Decret del 20-12-2017 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Rang Reglament

Publicació 2017-12-26

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 243

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar mètodes per obtenir la millor estimació neta no ajustada a partir de la millor estimació bruta sense una projecció explícita dels fluxos de caixa subjacents als imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació neta no ajustada sobre la base de grups de risc homogenis. Cada grup de risc homogeni no pot cobrir més d’un contracte de reassegurança o entitat amb comesa especial, llevat que els dits contractes de reassegurança o entitats amb comesa especial comportin una transferència de riscos homogenis.

Article 45. Càlcul simplificat del marge de risc

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar mètodes simplificats quan calculin el marge de risc, inclosos un o més dels següents:

Mètodes que utilitzin aproximacions dels imports representats pel terme SCR(t) de l’article 42.

Mètodes que calculin per aproximació la suma actualitzada dels imports representats pel terme SCR(t) segons es preveu a l’article 34, sense calcular cadascun d’aquests imports per separat.

Article 46. Càlcul simplificat de la millor estimació de les obligacions d’assegurança amb mecanisme d’ajust de les primes

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular la millor estimació de les obligacions d’assegurança de vida que portin aparellat un mecanisme mitjançant el qual l’entitat asseguradora tingui el dret o l’obligació d’ajustar les primes futures d’un contracte d’assegurança per tal de reflectir els canvis significatius en el nivell esperat de sinistres i despeses (mecanisme d’ajust de la prima), utilitzant projeccions de fluxos de caixa que parteixin del supòsit que aquests canvis en el nivell de sinistres i despeses es materialitzaran de manera simultània als ajustos de les primes i que donaran lloc a un flux de caixa net igual a zero, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

que el mecanisme d’ajust de la prima compensi plenament i oportunament l’entitat asseguradora per qualsevol increment en el nivell de sinistres i despeses;

que el càlcul no condueixi a una subestimació de la millor estimació; i

que el càlcul no condueixi a una subestimació del risc inherent a aquestes obligacions d’assegurança.

Article 47. Càlcul simplificat de l’ajust per impagament de la contrapart

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden determinar que l’ajust per pèrdues esperades per impagament de la contrapart de l’article 32 d’aquest Reglament, pel que fa a una contrapart específica i a un grup de risc homogeni, sigui igual al següent:

En què:

PD és la probabilitat d’impagament de la contrapart durant els dotze mesos següents;

Durmod és la durada modificada dels imports recuperables dels contractes de reassegurança amb aquesta contrapart en relació amb aquest grup de risc homogeni; i

BErec són els imports recuperables de contractes de reassegurança amb aquesta contrapart en relació amb aquest grup de risc homogeni.

Capítol quart. Fons propis

Article 48. Determinació dels fons propis

Sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis bàsics estan integrats amb caràcter general per:

l’excedent dels actius respecte als passius valorats de conformitat amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i aquest Reglament. De l’excedent s’ha de deduir l’import de les accions pròpies que tingui l’entitat asseguradora o reasseguradora. En el cas d’entitats asseguradores autoritzades per a la gestió de fons de pensions, la quantitat computable s’ha de minorar en l’import del capital social desembossat afecte a aquesta activitat, així com en l’import de les reserves, que es corresponguin amb els recursos propis mínims exigits per la normativa reguladora de plans i fons de pensions.

Els passius subordinats.

Igualment, sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis complementaris estan constituïts per elements que puguin ser exigits per absorbir pèrdues, diferents dels fons propis bàsics. Els fons propis complementaris poden comprendre els elements següents, en la mesura en què no siguin fons propis bàsics:

El capital social no desemborsat.

Les cartes de crèdit i garanties.

Qualssevol altres compromisos legalment vinculants rebuts per les entitats asseguradores i reasseguradores.

Quan un element dels fons propis complementaris tingui un valor nominal fix, l’import d’aquest element és igual al seu valor nominal, sempre que aquest reflecteix adequadament la seva capacitat d’absorció de pèrdues. En el supòsit que un element dels fons propis complementaris hagi estat desembossat o exigit ha de passar a formar part de l’actiu, de manera que s’ha d’integrar en els fons propis bàsics i ha de deixar de formar part dels fons propis complementaris.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar, segons correspongui:

un import monetari per a cada element dels fons propis complementaris; o

un mètode per determinar l’import de cada element dels fons propis complementaris, cas en què s’ha d’aprovar l’import determinat d’acord amb aquest mètode per un termini definit.

Article 49. Tractament de les participacions en la determinació dels fons propis bàsics

A l’efecte de determinar els fons propis bàsics de les entitats asseguradores i reasseguradores, els fons propis bàsics han de ser minorats en el valor íntegre de les participacions en entitats de crèdit i financeres que superin el 10% dels elements dels punts 1r., 2n. i 4t. de l’article 51.a).

A l’efecte de determinar els fons propis bàsics de les entitats asseguradores i reasseguradores, els fons propis bàsics esmentats a l’article 48.1 han de ser minorats en la part del valor de les participacions en entitats de crèdit i financeres, diferents de les que preveu l’apartat anterior i que superin el 10% dels elements dels punts 1r., 2n. i 4t. de l’article 51.a).

No obstant el que disposen els dos apartats anteriors, les entitats asseguradores i reasseguradores no deduiran les participacions estratègiques que s’incloguin en el seu cas en el càlcul del capital de solvència.

Les deduccions previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article s’han de realitzar en el nivell en què la participació hagi incrementat els fons propis de l’entitat vinculada, de la manera següent:

Les tinences d’elements de capital de nivell 1 d’entitats de crèdit i financeres s’han de deduir dels elements inclosos en l’article 51.a) i b).

Les tinences d’instruments de capital de nivell 2 d’entitats de crèdit s’han de deduir dels elements dels fons propis bàsics de l’article 53.

Article 50. Classificació dels fons propis en nivells: regles generals

Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells que indica l’apartat 4 d’aquest article, segons si es tracta d’elements de fons propis bàsics o complementaris i segons en quina mesura tinguin les característiques següents:

Disponibilitat permanent: l’element està totalment disponible, o pot ser exigit, per absorbir pèrdues tant si l’entitat està en funcionament com en cas de liquidació.

