Decret del 10-6-2004 d'aprovació del Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) i d'establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps

Decret d'aprovació del Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) i d'establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps Exposició de motius La Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, aprovada pel Consell General en la sessió del dia 17 d'octubre del 2002, va crear a l'article 28 la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA), com a òrgan nacional de caràcter tècnic i públic, i li va assignar funcions de diagnòstic i valoració en l'àmbit de les discapacitats, i també d'orientació i elaboració de programes de rehabilitació i d'inserció (article 13). A més d'aquestes funcions generals, la Llei esmentada atribueix a la Comissió altres intervencions relacionades amb la valoració per accedir als programes i serveis (article 14), amb l'aplicació de determinades mesures en matèria de formació professional (article 15.3) o per subscriure contractes de treball a baix rendiment o d'aprenentatge en condicions especials (article 19.4 f). Així mateix, estableix la seva participació en el Comitè d'experts en prevenció de disfuncions (art. 6).

D'altra banda, la CONAVA també té atribuïdes funcions relacionades amb altres normes, com la Llei d'accessibilitat, aprovada pel Consell General el 6 d'abril de 1995, i el seu Reglament, del 31 de maig de 1995, modificat el 19 de maig de 1999, en relació amb el qual correspon a la Comissió valorar les dificultats de mobilitat de les persones per a l'atorgament de la targeta d'aparcament, o bé la Llei d'ajuts a l'estudi, del 28 de juny del 2002.

La regulació d'aquesta Comissió, així com l'establiment dels procediments i l'ordenació dels instruments i els criteris i barems tècnics que ha d'utilitzar, és fonamental per a la posada en pràctica de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. L'article 28 d'aquesta Llei estableix les línies bàsiques de la composició i el funcionament de la CONAVA. En relació amb la composició assenyala que hi ha d'haver professionals de les àrees de salut, educació, ocupació i treball social, que han de ser nomenats pel Govern. A més, per valorar la discapacitat i altres elements relacionats preveu la utilització de criteris i barems tècnics objectius. A partir d'aquestes bases, en els apartats 5 i 6 d'aquest article 28, remet a la via reglamentària la concreció de la composició, i també la determinació dels criteris i els barems per a la valoració, i la fixació dels procediments. Els aspectes procedimentals s'han d'ajustar al Codi de l'Administració, aprovat el 29 de març de 1989, tot i que en aquest Reglament es regulen les peculiaritats específiques de la CONAVA.

Atesa la disposició final de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, que obliga a desplegar la Llei per reglament en un període màxim de dos anys, i un cop escoltat el parer del Consell Nacional de la Discapacitat, a proposta de la ministra encarregada de la salut i el benestar, el Govern a la sessió del 10 de juny del 2004 aprova el Decret d'aprovació del Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) i dels criteris, barems i procediment per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps.

Article únic

S'aprova el Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) i d'establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, que entrarà en vigor al cap d'un mes de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) i d'establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps

Capítol I. Comissió Nacional de Valoració

Article 1

Naturalesa La Comissió Nacional de Valoració (en endavant la CONAVA) és l'òrgan nacional de caràcter tècnic i públic, amb competències per diagnosticar i valorar les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, i per determinar el grau de menyscabament, d'acord amb el que estableix la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, aquest Reglament i les altres normes vigents.

La CONAVA és un òrgan col·legiat públic que funciona d'acord amb la normativa vigent que li és aplicable, amb les peculiaritats establertes en aquest Reglament.

Article 2

Funcions La CONAVA és competent per a la realització de les funcions següents:

Article 3

Adscripció i composició 1. La CONAVA està adscrita al ministeri competent en matèria d'atenció social.

Presidència: un alt càrrec de l'àmbit d'atenció social del ministeri al qual està adscrita la CONAVA.

Vicepresidència: un tècnic del ministeri al qual està adscrita la CONAVA.

Vocals:

Secretari: una persona del cos de l'Administració del ministeri al qual està adscrita la CONAVA.

Article 4

Suport i assessorament 1. La CONAVA pot comptar amb el suport i l'assessorament d'experts en matèria de diagnòstic i valoració de discapacitats. Aquests assessors, d'acord amb les seves especialitats, poden efectuar, en els casos en què la Comissió els ho sol·liciti, les exploracions i les revisions a què fa referència l'apartat c) de l'article 24.

Article 5

Abstenció i recusació Als membres de la CONAVA els són aplicables les causes d'abstenció i recusació establertes per la normativa vigent i, per tant, quan es doni alguna de les circumstàncies previstes, el membre afectat s'ha d'abstenir d'intervenir en el procediment i comunicar-ho al ministre al qual està adscrita la CONAVA, que haurà de resoldre allò que correspongui. Així mateix, quan concorri algun dels supòsits esmentats es podrà promoure la recusació davant el mateix membre de la CONAVA afectat o del ministre esmentat. El procediment i les conseqüències aplicables són els establerts amb caràcter general.

Article 6

Respecte a la intimitat i confidencialitat Totes les persones que participen en el procés de diagnòstic i valoració de les discapacitats han de respectar la intimitat de les persones afectades i mantenir protegides legalment la confidencialitat de totes les dades i la informació que consti en els seus expedients, d'acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals.

Capítol II. Normes de procediment

Article 7

Normativa general El procediment administratiu s'ha d'ajustar al que estableix la normativa general, amb les especificitats que es regulen en els articles següents.

Article 8

Iniciació 1. El procediment per sol·licitar el diagnòstic, la valoració o qualsevol altra actuació atribuïda a la CONAVA s'inicia mitjançant la presentació al Servei de Tràmits d'una sol·licitud, formalitzada en el model oficial, que figura com a

annex 1 d'aquest Reglament, signada per la persona interessada, el

representant legal o el guardador.

Article 9

Revisió de la documentació inicial 1. El Servei de Tràmits dóna entrada a la sol·licitud i la tramet amb la documentació annexa al secretari de la CONAVA, que inscriu l'expedient en el Llibre de Registre de Sol·licituds que té a càrrec seu, en el qual han de constar les dades bàsiques de la sol·licitud i una referència a les principals actuacions del procés.

Article 10

Informe individualitzat de l'expedient 1. Un cop es disposi de la documentació completa, el secretari de la CONAVA ha de trametre, en el termini màxim de set dies naturals, una còpia de l'expedient als membres de la Comissió perquè l'estudiïn i, si escau, valorin el menyscabament de les seves capacitats i dels factors socials complementaris.

Article 11

Reunions 1. La convocatòria de les reunions de la CONAVA s'ha de fer amb una antelació mínima de set dies naturals i la Comissió s'ha de reunir almenys un cop al mes. Per poder constituir-se vàlidament han d'assistir-hi el president o el vicepresident, el secretari i almenys quatre vocals o els substituts corresponents.

Qualsevol membre pot demanar expressament que consti a l'acta el vot contrari a l'acord adoptat, l'abstenció i els motius que els justifiquin.

Article 12

Ampliació d'informació 1. Quan la CONAVA consideri que els documents i les dades aportades no contenen els elements suficients per complir la seva funció, pot exigir a la persona sol·licitant l'aportació d'informació complementària. A aquests efectes la CONAVA també pot convocar la persona interessada a les revisions i proves a què fa referència l'apartat c) de l'article 24.

Article 13

Informe i proposta de resolució 1. La CONAVA ha d'emetre els informes, els dictàmens i, si escau, les propostes dins el termini màxim de cinquanta dies, comptats a partir de la data d'entrada de la sol·licitud al Servei de Tràmits.

Article 14

Resolució 1. Els informes proposta emesos per la CONAVA referents a les funcions previstes a l'article 2 a) es trameten, juntament amb la documentació presentada per la persona sol·licitant i els informes i dictàmens elaborats, al titular del ministeri d'adscripció de la CONAVA, per tal que prengui la resolució corresponent referent al diagnòstic i la valoració i, si escau, sobre el grau de menyscabament sol·licitats.

