Decret del 20-12-2017 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Les necessitats globals de solvència tenint en compte el perfil de risc específic, els límits de tolerància de risc aprovats i l’estratègia de negoci de l’entitat. A aquest efecte, l’entitat ha d’implantar processos proporcionats a la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos inherents a la seva activitat i que li permetin determinar i avaluar adequadament els riscos als quals s’enfronta a curt i llarg termini, i als quals està o podria estar exposada. L’entitat ha d’estar en condicions d’explicar els mètodes utilitzats en aquesta avaluació.

El compliment continu dels requeriments de capital i dels requisits en matèria de provisions tècniques.

L’anàlisi sobre si el perfil de risc de l’entitat s’aparta i, en quina mesura, de les hipòtesis en què es basa el càlcul de capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard, o mitjançant el seu model intern complet o parcial.

la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a cancel·lar el contracte;

la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a rebutjar primes pagades en virtut del contracte;

la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a modificar les primes o les prestacions que s’han de satisfer en virtut del contracte de manera que les primes reflecteixin plenament els riscos.

que el contracte no estableixi una indemnització per un succés incert especificat que afecti adversament la persona assegurada; i

que el contracte no inclogui una garantia financera de les prestacions.

La replicació dels fluxos de caixa es considera fiable quan aquests fluxos de caixa es repliquin pel que fa a l’import i al moment d’ocurrència en relació amb els riscos subjacents a aquests fluxos de caixa i en tots els escenaris possibles. Els següents fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança no poden replicar-se amb fiabilitat:

Els instruments financers es consideren instruments financers respecte dels quals pot observar-se un valor de mercat fiable quan es negociïn en un mercat actiu, profund, líquid i transparent. En cas que s’utilitzin els preus de cotització en el mercat, la seva utilització s’ha de basar en els criteris relatius als mercats actius establerts en les normes internacionals de comptabilitat.

Les entitats asseguradores i reasseguradores determinen el valor de les provisions tècniques a partir del preu de mercat dels instruments financers utilitzats en la replicació.

Totes les despeses que tindran per complir les obligacions d’assegurança i reassegurança.

La inflació, inclosa la corresponent a les despeses i als sinistres.

Tots els pagaments futurs als prenedors i beneficiaris d’assegurances, incloses les participacions en beneficis discrecionals futurs, que l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui previst fer, amb independència que aquests pagaments estiguin garantits per contracte.

El valor de les garanties financeres i de les possibles opcions contractuals incloses en els contractes d’assegurança i de reassegurança. Qualsevol hipòtesi aplicada respecte a la probabilitat que els prenedors d’assegurança exerceixin les opcions contractuals, incloses les relatives a la resolució i el rescat, ha de ser realista i s’ha de basar en informació actual i fiable. Les hipòtesis han de considerar, de manera explícita o implícita, la influència que futurs canvis en les condicions financeres o d’un altre tipus puguin tenir sobre l’exercici d’aquestes opcions.

que les hipòtesis sobre futures decisions de gestió es determinin d’una manera objectiva;

que les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents amb les estratègies i les pràctiques comercials actuals de l’entitat asseguradora o reasseguradora, inclòs l’ús de tècniques de reducció del risc, i que quan hi hagi proves suficients que constatin que l’entitat modificarà les seves pràctiques o estratègies, les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents amb les estratègies o pràctiques modificades;

que les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents entre si;

que les hipotètiques futures decisions de gestió no siguin contràries a les seves obligacions davant els prenedors i beneficiaris d’assegurances ni als requisits legals aplicables a l’entitat asseguradora o reasseguradora; i

que les hipotètiques futures decisions de gestió tinguin en compte qualsevol indicació pública de l’entitat asseguradora o reasseguradora pel que fa a les decisions que prevegi o no prendre.

una comparació entre les hipotètiques futures decisions de gestió i les decisions de gestió prèviament preses per l’entitat asseguradora o reasseguradora;

una comparació de les futures decisions de gestió que s’hagin tingut en compte en els càlculs actuals i els anteriors de la millor estimació; i

una avaluació dels efectes sobre el valor de les provisions tècniques d’una modificació de les hipòtesis sobre futures decisions de gestió.

La identificació de futures decisions de gestió que siguin pertinents per a la valoració de les provisions tècniques.