Subordinació: en cas de liquidació, l’import total de l’element està disponible per absorbir pèrdues i no s’admet el reemborsament de l’element al seu tenidor fins que no s’hagin satisfet totes les altres obligacions, incloses les obligacions derivades dels contractes d’assegurança i de reassegurança.

Quan s’avaluï en quina mesura els elements dels fons propis tenen i mantenen en el temps les característiques esmentades a l’apartat 1, s’ha de considerar apropiadament la durada de l’element, concretament si aquest té una durada definida o no. Quan es tracti d’un element dels fons propis amb durada definida, s’ha de tenir en compte la suficiència de la durada de l’element comparada amb la durada de les obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat.

A més, s’ha de tenir en compte si l’element està lliure de:

Obligacions o incentius per al reemborsament de l’import nominal.

Despeses fixes obligatòries.

Qualsevol altre compromís present o futur diferent de la seva aportació a l’entitat asseguradora o reasseguradora.

Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells 1, 2 i 3 d’acord amb el que estableixen els apartats següents.

Article 51. Fons propis de nivell 1

Els elements següents dels fons propis bàsics tenen la classificació de nivell 1 sempre que tinguin totes les característiques assenyalades en l’article 52:

La part de l’excedent dels actius respecte dels passius, valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, inclosos els elements següents:

1r. el capital social ordinari desemborsat i la prima d’emissió corresponent;

2n. els fons excedentaris que no es considerin obligacions derivades dels contractes d’assegurança o reassegurança;

3r. les accions preferents desemborsades i les primes d’emissió corresponents; i

4t. una reserva de conciliació que ha de ser igual al total de l’excedent dels actius respecte dels passius, minorada en tot el següent:

l’import de les accions pròpies que posseeixi l’entitat asseguradora o reasseguradora;

els dividends, distribucions i costos previsibles;

els elements dels fons propis bàsics inclosos en aquest apartat;

els elements dels fons propis bàsics restringits compostos per 1r. els elements que només puguin utilitzar-se per cobrir pèrdues d’una part definida dels contractes d’assegurança o reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora; i 2n. els elements que només puguin utilitzar-se per cobrir pèrdues derivades de riscos o passius específics.

Els passius subordinats desemborsats valorats d’acord amb les normes de valoració definides a la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 52. Característiques que determinen la classificació com a fons propis de nivell 1

Les característiques a què fa referència l’article anterior, són les següents:

L’element dels fons propis bàsics,

1r. quan es tracti d’elements del punt 1r. de l’article 51.a), té menys prelació que tots els altres crèdits en cas de procediments de liquidació respecte a l’entitat asseguradora o reasseguradora; i

2n. quan es tracti d’elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) i 51.b), té la mateixa o major prelació que els esmentats en el paràgraf anterior, però menor que els fons propis bàsics de nivell 2 o 3 que presentin les característiques assenyalades en els articles 54 i 56 respectivament, i menor que els crèdits de tots els prenedors i beneficiaris d’assegurances creditors no subordinats.

L’element dels fons propis bàsics no pot presentar característiques que puguin provocar la insolvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora o que puguin accelerar el procés d’insolvència de l’entitat.

L’element dels fons propis bàsics ha d’estar immediatament disponible per absorbir pèrdues.

L’element dels fons propis bàsics ha d’absorbir pèrdues almenys en cas d’incompliment del capital de solvència obligatori i no ha d’obstaculitzar la recapitalització de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) i 51.b), posseeix un dels següents mecanismes d’absorció de pèrdues del principal, el qual s’activa amb l’esdeveniment desencadenant definit en l’apartat 8:

1r. reducció de l’import nominal o principal de l’element dels fons propis, d’acord amb el que preveu l’apartat 5;

2n. conversió automàtica de l’element dels fons propis bàsics en l’element del punt 1r. de l’article 51.a), segons el que preveu l’apartat 6;

3r. un mecanisme d’absorció de pèrdues del principal que aconsegueixi un resultat equivalent als mecanismes anteriorment esmentats en aquest apartat;

L’element dels fons propis ha de complir un dels criteris següents:

1r. quan es tracti de l’element del punt 1r. de l’article 51.a), no té data de venciment.

2n. quan es tracti dels elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) o l’article 51.b), no té data de venciment; la primera oportunitat contractual per reemborsar o rescatar-lo no es materialitzarà abans que hagin transcorregut cinc anys des de la data d’emissió.

L’element dels fons propis a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) i 51.b) només pot ser objecte de reemborsament o rescat entre cinc i deu anys després de la data d’emissió quan el capital de solvència obligatori de l’entitat se superi amb un marge adequat, tenint en compte la situació de solvència de l’entitat.

L’element dels fons propis, quan es tracti dels elements a què es refereixen els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.a) i l’article 51.b), només pot reemborsar-se o rescatar-se a elecció de l’entitat asseguradora o reasseguradora, i el seu reemborsament o rescat s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements als quals es refereixen els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.a) i l’article 51.b), no inclou cap incentiu per al seu reemborsament o rescat que incrementi la probabilitat que una entitat asseguradora o reasseguradora els reemborsi o rescati quan tingui possibilitat de fer-ho.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.a) i l’article 51.b), comporta la suspensió del seu reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o, si el reemborsament o rescat donin lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i el reemborsament o rescat no puguin donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.

No obstant el que disposa la lletra anterior, l’element dels fons propis bàsics només pot ser objecte de reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si el reemborsament o rescat donin lloc a l’incompliment, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

1r. que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances hagi renunciat excepcionalment a la suspensió del reemborsament o rescat d’aquest element;

2n. que l’element s’intercanviï per un altre element dels fons propis de nivell 1 com a mínim de la mateixa qualitat o esdevingui tal element;

3r. que es compleixi el capital mínim obligatori després del reemborsament o rescat.

L’element dels fons propis bàsics ha de complir un dels criteris següents:

1r. Quan es tracti de l’element del punt 1r. de l’article 51.a), ja siguin els acords legals o contractuals que regeixin l’element dels fons propis, ja sigui la legislació aplicable al Principat d’Andorra, han de permetre la cancel·lació de les distribucions en relació amb aquest element quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució dona lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.

2n. Quan es tracti dels elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) i 51.b), els termes de l’acord contractual que regeixin l’element dels fons propis han d’establir la cancel·lació de les distribucions en relació amb aquest element quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució dona lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.

