LegalizeDecret legislatiu del 25-10-2017 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
El que es disposa a l’apartat anterior és també aplicable als perits, àrbitres, tutors, curadors o marmessors, substituint-se la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec.
Article 392. Negociacions prohibides
L’autoritat o el funcionari que, intervenint per raó del seu càrrec en qualsevol dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d’efectes o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre artifici per defraudar qualsevol entitat pública o parapública, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
El particular que es concerti amb l’autoritat o el funcionari per portar a terme els fets descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena d’arrest, a més de la prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.
Article 393. Abús d’informació privilegiada per part d’una autoritat o un funcionari
L’autoritat o el funcionari que faci ús d’un secret del qual tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec, o d’una informació privilegiada, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic per a ell o un tercer, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys. Si s’obté el benefici s’han d’imposar les penes en la seva meitat superior.
Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, la pena ha de ser de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
A l’efecte d’aquest Codi, s’entén per informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó del càrrec i que encara no hagi estat notificada, publicada o divulgada.
Article 394. Ús d’informació privilegiada per part d’un particular
El particular que s’aprofiti per a ell o un tercer del secret o la informació privilegiada que obtingui d’una autoritat o un funcionari, o a la qual accedeixi de manera il·lícita, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici obtingut.
Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, s’ha d’imposar a més de la pena de multa referida a l’apartat anterior, la pena d’arrest.
El tribunal pot imposar, a més, la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a tres anys.
Capítol vuitè. Matrimoni il·legal
Article 395. Celebració de matrimoni il·legal
L’autoritat o el funcionari que autoritzi un matrimoni il·legal ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
Amb la mateixa pena d’arrest ha de ser castigat el particular que indueix a la conducta anterior.
Capítol novè. Atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques
Article 396. Obstaculització de funcions públiques
El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una autoritat o un funcionari en l’exercici de les seves funcions o d’impedir-ne l’exercici ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.
Article 397. Resistència i desobediència
El qui, sense incórrer en el delicte de l’article anterior, resisteixi o desobeeixi greument l’autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Article 398. Obstaculització de l’execució de resolucions administratives
El qui mitjançant força en les coses impedeixi l’execució de resolucions administratives ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Article 399. Usurpació de funcions públiques
El qui il·legítimament exerceixi actes propis d’autoritat o funcionari atribuint-se caràcter oficial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Títol XXII. Delictes contra l’Administració de Justícia
Capítol primer. Prevaricació judicial
Article 400. Prevaricació de batlle, magistrat o àrbitre
El batlle o el magistrat que, sabent-ho, dicti una resolució injusta ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dotze anys, sense perjudici que els fets siguin castigats, endemés, d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi si, com a conseqüència de la resolució injusta, s’origina o es perllonga la privació de llibertat d’una persona o s’atempta contra altres drets fonamentals.
L’àrbitre que cometi la conducta anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 401. Imprudència o ignorància
El Batlle o el magistrat que per imprudència greu o ignorància inexcusable dicti sentència o resolució manifestament injusta ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Article 402. Denegació de justícia
El Batlle o el magistrat que, sense al·legar causa legal, es negui expressament a dictar resolució ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Article 403. Dilacions indegudes
El batlle, el magistrat o el secretari judicial que retardi la instrucció o el desenvolupament de qualsevol procediment que tingui al seu càrrec, amb la finalitat d’afavorir o perjudicar una part o de fer estèril l’objecte de l’acció processal ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Quan el responsable dels fets descrits a l’apartat anterior sigui un altre funcionari judicial s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Capítol segon. L’omissió del deure d’impedir delictes o de perseguir-los
Article 404. Omissió del deure d’impedir delictes
El qui, sense risc per a ell o per a tercers, pugui impedir la comissió de qualsevol delicte major o d’un delicte menor contra la integritat física de les persones, mitjançant la seva acció personal o demanant la intervenció de tercers, i s’abstingui de fer-ho, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Amb les mateixes penes ha de ser castigat el qui, podent-ho fer, no comuniqui a l’autoritat o als seus agents la comissió imminent o actual d’un delicte dels descrits a l’apartat anterior, si s’és a temps de poder-lo impedir o de disminuir-ne els efectes.
L’autoritat o el funcionari que, mancant a l’obligació del seu càrrec, cometi la conducta descrita a l’apartat primer d’aquest article, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Article 405. Omissió del deure de persecució de delictes
L’autoritat o el funcionari que, mancant a l’obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució de delictes dels quals tingui coneixement, o dels seus responsables, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dos anys.
Capítol tercer. Encobriment
Article 406. Encobriment
És encobridor el qui, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi participat com a autor o com a còmplice, intervingui amb posterioritat a la seva execució:
- Amagant, alterant o inutilitzant el cos del delicte, els seus efectes o els instruments.
- Ajudant, sense ànim de lucre, els autors o els còmplices a aprofitar-se dels béns procedents del delicte.
- Ajudant els partícips del delicte a eludir la investigació de l’autoritat o dels seus agents, o a sostreure’s a la seva recerca i captura, sempre que el delicte encobert sigui constitutiu de delicte contra la vida de les persones, de genocidi o de terrorisme.