La identificació de les circumstàncies específiques en què l’entitat asseguradora o reasseguradora esperaria raonablement portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra anterior.

La identificació de les circumstàncies específiques en què l’entitat asseguradora o reasseguradora podria no trobar-se en condicions de portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra a) anterior, i una descripció de la manera en què es prendrien en consideració aquestes circumstàncies en el càlcul de les provisions tècniques;

Una descripció de qualsevol treball en curs necessari per garantir que l’entitat asseguradora o reasseguradora estigui en condicions de portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra a);

Una descripció de la manera en què han reflectit les futures decisions de gestió previstes en la lletra a) en el càlcul de la millor estimació.

Una descripció dels procediments d’informació interns aplicables a les futures decisions de gestió previstes en la lletra a) i que s’hagin tingut en compte en el càlcul de la millor estimació.

la mesura en què hagi resultat i resulti beneficiós l’exercici de les opcions per als prenedors d’assegurances, tenint en compte les circumstàncies en el moment d’exercir l’opció;

la influència de les condicions econòmiques passades i futures;

l’impacte de les decisions de gestió passades i futures; i

qualsevol altra circumstància susceptible d’influir en les decisions dels prenedors d’assegurances quant a l’exercici o no de l’opció.

Els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial s’han de calcular de forma coherent amb els límits dels contractes d’assegurança o reassegurança als quals corresponen aquests imports.

S’ha de tenir en compte la diferència temporal entre els recobraments i els pagaments directes.

A l’efecte de calcular els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial, els fluxos de caixa només han d’incloure els pagaments en relació amb la indemnització de successos assegurats i sinistres no liquidats. Els pagaments en relació amb altres successos o sinistres liquidats s’han de comptabilitzar al marge dels imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial i d’altres elements de les provisions tècniques. Quan s’hagi constituït un dipòsit per als fluxos de caixa, els imports recuperables s’han d’ajustar en conseqüència per a evitar una doble comptabilitat dels actius i passius vinculats al dipòsit.

El resultat del càlcul s’ha d’ajustar per tenir en compte les pèrdues esperades per incompliment de la contrapart.

Els imports recuperables dels contractes de reassegurança i entitats amb comesa especial pel que fa a les obligacions d’assegurança diferent de la de vida es calculen per separat en relació amb les provisions per a primes i les provisions per a sinistres pendents de la manera següent:

Si els fluxos de caixa procedents d’entitats amb comesa especial i destinats a l’entitat asseguradora o reasseguradora no depenen directament de les reclamacions contra l’entitat asseguradora o reasseguradora que cedeix els riscos, els imports recuperables d’aquestes entitats amb comesa especial respecte a reclamacions futures només es tenen en compte en la mesura que pugui verificar-se de forma prudent, fiable i objectiva que la manca de correspondència estructural entre reclamacions i imports recuperables no és significativa.

que les dades incloguin informació històrica suficient com per avaluar les característiques dels riscos subjacents i identificar tendències en els riscos;

que les dades estiguin disponibles respecte de cada grup de risc homogeni pertinent que s’utilitzi en el càlcul de les provisions tècniques, i que cap dada pertinent s’exclogui del càlcul de les provisions tècniques sense que aquesta exclusió estigui degudament justificada;

que les dades no continguin errors significatius;

que les dades de diferents períodes utilitzats per a una mateixa estimació siguin coherents;

que les dades es registrin de forma oportuna i coherent en el temps;

que l’import i la naturalesa de les dades garanteixin que les estimacions realitzades en el càlcul de les provisions tècniques sobre la base de les mateixes dades no incloguin un error d’estimació significativa;

que les dades siguin coherents amb les hipòtesis en què es basen les tècniques actuarials i estadístiques que se’ls apliquin en calcular les provisions tècniques;

que les dades reflecteixin adequadament els riscos als quals estigui exposada l’entitat asseguradora o reasseguradora en relació amb les seves obligacions d’assegurança i reassegurança;

que les entitats asseguradores i reasseguradores coneguin l’origen de les dades utilitzades i les hipòtesis o mètodes utilitzats en el seu tractament;

que les dades s’hagin recopilat, tractat i aplicat de forma transparent i estructurat sobre la base d’un procés documentat que inclogui:

que les entitats asseguradores o reasseguradores garanteixin que les seves dades s’utilitzen de forma coherent en el temps per calcular les provisions tècniques.

