LegalizeDecret legislatiu del 25-10-2017 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Que la substància es faciliti a persones sotmeses a un tractament de deshabituació o rehabilitació.
Que el culpable pertanyi a una organització que tingui com a finalitat difondre aquestes substàncies.
Si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, el tribunal pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de vuit a setze anys en el primer cas de l’article anterior i de presó de sis a dotze anys en el segon, a més de les penes pecuniàries previstes. El tribunal pot acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l’article 71.
La temptativa és punible.
Article 284. Tipus privilegiats
El consum, la introducció o la possessió de droga tòxica per al consum propi s’ha de castigar amb pena de presó fins a un any o d’arrest. El tribunal pot imposar, a més, pena de multa fins a 1.200 euros.
Quan el consum es faci en local públic la pena ha de ser de presó fins a dos anys i multa fins a 1.800 euros.
El qui ven o proporciona il·lícitament a una persona major d’edat una petita quantitat de droga tòxica ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si es tracta de cànnabis o una altra droga de toxicitat similar la pena imposable és de presó fins a un any o d’arrest.
S’exceptua la cessió a una sola persona per al consum conjunt amb aquesta, que ha de ser castigada amb la pena prevista a l’apartat anterior. Si es tracta de cànnabis o una altra droga de toxicitat similar la pena imposable és la prevista a l’apartat segon de l’article 500.
La temptativa és punible.
Article 285. Precursors
El qui fabriqui, transporti, distribueixi, comerciï o posseeixi equips, materials o substàncies de les enumerades en els quadres I i II de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Viena el 20 de desembre de 1988, sobre el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, o d’altres que tinguin naturalesa i efectes similars a les incloses i no estiguin autoritzades, amb la finalitat d’utilitzar-les per a la producció il·legal de drogues tòxiques o amb el coneixement que una altra persona té la intenció de destinar-les a aquesta finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple del valor dels gèneres o efectes.
Article 286. Comís
Han de ser objecte de comís, tret que pertanyin a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment, les drogues tòxiques, els equips, els materials i les substàncies a què fa referència l’article anterior, els vehicles i tots els béns i els efectes que hagin servit d’instrument per a la comissió de qualsevol dels delictes d’aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se n’hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut experimentar.
Article 287. Reduccions de pena de política criminal
En tots els delictes d’aquest capítol el tribunal pot acordar raonadament la reducció de pena prevista en l’article 53 si el culpable ha abandonat voluntàriament la seva activitat delictiva i ha col·laborat amb les autoritats per disminuir el perill causat, per impedir la producció d’altres delictes o l’actuació o el desenvolupament d’organitzacions amb les quals hagi estat involucrat o bé per obtenir proves rellevants per a la identificació o la posada a disposició de la justícia d’altres responsables.
Constitueix circumstància atenuant que pot arribar a ser de significació especial el fet que durant la instrucció de la causa i fins al moment de la vista oral el processat s’hagi sotmès voluntàriament a un tractament de desintoxicació i s’hagi rehabilitat o hagi dedicat el seu esforç a aconseguir-ho.
Article 288. Determinació de la quantia de la pena de multa
Per a la determinació de la quantia de les multes que s’imposin d’acord amb aquest capítol, es té en compte el preu final de la droga, dels gèneres i dels efectes intervinguts o, si escau, el guany obtingut pel culpable o que hauria pogut obtenir.
Títol XVI. Delictes contra el medi ambient
Capítol primer. Delictes contra el medi ambient i els recursos naturals
Article 289. Contaminació ambiental
El qui, amb infracció a les lleis o altres disposicions administratives protectores del medi ambient, provoqui o realitzi directament o indirectament emissions, vessaments, radiacions, extraccions o excavacions, sorolls o vibracions, soterraments, injeccions o dipòsits, a l’atmosfera, al sòl, al subsòl, o a les aigües terrestres o subterrànies, amb incidència fins i tot en territoris transfronterers, que puguin posar en perill l’equilibri o les condicions de la flora, els espais naturals o la fauna, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 60.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 290. Tipus qualificat
S’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys, multa fins a 120.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi, quan en la comissió de qualsevol dels fets descrits a l’article anterior hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que derivi d’una activitat comercial o industrial clandestina i mancada de les autoritzacions corresponents.
Que s’hagi falsejat o amagat a l’administració competent informació de l’activitat sobre aspectes ambientals rellevants i directament relacionats amb els fets descrits a l’article anterior.
Que s’hagi produït un perill efectiu, greu i de caràcter col·lectiu per a l’equilibri o les condicions de la flora, els espais naturals, la fauna o la salut de les persones.
La temptativa és punible.
Article 291. Dany a un espai natural protegit
El qui ocasioni un dany irreparable o un dany greu a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 60.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 292. Imprudència
Els fets previstos als tres articles anteriors han de ser castigats amb la pena que resulti de l’aplicació prevista a l’article 53, en els seus supòsits respectius, quan s’hagin comès per imprudència greu.
Article 293. Responsabilitat penal de l’autoritat o el funcionari
L’autoritat o el funcionari que informi favorablement sobre la seva concessió o concedeixi autorització o llicència il·legal per a les activitats contaminants a què es refereix l’article 289 o que, amb motiu de les seves inspeccions, hagi silenciat la infracció de lleis, de disposicions de caràcter general o de les autoritzacions administratives que les regulin ha de ser castigat amb les mateixes penes, sense perjudici de les altres penes que puguin correspondre d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi.