Article 407. Penalitat i excusa absolutòria
L’encobridor d’un delicte major ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. Si ho és d’un delicte menor ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any. Quan l’autor del delicte d’encobriment sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús de les seves funcions s’ha d’imposar, endemés de la pena de presó prevista, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
En cap cas es pot imposar una pena privativa de llibertat superior a la que s’hauria imposat al còmplice del delicte o delictes encoberts.
Queda exempt de pena l’encobridor que ho sigui del cònjuge o d’una persona unida a ell per situació de fet equivalent, d’ascendent, de descendent o de germà per naturalesa o adopció.
Article 408. Disposició comuna
Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen fins i tot quan concorri en l’autor o còmplice del delicte encobert qualsevol de les circumstàncies previstes als articles 26 i 27 o 227.
Capítol quart. Delictes de blanqueig de diners o valors
Article 409. Blanqueig de diners o valors
Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu
- a la prostitució;
- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans;
- al tràfic d’éssers humans i menors;
- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial;
- a les insolvències punibles;
- a la propietat intel·lectual i industrial;
- a l’ús d’informació privilegiada;
- a la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social;
- al contraban;
- a la manipulació de mercat;
- al delicte fiscal agreujat;
- al tràfic d’immigrants clandestins;
- al tràfic d’armes, municions i explosius;
- al tràfic de substàncies nocives;
- al tràfic il·legal de drogues tòxiques;
- al medi ambient i els recursos naturals;
- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides;
- a les associacions il·lícites;
- a la concussió i a les exaccions il·legals;
- a la corrupció i el tràfic d’influències;
- al finançament il·legal de partits;
- al malbaratament de cabdals públics; o
- a la falsedat de documents;
coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.
Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.
Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:
adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 410. Tipus qualificat
S’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan el delicte es cometi mitjançant grup organitzat.
Quan el subjecte obri amb habitualitat.
Quan l’autor del blanqueig actuï dins el marc d’un establiment bancari o financer, d’una agència immobiliària o d’una companyia d’assegurances. En aquest cas el tribunal pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a deu anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 411. Conseqüències accessòries
El tribunal ha d’imposar, així mateix, una o diverses de les mesures següents:
El comís del producte del delicte. Els fons objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, producte del delicte.
Dissolució de l’organització o clausura definitiva dels seus locals o establiments oberts al públic.
Suspensió de les activitats de l’organització, o clausura dels seus locals o establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.
Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, mitjançant l’exercici dels quals s’hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no superior a cinc anys.
Multa en els termes previstos a l’article 71.
Article 412. Aplicació de la llei penal
Els tres articles anteriors són aplicables encara que el delicte principal hagi estat realitzat a l’estranger, sempre que aquest delicte estigui penalment castigat per la llei andorrana.
Article 413. Reduccions punitives de política criminal
Al qui en el curs d’una investigació oberta o d’una instrucció afavoreixi amb les seves revelacions el desmantellament d’una xarxa de traficants de drogues tòxiques o de blanqueig de diners se li aplica la reducció de pena prevista a l’article 53.
El tribunal pot deixar d’imposar les penes privatives de llibertat a qui espontàniament posi en coneixement, abans de l’obertura d’una investigació o una instrucció d’ofici, fets constitutius dels delictes més amunt esmentats amb suficient precisió per fer detenir llurs responsables.
Capítol cinquè. Realització arbitrària del propi dret
Article 414. Realització arbitrària del propi dret
El qui, per realitzar un dret propi, amb menyspreu de la jurisdicció o de l’Administració, faci ús de força en les coses o d’altres mitjans il·lícits, ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que els fets no siguin constitutius d’un altre delicte o contravenció penal.
Capítol sisè. Acusació i denúncia falses i simulació de delicte
Article 415. Falsa denúncia o acusació
La imputació d’una infracció penal, amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, davant una autoritat o un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació perquè així ho faci, ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys si es tracta d’un delicte i d’arrest si es tracta d’una contravenció penal.
Quan, endemés, el denunciant o l’acusador hagi propagat la falsa denúncia o acusació amb publicitat, en la forma que ha estat definida a l’article 175, les penes previstes s’han d’imposar en la seva meitat superior i s’ha d’aplicar, si escau, la pena de publicació de la sentència. En aquest supòsit, és responsable civil subsidiària la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s’hagi propagat la falsa denúncia o acusació.
No es pot procedir contra el denunciant o l’acusador més que després d’haver-se dictat sentència ferma absolutòria o aute, també ferm, de sobreseïment definitiu o provisional o d’arxiu, del batlle o tribunal que hagi conegut de la infracció imputada. Aquests han d’ordenar la corresponent instrucció de sumari contra el denunciant o l’acusador quan hi hagi indicis racionals de la falsedat de la imputació.
Article 416. Simulació de delicte
El qui, davant un dels funcionaris assenyalats a l’article anterior, simuli ser el responsable o haver estat víctima d’una infracció penal inexistent, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 417. Disposició comuna
El responsable dels delictes previstos en el present capítol queda exempt de pena si es retracta abans d’haver provocat actuacions processals. Si ho fa posteriorment, i abans de la celebració de la vista de la causa, li ha de ser aplicada la reducció prevista a l’article 53.