Article 15

Orientació i programes Les tasques d'orientació i l'establiment de programes de rehabilitació i d'inserció, així com els informes tècnics, previstos a l'article 2 b) i d), que efectuï la CONAVA han de ser comunicats pel president a les persones sol·licitants en el termini màxim de dos mesos comptats a partir de la qualificació de la discapacitat.

Article 16

Reclamacions i recursos Contra les resolucions adoptades es pot interposar recurs d'alçada davant del Govern en el termini de 13 dies hàbils que compta a partir de l'endemà de la notificació de la resolució.

Article 17

Silenci administratiu Un cop transcorregut el termini màxim per resoldre sense que s'hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud es considera desestimada. Tanmateix, fins i tot després de l'expiració d'aquest termini, l'Administració pot prendre una decisió favorable a la persona sol·licitant.

Article 18

Revisió de les resolucions 1. La revisió de les resolucions establertes d'acord amb les funcions fixades a l'article 2 a) es pot fer d'ofici o a instància de part.

Article 19

Notificacions 1. Totes les notificacions a què fa referència aquest Reglament es fan per escrit per qualsevol mitjà que permeti tenir constància que han estat rebudes per la persona interessada o el seu representant; el justificant corresponent s'ha d'incorporar a l'expedient.

aquesta notificació té els mateixos efectes.

Article 20

Situacions específiques 1. Nacionals residents a l'estranger. Els andorrans que resideixin en un altre Estat han de fer arribar la sol·licitud al Servei de Tràmits.

Els documents que cal presentar i el procediment són els establerts amb caràcter general, amb l'excepció dels informes mèdics, psicològics i socials, que són els emesos per professionals d'organismes oficials de l'Estat de residència. Només excepcionalment, i ateses les circumstàncies del país de residència, la CONAVA pot admetre informes d'altres professionals, sense perjudici dels controls i la informació complementària que posteriorment es puguin requerir.

Capítol III. Criteris per al diagnòstic i la valoració

Article 21

Objectiu del diagnòstic i la valoració L'objectiu del diagnòstic i la valoració establerts a l'article 2 a) és determinar les característiques i el grau del menyscabament de les capacitats físiques, psíquiques i/o sensorials, així com altres factors configuradors de l'handicap, a efectes de satisfer els possibles drets que puguin correspondre a la persona sol·licitant pel que fa a prestacions, programes, serveis i altres actuacions previstes a la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat i en altres disposicions vigents.

Article 22

Grau de menyscabament 1. Per qualificar el grau de menyscabament es tenen en compte les discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials, així com els factors socials complementaris relatius a l'entorn familiar i la situació educativa, laboral, econòmica, social i cultural que dificulten la integració laboral de la persona afectada.

Article 23

Valoració de situacions específiques Per elaborar els informes i emetre la valoració d'altres situacions específiques que requereixin les normes reglamentàries de cadascuna de les prestacions, serveis i actuacions, s'han de tenir en compte els barems següents:

Article 24

Forma i criteris per a la valoració La valoració adreçada a qualificar el grau de menyscabament i altres situacions específiques, la fa la CONAVA d'acord amb els criteris següents:

Disposició transitòria

A les persones valorades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Reglament que tinguin atorgada una pensió per als adults minusvàlids físics o mentals o a qui s'hagi reconegut el dret a participar en un programa o servei per a persones amb discapacitat subvencionat o en conveni amb el Govern se'ls respecta la condició de persona amb discapacitat en el grau de menyscabament mínim, així com els drets reconeguts d'acord amb la qualificació esmentada, mentre no variïn la situació personal i les altres circumstàncies i persisteixin els altres requisits que van permetre l'accés a la prestació o al servei que reben.

Per a l'accés a les noves prestacions i serveis que estableix la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat i altres normes vigents o si es demana un canvi de la prestació o servei que es rep en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Reglament es requereix un nou diagnòstic i una nova valoració de la situació, d'acord amb el procediment, els criteris i els barems que estableix aquest Reglament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 10 de juny del 2004 Marc Forné Molné Cap de Govern

Annex 1

Descarrega el document Descarrega el document

Annex 2

Criteris i barems d'avaluació de la discapacitat Definicions Els barems d'avaluació estableixen normes per avaluar les conseqüències de la malaltia de conformitat amb el model proposat per la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps de l'OMS.

La Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat va adoptar la classificació esmentada i defineix a l'article 2.1 els conceptes bàsics: a) "disfunció: és qualsevol pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica"; b) "discapacitat: és qualsevol restricció o manca d'una habilitat per dur a terme una activitat, de la manera i en l'àmbit considerat normal als éssers humans, com a conseqüència d'una disfunció" i c) "handicap: és un desavantatge per a una persona determinada, que resulta d'una disfunció o d'una discapacitat, que limita o impedeix la realització d'un rol considerat normal per a aquesta persona en concret, en funció de factors relacionats amb l'edat, el sexe i els aspectes socials i culturals".

Grau de menyscabament Atesa la definició legal de discapacitat, la valoració del menyscabament de la capacitat adopta com a criteri fonamental en l'elaboració dels barems la severitat de les limitacions per a les activitats. L'article 4. 2 de la Llei esmentada assenyala que s'han d'establir per reglament "les característiques o els graus de menyscabament de les capacitats físiques, psíquiques o sensorials, així com els altres factors configuradors de l'handicap".

El grau de menyscabament és el resultat de la suma del percentatge de menyscabament de les capacitats físiques psíquiques o sensorials (com a mínim d'un 33%) més els factors socials complementaris (el màxim que es pot afegir és d'un 15%).

Grau menyscabament = % menyscabament capacitats + % factors socials A l'annex 2.1 es fixen les pautes per determinar la discapacitat originada per disfuncions permanents dels diferents òrgans, aparells o sistemes. Al final d'aquest annex s'ofereix una taula de valors combinats que s'ha d'utilitzar seguint les instruccions que s'especifiquen en cadascun dels capítols.

A l'annex 2.2 s'estableixen els criteris per avaluar les circumstàncies personals i socials que poden influir sobre la persona amb discapacitat en sentit negatiu, és a dir, que graven la situació de desavantatge originada per la mateixa discapacitat. Els factors socials es graduen segons una escala que va de zero a quinze punts.

Annex 2.1

Barem per determinar el grau de menyscabament de les capacitats físiques, psíquiques i sensorials

Capítol 1

Les normes de caràcter general per procedir a la determinació de la discapacitat originada per disfuncions permanents són les següents:

En les normes d'aplicació concretes es fixa el temps mínim que ha de transcórrer entre el diagnòstic i l'inici del tractament i l'acte de la valoració.

Aquest període d'espera és imprescindible perquè la disfunció pugui considerar-se instaurada i la seva durada depèn del procés patològic de què es tracti.

La disfunció ocasionada per malalties que cursen en brots ha de ser avaluada en els períodes intercrítics. Això no obstant, la freqüència i la durada dels brots són factors que cal tenir en compte per les interferències que produeixen en la realització de les activitats de la vida diària.

Per valorar les conseqüències d'aquest tipus de malalties s'inclouen criteris de freqüència i de durada de les fases agudes en els capítols corresponents.

L'avaluació ha de respondre a criteris homogenis. Amb aquesta finalitat es defineixen les activitats de la vida diària i els graus de discapacitat a què ha de referir-se la CONAVA.