3r. L’element dels fons propis bàsics només pot permetre una distribució quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució d’un element dels fons propis bàsics dona lloc a l’incompliment esmentat, quan es compleixin totes les condicions següents:

que l’Autoritat de supervisió hagi renunciat excepcionalment a la cancel·lació de les distribucions;

que la distribució no debiliti més la situació de solvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora;

que es compleixi el capital mínim obligatori després dur-se a terme la distribució.

L’element dels fons propis està lliure de compromisos.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què fan referència els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.a) i l’article 51.b), ofereix a l’entitat asseguradora o reasseguradora plena flexibilitat sobre les distribucions relatives al mateix.

Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o la seva conversió en aquest element, o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis de nivell 1 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.

A l’efecte de l’apartat 1 lletra n) d’aquest article, quan es tracti dels elements dels fons propis bàsics a què es refereix el punt 1r. de l’article 51.a), hi ha plena flexibilitat sobre les distribucions quan es compleixin totes les condicions següents:

que no hi hagi un tracte preferent respecte a l’ordre dels pagaments de les distribucions, i els termes de l’acord contractual que regeixi l’element dels fons propis no prevegin drets preferents al pagament de distribucions;

que les distribucions es paguin amb càrrec a elements distribuïbles;

que el nivell de les distribucions no es determini sobre la base de l’import pel qual es va adquirir l’element dels fons propis en el moment de l’emissió i no hi hagi un límit ni cap altra restricció sobre el nivell màxim de les distribucions;

que l’entitat asseguradora o reasseguradora no tingui cap obligació de realitzar distribucions;

que l’absència de pagament de distribucions no constitueixi un cas d’impagament per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora;

que la cancel·lació de distribucions no imposi cap restricció a l’entitat asseguradora o reasseguradora.

A l’efecte de l’apartat 1 lletra n) d’aquest article, quan es tracti dels elements dels fons propis bàsics a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) i l’article 51.b), existeix plena flexibilitat sobre les distribucions quan es compleixin totes les condicions següents:

que les distribucions es paguin amb elements distribuïbles;

que les entitats asseguradores i reasseguradores tinguin plena discreció en tot moment per cancel·lar distribucions en relació amb l’element dels fons propis durant un temps limitat i de forma no acumulativa i puguin utilitzar els pagaments cancel·lats sense cap restricció per complir les seves obligacions al seu venciment;

que no hi hagi cap obligació de substituir la distribució amb qualsevol altra forma de pagament;

que no hi hagi cap obligació de realitzar distribucions en cas que s’efectuïn distribucions respecte a un altre element dels fons propis;

que l’absència de pagament de distribucions no constitueixi un cas d’impagament per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora; i

que la cancel·lació de distribucions no imposi cap restricció a l’entitat asseguradora o reasseguradora.

A l’efecte del punt 1r de l’apartat 1.e) d’aquest article, es redueix el valor de l’import nominal o principal de l’element dels fons propis bàsics de manera que es redueixi tot el següent:

el crèdit del titular d’aquest element en cas de procediments de liquidació;

l’import que s’hagi de pagar quan es reemborsi o rescati aquest element; i

les distribucions pagades en relació amb aquest element.

Als efectes del punt 2n de l’apartat 1.e), les disposicions que regeixen la conversió de l’element dels fons propis bàsics del punt 1r. de l’article 51.a) han d’especificar un dels aspectes següents:

el tipus de conversió;

el límit respecte de l’import de conversió permès; i

un interval dins del qual els instruments es convertiran en l’element dels fons propis bàsics que preveu el punt 1r. de l’article 51.a).

L’import nominal o principal de l’element dels fons propis bàsics ha d’absorbir pèrdues quan es materialitzi l’esdeveniment desencadenant. L’absorció de pèrdues resultant de la cancel·lació o reducció de distribucions no es jutja suficient per considerar-se un mecanisme d’absorció de pèrdues del principal de conformitat amb l’apartat 1.e).

L’esdeveniment desencadenant a què es refereix l’apartat 1.e) i l’apartat anterior consisteix en un incompliment significatiu del capital de solvència obligatori.

Als efectes d’aquest apartat, l’incompliment del capital de solvència obligatori es considera significatiu quan es compleixi qualsevol de les condicions següents:

que l’import dels elements dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori sigui igual o inferior al 75% del capital de solvència obligatori;

que l’import dels elements dels fons propis admissibles per cobrir el capital mínim obligatori sigui igual o inferior al capital mínim obligatori; o

que el compliment del capital de solvència obligatori no es restableixi en un termini de tres mesos després de la data en què s’hagi observat per primera vegada l’incompliment.

Als efectes de l’apartat 1, lletres d), j) i l) d’aquest article, les referències al capital de solvència obligatori s’interpreten com a referències al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment de capital de solvència obligatori

Article 53. Fons propis bàsics de nivell 2

Els elements següents dels fons propis bàsics es classifiquen en el nivell 2 quan els elements presentin totes les característiques assenyalades en l’article 54:

La part de l’excedent dels actius respecte dels passius valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, inclosos els elements següents:

1r. el capital social ordinari i la prima d’emissió corresponent, i

2n. les accions preferents i la prima d’emissió corresponent.

Els passius subordinats valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 54. Característiques que determinen la classificació com a fons propis bàsics de nivell 2

Les característiques a què fa referència l’article anterior són les següents:

L’element dels fons propis bàsics té menys prelació que els crèdits de tots els prenedors i beneficiaris d’assegurances i creditors no subordinats.

L’element dels fons propis bàsics no presenta característiques que puguin provocar la insolvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora o que puguin accelerar el procés d’insolvència de l’entitat.

L’element dels fons propis bàsics no té data de venciment o té un venciment inicial d’almenys deu anys; la primera oportunitat contractual per reemborsar o rescatar l’element dels fons propis bàsics no es materialitza abans que hagin transcorregut cinc anys des de la data d’emissió.

L’element dels fons propis bàsics només pot reemborsar-se o rescatar-se a elecció de l’entitat asseguradora o reasseguradora, i el seu reemborsament o rescat s’ha de sotmetre a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

L’element dels fons propis bàsics pot incloure incentius limitats per al seu reemborsament o rescat, sempre que no s’apliquin abans que transcorrin deu anys des de la data d’emissió.

L’element dels fons propis bàsics comporta la suspensió del seu reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o quan el reemborsament o rescat doni lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i el reemborsament o rescat no puguin donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.