Capítol setè. Testimoniatge, dictamen i traducció falsos
Article 418. Testimoniatge fals
El qui testifiqui sabent que manca substancialment a la veritat, o amb menyspreu temerari a la mateixa, en un procediment judicial ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i en la seva meitat superior quan es tracti d’un procediment penal.
Quan el testimoniatge fals es produeixi en un procediment penal en perjudici del reu s’ha de castigar amb pena de presó d’un a quatre anys.
Les mateixes penes s’han d’imposar quan el testimoniatge fals es produeixi davant tribunals internacionals competents en mèrits de tractats internacionals o en compliment d’una comissió rogatòria d’un tribunal estranger.
Article 419. Perits i intèrprets
L’intèrpret o el perit que, mancant substancialment a la veritat o amb menyspreu temerari a la mateixa veritat, emeti traducció, dictamen o assessorament, o el ratifiqui en procediment judicial, ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior endemés de la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a cinc anys.
Article 420. Reducció de pena per parentiu
Quan la conducta prevista a l’article 418 es realitzi per afavorir una de les persones descrites a l’article 31 s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Article 421. Exempcions i reduccions punitives de política criminal
Queda exempt de pena el qui havent prestat testimoniatge, dictamen o traducció falsos es retracta expressament, manifestant la veritat perquè faci efecte abans que es dicti sentència. Si a conseqüència del testimoniatge fals s’ha produït privació de llibertat s’ha d’aplicar la reducció prevista a l’article 53.
Capítol vuitè. Obstrucció a la justícia i deslleialtat professional i processal
Article 422. Absència a la vista en procés penal
El qui havent estat citat en forma legal i sense justa causa, deixi de comparèixer davant un tribunal en un procés penal amb el reu en presó provisional, i provoqui la suspensió de la vista oral, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Quan el responsable sigui advocat o procurador en actuació professional, s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 423. Protecció dels intervinents en el procés
El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una persona que sigui denunciant, part o imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret o testimoni en un procediment, perquè modifiqui la seva actuació processal, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.
Si la conducta anterior es realitza oferint un avantatge o una promesa d’avantatge la pena ha de ser de presó fins a dos anys.
Article 424. Retenció de mitjans de prova
El qui, tenint en la seva possessió mitjans de prova que puguin evitar la declaració de culpabilitat d’un processat, sense que resultin inculpatoris per a ell o una de les persones descrites a l’article 31, els destrueixi, inutilitzi o s’abstingui d’aportar-los davant l’autoritat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si el processat es troba en situació de presó provisional i amb pena d’arrest en els altres casos.
Quan el responsable sigui agent de l’autoritat que intervingui o hagi intervingut en el procés s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Quan el responsable sigui advocat o procurador del processat, s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 425. Revelació de secret
L’advocat o el procurador que reveli actuacions processals declarades secretes per l’autoritat judicial ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Amb la mateixa pena serà castigat l’advocat que reveli, durant el termini de detenció policial del seu defensat, les actuacions policials que hagi conegut per raó de la seva assistència.
Si es tracta de batlle, magistrat, representant del Ministeri Fiscal, secretari judicial o qualsevol funcionari al servei de l’Administració de justícia se li ha d’imposar pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si es tracta d’un particular, se li ha d’imposar pena d’arrest. El tribunal pot imposar, endemés, la pena de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 426. Deslleialtat professional
L’advocat o el procurador que, havent assessorat o prenent la defensa o la representació d’una persona, defensi o representi de manera simultània o successiva en el mateix afer a qui tingui interessos contraris, sense el consentiment d’aquests, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
L’advocat o el procurador que, per acció o omissió, perjudiqui de forma manifesta els interessos que li han estat encomanats ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 427. Obstaculització d’execució de resolucions judicials
Qui mitjançant força en les coses o vies de fet obstaculitza l’execució d’una resolució judicial, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
La temptativa és punible.
L’incompliment reiterat de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, la privació injustificada i reiterada del dret de visites establert a favor del familiar que no en té la custòdia, o l’impagament reiterat de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat amb la mateixa pena. En supòsits d’especial gravetat el tribunal, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet i les circumstàncies personals, pot imposar, excepcionalment, pena de presó fins a un any.
Capítol novè. Crebantament i ajut a l’evasió
Article 428. Crebantament de condemna, presó provisional o detenció
El pres o el detingut que, mitjançant força en les coses, crebanti la seva condemna de presó, la presó provisional o la detenció, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Quan, en el supòsit de l’apartat anterior, es faci ús de violència o intimidació sobre les persones o prenent part en un motí, s’ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys.
El pres que no retorni al centre penitenciari després d’un permís, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
El qui crebanti la pena d’expulsió del Principat ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos llevat que no li sigui d’aplicació l’article 65 punt 3.
El condemnat a pena d’arrest que crebanti la pena imposada ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos.
