan el delicte afecti una pluralitat de persones.
Capítol segon. Violació de domicili o establiment
Article 194. Violació de domicili
El qui, sense habitar-hi, entri en el domicili d’un altre o s’hi mantingui contra la voluntat de qui hi habita, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
La temptativa és punible.
Si el fet s’executa amb violència o intimidació la pena ha de ser de presó d’un a quatre anys.
Article 195. Violació de determinats domicilis o establiments
Ha de ser castigat amb pena d’arrest el qui entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d’una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic fora de les hores d’obertura.
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui amb violència o intimidació entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d’una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic.
La temptativa és punible.
Article 196. Qualificació per al funcionari o autoritat
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei i sense haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d’un delicte, cometi qualsevol dels fets descrits en els dos articles anteriors, ha de ser castigat amb la pena prevista respectivament en els mateixos en la seva meitat superior, i inhabilitació de drets públics fins a sis anys.
Títol XI. Delictes contra el patrimoni
Capítol primer. Delictes patrimonials d’apoderament
Article 197. Furt
Comet furt el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari.
El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
La temptativa és punible.
Article 198. Furt qualificat
El delicte de furt ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Que la cosa sostreta tingui valor històric, artístic o cultural o especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic.
Que el valor de la cosa sigui superior a 6.000 euros.
Que es cometi aprofitant-se del desemparament de la víctima.
Que posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Que es cometi amb abús de confiança.
La temptativa és punible.
Article 199. Furt amb força en les coses o en casa habitada
Amb independència del valor de la cosa furtada, el furt ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Forçament de porta, finestra, objecte que contingui la cosa o dels mitjans instal·lats pel propietari per evitar o dificultar l’accés a la cosa, inutilització de sistemes d’alarma o guarda o ús de claus falses o de possessió il·legítima o de codis de coneixement il·lícit.
Escalament per accedir al lloc on es troba la cosa.
Si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del valor de la cosa furtada, s’ha d’imposar pena de presó de dos a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 200. Concepte de claus falses
A l’efecte del que disposa l’article anterior es consideren claus les targetes magnètiques, perforades o d’un altre tipus, i els comandaments o mitjans d’obertura a distància. Al mateix efecte es consideren claus falses els instruments no destinats pel propietari o persona autoritzada a obrir el pany.
Article 201. Concepte de casa habitada
Es considera casa habitada tot lloc que constitueixi l’habitatge temporal o permanent d’una o més persones, encara que es trobin absents quan el furt es produeixi.
Article 202. Robatori
Comet robatori el qui, amb ànim de lucre, s’apodera d’una cosa moble aliena amb violència o intimidació en les persones.
El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys.
El tribunal ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys quan la violència o intimidació exercida tingui escassa significació.
La temptativa és punible.
Article 203. Robatori qualificat
El robatori ha de ser castigat amb pena de presó de tres a nou anys:
Quan el culpable faci ús d’una arma o de mitjans perillosos de manera que pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones.
Quan s’executi en grup organitzat de tres o més persones de les quals almenys una porti una arma.
La temptativa és punible.
Article 204. Furt d’ús de vehicles
Qui, sense autorització del propietari, sostreu o utilitza un vehicle automòbil de valor superior a 2.000 euros, sense ànim d’apropiar-se’l, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en el termini de 24 hores després de la sostracció o la utilització, tenint en compte els mòbils i les altres circumstàncies del fet.
Article 205. Furt impropi
Qui, amb ànim de lucre i sent-ne el propietari o amb el seu consentiment, sostreu una cosa moble de valor superior a 600 euros de qui la té legítimament en penyora o com a dipositari per raó d’embargament o administració judicial, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa.
Article 206. Tipus qualificats
En el cas que els fets previstos en els dos articles anteriors es cometin amb violència o intimidació en les persones, s’han de castigar amb la pena prevista per al robatori.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Extorsió
Article 207. Extorsió
El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d’un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin, amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Defraudacions
Article 208. Estafa
Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d’aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè.
El culpable d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, si el perjudici patrimonial és superior a 600 euros.
La temptativa és punible.
Article 209. Estafa qualificada
El delicte d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys en els casos següents:
Que tingui com a objecte l’habitatge o altres béns de primera necessitat o d’utilitat social reconeguda.
Que es faci amb simulació de plet o ús d’un altre frau processal.
Que es faci mitjançant xec, targeta de crèdit o de dèbit, pagaré, lletra de canvi en blanc o negoci canviari fictici.
Que es realitzi demanant fons amb finalitats humanitàries o caritatives.
Que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros.
Que la defraudació posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats i les de la seva família.
El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa fins al quàdruple del perjudici patrimonial causat.
