Decret del 13-5-2020 d’aprovació del Reglament de construcció
Es pot considerar la finalització parcial o per fases de les obres, sempre que es respectin les exigències imposades per a la totalitat i se’n garanteixi l’ús sense interferències de la resta dels treballs.
Amb la finalització de les obres, el constructor les lliura al titular de la llicència, que en fa la recepció, i la direcció facultativa de l’obra emet el certificat final d’obra i un certificat de gestió de residus per obres d’enderroc, segons el model de l’annex III, d’acord amb la documentació aportada pels contractistes i els certificats dels gestors de residus autoritzats que acrediten que han rebut els residus de construcció procedents dels treballs o activitats, amb indicació de l’origen, dels volums rebuts i de les dates de recepció. La direcció facultativa també lliura els plànols amb les modificacions del projecte efectuades durant les obres respecte al projecte autoritzat i que no impliquen variació respecte als paràmetres reguladors del sistema d’ordenació de l’edificació, si escau, perquè siguin legalitzats.
En les llicències urbanístiques d’edificació, el titular de la llicència urbanística ha de sol·licitar la llicència d’ús de l’edificació per poder realitzar qualsevol activitat en l’edificació a partir de la finalització de les obres.
Sense perjudici de les responsabilitats contractuals i urbanístiques corresponents, a partir de l’emissió del certificat final de l’obra, el constructor ha de respondre durant deu (10) anys dels danys materials causats per vicis ocults o defectes en l’execució de les obres o en la qualitat dels materials emprats.
Sense perjudici de les responsabilitats del constructor que regula l’apartat precedent, a partir de l’emissió del certificat final de l’obra els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny, en els termes de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 115. Llibre de l’edifici
Al llarg de l’execució del projecte d’edificació, la direcció facultativa de l’obra ha de redactar el llibre de l’edifici en el qual s’ha d’incloure com a mínim la documentació següent:
Les dades d’identificació i descripció de l’edifici
La relació de les empreses i professionals que han intervingut en l’execució del projecte.
La documentació del projecte executiu amb les corresponents modificacions del projecte efectuades durant el transcurs de les obres.
El llibre d’obra.
Els certificats i les actes de l’obra.
La documentació del projecte realment executat.
La descripció dels materials utilitzats i les garanties emeses pels constructors, els proveïdors i els subministradors.
La descripció dels elements o sistemes de protecció i/o auscultació de què disposa l’edifici per fer front als riscos naturals, tant desenvolupats a l’empara de la llicència d’edificació com a qualsevol altra llicència urbanística prèvia.
El llibre de l’edifici ha de ser lliurat al propietari de l’edificació i s’ha de transmetre en les successives transmissions que es puguin efectuar, per recollir-hi els treballs de manteniment o reparació que s’efectuïn a l’edifici i al terreny en què es troba bastit, incloses totes les instal·lacions de protecció i/o auscultacions específiques per fer front als riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny.
Capítol vuitè. Activitats en l’edificació
Secció primera. Ús de l’edificació
Article 116. Ús de l’edificació
Els promotors i/o els propietaris de locals o immobles, després de la finalització de les obres sotmeses a llicència d’edificació, han d’obtenir la llicència d’ús de l’edificació.
Els promotors i/o els propietaris d’habitatges sotmesos a llicència d’edificació entrada a tràmit d’autorització administrativa a partir del 6 de gener del 2000, després de la finalització de les obres sotmeses a llicència d’edificació, han d’obtenir la cèdula d’habitabilitat corresponent segellada pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme.
Els promotors i/o els propietaris de la resta d’habitatges han d’obtenir el certificat d’habitabilitat corresponent segellat pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme.
L’atorgament de la llicència d’ús de l’edificació o de la cèdula d’habitabilitat, o el segellament del certificat d’habitabilitat no implica l’assumpció de cap responsabilitat per part de l’Administració per possibles deficiències en el projecte o en l’execució de l’obra, la responsabilitat de les quals és a càrrec dels agents de la construcció implicats.
La cèdula d’habitabilitat o el certificat d’habitabilitat, segons correspongui, tenen una caducitat de deu (10) anys.
