LegalizeDecret del 20-12-2017 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra
Les entitats asseguradores i reasseguradores que, després d’haver estat autoritzades, deixin de complir els requisits establerts en la seva autorització, han de complir una de les opcions següents:
Presentar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la documentació justificativa que acrediti que l’incompliment no té efectes significatius.
Presentar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, en el termini d’un mes des de l’incompliment, un pla dirigit a restablir la situació en un termini no superior a sis mesos.
Si les entitats que han optat per l’opció de l’apartat 1.b anterior no apliquen el pla esmentat en aquell apartat, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances els pot exigir que tornin a calcular el capital de solvència obligatori de conformitat amb la fórmula estàndard.
Article 81. Ús del model intern en la presa de decisions i en les activitats de gestió
Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que el model intern s’utilitza a totes les àrees rellevants i exerceix una funció important en el sistema de govern de l’entitat i, en particular, pel que fa a:
El sistema de gestió de riscos i els processos de presa de decisions.
Els processos d’avaluació i assignació del capital econòmic i de solvència, inclosa l’avaluació interna de riscos i solvència.
Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que la freqüència de càlcul del capital de solvència obligatori a través del model intern es correspon amb la freqüència amb la qual apliquen aquest model intern a les altres finalitats esmentades a l’apartat anterior.
Article 82. Normes de qualitat estadística dels models interns
Els mètodes utilitzats per efectuar el càlcul de la distribució de probabilitat en què es basi el model intern s’han de fonamentar en tècniques actuarials i estadístiques adequades que siguin aplicables i pertinents, i han de ser coherents amb els mètodes aplicats per calcular les provisions tècniques.
Els mètodes aplicats per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista s’han de basar en informació actualitzada i fiable, i en hipòtesis realistes. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’estar en disposició de justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances les hipòtesis aplicades en el model intern. Les dades utilitzades en el model intern han de ser exactes, completes i adequades, de manera que reflecteixin el perfil de risc específic de l’entitat. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’actualitzar almenys anualment les sèries de dades utilitzades en el càlcul de la distribució de probabilitat prevista. No s’exigeix cap mètode concret per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista.
Sigui quin sigui el mètode de càlcul elegit, el model intern ha de permetre la classificació dels riscos de manera que hi hagi la garantia que s’aplicarà extensament i ocuparà un lloc destacat en el sistema de govern de les entitats asseguradores i reasseguradores, en particular pel que fa al seu sistema de gestió de riscos i els seus processos de presa de decisions, així com a l’assignació del capital. El model intern ha de cobrir tots els riscos significatius a què estiguin exposades les entitats asseguradores i reasseguradores. Els models interns han de cobrir, com a mínim, els riscos que esmenta l’article 64.3.
Article 83. Normes de calibratge dels models interns
Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar, als efectes del seu model intern, un horitzó temporal o una mesura del risc diferents dels que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, sempre que els resultats del model intern puguin ser utilitzats per aquestes entitats per calcular el capital de solvència obligatori de tal manera que es justifiqui davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que aquest capital suposa per als prenedors, beneficiaris i tercers perjudicats un nivell de protecció equivalent.
Sempre que sigui possible, les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular el capital de solvència obligatori directament a partir de la distribució de probabilitat prevista generada pel seu model intern, utilitzant la mesura del valor en risc que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
Amb la finalitat de comprovar el calibratge del model intern i verificar que les seves especificacions són concordes a les pràctiques de mercat generalment acceptades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores que apliquin el seu model intern a carteres de referència i que utilitzin hipòtesis basades en dades externes, en lloc d’internes.
Article 84. Integració de models interns parcials
De conformitat amb el que disposa l’article 65.3 d’aquest Reglament, les entitats asseguradores i reasseguradores poden desenvolupar models d’interns parcials. Per tal d’integrar completament un model intern parcial en la fórmula estàndard del capital de solvència obligatori, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar com a tècnica d’integració per defecte les fórmules i les matrius de correlacions de la fórmula estàndard que s’estableixen a l’annex IV de la Directiva 2009/138/CE, i en el títol I, capítol V del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici.
Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora demostri a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que no seria adequat utilitzar la tècnica d’integració per defecte a què es refereix l’apartat anterior per qualsevol dels motius esmentats a l’apartat quart d’aquest article, l’entitat ha d’utilitzar la tècnica d’integració més adequada que s’estableixi a l’annex XVIII del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici. L’entitat asseguradora o reasseguradora ha de demostrar l’adequació de la tècnica d’integració proposada.
Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora demostri a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que no seria adequat utilitzar cap de les tècniques d’integració establertes a l’annex XVIII del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, per qualsevol dels motius definits a l’apartat quart d’aquest article, l’entitat asseguradora o reasseguradora pot utilitzar una tècnica d’integració alternativa. En aquest cas, l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de demostrar l’adequació de la tècnica d’integració proposada. En tot cas, aquesta tècnica d’integració proposada ha de ser conforme als principis relatius al capital de solvència obligatori que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i ha de reflectir de la manera més apropiada el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
Una tècnica d’integració no resulta adequada si es compleix qualsevol de les condicions següents:
Que el capital de solvència obligatori resultant no s’atengui al que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
Que el capital de solvència obligatori resultant no reflecteixi el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
Que el disseny del model intern parcial sigui coherent amb el que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, però no permeti la seva integració en la fórmula estàndard del capital de solvència obligatori.
Article 85. Normes de validació dels models interns
Les entitats asseguradores i reasseguradores han de preveure un cicle periòdic de validació dels models, dirigit a comprovar el seu funcionament, verificar que les seves especificacions segueixin sent adequades i comparar els seus resultats amb els obtinguts en la realitat. El procés de validació dels models s’ha de fonamentar en un suport estadístic eficaç que permeti a les entitats asseguradores i reasseguradores justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que els requisits de capital resultants són adequats.
Els mètodes estadístics aplicats han de servir per comprovar la validesa de la distribució de probabilitat prevista tant a la vista de les pèrdues experimentades com de qualsevol nova dada rellevant i informació pertinent sobre això.
El procés de validació dels models ha d’incloure una anàlisi de l’estabilitat del model intern i, en particular, de la sensibilitat dels resultats del model intern davant les modificacions de les principals hipòtesis aplicades. També ha de comprendre l’examen de l’exactitud, la integritat i l’adequació de les dades utilitzades pel model intern, de manera que reflecteixin en tot moment el perfil de risc específic de l’entitat.