Activitats de la vida diària S'entén per activitats de la vida diària (AVD) les que són comunes a tots els ciutadans. Entre les múltiples descripcions d'AVD existents s'ha adoptat la proposada per l'Associació Mèdica Americana el 1994:

2.1. Comunicació 2.2. Activitat física:

2.2.1. Intrínseca (aixecar-se, vestir-se, reclinar-se...) 2.2.2. Funcional (portar, elevar, empènyer...) 2.3. Funció sensorial (escoltar, veure...) 2.4. Funcions manuals (agafar, subjectar, prémer...) 2.5. Transport (es refereix a la capacitat per utilitzar els mitjans de transport) 2.6. Funció sexual 2.7. Son 2.8. Activitats socials i de lleure Graus de menyscabament de la capacitat Grau 1 Discapacitat nul·la Els símptomes, signes o seqüeles, en cas que existeixin, són mínims i no justifiquen una disminució de la capacitat de la persona per realitzar les activitats de la vida diària.

Grau 2 Discapacitat lleu Els símptomes, signes o seqüeles existeixen i justifiquen alguna dificultat per portar a terme les activitats de la vida diària, però són compatibles amb la pràctica totalitat d'aquestes activitats.

Grau 3 Discapacitat moderada Els símptomes, signes o seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar algunes de les activitats de la vida diària, tot i que és independent en les activitats d'autocura.

Grau 4 Discapacitat greu Els símptomes, signes o seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar la majoria de les AVD, i pot estar afectada alguna de les activitats d'autocura.

Grau 5 Discapacitat molt greu Els símptomes, signes o seqüeles impossibiliten la realització de les AVD.

Determinació del percentatge del grau de menyscabament de la capacitat Tant els graus de discapacitat com les activitats de la vida diària descrits constitueixen patrons de referència per a l'assignació del percentatge de discapacitat. Aquest percentatge es determina de conformitat amb els criteris i les classes que s'especifiquen en aquests annexos.

Amb caràcter general s'estableixen cinc categories o classes, ordenades de menor a major percentatge, segons la importància de la disfunció i el grau de menyscabament de la capacitat que origina.

Aquestes cinc classes es defineixen de la forma següent:

Classe I S'emmarquen en aquesta classe totes les disfuncions permanents que han estat diagnosticades, tractades adequadament, demostrades mitjançant paràmetres objectius (dades analítiques, radiogràfiques, etc., que s'especifiquen dins de cada aparell o sistema), però que no produeixen discapacitat.

La qualificació d'aquesta classe és 0%.

Classe II Inclou les disfuncions permanents que, complint els paràmetres objectius que s'especifiquen en cada aparell o sistema, originen una discapacitat lleu.

A aquesta classe li correspon un percentatge comprès entre l'1 i el 24%.

Classe III Inclou les disfuncions permanents que, complint els paràmetres objectius que s'especifiquen en cadascun dels sistemes o aparells, originen una discapacitat moderada.

A aquesta classe li correspon un percentatge comprès entre el 25 i el 49%.

Classe IV Inclou les disfuncions permanents que, complint els paràmetres objectius que s'especifiquen en cadascun dels aparells o sistemes, produeixen una discapacitat greu.

El percentatge que correspon a aquesta classe està comprès entre el 50 i el 70%.

Classe V Inclou les disfuncions permanents severes que, complint els paràmetres objectius que s'especifiquen en cada aparell o sistema, originen una discapacitat molt greu.

Aquesta classe, per si sola, suposa la dependència d'altres persones per realitzar les activitats més essencials de la vida diària, demostrada mitjançant l'obtenció de 15 o més punts en el barem específic (annex 4).

A aquesta categoria, se li assigna un percentatge del 75%.

El capítol en què es defineixen els criteris per a l'avaluació de la discapacitat deguda a retard mental constitueix una excepció a aquesta regla general, atès que les deficiències intel·lectuals, per lleus que siguin, ocasionen sempre un cert grau d'interferència amb la realització de les AVD.

Les particularitats pròpies de la patologia que afecta cada aparell o sistema fan necessari singularitzar les pautes d'avaluació. Per això, en les diferents seccions d'aquests barems s'estableixen també normes i criteris que regeixen de forma específica per valorar les disfuncions que s'hi contenen i per estimar el percentatge de discapacitat consegüent.

Quan coexisteixin dues o més deficiències en una mateixa persona -incloses en les classes II a V- poden combinar-se els percentatges, utilitzant per a això la taula de valors que apareix al final d'aquest annex, atès que es considera que les conseqüències d'aquestes disfuncions poden potenciar-se, la qual cosa produeix una interferència més gran en la realització de les AVD i, per tant, un grau de menyscabament de la capacitat superior al que origina cadascuna d'elles separadament.

S'han de combinar els percentatges obtinguts per disfuncions de diferents aparells o sistemes, llevat que s'especifiqui altrament.

Quan es tracta de disfuncions que afecten òrgans diferents d'un mateix aparell o sistema, els criteris per determinar en quins supòsits s'han de combinar els percentatges figuren en els capítols corresponents.

Capítol 2. Sistema musculoesquelètic

Aquest capítol es divideix en seccions relatives a l'extremitat superior, l'extremitat inferior i la columna vertebral. S'hi descriuen i recomanen mètodes i tècniques per determinar les disfuncions per amputació, restricció del moviment, anquilosi, disfuncions sensorials o motrius, neuropaties perifèriques i vasculopaties perifèriques. S'inclouen també taules amb estimacions de disfuncions relacionades amb trastorns específics de les extremitats superiors i inferiors i de la columna.

Els criteris de valoració només es referiran a disfuncions permanents, que es defineixen com a «aquelles que estan aturades o estabilitzades durant un període de temps suficient per permetre la reparació òptima dels teixits i que no és probable que variïn en els propers mesos malgrat el tractament mèdic o quirúrgic».

Les normes concretes per a l'avaluació, recomanades en aquest capítol, han de realitzar-se de forma exacta i precisa, de manera que puguin ser repetides per altres persones i s'obtinguin resultats comparables. Igualment cal un registre adequat de les dades i troballes clíniques i, per descomptat, la valoració sempre ha de basar-se en troballes i signes actuals.

Les taules d'aquest capítol es basen en l'amplitud de moviment actiu, però és precís que els seus resultats siguin compatibles i concordants amb la presència o absència de signes patològics o altres dades mèdiques. Igualment, pot aportar-nos informació valuosa la comparació de l'amplitud de moviment actiu del pacient amb l'amplitud de moviment passiu.

En general, els percentatges de disfunció mostrats a les taules tenen en compte el dolor que pot acompanyar a les disfuncions del sistema musculoesquelètic.

A cada secció s'inclouen, a més, taules de conversió del percentatge de disfunció de cada extremitat a percentatge de discapacitat de la persona. A la secció referent a la columna vertebral aquests percentatges es refereixen directament a percentatges de discapacitat.

Extremitat superior En aquesta secció s'aborda l'avaluació de les disfuncions del polze, els altres dits de la mà, el canell, el colze i l'espatlla. A cada apartat s'inclouen els valors corresponents a les disfuncions per amputació, pèrdua de sensibilitat i limitació de moviment. A més, es tracten les disfuncions de l'extremitat superior per lesions dels nervis perifèrics, el plexe braquial i els nervis raquidis, problemes vasculars i altres trastorns.

Quan existeixen diverses disfuncions en una mateixa regió d'un membre, per exemple, limitació de moviment, pèrdua sensorial i amputació d'un dit, han de combinar-se els diferents percentatges de disfunció i posteriorment realitzar la conversió a la següent unitat major, en aquest cas la mà (taules 1 i 2).