La temptativa és punible.
Article 210. Estafa informàtica
El qui, amb ànim de lucre i valent-se d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros, ha de ser castigat amb les penes previstes per a l’estafa o per a l’estafa qualificada si es dóna algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l’article anterior.
La temptativa és punible.
Article 211. Estafes privilegiades
El qui, tenint intenció de no satisfer el seu import, disposi dels serveis d’hoteleria o restauració, mitjans de transport o estacions de servei, causant un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 212. Defraudacions en l’ús de fluids o sistemes de telecomunicació
El qui, alterant les indicacions, els aparells comptadors o emprant mecanismes clandestins o codis secrets, cometi defraudació per un valor superior a 600 euros en la utilització d’energia elèctrica, gas, aigua o altres formes d’energia o fluids aliens, o de sistemes de telecomunicació, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al triple del perjudici causat.
Article 213. Apropiació indeguda
El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d’altri, s’apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l’obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’estafa o amb la pena prevista per a l’estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l’article 209.
La temptativa és punible.
Article 214. Apropiació privilegiada
El qui, amb ànim de lucre, s’apropia d’una cosa moble aliena perduda, o de propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si aquest valor és superior a 3.000 euros.
Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de presó fins a dos anys o d’arrest.
Article 215. Administració deslleial
El qui, havent-li estat confiada l’administració o la cura d’interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d’un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Capítol quart. Receptació
Article 216. Receptació de delictes
El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat.
El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.
Article 217. Receptació habitual de contravencions penals
Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, habitualment adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 218. Comissió del fet en un establiment comercial o industrial
Si la receptació es realitza utilitzant un establiment comercial o industrial, el tribunal pot imposar, a més de les penes previstes en els dos articles anteriors, i tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a cinc anys i acordar el tancament temporal o definitiu de l’establiment.
Article 219. Disposició comuna
Les penes previstes en aquest capítol han d’aplicar-se encara que l’autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.
Capítol cinquè. Insolvències punibles
Article 220. Frustració de procediments executius de cobrament
S’ha de castigar amb pena de presó de tres mesos a tres anys:
El deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l’origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l’eficàcia de qualsevol embargament o procediment d’execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.
Si, endemés de la conducta anterior, es produís voluntàriament la fallida, aquesta darrera s’ha de considerar delictiva.
En relació amb allò disposat a la lletra a) té la consideració de deutor el responsable penal o civil de qualsevol fet delictiu que, amb posterioritat a la seva comissió i amb la finalitat d’eludir el compliment de les responsabilitats civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o parcialment insolvent.
Article 221. Fallida delictiva
Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, personalment o com a administrador d’una persona jurídica, conscient d’un increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d’un procediment concursal:
Realitzi alguna de les conductes descrites a l’article anterior.
Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial.
Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors.
Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa.
Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial normal.
Alieni béns o valors propis o de l’empresa a preu inferior a l’establert en el seu moment al mercat.
Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d’impossibilitar o dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció.
Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en què hagi pogut incórrer.
Si la fallida, en qualsevol d’aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el fallit des d’una situació de penúria econòmica, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels supòsits indicats si ja han estat objecte d’un procés penal propi i separat.
Capítol sisè. Danys
Article 222. Concepte de dany
Als efectes del present capítol es considera dany la deterioració, la destrucció o la desaparició d’una cosa d’altri.
Article 223. Tipus bàsic
El qui causa un dany d’un import superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
La pena ha de ser de presó fins a dos anys quan la infracció es cometi:
Contra béns d’una autoritat, funcionari, perit o advocat per influenciar el seu comportament en l’exercici de les seves funcions o de la seva comesa.
Contra béns d’un tercer, sigui per impedir-li declarar o denunciar una infracció, o a causa de la seva denúncia o declaració.
Posant la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Contra béns de domini o utilitat pública.
Mitjançant incendi, explosió o mitjà que comporti un risc d’extensió dels efectes del delicte, llevat que el fet constitueixi un delicte d’estralls. Si del fet en pot derivar un risc per a la vida o la salut de les persones, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Article 224. Tipus privilegiat
Qui causa un dany d’un import superior a 600 euros i que no excedeixi de 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al triple del dany causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a quatre mesos.
En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes al punt 2 de l’article anterior, s’ha d’imposar pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
Article 225. Danys informàtics
El qui per qualsevol mitjà altera o destrueix dades o programes d’un sistema informàtic aliè ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
En els casos menys greus, la pena ha de ser d’arrest o treballs en benefici de la comunitat fins a un màxim d’un any.
Article 226. Temptativa
La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible.