Article 86. Normes sobre documentació. Disposicions generals
Les entitats asseguradores i reasseguradores han de justificar documentalment l’estructura i els detalls de funcionament del seu model intern.
La documentació de l’estructura i els detalls de funcionament del model intern ha de ser suficient per garantir que un tercer independent degudament informat pugui comprendre l’estructura i els detalls de funcionament del model intern.
En el cas d’un model intern parcial, la documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors d’aquest article, ha d’incloure, a més, la documentació que demostra l’adequació de la tècnica d’integració utilitzada per integrar el model intern parcial en la fórmula estàndard.
La documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors ha d’estar adequadament estructurada i completa, ha de ser detallada i s’ha de mantenir actualitzada. Així mateix, ha de ser possible reproduir els resultats del model intern utilitzant la documentació del model esmentat i totes les dades que s’hi introdueixin.
Article 87. Contingut mínim de la documentació
La documentació del model intern ha d’incloure almenys tota la informació següent:
un inventari de tots els documents que formen part de la documentació;
la política de modificació del model intern;
una descripció de les polítiques, els controls i els procediments establerts per a la gestió del model intern, incloses les responsabilitats assignades als membres del personal de l’entitat asseguradora o reasseguradora;
una descripció de la tecnologia de la informació utilitzada en el model intern, inclòs qualsevol pla d’emergència connex;
totes les hipòtesis pertinents en què es basi el model intern i la seva justificació;
l’explicació del mètode utilitzat per definir les hipòtesis, que comprendrà almenys el següent:
1r. les dades en què es basi l’elecció de les hipòtesis;
2n. els objectius de l’elecció de les hipòtesis i els criteris utilitzats per determinar la idoneïtat de l’elecció;
3r. qualsevol limitació en l’elecció de les hipòtesis utilitzades;
un repertori de les dades utilitzades en el model intern, en què s’especifiqui la seva font, les seves característiques i la seva utilització;
informació relativa a la recopilació, tractament i aplicació de les dades utilitzades en el model;
quan les dades no s’utilitzin en el model intern de manera coherent en el temps, una descripció de la utilització incoherent i la seva justificació;
l’especificació dels indicadors qualitatius i quantitatius per a la cobertura de riscos;
una descripció de les tècniques de reducció del risc tingudes en compte en el model intern i una explicació de com s’hi reflecteixen els riscos que es derivin de la utilització de tècniques de reducció;
una descripció de les futures decisions de gestió tingudes en compte en el model intern;
les especificacions per a l’assignació de pèrdues i guanys;
les especificacions per al procés de validació del model; i
els resultats de la validació del model.
Capítol sisè. Règim simplificat
Article 88. Sol·licitud d’aplicació del règim simplificat
La sol·licitud d’aplicació del règim simplificat recollit a l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, s’ha d’acompanyar de documentació suficient per acreditar:
que en els tres últims anys o, en el cas d’entitats constituïdes en un termini inferior, des de la seva constitució no s’han superat els límits definits en l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances; i
que, en els propers cinc anys, no es preveu superar cap dels límits definits en l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
En el cas d’entitats de nova constitució, només és exigible el compliment del requisit definit en la lletra b) anterior.
En tot cas, juntament amb la sol·licitud d’aplicació del règim simplificat, les entitats han d’aportar:
els comptes anuals dels darrers tres anys elaborats d’acord amb la normativa comptable que sigui d’aplicació;
la projecció d’ingressos per als propers cinc anys;
la projecció de l’import brut total de provisions tècniques sense comptar els imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança cedida per als propers cinc anys;
en el cas d’entitats autoritzades o que sol·licitin l’autorització per realitzar activitats de reassegurança, la projecció dels ingressos bruts anuals derivats de la realització d’operacions de reassegurança durant els propers cinc anys; i
el desglossament per línies de negoci (almenys, branques d’assegurança i reassegurança) dels ingressos de l’entitat en els últims tres anys.
En el cas d’entitats de nova constitució, no és aplicable el que disposen les lletres a) i e) anteriors.
En el supòsit que, un cop presentada la sol·licitud, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances consideri que la informació presentada és insuficient per determinar el compliment dels requisits definits a l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, la mateixa Autoritat pot sol·licitar a l’entitat sol·licitant tota la informació addicional que consideri convenient.
Article 89. Contingut del règim simplificat
D’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, el règim simplificat suposa la no aplicació del règim de solvència que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, per la qual cosa tampoc són aplicables les normes que desenvolupen aquest règim de solvència contingudes en aquest Reglament.
Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, les entitats que s’acullin al règim simplificat han de disposar, en tot cas, d’un capital social que en cap cas pot ser inferior al capital social mínim definit a l’article 21 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
Tampoc no és aplicable a les entitats que s’acullin al règim simplificat el contingut de l’avaluació interna i de gestió de riscos definit a l’article 39 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i desenvolupat a l’article 21 d’aquest Reglament. No obstant el que s’acaba d’exposar, les entitats esmentades han de presentar una avaluació interna de riscos i solvència a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dins dels 45 dies següents a la finalització de cada exercici. Aquesta avaluació interna ha d’incloure com a mínim el contingut següent:
els fons propis totals de l’entitat;
la classificació de la totalitat dels fons propis de l’entitat d’acord amb les diferents classes de fons propis definides en aquest Reglament;
la identificació dels diferents riscos als quals s’ha enfrontat l’entitat durant l’exercici; i
la identificació de les mesures adoptades per al tractament dels diferents riscos als quals s’ha enfrontat l’entitat durant l’exercici.
Capítol setè. Inversions
Article 90. Normes sobre inversions de les entitats asseguradores i reasseguradores
Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’invertir els seus recursos d’acord amb el principi de prudència.
A aquests efectes, han de complir el següent:
Han d’invertir només en actius i instruments els riscos dels quals puguin determinar, mesurar, vigilar, gestionar i controlar degudament, a més d’informar-ne adequadament l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Els riscos esmentats s’han de tenir en compte en l’avaluació de les necessitats globals de solvència dins de l’avaluació interna de riscos i solvència.
Han d’invertir de manera que quedi garantida la liquiditat, la seguretat i la rendibilitat del conjunt de la cartera d’actius, en especial dels que cobreixen el capital mínim obligatori i el capital de solvència obligatori.