Els propietaris de parcel·les, edificis i instal·lacions de tota mena tenen l’obligació de destinar-los efectivament als usos establerts en la planificació i a conservar-los en tot moment en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene.
Els propietaris dels edificis i de les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny.
Article 117. Inspecció dels serveis tècnics del comú
Els serveis tècnics del comú han d’efectuar la inspecció de l’edificació, a partir de la demanda de llicència d’ús de l’edificació, i si constaten que s’ha dut a terme de conformitat amb les condicions de la llicència atorgada, han d’informar favorablement la concessió de la llicència d’ús de l’edificació. La inspecció dels serveis tècnics del comú no preveu els aspectes relatius als àmbits que es regulen a la seva legislació sectorial específica.
Si en la inspecció dels serveis tècnics del comú s’adverteix que les obres no s’han ajustat a la llicència d’edificació i no afecten paràmetres reguladors de l’ordenació de l’edificació, el titular de la llicència ha de lliurar en el termini màxim de seixanta (60) dies la documentació del projecte d’edificació en què es reflecteixin les modificacions efectuades en el transcurs de l’obra, i els serveis tècnics del comú informen favorablement, si escau, la concessió de la llicència d’ús de l’edificació.
Si en la inspecció dels serveis tècnics del comú s’adverteix que les obres no s’han ajustat a la llicència d’edificació i afecten paràmetres reguladors de l’ordenació de l’edificació, el titular de la llicència ha de sol·licitar en el termini màxim de seixanta (60) dies la llicència de modificació del projecte d’edificació en què es reflecteixin les modificacions efectuades en el transcurs de l’obra.
La llicència de modificació de projecte requereix la presentació de la documentació del projecte que reflecteixi les modificacions efectuades en el transcurs de l’obra. Si s’autoritza la llicència de modificació del projecte, s’ha de sol·licitar la llicència d’ús de l’edificació. Si no s’autoritza la llicència de modificació del projecte, el comú ha d’acordar la no-habitabilitat, la no-explotació o el no-ús de les obres o instal·lacions fins que s’ajustin a la llicència, i ha de notificar l’acord esmentat al ministeri responsable d’edificació i urbanisme perquè no lliuri la cèdula d’habitabilitat.
Article 118. Inspecció dels serveis tècnics del Govern
Un cop sol·licitada la sol·licitud de cèdula d’habitabilitat, els serveis tècnics del Govern han d’inspeccionar els habitatges en relació a la normativa de seguretat i qualitat industrial. A més, els serveis tècnics del Govern poden, discrecionalment i potestativament, inspeccionar els habitatges per als quals s’hagi presentat sol·licitud de cèdula d’habitabilitat per tal de comprovar-ne l’adequació a la normativa vigent d’habitabilitat.
Article 119. Terminis
El termini per a l’atorgament de la llicència d’ús de l’edificació i de la cèdula d’habitabilitat és de dos (2) mesos a comptar del moment de la presentació de la sol·licitud. Si el titular de la llicència ha de lliurar documentació del projecte d’edificació en què es reflecteixin les modificacions efectuades en el transcurs de l’obra, el termini per a l’atorgament de la llicència d’ús de l’edificació s’ampliarà durant el temps que es requereixi per presentar la documentació esmentada.
La manca de notificació de la resolució expressa dins del termini esmentat de dos (2) mesos o del que resulti de prorrogar-lo determina l’existència d’un acte tàcit de denegació de la llicència d’ús de l’edificació o de la cèdula d’habitabilitat.
L’atorgament de la llicència d’ús de l’edificació no pressuposa ni condiciona l’atorgament de la cèdula d’habitabilitat que ha de concedir el Govern.
Article 120. Devolució de garanties
En atorgar-se la llicència d’ús de l’edificació s’ha de procedir a la devolució de la garantia consignada per assegurar l’execució de la urbanització de forma simultània a l’edificació o a cancel·lar l’aval constituït.