Es considera temptativa la venda, la distribució, la difusió o qualsevol altra forma de posada a disposició de contrasenyes, codis d’accés o dades informàtiques similars que permetin accedir en tot o en part a un sistema informàtic amb intenció de ser utilitzats per a la comissió d’un delicte de danys informàtics o un delicte de descobriment i revelació de secrets.
Capítol setè. Disposicions comunes
Article 227. Excusa absolutòria en cas de parentiu
Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què concorri violència o intimidació i del delicte d’administració deslleial:
- Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de fet equivalent.
- Els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció.
- El cònjuge vidu en relació amb els béns mobles del consort difunt mentre en tingui la possessió.
Títol XII. Delictes contra l’ordre socioeconòmic
Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics
Article 228. Concursos i subhastes públics
Han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació especial fins a sis anys per licitar en una subhasta o concurs públic, ja sigui judicial ja sigui d’entitats públiques:
Qui demani premi o promeses per no prendre part en un concurs o subhasta públic.
Qui mitjançant amenaces, premis, promeses o qualsevol altre mitjà intenti que un tercer no prengui part en una subhasta o concurs públic.
Els que es posin d’acord per alterar el preu d’adjudicació o perquè la subhasta o concurs quedi desert.
Si es tracta d’una subhasta o concurs de qualsevol entitat pública, es pot imposar, a més, la privació del dret de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys a l’autor o a la persona física o jurídica que representa.
Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial
Article 229. Delictes contra la propietat intel·lectual
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple del benefici obtingut qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, reprodueixi, copiï, distribueixi o comuniqui públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística, científica o qualsevol altra protegida per la llei, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l’autorització del titular o el cessionari de qualsevol dret de propietat intel·lectual.
En els supòsits de gravetat especial el tribunal pot imposar la pena d’un a quatre anys de presó i, endemés, el tancament temporal o definitiu de l’establiment del condemnat i/o la publicació de la sentència.
Article 230. Delictes contra els drets de patent o models d’utilitat
Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior el qui amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’una patent o model d’utilitat i amb coneixement del seu registre:
Fabriqui, importi, posseeixi, faci ús, ofereixi o introdueixi en el comerç objectes emparats per aquests drets.
Faci ús o ofereixi la utilització d’un procediment objecte d’una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o faci ús del producte directament obtingut del procediment patentat.
Article 231. Delictes contra els drets de marca
Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article 229 el qui, amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’un dret de propietat industrial o comercial registrat d’acord amb la legislació de marques i amb coneixement del seu registre:
Reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera faci ús d’un signe distintiu idèntic o similar, per als mateixos o similars productes o serveis per als que el dret es troba registrat.
Posseeixi per a la seva comercialització, importi o introdueixi en el comerç productes o serveis amb signes distintius que suposin una infracció als drets exclusius del titular.
Article 232. Disposició comuna
Per a la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial és necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que poden atemptar contra el prestigi del Principat.
Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors
Article 233. Descobriment de secret d’empresa
El qui, sense estar-hi autoritzat, obtingui dades o s’apoderi de documents o objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat d’una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si en el supòsit anterior es revela el secret o se cedeix a un tercer, la pena ha de ser d’un a quatre anys de presó.
La temptativa és punible.
Article 234. Infracció del deure de reserva
El qui, tenint l’obligació legal o contractual de guardar secret, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 235. Revelació de secret d’empresa
El qui, amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el seu descobriment, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l’article 233 ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 236. Indicacions enganyoses
El fabricant, distribuïdor o comerciant que ofereixi en el mercat productes o serveis amb indicacions o representacions falses, enganyoses o que puguin produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels productes o serveis oferts ha de ser castigat amb pena d’arrest. El tribunal pot imposar així mateix la pena de multa fins a 12.000 euros.
Article 237. Engany al consumidor
Qui cobri al consumidor quantitats superiors a les que corresponen pels productes o pels serveis oferts, mitjançant l’alteració o la manipulació d’aparells automàtics de mesura, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest. El tribunal pot imposar així mateix la pena de multa fins a 12.000 euros.