Taula 1. Relació de la disfunció dels dits amb la disfunció de la mà % de disfunció % de disfunció % de disfunció % de disfunció Polze Mà Polze Mà Índex Mà o mitjà Anular Mà o petit 0 - 1 = 0 2 - 3 = 1 4 - 6 = 2 7 - 8 = 3 9 - 11 = 4 12 - 13 = 5 14 - 16 = 6 17 - 18 = 7 19 - 21 = 8 22 - 23 = 9 24 - 26 = 10 27 - 28 = 11 29 - 31 = 12 32 - 33 = 13 34 - 36 = 14 37 - 38 = 15 39 - 41 = 16 42 - 43 = 17 44 - 46 = 18 47 - 48 = 19 49 - 51 = 20 52 - 53 = 21 54 - 56 = 22 57 - 58 = 23 59 - 61 = 24 62 - 63 = 25 64 - 66 = 26 67 - 68 = 27 69 - 71 = 28 72 - 73 = 29 74 - 76 = 30 77 - 78 = 31 79 - 81 = 32 82 - 83 = 33 84 - 86 = 34 87 - 88 = 35 89 - 91 = 36 92 - 93 = 37 94 - 96 = 38 97 - 98 = 39 99 -100 = 40 0 - 2 = 0 3 - 7 = 1 8 - 12 = 2 1 - 17 = 3 18 - 22 = 4 23 - 27 = 5 28 - 32 = 6 33 - 37 = 7 38 - 42 = 8 43 - 47 = 9 48 - 52 = 10 53 - 57 = 11 58 - 62 = 12 63 - 67 = 13 68 - 72 = 14 73 - 77 = 15 78 - 82 = 16 83 - 87 = 17 88 - 92 = 18 93 - 97 = 19 98 -100 = 20 0 - 4 = 0 5 - 14 = 1 15 - 24 = 2 25 - 34 = 3 35 - 44 = 4 45 - 54 = 5 55 - 64 = 6 65 - 74 = 7 75 - 84 = 8 85 - 94 = 9 95 -100 = 10 Les disfuncions regionals múltiples, com ara les de la mà, el canell, el colze i l'espatlla, s'expressen com a disfunció de l'extremitat superior i es combinen utilitzant la taula de valors combinats. Aquest últim valor es converteix a percentatge de discapacitat utilitzant la taula 3.

És possible que un pacient refereixi dolor o altres símptomes en una regió de l'extremitat superior, però que no presenti signes de disfunció permanent ja que els seus símptomes poden reduir-se en modificar les activitats de la vida diària o les tasques relacionades amb el treball. Segons aquestes normes, aquesta persona no tindria una disfunció permanent.

Avaluació d'una amputació L'amputació de tota l'extremitat superior, o disfunció del 100% del membre, equival a un percentatge de discapacitat del 49%.

Taula 2. Relació de la disfunció de la mà amb la disfunció de l’extremitat superior % de disfunció % de disfunció % de disfunció % de disfunció % de disfunció Mà Extrem.

superior Mà Extrem.

superior Mà Extrem.

superior Mà Extrem.

superior Mà Extrem.

superior 1 = 1 2 = 2 3 = 3 4 = 4 5 = 5 6 = 5 7 = 6 8 = 7 9 = 8 10 = 9 11 = 10 12 = 11 13 = 12 14 = 13 15 = 14 16 = 14 17 = 15 18 = 16 19 = 17 20 = 18 21 = 19 22 = 20 23 = 21 24 = 22 25 = 23 26 = 23 27 = 24 28 = 25 29 = 26 30 = 27 31 = 28 32 = 29 33 = 30 34 = 31 35 = 32 36 = 32 37 = 33 38 = 34 39 = 35 40 = 36 41 = 37 42 = 38 43 = 39 44 = 40 45 = 41 46 = 41 47 = 42 48 = 43 49 = 44 50 = 46 51 = 46 52 = 47 53 = 48 54 = 49 55 = 50 56 = 50 57 = 51 58 = 52 59 = 53 60 = 54 61 = 55 62 = 56 63 = 57 64 = 58 65 = 59 66 = 59 67 = 60 68 = 61 69 = 62 70 = 63 71 = 64 72 = 65 73 = 66 74 = 67 75 = 68 76 = 68 77 = 69 78 = 70 79 = 71 80 = 72 81 = 73 82 = 74 83 = 75 84 = 76 85 = 77 86 = 77 87 = 78 88 = 79 89 = 80 90 = 81 91 = 82 92 = 83 93 = 84 94 = 85 95 = 86 96 = 86 97 = 87 98 = 88 99 = 89 100 = 90 Taula 3. Relació de la disfunció de l’extremitat superior amb el percentatge de discapacitat % de deficiè. Extrem. superior % de disca-pacitat % de deficiè. Extrem. superior % de disca-pacitat % de deficiè. Extrem. superior % de disca-pacitat % de deficiè. Extrem. Superior % de disca-pacitat % de deficiè. Extrem. superior % de disca-pacitat 1 = 0 2 = 1 3 = 2 4 = 2 5 = 2 6 = 3 7 = 3 8 = 4 9 = 4 10 = 5 11 = 5 12 = 6 13 = 6 14 = 7 15 = 7 16 = 8 17 = 8 18 = 9 19 = 9 20 = 10 21 = 10 22 = 11 23 = 11 24 = 12 25 = 12 26 = 13 27 = 13 28 = 14 29 = 14 30 = 15 31 = 15 32 = 16 33 = 16 34 = 17 35 = 17 36 = 18 37 = 18 38 = 19 39 = 19 40 = 20 41 = 20 42 = 21 43 = 21 44 = 22 45 = 22 46 = 23 47 = 23 48 = 24 49 = 24 50 = 25 51 = 25 52 = 25 53 = 26 54 = 26 55 = 27 56 = 27 57 = 28 58 = 28 59 = 29 60 = 29 61 = 30 62 = 30 63 = 31 64 = 31 65 = 32 66 = 32 67 = 33 68 = 33 69 = 34 70 = 34 71 = 35 72 = 35 73 = 36 74 = 36 75 = 37 76 = 37 77 = 38 78 = 38 79 = 39 80 = 39 81 = 40 82 = 40 83 = 41 84 = 41 85 = 42 86 = 42 87 = 43 88 = 43 89 = 44 90 = 44 91 = 45 92 = 45 93 = 46 94 = 46 95 = 47 96 = 47 97 = 48 98 = 48 99 = 49 100 = 49 L'amputació per sota del colze, distal a la inserció del bíceps i proximal a l'articulació metacarpofalàngica, es considera com una disfunció del 95% de l'extremitat superior, que equival a un percentatge de discapacitat del 47% (taula 3).

Cada dit rep un valor relatiu respecte a la mà: el polze el 40%, els dits índex i mitjà el 20% cadascun, els dits anular i petit el 10% cadascun. L'amputació a nivell de cada porció d'un dit rep un valor relatiu de pèrdua de tot el dit:

articulació metacarpofalàngica, 100%; interfalàngica del polze, 50%;

interfalàngica proximal dels dits, 80%; interfalàngica distal, 45%.

L'amputació de tots els dits a nivell de l'articulació metacarpofalàngica es considera com una disfunció de la mà del 100% o una disfunció de l'extremitat superior del 90% (taula 2), que equival a un percentatge de discapacitat del 44% (taula 3).

Avaluació de la pèrdua sensorial dels dits Les disfuncions s'estimen de conformitat amb la qualitat sensorial i amb la seva distribució a la cara palmar dels dits. La pèrdua sensorial a la superfície dorsal no es considera una disfunció.

L'avaluació de la funció sensorial de la mà té en compte totes les modalitats sensorials, incloses la percepció de dolor, calor, fred i tacte. La recuperació sensorial després d'una lesió nerviosa es gradua de la manera següent: en primer lloc no existeix sensibilitat; a continuació apareix una gamma de sensacions protectores, que inclouen la percepció de dolor, calor, fred i un cert grau de tacte fi; per últim, es produeix la recuperació de les funcions del tacte discriminatiu fi. Per tant, si un pacient presenta una discriminació de dos punts normal, no és necessari avaluar les altres submodalitats sensorials, de fet se suposa que estan presents.

Una prova útil per explorar la pèrdua sensorial als dits és la prova de discriminació de dos punts, clàssica de Weber.

La classificació de la qualitat sensorial i l'estimació de la disfunció del dit es realitzen de la forma següent:

Discriminació de dos punts major de 15 mm: pèrdua sensorial total o disfunció sensorial del 100%. No existeix resposta al tacte, a la punxada, a la pressió i a l'estímul vibratori.