El condemnat a penes de les no compreses en els apartats anteriors que crebanti la pena que li ha estat imposada ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 429. Ajut a l’evasió
El qui faciliti l’evasió a una persona condemnada, presa o detinguda, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Si es fa ús de violència o intimidació en les persones, de força en les coses o de suborn, s’ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan el responsable sigui el cònjuge del condemnat, pres o detingut, o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o el seu ascendent, descendent o germà per naturalesa o adopció, s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Quan el responsable sigui funcionari encarregat de la conducció o custòdia del condemnat, pres o detingut, s’ha d’aplicar la pena en la seva meitat superior i, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.
Títol XXIII. Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic
Capítol primer. Falsedat de moneda i efectes timbrats
Secció primera. Falsedat de moneda
Article 430. Concepte de moneda
Als efectes d’aquesta secció es considera moneda:
La moneda metàl·lica i el paper moneda de curs legal al Principat d’Andorra o a qualsevol altre país estranger.
També han de ser considerats moneda la moneda metàl·lica i el paper moneda que encara no han estat emesos però estan destinats a la circulació i són moneda de curs legal.
També ha de ser considerat moneda l’instrument de pagament, entès com tot instrument material, exceptuada la moneda de curs legal, que per la seva natura específica permeti, per ell mateix o junt amb un altre instrument, al titular o l’usuari trametre diners o un valor monetari i que es trobi protegit contra les imitacions o la utilització fraudulenta, per mitjà del tipus de paper o d’impressió, el disseny, un codi, una signatura o qualsevol altre element adreçat a impedir o dificultar la seva falsificació, imitació o ús fraudulent.
Article 431. Creació i posada en circulació de moneda inautèntica
Ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a vuit anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda:
Qui confeccioni moneda inautèntica. A l’efecte d’aquesta secció es considera també moneda inautèntica la moneda fabricada en instal·lacions o amb materials lícits, però sense les autoritzacions degudes.
Qui alteri moneda ja emesa variant el seu valor aparent o fent desaparèixer els signes d’inutilització.
La temptativa és punible.
Qui, amb coneixement de la seva inautenticitat, posi la moneda en circulació, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda.
La temptativa és punible.
Ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda qui, sense haver participat en les conductes descrites als apartats 1 i 2 d’aquest article, rebi, es procuri, importi, exporti, transporti, trameti o posseeixi moneda coneixent-ne la inautenticitat, amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació.
La temptativa és punible.
Qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de ser castigat, en el cas de l’apartat 1, amb la pena de presó de tres a dotze anys i de multa de fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas dels apartats 2 i 3 amb la pena de presó de tres a vuit anys i de multa de fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que l’autor pertanyi a una organització dedicada a la creació o a la posada en circulació de moneda alterada.
Que l’autor es dediqui habitualment a aquestes activitats.
Que la quantitat de moneda inautèntica sigui suficient per desestabilitzar el sistema econòmic del país.
Qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en circulació després de conèixer-ne la inautenticitat, ha de ser castigat amb pena d’arrest i de multa de fins al doble del valor aparent de la moneda, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti d’una quantitat superior a 600 euros.
Que s’actuï en grup.
Article 432. Actes preparatoris punibles
La fabricació, la cessió, la venda o la possessió d’instruments, materials, substàncies, màquines, programes d’ordinador, aparells o altres estris, específicament adreçats a la confecció de moneda inautèntica o a l’alteració de moneda ja emesa, així com d’elements de seguretat com hologrames, marques d’aigua o altres components de la moneda que serveixin per protegir-la contra la falsificació, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys, sempre que se’n pugui derivar un perill per al tràfic monetari.
La temptativa és punible.
Secció segona. Falsedat d’efectes timbrats
Article 433. Concepte d’efecte timbrat
Als efectes d’aquesta secció, es consideren efectes timbrats els impresos on figura el segell del Principat d’Andorra i que són venuts directament per l’Estat o per mitjà d’una entitat concessionària, adreçats a acreditar el pagament d’obligacions fiscals o el pagament de serveis públics, per rebre exaccions que tinguin prescrita aquesta forma de pagament i per fer efectives responsabilitats pecuniàries.
Són efectes timbrats els segells de correus.
Article 434. Creació i posada en circulació d’efectes timbrats inautèntics
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb multa fins al triple del valor aparent de l’efecte:
El qui confeccioni efectes timbrats inautèntics amb intenció de posar-los o que siguin posats en circulació.
El qui alteri efectes timbrats ja emesos amb intenció de posar-los o que siguin posats en circulació.
El qui, havent rebut efectes timbrats amb coneixement de la seva inautenticitat, els posi en circulació.
La temptativa és punible.
Ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins al doble del valor aparent de l’efecte:
El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els posseeixi amb la finalitat de posar-los en circulació o de possibilitar la seva posada en circulació.
El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els introdueixi en territori andorrà amb la finalitat de posar-los en circulació o de possibilitar la seva posada en circulació.
Capítol segon. Falsedat de documents, d’enregistraments tècnics i de dades informàtiques
Secció primera. Falsedat de document
Article 435. Creació, ús i comercialització de document inautèntic
Qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, crea un document atribuint-lo a qui no l’ha emès, o altera un document emès per una altra persona en algun element essencial, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. Si es tracta de document públic o un títol valor ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sempre que no constitueixi delicte de falsedat de moneda.