Article 121. Declaracions i modificacions d’obra nova
Les escriptures públiques que documentin, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat de béns immobles, o en les què es produeixi alguna alteració o modificació de la configuració dels béns immobles resultant de declaracions o modificacions d’obra nova, divisions de finques en unitats independents i constitució del règim de propietat horitzontal, agregacions, segregacions, divisions i agrupacions d’immobles, han d’acreditar els aspectes següents, sense perjudici del que estableix la Llei de propietat horitzontal:
l’atorgament de la llicència d’edificació o l’atorgament de la llicència de consolidació, segons correspongui;
l’atorgament de la llicència d’ús de l’edificació, si escau;
i la cèdula d’habitabilitat o el certificat d’habitabilitat, segons la data de construcció, per a habitatges.
Article 122. Subministrament de serveis
Les empreses subministradores dels serveis d’aigua, gas i electricitat no poden procedir a la contractació, ni el corresponent subministrament definitiu a habitatges, si no disposen de la cèdula d’habitabilitat o del certificat d’habitabilitat, segons correspongui.
Les empreses subministradores dels serveis d’aigua, gas i electricitat no poden procedir a la contractació, ni el corresponent subministrament definitiu a locals o edificis d’ús diferent a l’habitatge, si no disposen de la llicència d’ús de l’edificació.
L’arrendador d’habitatges està obligat a lliurar a l’arrendatari una còpia de la cèdula d’habitabilitat o del certificat d’habitabilitat, segons correspongui.
Article 123. Canvis d’ús de l’edificació
Els promotors i/o els propietaris de locals o immobles en els quals es realitzin obres d’ampliació, rehabilitació o reforma, o canvis d’ús, després de la finalització de les obres sotmeses a llicència d’edificació, han d’obtenir la llicència urbanística corresponent i la llicència d’ús de l’edificació.
Els promotors i/o els propietaris d’habitatges en els quals es realitzin obres d’ampliació, rehabilitació o reforma, o canvis d’ús, després de la finalització de les obres sotmeses a llicència d’edificació, han d’obtenir la llicència urbanística corresponent i la cèdula d’habitabilitat o el certificat d’habitabilitat, segons correspongui, dels habitatges afectats per la llicència d’edificació.
Els habitatges que disposin de certificat d’habitabilitat o de cèdula d’habitabilitat, han de reunir sempre, com a mínim, les característiques del mateix nivell d’habitabilitat.
Secció segona. Llicència d’ús de l’edificació
Article 124. Llicència d’ús de l’edificació
La primera utilització o ocupació dels edificis i la modificació dels usos a què estiguin destinats estan subjectes a llicència urbanística d’ús de l’edificació.
La llicència d’ús de l’edificació té com a objectiu comprovar que l’edificació s’ha ajustat a les condicions de la llicència d’edificació atorgada, que l’ús projectat és conforme al planejament i les ordinacions comunals i que s’han adoptat les mesures adequades per garantir-ne la compatibilitat amb els altres usos admesos pel planejament, i que disposa, en el cas que siguin necessàries, de les proteccions per fer front als riscos naturals a què està exposat el terreny on s’emplaça l’edificació.
No pot atorgar-se cap llicència d’ús de l’edificació en edificacions que no compleixin la normativa urbanística, de construcció i d’habitabilitat.
La llicència d’ús de l’edificació no exclou el requisit d’haver d’obtenir altres autoritzacions sectorials o comunals requerides en el cas que l’edifici es destini a activitats comercials, industrials, professionals o de serveis.
Article 125. Documentació que cal presentar
La sol·licitud de llicència d’ús de l’edificació s’ha de formular davant del comú. A la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar el certificat final de l’obra, el full de característiques de final d’obra i el topogràfic de l’estat final de la parcel·la i de l’envolupant de l’edificació, i, en cas que l’edifici requereixi proteccions de riscos naturals, també s’hi ha d’adjuntar el certificat que acrediti que els treballs i les mesures de protecció enfront dels riscos naturals que preveu el projecte autoritzat que correspon a la llicència urbanística atorgada han estat executats de forma completa i satisfactòria.
Si durant l’execució de les obres s’han efectuat modificacions que no afecten paràmetres reguladors de l’ordenació de l’edificació, amb la sol·licitud de llicència d’ús s’ha de lliurar la documentació del projecte d’edificació en què es reflecteixin les modificacions efectuades en el transcurs de l’obra.