Discriminació de dos punts entre 15 i 7 mm: pèrdua sensorial parcial o disfunció sensorial del 50%. Existeix una localització deficient i una resposta anormal al tacte, a la punxada, a la pressió i a l'estímul vibratori.

Discriminació de dos punts igual o inferior a 6 mm: sensibilitat normal o disfunció sensorial del 0%. Existeix una localització i una resposta normals al tacte, a la punxada, a la pressió i a l'estímul vibratori.

La distribució de la pèrdua sensorial es determina pel nivell d'afectació d'un o dels dos nervis col·laterals i es classifica de la forma següent:

La pèrdua sensorial transversal total és una pèrdua sensorial del 100% i se li assigna el 50% del valor de disfunció per amputació per a aquell nivell.

La pèrdua sensorial transversal parcial és una pèrdua sensorial del 50% i se li assigna el 25% del valor de disfunció per amputació per a aquell nivell.

Les disfuncions per pèrdua sensorial longitudinal total es basen en la importància relativa de la cara del dit per a la funció sensorial en les activitats de la mà: al polze i al dit petit, un 40% del dit per a la cara radial i un 60% per a la cara cubital; als dits índex, mitjà i anular, un 60% del dit per a la cara radial i un 40% per a la cara cubital.

La sensibilitat de la cara externa d'un dels dits extrems es gradua de forma més elevada. Si el dit anular esdevé un dit extrem per amputació del dit petit, la pèrdua de sensibilitat al llarg del cantell cubital seria del 60% del dit i la del cantell radial del 40%.

Els percentatges de disfunció dels dits en les pèrdues sensorials longitudinals parcials es calculen de conformitat amb el nivell d'afectació i el valor relatiu de la cara del dit afectada (taules 4 i 10).

Avaluació de la limitació de moviment Per a l'avaluació de la limitació de moviment de l'extremitat superior, el subjecte ha de realitzar un moviment actiu de la major amplitud possible, la qual serà mesurada per l'examinador; poden necessitar-se diverses determinacions per obtenir resultats fiables.

Si l'articulació no pot ser moguda de forma activa pel subjecte o de forma passiva per l'examinador, ha de registrar-se la posició d'anquilosi.

L'amplitud de moviment d'una articulació és el nombre total de graus de moviment traçats per un arc entre els angles extrems de moviment de l'articulació, per exemple, des de l'extensió màxima a la flexió màxima.

La «posició de funció» o «posició funcional» d'una articulació és la posició que es considera menys limitant quan l'esmentada articulació està anquilosada.

En general, les determinacions d'amplitud de moviment s'arrodoneixen a la desena de graus més propera. Aquestes mesures es converteixen a percentatges de disfunció mitjançant les taules corresponents.

Les amputacions a través de l'os metacarpià es consideren disfuncions del polze del 100% i no reben valors addicionals.

Figura 1. Disfunció del polze per amputació a diversos nivells (escala superior) o a pèrdua sensorial transversal total (escala inferior) Pèrdua sensorial transversal La figura 1 en la seva escala inferior mostra el percentatge de disfunció del polze per pèrdua sensorial transversal total segons el nivell en què té lloc.

A la pèrdua sensorial transversal parcial se li assigna el 50% dels valors de l'escala inferior de la figura 1.

Pèrdua sensorial longitudinal La taula 4 mostra el percentatge de disfunció del polze per pèrdua sensorial longitudinal parcial o total segons el nivell en què té lloc.

Taula 4: Disfunció del polze i del dit petit per pèrdua sensorial longitudinal segons el percentatge de longitud del dit afectat % de pèrdua sensorial longitudinal Nervi col·lateral cubital Nervi col·lateral radial % de longitud del dit Pèrdua Pèrdua total parcial Pèrdua Pèrdua total parcial 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 30 15 21 14 24 12 21 11 18 9 15 8 12 6 9 5 6 3 3 2 20 10 18 9 16 8 14 7 12 6 10 5 8 4 6 3 4 2 2 1 Limitació de moviment El polze posseeix 5 unitats de moviment, a cadascuna de les quals li correspon un valor relatiu del moviment del polze de la forma següent: flexió i extensió de l'articulació IF, 15%; flexió i extensió de l'articulació MCF, 10%; adducció, 20%;

abducció radial, 10%; oposició, 45%.

Articulació interfalàngica (IF): flexió i extensió La flexió normal és de 80°, la posició funcional es troba als 20° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir la disfunció del polze per pèrdua de moviment a nivell de l'articulació IF.

Taula 5. Disfuncions del polze per limitació de moviment de l’articulació IF Extensió Flexió V +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 V Dfl 15 13 11 8 6 4 4 3 2 1 1 0 Dfl Dex 0 0 0 1 2 3 5 7 9 11 13 15 Dex Da 15 13 11 9 8 7 9 10 11 12 14 15 Da V +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 V * Posició funcional.

V: Àngles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Articulació metacarpofalàngica (MCF): flexió i extensió La flexió normal és de 60°. La posició funcional es troba als 20° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir la disfunció del polze per pèrdua de moviment a nivell de l'articulació MCF.

Taula 6. Disfuncions del polze per moviment anormal de l’articulació MCF Extensió Flexió V +40 +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 V Dfl 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Dfl Dex 0 0 0 0 0 1 1 3 5 8 10 Dex Da 10 9 8 7 6 6 5 6 7 9 10 Da V +40 +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 V * Posició funcional.

V: Àngles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Adducció del polze L'amplitud de moviment normal és de 0 a 8 cm.

Taula 7. Disfuncions del polze per manca d’adducció i anquilosi % de disfunció del polze per:

Pèrdua d’adducció (cm) Limitació de moviment Anquilosi 8 7 6 5 4 3 2 1 0 20 13 8 6 4 3 1 0 0 20 19 17 15 10 15 17 19 20 Abducció radial del polze L'amplitud de moviment normal és de 0° a 50°.

L'anquilosi en qualsevol posició d'abducció radial correspon a una disfunció completa d'aquesta funció (10% del polze), atès que la pressió no és possible sense un cert component d'abducció.

Taula 8. Disfuncions del polze per manca d’abducció i anquilosi % de disfunció del polze per:

Abducció radial (*) Limitació de moviment Anquilosi 0 10 20 30 40 50 10 9 7 3 1 0 10 10 10 10 10 10 Oposició del polze L'amplitud de moviment normal d'oposició és de 0 a 8 cm.

Taula 9. Disfuncions del polze per manca d’oposició i anquilosi % de disfunció del polze per:

Oposició mitjana en cm Limitació de moviment Anquilosi 0 1 2 3 4 5 6 7 8 45 31 22 13 9 5 3 1 0 45 40 36 31 27 22 24 27 29 Dos o més moviments del polze limitats 1. Mesuri i anoti les disfuncions de moviment del polze de flexió i extensió, adducció, abducció radial i oposició tal i com s'ha descrit anteriorment.

Atès que s'ha tingut en compte el valor relatiu de cada unitat funcional del polze en els valors de disfunció de tot el polze, les disfuncions dels moviments del polze se sumen, mentre que les dels altres dits de la mà es combinen. Si existís una disfunció màxima de cada tipus de moviment del polze, la suma de les disfuncions seria el 100%.

Combinació de les disfuncions per amputació, pèrdua sensorial i limitació de moviment del polze 1. Mesuri per separat i anoti les disfuncions del polze per amputació, pèrdua sensorial i limitació de moviment.

Si una amputació afecta al mesurament del moviment, només es valorarà la disfunció per amputació.

Exemple: una amputació proximal a l'articulació MCF afectarà als mesuraments de l'adducció i l'oposició; tanmateix, només es té en compte la disfunció per amputació.

Figura 2. Disfunció dels dits per amputació a diversos nivells (escala superior) o a pèrdua sensorial transversal total (escala inferior).