Els elements dels fons propis han de complir un dels criteris següents:

1r. si es tracta de l’element del punt 1r de l’article 53.a), ja siguin els acords legals o contractuals que regeixin l’element dels fons propis bàsics, ja sigui la legislació andorrana, han de permetre l’ajornament de les distribucions en relació amb aquest element, quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució donés lloc a l’esmentat incompliment, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori;

2n. en el cas dels elements a què es refereix el punt 2n. de l’article 53.a) i l’article 53.b), els termes de l’acord contractual que regeixin l’element dels fons propis han d’establir l’ajornament de les distribucions en relació amb aquest element quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució donés lloc a l’esmentat incompliment, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.

L’element dels fons propis bàsics només pot permetre una distribució quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o, si la distribució d’un element dels fons propis bàsics donés lloc a l’incompliment esmentat, quan es compleixin totes les condicions següents:

1r. que el pagament no debiliti més la situació de solvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora;

2n. que es compleixi el capital mínim obligatori després dur-se a terme la distribució.

L’element dels fons propis bàsics està lliure de compromisos i no està vinculat a cap altra operació que pugui suposar que no compleix el que disposa l’article 52.1.

L’element dels fons propis presenta les característiques de l’article 52 però supera els límits definits en l’article 58.

Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o 2 o la seva conversió en aquest element o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis bàsics de nivell 2 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.

Als efectes de l’apartat 1, lletres f) i g), les referències al capital de solvència obligatori s’entenen fetes al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment del capital de solvència obligatori.

Als efectes de l’apartat 1, lletra i), les entitats consideren limitats els incentius de rescat consistents en un ajust a l’alça del tipus d’interès en conjunció amb una opció de compra quan l’ajust a l’alça consisteixi en un increment únic del tipus de cupó i doni lloc a un increment del tipus inicial no superior al més elevat dels imports següents:

100 punts bàsics, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça;

el 50% del diferencial de crèdit inicial, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça.

Article 55. Fons propis complementaris del nivell 2

Es considera que els elements següents dels fons propis complementaris formen part del nivell 2 sempre que compleixin amb la totalitat de característiques assenyalades en l’article 56:

el capital social ordinari no exigit i no desemborsat exigible a simple vista;

les accions preferents no exigides i no desemborsades exigibles a la vista;

un compromís jurídicament vinculant de subscriure i pagar passius subordinats a la vista;

les cartes de crèdit i garanties administrades en benefici dels creditors d’assegurances per administrador fiduciari independent i emeses per entitats de crèdit;

les cartes de crèdit i garanties sempre que els elements puguin ser exigits i estiguin lliures de compromisos; i

altres compromisos jurídicament vinculants rebuts per l’entitat asseguradora o reasseguradora, sempre que l’element sigui exigible a la vista i estigui lliure de compromisos.

Article 56. Característiques que determinen la classificació com a fons propis complementaris de nivell 2

Per poder-se classificar en el nivell 2, els elements dels fons propis complementaris previstos en l’article anterior, han de tenir les característiques d’un element dels fons propis classificat en el nivell 1 de conformitat amb els articles 51 i 52.

Article 57. Fons propis bàsics de nivell 3

Els elements següents dels fons propis bàsics es classifiquen en el nivell 3 quan els elements següents presentin totes les característiques assenyalades en l’article 58:

1r. les accions preferents i la prima d’emissió corresponent;

2n. un import igual al valor dels actius per impostos diferits nets.

Els passius subordinats valorats de conformitat amb el que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 58. Característiques que determinen la classificació com a fons propis bàsics de nivell 3

Les característiques a què fa referència l’article anterior són les següents:

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els articles 57.a).1r i 57.b), té menys prelació que els crèdits de tots els prenedors i beneficiaris d’assegurances i creditors no subordinats.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els articles 57.a).1r i 57.b), no té data de venciment o té almenys un venciment inicial d’almenys cinc anys, data de venciment que constitueix la primera oportunitat contractual per reemborsar o rescatar l’element dels fons propis bàsics.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els articles 56.1.a) i 56.2, només es pot reemborsar o rescatar a elecció de l’entitat asseguradora o reasseguradora, i el seu reemborsament o rescat s’ha de sotmetre a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements dels articles 57.a).1r i 57.b), poden incloure incentius limitats pel seu reemborsament o rescat;

l’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements dels articles 57.a).1r i 57.b), comporta la suspensió del reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori, o si el reemborsament o rescat donessin lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i el reemborsament o rescat no puguin donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori;

l’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements dels articles 57.a).1r i 57.b), permet l’ajornament de les distribucions quan s’incompleixi el capital mínim obligatori o si la distribució dona lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital mínim obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital mínim obligatori;

l’element dels fons propis bàsics està lliure de compromisos i no està vinculat a cap operació que pugui menyscabar les característiques que l’element ha de posseir de conformitat amb aquest article.

Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o 2 o un element dels fons propis bàsics de nivell 3 o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis bàsics de nivell 3 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.

Als efectes de l’apartat 1.f), les referències al capital de solvència obligatori s’entenen fetes al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment del capital de solvència obligatori.

Als efectes de l’apartat 1.i), les entitats consideren limitats els incentius de rescat consistents en un ajust a l’alça del tipus d’interès en conjunció amb una opció de compra, quan l’ajust a l’alça consisteixi en un increment únic del tipus de cupó i doni lloc a un increment del tipus inicial no superior al més elevat dels imports següents:

100 punts bàsics, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça;

el 50% del diferencial de crèdit inicial, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça.

Article 59. Fons propis complementaris de nivell 3

Els elements dels fons propis complementaris que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances hagi aprovat de conformitat amb l’article 48.4 d’aquest Reglament i que no presentin les característiques de l’article anterior, es classifiquen com a fons propis complementaris de nivell 3.

Article 60. Aprovació de l’avaluació i la classificació dels elements dels fons propis per les autoritats de supervisió

Sense perjudici del que disposa l’article 48.4 d’aquest Reglament, quan un element dels fons propis no s’inclogui entre els elements bàsics o complementaris de nivell 1, 2 i 3, les entitats asseguradores o reasseguradores només consideren que aquest element és constitutiu de fons propis quan hagin rebut de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’aprovació de l’avaluació i la classificació d’aquest element. Per a això l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té en compte el següent:

Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis bàsics de nivell 1, si l’element dels fons propis bàsics posseeix en un grau substancial les característiques assenyalades en l’article 51 considerant els aspectes assenyalats en l’article 39 d’aquest Reglament.

Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis bàsics de nivell 2, si l’element dels fons propis bàsics posseeix en un grau substancial les característiques assenyalades en l’article 53 considerant els aspectes assenyalats en l’article 41 d’aquest Reglament.

Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis complementaris de nivell 2, si l’element dels fons propis bàsics posseeix en un grau substancial les característiques assenyalades en l’article 55 considerant els aspectes assenyalats en l’article 56 d’aquest Reglament.

Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis bàsics de nivell 3, si l’element dels fons propis bàsics posseeix les característiques assenyalades en l’article 57 considerant els aspectes assenyalats en l’article 58 d’aquest Reglament.

L’exigibilitat jurídica dels termes contractuals de l’element dels fons propis en tots els països pertinents.

Si l’element dels fons propis ha estat totalment desemborsat.

Article 61. Admissibilitats i límits aplicables als nivells 1, 2 i 3

A l’efecte del compliment del capital de solvència obligatori, els imports admissibles dels elements de nivell 2 i 3 estan subjectes a tots els límits quantitatius següents:

L’import admissible dels elements de nivell 1 ha de ser igual almenys a la meitat del capital de solvència obligatori.

L’import admissible dels elements de nivell 3 ha de ser inferior al 15% del capital de solvència obligatori.

La suma dels imports admissibles dels elements de nivell 2 i nivell 3 no pot superar el 50% del capital de solvència obligatori.

A l’efecte del compliment del capital mínim obligatori, els imports admissibles dels elements de nivell 2 estan subjectes a tots els límits quantitatius següents:

L’import admissible dels elements de nivell 1 ha de ser igual almenys al 80% del capital mínim obligatori.

Els imports admissibles dels elements de nivell 2 no pot superar el 20% del capital mínim obligatori.

Dins els límits que preveuen els apartats 1.a) i 2.a), la suma dels elements següents dels fons propis ha de representar menys del 20% de l’import total dels elements de nivell 1:

fons excedentaris que no es considerin obligacions derivades dels contractes d’assegurança o reassegurança; i

passius subordinats desemborsats valorats de conformitat amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 62. Classificació dels fons propis específics de les assegurances

Els fons propis bàsics i complementaris s’han de classificar en els nivells següents:

Els fons excedents constituïts pels beneficis acumulats que no s’han destinat a ser distribuïts als prenedors i als beneficiaris d’assegurances, i que compleixin els criteris que estableix l’article 52, i no es considerin obligacions derivades dels contractes d’assegurances o reassegurances, en el nivell 1.

Les cartes de crèdit i garanties administrades en benefici dels creditors d’assegurances per un administrador fiduciari independent i emeses per entitats de crèdit autoritzades, en el nivell 2.

Article 63. Admissibilitat de fons propis i límits aplicables als nivells 1, 2 i 3

Pel que fa a la cobertura del capital de solvència obligatori, l’import admissible dels elements corresponents als nivells 2 i 3 està subjecte a límits quantitatius.

Aquests límits s’han de fixar de manera que es garanteixi almenys el compliment de les condicions següents:

La proporció que els elements del nivell 1 suposin respecte dels fons propis admissibles sigui superior a un terç de l’import total de fons propis admissibles.

L’import admissible dels elements del nivell 3 representin menys d’un terç de l’import total de fons propis admissibles.

Pel que fa al compliment del requisit del capital mínim obligatori, l’import dels elements dels fons propis bàsics admissibles per a la cobertura del capital mínim obligatori classificats en el nivell 2 està subjecte a límits quantitatius. Aquests límits s’han de fixar de manera que es garanteixi almenys que la proporció dels elements del nivell 1 en els fons propis bàsics admissibles sigui superior a la meitat de l’import total de fons propis bàsics admissibles.

L’import admissible de fons propis per a la cobertura del capital de solvència obligatori és igual a la suma de l’import del nivell 1, de l’import admissible del nivell 2 i de l’import admissible del nivell 3.

Capítol cinquè. Capital de solvència obligatori

Secció primera. Normes generals

Article 64. Càlcul del capital de solvència obligatori

El càlcul del capital de solvència obligatori ha de tenir en compte tots els riscos quantificables als quals una entitat asseguradora o reasseguradora estigui exposada. Ha de cobrir les activitats existents i les noves activitats que s’esperi dur a terme en els dotze mesos següents. En relació amb les activitats existents, ha de cobrir exclusivament les pèrdues inesperades. El capital de solvència obligatori és igual al valor en risc dels fons propis bàsics d’una entitat asseguradora o reasseguradora, amb un nivell de confiança del 99,5 per cent i un horitzó temporal d’un any.

En tot cas, han de respectar-se els imports mínims absoluts que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

El capital de solvència obligatori ha de cobrir, com a mínim, els riscos següents:

Risc de subscripció en l’assegurança diferent de l’assegurança de vida.

Risc de subscripció en l’assegurança de vida.

Risc de subscripció en l’assegurança de malaltia.

Risc de mercat.

Risc de crèdit.

Risc operacional.

L’efecte de les tècniques de reducció del risc s’ha de tenir en compte quan es calculi el capital de solvència obligatori, sempre que el risc de crèdit i altres riscos derivats de l’ús d’aquestes tècniques es reflecteixin apropiadament en el capital de solvència obligatori, i es compleixin les disposicions de desplegament que s’estableixin a l’efecte.

Article 65. Mètodes de càlcul del capital de solvència obligatori

El capital de solvència obligatori es pot calcular d’acord amb els mètodes següents:

Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard d’acord amb el que es disposa a la secció segona del present capítol.

Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard, en la qual cal aplicar els paràmetres específics de l’entitat. Aquests paràmetres es poden utilitzar en el càlcul dels mòduls de risc de subscripció de l’assegurança de vida, de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida i de l’assegurança de malaltia, i s’han de determinar mitjançant mètodes normalitzats a partir de dades internes de l’entitat de què es tracti o de dades que siguin directament pertinents per a les operacions d’aquesta entitat.

Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard, però amb determinades simplificacions en els punts del càlcul i sempre que la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos que assumeixin així ho justifiquin. L’ús de simplificacions en uns aspectes del càlcul és compatible amb l’ús de paràmetres específics de l’entitat en altres aspectes.

Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard per a determinats aspectes del càlcul combinada amb models interns parcials, que cobreixin el càlcul en altres aspectes.

Mitjançant l’ús de models interns complets que cobreixin tots els aspectes rellevants i amb un impacte significatiu en el perfil de risc de l’entitat i, per tant, en el seu capital de solvència obligatori.

La utilització de paràmetres específics o de models interns requereix l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, a sol·licitud de l’entitat.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir, mitjançant una resolució motivada, que s’efectuï el càlcul del capital de solvència obligatori amb paràmetres específics de l’entitat o amb models interns, quan el perfil de risc de l’entitat s’aparti significativament de les hipòtesis aplicades en el càlcul de la fórmula estàndard.

Article 66. Exigència de capital de solvència obligatori addicional

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir un capital addicional a l’entitat asseguradora o reasseguradora supervisada mitjançant una resolució motivada, després de les actuacions de supervisió i amb caràcter excepcional, en els supòsits següents:

Quan el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa el capital de solvència obligatori calculat mitjançant la fórmula estàndard i l’exigència d’un model intern sigui inadequada o no hagi estat eficaç, o s’estigui desenvolupant un model intern parcial o complet.

Quan el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa el capital de solvència obligatori calculat mitjançant un model intern complet o parcial perquè certs riscos quantificables no es tenen suficientment en compte, i l’adaptació del model, en un termini adequat, amb vista a reflectir millor el perfil de risc considerat hagi estat impossible.

Quan el sistema de govern de l’entitat asseguradora o reasseguradora s’aparti significativament del que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, o d’aquest Reglament, i aquestes desviacions impedeixin identificar, mesurar, controlar, gestionar i notificar correctament els riscos als quals s’exposa o es podria exposar, i quan l’aplicació d’altres mesures, per si mateixes, no puguin esmenar suficientment les deficiències en un termini adequat.

Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora apliqui l’ajust per casament o l’ajust per volatilitat i el perfil de risc d’aquesta entitat es desviï considerablement de les hipòtesis que hi ha al darrere d’aquests ajustos.

En els supòsits que assenyalen els apartats 1.a) i 1.b), el capital addicional s’ha de calcular de manera que el capital de solvència obligatori de l’entitat compleixi el que disposa l’article 51.a).

En els supòsits que assenyala l’apartat 1.c), el capital addicional ha de ser proporcional als riscos significatius derivats de les deficiències que van donar lloc a la resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances d’imposar aquest capital addicional. En les circumstàncies que exposa l’apartat 1.d), el capital addicional ha de ser proporcional als riscos significatius derivats de la desviació a què es refereix aquell apartat. La suma del capital de solvència obligatori inicial i del capital addicional imposat dona lloc al nou capital de solvència obligatori. No obstant això, el capital de solvència obligatori no ha d’incloure el capital addicional imposat de conformitat amb l’apartat 1.c), a l’efecte de determinar el marge de risc per al càlcul de les provisions tècniques.

Secció segona. Fórmula estàndard

Article 67. Estructura de la fórmula estàndard

El capital de solvència obligatori calculat d’acord amb la fórmula estàndard ha de ser igual a la suma dels elements següents:

el capital de solvència obligatori bàsic,

el capital de solvència obligatori per risc operacional, i

l’import de l’ajust destinat a tenir en compte la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques i els impostos diferits.

Article 68. Configuració del capital de solvència obligatori bàsic

El capital de solvència obligatori bàsic s’ha d’obtenir mitjançant l’agregació de mòduls de risc, en els termes i les condicions establerts, amb la inclusió, almenys, dels riscos següents:

Risc de subscripció en l’assegurança diferent de l’assegurança de vida.

Risc de subscripció en l’assegurança de vida.

Risc de subscripció en l’assegurança de malaltia.

Risc de mercat.

Risc d’incompliment de la contrapart.

Quan sigui procedent, en la configuració dels diferents mòduls de risc s’han de tenir en compte els efectes de diversificació.

La configuració i les especificacions dels mòduls de risc han de ser idèntiques per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores, pel que fa tant al capital de solvència obligatori bàsic com a qualsevol càlcul simplificat fet de conformitat amb el que disposa l’article 52.1.c).

En relació amb els riscos derivats de catàstrofes, es poden utilitzar especificacions geogràfiques, quan escaigui, per al càlcul dels mòduls de risc de subscripció de l’assegurança de vida, de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida i de l’assegurança de malaltia.

Cadascun dels mòduls de risc esmentats a l’apartat 1 s’ha de calibrar en funció del valor en risc, amb un nivell de confiança del 99,5 per cent, en un horitzó temporal d’un any.

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte altres mòduls de risc addicionals dels que estableix aquest article en funció del seu perfil de risc.

Article 69. Càlcul del capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard

Per al càlcul del capital obligatori bàsic, els mòduls de risc individuals s’han d’agregar, tenint en compte el següent:

El risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida ha de reflectir el risc derivat de les obligacions de les assegurances diferents de l’assegurança de vida, atenent els esdeveniments coberts i els processos seguits en l’exercici de l’activitat. Aquest mòdul ha de tenir en compte la incertesa dels resultats de les entitats asseguradores i reasseguradores en relació amb les obligacions d’assegurança i de reassegurança ja existents i les noves activitats que s’esperi dur a terme en els dotze mesos següents.

El risc de subscripció de l’assegurança de vida ha de reflectir el risc derivat de les obligacions d’assegurança de vida, atenent els esdeveniments coberts i els processos seguits en l’exercici de l’activitat.

El risc de subscripció de l’assegurança de malaltia ha de reflectir el risc que es derivi de les obligacions resultants de la subscripció d’aquests contractes, tant si s’utilitzen bases tècniques similars a les de l’assegurança de vida com si no, com a conseqüència tant dels esdeveniments coberts com dels processos seguits en l’exercici de l’activitat.

El risc de mercat ha de posar de manifest el risc derivat del nivell o de la volatilitat dels preus de mercat dels instruments financers que influeixin en el valor dels actius i passius de l’entitat. Ha de reflectir adequadament, si s’escau, la falta de correspondència estructural entre els actius i els passius, en particular pel que fa a la durada.