La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb les mateixes penes previstes a l’apartat anterior.
La possessió de document públic o un títol valor inautèntic, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any, sempre que no constitueixi delicte de falsedat de moneda.
Article 436. Creació, ús i comercialització de document inautèntic per un funcionari
El funcionari que, en exercici de les seves funcions, realitzi les conductes previstes en l’article anterior en relació amb un document públic que pugui emetre o utilitzar, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 437. Creació, ús i comercialització de document inveraç per un funcionari
El funcionari que, en emetre un document públic en exercici de les seves funcions, o en consignar dades en un registre, llibre o fitxer públic, ho faci consignant falsament declaracions, fets o actes sobre els quals el document té un valor probatori enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si el culpable és un funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 438. Creació mediata, ús i comercialització de document inveraç per particular
El qui provoqui que un funcionari en exercici de les seves funcions consigni o enregistri en documents, fitxers llibres o registres públics, declaracions, actes o fets que no s’han produït o que no s’han emès, o en forma diferent de la que ha estat consignada, i sobre les quals l’instrument públic en faci prova enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb la mateixa pena. Si el culpable és un funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 439. Temptativa
La temptativa només és punible respecte de les conductes d’ús i comercialització previstes als articles anteriors d’aquesta secció.
Article 440. Creació, ús i comercialització de certificats inveraços
Fora dels casos previstos en els articles precedents, el professional que, en exercici de la seva activitat, emeti certificació consignant falsament fets sobre els quals aquesta en faci prova, ha de ser castigat amb pena d’arrest i de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
La utilització o la comercialització d’un certificat així emès ha de ser castigada amb pena d’arrest.
Article 441. Supressió de document
El qui destrueixi, danyi o oculti un document que no li pertanyi, o no li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d’obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si es tracta de document públic o títol valor. En un altre cas, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Secció segona. Falsedat d’enregistraments tècnics
Article 442. Concepte d’enregistrament tècnic
S’entén per enregistrament tècnic una relació de dades, valors de mesura o de càlcul, situacions o transcurs d’esdeveniments, no atribuïda a una persona, creada per un aparell tècnic que funcioni completament o parcialment de manera automàtica, que permet reconèixer a la generalitat o a iniciats l’objecte de l’enregistrament i que és apte per a la comprovació de fets jurídicament rellevants.
Article 443. Creació o alteració d’enregistrament tècnic
El qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, confeccioni un enregistrament tècnic inautèntic, directament o manipulant el procés d’anotació de manera que s’alteri el resultat, o alteri un enregistrament tècnic autèntic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 444. Ús d’enregistrament tècnic inautèntic o alterat
El qui utilitzi un enregistrament tècnic inautèntic o alterat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 445. Supressió d’enregistrament tècnic
El qui destrueixi, danyi o oculti un enregistrament tècnic que no li pertanyi, o no li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d’obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques
Article 446. Creació o alteració de dades informàtiques
El qui, amb la finalitat que siguin introduïdes al tràfic jurídic, enregistri, directament o manipulant el funcionament del procés de dades, o alteri dades informàtiques rellevants per a la prova que no compleixin els requisits per ser document, de manera que, si es compleixen aquests requisits, el resultat de l’activitat sigui un document inautèntic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 447. Ús de dades informàtiques falses o alterades
El qui utilitzi dades informàtiques creades en la forma descrita en l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Capítol tercer. Falsedats personals
Article 448. Usurpació de la identitat
El qui usurpi la identitat d’altri ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de la que correspongui als altres delictes que hagi comès.
Article 449. Intrusisme
El qui exerciti actes propis d’una professió sense posseir el corresponent títol acadèmic que acrediti la capacitació necessària que l’habiliti per al seu exercici, expedit o reconegut al Principat d’Andorra segons la legislació vigent, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Quan l’autor de la conducta descrita a l’apartat anterior s’atribueixi públicament la qualitat professional esmentada ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 30.000 euros.
Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional
Capítol primer. Delictes contra el dret de gents
Article 450. Homicidi de cap d’Estat
El qui mati un cap d’Estat estranger o una persona internacionalment protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 451. Atemptats contra la integritat o contra la llibertat dels representants estrangers
El qui segresti, detingui, agredeixi físicament, coaccioni o amenaci una persona de les definides a l’article anterior ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o amenaça hom força una d’aquestes persones a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.
La temptativa és punible.
La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.
Article 452 Calúmnies, difamacions i injúries contra caps d’Estat estrangers
El qui ofengui un cap d’Estat estranger amb actes o expressions constitutives de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 453 Atemptat a la residència de cap d’Estat
Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d’un cap d’Estat estranger ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.