Article 126. Llicència de consolidació d’edificació
Els propietaris d’edificacions amb una antiguitat superior a quinze (15) anys que no disposin d’autorització d’edificació o en què l’edificació sigui diferent de la documentació existent en l’autorització de l’edificació, han de sol·licitar llicència de consolidació de l’edificació.
Article 127. Documentació que cal presentar
Les sol·licituds de llicència de consolidació d’edificació han d’anar acompanyades de la documentació següent:
El projecte signat per un tècnic competent i visat, si escau, pel col·legi professional corresponent, que comprengui:
- El plànol de situació de la finca, sobre la cartografia oficial d’Andorra a l’escala amb més nivell de definició disponible. La cartografia oficial és descarregable des de les aplicacions informàtiques del Govern.
El plànol topogràfic d’emplaçament de la finca, a escala 1:200 amb les coordenades oficials d’Andorra (Lambert III) amb les cotes d’altimetria referides a l’anivellament general d’Andorra, en el qual s’expressi la situació de la finca, amb referència als vials existents i amb assenyalament dels elements naturals i de les construccions existents, indicant les coordenades dels punts que delimiten el solar i les edificacions existents en els solars confrontants.
- El plànol d’emplaçament i urbanització, amb indicació d’escala, amb justificació dels paràmetres reguladors del sistema d’ordenació de l’edificació que correspongui, i indicació de la xarxa viària i l’embrancament a les xarxes de serveis d’aigua, electricitat i clavegueram.
- Els plànols de plantes generals, acotats, amb indicació d’escala i d’usos, per comprovar la funcionalitat dels espais.
- Els plànols de coberta, amb indicació d’escala, de pendents i elements de recollida d’aigües i protecció de la caiguda de neu.
- Els alçats i les seccions, acotats, amb indicació d’escala i cotes d’altura de plantes, gruixos de forjat, altures totals, per comprovar que compleixen els requisits urbanístics i funcionals.
- La memòria justificativa dels paràmetres reguladors del sistema d’ordenació de l’edificació que correspongui i de les condicions d’habitabilitat de l’edificació.
El document de característiques de l’obra.
El document justificatiu de l’antiguitat de l’edificació.
Amb la sol·licitud de llicència de consolidació d’edificació en què l’edificació sigui diferent de la documentació existent en l’autorització de l’edificació, s’ha de presentar la documentació indicada en l’apartat anterior que sigui diferent de la que figura amb l’autorització de l’edificació.
En la memòria justificativa dels paràmetres reguladors del sistema d’ordenació de l’edificació s’ha d’indicar l’acompliment de la normativa vigent en edificacions o instal·lacions no qualificades de “fora d’ordenació” en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
En edificacions qualificades de “fora d’ordenació” en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial s’ha de justificar l’acompliment dels paràmetres reguladors del sistema d’ordenació de l’edificació d’acord amb la normativa vigent en la data de construcció de l’edificació.
La justificació de l’acompliment de les condicions d’habitabilitat s’ha d’efectuar com a mínim d’acord amb la normativa vigent en la data de construcció de l’edificació.
En edificacions en què la justificació de l’acompliment dels paràmetres reguladors del sistema d’ordenació de l’edificació es realitza d’acord amb la normativa vigent en la data de construcció de l’edificació però no són conformes a la planificació vigent, el comú ha d’indicar en la resolució de la llicència de consolidació de l’edificació i en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial la qualificació de “fora d’ordenació”.
Secció tercera. Cèdula d’habitabilitat
Article 128. Cèdula d’habitabilitat
En edificacions destinades a l’ús d’habitatge, posteriorment a l’obtenció de la llicència d’ús de l’edificació, es requereix el lliurament per part del Govern de la cèdula d’habitabilitat.
El Govern ha de lliurar la cèdula d’habitabilitat si la documentació que s’ha de presentar és completa i correcta i si l’informe dels serveis tècnics del Govern relatiu a seguretat i qualitat industrial és favorable. Els serveis tècnics del Govern poden, discrecionalment i potestativament, fer visites d’inspecció a l’edificació en els habitatges per als quals s’hagi presentat sol·licitud de cèdula d’habitabilitat per tal de comprovar-ne l’adequació a la normativa vigent d’habitabilitat.