Capítol segon. Delictes relatius a la flora i la fauna
Article 294. Tràfic de flora protegida
El qui reculli amb ànim de lucre o trafiqui il·legalment amb alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 12.000 euros.
Article 295. Destrucció o alteració d’hàbitat
El qui destrueixi o alteri greument l’hàbitat d’alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 30.000 euros.
Article 296. Caça, pesca i tràfic d’espècies amenaçades o protegides
El qui caci o pesqui espècies amenaçades o protegides, realitzi activitats que impedeixin la seva reproducció o migració contravenint les lleis o disposicions administratives protectores de les espècies de fauna silvestre ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior.
Les mateixes penes s’han d’imposar a qui comerciï o trafiqui amb espècies amenaçades o protegides o amb les seves restes.
Quan les conductes descrites en aquest article afectin espècies o subespècies en perill d’extinció s’ha d’imposar la pena de presó fins a dos anys i multa fins a 24.000 euros. La temptativa és punible en aquest supòsit.
Article 297. Maltractament d’animals
El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 €.
L’abandonament d’un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat, ha de ser castigat amb les penes establertes al punt anterior.
Quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic, el responsable ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins a 9.000 €.
El qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 3.000 €.
Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria
En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals fins a tres anys i la pena de privació de la llicència de caça o de pesca de fins a tres anys.
Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes lliurant-lo als serveis competents del Govern.
Capítol tercer. Incendis forestals
Article 299. Incendi forestal
El qui incendiï boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 30.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.
Si del fet se’n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la pena ha de ser de presó de dos a cinc anys i multa fins al doble de l’import anterior.
Article 300. Tipus qualificat
Les penes previstes a l’article anterior s’han d’imposar en la seva meitat superior quan l’incendi assoleixi especial gravetat, atesa la concurrència d’alguna de les circumstàncies següents:
- Que afecti una superfície d’importància considerable.
- Que se’n derivin grans o greus efectes erosius en el sòl.
- Que s’alterin significativament les condicions de vida animal o vegetal.
- En tot cas, quan s’ocasioni un deteriorament o destrucció greu dels recursos afectats.
Les mateixes penes de presó previstes a l’article anterior s’han d’imposar en la seva meitat superior quan s’hagi actuat per obtenir un benefici amb els efectes derivats de l’incendi. Les multes poden imposar-se fins al doble de les previstes a l’article anterior.
Article 301. Imprudència
El qui per imprudència greu realitzi alguna de les conductes previstes als dos articles anteriors ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 12.000 euros.
Article 302. Temptativa i desistiment
El qui posi foc a boscos o masses forestals sense que arribi a propagar-se l’incendi ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 3.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.
Sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi el responsable de la conducta prevista a l’apartat anterior queda exempt de pena si l’incendi no es propaga per la seva acció voluntària i positiva.
Article 303. Conseqüències accessòries
En tots els casos previstos en els articles anteriors d’aquest capítol el tribunal pot acordar que la qualificació del sòl a les zones afectades per l’incendi no pugui modificar-se en un termini fins a quinze anys. Igualment pot acordar que es limitin o se suprimeixin els usos que es vagin portant a terme a les zones afectades per l’incendi, així com el comís de la fusta cremada procedent de l’incendi.
Article 304. Risc d’incendi forestal
El qui posi foc en béns propis o aliens amb perill concret de propagació als boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 12.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.
Capítol quart. Disposicions comunes
Article 305. Espai natural protegit
Quan els delictes previstos en els articles 289, 293 o en els capítols segon i tercer d’aquest títol afectin un espai natural protegit, s’han d’imposar les penes previstes en la seva meitat superior.
Article 306. Reparació i mesures cautelars
El tribunal pot ordenar raonadament, a càrrec del responsable del fet, l’adopció de mesures encaminades a restaurar l’equilibri ecològic malmès, així com adoptar qualsevol altra mesura necessària per a la protecció dels béns tutelats en aquest títol.
Article 307. Atenuant de reparació
Si el culpable de qualsevol dels fets tipificats en aquest títol ha procedit voluntàriament a reparar el mal causat o a extingir els focus de perill generats, el tribunal ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53 quan no sigui aplicable l’apartat 2 de l’article 302.
Títol XVII. Delictes contra l’ordenació del territori i contra el patrimoni històric
Article 308. Delicte urbanístic
El qui edifiqui o construeixi en un lloc expressament prohibit per la llei ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys. Si hi concorre ànim de lucre s’ha d’imposar, endemés, multa fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
El qui edifiqui o construeixi infringint les normes de seguretat de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb les mateixes penes.
L’autoritat o el funcionari que concedeixi llicència il·legal per realitzar una construcció o edificació de les previstes als apartats anteriors ha de ser castigat amb les mateixes penes i endemés amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.
El tribunal pot ordenar la demolició de la construcció a càrrec del condemnat sense perjudici d’acordar les indemnitzacions que corresponguin a terceres persones.
La temptativa és punible.
Article 309. Danys a béns d’interès especial
El qui causa un dany a un bé d’interès històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i de dos a cinc anys si el dany és irreparable.
Si el dany és d’escassa significació el tribunal ha d’imposar pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat fins a un any.
La temptativa és punible.