Article 454 Violació de la immunitat
El qui, contravenint les disposicions de dret públic internacional, violi la immunitat d’un cap d’Estat estranger o d’una persona internacionalment protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 455 Segrest de nau, plataforma fixa o aeronau
Qui, amb violència o intimidació, s’apoderi o prengui el control d’una nau, plataforma fixa o aeronau en la qual hi hagi persones, ha de ser castigat amb pena d’un a cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les circumstàncies del punt 3 de l’article 135.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Genocidi
Article 456. Genocidi
El qui, en execució d’un pla preconcebut tendint a la destrucció total o parcial d’un grup nacional, ètnic o religiós, o d’un grup determinat a partir de qualsevol altre criteri arbitrari, cometi un dels delictes següents, ha de ser castigat:
Amb pena de presó de vint a trenta anys en cas d’homicidi o assassinat.
Amb pena de presó de quinze a vint anys en cas de segrest de membres del grup en qüestió, seguida de la seva desaparició.
Amb pena de presó de deu a quinze anys en cas de deportació forçada de tots o de part dels membres del grup en qüestió.
Amb pena de presó de deu a vint anys en cas de submissió a condicions d’existència de naturalesa a produir la destrucció total o parcial del grup en qüestió.
Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de mesures preses respecte de la totalitat o de part del grup en qüestió tendents a impedir o dificultar els naixements.
Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de tractes inhumans o degradants, o de reducció de la totalitat o de part del grup a l’esclavatge.
Amb pena de presó de vuit a setze anys en cas d’agressió sexual.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 457. Apologia del genocidi
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar el recurs al genocidi o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que l’hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 458. Negació del genocidi
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de fets descrits com a genocidi en aquest capítol i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Capítol tercer. Delictes contra la humanitat
Article 459. Tipus bàsic
Són reus dels delictes contra la humanitat els qui cometin els fets previstos en l’article següent com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o un sector d’aquesta població.
En tot cas, es considera delicte contra la humanitat la comissió d’un tal atac:
- Pel fet de pertànyer la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals o religiosos.
- En el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir aquell règim.
Article 460. Penes
Els reus dels delictes contra la humanitat han de ser castigats:
- Amb pena de presó de quinze a vint anys si causen la mort d’una persona. El tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior si hi concorre alguna de les circumstàncies constitutives del delicte d’assassinat.
- Amb pena de presó de dotze a quinze anys si cometen una violació i de quatre a sis anys si el fet consisteix en una altra classe d’agressió sexual.
- Amb pena de presó de dotze a quinze anys si produeixen alguna de les lesions de l’article 116, amb la de vuit a dotze anys de presó si sotmeten les persones a condicions d’existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut, i amb la de quatre a vuit anys de presó si cometen alguna de les lesions de l’article 115.
- Amb pena de presó de vuit a dotze anys si deporten o traslladen per la força, sense motius autoritzats pel dret internacional, una o més persones a un altre Estat o lloc mitjançant l’expulsió o altres actes de coacció.
- Amb pena de presó de sis a vuit anys si forcen l’embaràs d’alguna dona amb la intenció de modificar la composició ètnica de la població, sense perjudici de la pena que escaigui per altres delictes.
- Amb pena de presó de dotze a quinze anys si detenen alguna persona i es neguen a reconèixer aquesta privació de llibertat o a donar raó del lloc on es troba la persona detinguda.
- Amb pena de presó de vuit a dotze anys si detenen una persona, privant-la de la seva llibertat, amb infracció de les normes internacionals sobre la detenció. S’ha d’imposar la pena en la seva meitat inferior quan la detenció duri menys de 15 dies.
- Amb pena de quatre a vuit anys de presó si cometen tortura greu sobre persones que tinguin sota la seva custòdia o control i amb la de dos a sis anys de presó si és menys greu. Als efectes d’aquest article s’entén per tortura la submissió de la persona a sofriments físics o psíquics. La pena per la tortura s’ha d’imposar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats contra altres drets de la víctima.
- Amb pena de presó de quatre a vuit anys si cometen alguna de les conductes relatives a l’afavoriment de la prostitució i amb presó de sis a vuit anys en els supòsits de proxenetisme. S’ha d’imposar la pena de sis a vuit anys de presó als qui traslladin persones d’un lloc a un altre, amb el propòsit de la seva explotació sexual, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d’una situació de superioritat o de necessitat o de la vulnerabilitat de la víctima. Quan els fets es cometen sobre menors d’edat o incapaços el tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior.
- Amb pena de presó de quatre a vuit anys si sotmeten alguna persona a esclavatge o l’hi mantenen. La pena s’ha d’aplicar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats concrets comesos contra els drets de les persones.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 461. Tipus qualificat
Si qualsevol de les conductes de l’article anterior forma part d’un pla o una política, o es cometen a gran escala, s’han d’aplicar les penes respectives en la seva meitat superior.
Article 462. Delicte comès per autoritat
L’autoritat, o el qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s’han d’aplicar les reduccions de pena previstes a l’article 53.
L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb les mateixes penes que els autors amb les reduccions previstes a l’article 53.
Article 463. Delicte comès per un superior
El superior no comprès en l’article anterior que, en l’àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
El superior no comprès en l’article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena dels autors, amb la reducció prevista a l’article 53.
Article 464. Altres mancaments
El funcionari o l’autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els articles anteriors i mancant a l’obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució d’algun dels delictes d’aquest capítol del qual tingui notícia, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.