Han de garantir que la localització dels actius permeti en tot moment la seva disponibilitat per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
Els actius que representen les provisions tècniques els han d’invertir de manera que sigui coherent amb la naturalesa i durada de les obligacions derivades dels contractes d’assegurança i reassegurança i buscant l’interès general de tots els prenedors i beneficiaris. En cas de conflicte d’interessos, han de buscar el màxim benefici dels prenedors i beneficiaris. S’han de tenir en compte els objectius donats a conèixer per l’entitat en matèria d’inversions.
La inversió en instruments derivats s’ha d’admetre en la mesura que contribueixin a reduir els riscos d’inversió o a facilitar la gestió eficaç de la cartera.
La inversió en actius no negociats en mercats organitzats s’ha de mantenir en nivells prudents.
Els actius han d’estar diversificats de manera adequada a fi d’evitar una dependència excessiva d’un únic actiu, emissor o grup d’empreses, o una determinada zona geogràfica, així com un excés d’acumulació de riscos en la cartera en el seu conjunt. Les inversions en actius emesos per un mateix emissor o per emissors pertanyents a un mateix grup no han d’exposar l’entitat a una concentració excessiva de risc.
Els béns immobles han de ser objecte de taxació per una entitat taxadora autoritzada per a la valoració de béns en el mercat hipotecari.
Capítol vuitè. Externalització i concentració de funcions
Article 91. Supervisió de les funcions externalitzades
Quan les entitats asseguradores o reasseguradores externalitzin una funció o una activitat d’assegurança o reassegurança, el proveïdor de serveis que presti el servei externalitzat ha de col·laborar amb l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en relació amb la supervisió de la funció o activitat externalitzada i ha de facilitar la informació que li sigui requerida relativa a aquestes funcions o activitats a l’Autoritat esmentada, així com a les mateixes entitats asseguradores o reasseguradores i als seus auditors de comptes.
Les entitats asseguradores i reasseguradores que externalitzin funcions o activitats han d’adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleixin les obligacions d’informació i accés esmentades per part de qui els presti el servei externalitzat.
Els proveïdors de serveis que prestin els serveis externalitzats estan subjectes a les potestats d’inspecció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
D’acord amb el que disposa l’article 44, l’entitat asseguradora o reasseguradora que desitgi externalitzar una funció ho ha de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, la qual disposa d’un termini de trenta dies hàbils per resoldre la sol·licitud. En cas que no la resolgui en el termini estipulat, és aplicable el que disposa l’article 44 de la Llei 12/2017.
Article 92. Política d’externalització
Tota entitat asseguradora o reasseguradora que externalitzi o es proposi externalitzar funcions o activitats d’assegurança o reassegurança a un proveïdor de serveis, ha d’establir una política escrita d’externalització que tingui en compte:
Els sistemes d’informació entre l’entitat asseguradora o reasseguradora externalitzadora i el proveïdor de serveis a qui s’externalitzi la funció o funcions en qüestió.
El sistema de seguiment de l’externalització.
La incidència de l’externalització en l’activitat de l’entitat asseguradora o reasseguradora externalitzadora.
Article 93. Elecció del proveïdor de serveis
En triar el proveïdor de serveis, l’òrgan d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de vetllar perquè:
es realitzi un examen detallat per comprovar que el potencial proveïdor de serveis pugui desenvolupar les funcions o activitats requerides de manera satisfactòria i posseeixi la capacitat i qualsevol autorització exigida per la normativa per a això, tenint en compte els objectius i les necessitats de l’entitat;
el proveïdor de serveis hagi adoptat totes les mesures necessàries per garantir que cap conflicte d’interès explícit o potencial posi en perill la satisfacció de les necessitats de l’empresa externalitzadora;
se celebri un contracte per escrit entre l’entitat asseguradora o reasseguradora i el proveïdor de serveis, en el qual es defineixin clarament els drets i obligacions respectius i amb almenys el contingut que disposa l’article següent;
s’expliquin clarament els termes i condicions generals del contracte d’externalització a l’òrgan d’administració de l’entitat i aquest els autoritzi;
l’externalització no suposi la vulneració de cap llei o normes de rang d’inferior en vigor al Principat d’Andorra; i
el proveïdor de serveis estigui subjecte a les mateixes disposicions en matèria de seguretat i confidencialitat de la informació relativa a l’entitat asseguradora o reasseguradora o als seus beneficiaris o beneficiaris d’assegurances, que les que s’apliquin a l’entitat asseguradora o reasseguradora.
Article 94. Requisits del contracte d’externalització
El contracte per escrit entre l’entitat asseguradora o reasseguradora i el proveïdor de serveis ha d’indicar clarament tots els requisits següents:
les obligacions i les responsabilitats de totes dues parts;
el compromís del proveïdor de serveis d’atenir-se a totes les disposicions legals i amb rang inferior vigents, així com a les polítiques aprovades per l’entitat asseguradora o reasseguradora, i de cooperar amb l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en relació amb la funció o activitat externalitzada;
l’obligació del proveïdor de serveis de comunicar qualsevol fet que pugui incidir de manera significativa en la seva capacitat per a exercir les funcions i activitats externalitzades amb eficàcia i de conformitat amb les disposicions de rang legal o inferior en vigor;
un període de preavís per a la cancel·lació del contracte pel proveïdor de serveis que sigui prou extens per permetre que l’entitat asseguradora o reasseguradora trobi una solució alternativa;
la possibilitat per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora de denunciar l’acord d’externalització quan sigui necessari sense que la continuïtat i la qualitat de la seva prestació de serveis als prenedors d’assegurances es vegi perjudicada;
que l’entitat asseguradora o reasseguradora es reservi el dret a ser informada sobre les funcions externalitzades i la seva execució per part del proveïdor de serveis, així com el dret a emetre directrius generals i instruccions individuals destinades al proveïdor de serveis sobre aquells criteris que hagi de tenir en compte en exercir les activitats o funcions externalitzades;
que el proveïdor de serveis protegeixi qualsevol informació confidencial relativa a l’entitat asseguradora o reasseguradora i als seus beneficiaris i beneficiaris d’assegurances, empleats, parts contractants i qualssevol altres persones;
que l’entitat asseguradora o reasseguradora, així com el seu auditor i l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, tinguin accés efectiu a tota la informació relativa a les funcions i activitats externalitzades, inclosa la possibilitat de realitzar inspeccions in situ en els locals del proveïdor de serveis;
que, quan sigui procedent i sigui necessari als efectes de supervisió, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui formular preguntes directament al proveïdor de serveis, el qual està obligat a respondre;
que l’entitat asseguradora o reasseguradora pugui obtenir informació sobre les activitats externalitzades i emetre instruccions sobre les activitat i funcions externalitzades;
si és el cas, els termes i condicions en què el proveïdor de serveis pot subcontractar qualsevol de les funcions i activitats externalitzades; i
que les obligacions i les responsabilitats del proveïdor de serveis derivades del seu contracte amb l’entitat asseguradora o reasseguradora no es veuran afectades per cap subcontractació que el proveïdor de serveis realitzi.