Capítol quart. Delictes contra l’activitat mercantil de les empreses
Article 238. Falsejament de comptes socials
Els administradors de fet o de dret que falsegin els comptes anuals o altres documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d’una societat o empresa, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa societat o empresa, a un dels socis o a un tercer, han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 239. Abús de posició dominant
El qui, prevalent-se de la seva situació majoritària en l’assemblea o junta general d’accionistes o de qualsevol altre òrgan d’administració d’una societat o empresa, imposi acords abusius amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici dels altres socis i sense que reporti beneficis a la societat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 240. Administració deslleial d’una empresa
Els administradors de fet o de dret de qualsevol societat o empresa que en benefici propi o d’un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec, realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan els fets anteriors hagin estat comesos com a conseqüència d’haver demanat o rebut, personalment o per persona interposada, avantatges avaluables econòmicament, o de l’acceptació, oferiment o promesa per part de l’administrador de fet o de dret, en benefici propi o d’un tercer, en el marc de l’activitat ordinària de la societat o empresa, la pena prevista s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 241. Empresa fictícia
El qui constitueixi amb qualsevol finalitat il·lícita o en perjudici de tercers una societat o empresa fictícia, sense objecte o amb objecte simulat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 242 (derogat i sense contingut)
Article 243. Ús fraudulent de targeta de crèdit
El qui faci ús, sense autorització, d’una targeta de crèdit o de dèbit per un valor superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui faci ús, sense autorització, d’una targeta de crèdit o de dèbit per un valor no superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o arrest.
Als supòsits anteriors hi és aplicable l’excusa absolutòria en cas de parentiu de l’article 227.
El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici causat amb l’ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui resolta pels tribunals civils.
Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social
Article 244. Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social
L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 30.000 euros.
El consentiment del treballador és irrellevant.
Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el corresponent aute de processament.
Capítol sisè. Delictes de contraban
Article 245. Delicte de contraban
El qui importi o exporti il·lícitament qualsevol mercaderia per un valor:
d’entre 50.000 euros i 100.000 euros, ambdós inclosos, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
superior a 100.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
Quan es tracti de mercaderia sensible definida a la legislació vigent en matèria de control de mercaderies sensibles, la importació o exportació il·lícita, la tinença o circulació en territori andorrà d’aquest tipus de mercaderia, sense tenir la llicència específica prevista legalment, quan el valor de la mateixa sigui:
entre 6.000 euros i 18.000 euros, ambdós inclosos, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
La modificació o l’alteració de parts o de l’estructura d’un vehicle per crear cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
En els supòsits previstos als apartats 2 i 3, el tribunal pot imposar, endemés de les penes complementàries i les conseqüències accessòries que cregui oportunes, la pena d’inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles fins a quatre anys.
Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer
Article 246. Activitat bancària o financera il·legals
El qui desenvolupi activitats pròpies del sistema financer sense tenir-ne la facultat legal, d’acord amb les disposicions vigents, ha de ser castigat amb pena d’un a quatre anys de presó i multa fins a 150.000 euros. El tribunal pot imposar raonadament qualsevol de les mesures previstes a l’article 71.
Article 247. Préstec usurari
El qui realitzi habitualment préstecs usuraris ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
A efectes penals, es considera préstec usurari el que tingui un tipus d’interès que superi en més del doble el tipus d’interès que correspondria, segons la pràctica bancària al Principat, per la mateixa classe d’operació.
Article 247 bis. Ús d’informació privilegiada
Qui intencionadament, de forma directa o mitjançant persona interposada, utilitzi o reveli a tercers no autoritzats a conèixer la informació privilegiada relativa a instruments financers a la qual hagi tingut accés en l’exercici o per raó de la seva professió o el seu càrrec, tot obtenint un benefici igual o superior a 600.000 euros o causant un perjudici per idèntica quantitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al doble del benefici obtingut o del perjudici ocasionat i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.
Article 247 ter. Manipulació de mercat
Qui intencionadament, de forma directa o mitjançant persona interposada i de manera il·lícita, realitzi operacions o difongui rumors o informacions falses o enganyoses, que puguin proporcionar indicis falsos o enganyosos sobre l’oferta, la demanda o el preu d’instruments financers, o realitzi operacions que assegurin el preu d’aquests instruments en nivells anormals o artificials, tot obtenint un benefici igual o superior a 300.000 euros o causant un perjudici per idèntica quantitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al doble del benefici obtingut o del perjudici ocasionat i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.
Capítol vuitè. Delictes fiscals
Article 248. Delicte fiscal
El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros, i representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article.
Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.
Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.
Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.
L’Administració posarà els mitjans necessaris per tal que la regularització de la situació tributària sigui possible, tot i que el període que hagi de ser objecte de regularització estigui prescrit administrativament.
Article 248 bis. Delicte fiscal agreujat
El delicte fiscal que regula l’article 248 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest quan la defraudació s’hagués comés concorrent alguna de les següents circumstàncies:
Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros i, representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible;
Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal. Es considera organització criminal l’agrupació de tres o més persones que existeix des de fa un cert temps i estan coordinades i concertades per a la comissió de delictes, d’acord amb el que està establert en els convenis internacionals.
Als supòsits descrits en aquest article els seran d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 248.