Article 310. Responsabilitat del funcionari
El funcionari que, amb infracció de la llei, permeti la destrucció o el deteriorament d’un bé immoble o moble d’interès històric, artístic o cultural o d’especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic ha de ser castigat amb la mateixa pena prevista a l’article anterior i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 311. Omissió imprudent de deures de conservació
El conservador o el guardià d’un bé immoble o moble històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic que, per imprudència greu, no impedeixi la seva destrucció o deteriorament ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a un any.
Article 312. Impediments a la recerca
El qui alteri vestigis arqueològics dificultant la recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat.
La temptativa és punible.
Títol XVIII. Delictes contra la Constitució
Capítol primer. Atemptat violent contra l’Estat de dret
Article 313. Concepte d’atemptat violent contra l’Estat de dret
Cometen delicte d’atemptat violent contra l’Estat de dret els qui, emprant armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a:
- Derogar, modificar o suspendre la Constitució.
- Dissoldre el Consell General, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar una decisió.
- Impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics.
- Substituir el Govern, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar alguna resolució.
- Sostreure qualsevol força armada de l’obediència al Govern.
- Impedir que un comú es reuneixi o forçar-lo a adoptar una resolució.
Article 314. Persones responsables
Als inductors o dirigents del delicte descrit a l’article anterior els ha de ser imposada una pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació per a drets públics fins a vint anys.
Fora dels casos anteriors, el culpable que hi hagi pres part ha de ser castigat amb una pena de presó de sis a dotze anys i inhabilitació per a drets públics fins a vint anys.
La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió de l’atemptat violent contra l’Estat de dret.
Article 315. Temptativa i actes preparatoris
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 316. Omissió d’impedir l’atemptat contra l’Estat de dret
L’autoritat que permeti la comissió del delicte previst en aquest capítol per part de les forces sobre les quals exerceixi comandament ha de ser castigada amb les mateixes penes previstes per als responsables del delicte.
El funcionari que conegui la preparació del delicte i no n’informi a qui pertoqui impedir-lo o perseguir-lo ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.
Article 317. Dispensa o atenuació de pena
El qui, havent pres part en la preparació o execució d’un atemptat violent contra l’Estat de dret, reveli el pla a temps de poder-ne impedir les conseqüències, queda exempt de pena.
El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53 als qui deposin les armes abans d’haver-ne fet ús o s’esforcin per reduir la violència emprada en la rebel·lió.
Capítol segon. Delictes contra les institucions
Article 318. Delicte contra la vida dels coprínceps
El qui cometi homicidi en la persona d’un copríncep ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 319. Atemptats a la integritat o a la llibertat dels coprínceps
El qui lesioni, segresti, detingui, coaccioni o amenaci un copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o l’amenaça hom força un copríncep a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.
La temptativa és punible. La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.
Article 320. Calúmnies, difamacions i injúries contra els coprínceps
El qui ofengui un copríncep amb actes o expressions constitutius de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 321. Atemptat a la residència
Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d’un copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.
Article 322. Coacció d’òrgans constitucionals
El qui mitjançant violència o intimidació i sense incórrer en un atemptat violent contra l’Estat de dret, influeixi o tracti d’influir en el Consell General, el Govern, els comuns, el Consell Superior de la Justícia o el Tribunal Constitucional a adoptar una decisió, o li impedeixi o tracti d’impedir d’acordar-la o d’executar-la, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
El qui realitzi la conducta anteriorment esmentada contra un membre dels òrgans referits o li impedeixi d’acudir a una sessió ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Article 323. Pertorbació del Consell General
El qui pertorbi el funcionament del Consell General, impedint o bé alterant greument el desenvolupament d’una sessió del Ple o d’una Comissió, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
Article 324. Atemptats contra la immunitat dels consellers generals i els membres del Govern
El funcionari que detingui un conseller general, el cap de Govern o un ministre fora dels supòsits o sense els requisits establerts per la legislació vigent incorre en les penes previstes en aquest Codi en la seva meitat superior i a més en la d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dotze anys.
Article 325. Delictes contra el prestigi de les institucions
El qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la veritat, realitzi públicament imputacions relatives a l’actuació del Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, corresponguin pels atemptats contra l’honor de les persones.
Capítol tercer. Delictes electorals
Article 326. Coacció a l’elector
El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi a una persona d’emetre el seu vot en qualsevol elecció per a càrrecs públics o en el marc d’un òrgan col·legiat de caràcter polític, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
El qui influeixi o tracti d’influir en el sentit del vot d’un elector mitjançant abús d’una posició de poder, retribució o qualsevol forma de pressió, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 327. Atemptat al secret de vot
El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb ús indegut d’aparells audiovisuals o altres mitjans tècnics, descobreixi o intenti descobrir el vot d’un elector, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 328. Engany a l’elector
El qui mitjançant engany determina una persona a votar en un sentit diferent al pretès ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 329. Pertorbació d’eleccions
El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o tracti d’impedir la realització d’eleccions en un col·legi electoral o n’alteri greument el funcionament, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 330. Frau electoral
El qui falsifiqui una acta electoral, alteri o oculti paperetes electorals o alteri o falsegi l’escrutini dels vots ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 331. Disposició comuna
En els delictes compresos en els articles anteriors d’aquest capítol el tribunal ha d’imposar al culpable, a més de les penes previstes respectivament, la d’inhabilitació per a drets públics durant el temps de la condemna.