Article 95. Requisits que l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de complir per procedir a l’externalització
L’entitat asseguradora o reasseguradora que externalitzi funcions o activitats operatives ha de satisfer tots els requisits següents:
tenir en compte les activitats externalitzades en els seus sistemes de control intern i gestió de riscos;
verificar que el proveïdor de serveis disposi dels recursos financers necessaris per a exercir les tasques externalitzades de forma correcta i fiable, i que tot el personal del proveïdor de serveis que es dediqui a exercir les funcions o activitats externalitzades disposi de qualificacions suficients i sigui fiable; i
comprovar que el proveïdor de serveis disposi de plans d’emergència adequats per enfrontar-se a situacions d’urgència o interrupcions de l’activitat i posi a prova periòdicament els sistemes de seguretat, tot això de manera proporcional al nombre i la rellevància de les funcions i activitats externalitzades.
Article 96. Autorització de la concentració
En el supòsit que una entitat asseguradora o reasseguradora sol·liciti la concentració de funcions d’acord amb el que disposa l’article 44.4 de la Llei 12/2017, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de valorar el volum, l’escala i la complexitat de les activitats desenvolupades per l’entitat asseguradora o reasseguradora per decidir sobre l’autorització de la concentració esmentada i, en cap cas, no pot concedir l’autorització si no queda suficientment acreditada l’eficàcia de les funcions concentrades.
Capítol novè. Prevenció del frau
Article 97. Creació i gestió dels fitxers de persones o entitats que hagin comès actuacions fraudulentes
L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de crear i gestionar fitxers de persones o entitats que hagin comès actuacions fraudulentes en matèria d’assegurances i reassegurances.
La inscripció als fitxers s’ha de fer sobre la base de la comunicació que faci a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’autoritat judicial o administrativa que hagi dictat la resolució o instància corresponent de qualsevol persona interessada.
Abans de la celebració, la pròrroga o la renovació de contractes d’assegurança o reassegurança, les entitats poden sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’expedició del certificat a què fa referència l’article 45.3 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances. El certificat s’ha d’emetre dins del període de dos (2) dies des de la seva sol·licitud.
En la creació i gestió dels fitxers als quals es refereix aquest article, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances queda sotmesa, amb les adaptacions corresponents, al que disposen sobre els fitxers de naturalesa pública la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, i el Decret del 9 de juny de 2010 d’aprovació del Reglament de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.
Capítol desè. Conductes de mercat
Secció primera. Deures d’informació a prenedors i assegurats
Article 98. Periodicitat
Amb relació a les obligacions d’informació definides en els apartats a) i b) de l’article 46.2 de la Llei 12/2017, les entitats han de proporcionar la informació sobre les modificacions a què fan referència els apartats anteriorment esmentats com a mínim un mes abans de la seva efectivitat.
Respecte de la informació a què es refereix l’apartat c) de l’article 46.2, aquesta s’ha de lliurar als assegurats en el termini de tres mesos des de la finalització de cada exercici.
Article 99. Assegurances de grans riscos
La subscripció de contractes d’assegurança de grans riscos no està subjecta als deures d’informació a prenedors i assegurats que estableix l’article 46 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
Article 100. Deures d’informació quan l’entitat asseguradora estigui domiciliada fora del Principat d’Andorra
Els deures d’informació que estableix l’article 46 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, també són d’aplicació quan l’entitat asseguradora estigui domiciliada fora del Principat d’Andorra.
Article 101. Deures d’informació respecte dels contractes d’assegurança sobre la vida
Abans de formalitzar un contracte d’assegurança sobre la vida, l’assegurador ha de subministrar al prenedor de l’assegurança, per escrit i, si el prenedor o l’assegurat així ho sol·licita, també en un suport electrònic durador, de manera clara i precisa, la informació següent:
Definició de les cobertures i opcions ofertes.
Període de vigència del contracte.
Condicions per a la seva extinció.
Condicions, terminis i venciments de les primes.
Mètode de càlcul i d’assignació de les participacions en beneficis.
Indicació dels valors de rescat i de reducció i naturalesa de les garanties corresponents; en cas que aquestes no es puguin establir exactament en el moment de la subscripció, indicació del mecanisme de càlcul, així com dels valors mínims.
Primes relatives a cada cobertura, ja sigui principal o complementària, quan aquesta informació sigui adequada.
En els contractes de capital variable, definició de les unitats de compte a les quals estan subjectes les prestacions i indicació dels actius representatius.
Modalitats i termini per a l’exercici del dret de resolució i formalitats necessàries per a l’exercici de la facultat unilateral de desistiment, si s’escau.
Informació específica per permetre una comprensió adequada dels riscos subjacents al contracte que assumeix el prenedor de l’assegurança.
A les assegurances en què el prenedor assumeixi el risc de la inversió s’ha d’informar que l’import que es percebrà depèn de fluctuacions en els mercats financers, alienes al control de l’assegurador i els resultats històrics de les quals no són indicadors de resultats futurs. Així mateix, s’han d’especificar l’import, la base de càlcul i la periodicitat de totes les despeses inherents a l’operació.
A les assegurances de vida en què el prenedor no assumeixi el risc de la inversió i s’hagi de dotar una provisió matemàtica s’ha d’informar de la rendibilitat esperada de l’operació. La rendibilitat esperada de l’operació d’assegurança és el tipus d’interès anual que iguala els valors actuals de les prestacions esperades que es puguin percebre en l’operació per tots els conceptes i els pagaments esperats de prima.
Secció segona. Pòlisses. Primes de tarifa i bases tècniques
Article 102. Pòlisses
Les pòlisses s’han de redactar de manera que siguin de fàcil comprensió. En cas d’extraviament de la pòlissa, l’assegurador, a petició del prenedor de l’assegurança o, en el seu defecte, de l’assegurat o beneficiari, té l’obligació d’expedir-ne una còpia o un duplicat, que té la mateixa eficàcia que l’original.