que les entitats asseguradores o reasseguradores puguin demostrar que l’ús d’aquestes dades és més adequat que l’ús de dades que estiguin disponibles a través d’una font interna;

que les entitats asseguradores o reasseguradores coneguin l’origen d’aquestes dades i les hipòtesis o mètodes utilitzats en el seu tractament;

que les entitats asseguradores o reasseguradores identifiquin qualsevol tendència en aquestes dades i la variació, al llarg del temps o entre unes dades i unes altres, de les hipòtesis o mètodes en l’ús d’aquestes dades; i

que les entitats asseguradores o reasseguradores puguin demostrar que les hipòtesis i els mètodes a què es refereixen les lletres b) i c) anteriors reflecteixen les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

que la insuficiència de les dades no es degui a processos i procediments interns inadequats pel que fa a la recopilació, l’emmagatzematge o la validació de les dades utilitzades per valorar les provisions tècniques;

que la insuficiència de les dades no pugui esmenar-se mitjançant el recurs a dades externes; i

que no resulti viable per a l’entitat ajustar les dades per a esmenar la insuficiència.

L’entitat asseguradora o reasseguradora ha assignat una cartera d’actius, composta per bons i obligacions i altres actius amb unes característiques similars de fluxos de caixa, per cobrir la millor estimació de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, i manté aquesta assignació durant tota la vida de les obligacions, excepte per mantenir la replicació dels fluxos de caixa esperats entre els actius i els passius quan aquests fluxos de caixa hagin canviat de manera substancial.

La cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança a la qual s’aplica l’ajust per casament i la cartera d’actius assignada estan identificades, organitzades i gestionades per separat respecte d’altres activitats de les entitats, i la cartera d’actius assignada no es pot utilitzar per cobrir pèrdues derivades d’altres activitats de les entitats.

Els fluxos de caixa esperats de la cartera d’actius assignada repliquen cadascun dels fluxos de caixa esperats de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança en la mateixa moneda i cap falta de correspondència dona lloc a riscos materials en relació amb els riscos inherents a les activitats d’assegurances a les quals s’aplica un ajust per casament.

En els contractes en què es basa la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança no es tenen en compte les primes futures.

Els únics riscos de subscripció vinculats a la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança són els riscos de longevitat, de despeses, de revisió i de mortalitat.

Si el risc de subscripció vinculat a la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança inclou la mortalitat, la millor estimació d’aquesta cartera no augmenta en més d’un 5% en el cas d’un impacte del risc de mortalitat, definit com la concurrència de les situacions següents: 1) un increment instantani i permanent del 15% de les taxes de mortalitat utilitzades per calcular la millor estimació; i 2) un increment instantani de 0,15 punts percentuals en les taxes de mortalitat (expressades en percentatges) que s’utilitzin per calcular les provisions tècniques amb la finalitat de reflectir el nivell de mortalitat en els dotze mesos següents.

Els contractes en què es basen les obligacions d’assegurança o de reassegurança no inclouen cap opció per al prenedor de l’assegurança o inclouen únicament l’opció del rescat de l’assegurança quan el valor d’aquest rescat no excedeixi el valor dels actius (determinat d’acord amb l’article 40.2 de la Llei 12/2017) assignats a les obligacions d’assegurança o de reassegurança en el moment en què s’exerceix l’opció de rescat esmentada.

Els fluxos de caixa de la cartera d’actius assignada són fixos i no poden ser modificats pels emissors dels actius ni per tercers.

Les obligacions d’assegurança o de reassegurança d’un contracte d’assegurança o de reassegurança no es divideixen en diverses parts quan formen la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança als efectes d’aquest apartat.

Un increment instantani i permanent del 15% en les taxes de mortalitat utilitzades per calcular la millor estimació.

Un increment instantani de 0,15 punts percentuals en les taxes de mortalitat (expressades en percentatge) que s’utilitzin per calcular les provisions tècniques per tal de reflectir el nivell de mortalitat en els dotze mesos següents.

Les pòlisses d’assegurança relatives a una mateixa persona assegurada poden considerar-se una sola pòlissa d’assegurança.