Article 465. Estat de necessitat
El que disposen els punts 3 i 7 de l’article 27 d’aquest Codi en cap cas no resulta aplicable als qui compleixin ordres de cometre o participar en els fets inclosos en el present capítol.
Article 465 bis. Apologia dels delictes contra la humanitat
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar delictes contra la humanitat o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges o expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 465 ter. Negació dels delictes contra la humanitat
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de delictes contra la humanitat i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Capítol quart. Crims de guerra i d’agressió
Article 466. Mitjans prohibits
Ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:
Utilitzi mitjans de combat:
- prohibits
- destinats a causar sofriments innecessaris o mals superflus
- que puguin causar danys perdurables i greus en el medi ambient, de manera que es posi en perill la vida o la salut de les persones.
Realitzi atacs indiscriminats o excessius o sotmeti la població civil a atacs, represàlies o actes o amenaces de violència, amb la finalitat principal d’aterrir-la.
Ordeni no donar quarter.
Article 467. Pràctiques prohibides
El qui, en ocasió d’un conflicte armat, posi en perill greu la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida, la sotmeti a tortura o a tractes degradants, inclosos els experiments biològics, li causi grans sofriments o la faci objecte d’un acte mèdic no indicat per al seu estat de salut, ni adequat a les normes mèdiques reconegudes generalment que el responsable de l’actuació aplicaria en circumstàncies anàlogues als seus propis nacionals no privats de llibertat, ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats lesius produïts.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui deporti, traslladi de manera forçosa, prengui com a ostatge, detingui o confini il·legalment qualsevol persona protegida o la utilitzi per posar certs punts, zones o forces militars a recer dels atacs de la part adversa i el qui realitzi o mantingui, respecte de qualsevol persona protegida, pràctiques de segregació racial i altres pràctiques inhumanes o degradants basades en altres distincions de caràcter desfavorable, que comportin una ofensa contra la dignitat personal.
Article 468. Altres delictes
Ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:
- Destrueixi o danyi de manera innecessària, amb violació de les normes de dret internacional aplicables als conflictes armats, un vaixell o una aeronau no militars d’una part adversa o neutral, sense donar temps o sense adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i la conservació de la documentació.
- Obligui un presoner de guerra o un civil a servir a les forces armades de la part adversa o el privi del dret a ser jutjat de manera regular i imparcial.
- Traslladi i assenti, directament o indirectament, en territori ocupat contingents de població de la part ocupant a fi que hi resideixin de manera permanent.
- Impedeixi o demori de manera injustificada l’alliberament o la repatriació de presoners de guerra o de persones civils.
Article 469. Delictes relatius a institucions socials, sociosanitàries o sanitàries i a signes distintius
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a set anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:
- Violi la protecció deguda a instal·lacions, hospitals, material, unitats i mitjans de transport sanitari, camps de presoners, zones i localitats sanitàries i de seguretat, zones neutralitzades, llocs d’internament de població civil, localitats no defensades i zones desmilitaritzades, donades a conèixer pels signes distintius apropiats.
- Exerceixi violència sobre personal sanitari o religiós o que integri la missió mèdica, o de les societats de socors o contra personal habilitat per usar els signes distintius dels convenis de Ginebra, d’acord amb el dret internacional.
- Maltracti, injuriï greument, privi de l’aliment indispensable o de l’assistència mèdica necessària qualsevol persona protegida, ometi o demori informar-la injustificadament de la seva situació, imposi càstigs col·lectius per actes individuals o violi les prescripcions sobre allotjament de dones i famílies o sobre protecció especial de dones i infants establertes en els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.
- Usi indegudament o de manera que pugui induir a error els signes distintius de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja o altres signes protectors o distintius, emblemes o senyals establerts i reconeguts en els tractats internacionals dels quals Andorra és part.
- Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera, uniforme, insígnia o emblema distintiu d’estats neutrals, de les Nacions Unides o d’altres estats que no siguin part en el conflicte o de parts adverses, durant els atacs o per cobrir, afavorir, protegir o obstaculitzar operacions militars, llevat dels casos exceptuats expressament segons els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.
- Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera de parlament o de rendició, atempti contra la inviolabilitat o retingui indegudament un parlamentari o qualsevol de les persones que l’acompanyin, personal de la potència protectora o qui el substitueixi o un membre d’una comissió internacional d’enquesta.
- Sostregui els efectes d’un cadàver, ferit, malalt, nàufrag, presoner de guerra o persona civil internada.
Article 470. Atacs a béns especials
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys el qui, en ocasió d’un conflicte armat, realitzi alguna de les accions següents:
- Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns culturals o llocs de culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d’acords especials, o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions, sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d’objectius militars o no siguin utilitzats per donar suport a l’esforç militar de l’adversari.
- Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns de caràcter civil de la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no contribueixin de manera eficaç a l’acció militar de l’adversari.
- Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de subsistència per als membres de les seves forces armades.
- Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin forces perilloses, quan els atacs puguin produir l’alliberament de les forces i causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o instal·lacions s’utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera regular, important i directa i que els atacs siguin l’únic mitjà factible de posar fi al suport.
- Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.