Les amputacions a través de l'os metacarpià es consideren disfuncions del dit del 100% i no reben valors addicionals.

Pèrdua sensorial transversal La figura 2 en la seva escala inferior mostra el percentatge de disfunció del dit per pèrdua sensorial transversal total segons el nivell en què té lloc.

A la pèrdua sensorial transversal parcial se li assigna el 50% dels valors de l'escala inferior de la figura 2.

Pèrdua sensorial longitudinal Determini els valors de disfunció del dit per la pèrdua sensorial longitudinal parcial o total segons el percentatge de longitud del dit afectat utilitzant la taula 4 per al dit petit i la taula 10 per als dits índex, mitjà i anular.

Taula 10. Disfunció dels dits índex, mitjà i anular per pèrdua sensorial longitudinal segons el percentatge de longitud del dit afectat % de pèrdua sensorial longitudinal Nervi col·lateral cubital Nervi col·lateral radial % de longitud del dit Pèrdua Pèrdua total parcial Pèrdua Pèrdua total parcial 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 20 10 18 9 16 8 14 7 12 6 10 5 8 4 6 3 4 2 2 1 30 15 27 14 24 12 21 11 18 9 15 8 12 6 9 5 6 3 3 2 Limitació de moviment Els dits posseeixen tres unitats funcionals de moviment, cadascuna de les quals té el mateix valor relatiu que el de les disfuncions per amputació: IFD, 45%; IFP, 80%; MCF, 100%.

Articulació interfalàngica distal (IFD): flexió i extensió La flexió normal és de 70° i la posició funcional es troba als 20° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir la disfunció estimada del dit per pèrdua de moviment a nivell de l'articulació interfalàngica distal.

Taula 11. Disfuncions dels dits per limitació de moviment de l’articulació IFD Extensió Flexió V +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 V Dfl 45 42 39 36 31 26 21 15 10 5 0 Dfl Dex 0 0 0 0 2 4 12 20 29 37 45 Dex Da 45 42 39 36 33 30 33 35 39 42 45 Da V +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Articulació interfalàngica proximal (IFP): flexió i extensió La flexió normal és de 100° i la posició funcional es troba als 40° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir la disfunció estimada del dit per pèrdua de moviment a nivell de l'articulació interfalàngica proximal.

Taula 12. Disfuncions dels dits per limitació de moviment de l’articulació IFP Extensió Flexió V +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 V Dfl 80 73 66 60 54 48 42 38 30 24 18 12 6 0 Dfl Dex 0 0 0 0 3 7 11 14 25 36 47 58 69 80 Dex Da 80 73 66 60 57 55 53 50 55 60 65 70 75 80 Da V +30 +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Articulació metacarpofalàngica (MCF): flexió i extensió La flexió normal és de 90°. La posició funcional es troba als 30° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir la disfunció del dit per pèrdua de moviment a nivell de l'articulació MCF.

Taula 13. Disfuncions dels dits per limitació de moviment de l’articulació MCF Extensió Flexió V +20 +10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 V Dfl 60 54 49 44 38 33 27 22 17 11 6 0 Dfl Dex 0 3 5 7 10 12 27 41 56 71 85 100 Dex Da 60 57 54 51 48 45 54 63 73 82 91 100 Da V +20 +10 0 10 20 30* 40 50 60 70 80 90 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Limitació de moviment de més d'una articulació d'un dit 1. Mesuri i anoti les disfuncions de moviment de flexió i extensió de cada articulació tal i com s'ha descrit anteriorment.

Combinació de les disfuncions per amputació, pèrdua sensorial i limitació de moviment dels dits 1. Mesuri per separat i anoti les disfuncions dels dits per amputació, pèrdua sensorial i limitació de moviment.

Disfuncions de diversos dits 1. Avaluï la disfunció de cada dit per separat.

Limitació de moviment La unitat funcional del canell representa el 60% de la funció de l'extremitat superior. El canell posseeix dues unitats de moviment, a cadascuna de les quals li correspon un valor relatiu de la seva funció.

Flexió i extensió L'amplitud de moviment normal està entre els 60° d'extensió i els 60° de flexió.

La posició funcional es troba entre els 10° d'extensió i els 10° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Taula 14. Disfuncions de l’extremitat superior per pèrdua de flexió-extensió del canell Extensió Flexió V 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 V Dfl 42 34 25 21 17 13 10 8 7 5 3 2 0 Dfl Dex 0 2 4 5 7 8 11 13 18 24 30 36 42 Dex Da 42 36 29 26 24 21 21 21 25 29 33 38 42 Da V 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Desviació radial i cubital L'amplitud de moviment normal està entre els 20° de desviació radial i els 30° de desviació cubital. La posició funcional es troba entre els 0° i els 10° de desviació cubital.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de desviació radial i cubital per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Taula 15. Disfuncions de l’extremitat superior per pèrdua de desviació radial i cubital del canell Desviació radial Desviació cubital V 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25 30 V Ddr 0 1 2 3 4 5 5 9 12 15 18 Ddr Ddc 18 15 12 9 5 4 4 3 2 1 0 Ddc Da 18 16 14 12 9 9 9 12 14 16 18 Da V 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25 30 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Ddr: Disfunció per pèrdua de desviació radial (%) Ddc: Disfunció per pèrdua de desviació cubital (%) Da: Disfunció per anquilosi Determinació de disfuncions per limitació de moviment de l'articulació del canell 1. Determini les disfuncions de l'extremitat superior per limitació de moviment del canell relacionades amb la flexió-extensió i amb la desviació radial-cubital.

(Les disfuncions de pronació i supinació s'atribueixen al colze, ja que els principals muscles responsables d'aquesta funció s'insereixen al colze.) 2. Sumi les corresponents disfuncions per determinar la disfunció de l'extremitat superior per moviment anormal del canell.

Limitació de moviment La unitat funcional del colze representa el 70% de la funció de l'extremitat superior.

El colze posseeix dues unitats de moviment, a cadascuna de les quals li correspon un valor relatiu de la seva funció:

Flexió i extensió L'amplitud de moviment normal està entre els 140° de flexió i els 0° d'extensió.

La posició funcional es troba als 80° de flexió.

Taula 16. Disfuncions de l’extremitat superior per manca de flexió-extensió del colze V 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 V Dfl 0 1 2 4 6 8 10 15 19 23 27 31 34 37 42 Dfl Dex 42 37 32 27 21 17 11 8 6 5 4 3 2 1 0 Dex Da 42 38 34 31 27 25 21 23 25 28 31 34 36 38 42 Da V 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Sumi els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Pronació i supinació L'amplitud de moviment normal està entre els 80° de supinació i els 80° de pronació. La posició funcional es troba als 20° de pronació.

Sumi els percentatges de disfunció corresponents per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Taula 17. Disfuncions de l’extremitat superior per manca de pronació i supinació de l’articulació del colze Supinació Pronació V 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 V Ds 0 0 1 1 2 2 3 3 3 4 4 6 8 13 18 22 28 Ds Dp 28 27 25 24 22 21 19 15 12 8 4 3 3 2 1 1 0 Dp Da 28 27 26 25 24 23 22 18 15 12 8 9 11 15 19 23 28 Da V 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dp: Disfunció per pèrdua de pronació (%) Ds: Disfunció per pèrdua de supinació (%) Da: Disfunció per anquilosi Determinació de disfuncions per limitació de moviment de l'articulació del colze 1. Determini les disfuncions de l'extremitat superior per limitació de moviment del colze relacionades amb la flexió-extensió i amb la pronació-supinació.

Limitació de moviment La unitat funcional de l'espatlla representa el 60% de la funció de l'extremitat superior.

L'espatlla posseeix tres unitats de moviment, a cadascuna de les quals li correspon un valor relatiu de la seva funció.

Flexió i extensió L'amplitud de moviment normal està entre els 180° de flexió i els 50° d'extensió.