Article 332. Obstaculització de la campanya electoral
L’autoritat o el funcionari que suspengui injustificadament un acte electoral ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Article 333. Inscripció fraudulenta en el cens
El funcionari que inscrigui una persona en les llistes electorals amb coneixement que no compleix els requisits legals per ser elector ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros i suspensió de càrrec públic fins a dos anys. El particular que l’indueixi ha de ser castigat amb la mateixa pena de multa.
Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació
Article 334. Atemptats contra la divisió de poders
L’autoritat o el funcionari que, arrogant-se atribucions pròpies d’un altre poder de l’Estat, emeti un acte o resolució, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació de càrrec públic fins a deu anys.
Si l’autoritat o el funcionari s’arroga il·lícitament competències legislatives i, en l’exercici de les mateixes competències, dicta una disposició general o en suspèn l’execució, s’apliquen les penes anteriors en la seva meitat superior.
Article 335. Altres atemptats
L’autoritat o el funcionari que atempti contra la independència dels batlles o magistrats dirigint-los instruccions o ordres amb la intenció d’influir en una decisió que depèn d’ells, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per al càrrec fins a sis anys.
Article 336. Incompliment de resolucions judicials
L’autoritat o el funcionari que es negui obertament a donar el compliment degut a una resolució d’un batlle o tribunal dictada en l’àmbit de la seva competència i amb les formalitats legals, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Malgrat el que es disposa a l’apartat anterior, no incorren en responsabilitat penal les autoritats i funcionaris que no donin compliment a un manament o resolució que constitueixi una infracció manifesta i clara d’una norma legal.
Article 337. Delicte de denegació de cooperació
El funcionari que, requerit per l’autoritat competent en exercici legítim de les seves funcions, no presti l’auxili degut a l’Administració de justícia o a qualsevol servei públic, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Capítol cinquè. Delictes de discriminació
Article 338. Discriminació
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:
Inciti públicament a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones.
Injuriï públicament, calumniï, difami o amenaci una persona o un grup de persones.
Expressi públicament, per qualsevol mitjà, una ideologia o una doctrina que afirma la superioritat d’un grup de persones, o que el menysprea o denigra.
Difongui o distribueixi públicament qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les conductes anteriors.
La temptativa és punible.
L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions cometi qualsevol dels fets descrits en l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena de presó que s’hi estableix i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a quatre anys.
Ha de ser castigat amb pena de pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:
Refusa la venda o l’arrendament d’un bé o un servei o en subordina l’atorgament a condicions especials. La discriminació es pot cometre respecte d’una persona jurídica quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus membres.
Refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de treball o el desenvolupament de les carreres professionals.
Malgrat el que es diu a les lletres a) i b) anteriors, no constitueix discriminació la presa en consideració de l’estat de salut en matèria d’assegurances de vida, de riscos que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat física per al treball.
L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions i amb mòbil discriminatori refusa la prestació d’un servei públic o l’atorgament d’un dret o d’un avantatge acordat per la llei o en dificulta l’atorgament o en provoca la revocació ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a tres anys.
Article 338. bis. Actes preparatoris punibles
El qui, amb mòbil discriminatori, produeixi o posseeixi qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 338, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 339. Delicte d’ofensa a un grup
El qui, amb ànim injuriós i amb publicitat, realitzi actes o profereixi expressions greument ofensives per als membres d’un grup religiós, nacional, ètnic, sindical, polític, o de persones que professin una determinada creença o ideologia, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 340. Delicte contra els sentiments envers els difunts
El qui profani o ultratgi una sepultura, un cadàver o les seves restes, les cendres o l’urna funerària o l’espai que serveixi per a la mateixa finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Capítol sisè. Delictes contra l’exercici dels drets fonamentals
Article 341. Delicte contra l’exercici del dret de reunió i manifestació
El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o pertorbi greument la celebració d’una reunió o una manifestació, o impedeixi a una persona d’assistir-hi o la forci a prendre-hi part contra la seva voluntat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l’impediment o la pertorbació és realitzat mitjançant aldarull o vies de fet s’ha d’imposar pena d’arrest.
Si el culpable és funcionari i actua en l’exercici del seu càrrec ha de ser castigat a més amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o dissolgui una reunió o manifestació, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 30.000 euros.
La temptativa és punible.
Article 342. Delicte contra la llibertat d’expressió i informació
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o suspengui l’edició o la distribució de qualsevol publicació impresa o la difusió de qualsevol emissió per via televisiva, radiofònica o xarxa de comunicació, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 30.000 euros.
Article 343. Impediment de l’exercici dels drets fonamentals
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos en aquest o altres capítols d’aquest Codi, impedeixi a una persona l’exercici de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, ha de ser castigat amb pena de suspensió de càrrec públic fins a tres anys.
La temptativa és punible.
Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals
Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual
Article 344. Detenció o retenció il·legal
L’autoritat o el funcionari que, havent-hi motiu legal inicial, acordi, practiqui o perllongui la privació de llibertat d’una persona detinguda, presa o condemnada, amb violació dels terminis o d’alguna de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 345. Incomunicació il·legal
El funcionari que acordi, practiqui o perllongui la incomunicació d’una persona detinguda, presa o condemnada amb violació dels terminis o altres garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 346. Violació del dret a l’assistència lletrada
El funcionari que impedeixi o obstaculitzi el dret a l’assistència d’advocat al detingut o el pres, procuri o afavoreixi la seva renúncia a l’assistència esmentada o no l’informi de forma immediata i que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de la seva detenció, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 347. Abusos comesos per funcionaris en l’àmbit penitenciari
El funcionari penitenciari o de centre de menors que imposi sancions o restriccions de llibertat il·legals als interns o que cometi qualsevol vexació il·legal ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Secció segona. Delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat
Article 348. Delicte contra la inviolabilitat domiciliària
El funcionari que, en ocasió d’una entrada lícita en un domicili, hi romangui sense el consentiment de qui hi habita i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
El funcionari que, en ocasió d’una entrada lícita en un domicili, registri els papers o documents o els efectes que s’hi trobin sense el consentiment del seu titular i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Article 349. Delicte contra la inviolabilitat de la correspondència
El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant qualsevol classe de correspondència privada, postal o electrònica, amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 350. Escoltes il·legals
El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant les comunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicacions, amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Títol XIX. Delictes contra l’ordre públic
Capítol primer. Sedició
Article 351. Concepte de sedició
Cometen delicte de sedició els qui, emprant armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a:
- Impedir l’execució de resolucions administratives o judicials.
- Impedir l’exercici legítim de llurs funcions o el compliment dels seus acords a qualsevol autoritat, administració pública, organisme oficial o funcionari.
Article 352. Persones responsables
El culpable d’un delicte de sedició ha de ser castigat amb pena de dos a quatre anys de presó i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Els inductors o dirigents de la sedició han de ser castigats amb pena de presó de quatre a vuit anys, que s’ha d’imposar en la seva meitat superior si es tracta d’autoritat o funcionari. En ambdós casos s’ha d’imposar, a més a més, la pena d’inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.
La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que s’escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió de la sedició.
Article 353. Atenuació facultativa
En el cas que la sedició no arribi a destorbar greument l’exercici de les funcions públiques, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Article 354. Temptativa i actes preparatoris
La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.
Capítol segon. Els delictes de desordres públics
Article 355. Desordres públics
Els qui, actuant en grup i amb la finalitat d’alterar la pau pública, obstaculitzin les vies públiques o llurs accessos de forma perillosa per als qui hi circulin, han de ser castigats amb pena de presó fins a dos anys. S’ha d’imposar la mateixa pena als qui envaeixin de forma violenta instal·lacions o edificis.
La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que s’escaigui per altres infraccions penals previstes en aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 356. Manifestacions il·lícites
Són manifestacions il·lícites:
Les manifestacions que se celebrin amb la finalitat de cometre algun delicte.
Les manifestacions a les quals concorrin persones amb armes o artefactes explosius.
Els promotors o els dirigents d’una manifestació il·lícita definida a la lletra a) del punt anterior o que, en el supòsit previst a la lletra b), coneguin que hi concorren persones armades i no posin els mitjans al seu abast per impedir-ho, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Les persones que portin armes o artefactes explosius en el supòsit previst en la lletra b) del punt primer han de ser castigades amb pena de presó de tres mesos a tres anys. El tribunal pot imposar a més la pena de privació temporal o definitiva del permís d’arma.
Article 357. Desordres especials
Ha de ser castigat amb pena d’arrest el qui pertorbi greument l’ordre en l’audiència d’un tribunal o batllia, en els actes de qualsevol corporació, oficina o establiment públic, centre docent o amb motiu de la celebració d’actes oficials, religiosos o espectacles esportius o culturals. Quan es tracti d’alteració de l’ordre en un tribunal o batllia, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 358. Alteracions de serveis i subministraments
Els qui interrompin, obstaculitzin o danyin les línies o instal·lacions de telecomunicacions, o el servei postal, així com les conduccions d’aigua, gas o electricitat per a les poblacions, tot alterant greument el subministrament o el servei, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Associacions il·lícites
Article 359. Concepte d’associació il·lícita
És associació il·lícita el grup de persones organitzat en el qual concorre un dels requisits següents:
Que tingui com a finalitat cometre algun delicte o en promogui la comissió.
Que, tot i tenir com a objecte un fi lícit, recorri per aconseguir-ho a mitjans violents de caràcter delictiu.
Que actuï per un mòbil discriminatori.
Als grups armats o terroristes els és aplicable el que es disposa al capítol següent.
Article 360. Penes per als membres d’associacions il·lícites
Als promotors, dirigents o persones que exerceixin un poder de fet en una associació il·lícita els ha de ser imposada una pena de presó d’un a quatre anys. Als qui en siguin membres i hi exerceixin una activitat rellevant i als que hi donin suport financer o de qualsevol altre tipus els ha de ser imposada una pena de presó de tres mesos a tres anys.
El tribunal pot reduir la pena d’acord amb el que preveu l’article 53 en cas que el culpable s’hagi esforçat a disminuir els efectes negatius de l’actuació de l’associació o que col·labori en el descobriment i l’evitació d’alguns dels plans de l’organització.
Article 361. Altres conseqüències del delicte
El tribunal pot acordar qualsevol de les mesures previstes en els articles 70 i 71 amb relació a l’associació il·lícita.
Als culpables que siguin autoritat o funcionari i hagin obrat amb abús del seu càrrec els ha de ser imposada, a més a més, una pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.