Quan el càlcul de provisions tècniques es basi en grups de pòlisses, la determinació de les pòlisses respecte a les quals augmentin les provisions tècniques en cas d’increment en les taxes de mortalitat també es pot basar en els grups de pòlisses en lloc de les pòlisses individuals, sempre que s’obtingui un resultat que no sigui significativament diferent.

L’ajust per casament de fluxos ha de ser igual a la diferència entre els elements següents: 1) el tipus efectiu anual, calculat com el tipus de descompte únic que, aplicat als fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, dona lloc a un valor igual al valor de la cartera d’actius assignats determinat de conformitat amb l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances; i 2) el tipus efectiu anual, calculat com el tipus de descompte únic que, aplicat als fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, dona lloc a un valor igual al valor de la millor estimació de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança tenint en compte el valor temporal i utilitzant per a això l’estructura temporal bàsica de tipus d’interès sense risc.

L’ajust per casament de fluxos no ha d’incloure el diferencial fonamental que reflecteix els riscos retinguts per l’entitat asseguradora o reasseguradora. No obstant això, aquesta deducció del diferencial fonamental només inclourà el percentatge del diferencial fonamental que encara no s’hagi reflectit en l’ajust dels fluxos de caixa de la cartera d’actius assignada.

Sense perjudici del que disposa la lletra a), el diferencial fonamental de crèdit s’ha d’incrementar quan sigui necessari per assegurar que l’ajust per casament de fluxos dels actius amb una qualitat creditícia amb qualificació inferior a BBB, o equivalent, no excedeix els ajustos per casament de fluxos dels actius, de la mateixa durada i classe, amb una qualitat creditícia qualificada de BBB o equivalent.

La utilització d’avaluacions de crèdit externes en el càlcul de l’ajust per casament de fluxos s’ha de fer de conformitat amb el que estableixen reglaments comunitaris.

En cas que els contractes d’assegurança o reassegurança incloguin primes futures, per determinar els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions, s’han d’incloure tots els fluxos probables de prestacions i despeses derivades d’aquests contractes però no els fluxos de primes.

Als efectes del que disposa la lletra a) d’aquest apartat, les entitats asseguradores i reasseguradores només consideren els actius assignats els fluxos de caixa esperats dels quals hagin de replicar els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança, excloent qualsevol actiu que excedeixi dels fluxos esmentats. Per flux de caixa esperat d’un actiu s’entén el flux de caixa de l’actiu ajustat en funció de la probabilitat d’impagament de l’actiu que es correspongui amb l’element del diferencial fonamental que preveu l’apartat següent o, quan no pugui obtenir-se un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament, el percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc que preveuen les lletres b) i c) de l’apartat 2 següent.

Igual a la suma de: 1r. el diferencial de crèdit corresponent a la probabilitat d’impagament dels actius; més 2n. el diferencial de crèdit corresponent a la pèrdua esperada resultant de la rebaixa de la qualificació dels actius.

Per a les exposicions a les administracions i als bancs centrals dels estats membres, no pot ser inferior al 30% de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc corresponent a actius de la mateixa durada, qualitat creditícia i classe, de conformitat amb el que s’observi en els mercats financers.

Per a actius diferents de les exposicions a les administracions i els bancs centrals dels estats membres, no pot ser inferior al 35% de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc corresponent a actius de la mateixa durada, qualitat creditícia i classe, de conformitat amb el que s’observi en els mercats financers.

La probabilitat d’impagament a què fa referència el punt 1r de la lletra a) d’aquest apartat, s’ha de basar en les estadístiques d’impagament a llarg termini que siguin pertinents per a l’actiu en qüestió en relació amb la seva durada, qualitat creditícia i classe. No obstant això, quan no pugui obtenir-se un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament esmentades anteriorment, el diferencial fonamental ha de ser igual al percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte del tipus d’interès sense risc establert en les lletres b) i c) anteriors.

La mitjana a llarg termini a què es refereixen els apartats b) i c) anteriors, s’ha de basar en dades relatives als últims 30 anys. Quan estigui disponible una part d’aquestes dades, s’ha de substituir per dades elaborades. Les dades elaborades s’han de basar en dades disponibles i fiables corresponents als darrers 30 anys. Les dades que no siguin fiables s’han de substituir per dades elaborades utilitzant el mateix mètode. En tot cas, les dades elaborades s’han de basar en hipòtesis prudents.

La pèrdua esperada a què fa referència la llera a) anterior, s’ha de correspondre amb la pèrdua ponderada per la seva probabilitat que l’entitat asseguradora o reasseguradora patiria en cas que l’actiu es rebaixés a un grau de qualitat creditícia inferior i se substituís immediatament després. El càlcul de la pèrdua esperada s’ha de basar en la hipòtesi que l’actiu substitutiu compleixi tots els criteris següents:

El diferencial fonamental per a cada durada, qualitat creditícia i classe d’actiu rellevant és el que publica l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació, per a cada divisa rellevant.

Que respecte de cada moneda, els actius siguin representatius de les inversions realitzades per les entitats asseguradores i reasseguradores en la moneda en qüestió per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i reassegurança denominades en aquesta moneda; i que, respecte de cada país, els actius siguin representatius de les inversions realitzades per les entitats asseguradores i reasseguradores al país en qüestió per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i reassegurança venudes al mercat d’assegurances d’aquest país i denominades en la seva moneda;

Que quan sigui possible, la cartera es basi en índexs pertinents dels quals el públic pugui disposar fàcilment i que s’hagin publicat els criteris sobre el moment i la forma en què es modifiquen els components d’aquests índexs;

Que la cartera d’actius inclogui tots els actius següents:

Que les entitats asseguradores i reasseguradores puguin explicar i justificar cadascuna de les hipòtesis utilitzades, tenint en compte la rellevància de la hipòtesi, la incertesa que comporta i les hipòtesis alternatives pertinents.

Que puguin identificar clarament les circumstàncies en què les hipòtesis es considerarien falses.

Que les hipòtesis es basin en les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança, amb independència de l’entitat asseguradora o reasseguradora que tingui la cartera.

Que les entitats asseguradores i reasseguradores utilitzin les hipòtesis de forma coherent en el temps i en la línia de negoci i els grups de risc homogenis.

Que les hipòtesis reflecteixin adequadament qualsevol incertesa subjacent als fluxos de caixa.

que generi preus d’actius que siguin coherents amb els preus d’actius observats en els mercats financers;

que no pressuposi cap mena de possibilitat d’arbitratge; i

que el calibratge dels paràmetres i escenaris sigui coherent amb la pertinent estructura temporal de tipus d’interès sense risc utilitzada per calcular la millor estimació.

La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha d’incloure tots els fluxos de caixa següents, en la mesura que aquests fluxos de caixa es corresponguin amb contractes d’assegurança i reassegurança existents:

El càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte les circumstàncies futures esperades que tinguin un efecte significatiu sobre les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència. A aquests efectes, les circumstàncies futures inclouen circumstàncies en els àmbits demogràfic, jurídic, mèdic, tecnològic, social, mediambiental i econòmic.

La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte explícitament o implícitament totes les incerteses relatives als fluxos de caixa, inclosos tots els aspectes següents:

Les projeccions de flux de caixa utilitzades per calcular les millors estimacions han de tenir en compte totes les despeses següents, relatives a les obligacions reconegudes d’assegurança i reassegurança de les entitats asseguradores i reasseguradores:

En calcular la millor estimació, les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte:

La millor estimació s’ha de calcular per separat respecte dels fluxos de caixa en monedes diferents.

Sense perjudici de tot l’anterior, la millor estimació s’ha de calcular d’una manera transparent i mitjançant mètodes actuarials i estadístiques que reflecteixin els riscos que afecten els fluxos de caixa subjacents i la naturalesa de les obligacions d’assegurança i reassegurança. Addicionalment, en el cas que el mètode de càlcul es basi en dades de pòlisses agrupades d’acord amb l’article 22, les entitats asseguradores i reasseguradores han de garantir que l’agrupament de pòlisses crea grups de risc homogenis que reflecteixin adequadament els riscos de les pòlisses individuals incloses en aquests grups.

També, amb relació al càlcul de la millor estimació, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’analitzar la mesura en què el valor actual dels fluxos de caixa depèn tant del resultat previst de fets i circumstàncies futurs com de la possible desviació del resultat real respecte del resultat previ en certs escenaris. Igualment, quan, d’acord amb el que s’acaba d’exposar, el valor actual dels fluxos de caixa depengui de fets i circumstàncies futurs, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar un mètode per calcular la millor estimació dels fluxos de caixa que reflecteixi aquesta dependència.

Les projeccions de fluxos de caixa utilitzades en el càlcul de les millors estimacions pel que fa a les obligacions d’assegurança de vida s’han de realitzar per separat respecte de cada pòlissa d’acord amb el que disposa l’article 30 d’aquest Reglament, excepte en el cas que el càlcul per separat per cada pòlissa suposi una càrrega excessiva per a l’entitat asseguradora i reasseguradora. En aquest cas, aquesta entitat pot realitzar la projecció agrupant pòlisses, per la qual cosa s’ha de complir:

Amb relació a la millor estimació de les obligacions d’assegurança diferent de l’assegurança de vida, aquesta s’ha de calcular separant el càlcul respecte de les provisions per a primes i el càlcul de les provisions per a sinistres pendents. En particular:

Que la totalitat de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora que calculi el marge de risc (l’entitat inicial) sigui assumida per una altra entitat asseguradora o reasseguradora (l’entitat de referència).

Que sense perjudici de l’anterior, quan l’entitat dugui a terme simultàniament activitats d’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida, la cartera d’obligacions d’assegurança de vida i obligacions de reassegurança de vida i la cartera d’obligacions d’assegurança corresponent a activitats d’assegurança diferent de la de vida i obligacions de reassegurança diferent de la reassegurança de vida siguin assumides per separat per dues entitats de referència diferents.

Que la transferència d’obligacions d’assegurança i reassegurança inclogui qualsevol contracte o acord de reassegurança amb entitats amb comesa especial en relació amb aquestes obligacions.

Que l’entitat de referència no tingui cap obligació d’assegurança o reassegurança ni posseeixi fons propis abans que tingui lloc la transferència.

Que després de la transferència, l’entitat de referència no assumeixi cap obligació d’assegurança o reassegurança nova.

Que després de la transferència, l’entitat de referència obtingui fons propis admissibles per un import igual al capital de solvència obligatori necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència.

Que després de la transferència, l’entitat de referència posseeixi actius per un import igual a la suma del seu capital de solvència obligatori i de les provisions tècniques, net dels imports recuperables de contractes de reassegurança i d’entitats amb comesa especial.

Que els actius se seleccionin de manera que minimitzin el capital de solvència obligatori pel risc de mercat al qual estigui exposada l’entitat de referència.

Que el capital de solvència obligatori de l’entitat de referència tingui en compte: 1r. el risc de subscripció pel que fa a les activitats transferides; 2n. el risc de mercat; 3r. el risc de crèdit pel que fa als contractes de reassegurança, acords amb entitats amb comesa especial, intermediaris, prenedors d’assegurances i qualssevol altres exposicions significatives, i 4t. el risc operacional.

Que la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques de l’entitat de referència es correspongui, respecte de cada risc, amb la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques de l’entitat inicial.

Que no hi hagi cap capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits pel que fa a l’entitat de referència.

Que, amb subjecció al que disposen les lletres e) i f), les futures decisions de gestió de l’entitat de referència siguin coherents amb les hipotètiques futures decisions de gestió de l’entitat inicial.

Una avaluació de la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos subjacents a les seves obligacions d’assegurança i reassegurança.

Una avaluació, en termes qualitatius o quantitatius, de l’error introduït en els resultats del mètode a causa de qualsevol desviació entre:

Aquesta avaluació ha d’incloure tots els riscos que afectin l’import, el calendari o el valor de les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència. L’avaluació es limita als riscos que siguin pertinents per a la part del càlcul de les provisions tècniques a les quals s’apliqui el mètode.

Que no es disposi d’un altre mètode amb un error menor i sigui improbable que el mètode porti a una subestimació de l’import de les provisions tècniques.

Que el mètode llanci un import de provisions tècniques de l’entitat asseguradora o reasseguradora superior al que s’obtindria utilitzant un mètode proporcionat i que el mètode no porti a una subestimació del risc inherent a les obligacions d’assegurança i reassegurança a què s’apliqui.

La millor estimació calculada en termes bruts segons el que preveu l’article 24.2 d’aquest Reglament.

La millor estimació després de tenir en compte els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial i sense ajustos per pèrdues esperades per impagament de la contrapart (millor estimació neta no ajustada) calculada de conformitat amb el següent apartat 2.