Els models de pòlisses d’assegurances, les bases tècniques i les tarifes han d’estar a disposició de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
Article 103. Primes de tarifa
La prima de tarifa està integrada per la prima pura o de risc, pel recàrrec de seguretat, si s’escau, i pels recàrrecs necessaris per compensar l’entitat de les despeses d’administració i d’adquisició, incloses entre aquestes últimes les de manteniment del negoci, així com pel possible marge o recàrrec de benefici o excedent. Les despeses de gestió dels sinistres s’han d’incloure en tot cas en la prima pura.
Article 104. Bases tècniques
Les bases tècniques, que han de ser subscrites per un actuari d’assegurances, han de comprendre, segons el que correspongui en funció de l’estructura administrativa i l’organització comercial de l’entitat, els apartats següents:
Informació genèrica, que ha d’explicar el risc assegurable de conformitat amb la pòlissa respectiva, els factors de risc considerats en la tarifa i els sistemes de tarifació utilitzats.
Informació estadística sobre el risc, que ha d’aportar informació sobre l’estadística que s’hagi utilitzat, amb indicació de la mida de la mostra, les fonts i el mètode d’obtenció d’aquesta i el període a què es refereixi.
Recàrrec de seguretat, que s’ha de destinar a cobrir les desviacions aleatòries desfavorables de la sinistralitat esperada, i s’ha de calcular sobre la prima pura. S’ha de determinar, d’acord amb les característiques de la informació estadística utilitzada, atenent el tipus, la composició i la mida de la cartera, els fons propis admissibles i el volum de cessions a la reassegurança, així com el període que s’hagi considerat per al plantejament de la solvència, que no pot ser inferior a tres anys, i s’ha d’especificar la probabilitat d’insolvència que, en relació amb aquest període, s’hagi tingut en compte.
Recàrrecs per a despeses de gestió, que ha de detallar la quantia, la suficiència i l’adequació dels recàrrecs per a despeses d’administració i d’adquisició, incloses entre aquestes últimes les de manteniment del negoci, justificades en funció de l’organització administrativa i comercial, actual i prevista, a l’entitat interessada, tenint en compte si es tracta d’assegurances individuals o de grup.
Recàrrec per a benefici o excedent, el qual s’ha de destinar a remunerar els recursos financers i incrementar els fons propis de l’entitat.
En funció de les bases estadístiques i financeres, si escau, s’ha d’establir l’equivalència actuarial per fixar la prima pura que correspongui al risc que s’ha de cobrir i a les despeses de gestió dels sinistres. Prenent com a base la prima pura i els recàrrecs, s’ha d’obtenir la prima de tarifa o comercial.
Si s’admeten primes fraccionades i fraccionàries, s’han de justificar la base i el recàrrec per calcular-les, i s’ha de concretar que aquestes últimes són alliberadores pel període d’assegurança a què corresponguin.
Les bases tècniques han de reflectir les metodologies i els models subjacents utilitzats en el càlcul de les provisions tècniques, així com les hipòtesis utilitzades en el seu càlcul.
Secció tercera. Cessions de cartera i modificacions estructurals
Article 105. Cessions de cartera
A la sol·licitud d’autorització prèvia de cessió de cartera, s’ha d’adjuntar la documentació següent:
El certificat dels acords adoptats pels òrgans socials competents de les entitats participants en què s’aprovi el conveni de cessió i, si s’escau, la dissolució de la cedent o cedents, o la modificació de l’objecte social.
El conveni de cessió de cartera subscrit pels representants de les entitats participants, en el qual s’ha d’especificar: 1) l’inventari detallat d’elements patrimonials d’actiu i passiu que se cedeixen; 2) la data de presa d’efecte de la cessió; 3) el preu de la cessió; i 4) la clàusula que condiciona l’efecte a l’autorització administrativa prèvia.
Els balanços de situació i els comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants, tancats dins dels sis mesos anteriors a la data d’adopció de l’acord de cessió de cartera pels òrgans socials competents, juntament amb un informe sobre les modificacions patrimonials significatives que hagin pogut tenir lloc amb posterioritat i amb l’adjunció, així mateix, dels informes emesos pels auditors de comptes de les entitats.
L’estimació de l’estat de solvència que inclogui el capital de solvència obligatori i el capital mínim obligatori de l’entitat cessionària per al cas que es porti a efecte la cessió, així com de l’entitat cedent en el supòsit que continuï la seva activitat asseguradora.
La cessió de cartera s’ha de formalitzar en escriptura pública, en la qual s’han d’incloure el conveni de cessió i els balanços de situació i comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants.
Article 106. Modificacions estructurals
A la sol·licitud d’autorització prèvia de les modificacions estructurals s’ha d’adjuntar la documentació següent:
El certificat dels acords adoptats pels òrgans competents de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats, en què s’aprovi el projecte de modificació estructural i, si s’escau, la dissolució de les entitats absorbides, així com el traspàs en bloc dels seus patrimonis a l’absorbent. Si s’escau, aquests acords també han d’incloure el de creació d’una nova entitat.
La memòria explicativa de les causes de la modificació estructural, subscrita pels òrgans competents de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats.
Els projectes de modificació estructural subscrita pels òrgans competents de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats, en els quals s’ha incloure una clàusula que condiciona l’efecte a l’autorització administrativa prèvia.
Els balanços de situació i els comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats tancats dins dels sis mesos anteriors a la data d’adopció del projecte.
El balanç i l’estimació de l’estat de solvència que inclogui el capital de solvència obligatori i el capital mínim obligatori de l’entitat resultant de la modificació estructural.
L’escissió d’entitats s’ha de fer per rams d’assegurança complets, o bé ha de comprendre la totalitat de les pòlisses que pertanyin a un o més rams.
Autoritzada la modificació estructural, s’ha d’atorgar l’escriptura pública corresponent i seguir el procediment que determini la legislació mercantil.
L’autorització administrativa per a l’exercici de l’activitat asseguradora i reasseguradora concedida a les entitats extingides ha de quedar revocada.
Capítol onzè. Supervisió de grups d’entitats asseguradores i reasseguradores inclosos dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances
Article 107. Estructura del grup
Les entitats asseguradores i reasseguradores integrants dels grups inclosos dins de l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, han de publicar a les seves pàgines web amb una periodicitat anual, l’estructura jurídica i l’estructura de governança i organitzativa, inclosa una descripció de totes les filials, les societats vinculades materials i les sucursals significatives que pertanyin al grup.
Article 108. Supervisió de la solvència de grup
L’entitat dominant del grup ha de fer almenys anualment el càlcul de la solvència del grup i remetre la informació resultant a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas de dubte sobre quina és l’entitat dominant, el deure recau sobre l’entitat del grup que determini l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
L’entitat dominant del grup ha de mantenir un control permanent del capital de solvència obligatori del grup. En cas que el perfil de risc del grup s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa l’últim càlcul del capital de solvència obligatori del grup notificat, s’ha de procedir immediatament a un nou càlcul del capital de solvència obligatori i a la seva presentació a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
Quan hi hagi indicis que el perfil de risc del grup hagi variat significativament des de l’última informació presentada sobre el capital de solvència obligatori del grup, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, sense perjudici de les seves potestats d’acord amb els articles 10 i concordants de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, ha de requerir que aquest capital de solvència obligatori es torni a calcular.
Article 109. Mètode de càlcul de la solvència de grup basat en la consolidació comptable (mètode 1)
El càlcul de la solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant s’ha d’efectuar a partir dels comptes consolidats. La solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant resulta de la diferència entre les magnituds següents:
els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori, calculats a partir de les dades consolidades; i
el capital de solvència obligatori a escala de grup, calculat a partir de les dades consolidades (capital de solvència obligatori de grup consolidat).
El capital de solvència obligatori de grup consolidat s’ha de calcular bé d’acord amb la fórmula estàndard seguint els principis definits en aquest Reglament per al càlcul del capital de solvència obligatori, o bé amb un model intern aprovat per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances a sol·licitud de l’entitat dominant del grup.
El capital de solvència obligatori de grup consolidat està integrat, com a mínim, per la suma del següent:
el capital mínim obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant; i
la part proporcional del capital mínim obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
El mínim esmentat ha d’estar cobert per fons propis bàsics admissibles en els termes de l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances i d’aquest Reglament.
A fi de determinar si aquests fons propis admissibles es poden considerar aptes per cobrir el capital mínim de solvència obligatori de grup consolidat s’han d’aplicar, amb les adaptacions necessàries, els principis establerts per les entitats individuals.
Article 110. Mètode de deducció i agregació (mètode 2)
Quan s’utilitzi el mètode de deducció i agregació, la solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant és la diferència entre les magnituds següents:
els fons propis admissibles de grup agregats, d’acord amb el que preveu l’apartat 2; i
el valor, a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant, de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades i el capital de solvència obligatori de grup agregat, calculat de conformitat amb el que preveu l’apartat 3.
Els fons propis admissibles de grup agregat són la suma del següent:
els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant; i
la part proporcional de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant en els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
El capital de solvència obligatori de grup agregat és la suma del següent:
el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant; i
la part proporcional del capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
Quan la participació en les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades consisteixi, totalment o parcialment, en una propietat indirecta, el valor a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades ha d’incorporar el valor de la propietat indirecta esmentada, tenint en compte les participacions successives pertinents, i els elements que preveuen l’apartat 2, lletra b), i l’apartat 3, lletra b), han d’incloure, respectivament, les parts proporcionals corresponents dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades i del capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
Article 111. Elecció del mètode de càlcul de la solvència del grup
El mètode 2 només s’utilitza en el cas que l’aplicació del mètode 1 per al càlcul de la solvència del grup no resulti adequat.
L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de tenir en compte els factors següents a l’hora d’avaluar si l’aplicació del mètode 1 no és adequada i, per tant, si escau aplicar el mètode 2:
Si la quantitat i la qualitat de la informació disponible en relació amb una entitat vinculada no és suficient per aplicar-li el mètode 1;
Si l’entitat vinculada no està coberta per un model intern de grup, en els casos en què, d’acord amb el que disposa l’article 109.2, s’utilitzi un model intern de grup per al càlcul del capital de solvència obligatori de grup consolidat.
Amb relació al que disposa la lletra b) anterior, si els riscos que no es tenen en compte en el model intern de grup no són significatius en relació amb el perfil de risc global de grup.
Si la utilització del mètode 1 en relació amb una o diverses entitats vinculades és excessivament onerosa, i la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos de grup són tals que la utilització del mètode 2 en relació amb aquesta o aquestes entitats vinculades no afecta significativament els resultats del càlcul de la solvència de grup.
Si les operacions intragrup no són significatives en termes de volum i de valor de l’operació.
Quan el grup inclogui entitats asseguradores o reasseguradores vinculades d’un tercer país, si s’ha emès una declaració d’equivalència d’acord amb el que disposa la Llei 12/2017 respecte del règim de solvència del tercer país esmentat.
El mètode triat s’ha d’aplicar de manera constant al llarg del temps.
Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores participants que tornin a utilitzar el mètode 1 quan, per qualsevol circumstància, no es justifica la utilització del mètode 2.
Article 112. Inclusió de la participació proporcional
En el càlcul de la solvència de grup, s’ha de tenir en compte la participació proporcional que tingui l’entitat participant en les seves entitats vinculades. Aquesta participació proporcional correspon:
si s’utilitza el mètode de consolidació comptable, als percentatges utilitzats per confeccionar els comptes consolidats; o
si s’utilitza el mètode de deducció i agregació, a la proporció de capital subscrit que tingui, directament o indirectament, l’entitat participant.
No obstant això, i independentment del mètode aplicat, quan l’entitat vinculada sigui una entitat filial i no disposi de fons propis admissibles en una quantia suficient per cobrir el capital de solvència obligatori, s’ha de computar el total del dèficit de solvència de la filial.
Quan segons l’autoritat de supervisió, la responsabilitat de l’entitat matriu que tingui una participació en el capital es limiti estrictament a aquesta participació, el supervisor del grup pot permetre que el dèficit de solvència de l’entitat filial es tingui en compte de manera proporcional.
Article 113. Supressió del doble còmput dels fons propis admissibles
No es permet el doble còmput dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori entre les diferents entitats asseguradores o reasseguradores que s’hagin tingut en compte en aquest càlcul. A aquest efecte, en el càlcul de la solvència de grup s’han d’excloure els imports següents:
El valor de qualsevol actiu de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi el finançament de fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una de les seves entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
El valor de qualsevol actiu d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi el finançament de fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’aquesta entitat asseguradora o reasseguradora participant.
El valor de qualsevol actiu d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi el finançament de fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de qualsevol altra entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a aquesta entitat asseguradora o reasseguradora participant.
Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, els elements que s’esmenten a continuació només es poden computar en la mesura en què siguin admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat vinculada considerada:
Els fons excedents d’una entitat asseguradora o reasseguradora de vida, vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant, respecte de la qual es calculi la solvència de grup.
Qualsevol capital subscrit i no desembossat d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup.
No obstant això, del càlcul s’han d’excloure, en tot cas, els elements següents:
qualsevol capital subscrit i no desembossat que representi una obligació potencial per a l’entitat participant;
qualsevol capital subscrit i no desembossat de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi una obligació potencial per a l’entitat asseguradora o reasseguradora vinculada;
qualsevol capital subscrit i no desembossat d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada que representi una obligació potencial per a una altra entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a la mateixa entitat asseguradora o reasseguradora participant.
Quan les autoritats de supervisió considerin que determinats fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada, diferents dels que preveu l’apartat 2, no poden estar realment disponibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat d’asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup, els fons propis esmentats només es poden computar en la mesura que siguin admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat vinculada.
La suma de fons propis que preveuen els apartats 2 i 3 no pot superar el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora vinculada.
Els fons propis admissibles d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup, només es poden computar en la mesura que hagin estat degudament autoritzats per les autoritats responsables de la supervisió de l’entitat vinculada esmentada.
Article 114. Supressió de la creació de capital intragrup
En el càlcul de la solvència de grup no s’han de prendre en consideració els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori que procedeixin d’un finançament recíproc entre l’entitat asseguradora o reasseguradora participant i qualsevol de les següents:
Una entitat vinculada.
Una entitat participant.
Una altra entitat vinculada a qualsevol de les seves entitats participants.
En el càlcul de la solvència de grup no s’han de tenir en compte els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència del grup, quan els fons propis considerats procedeixin d’un finançament recíproc amb qualsevol altra entitat vinculada a l’esmentada entitat d’assegurances o reassegurances participant.
Es considera que hi ha finançament recíproc, com a mínim, quan una entitat asseguradora o reasseguradora, o qualsevol de les seves entitats vinculades, tingui participacions en una altra entitat que, directament o indirectament, tingui fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de la primera entitat, o bé concedeixi préstecs a aquesta altra entitat.
Article 115. Valoració
Els actius i els passius s’han de valorar d’acord amb el que preveu l’article 39 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
Article 116. Càlcul del capital de solvència del grup
Per a tot el que no estigui previst en aquest Reglament, són d’aplicació a aquest capítol les normes contingudes en els capítols I, II i III del títol II del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, al càlcul i règim de solvència del grup.
Article 117. Informació sobre la situació financera i de solvència a nivell de grup
Sense perjudici de l’elaboració dels informes sobre la situació financera i de solvència per part de les diferents entitats que conformen els diferents grups subjectes al control de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, d’acord amb el que disposa la Llei 12/2017 i aquest Reglament, la matriu de cada un d’aquests grups, ha de presentar un informe sobre la situació financera i de solvència de tot el grup, el qual ha d’incloure els elements següents:
Pel que fa a l’activitat i els resultats del grup:
1r. Una descripció de l’estructura jurídica i de l’estructura de governança i organitzativa del grup, amb descripció de totes les filials i entitats vinculades.
2n. Informació qualitativa i quantitativa sobre les operacions rellevants en el si del grup.
Pel que fa al sistema de governança del grup:
1r. Una descripció de com s’implementen coherentment els sistemes de control intern i de gestió de riscos, així com els procediments d’informació a totes les entitats incloses en l’àmbit de la supervisió de grup.
2n. Informació sobre qualsevol acord d’externalització intragrup.
Pel que fa al perfil de risc, ha d’incloure informació qualitativa i quantitativa sobre qualsevol concentració de risc significativa del grup d’acord amb els criteris que fixa l’article 376 del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici (Solvència II).
Pel que fa a la valoració del grup als efectes de solvència, quan les bases, els mètodes i les principals hipòtesis utilitzades en el grup per a la valoració als efectes de solvència dels actius, provisions tècniques i altres passius del grup difereixin significativament dels que utilitzi qualsevol de les seves filials per a la valoració dels seus actius, provisions tècniques i altres passius als efectes de solvència, una explicació quantitativa i qualitativa de qualsevol diferència significativa.
Pel que fa a la gestió del capital del grup:
1r. S’ha d’especificar si s’utilitza el mètode 1 o el mètode 2 per calcular la solvència de grup.
2n. Informació qualitativa i quantitativa sobre qualsevol restricció significativa pel que fa a la fungibilitat i transferibilitat dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de grup.
Quan s’utilitzi el mètode 1 per calcular la solvència de grup, l’import del capital de solvència obligatori del grup consolidat indicant per separat els elements de l’article 336 del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici (Solvència II).
Informació qualitativa i quantitativa sobre els efectes de diversificació del grup.
Quan sigui procedent, una descripció de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació de qualsevol model intern utilitzat per calcular el capital de solvència obligatori del grup.
Descripció de les principals diferències, si n’hi ha, entre qualsevol model intern utilitzat per a una entitat individual i qualsevol model intern utilitzat per calcular el capital de solvència obligatori de grup.
L’informe anual a què fa referència aquest article s’ha d’elaborar en català, i també en les diferents llengües oficials dels estats en què es trobin domiciliades les entitats del grup.
L’entitat matriu del grup ha de presentar l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup en un termini màxim de vint setmanes a comptar des del tancament de l’exercici.
L’entitat matriu del grup pot sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la dispensa de la publicació de l’informe sobre la situació financera i de solvència de tot el grup quan s’escaiguin les circumstàncies recollides en l’article 33.3 de la Llei 12/2017.
Article 118. Informe únic sobre la situació financera i de solvència
Els grups poden presentar un informe únic sobre la situació financera i de solvència com a alternativa als informes individuals de les entitats del grup i de l’informe a què fa referència l’article anterior, sempre que es compleixin les condicions següents:
L’informe únic sobre la situació financera i de solvència ha de presentar per separat la informació que s’hagi de divulgar de tot el grup d’acord amb l’article anterior, i la informació que s’hagi de divulgar de cada entitat amb caràcter individual d’acord amb el règim de l’informe sobre la situació financera i de solvència de les entitats asseguradores i reassegurances.
L’informe anual a què fa referència aquest article s’ha d’elaborar en català, i també en les diferents llengües oficials dels estats en què es troben domiciliades les entitats del grup.
L’entitat matriu del grup ha de presentar l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup en un termini màxim de vint setmanes a comptar des del tancament de l’exercici.
L’entitat matriu del grup pot sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la dispensa de la publicació de l’informe únic sobre la situació financera i de solvència quan s’escaiguin les circumstàncies recollides en l’article 33.3 de la Llei 12/2017.
En el cas que qualsevol entitat asseguradora o reasseguradora, pertanyent al grup, hagi de publicar informació sobre la naturalesa i els efectes de qualsevol fet destacat que afecti significativament la pertinència del seu informe únic sobre la situació financera i de solvència, el grup ha de publicar com més aviat millor una versió actualitzada de l’informe.
En el cas que un determinat grup no opti per la publicació d’un informe únic sobre la situació financera i de solvència, les diferents entitats asseguradores i reasseguradores del grup han de fer, en cada un dels informes individuals sobre la situació financera i de solvència, una referència a l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup al qual fa referència l’article anterior.
Article 119. Supervisió del sistema de govern del grup
Amb relació a la supervisió del sistema de govern del grup, són aplicables el capítol VI del títol II del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici al càlcul i règim de solvència de grup, a excepció de l’article 374 del Reglament esmentat.
Capítol dotzè. Exercici simultani de l’activitat d’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida
Article 120. Entitats asseguradores autoritzades per operar simultàniament en assegurances de vida i en assegurances diferents de la de vida.
D’acord amb l’article 27.3 de la Llei 12/2017, les entitats asseguradores que estiguin autoritzades per operar simultàniament en el ram de vida i de no vida estan obligades a mantenir una gestió separada als efectes comptables i de solvència. D’aquesta manera, aquestes entitats han de garantir:
que totes dues activitats són independents; i
que els interessos respectius dels prenedors d’una assegurança de vida i dels beneficiaris d’una assegurança diferent de l’assegurança de vida no poden veure’s perjudicats i, en particular, els beneficis procedents de l’assegurança de vida aprofitaran els prenedors d’una assegurança de vida com si l’entitat asseguradora practiqués únicament l’activitat d’assegurança de vida.
En vista del que disposa l’apartat anterior, les entitats asseguradores autoritzades per operar simultàniament en assegurances de vida i en assegurances diferents de la de vida han de complir les condicions següents:
Portar una comptabilitat separada per a cada tipus d’operacions.
Disposar, com a mínim, d’un capital social almenys igual a la quantitat assenyalada en el punt iv) de l’article 42.3.d) de la Llei 12/2017.
Calcular, partint dels comptes separats, un capital mínim obligatori nocional en relació amb l’activitat d’assegurança de vida, determinat com si l’entitat només exercís aquesta activitat; i un capital mínim obligatori nocional en relació amb l’activitat d’assegurança diferent del de vida, determinat com si l’entitat només exercís aquesta activitat.
Cobrir per un import equivalent d’elements dels fons propis bàsics admissibles, un capital mínim obligatori nocional referit a l’activitat d’assegurança de vida, i un capital mínim obligatori nocional referit a l’activitat d’assegurança diferent de la de vida. Les obligacions financeres mínimes referides a l’activitat d’assegurança de vida i l’activitat d’assegurança diferent de la de vida no poden ser suportades per l’altra activitat.
Una vegada complertes les obligacions financeres mínimes, i sempre que s’informi a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, l’entitat pot utilitzar, als efectes de la cobertura del capital de solvència obligatori, els elements explícits dels fons propis admissibles encara disponibles per a una o altra activitat.
Les dades comptables s’han d’establir de manera que mostrin les fonts dels resultats per a les assegurances de vida i per a les assegurances diferents de la de vida per separat. El conjunt dels ingressos i les despeses ha de ser desglossat en funció del seu origen. Els elements comuns a les dues activitats s’han de comptabilitzar segons una clau de repartiment que ha d’aprovar l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
Les entitats asseguradores han d’establir, sobre la base de les dades comptables, un document que mostri de manera clara els elements corresponents als fons propis bàsics admissibles que cobreixin cadascun dels capitals mínims obligatoris nocionals de la lletra c) anterior.
L’incompliment de les obligacions assenyalades en aquest article determina la dissolució administrativa de l’entitat asseguradora, llevat que en el procediment administratiu de dissolució aquesta opti per realitzar exclusivament operacions d’assegurança de vida o operacions d’assegurança directa diferent de l’assegurança de vida.
Capítol tretzè. Auditoria externa
Article 121. Auditoria externa de les entitats asseguradores i reasseguradores
Les entitats asseguradores i reasseguradores autoritzades per a operar a Andorra tenen l’obligació d’auditar els seus comptes anuals individuals i, en el seu cas, consolidats.
Les entitats asseguradores i reasseguradores creades durant el darrer trimestre de l’any podran sol·licitar autorització a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances per quedar excloses de l’obligació imposada en el punt anterior, sempre que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ho consideri apropiat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat i dels productes i riscos assumits. En aquest cas, han de presentar la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.
Sense perjudici del que estableix la normativa comptable especifica del sector assegurador així com de la resta de normes d’aplicació respecte de les entitats asseguradores i reasseguradores, aquestes entitats han de lliurar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un exemplar dels seus comptes anuals individuals i consolidats juntament amb el corresponent informe d’auditoria. El lliurament dels estats financers auditats a l’l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances s’ha de fer en el transcurs dels tres primers mesos següents a la finalització de l’exercici o del període d’auditoria.
Les entitats asseguradores o reasseguradores han de tenir contractada en tot moment, una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la Junta general d’accionistes de l’entitat asseguradora o reasseguradora a proposta del Consell d’administració i prèvia autorització de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. A fi de donar compliment als preceptes definits en aquest Reglament, el nomenament de l’auditor ha de garantir que una entitat auditora en tot moment sigui responsable de l’auditoria de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
Sempre que sigui possible, les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats participades i controlades per aquestes entitats, han de tenir contractada la mateixa entitat auditora.
L’auditor extern i/o l’entitat auditora han de ser independents de l’entitat auditada i no participar en la presa de dedicions d’aquesta entitat. En aquest sentit l’entitat auditora i/o l’auditor, no poden mantenir cap relació professional o laboral, ja sigui directament o indirectament, amb l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada.
L’auditor extern i/o l’entitat auditora no poden mantenir una relació financera, comercial o de qualsevol altra tipus, ja sigui directament o indirectament amb l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada sobre la base de la qual l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui arribar a la conclusió que estigui compromesa la independència de l’auditor extern i/o de l’entitat auditora.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.