La posició funcional es troba entre els 40° i 20° de flexió.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de flexió i extensió per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Taula 18. Disfuncions de l’extremitat superior per manca de flexió-extensió de l’espatlla Flexió Extensió V 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 V Dfl 0 1 1 2 3 3 4 5 5 6 7 7 8 9 10 10 11 16 21 23 24 26 28 30 Dfl Dex 30 29 28 27 26 25 24 23 22 21 18 15 12 8 5 5 4 3 3 2 2 1 1 0 Dex Da 30 30 29 29 29 28 28 28 27 27 25 22 20 17 15 15 15 19 24 25 26 27 29 30 Da V 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dfl: Disfunció per pèrdua de flexió (%) Dex: Disfunció per pèrdua d'extensió (%) Da: Disfunció per anquilosi Abducció i adducció L'amplitud de moviment normal està entre els 180° d'abducció i els 50° d'adducció. La posició funcional es troba entre els 50° i els 20° d'abducció.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció d'abducció i adducció per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Taula 19. Disfuncions de l’extremitat superior per manca d’abducció i adducció de l’articulació de l’espatlla Abducció Adducció V 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 V Dab 0 0 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 6 7 7 10 12 14 15 16 17 18 Dab Dad 18 18 16 16 15 15 14 13 12 12 9 7 5 3 3 2 2 2 2 1 1 1 0 0 Dad Da 18 18 17 17 17 17 17 16 16 16 14 12 11 9 9 9 9 12 14 15 16 17 17 18 Da V 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dab: Disfunció per pèrdua d'abducció (%) Dad: Disfunció per pèrdua d'addució (%) Da: Disfunció per anquilosi Rotació interna i externa L'amplitud de moviment normal està entre els 90° de rotació interna i els 90° de rotació externa. La posició funcional es troba entre els 30° i els 50° de rotació interna.

Hauran de sumar-se els percentatges de disfunció de rotació interna i externa per obtenir el percentatge de disfunció de l'extremitat superior.

Taula 20. Disfuncions de l’extremitat superior per manca de rotació interna i externa de l’articulació de l’espatlla Rotació interna Rotació externa V 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 V Dri 0 0 1 2 2 3 4 4 5 5 6 7 8 8 9 10 11 11 12 Dri Dre 12 10 8 5 4 3 2 2 2 2 2 1 1 1 1 0 0 0 0 Dre Da 12 10 9 7 6 6 6 6 7 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 Da V 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 V Posició funcional.

V: Angles de moviment mitjà Dri: Disfunció per pèrdua de rotació interna (%) Dre: Disfunció per pèrdua de rotació externa (%) Da: Disfunció per anquilosi Determinació de disfuncions per limitació de moviment de l'articulació de l'espatlla 1. Determini les disfuncions de l'extremitat superior per limitació de moviment de l'espatlla relacionades amb la flexió-extensió, abducció-adducció i rotació interna-externa.

Per avaluar una disfunció per lesions dels nervis perifèrics és necessari determinar la gravetat de la pèrdua de funció per disfunció sensorial o dolor i la causada per disfunció motriu.

Els percentatges de disfunció estimats ja tenen en compte les manifestacions per lesions dels nervis perifèrics, com ara la limitació del moviment, atròfia i alteracions vasomotores tròfiques i dels reflexos; per tant, si una disfunció deriva rigorosament d'una lesió d'un nervi perifèric, l'avaluador no haurà d'aplicar els percentatges de disfunció dels apartats anteriors d'aquesta secció juntament amb els percentatges de disfunció d'aquest apartat, ja que es podria produir un augment injustificat de la valoració.

Això no obstant, si una limitació de moviment no pot ser atribuïda a una lesió de nervi perifèric, la disfunció de moviment s'avaluarà de conformitat amb els apartats anteriors corresponents i la disfunció nerviosa de conformitat amb aquest apartat, i es combinaran posteriorment ambdues valoracions.

Disfunció sensorial o dolor Les lesions dels nervis perifèrics que produeixen disfunció sensorial poden associar-se a una àmplia gamma de sensacions anormals, com ara: anestèsia, disestèsia, parestèsia, hiperestèsia, intolerància al fred i dolor urent intens.

Només el dolor o les molèsties persistents que causen una pèrdua de funció permanent, malgrat un esforç màxim en la rehabilitació mèdica i haver transcorregut un període òptim de temps per a l'adaptació psicològica, han de considerar-se com una disfunció establerta. El dolor que no compleix amb un o més dels criteris anteriors no es considera valorable.

La gravetat de la pèrdua de funció per disfunció sensorial es gradua amb la taula 21 i es relaciona amb l'estructura anatòmica afectada i els percentatges màxims de disfunció per disfunció sensorial dels nervis raquidis (taula 23), el plexe braquial (taula 24) i els nervis perifèrics principals (taula 25).

Disfunció motriu o pèrdua de força La funció motora de nervis específics s'explora mitjançant proves musculars; en general aquestes proves graduen la capacitat d'una persona per moure un segment del cos en tota la seva amplitud de moviment contra gravetat i contra resistència.

La funció motora de cada muscle s'avalua i gradua de conformitat amb la taula 22 i es relaciona amb l'estructura anatòmica afectada i els percentatges màxims de disfunció per disfunció motriu dels nervis raquidis (taula 23), el plexe braquial (taula 24) i els nervis perifèrics principals (taula 25).

Taula 21. Determinació de les disfuncions per dolor o disfunció sensorial causades per trastorns dels nervis perifèrics Classificació Grau Descripció del disfunció sensorial o dolor % disfunció sensorial 1 No existeix pèrdua de la sensibilitat, sensació anormal o dolor.0 2 Disminució de la sensibilitat amb o sense sensació anormal o dolor, que s’oblida durant l’activitat.1-25 3 Disminució de la sensibilitat amb o sense sensació anormal o dolor, que interfereix amb l’activitat.26-60 4 Disminució de la sensibilitat amb o sense sensació anormal o dolor, que pot impedir l’activitat, o causalgia menor.61-80 5 Disminució de la sensibilitat amb sensacions anormals i dolor intens que impedeix l’activitat, o causalgia major.81-100 Procediment d’avaluació 1 Identifiqui el moviment afectat.

2 Identifiqui el o els nervis que innerven l’àrea.

3 Graduï la gravetat de la disfunció sensorial o dolor d’acord amb la classificació anterior.

4 Determini la disfunció màxima de l’extremitat superior per disfunció sensorial o dolor del nervi afectat: nervis raquidis (taula 23), plexe braquial (taula 24) i nervis perifèrics principals (taula 25).

5 Multipliqui la gravetat de la disfunció sensorial pel valor de disfunció màxim per obtenir la disfunció de l’extremitat superior respecte a cada estructura afectada.

Nervis raquidis L'avaluació de la disfunció dels nervis raquidis per lesions o malalties es basa en la gravetat de la pèrdua funcional dels nervis perifèrics que reben fibres d'aquests nervis raquidis.

Atès que els nervis perifèrics reben fibres de més d'un nervi raquidi, l'afectació de dos o més nervis raquidis que donen fibres al mateix nervi perifèric produeix una pèrdua funcional major que l'afectació d'un únic nervi raquidi; per tant, la disfunció en aquests casos s'avaluarà de conformitat amb els percentatges de disfunció del plexe braquial i no combinant els percentatges de disfunció de les arrels dels nervis raquidis.

La taula 23 mostra els percentatges de disfunció dels nervis raquidis. Aquests percentatges només fan referència a afectacions unilaterals de l'extremitat superior. Si l'afectació és bilateral, es determina la disfunció de cada costat de forma independent i es converteix a percentatge de discapacitat. A continuació aquests percentatges unilaterals es combinen mitjançant la taula de valors combinats.