Article 248 ter. Reducció de pena de delicte fiscal
Si la quota defraudada és ingressada en els dos mesos següents a la notificació del requeriment previ de l’Administració o, si s’escau, de la notificació oficial que el procediment penal es dirigeix contra el presumpte responsable s’aplicarà la reducció de pena prevista a l’article 54.1.
Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors
Article 249. Condicions degradants o perilloses de treball
El qui imposi, amb abús de vulnerabilitat o necessitat, condicions de treball incompatibles amb la dignitat humana o perilloses per a la salut, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Si les condicions degradants o perilloses s’imposen a menors, les penes s’han d’imposar en la seva meitat superior.
Article 250. Condicions abusives de treball
El qui, mitjançant engany o abús de necessitat, imposi als treballadors que tingui al seu servei condicions de treball o de seguretat que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals especials o normativa de caràcter general, o els mantingui en aquestes condicions, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
El qui realitzi les conductes anteriorment descrites amb violència o intimidació ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 251. Omissió de mesures de seguretat en el treball
El qui, estant normativament obligat i amb infracció de les normes de seguretat en el treball, no proveeixi dels mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que es pugui posar en perill greu la vida, la salut o la integritat física d’aquests, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o multa fins a 30.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 252. Tràfic d’immigrants clandestins
El qui, amb ànim de lucre, promogui o intervingui en el reclutament o en el transport d’immigrants clandestins en trànsit pel Principat d’Andorra o que hi tingui el seu origen o destinació, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 60.000 euros, sense perjudici de les responsabilitats penals en les quals pugui incórrer per la comissió d’altres delictes.
Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins a 180.000 euros el qui realitzi aquestes conductes concorrent-hi alguna d’aquestes circumstàncies:
- Que pertanyi a una organització dedicada, entre altres, eventualment o permanentment, a aquesta activitat, o actuï en relació amb ella.
- Que empri engany.
- Que empri violència o intimidació.
- Que posi en perill la vida, o que generi un risc greu per a la salut o la integritat física de les víctimes.
- Que les víctimes siguin menors de divuit anys o incapaces.
La pena privativa de llibertat corresponent als punts 1 i 2 d’aquest article s’ha d’imposar en la seva meitat superior, respectivament, al qui realitzi les conductes previstes en algun d’aquests punts concorrent-hi alguna de les circumstàncies següents:
- Que l’autor sigui funcionari i actuï en exercici de les seves funcions. En aquest cas, a més de les penes previstes anteriorment, s’ha d’imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
- Que l’autor sigui el cap, l’administrador o l’encarregat de l’organització delictiva.
Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva
Capítol primer. L’energia nuclear i els grans estralls
Article 253. Possessió il·lícita
El qui per qualsevol mitjà posseeix il·lícitament material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.
Si el material nuclear o els productes radioactius han estat sostrets amb violència o intimidació, o mitjançant grup organitzat, s’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys.
Article 254. Transport i dipòsit il·lícits
El qui, sense estar-hi autoritzat, importi, exporti, transporti o estableixi un dipòsit de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 255. Exposició a radiacions
El qui il·lícitament exposi algú a radiacions ionitzants de manera que pugui posar en perill la seva vida o la seva salut ha de ser castigat amb pena de cinc a deu anys de presó i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dotze anys.
La temptativa és punible.
Article 256. Pertorbació d’establiments, instal·lacions o serveis
El qui pertorbi el funcionament d’un establiment, d’una instal·lació o d’un servei en el qual s’utilitzin material nuclear o productes radioactius, de manera que es pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.
La temptativa és punible.
Article 257. Pèrdua per imprudència
El qui, per imprudència, hagi permès la sostracció o la pèrdua de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 60.000 euros.
Article 258. Propagació de radiacions per imprudència
El qui, per imprudència, hagi permès la propagació de radiacions ionitzants que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 60.000 euros.
Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic
Article 259. Estralls
El qui, per explosió, incendi o utilitzant qualsevol altre mitjà de potència destructiva similar, provoqui la destrucció o un deteriorament greu d’un edifici, d’un local públic o d’una obra pública, instal·lació industrial, pont, presa, mitjà de transport col·lectiu o sistema de comunicacions o de subministrament o infraestructures assimilables, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Si del fet se’n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la pena ha de ser de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 260. Estralls per imprudència
El qui per imprudència greu provoqui estralls ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros. Si del fet se’n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones ha d’imposar-se pena d’arrest.
Article 261. Col·locació o enviament d’explosius
El qui col·loqui o enviï un artefacte explosiu de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 262. Infracció de normes de seguretat amb perill concret per a les persones
El qui en la fabricació, la manipulació, el transport, la tinença o la comercialització de matèries, residus, artificis, organismes o substàncies perilloses infringeixi les normes de seguretat establertes de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
En tot cas s’ha d’imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec o la de privació del permís de conduir fins a sis anys.
Les mateixes penes s’han d’imposar al qui en la construcció o la demolició d’un dels béns o en l’execució d’una de les obres descrites a l’article 259 infringeixi les normes de seguretat establertes i pugui posar en perill la vida o la salut de les persones.
Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d’armes, municions o explosius
Article 263. Tinença i port il·legal d’armes
El qui il·legítimament posseeixi o porti una o més armes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
S’ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti d’arma curta de foc.
Que hi manquin les marques de fàbrica o de nombre, o les tinguin alterades o esborrades.
Que hagin estat introduïdes il·legalment en territori andorrà.
Quan es tracti de tinença d’armes de foc prohibides o que siguin el resultat de la modificació substancial de les característiques originals de fabricació d’armes de foc reglamentades, la pena ha de ser d’un a quatre anys de presó. El port ha de ser castigat en la seva meitat superior.
El tribunal pot aplicar la pena d’arrest sempre que per les circumstàncies del fet i del culpable es dedueixi la manca d’intenció d’usar les armes amb finalitats il·lícites.
Article 264. Tràfic i dipòsit d’armes de foc
La fabricació, la comercialització, la cessió o el dipòsit sense autorització d’armes de foc reglamentades o prohibides, o llurs municions, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Es considera dipòsit d’armes de foc la reunió de cinc o més d’aquestes armes, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La comercialització comprèn tant l’adquisició com la venda, la importació o l’exportació.
Respecte de les municions, el tribunal, tenint-ne en compte la quantitat i la classe, declararà si constitueixen o no dipòsit a efectes d’aquest delicte.
Malgrat el que disposen els apartats anteriors d’aquest article, quan tenint en compte la classe, la qualitat, l’estat, el valor històric o de col·lecció de les armes i la finalitat de la seva conservació, se’n dedueixi escassa perillositat, el tribunal pot considerar els fets com a merament constitutius de tinença il·legal i, endemés, aplicar la reducció de pena de l’article 53.
La temptativa és punible.
Article 265. Tràfic i dipòsit d’armes de guerra
La fabricació, el desenvolupament, la comercialització, la cessió o el dipòsit d’armes de guerra o llurs municions ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys.
Es considera dipòsit d’armes de guerra la tinença de més d’una qualsevol d’aquestes armes o llurs municions, amb independència del seu model o classe, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La possessió d’una sola arma de guerra es castiga com a tinença d’arma de foc prohibida. La comercialització comprèn tant l’adquisició com la venda, la importació o l’exportació.
Es considera arma de guerra la que així vingui qualificada en les disposicions reguladores de la matèria.
La temptativa és punible.
Article 266. Tràfic i dipòsit d’armes químiques o biològiques
La fabricació, el desenvolupament, la comercialització, la possessió, la cessió o el dipòsit d’armes químiques o biològiques o llurs municions ha de ser castigada amb pena de presó de sis a dotze anys.
Es considera dipòsit d’armes químiques o biològiques la tinença de més d’una qualsevol d’aquestes armes o llurs municions, fins i tot si es troben en peces desmuntades, i es considera possessió la tinença d’una sola arma o llur munició, fins i tot si es troba en peces desmuntades. La comercialització comprèn tant l’adquisició com la venda, la importació o l’exportació.
Es considera desenvolupament d’armes químiques o biològiques qualsevol activitat consistent en la investigació o l’estudi de caràcter científic o tècnic dirigits a la creació d’una nova arma química o a la modificació d’una de preexistent.
Es considera arma química o biològica la determinada com a tal en els tractats o convenis internacionals dels quals Andorra sigui part.
El qui empri armes químiques o biològiques, o iniciï preparatius militars a aquest efecte, ha de ser castigat amb pena de presó de quinze a vint anys, sense perjudici de les penes que es puguin imposar d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 267. Tràfic i dipòsit d’aparells explosius i incendiaris
La tinença o el dipòsit no autoritzat de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la seva fabricació, transport, importació, exportació, venda o cessió, han de ser castigats amb pena de presó de tres a vuit anys. La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior si es tracta de substàncies no reglamentades.
El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53 sempre que de les circumstàncies del fet i del culpable se’n dedueixi escassa perillositat.
La temptativa és punible.
Capítol quart. Delictes contra la seguretat del trànsit
Article 268. Conducció sota l’efecte de drogues
El qui condueixi un vehicle automòbil en un estat del qual es derivi un perill concret per a la vida o la salut de les persones a causa del consum de drogues o substàncies d’efectes anàlegs, o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0’8 g/l de sang, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest, i privació del permís de conduir fins a tres anys.
El qui condueixi un vehicle automòbil de transport col·lectiu amb passatgers, un vehicle automòbil d’un pes total màxim superior a 3.500 quilograms, un tren o una aeronau, en un estat del qual es derivi un perill concret per a la vida o la salut de les persones a causa del consum de drogues o substàncies d’efectes anàlegs, o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0’5 g/l de sang, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins a quatre anys. El tribunal pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 269. Refús de sotmetre’s a la prova
Qui refusi sotmetre’s a la prova de control de tòxics o d’alcoholèmia quan sigui legítimament requerit per un agent de l’autoritat i no accepti sotmetre’s a una prova d’anàlisi de sang, ha de ser castigat amb pena de privació del permís de conduir fins a tres anys i fins a quatre anys en el supòsit del punt segon de l’article anterior.
Article 270. Conducció temerària amb perill concret per a les persones
El qui condueixi un vehicle automòbil amb temeritat manifesta i posi efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins a sis anys.
El qui condueixi un vehicle automòbil de transport col·lectiu amb passatgers, un vehicle automòbil d’un pes total màxim superior a 3.500 quilograms, un tren o una aeronau en les condicions anteriorment expressades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i privació del permís de conduir fins a sis anys. El tribunal també pot imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 271. Alteració de la seguretat en el trànsit
El qui llanci o col·loqui objectes en una via destinada al trànsit de vehicles automòbils, la deteriori greument o hi aboqui substàncies lliscants o inflamables o inutilitzi o alteri la senyalització, de manera que se’n pugui derivar un perill per a la vida i la integritat de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
Si com a conseqüència d’alguna de les conductes anteriors es posa en perill greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
El qui realitzi alguna de les conductes previstes en el punt anterior en una altra via destinada al transport de passatgers, o en remogui els cables, les vies o les instal·lacions, o produeixi una alteració en els senyals emprats per a la comunicació o per garantir la seguretat en el trànsit d’aquestes o en el trànsit aeri, o manipuli sense estar-hi autoritzat els aparells o mecanismes de seguretat de manera que se’n pugui derivar un perill per a la vida o la integritat de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si com a conseqüència d’alguna de les conductes anteriors es posa en perill greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de dos a cinc anys.
Article 272. Comís del vehicle
En els delictes contra la seguretat en el trànsit de vehicles automòbils, el vehicle utilitzat s’ha de considerar l’instrument del delicte als efectes del que disposa l’article 70. El tribunal en pot decretar el comís sempre que aquesta mesura no sigui desproporcionada tenint en compte la gravetat del delicte i el valor actual del vehicle.
Títol XV. Delictes contra la salut pública
Capítol primer. Delictes contra la salut dels consumidors
Article 273. Elaboració i tràfic de substàncies nocives
El qui, sense estar-hi autoritzat, elabori, distribueixi o vengui substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què es refereix l’apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.
La temptativa és punible.
Article 274. Responsabilitat penal pel producte
El qui introdueixi en el mercat productes l’ús dels quals sigui greument perillós per a la salut en condicions normals d’utilització o consum, sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, llevat que el fet constitueixi un delicte més greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol i sense perjudici de la responsabilitat que pugui correspondre per la mort o les lesions causades com a conseqüència de la conducta.
La temptativa és punible.
Article 275. Delictes alimentaris
El productor, el distribuïdor o el comerciant que introdueixi en el mercat productes alimentaris que puguin causar un dany greu a la salut ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre per les lesions o les morts ocasionades. La mateixa pena s’ha d’imposar al qui, per ell o mitjançant un tercer, hagi provocat la nocivitat del producte en fase de producció, distribució o venda. L’acompliment dels requisits legalment establerts sobre elaboració, composició, conservació o caducitat no eximeix de responsabilitat criminal quan el subjecte tingui coneixement, per mitjans propis o aliens, de la greu nocivitat del producte, sempre que aquesta nocivitat sigui desconeguda del públic.
El qui introdueixi en el mercat productes alimentaris que puguin causar dany a la salut, infringint les normes relatives a l’elaboració, la composició, la conservació o la caducitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, llevat que el fet constitueixi el delicte previst a l’article anterior. La mateixa pena s’ha d’imposar a qui hagi provocat la nocivitat del producte en fase de producció, distribució o venda.
Quan la nocivitat del producte alimentari procedeixi d’una adulteració amb additius o altres agents no autoritzats, es poden imposar les penes respectivament assenyalades als punts anteriors en la seva meitat superior.
S’entén per producte alimentari el que estigui destinat al consum humà, incloses les begudes, així com els seus envasos, embolcalls o qualsevol instrument necessari per manipular-lo o consumir-lo.
La temptativa és punible.
Article 276. Delictes farmacològics
El qui expedeixi, lliuri o subministri medicaments que, per estar deteriorats o caducats, o per incomplir les exigències tècniques relatives a la seva composició, estabilitat, eficàcia o informació, puguin posar en perill la salut de les persones atesa la seva nocivitat o manca d’eficàcia, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui fabriqui, elabori, expedeixi, lliuri o subministri qualsevol medicament incomplint les exigències tècniques, o sense respectar les quantitats, les dosis o la seva composició genuïna, segons el que estigui autoritzat o declarat, sempre que pugui causar un dany a la salut, ja sigui per la seva nocivitat ja sigui per pèrdua d’eficàcia.
El qui provoqui, en fase de fabricació, distribució, emmagatzematge o venda, la nocivitat o la pèrdua d’eficàcia del medicament en els termes descrits a l’apartat anterior, ha de ser castigat amb les mateixes penes.
El qui introdueixi en el mercat productes que imitin o simulin ser medicaments o substàncies productores d’efectes beneficiosos per a la salut, donant-los aparença d’autenticitat, i amb això es posi en perill la salut de les persones, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
Quan la realització de les conductes descrites als apartats anteriors del present article tingui per objecte productes cosmètics o d’higiene personal, s’han d’imposar les penes respectivament assenyalades en la seva meitat inferior.
Les penes d’inhabilitació previstes en aquest article han de ser d’una durada màxima de sis anys quan els fets siguin comesos per farmacèutics, o pels directors tècnics de laboratoris legalment autoritzats en nom o representació dels quals actuïn.
La temptativa és punible.
Article 277. Delictes relacionats amb l’engreixament de bestiar
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui realitzi qualsevol de les conductes següents:
Donar al bestiar les carns o productes del qual es destinin al consum humà substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones o en dosis superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades.
Sacrificar animals d’avituallament o destinar els seus productes al consum humà, sabent que els han estat donades les substàncies esmentades a la lletra anterior.
Sacrificar animals d’avituallament als quals s’hagin aplicat tractaments terapèutics mitjançant les substàncies referides a la lletra a).
Vendre al públic les carns o els productes dels animals d’avituallament sense respectar els períodes d’espera reglamentàriament previstos per a cada cas.
La temptativa és punible.
Article 278. Enverinament d’aigües o substàncies alimentàries
El qui enverini o adulteri les aigües potables o les substàncies alimentàries destinades a ús o consum públic amb substàncies infeccioses, radioactives, altament tòxiques o altres que puguin ser extremadament nocives per a la salut, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a deu anys, sense perjudici de la responsabilitat criminal en què pugui incórrer d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 279. Mesures cautelars
En els delictes previstos en aquest capítol el tribunal pot imposar el tancament de l’establiment, la fàbrica, el laboratori o el local fins a sis anys, i en els supòsits de molta gravetat es pot decretar el seu tancament per un temps superior o amb caràcter definitiu.
Article 280. Imprudència punible
Si els fets descrits en aquest capítol s’han realitzat per imprudència greu, s’ha d’aplicar la reducció qualificada de pena prevista a l’article 54.
La realització dels fets descrits als articles 273.1, 275, 276.1 i 2 per imprudència greu ha de ser castigada amb pena d’arrest i, si escau, d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.
La comissió per imprudència greu dels fets descrits a l’article 278 ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest i, si escau, inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
Capítol segon. Delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques
Article 281. Concepte de droga tòxica
Es considera droga tòxica, als efectes d’aquest Codi, tota substància el consum de la qual produeix una alteració de l’estat de consciència i resulta perjudicial per a la salut de les persones, si es troba inclosa als convenis internacionals sobre la matèria i no és considerada lícita per la legislació andorrana o si, en el cas de no trobar-s’hi compresa, té naturalesa i efectes similars a les incloses i no n’està autoritzat el tràfic.
Article 282. Tipus bàsic
El qui produeixi, elabori, transporti, importi, exporti, vengui, proporcioni il·lícitament o posseeixi drogues tòxiques amb alguna d’aquestes finalitats, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa fins al triple del valor de la droga.
Si es tracta de cànnabis o droga de toxicitat similar, la pena ha de ser de presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la droga.
La temptativa és punible.
Article 283
Tipus qualificat
Les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó de quatre a deu anys i multa fins al quàdruple en el primer cas i de presó de tres a sis anys i multa fins al triple en el segon, si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti de gran quantitat de droga.
Que la droga es faciliti a menors d’edat o incapaços.
Que la droga es difongui en centres docents, d’esbarjo, assistencials o penitenciaris.
Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti el perill per a la salut.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.