Article 471. Tipus qualificat
Si qualsevol de les conductes dels articles anteriors formen part d’un pla o una política o es cometen a gran escala, s’han d’aplicar les penes respectives en la seva meitat superior.
Article 472. Delicte comès per una autoritat
L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb la pena de l’autor amb la reducció prevista a l’article 53.
Article 473. Delicte comès per un superior
El superior no comprès en l’article anterior que, en l’àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
El superior no comprès en l’article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’autor reduïda d’acord amb el que disposa l’article 53.
Article 474. Altres mancaments
El funcionari o l’autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els articles anteriors d’aquest capítol i mancant a l’obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució d’algun dels delictes d’aquest capítol del qual tingui notícia, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.
Article 475. Persones protegides
Als efectes d’aquest capítol, hom entén per persones protegides els ferits, malalts o nàufrags, el personal sanitari o religiós, els presoners de guerra, els parlamentaris i personal acompanyant, la població civil i qualsevol altra persona que tingui reconeguda aquesta condició pel dret internacional i pels tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.
Article 475 bis. Apologia dels crims de guerra i agressió
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar crims de guerra o agressió o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 475 ter. Negació dels crims de guerra i agressió
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de crims de guerra o agressió declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Llibre tercer. Contravencions penals
Títol I. Contravencions penals contra les persones
Article 476. Maltractament i lesions doloses
Qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins a 6.000 euros. Si el maltractament consisteix en un càstig corporal, s’ha d’imposar la pena d’arrest.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat qui produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 477. Lesions per imprudència
Qui per imprudència greu produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Qui per imprudència lleu produeixi una de les lesions previstes com a delicte, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.
Quan la lesió es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir o la de privació del permís d’arma fins a tres mesos.
Article 478. Coaccions i amenaces lleus
El qui causi a una persona una coacció de caràcter lleu ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
El qui, fora dels supòsits previstos com a delicte en aquest Codi, amenaci una persona de causar un mal constitutiu de delicte menor o contravenció penal, o esgrimeixi armes o instruments perillosos en una baralla, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
El qui faci trucades telefòniques, enviï correus electrònics o de missatgeria electrònica, de manera reiterada amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Article 479. Difamació lleu
Qui cometi difamació contra una persona sense atemptar greument contra la seva autoestima o la seva reputació ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Per a la persecució de la difamació cal, en tot cas, querella de la persona ofesa pel delicte o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes contravencions penals les disposicions previstes en els articles 174 a 181 d’aquest Codi.
Article 480. Condicions d’allotjament abusives
El qui, abusant de la necessitat d’altri, li imposa condicions d’habitatge o allotjament degradants, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni
Article 481. Furt
Qui comet furt d’un valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del valor de la cosa furtada. La temptativa és punible.
Qui, sense ànim d’apropiar-se’l, sostreu o utilitza un vehicle automòbil aliè d’un valor no superior a 2.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
Qui comet furt impropi d’una cosa de valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de la cosa.
Article 482. Defraudacions
El qui comet estafa o l’estafa privilegiada de l’article 211 per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del perjudici patrimonial ocasionat.
De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per valor no superior a 600 euros.
El qui comet defraudació en l’ús de fluids o de sistemes de telecomunicació per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del perjudici causat.
El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins al doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat.
La temptativa és punible.
Article 483. Receptació no habitual de contravencions penals
Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de l’efecte.
La pena prevista en aquest article ha d’aplicar-se encara que l’autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.
Article 484. Danys
El qui causa un dany d’un import no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de treball en benefici de la comunitat fins a un mes o multa fins al doble del dany causat.
Si es tracta de danys a béns d’interès especial dels previstos en l’article 309 els fets s’han de considerar en tot cas com a delicte.
El qui sense autorització faci inscripcions, pintades o fixi cartells o altres objectes a edificis o al mobiliari urbà, ha de ser castigat amb pena de multa equivalent a l’import de la reparació o de treballs en benefici de la comunitat.
La temptativa és punible.
Article 485 (derogat i sense contingut)
Article 486. Violació de propietat privada
Les conductes previstes als articles 194 i 195 realitzades amb violència o intimidació o força en les coses en altres béns immobles que els descrits en els dits articles, han de ser castigades amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
L’alteració o la destrucció de fites o marques de delimitació de la propietat ha de ser castigada amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
La temptativa és punible.
Article 487 (derogat i sense contingut)
Article 488 (derogat i sense contingut)
Article 489
Excusa absolutòria de parentiu
És aplicable a les contravencions penals d’aquest títol l’excusa absolutòria per raó de parentiu prevista en l’article 227.
Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals
Article 490. Dany a un espai natural protegit
El qui fora dels supòsits de l’article 291 ocasioni dany a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.
La temptativa és punible.
Article 491. Atemptats contra flora protegida
El qui talli, tali, cremi o arrenqui il·legalment alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.
La temptativa és punible.
Article 492 (derogat)
Article 493 (derogat)
Article 494. Incendi per imprudència
El qui per imprudència lleu realitzi alguna de les conductes previstes als articles 299 o 300 ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Article 495. Danys per imprudència a béns d’interès especial
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.