Capítol quart. Delictes de terrorisme
Article 362. Definició de terrorisme
Constitueixen actes de terrorisme:
Un acte que constitueix una infracció en el marc i segons la definició que figura en un dels tractats següents:
- Conveni per a la repressió de l’apoderament il·lícit d’aeronaus (l’Haia, 16 de desembre de 1970).
- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 23 de setembre de 1971).
- Conveni sobre la prevenció i el càstig de delictes contra persones objecte de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1973.
- Conveni internacional contra la presa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1979.
- Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears (Viena, 26 d’octubre de 1979).
- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports que presten servei a l’aviació civil internacional, complementari del Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 24 de febrer de 1988).
- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima (Roma, 10 de març de 1988).
- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental (Roma, 10 de març de 1988).
- Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1997.
Qualsevol acte destinat a provocar la mort o ferides corporals greus a un civil o tota altra persona que no prengui part activament en les hostilitats en una situació de conflicte armat quan la finalitat del dit acte, per la seva naturalesa o les circumstàncies que l’envolten, és intimidar una població o obligar un govern o una organització internacional a acomplir o a abstenir-se d’acomplir un acte qualsevol.
En la mesura que estiguin relacionades amb un projecte individual o col·lectiu que tingui per objectiu la subversió de l’ordre constitucional o l’atemptat greu de l’ordre i la pau públics mitjançant la intimidació i el terror, les infraccions següents:
- Els atemptats voluntaris contra la vida i la integritat de les persones.
- La detenció il·legal, el segrest, les amenaces o les coaccions.
- Els robatoris, les extorsions, els danys, els estralls, els incendis, així com les infraccions en matèria informàtica definides en aquest Codi.
- El dipòsit d’armes o municions, la tinença o el dipòsit de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la fabricació, el tràfic, el transport o el subministrament en qualsevol forma.
Es considera terrorista:
- La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice, qualsevol acte de terrorisme.
- La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.
Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’un o més actes de terrorisme.
Article 363. Penalitat
El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb un grup terrorista, cometi qualsevol acte de terrorisme ha de ser castigat:
Amb pena de vint a trenta anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a vint anys.
Amb pena de quinze a vint anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a quinze anys.
Amb pena de deu a quinze anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a deu anys.
Amb pena de cinc a vuit anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a cinc anys.
Amb pena de tres a cinc anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a tres anys.
La comissió d’un acte de terrorisme sense pertànyer o sense actuar al servei de banda armada, organització o grup terrorista, ha de ser castigada amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.
Article 364. Altres infraccions amb finalitat terrorista
El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb grup terrorista i amb la finalitat establerta a l’apartat primer de l’article 362, cometi qualsevol altra infracció prevista en aquest Codi, ha de ser castigat amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.
El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar el recurs al terrorisme o a fer apologia de grups o organitzacions que l’hagin practicat o li hagin donat suport ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Qui viatgi des del seu territori de residència o nacionalitat a un territori diferent d’aquests amb la finalitat de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o contribuir en la seva comissió, o amb la finalitat d’organitzar, facilitar o rebre formació, instrucció o ensinistrament amb finalitats terroristes ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Amb la mateixa pena serà castigat el qui, amb coneixement de la finalitat terrorista, organitzi o faciliti de qualsevol altra manera, incloent-hi els actes de reclutament, la realització de la conducta descrita en l’apartat anterior.
La temptativa és punible.
Article 365. Pertinença a grup terrorista
El qui participi en les activitats d’un grup terrorista, amb la finalitat de cometre o contribuir a la comissió d’un o més actes de terrorisme, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.
Article 366. Col·laboració amb terrorista
Qui, sense realitzar les conductes previstes a l’article anterior i sense incórrer en autoria o complicitat amb els actes terroristes, consumats o intentats, realitzi actes de col·laboració amb les activitats o les finalitats d’un terrorista o d’un grup terrorista, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Són actes de col·laboració:
- La informació o la vigilància de persones, béns o instal·lacions.
- La construcció, la preparació, la cessió o la utilització d’allotjaments o dipòsits.
- L’ocultació o el trasllat de persones vinculades amb bandes armades, organitzacions o grups terroristes.
- L’organització de pràctiques d’ensinistrament o assistència a aquestes pràctiques.
- En general, qualsevol altra forma de gravetat equivalent de cooperació, ajuda o mediació amb les activitats d’un grup terrorista.
Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui faciliti o rebi formació, instrucció o ensinistrament, de caràcter teòric o pràctic, sobre la fabricació o utilització d’explosius, armes de foc o altres armes o substàncies nocives o perilloses, o sobre mètodes o tècniques adequades per cometre o contribuir a la comissió de qualsevol acte de terrorisme.
Article 366 bis. Finançament del terrorisme
La persona que realitza actes de finançament del terrorisme ha de ser castigada amb pena de presó de dos a vuit anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirecta, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:
- Per un grup terrorista o per un terrorista.
- Per cometre un o diversos actes terroristes.
- Per a la realització de les conductes tipificades a l’article 364 d’aquest Codi.
A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit.
S’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan el finançament es cometi mitjançant un grup organitzat.
Quan el subjecte actuï amb habitualitat.
La temptativa i la conspiració són punibles.
Article 366 ter. Conseqüències accessòries
Amb relació a les infraccions previstes en aquest capítol el tribunal ha d’imposar, endemés de les penes previstes, una o diverses de les mesures següents:
Comís del producte del delicte. Els fons objecte del finançament, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, es consideren producte del delicte.
Dissolució de l’organització o clausura definitiva dels seus locals o establiments oberts al públic.
Suspensió de les activitats de l’organització, o clausura dels seus locals o establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.
Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, mitjançant l’exercici dels quals s’hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no superior a cinc anys.
Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones jurídiques, esmentades a l’article 71, que puguin correspondre.
Article 367. Rellevància del penediment
En els delictes previstos en aquest capítol, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53 raonadament en la sentència, per al delicte de què es tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntàriament l’activitat terrorista i es presenti a les autoritats per confessar els fets en els quals hagi participat i, a més a més, col·labori activament per evitar la producció del delicte o per facilitar proves decisives per identificar o detenir els autors, o per impedir l’actuació del grup.
Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat
Article 368. Atemptat contra la independència del Principat
El qui, mitjançant violència, intimidació, usurpació o abús de funcions, sotmeti tot o una part del territori del Principat a la sobirania d’un altre Estat ha de ser castigat amb pena de presó de deu a vint anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 369. Provocació de la guerra
El qui amb actes il·lícits provoqui una declaració de guerra, una invasió o una agressió militar contra el Principat d’Andorra o la participació del Principat en un conflicte armat, ha de ser castigat amb pena de quinze a vint anys de presó si és autoritat o funcionari i de deu a quinze anys si no ho és.
Si del fet no se’n deriven conseqüències transcendents per a la vida, la salut o la dignitat de les persones, les penes han de ser atenuades d’acord amb el que disposa l’article 53.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 370. Atemptat contra la neutralitat
El qui, en ocasió d’un conflicte armat entre tercers països, atempti o comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat ha de ser castigat amb pena de presó de sis a dotze anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 371. Traïció
El ciutadà andorrà que prengui armes al servei d’un altre Estat contra el Principat d’Andorra ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a quinze anys. També ha de ser castigat amb la mateixa pena el qui en cas de conflicte armat amb participació del Principat o d’agressió exterior subministri armes, financi o comuniqui informació sensible a un Estat o poder exterior.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Títol XXI. Delictes contra la funció pública
Capítol primer. Prevaricació en la funció pública
Article 372. Prevaricació d’autoritat o funcionari
L’autoritat o el funcionari que, amb coneixement de la seva injustícia, adopti una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.
Article 373. Nomenament il·legal
L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici de la seva competència i amb coneixement de la seva arbitrarietat, proposi o nomeni per a l’exercici d’un determinat càrrec públic qualsevol persona sense que concorrin els requisits legalment establerts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.
El qui accepti la proposta o el nomenament sabent que li manquen els requisits legalment exigits ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret
Article 374. Sostracció de documents
L’autoritat o el funcionari que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o parcialment, documents dels quals tingui la custòdia per raó del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
El particular que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o parcialment, documents públics ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 375. Destrucció o inutilització de segells o altres mesures adoptades per restringir l’accés a un document
L’autoritat o el funcionari que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la custòdia de documents dels que l’autoritat competent n’ha restringit el seu accés i que destrueixi o inutilitzi els mitjans posats per impedir aquest accés o consenti la seva destrucció o inutilització, ha de ser castigat amb pena de presó fins un any i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans referits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 376. Accés il·lícit a documents
L’autoritat o el funcionari que, sense l’autorització deguda, accedeixi a documents secrets la custòdia dels quals li ha estat confiada per raó del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
El particular que accedeixi il·lícitament a documents públics secrets ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 377. Revelació de secrets
L’autoritat o el funcionari que reveli secrets o informacions que no afectin la intimitat d’una persona, dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i que no hagin de ser divulgats, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
El particular que reveli secrets o informacions de les descrites a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat d’una persona la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.
Capítol tercer. La concussió i les exaccions il·legals
Article 378. Concussió
L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici del seu càrrec, personalment o mitjançant persona interposada, en benefici propi o d’un tercer, indueixi a error o s’aprofiti de l’error d’altri per rebre diners o altres avantatges no deguts o superiors als deguts ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si l’avantatge s’obté emprant violència, intimidació o amenaça, s’ha d’imposar la pena de presó en la seva meitat superior, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a drets públics fins a deu anys. La temptativa, en aquest supòsit, és punible.
L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici del seu càrrec, acordi una exoneració injustificada de tributs legalment deguts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys i multa fins al triple del perjudici causat a l’Administració.
Article 379. Exaccions il·legals
L’autoritat o el funcionari que, en exercici del seu càrrec, exigeixi tributs o pagaments no deguts o per un import superior al legalment degut, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
Capítol quart. Corrupció i tràfic d’influències
Article 380. Corrupció
L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa amb la finalitat de realitzar o d’ometre un acte propi del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
Constitueix una circumstància atenuant de la responsabilitat criminal, que pot arribar a ser de significació especial, el fet que el particular denunciï davant l’autoritat l’acte de corrupció abans de conèixer l’inici d’una investigació.
Article 381. Tipus agreujat
L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts, o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o una omissió contrària a la seva funció, o per retardar tràmits, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a quatre anys i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.
Article 382. Altres subjectes de la corrupció
Les previsions dels articles 380 i 381 amb relació a l’autoritat o al funcionari també és aplicable als supòsits en què les conductes descrites les dugui a terme o tinguin relació amb un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.
Igualment, és aplicable als jurats, àrbitres, perits, intèrprets o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers, substituint la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec quan escaigui.
Article 383. Corrupció judicial
El batlle o el magistrat que, amb profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o ometre un acte propi del seu càrrec ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.
Article 384. Tipus agreujat
En el supòsit de l’apartat 1 de l’article anterior, si l’acte a canvi de l’avantatge consisteix en emetre o haver emès una resolució contrària a la seva funció o a retardar-la, s’ha d’imposar la pena de presó de dos a sis anys i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 385. Tipus privilegiat
Quan el suborn es produeixi en causa criminal per afavorir el processat, de part del seu cònjuge o una persona que hi estigui relacionada per una situació de fet equivalent, o d’algun ascendent, descendent o germà, per natura o per adopció, s’ha d’imposar al subornador la pena de presó de fins a un any, en el supòsit de l’article 383, i de presó de fins a dos anys, en el supòsit de l’article 384.
Article 385 bis. Altres subjectes de la corrupció
El que preveuen els tres articles anteriors amb relació al batlle o al magistrat, és també aplicable als supòsits en què les conductes descrites es verifiquin sobre o per funcionari o agent de tribunals internacionals.
Article 386. Tràfic d’influències
La persona que influeixi en una autoritat o en un funcionari amb prevalença de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb l’autoritat o el funcionari o un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que pugui generar, directament o indirectament, un avantatge indegut per a ella o per a una tercera persona, ha de ser castigada amb pena de presó màxima de dos anys. El tribunal pot, a més, imposar la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de tres anys.
L’autoritat o el funcionari influenciat ha de ser castigat amb les mateixes penes i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a tres anys.
Quan l’autor sigui una autoritat o un funcionari i la influència derivi de la prevalença de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, se li ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
La persona que proposi, ofereixi o doni, directament o indirectament, qualsevol avantatge indegut en concepte de remuneració a qualsevol que afirmi o confirmi que és capaç d’exercir una influència en la presa de decisió de qualsevol autoritat o funcionari, tant si l’avantatge indegut és per a ell o un tercer, o que sol·liciti, rebi o accepti l’oferiment o la promesa en concepte de remuneració per aquesta influència, ha de ser castigat amb la pena de presó de fins a un any.
Als efectes d’aquest apartat és indiferent si la influència s’exerceix o no, o si la suposada influència produeix o no el resultat buscat.
Article 386 bis. Altres subjectes del tràfic d’influències
A l’efecte del que disposa l’article 386, es considera també funcionari o autoritat:
Un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.
Els batlles o els magistrats, i els jurats, àrbitres, pèrits, intèrprets o qualsevol altra persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers.
Els funcionaris o agents de tribunals internacionals.
Article 386 ter. Conseqüències accessòries
En relació amb les infraccions previstes en aquest capítol el tribunal ha d’imposar, així mateix, les mesures següents:
El comís del producte obtingut, en els termes previstos a l’article 70.
Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones jurídiques, esmentades a l’article 71.
Capítol cinquè. Finançament il·legal de partits polítics
Article 387. Finançament il·legal de partits polítics
Qui rebi finançament per a un partit polític o per a una candidatura electoral contravenint greument els deures i les condicions imposades a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import rebut.
Qui realitzi donacions a un partit polític o a una candidatura electoral contravenint greument els límits i les condicions imposades a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import donat.
L’administrador general d’un partit polític que tingués a la seva disposició béns, fons o qualsevol element patrimonial no declarat, tant al Principat com fora d’ell, l’adquisició del qual no s’hagi justificat degudament en virtut del règim legal de finançament vigent, ni amb la comptabilitat formulada i presentada al control del Tribunal de Comptes, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a tres anys, i multa fins el triple del valor.
Aquest delicte es castigarà fins i tot quan els béns, fons o el patrimoni no declarat tinguessin un titular formal aliè al partit polític, sempre que es pogués acreditar que aquests béns, fons o patrimoni estaven a la disposició del partit o de persones del mateix que estiguessin en posicions directives o executives.
Els béns, fons, o el patrimoni no declarat s’ha de considerar l’instrument del delicte als efectes del que disposa l’article 70.
Capítol sisè. Malbaratament de cabals públics
Article 388. Sostracció de béns públics
L’autoritat o el funcionari que, amb ànim de lucre, sostregui cabals o efectes públics posats al seu càrrec per raó de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a drets públics fins a sis anys.
Si el fet revesteix especial gravetat atesos l’import d’allò sostret, el sector públic afectat o la naturalesa i la destinació dels cabals o efectes sostrets, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys i inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.
La temptativa és punible.
Article 389. Administració deslleial del patrimoni públic
L’autoritat o el funcionari que tingui atribuïda, per raó de les seves funcions, competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d’un tercer d’aquesta competència causant un perjudici a l’entitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.
Article 390. Utilització temporal de béns públics
L’autoritat o el funcionari que per raó de les seves funcions tingui a la seva disposició cabals o efectes públics i els utilitzi o en disposi sense ànim d’apoderament definitiu, en benefici propi o d’un tercer, ha de ser castigat amb pena d’arrest i suspensió de càrrec públic fins a dos anys sempre que el culpable ho reintegri en el termini de 10 dies des de la distracció o, altrament, amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Capítol setè. Altres abusos en l’exercici de la funció pública
Article 391. Intromissió d’interessos privats en la funció pública
L’autoritat o el funcionari que, havent d’informar o resoldre, per raó del seu càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s’aprofiti d’aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.