El risc d’incompliment de la contrapart ha de reflectir les possibles pèrdues derivades de l’incompliment inesperat o deteriorament de la qualitat creditícia de les contraparts i els deutors de les entitats asseguradores i reasseguradores en els dotze mesos següents.

El capital obligatori per risc operacional ha de reflectir els riscos operacionals sempre que no estiguin ja inclosos en els mòduls de risc que recull l’apartat 1. El risc operacional ha d’incloure els riscos legals, però no els riscos derivats de decisions estratègiques ni els riscos de reputació. En els contractes d’assegurança de vida, quan el risc d’inversió recaigui sobre els prenedors, per al càlcul del capital obligatori per risc operacional s’ha de prendre en consideració l’import de les despeses anuals ocasionades per aquestes obligacions d’assegurança. En les operacions d’assegurança i de reassegurança diferents de les esmentades en el paràgraf anterior, el càlcul del capital obligatori per risc operacional ha de prendre en consideració el volum d’aquestes operacions, que s’ha de determinar a partir de les primes meritades i les provisions tècniques constituïdes en relació amb aquestes obligacions d’assegurança i de reassegurança. En aquest cas, el capital obligatori pels riscos operacionals no ha de sobrepassar el 30% del capital de solvència obligatori bàsic corresponent a aquestes operacions d’assegurança i de reassegurança.

L’ajust destinat a tenir en compte la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques i els impostos diferits ha de reflectir la possible compensació de les pèrdues inesperades mitjançant un descens simultani de les provisions tècniques o els impostos diferits, o una combinació de tots dos. L’ajust ha de tenir en compte l’efecte de reducció del risc generat per futures prestacions discrecionals dels contractes d’assegurança, en la mesura que les entitats asseguradores i reasseguradores puguin demostrar que una reducció d’aquestes prestacions pot servir per cobrir pèrdues inesperades quan es produeixin. L’efecte de reducció del risc de les futures prestacions discrecionals no pot ser més gran que la suma de les provisions tècniques i els impostos diferits corresponents a aquestes futures prestacions discrecionals. Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, el valor de les futures prestacions discrecionals en circumstàncies adverses s’ha de comparar amb el valor d’aquestes mateixes prestacions segons un càlcul basat en la millor estimació.

Article 70. Mòdul de risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, com una combinació del capital obligatori corresponent, almenys, en els submòduls següents:

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats derivades de les assegurances a causa de fluctuacions en relació amb el moment d’ocurrència, la freqüència i la gravetat dels successos assegurats, i en el moment i l’import de la liquidació de sinistres (risc de prima i de reserva en les assegurances diferents de l’assegurança de vida).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats derivades de les assegurances a causa d’una notable incertesa en les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions corresponents a successos extrems o excepcionals (risc de catàstrofe en les assegurances diferents de l’assegurança de vida).

Article 71. Mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de vida del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de vida s’ha de calcular com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de mortalitat, per als casos en què un augment de la taxa de mortalitat generi un augment en el valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances (risc de mortalitat).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de mortalitat, per als casos en què un descens de la taxa de mortalitat generi un augment en el valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances (risc de longevitat).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes d’invalidesa, malaltia i morbiditat (risc de discapacitat i morbiditat).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les despeses d’execució dels contractes d’assegurança o de reassegurança (risc de despeses en l’assegurança de vida).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de revisió aplicables a les prestacions en forma de renda, a causa de modificacions de la legislació o variacions en l’estat de salut de la persona assegurada (risc de revisió).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell o la volatilitat de les taxes de discontinuïtat, cancel·lació, renovació i rescat de les pòlisses (risc de reducció).

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa d’una notable incertesa en les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions corresponents a successos extrems o extraordinaris (risc de catàstrofe en les assegurances de vida).

Article 72. Mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de malaltia del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de malaltia s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, segons si s’usen tècniques no similars o similars a vida, com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats contretes en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les despeses d’execució dels contractes d’assegurança o de reassegurança.

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats contretes en virtut de les assegurances a causa de fluctuacions en relació amb el moment d’ocurrència, la freqüència i la gravetat dels fets assegurats, així com el moment i l’import de la liquidació de sinistres en la data de constitució de les provisions.

Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats contretes en virtut de les assegurances a causa d’una notable incertesa en les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions corresponents a brots de grans epidèmies, així com l’acumulació excepcional de riscos en aquestes circumstàncies extremes.

Article 73. Mòdul de risc de mercat del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de mercat s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en l’estructura temporal dels tipus d’interès o la volatilitat dels tipus d’interès (risc de tipus d’interès).

Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels preus de mercat de les accions (risc d’accions).

Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels preus de mercat de la propietat immobiliària (risc immobiliari).

Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels diferencials de crèdit en relació amb l’estructura temporal de tipus d’interès sense risc (risc de diferencial).

Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels tipus de canvi de divises (risc de divisa).

Riscos addicionals a què estigui exposada una entitat asseguradora o reasseguradora com a conseqüència ja sigui d’una falta de diversificació de la cartera d’actius, ja sigui d’una exposició important al risc d’incompliment d’un mateix emissor de valors o d’un grup d’emissors vinculats (concentracions de risc de mercat).

El submòdul de risc d’accions calculat d’acord amb la fórmula estàndard ha de comprendre un ajust simètric del requisit de capital propi destinat a cobrir el risc que es deriva de variacions en el nivell dels preus de les accions. Aquest ajust l’ha de publicar l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (AEAPJ).

L’ajust simètric s’ha de basar en una funció del nivell actual d’un índex de les accions i un nivell mitjà ponderat d’aquest índex. La mitjana ponderada s’ha de calcular durant un termini adequat, que ha de ser igual per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores. L’ajust simètric no dona lloc a l’aplicació d’una càrrega de capital propi que sigui inferior o superior en 10 punts percentuals al requisit estàndard de capital propi.

Article 74. Submòdul de risc de renda variable basat en la durada

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot autoritzar l’aplicació d’un submòdul de risc de renda variable del capital de solvència obligatori, calibrat utilitzant la mesura del valor en risc, durant un període que sigui coherent amb el període de manteniment de les inversions de renda variable de l’entitat afectada, amb un nivell de confiança que ofereixi als prenedors i els beneficiaris d’assegurances un nivell de protecció equivalent al que estableix l’article 38.1.