Taula 22. Determinació de les disfuncions per pèrdua de força i disfunció motriu causades per trastorns dels nervis perifèrics Classificació Grau Descripció de la funció muscular % disfunció motriu 5 Moviment actiu contra la gravetat amb resistència total.0 4 Moviment actiu contra la gravetat amb cert grau de resistència.1-25 3 Moviment actiu només contra la gravetat, sense resistència.26-50 2 Moviment actiu sense gravetat.51-75 1 Lleu contracció sense moviment.76-99 0 Absència de contracció.100 Procediment d’avaluació 1 Identifiqui l’àrea d’afectació.

1 Identifiqui el moviment afectat.

2 Identifiqui el muscle o muscles que executen l’esmentada acció i el nervi afectat.

3 Graduï la gravetat de la disfunció motriu de cada muscle d’acord amb la classificació anterior.

4 Determini la disfunció màxima de l’extremitat superior per disfunció motriu del nervi afectat: nervis raquidis (taula 23), plexe braquial (taula 24) i nervis perifèrics principals (taula 25).

5 Multipliqui la gravetat de la disfunció motriu pel valor de disfunció màxim per obtenir la disfunció de l’extremitat superior respecte a cada estructura afectada.

Taula 23. Disfuncions màximes de l’extremitat superior per disfunció sensorial o motriu unilateral de nervis raquidis % disfunció màxima de l’extremitat superior per Nervi raquidi Disfunció sensorial o dolor Disfunció motriu Disfunció sensitiva-motriu combinada C5 C6 C7 C8 D1 5 8 5 5 5 30 35 35 46 20 34 40 38 48 24 Avaluació de la disfunció d'un nervi raquidi 1. Estimi la gravetat de la disfunció sensorial o dolor de conformitat amb la taula 21 i de la disfunció motriu de conformitat amb la taula 22.

Plexe braquial Està format per tres troncs primaris:

Tronc superior: C5 i C6 Tronc mitjà: C7 Tronc inferior: C8 i D1 La taula 24 mostra els percentatges màxims de disfunció que corresponen al plexe braquial o als seus troncs. Aquests percentatges només fan referència a afectacions unilaterals de l'extremitat superior. Si l'afectació és bilateral, es determina la disfunció de cada costat de forma independent i es converteix a percentatge de discapacitat. A continuació els percentatges unilaterals es combinen mitjançant la taula de valors combinats.

Taula 24. Disfuncions màximes de l’extremitat superior per disfunció sensorial o motriu unilateral del plexe braquial % màxim de l’extremitat superior per Disfunció sensorial o dolor Disfunció motriu Disfunció sensitiva-motriu combinada Plexe braquial (C5 a D1) 100 100 100 Tronc superior (C5-C6) Erb-Duchenne 25 75 81 Tronc mitjà (C7) 5 35 38 Tronc inferior (C8-D1) 20 70 76 Dejerine Klumpke Avaluació de la disfunció del plexe braquial 1. Estimi la gravetat de la disfunció sensorial o dolor de conformitat amb la taula 21 i de la disfunció motriu de conformitat amb la taula 22.

Nervis perifèrics principals La taula 25 mostra els percentatges màxims de disfunció que corresponen als nervis perifèrics que s'associen amb major freqüència a disfuncions de l'extremitat superior.

Aquests percentatges només fan referència a afectacions unilaterals de l'extremitat superior. Si l'afectació és bilateral, es determina la disfunció de cada costat de forma independent i es converteix a percentatge de discapacitat.

A continuació els percentatges unilaterals es combinen mitjançant la taula de valors combinats.

Taula 25. Disfuncions màximes de l’extremitat superior per disfunció sensorial o motriu unilateral dels nervis perifèrics principals.

% de pèrdua sensorial longitudinal Nervi Disfunció sensorial o dolor Disfunció motriu Disfunció sensitiva-motriu combinada Pectorals (major i menor)0 5 5 Circumflex5 35 38 Dorsal de l’escàpula0 5 5 Toràcic llarg0 15 15 Braquial cutani intern5 0 5 Accessori del braquial cutani intern5 0 5 Mitjà (per sobre del punt mitjà de l’avantbraç)38 44 65 Mitjà (interossi anterior)0 15 15 Mitjà (per sota del punt mitjà de l’avantbraç)38 10 44 Col·lateral palmar radial del polze7 0 7 Col·lateral palmar cubital del polze11 0 11 Col·lateral palmar radial del dit índex5 0 5 Col·lateral palmar cubital del dit índex4 0 4 Col·lateral palmar radial del dit mitjà5 0 5 Col·lateral palmar cubital del dit mitjà4 0 4 Col·lateral palmar radial del dit anular2 0 2 Musculocutani5 25 29 Radial (regió sup. del braç amb pèrdua del tríceps)5 42 45 Radial (colze sense afectació del tríceps)5 35 38 Subescapulars (superior i inferior)0 5 5 Supraescapular5 16 20 Toracodorsal0 10 10 Cubital (per sobre del punt mitjà de l’avantbraç)7 46 50 Cubital (per sota del punt mitjà de l’avantbraç)7 35 40 Col·lateral palmar cubital del dit anular2 0 2 Col·lateral palmar radial del dit petit2 0 2 Col·lateral palmar cubital del dit petit3 0 3 1. Estimi la gravetat de la disfunció sensorial o dolor de conformitat amb la taula 21 i de la disfunció motriu de conformitat amb la taula 22.

Neuropaties per atrapament Les disfuncions de l'extremitat superior secundàries a neuropaties per atrapament poden calcular-se mesurant les disfuncions sensorial i motriu tal i com es descriuen en els apartats anteriors.

La taula 26 proporciona un mètode alternatiu en què la disfunció de l'extremitat superior s'estima de conformitat amb la gravetat de l'afectació de cada nervi principal a cada punt d'atrapament. L'avaluador utilitzarà un o altre mètodes, però mai ambdós.

Taula 26. Disfunció de l’extremitat superior a causa de neuropatia per atrapament Gravetat de l’atrapament i % de disfunció de l’extremitat superior Nervi afectat Lloc de l’atrapament Lleu Moderat Greu Supraescapular5 10 20 Circumflex10 20 38 RadialRegió superior del braç15 25 45 Interossi posteriorAvantbraç10 20 35 MitjàColze15 35 55 Interossi anteriorRegió proximal de l’avantbraç5 10 15 MitjàCanell10 20 40 CubitalColze10 30 50 CubitalCanell10 30 40 7. Avaluació dels trastorns vasculars Les vasculopaties perifèriques de l'extremitat superior es valoraran de conformitat amb el capítol corresponent al Sistema Cardiovascular: sistema vascular perifèric.

Quan existeixi una amputació a causa de vasculopatia perifèrica, la disfunció per amputació es valorarà de conformitat amb l'apartat corresponent d'aquest

capítol i posteriorment es combinarà el seu percentatge de discapacitat amb

què correspongui per la disfunció vascular perifèrica, si persisteix.

L'artroplàstia amb resecció simple rep un 40% del valor relatiu de l'articulació respecte a l'extremitat superior. L'artroplàstia amb implant rep un 50% del valor relatiu de l'articulació.

Les estimacions de disfunció de l'extremitat superior per a cada articulació es mostren a la taula 27.

Taula 27. Disfunció de l’extremitat superior després d’artroplàstia d’ossos o articulacions específiques % de disfunció de l’extremitat superior Nivell de l’artroplàstia Artroplàstia amb resecció (40%) Artroplàstia amb implant (50%) Tota l’espatlla24 30 Porció distal de la clavícula (aïllada)10 - Tot el colze28 35 Cap del radi (aïllada)8 10 Tot el canell24 30 Cap del cúbit (aïllada)8 10 Fila proximal del carp12 15 Ossos del carp12 15 Polze:

Carpometacarpiana11 13 Metacarpofalàngica1 2 Interfalàngica2 3 Dits índex o mitjà:

Metacarpofalàngica7 9 Interfalàngica proximal6 7 Interfalàngica distal3 4 Dits anular o petit: