LegalizeDecret del 13-5-2020 d’aprovació del Reglament de construcció
Decret del 13-5-2020 d’aprovació del Reglament de construcció.
Exposició de motius
El text refós de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme va ser aprovat pel Decret legislatiu del 19 de juny del 2019.
La Llei és desenvolupada reglamentàriament mitjançant les directrius d’ordenació, el Reglament urbanístic, el Reglament de construcció i el Reglament d’urbanització. En aquest sentit, els articles 10 i 53 de la Llei estipulen que el Govern ha d’aprovar el Reglament de construcció, com a instrument d’ordenació del Govern. En compliment d’aquests articles, el Govern va aprovar el 26 de febrer del 2003 el Reglament de construcció. Posteriorment, el 8 d’abril del 2009, el Govern va aprovar la modificació del Reglament de construcció, per tal d’aportar-hi millores detectades en els anys d’aplicació del text reglamentari del 2003, simplificar procediments administratius i aclarir la interpretació de preceptes. El 21 de juliol del 2010, el Govern va aprovar el Decret pel qual es modifica el Reglament de construcció del 8 d’abril del 2009. El Govern va aprovar el Decret del 28 de juliol del 2010 pel qual es deroga el Decret del 21 de juliol del 2010 i pel qual es modifica el Reglament de construcció del 8 d’abril del 2009. En data 5 d’octubre del 2011, el Govern va aprovar una modificació del Reglament de construcció, per adaptar-lo a la Llei 6/2011, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori. Més tard, el Govern va aprovar el Decret del 3 d’octubre del 2012 pel qual es va aprovar la modificació del Reglament de construcció, com també va publicar la correcció d’errata del 5 de desembre del 2012 per la qual s’esmenen diversos errors constatats en la modificació del Reglament de construcció, del 3 d’octubre del 2012. En data 18 de novembre del 2015, el Govern va aprovar una modificació del Reglament de construcció dirigida a facilitar i a aportar un impuls en la millora de l’eficiència energètica dels edificis i assegurar, alhora, que les modificacions introduïdes permetin millorar-ne l’aïllament. En data 11 de maig del 2016, el Govern va aprovar la proposta de la Taula Nacional de Mobilitat de modificar el Reglament de construcció per garantir la correcta gestió de la seguretat i la funcionalitat viàries, per les maniobres de càrrega i descàrrega provinents dels locals d’ús comercial, ús industrial o ús de magatzem ubicats a la xarxa bàsica de carreteres, que en data 27 de març del 2019 va ser objecte d’una correcció d’errata. En data 27 de febrer del 2019, el Govern va aprovar la modificació del Reglament de construcció per simplificar els procediments administratius en la gestió de residus de construcció.
La Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme; la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, i la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges aprovades pel Consell General introdueixen modificacions que afecten el Reglament de construcció i en conseqüència escau una adaptació d’aquest Reglament a la nova normativa.
Alhora, amb l’objectiu d’aportar millores detectades en els anys d’aplicació del text reglamentari, s’introdueixen modificacions a l’articulat del Reglament de construcció.
La disposició final quarta de la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme fixa que en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei el Govern ha d’aprovar l’adaptació de la reglamentació general per tal d’acomodar-la a les modificacions introduïdes en aquesta Llei.
El Govern, en compliment del mandat legal, ha elaborat la modificació del Reglament de construcció. L’abast de les modificacions introduïdes correspon als canvis normatius introduïts per la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme; per la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, i per la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges que afecten les disposicions del Reglament de construcció, i la incorporació de modificacions que aclareixin l’aplicació del text reglamentari.
La modificació del Reglament de construcció ha estat sotmesa a l’anàlisi de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, que n’ha informat favorablement.
El Reglament de construcció incorpora dos nous articles, 75 bis i 113 bis, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. Manté el mateix índex per a la resta d’articles i els mateixos títols que el Reglament aprovat el 10 d’octubre del 2012. Tot i que els canvis introduïts en molts articles són puntuals, el fet que el nombre d’articles modificats sigui elevat justifica que s’aprovi i es publiqui el Reglament de construcció, de forma que a partir del moment en què entri en vigor serà l’únic vigent.
Per tot el que ha estat exposat, a proposta del ministre d’Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió del 13 de maig de 2020, adopta el següent:
Decret
Article únic
S’aprova el Reglament de construcció, amb el contingut següent:
Índex
Títol preliminar.
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Abast d’aplicació
Article 3. Actuació dels comuns
Article 4. Principis de l’activitat d’intervenció
Article 5. Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic
Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’edificació
Capítol primer. Disposicions generals
Article 6. Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’edificació
Article 7. Definicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació
Article 8. Alineació respecte dels marges dels rius
Article 9. Criteris de determinació d’alçades
Article 10. Construccions per damunt de l’alçada reguladora
Article 11. Modificació del terreny
Article 12. Edificabilitat
Capítol segon. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer
Article 13. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer
Article 14. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer
Capítol tercer. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació
Article 15. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació
Article 16. Paràmetres específics del sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació
Capítol quart. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica
Article 17. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica
Article 18. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica
Capítol cinquè. Sistemes d’ordenació de l’edificació i edificacions existents
Article 19. Adaptació dels sistemes d’ordenació de l’edificació a l’ordenació existent
Article 20. Règim de “fora d’ordenació”
Títol II. Règim dels usos i de les activitats
Capítol primer. Disposicions generals sobre els usos
Article 21. Usos urbanístics i activitats classificades de la normativa ambiental
Capítol segon. Classificació dels usos
Article 22. Usos admesos i usos prohibits
Article 23. Ús principal, usos compatibles i usos complementaris
Article 24. Usos temporals i usos provisionals
Capítol tercer. Tipologia d’usos
Article 25. Classes d’usos en el planejament urbanístic
Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament
Article 26. Espais d’aparcament
Article 27. Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística
Article 28. Previsió d’aparcament en els edificis
Article 29. Nombre mínim de places d’aparcament en els edificis
Article 30. Exigència d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents
Article 31. Condicions de l’aparcament
Article 32. Aparcaments soterranis mancomunats
Article 33. Concentració d’aparcament
Capítol cinquè. Usos en soterrani
Article 34. Usos en soterrani
Capítol sisè. Usos en sòl no edificat
Article 35. Integració al paisatge dels usos en sòls no edificats
Capítol setè. Estacions de servei
Article 36. Ús d’estacions de servei
Capítol vuitè. Elements de suport publicitari
Article 37. Regulació dels elements de suport publicitari en edificis i terrenys
Títol III. Condicions de construcció i d’habitabilitat en els edificis
Capítol primer. Condicions de construcció
Article 38. Condicions constructives dels edificis
Article 39. Cobertes dels edificis
Article 40. Façanes dels edificis
Article 41. Xemeneies de fums i ventilació
Article 42. Antenes
Article 43. Elements d’eficiència ambiental
Article 44. Normes tecnològiques de la construcció
Capítol segon. Condicions d’habitabilitat
Article 45. Requisits mínims d’habitabilitat
Article 46. Definició d’habitatge
Article 47. Requisits mínims d’habitabilitat dels habitatges
Article 48. Definició de les peces de l’habitatge
Article 49. Condicions dels espais comuns d’accés als edificis
Article 50. Condicions de l’habitatge
Article 51. Condicions de les peces de l’habitatge
Article 52. Requisits mínims d’habitabilitat en locals destinats a usos diferents d’habitatge
Capítol tercer. Obres en edificis existents
Article 53. Tipus d’obres en edificis existents
Article 54. Obres d’ampliació
Article 55. Obres de rehabilitació o reforma
Títol IV. Intervenció en l’activitat d’edificació i d’ús del sòl
Capítol primer. Disposicions generals
Article 56. Actes subjectes a llicència urbanística
Article 57. Autoritzacions concurrents
Article 58. Règim de les llicències urbanístiques
Article 59. Competència
Article 60. Responsabilitats i llicències urbanístiques
Article 61. Classes de llicències urbanístiques d’obres
Article 62. Notificació de les llicències urbanístiques al Govern
Article 63. Transmissió de les llicències urbanístiques
Article 64. Terminis d’execució
Article 65. Pròrroga de les llicències
Article 66. Formulació de noves sol·licituds i reiteració
Article 67. Actes promoguts pel Govern
Article 68. Autorització de treballs de protecció de riscos naturals
Capítol segon. Procediment de concessió de llicències urbanístiques
Secció primera. Procediment general de concessió de llicències urbanístiques
Article 69. Presentació de la sol·licitud
Article 70. Tramitació
Article 71. Informes comunals
Article 72. Informes preceptius
Article 73. Esmena de deficiències
Article 74. Resolució
Article 75. Notificació i impugnació
Secció segona. Altres procediments de concessió de llicències
Article 75 bis. Procediment especial
Article 76. Procediment simplificat
Article 77. Documentació que cal presentar per a les obres menors
Article 78. Llicències d’obres menors que no requereixen l’actuació professional d’un tècnic
Article 79. Resolució de llicències d’obres menors
Secció tercera. Procediment d’autorització d’obres i usos provisionals i temporals
Article 80. Llicències d’obres i usos provisionals i temporals
Article 81. Documentació que cal presentar
Article 82. Caducitat i revocació
Secció quarta. Procediment d’autorització d’activitats en sòl no urbanitzable
Article 83. Activitats en sòl no urbanitzable
Article 84. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable promogudes per particulars
Article 85. Documentació que cal presentar
Article 86. Tramitació
Article 87. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable dutes a terme pels comuns
Capítol tercer. Informació urbanística
Secció primera. Certificat urbanístic
Article 88. Certificat urbanístic
Article 89. Documentació que cal presentar
Article 90. Tramitació
Article 91. Caducitat
Secció segona. Assenyalament d’alineacions
Article 92. Assenyalament d’alineacions
Article 93. Vials competència del Govern i límits d’edificació en els marges dels rius i torrents
Article 94. Documentació que cal presentar
Article 95. Caducitat
Capítol quart. Activitats en el sòl
Secció primera. Llicència de moviments de terra
Article 96. Llicència de moviments de terra
Article 97. Documentació que cal presentar
Secció segona. Autorització de treballs per protegir els terrenys dels riscos naturals
Article 98. Autorització de treballs de protecció
Capítol cinquè. Urbanització
Article 99. Control comunal de l’execució de les obres d’urbanització
Article 100. Llicència d’urbanització integral
Article 101. Llicència d’obres d’urbanització
Article 102. Documentació que cal presentar
Capítol sisè. Edificació
Secció primera. Urbanització i edificació simultànies
Article 103. Llicències d’edificació condicionades a l’execució simultània de la urbanització
Secció segona. Llicència d’enderroc
Article 104. Llicència d’enderroc
Article 105. Documentació que cal presentar
Secció tercera. Llicència d’edificació
Article 106. Llicència d’edificació
Article 107. Documentació que cal presentar
Capítol setè. Revisió i control de les obres
Article 108. Iniciació dels treballs
Article 109. Rètol d’obra
Article 110. Direcció facultativa
Article 111. Modificacions del projecte en el transcurs de les obres
Article 112. Inspeccions comunals
Article 113. Suspensió d’obres i mesures de protecció de la legalitat urbanística
Article 113 bis. Mesures de protecció en l’aturada o no finalització de les obres
Article 114. Finalització de les obres
Article 115. Llibre de l’edifici
Capítol vuitè. Activitats en l’edificació
Secció primera. Ús de l’edificació
Article 116. Ús de l’edificació
Article 117. Inspecció dels serveis tècnics del comú
Article 118. Inspecció dels serveis tècnics del Govern
Article 119. Terminis
Article 120. Devolució de garanties
Article 121. Declaracions i modificacions d’obra nova
Article 122. Subministrament de serveis
Article 123. Canvis d’ús de l’edificació
Secció segona. Llicència d’ús de l’edificació
Article 124. Llicència d’ús de l’edificació
Article 125. Documentació que cal presentar
Article 126. Llicència de consolidació d’edificació
Article 127. Documentació que cal presentar
Secció tercera. Cèdula d’habitabilitat
Article 128. Cèdula d’habitabilitat
Article 129. Documentació que cal presentar
Secció quarta. Certificat d’habitabilitat
Article 130. Certificat d’habitabilitat
Article 131. Segellament del certificat d’habitabilitat
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició transitòria tercera
Disposició derogatòria Disposició final primera
Disposició final segona
Annex I. Requisits d’habitabilitat. Nivells A - B - C
Annex II. Declaració jurada de conformitat amb la legalitat urbanística
Annex III. Certificat de gestió de residus per obres d’enderroc
Annex IV. Certificat de gestió de residus per la recuperació de garanties
Annex V. Declaració jurada de gestió de residus per la recuperació de garanties
Reglament de construcció
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme mitjançant l’establiment dels paràmetres d’ordenació de l’edificació, el règim dels usos, les condicions de construcció i d’habitabilitat, la regulació dels procediments de presentació de les sol·licituds d’urbanització i ús del sòl, i d’edificació, i llurs autoritzacions.
Article 2. Abast d’aplicació
Les determinacions sobre construcció establertes en aquest Reglament tenen el caràcter de mínim obligatori d’aplicació general, sense perjudici que el planejament urbanístic que ha d’aprovar els comuns pugui establir condicions més restrictives.
Article 3. Actuació dels comuns
Els comuns serveixen amb objectivitat l’interès parroquial i actuen d’acord amb els principis de legalitat, eficàcia i transparència.
Article 4. Principis de l’activitat d’intervenció
Els comuns poden intervenir en l’activitat privada d’edificació i d’ús del sòl en els supòsits que estableixen les lleis tot subjectant-se a les seves condicions.
La intervenció dels comuns sobre l’activitat privada d’edificació i ús del sòl està subjecta als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència de les mesures adoptades amb els fins que les justifiquen.
Article 5. Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic
Les normes d’aquest Reglament, així com les determinacions del planejament urbanístic, s’han d’interpretar segons el sentit propi de les seves paraules en relació al seu context i d’acord amb l’esperit, els objectius i la finalitat de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
En els casos de dubtes d’interpretació produïts per imprecisions o contradiccions que no es puguin resoldre per aplicació del principi de jerarquia normativa, preval la solució més restrictiva pel que fa al càlcul de l’edificabilitat global i la més favorable a la urbanització prèvia, a la menor edificabilitat, a la dotació més elevada per a equipaments i per a espais públics, a la protecció ambiental, a la protecció patrimoni natural i a la protecció del patrimoni cultural.
Quan en un mateix territori concorrin normes urbanístiques i normes sectorials amb diversos nivells de preservació ambiental, del patrimoni natural i del patrimoni cultural, preval la normativa que imposi la protecció més gran.
Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’edificació
Capítol primer. Disposicions generals
Article 6. Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’edificació
La definició de les condicions que han de complir les edificacions que es poden construir en cada solar, d’acord amb la seva zonificació, és una de les finalitats de l’ordenació urbanística.
Els instruments d’ordenació urbanística comunals -plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials, segons els casos- estableixen aquestes condicions mitjançant els paràmetres d’edificació propis del sistema d’ordenació que s’adopti.
Es distingeixen com a sistemes d’ordenació bàsics els següents:
sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer;
sistema d’ordenació d’edificació aïllada segons parcel·lació;
sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica.
Es poden definir subsistemes d’ordenació híbrids o derivats dels bàsics, sempre que com a mínim s’estableixin els paràmetres específics exigits al sistema d’ordenació bàsic del qual en deriva.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’edificació en parcel·les situades en unitats d’actuació classificades com a sòl urbà consolidat.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de determinar les condicions que han de complir les edificacions admissibles com a actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable, tal com es determina en l’article 72 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme.
Els plans parcials o especials han d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’edificació en parcel·les situades en unitats d’actuació classificades com a sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat.
Article 7. Definicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació
Els diversos sistemes d’ordenació s’han de regular mitjançant els paràmetres que determinin els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials i especials d’acord amb les definicions següents:
Alineació: Línia que estableix, respecte dels sistemes urbanístics, els límits de l’edificació.
Parcel·la neta: Superfície de la parcel·la, deduïdes les parts del terreny corresponents a sistemes urbanístics.
Índex d’edificabilitat: Superfície construïda computable en el càlcul de l’edificabilitat en relació amb la superfície de la parcel·la.
Índex d’edificabilitat equivalent: Superfície construïda computable en el càlcul de l’edificabilitat en relació amb la superfície de la parcel·la, aplicable en terrenys regulats mitjançant paràmetres del sistema d’ordenació de l’edificació per definició volumètrica.
Característiques de la parcel·la: Dimensions i geometria que defineixen una parcel·la perquè pugui ser considerada edificable.
Separacions de parcel·la: Distància mínima des de la projecció de l’envolupant de les diverses plantes de l’edifici i construccions auxiliars d’una parcel·la, inclosos patis i cossos volats, exceptuant ràfecs i plantes soterrani, fins als límits de la parcel·la, exceptuant els límits definits per vials.
Ocupació: Percentatge de superfície de la parcel·la corresponent a la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes de l’edifici i construccions auxiliars d’una parcel·la, inclosos patis de parcel·la i cossos volats, i exceptuant ràfecs i plantes soterrani.
Ocupació en soterrani: Percentatge de superfície de la parcel·la corresponent a la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes soterrani de l’edifici, inclosos patis de parcel·la.
Alçada reguladora: Alçada màxima a la qual es pot situar el ràfec o el coronament de la façana de l’edifici, en relació amb el pla de façana vertical coincident amb l’alineació establerta o coincident amb el pla de façana posterior de l’edificació, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades.
Alçada màxima: Alçada màxima a la qual es pot situar el carener de l’edifici.
Fondària edificable: Distància màxima, mesurada perpendicularment a la línia de façana, que limita per la seva part posterior l’edificació respecte de l’alineació establerta.
Pati d’illa: Espai no edificat o només edificable en planta baixa o soterrani que resulta d’aplicar les fondàries edificables o l’ordenació volumètrica.
Pati de parcel·la: Espai lliure d’edificació en l’interior de les parcel·les per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació.
Reculades: Retrocés de l’edificació d’una part d’aquesta respecte a l’alineació de vial o a les mitgeres.
Andrones: Franges de terreny, no edificades ni edificables, que separen dues edificacions o parcel·les.
Buits a l’edificació: Plantes o parts de plantes de l’edificació no construïdes.
Elements sortints: Elements constructius que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa i que no són ocupables.
Cossos volats: Elements constructius habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa.
Ràfecs: Elements constructius no habitables ni ocupables de la coberta que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa.
Tanques de parcel·la: Elements constructius emprats per a la delimitació de la parcel·la respecte d’altres parcel·les o de sistemes urbanístics.
Per determinar els paràmetres reguladors de l’edificació també s’han de tenir en compte les definicions següents:
Línia de façana: Tram de l’alineació corresponent a cada parcel·la.
Mitgera: Paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, des de la fonamentació fins a la coberta, independentment que s’interrompi per patis.
Cos volat tancat: Cos volat en el qual tots els costats que sobrepassen la línia de façana disposen de tancament.
Cos volat semitancat: Cos volat en el qual algun dels costats que sobrepassen la línia de façana disposa de tancament.
Cos volat obert: Cos volat en el qual cap dels costats que sobrepassen la línia de façana disposa de tancament.
Superfície construïda: Superfície corresponent a la projecció horitzontal, per cada una de les plantes, de l’envolupant exterior de tots els elements constructius de l’edificació, després de deduir cobertes, patis d’illa i de parcel·la.
Superfície construïda de l’edifici: Superfície corresponent a la suma de les superfícies construïdes de totes les plantes de l’edifici.
Superfície edificada de l’edifici: Superfície corresponent a la superfície construïda de l’edifici deduïda la superfície construïda de les plantes soterrànies.
Superfície útil: Superfície corresponent a la projecció horitzontal de l’envolupant interior dels elements constructius de cada una de les dependències i espais d’ús comú de l’edifici, amb una alçada lliure igual o superior a 1,80 metres.
Alçada lliure: Distància entre l’acabat del paviment i l’acabat del sostre de la planta o del fals sostre.
Planta soterrani: La que tingui el nivell del forjat de tota la planta en el nivell més baix de l’edifici a més d’1,20 metres per sota de la rasant del carrer en el sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer i del terreny modificat en els altres sistemes d’ordenació d’edificació. Tota planta que no sigui soterrani és una planta edificada. Les plantes soterrani només poden disposar d’obertures de ventilació, d’accés a vehicles o persones o d’il·luminació. Les obertures admeses han de ser opaques, amb reixes que no permetin la visió o amb materials de construcció translúcids en obertures fixes d’il·luminació.
Planta edificada: La que es trobi situada per sobre de la planta soterrani o del terreny.
De les diverses plantes edificades de l’edificació, la situada en el nivell més baix es considera planta edificada de referència a l’efecte de regulació d’alçades o de nombre de plantes de l’edificació.
En edificacions en què per les característiques topogràfiques de la parcel·la i la situació dels sistemes urbanístics, part de la planta pugui tenir la consideració de soterrani, aquesta planta s’ha de considerar planta edificada en semisoterrani.
Rasant de voravia: Línia definida per les cotes altimètriques corresponents a l’alineació de l’edificació.
Rasant del terreny: Línia del terreny resultant de la modificació de la topografia de la parcel·la, autoritzable d’acord amb els criteris de modificació del terreny, per la implantació d’edificacions o per la utilització de la resta de la parcel·la, o del terreny existent si no es modifica la topografia existent.
Edificacions auxiliars: Edificacions destinades a usos complementaris i auxiliars als de l’edificació principal.
Article 8. Alineació respecte dels marges dels rius
A fi de garantir tant la preservació ambiental com la seguretat de les edificacions, en sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable, s’estableix una franja no construïble per la iniciativa privada de 5 metres d’amplada en cada un dels marges dels rius, a partir del límit extern de la llera definida pels límits oficials d’edificació. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot establir una franja no edificable en sòl urbà consolidat en cada un dels marges dels rius.
En tot cas, sobre la llera dels rius i torrents i en les seves franges de protecció no s’admetrà cap cos volat derivat d’un projecte d’iniciativa privada, salvat d’aquells projectes que siguin declarats projectes d’interès nacional, o d’iniciativa pública.
Tota sol·licitud de llicència urbanística que afecti terrenys situats a la vora d’un riu o torrent ha d’anar acompanyada per un estudi hidrològic, redactat i signat per un tècnic competent, que avaluï justificadament la necessitat de realitzar proteccions dels terrenys, i les defineixi amb un nivell de detall suficient per evitar danys produïts per avingudes d’aigua i de materials arrossegats per l’aigua.
Article 9. Criteris de determinació d’alçades
El planejament urbanístic ha d’establir l’alçada reguladora i el nombre de plantes que, com a màxim, o obligatòriament quan convingui, poden assolir els edificis. El planejament urbanístic ha d’establir les regles per a la mesura de les alçades i el nombre de plantes, d’acord amb les condicions del lloc, mitjançant els paràmetres mínims següents:
En unitats d’actuació regulades mitjançant el sistema d’ordenació per alineacions de carrer: el punt de l’alineació del solar o el nivell de la planta de referència respecte al qual s’ha de prendre la mida de l’alçada reguladora, el nombre màxim de plantes, i les seves alçades lliures.
En unitats d’actuació regulades mitjançant sistemes d’ordenació diferents del sistema d’ordenació per alineacions de carrer: la rasant del terreny o el nivell de la planta de referència respecte al qual s’ha de prendre l’alçada reguladora i l’alçada màxima, el nombre màxim de plantes, i les seves alçades lliures.
El planejament urbanístic ha d’establir les regles per a la mesura de les alçades de l’edificació, com a mínim per als supòsits següents:
Solar ascendent respecte al vial d’accés, i sense vials a cotes superiors.
Solar ascendent respecte al vial d’accés, i amb vials a cotes superiors.
Solar descendent respecte al vial d’accés, i sense vials a cotes inferiors.
Solar descendent respecte al vial d’accés, i amb vials a cotes inferiors.
Solar entre dos vials.
Solar en cruïlla.
Article 10. Construccions per damunt de l’alçada reguladora
El planejament urbanístic ha de regular les construccions que s’admeten per damunt de l’alçada reguladora amb l’objectiu d’assegurar un bon acabament formal de l’edificació que afavoreixi el paisatge urbà.
En funció del sistema d’ordenació adoptat, el planejament urbanístic ha d’establir les condicions per a la construcció de:
Plantes sota coberta.
Baranes o altres elements de protecció de terrasses o cobertes planes.
Cobertes inclinades o planes.
Elements constructius admesos per damunt de la coberta, com ara xemeneies, antenes i badalots d’ascensor, línies de vida i altres elements regulats per aquest Reglament.
Les construccions admeses per damunt de l’alçada reguladora no poden superar l’alçada màxima que el planejament urbanístic estableixi, excepte xemeneies, antenes i badalots d’ascensor, línies de vida i altres elements regulats per aquest Reglament.
Article 11. Modificació del terreny
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de definir, per a les diverses unitats d’actuació, les condicions dels canvis en la morfologia del terreny que estiguin motivats per la implantació de les edificacions i per la utilització de la parcel·la, que alhora determinen la rasant del terreny respecte a la qual es regula l’alçada de l’edificació.
En el cas de modificacions de terreny per edificar, els murs situats dins dels límits de la parcel·la han de tenir en compte els criteris de regulació següents:
Els murs frontals emprats en la modificació del terreny situats a partir de la rasant del vial d’accés no poden excedir de 5 metres d’alçada sobre la cota de la rasant del vial o del terreny, mesurats a partir de 5 metres en horitzontal des de la cota inferior del vial en l’alineació de la parcel·la en el sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer i on se situïn accessos de vehicles en els sistemes d’ordenació d’edificació aïllada segons parcel·lació o per definició volumètrica.
Els murs frontals emprats en la modificació del terreny, excepte el primer a partir de la rasant del vial, no poden excedir 3 metres d’alçada sobre la cota natural del terreny modificat en què se situïn.
Si es construeix més d’un mur en la modificació del terreny, el pendent del terreny entre murs verticals no pot excedir els 45º, mesurats des del coronament del mur situat a cota inferior.
Els murs emprats en la modificació del terreny d’un mateix solar no poden superar en conjunt l’alçada d’11 m, mesurats a partir de 5 metres en horitzontal des de la cota inferior del vial en l’alineació de la parcel·la en el sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer i on se situïn accessos de vehicles en els sistemes d’ordenació d’edificació aïllada segons parcel·lació o per definició volumètrica.
La distància mínima entre murs emprats en la modificació del terreny ha de ser com a mínim de 3 metres o l’alçada del mur situat en la cota inferior si aquest mur és d’una alçada inferior a 3 metres.
La distància mínima entre l’últim mur emprat en la modificació del terreny i edificacions situades per sobre de la modificació del terreny ha de ser com a mínim d’1 m.
No es pot utilitzar terres o pedres contaminades per als reomplerts.
En la part posterior d’edificacions, l’alçada total dels murs i/o talussos emprats en la modificació del terreny no pot ser superior al 150% de l’alçada reguladora de l’edificació. L’alçada d’aquests murs es determina des de la cota a partir de la que s’estableix l’alçada reguladora de l’edificació.
Els murs emprats en la modificació del terreny i els murs emprats en el sosteniment d’excavacions han de ser construïts amb materials d’acabament amb criteris d’integració al paisatge.
Els talussos resultants a les parts posteriors i laterals de l’excavació han de ser integrats paisatgísticament a l’entorn emprant, si escau, tècniques de restauració ambiental.
En el cas de modificacions de terreny per a ús agrícola o de pastura, els paraments verticals de contenció han de tenir en compte els criteris de regulació següents:
En cas d’aterrassament mitjançant murs, l’alçada vista de cada mur ha de ser 2 metres com a màxim. Es pot construir diversos murs esglaonats i separats entre sí per terrasses d’amplada mínima de 6 metres i de pendent màxim del 5%. L’alçada total ha de ser 8 metres com a màxim. Aquestes mides no tenen en compte la part oculta de fonamentació dels murs.
En cas d’aterrassament mitjançant esculleres l’alçada vista de cada escullera ha de ser 3 metres com a màxim i ha de tenir una inclinació màxima de 45 º. Es pot construir diverses esculleres esglaonades i separades entre si per terrasses d’amplada mínima de 6 metres i de pendent màxim del 5%. L’alçada total ha de ser 8 metres com a màxim. Aquestes mides no tenen en compte la part oculta de fonamentació de les esculleres.
En cas que per raons de pendent no puguin ser materialitzades terrasses de 6 metres de distància horitzontal entre paraments verticals o entre esculleres, es pot construir terrasses, murs i esculleres de dimensions diferents, sempre i quan s’adeqüin a la pràctica agrícola o ramadera prevista i que l’actuació s’integri paisatgísticament. En aquest cas el projecte ha d’incorporar un estudi d’integració paisatgística, el qual ha de garantir que l’actuació s’integra a l’entorn.
La capa superior final del sòl (50cm) ha d’estar formada per terra vegetal, amb menys del 35% d’elements grossos. Els elements grossos no han de superar els 7,5 cm, i el projecte ha de demostrar la seva aptitud per l’aprofitament agrícola que es vol aconseguir. Per sota de la capa d’1 metre s’admeten terres amb pedres d’un diàmetre màxim de 120 cm.
Les esculleres i els murs de maçoneria han de tenir la junta refosa. Han d’estar formats per pedres de naturalesa similar a les roques existents al lloc de l’obra i han de ser majors de 50 cm i inferiors a 100 cm.
En cas de col·locar dispositius de seguretat sobre la coronació dels murs o esculleres, han de ser baranes de fusta.
Article 12. Edificabilitat
L’assenyalament de l’edificabilitat en els instruments de planejament ha d’indicar l’índex o coeficient corresponent als m2 de superfície construïda computable per m2 de sòl o els paràmetres que regulen l’edificabilitat.
L’índex d’edificabilitat correspon a l’assenyalament de l’edificabilitat en relació amb la superfície neta del solar. La superfície construïda computable, a l’efecte de calcular l’edificabilitat, correspon a la superfície edificada de l’edifici havent deduït les superfícies indicades en l’apartat següent.
Llevat d’una regulació més restrictiva, en què els instruments de planejament indiquin que han de computar en l’índex d’edificabilitat, no computen les superfícies corresponents a les situacions següents:
Les superfícies construïdes en plantes soterrani.
Les superfícies construïdes d’espais en plantes sota coberta amb alçada lliure inferior a 1,80 metres.
Les superfícies construïdes corresponents als espais situats sota escales, rampes o forjats inclinats amb una alçada lliure inferior a 1,80 metres.
Les superfícies construïdes de les plantes semisoterrani corresponents als espais situats a més de 10 metres de distància dels plans de façana que poden disposar d’obertures, inclosos els patis d’illa i de parcel·la, únicament si es destinen a usos comercials, de restauració, magatzem o aparcament.
Les superfícies construïdes corresponents als buits en l’edificació.
L’escreix de les superfícies dels patis de parcel·la que superi les superfícies mínimes obligatòries per a aquests patis.
Les superfícies construïdes de terrasses no cobertes.
Les superfícies de cossos volats oberts.
Capítol segon. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer
Article 13. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer
En el sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer, els edificis ajusten el pla de façana a l’alineació del carrer i ocupen tota l’amplada de la parcel·la de forma que als límits laterals es formen plans de mitgera.
Article 14. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer
En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per alineacions de carrer, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què ha d’ajustar-se el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.
Els paràmetres reguladors del sistema per alineacions de carrer que s’han d’establir són els següents:
Alineació:
L’alineació de l’edificació ha de coincidir amb els límits d’edificació del vial o sistema urbanístic que s’estableixin, llevat dels supòsits de reculades.
Fondària edificable:
La fondària edificable s’ha d’establir per a totes les plantes de l’edificació. La fondària edificable establerta es considerarà màxima, llevat que s’estableixi com a obligatòria, i aplicable a totes les plantes, llevat que es defineixin fondàries edificables diferents per plantes.
La fondària edificable s’ha d’establir mitjançant la definició numèrica, l’assenyalament específic per a cada línia de façana o la definició del percentatge que representi la corona edificada respecte al pati d’illa en els supòsits de formació d’illa tancada.
En aquest cas, la corona edificada no pot ser superior al 70%. Quan la formació de l’illa tancada impliqui edificacions existents, no serà d’aplicació la determinació de la fondària edificable a partir del percentatge fixat anteriorment que representi la corona edificable.
Alçada reguladora i nombre de plantes:
L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades.
El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani s’ha de limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl.
L’alçada reguladora ha de permetre l’edificació del nombre de plantes que s’estableixi, exceptuant les plantes soterrani.
Índex d’edificabilitat equivalent:
En els terrenys en què el planejament determina l’índex d’edificabilitat equivalent, aquest es considera l’índex d’edificabilitat de la parcel·la.
En terrenys amb pendent, l’edificabilitat resultant de l’aplicació dels diversos paràmetres reguladors de l’edificació no pot ser superior a l’aplicació de l’índex d’edificabilitat equivalent.
Pati d’illa:
Els patis d’illa s’han de regular mitjançant la determinació de la profunditat edificable, l’alçada reguladora i el nombre de plantes, en relació amb les diferents alineacions que configurin l’illa.
Els patis d’illa han de respectar els requisits mínims que s’estableixin per patis de parcel·la que proporcionin llum i ventilació a habitacions en edificis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler.
Patis de parcel·la:
Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació.
Els patis de parcel·la d’edificis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler han de tenir les dimensions mínimes següents:
| Nombre de plantes | Alçada (H) | Superfície mínima (m2) | Diàmetre mínim inscriptible | ||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | A | B | ||
| D’1 a 4 | Menys de 12,50 m | 12 | 6 | 1/6 H amb un mínim de 3 m | 1/7 H amb un mínim de 2 m |
| De 5 a 6 | De 12,50 a 18,50 m | 16 | 8 | ||
| Més de 6 | Més de 18,50 m | 20 | 10 |
H: Alçada del pati en metres.
A: Patis que proporcionen llum i ventilació a habitacions.
B: Patis que proporcionen il·luminació i ventilació a estances que no són ni sales, ni habitacions.
C: Quan les obertures de les sales, o d’un 10% de la superfície dels despatxos en ús d’oficines, no donin a l’espai públic exterior sinó que ho facin a un pati d’illa o un pati de parcel·la, aquests patis han de tenir les condicions següents: - No poden tenir una superfície inferior a 100 m²; - S’hi ha de poder inscriure un cercle que tingui per diàmetre la meitat de l’altura de l’edificació situada per sobre del nivell del pati.
Els patis que tinguin alguna de les cares al carrer o al pati d’illa han de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible indicat en el quadre anterior. No són aplicables, en canvi, a aquests patis, les superfícies mínimes fixades en el quadre anterior.
Les parets perimetrals exteriors dels patis oberts tenen la consideració de façanes.
Els patis de parcel·la en contigüitat amb la mitgera poden mancomunar-se amb els de la parcel·la veïna, i poden complir els mínims de dimensió exigits conjuntament amb el pati amb què es mancomuna. En aquest cas, la mancomunació s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les dues parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’alienació.
En cas d’edificacions que no es portin a terme simultàniament, cal establir de forma vinculant, mitjançant escriptura de constitució de servitud recíproca de mancomunitat de patis, el compromís de la propietat de la parcel·la que s’hagi d’edificar amb posterioritat de disposar un pati de parcel·la de les dimensions necessàries en continuïtat amb el que disposa l’edifici que es construeix primer.
Reculades:
Les condicions que han de complir les reculades s’han d’establir per a totes les plantes de l’edificació, i en relació amb els plans de façana de l’edificació. Les reculades tenen la consideració de façanes.
Les reculades en plantes per sobre del nivell de planta baixa, en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació en plans de façana perpendiculars a la línia de carrer o de la mitgera, segons correspongui, han de tenir la consideració de pati de parcel·la.
La realització de reculades respecte dels plans de façana d’edificis existents requereix el tractament de les mitgeres que en resultin en aquests edificis existents amb la consideració de façanes. La realització d’aquests treballs s’han d’incloure amb la construcció de la nova edificació.
Andrones:
Les condicions que han de complir les andrones s’han d’establir per a les diverses plantes de l’edificació. Les andrones tenen la consideració de façanes.
Les andrones en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació, han de tenir la consideració de pati de parcel·la.
Cossos volats:
Les condicions que han de complir els cossos volats en les plantes situades per sobre de la planta baixa s’han d’establir en relació amb els plans de façana de l’edificació.
La regulació dels tipus de cossos volats ha d’establir l’obligatorietat o les limitacions que s’escaiguin, com a mínim dels paràmetres següents:
- longitud del vol;
- alçada del vol en relació amb la vorera o la coberta de patis.
No s’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts en façanes de patis d’illa o de parcel·la que redueixin les dimensions mínimes establertes pels diversos tipus de pati.
S’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts amb una longitud de vol màxima d’1/10 de l’amplada del carrer, o de la plaça, i com a màxim d’1,5 metres, amb una alçada mínima del vol de 3,5 metres respecte a la vorera.
Ràfecs:
Els ràfecs es regulen en relació amb la línia de façana que es determini normativament com a obligatòria, respecte a la qual no poden sobresortir més d’1 metre.
Tanques de parcel·la:
Les tanques de parcel·la han de respectar les característiques constructives i estètiques que s’estableixin en el planejament urbanístic.
Capítol tercer. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació
Article 15. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació
En el sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació els edificis se separen dels límits de la parcel·la, de forma que per damunt de la rasant del terreny modificat tot el seu perímetre estaria constituït per façanes.
Article 16. Paràmetres específics del sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació
En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per edificació aïllada, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.
Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació que s’han d’establir són els següents:
Índex d’edificabilitat:
El planejament ha de determinar l’índex d’edificabilitat net en parcel·les situades en sòl urbà consolidat i pot establir l’índex d’edificabilitat o l’índex d’edificabilitat brut en parcel·les situades en sòl urbà no consolidat o sòl urbanitzable.
Característiques de la parcel·la:
El planejament ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la.
Separacions als límits de parcel·la:
Les separacions als límits de parcel·la han de ser iguals o superiors a 3 metres. En els espais de separació als límits de parcel·la no s’admet la construcció de cossos volats ni edificacions auxiliars, i poden ser sobrepassats únicament pels soterranis i pels ràfecs de coberta.
No s’admet la construcció de forma aparellada -amb mitgera comuna- de les edificacions corresponents a dues parcel·les o més, llevat dels supòsits i en les condicions que s’estableixi en el planejament urbanístic.
Ocupació:
L’ocupació de la parcel·la s’ha d’establir mitjançant un percentatge màxim en relació amb la parcel·la neta. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especifiqui en el planejament.
L’ocupació de piscines, pistes d’ús esportiu, rampes exteriors i altres elements que impedeixin la plantació de vegetació s’ha de regular de forma independent a l’ocupació de l’edificació i de les construccions auxiliars. Aquesta ocupació ha de ser com a màxim del 75% de la parcel·la no ocupada per l’edificació i les construccions auxiliars.
Alçada reguladora:
L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades.
El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani es pot limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl.
L’alçada reguladora ha de permetre l’edificació del nombre de plantes que s’estableixi, excepte les plantes soterrani.
Cossos volats:
Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i les separacions a límits de la parcel·la en la resta de façanes de l’edificació.
Patis de parcel·la:
Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.
Tanques de parcel·la:
Les tanques de parcel·la han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a tanques de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.
Capítol quart. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica
Article 17. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica
En el sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica, l’ordenació urbanística defineix les condicions volumètriques específiques a què s’han d’ajustar els edificis, les quals no deriven necessàriament ni de l’alineació del carrer o espai públic ni de la configuració de la parcel·lació.
Article 18. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica
En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.
Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica que s’han d’establir són els següents:
Espai ocupable per l’edifici:
S’ha de definir mitjançant l’assenyalament de les alineacions en què se situen els plans verticals que delimiten la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes de l’edifici, inclosos patis i cossos volats. Aquestes alineacions poden ser obligatòries, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especifiqui en el planejament.
Envolupant de l’edifici:
S’ha de definir mitjançant l’assenyalament dels plans inclinats o horitzontals que delimiten l’edificació. Aquests plans poden ser obligatoris, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament urbanístic.
Índex d’edificabilitat:
La quantitat d’edificació realitzable s’ha d’establir per a cada volum –o conjunt de volums envolupants que hagin de ser objecte d’un únic projecte d’edificació– mitjançant l’assenyalament de la xifra que expressi els metres quadrats de sostre construïbles. En cas que es tracti d’un volum definit de forma precisa per alineacions i un nombre de plantes obligatòries, els metres quadrats de sostre construïbles han de ser els que corresponen a la suma de la superfície de les plantes de la totalitat del volum definit.
Característiques parcel·la:
El planejament urbanístic ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la.
Unitats de projecte:
El planejament urbanístic ha d’indicar els paràmetres que ha de respectar l’edificació de diverses parcel·les confrontants regulades mitjançant el sistema d’ordenació volumètrica per configurar una unitat de projecte.
Planta edificada de referència:
L’ordenació ha d’especificar amb claredat en els plànols les parts de planta que computen com a sostre edificat del volum, i les que tenen el caràcter de soterrani, les quals estaran subjectes a les condicions que s’estableixin per a aquest tipus de sostre. Aquestes condicions també poden ser de caràcter limitador de la quantitat de superfície o del nombre de plantes construïbles en soterrani.
El pla ha d’assenyalar els àmbits de les parcel·les i dels espais públics, si és el cas, que poden ser ocupats per soterranis. En cas contrari, s’entén que únicament són ocupables en soterrani els espais que queden sota l’espai ocupable per l’edificació determinat per l’ordenació.
Cossos volats:
Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i l’envolupant de l’edifici, en la resta de façanes de l’edificació.
Patis de parcel·la:
Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències a què proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.
Capítol cinquè. Sistemes d’ordenació de l’edificació i edificacions existents
Article 19. Adaptació dels sistemes d’ordenació de l’edificació a l’ordenació existent
Els instruments d’ordenació urbanística han de tenir en compte l’edificació existent per a la determinació dels paràmetres d’edificació corresponents als sistemes d’ordenació de l’edificació que estableixin.
En unitats d’actuació amb edificacions existents, per millorar la continuïtat urbana i l’adaptació a la topografia i l’edificació existent, s’han d’adoptar sistemes d’ordenació híbrids o s’han d’aprovar ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació específiques.
Article 20. Règim de “fora d’ordenació”
Les edificacions o instal·lacions no alineades amb el traçat viari de la planificació han de ser qualificades de “fora d’ordenació”.
En edificis en règim de “fora d’ordenació” en edificacions o instal·lacions no conformes perquè no estan alineades amb el traçat viari de la planificació, no s’admeten obres de consolidació, ni d’augment de volum ni de superfície, ni de canvi d’ús. Només es poden autoritzar les reparacions que siguin necessàries per a la conservació de l’edifici i les que siguin exigides per a la seguretat, la salubritat i l’adequació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat.
En el cas que la disconformitat amb l’alineació de vial sigui inferior a 30 centímetres, poden ser atorgades llicències d’obres excepte per a reforma integral de l’edifici, augment de volum o de superfície.
El criteri per considerar que una intervenció en un edifici existent és una reforma integral rau en l’alteració de forma substancial de la majoria d’elements estructurals i constructius. La rehabilitació de les unitats immobiliàries que el componen, de la façana, de la coberta o el canvi d’ús no constitueixen, per ells sols, motiu per ser considerades reforma integral, si no es compleix el criteri esmentat.
Les edificacions o instal·lacions alineades amb el traçat viari però que no siguin conformes a algun dels paràmetres exigits pels sistemes d’ordenació adoptats per regular els diversos tipus de sòl també han de ser qualificades de “fora d’ordenació”.
Les edificacions o instal·lacions qualificades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, i que no hagin esgotat l’edificabilitat admesa en la parcel·la, poden ser objecte de llicència urbanística d’obres d’ampliació, reforma o rehabilitació si són conformes amb els paràmetres d’ordenació exigits de la part de l’edificació sotmesa a l’ampliació o afectada per la reforma o rehabilitació
Les edificacions o instal·lacions qualificades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, que hagin esgotat l’edificabilitat admesa en la parcel·la, no poden ser objecte de llicència urbanística d’ampliació.
Les edificacions o instal·lacions qualificades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, que hagin esgotat l’edificabilitat admesa en la parcel·la, poden ser objecte de llicència urbanística d’obres de reforma o rehabilitació.
Les edificacions o instal·lacions qualificades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, que no disposin de les places d’aparcament requerides, poden ser sotmeses a una contribució econòmica compensatòria de conformitat amb les previsions d’un pla especial degudament aprovat. Aquesta contribució econòmica ha de ser destinada a pal·liar els dèficits estructurals directament relacionats amb el concepte objecte de la contribució.
En les edificacions o instal·lacions que totalment o parcialment es trobin en zones exposades a risc natural qualificat amb perillositat alta en les cartografies oficials aprovades pel Govern, només es poden atorgar llicències per a les actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable en zones exposades a riscos naturals i per a les obres que tinguin per objecte, exclusivament, reparacions necessàries per conservar l’edifici i els treballs que siguin exigibles per a la seguretat, la salubritat i l’adequació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat.
Títol II. Règim dels usos i de les activitats
Capítol primer. Disposicions generals sobre els usos
Article 21. Usos urbanístics i activitats classificades de la normativa ambiental
Els usos urbanístics són les diverses classes d’usos considerades pel planejament amb la finalitat de regular-ne la distribució a l’espai en funció dels objectius urbanístics adoptats.
Cada ús comprèn activitats de diversa intensitat i característiques que poden ser objecte de limitacions específiques en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial amb la finalitat d’assegurar els graus de compatibilitat desitjables amb els altres usos que conviuen en el mateix edifici, en la mateixa parcel·la o en el mateix sector urbà.
Les regulacions de la normativa ambiental referida a les activitats classificades pel seu caràcter molest, nociu, insalubre o perillós s’han d’aplicar en tot cas, amb el ben entès que per a l’autorització de les activitats és necessària tant que siguin conformes a les regulacions de caràcter urbanístic com a les de caràcter ambiental que siguin d’aplicació.
Capítol segon. Classificació dels usos
Article 22. Usos admesos i usos prohibits
Els plans han d’establir, per cada zona en què per raons d’ordenació divideixin l’espai, els usos a què es poden destinar les parcel·les i les edificacions previstes i que es consideren, per tant, usos admesos.
Els plans han d’establir, per cada zona en què per raons d’ordenació divideixin l’espai, els usos que no es permet que es desenvolupin a les parcel·les i les edificacions de la zona i que es consideren usos prohibits.
Article 23. Ús principal, usos compatibles i usos complementaris
Dintre dels usos admesos a la zona, el pla pot assenyalar-ne un, o més d’un, com a ús principal o predominant en el sentit que es preveu que ocupi una proporció majoritària de l’edificabilitat de la zona i que, per tant, és el que contribueix a definir-ne el caràcter bàsic.
Per usos compatibles s’entenen els que es poden desenvolupar simultàniament amb l’ús principal mentre no afectin negativament el desenvolupament d’aquest ús.
Per usos complementaris s’entenen els que només s’admeten mentre complementin l’ús principal de la zona.
Els plans estableixen les condicions específiques que han de complir els usos admesos a la zona. Pel que fa als usos compatibles, es poden establir limitacions a la seva proporció o condicions relatives a la seva situació per assegurar que no afectin el desenvolupament de l’ús considerat principal. Així mateix, els usos complementaris poden ser objecte de limitacions perquè no excedeixin el seu paper de complement de l’ús principal.
Article 24. Usos temporals i usos provisionals
Sense perjudici de les determinacions urbanístiques, es poden autoritzar en els edificis i terrenys usos temporals o provisionals quan no constitueixin un impediment per al desenvolupament de les previsions del planejament.
Són usos temporals els autoritzats per termini limitat. El termini màxim d’autorització per als usos temporals és d’un any, a menys que les normes del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial estableixin un termini màxim inferior. La finalització del termini d’autorització no dóna dret a cap tipus d’indemnització.
Són usos temporals “a precari” els autoritzats per termini indefinit però amb autorització revocable en qualsevol moment per l’administració comunal en funció dels objectius d’ordenació urbanística. La revocació no dóna dret a cap tipus d’indemnització. Un cop vençut el termini d’autorització de l’ús temporal, o bé un cop revocada l’autorització d’un ús temporal “a precari”, el titular de l’autorització està obligat a enderrocar les obres i instal·lacions executades per desenvolupar l’ús, i a retornar l’estat de les coses a l’estat anterior a l’autorització, a les seves costes. Els usos admesos sota aquesta modalitat es limiten als usos rurals i al petit comerç, tots ells amb una ocupació de sòl inferior a 20 metres quadrats, i a l’ús hoteler pel que fa a l’activitat de càmping i a construccions de fusta, aèries, sense fonaments, suportades per arbres, destinades a la pernoctació dels hostes.
Són usos provisionals els que, en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, es poden autoritzar excepcionalment mentre no s’aprovin ni s’executin els plans parcials o especials de desenvolupament del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Les obres requerides per al desenvolupament d’aquests usos també tenen el caràcter de provisional i la finalització de l’ús no dóna dret a cap tipus d’indemnització.
Poden acollir-se a la condició d’usos provisionals en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable els següents:
Ús d’habitatge unifamiliar, ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural, ús de restauració en forma de construccions rústiques, ús de magatzem, usos agrícola, ramader i forestal en forma de bordes i cabanes de tipologia de muntanya i les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions següents:
Sempre que no es modifiqui el perfil natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçada reguladora. L’alçada reguladora de l’edificació es computa a partir del perfil natural del terreny.
Sempre que es tracti d’edificacions compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta. En aquest sentit, no són permeses les plantes soterrànies.
Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta en obres de nova construcció i 400 metres quadrats per planta en construccions existents amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei del 31 de juliol del 2012 de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Els edificis existents de més de 150 metres quadrats de planta no poden ser ampliats. Els edificis han de respectar les separacions a límits de parcel·la que estiguin establertes en la zonificació de la unitat d’actuació.
Sempre que es tracti d’edificacions de caràcter rústic tradicional i que s’integrin en el paisatge.
No són permesos els projectes que puguin dificultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació.
Cada edificació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny, lliures d’edificació. Aquesta superfície mínima no pot incloure la superfície corresponent a accessos a l’edificació, ha de correspondre a una única finca, i la totalitat de la seva superfície s’ha de trobar en la mateixa unitat d’actuació.
No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal.
Ús esportiu, ús esportivorecreatiu, ús de protecció i ús d’estacionament lligat als anteriors, sempre que les obres i instal·lacions necessàries per desenvolupar els usos corresponguin a activitats a l’aire lliure.
Ús energètic, incloent les activitats, obres, projectes i construccions vinculades a l’ús energètic.
La resta d’usos no poden acollir-se a la condició d’usos provisionals.
En sòl no urbanitzable, constitueixen actuacions excepcionals que es permeten en règim d’obres i actuacions provisionals, les destinades a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent, i les instal·lacions pròpies de les activitats pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles).
Aquestes construccions i instal·lacions han de complir les mateixes condicions establertes per als usos provisionals definides en l’apartat 4.a) d’aquest article.
La llicència d’un ús provisional inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar les obres, edificacions i instal·lacions executades i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la.
Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús del bé immoble en el que es desenvolupa un ús provisional obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació.
Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.
Capítol tercer. Tipologia d’usos
Article 25. Classes d’usos en el planejament urbanístic
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els usos urbanístics que es preveuen en el planejament urbanístic.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials o especials i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària poden establir subdivisions en alguns dels usos considerats, a l’efecte d’elaborar una regulació més precisa.
Els usos als quals s’ha de referir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial són els següents:
Ús d’habitatge:
Comprèn els edificis destinats a ser residència de persones físiques, o utilitzats com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos.
S’estableixen les categories següents:
- Unihabitatge: ús propi dels edificis que acullen només una llar en cada parcel·la.
- Plurihabitatge: ús propi dels edificis que acullen diverses llars en una mateixa parcel·la.
Ús residencial:
Comprèn els edificis destinats a allotjaments col·lectius, excepte els hotelers, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d’estudiants, residències religioses i altres de característiques similars.
Ús hoteler:
Comprèn els edificis destinats a serveis relacionats amb l’allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com ara hotels, aparthotels, càmpings i, en general, tots els establiments del ram de l’hoteleria, en les diverses modalitats previstes en la legislació sectorial vigent.
Ús d’oficines:
Comprèn edificis o locals destinats a totes les activitats administratives de caràcter públic o privat, entitats financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses vinculades al comerç i a la indústria, els despatxos professionals i altres de característiques similars.
Ús comercial:
Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Atenent les dimensions de la superfície comercial, s’estableix la classificació següent:
- Comerç petit: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda inferior als 250 m².
- Comerç mitjà: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m².
- Comerç gran: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m².
Ús de restauració:
Comprèn els locals destinats a les activitats del sector de la restauració, com ara restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i d’altres de característiques similars. Suposat que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d’estar adscrits a l’ús recreatiu.
Ús educatiu:
Comprèn els locals destinats a l’ensenyament de totes les disciplines i en tots els graus i modalitats que s’imparteixin en centres públics o privats.
Ús cultural:
Comprèn els locals destinats a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i altres de característiques similars. S’hi inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social.
Ús recreatiu:
Comprèn els locals destinats a les manifestacions comunitàries de lleure no compreses en altres qualificacions. S’inclouen en aquest ús activitats o espectacles no inclosos en l’ús cultural, com els desenvolupats en discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i d’altres de característiques similars.
Ús esportiu:
Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb la pràctica esportiva, i les instal·lacions a l’aire lliure que es requereixin per desenvolupar-se.
Ús esportivorecreatiu:
Comprèn els espais a l’aire lliure destinats a les activitats de tipus esportiu o recreatiu que es desenvolupen fonamentalment en espais exteriors, i els locals que es requereixen per al seu desenvolupament, com ara pistes d’esquí, camps de golf, hípiques, parcs naturals i d’altres de característiques similars.
Ús sanitari:
Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament de malalts, independentment que puguin implicar-ne l’allotjament, com ara clíniques, hospitals, consultoris, o d’altres de característiques similars.
Ús sociosanitari:
Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones i ofereixen actuacions de prevenció, de promoció i d’atenció en l’àmbit de la salut i el benestar. Se’n distingeixen els següents:
- d’atenció diürna: centres d’atenció precoç, centres d’orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d’atenció primària, centres de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població, o d’altres de característiques similars.
- d’atenció residencial: residències assistides, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.
Ús social:
Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb l’atenció social. Se’n distingeixen els següents:
- d’atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o d’altres de característiques similars.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.