El termini màxim per resoldre aquest procediment és de sis mesos. El poden sol·licitar les entitats asseguradores que actuïn en el ram de vida i instrumentin compromisos per pensions o garanteixin prestacions per jubilació en què les primes abonades per a aquestes prestacions tinguin una deducció fiscal autoritzada per als prenedors d’assegurances, quan:

Tots els actius i passius corresponents a aquestes activitats estiguin delimitats, gestionats i organitzats per separat respecte d’altres activitats de les entitats asseguradores, sense cap possibilitat de transferència.

Les activitats de l’entitat a les quals s’aplica l’enfocament que recull aquest apartat s’efectuen únicament al Principat d’Andorra.

La durada mitjana dels passius corresponents a aquesta activitat que manté l’entitat sobrepassen la mitjana de dotze anys.

En el càlcul del capital de solvència obligatori, aquests actius i passius s’han de tenir plenament en compte a l’efecte d’avaluar els efectes de diversificació, sense perjudici de la necessitat de salvaguardar els interessos dels prenedors i beneficiaris d’assegurances en altres estats.

La situació de solvència i liquiditat, així com les estratègies, els processos i els procediments d’informació de l’entitat afectada respecte a la gestió d’actius i passius, han de garantir de manera contínua que l’entitat és capaç de mantenir inversions de renda variable durant un període coherent amb el període de manteniment típic per a aquestes inversions en el cas de l’entitat en qüestió.

Article 75. Peculiaritats del càlcul del capital de solvència obligatori per a l’assegurança de decessos

El capital de solvència obligatori per al risc de subscripció i per al risc de tipus d’interès en l’assegurança de decessos es pot calcular de conformitat amb el règim general de l’assegurança de vida, o de conformitat amb el règim simplificat que s’aprovi mitjançant un comunicat tècnic.

Article 76. Mòdul de risc d’incompliment de la contrapart del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc d’incompliment de la contrapart ha d’incloure els contractes destinats a mitigar riscos, com ara els contractes de reassegurança, de titulització i de derivats, així com els crèdits sobre intermediaris i altres riscos de crèdit no inclosos en el submòdul de risc de diferencial.

El mòdul ha de tenir degudament en compte les garanties o altres fiances que tingui l’entitat asseguradora o reasseguradora o pel seu compte i els riscos associats a aquestes garanties i fiances.

El mòdul de risc d’incompliment de la contrapart ha de reflectir, per a cada contrapart, l’exposició global de l’entitat asseguradora o reasseguradora davant d’aquesta contrapart, sigui quina sigui la naturalesa jurídica de les seves obligacions contractuals respecte a aquesta entitat.

Article 77. Aplicació del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió

Respecte de les entitats que no disposin de l’autorització corresponent per acollir-se al règim simplificat definit en l’article 42 de la Llei 12/2017, és aplicable el que disposa el capítol V del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici, en relació amb el càlcul per les entitats anteriorment esmentades del capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard.

També són d’aplicació respecte del càlcul del capital de solvència obligatori les normes tècniques d’execució (ITS, en les seves sigles en anglès) aprovades per la Comissió a la data d’aprovació d’aquest Reglament i detallades a l’annex II.

Respecte de les normes tècniques d’execució que la Comissió emeti amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament, la seva aplicació per part de les entitats asseguradores i reasseguradores autoritzades per operar a Andorra ha de ser autoritzada mitjançant comunicats tècnics emesos per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Secció tercera. Models interns

Article 78. Càlcul del capital de solvència obligatori mitjançant models interns

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular el capital de solvència obligatori utilitzant un model intern, complet o parcial, amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, i mentre mantinguin el compliment tant dels requisits que estableix aquest Reglament com dels que fixi la mateixa autorització administrativa.

Mitjançant una resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances es pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores a les quals s’hagi autoritzat l’ús d’un model intern que presentin una estimació del capital de solvència obligatori calculat d’acord amb la fórmula estàndard. Una vegada autoritzat l’ús d’un model intern, el capital de solvència obligatori calculat mitjançant el model intern només es pot tornar a calcular d’acord amb la fórmula estàndard en circumstàncies degudament justificades i amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar models interns parcials per al càlcul d’un o diversos dels elements que indica l’article 41. Així mateix, es pot aplicar un model parcial al conjunt de l’activitat de les entitats asseguradores o reasseguradores, o únicament a un o diversos dels segments principals de la seva activitat.

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de justificar documentalment l’estructura i els detalls de funcionament del seu model intern. El contingut de la documentació ha d’incloure la justificació del fet que es compleixen els requisits que estableix el Reglament, una descripció detallada de la teoria, les hipòtesis i els fonaments matemàtics i empírics en què es basi el model intern, totes les possibles circumstàncies en què el model intern pugui no funcionar eficaçment, totes les modificacions que introdueixin en el seu model intern i qualsevol altre aspecte rellevant a l’efecte de garantir que es compleixen les exigències per al càlcul del capital de solvència obligatori.

En tot cas, les entitats asseguradores i reasseguradores han de garantir que el disseny del model intern s’adapta a les seves activitats de la manera següent:

Els enfocaments de modelització han de reflectir la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos inherents a les activitats de l’entitat inclosos en l’àmbit del model intern.

Els resultats del model intern i el contingut de la informació presentada per l’entitat asseguradora o reasseguradora han de ser coherents.

El model intern ha de permetre obtenir resultats amb un nivell de desagregació suficient per a exercir una funció important en les decisions de gestió pertinents de l’entitat asseguradora o reasseguradora; com a mínim, els resultats del model intern han de diferenciar entre línies de negoci, categories de risc i entre segments principals d’activitat;

La política de modificació del model intern ha de preveure que s’ajusti en funció de les variacions en l’àmbit o la naturalesa de les activitats de l’entitat.

Article 79. Política de modificació dels models complets i parcials

Dins el procés d’autorització d’un model intern, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar la política de modificació del model de l’entitat asseguradora o reasseguradora. I les entitats asseguradores i reasseguradores han de modificar el seu model intern d’acord amb aquesta política.

La mateixa política ha d’especificar les modificacions de menor i major entitat del model intern. Les modificacions de major entitat del model intern estan supeditades a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Les modificacions de menor entitat del model intern no estan supeditades a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, sempre que s’efectuïn d’acord amb la política esmentada.

Article 80. Incompliment del model intern

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.