Article 129. Documentació que cal presentar
La sol·licitud de cèdula d’habitabilitat s’ha de formular davant del Govern i ha d’anar acompanyada dels documents següents:
Còpia de la llicència d’ús de l’edificació.
Full de característiques de final d’obra.
Certificat final d’obra.
Certificat que acrediti que els treballs i les mesures de protecció enfront dels riscos naturals que preveu el projecte autoritzat que correspon a la llicència urbanística atorgada han estat executats de forma completa i satisfactòria.
Memòria justificativa de les condicions d’habitabilitat.
Secció quarta. Certificat d’habitabilitat
Article 130. Certificat d’habitabilitat
En edificacions destinades a l’ús d’habitatge, que no requereixen cèdula d’habitabilitat, cal el lliurament del certificat d’habitabilitat per part d’un tècnic competent i autoritzat, i segellat pel Govern.
No es pot atorgar cap certificat d’habitabilitat als habitatges que no compleixin els nivells d’habitabilitat establerts en aquest Reglament.
Article 131. Segellament del certificat d’habitabilitat
El certificat d’habitabilitat ha de ser subscrit per un arquitecte, arquitecte tècnic, aparellador, o titulació equivalent autoritzat a exercir al Principat d’Andorra.
Poden signar el certificat d’habitabilitat altres tècnics autoritzats a exercir al Principat d’Andorra, que hagin projectat o efectuat la direcció d’obra de l’edifici en el qual es troba l’habitatge, sempre que consti així en els arxius del ministeri responsable d’edificació i urbanisme.
El segell del ministeri responsable d’edificació i urbanisme, en el certificat d’habitabilitat, té l’única funció de certificar que el tècnic que signa el certificat d’habitabilitat està autoritzat a emetre els certificats esmentats, i no prejutja en cap cas que l’habitatge compleixi la normativa vigent.
Els serveis tècnics del Govern poden discrecionalment i potestativament fer visita d’inspecció a l’edificació, en els habitatges dels quals s’hagi presentat el certificat d’habitabilitat corresponent, per tal de verificar-ne l’adequació a la normativa vigent.
Disposició transitòria primera
Les garanties establertes en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta modificació del Reglament de construcció es podran recuperar quan el sol·licitant lliuri al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat el certificat de gestió de residus per a la recuperació de garanties, segons el model de l’annex IV, d’acord amb la documentació aportada pels contractistes i els certificats dels centres de valorització de residus que acrediten que han rebut els residus de construcció procedents dels treballs o activitats, amb indicació dels volums rebuts i de les dates de recepció, emès per la direcció facultativa, o una declaració jurada de gestió de residus per a recuperació de garanties del sol·licitant, segons el model de l’annex V, conforme els residus s’han gestionat correctament.
Disposició transitòria segona
En termes de l’establert en virtut de la disposició transitòria segona de la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges:
“No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, parcialment modificats, en el cas de l’article 126 per l’article 7 de la Llei 6/11, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000; i en el cas de l’article 137 pels articles 21 i 22 de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en el paràgraf següent, sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de divuit mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que les obres tinguin com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta i/o al soterrani, d’aparcaments i/o trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici.
En els casos esmentats al paràgraf anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació o de reforma tot i que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents a la data de la construcció de l’edifici, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i queden d’altra banda exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors i la ventilació i la il·luminació de les escales.
En els casos esmentats al primer paràgraf, els requisits d’eficiència energètica s’aplicaran només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, i quines característiques estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment d’entrar la sol·licitud.
Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de forma que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu el primer paràgraf d’aquesta disposició transitòria. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici, o el fet que deixin de destinar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu el primer paràgraf, requereix que amb caràcter previ la totalitat de l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment en què tingui lloc la venda o el canvi de destí.
Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics del grup aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, l’edifici haurà de ser destinat en la seva totalitat a habitatges en règim de lloguer residencial d’acord amb els paràgrafs anteriors.
Als aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els hi serà d’aplicació els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic pel que fa a l’obligació que els edificis hagin d’estar constituïts en la seva totalitat per estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.”
Disposició transitòria tercera
Es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma d’edificació en les condicions excepcionals que s’indiquen a continuació:
- Sempre que les obres tinguin com a finalitat condicionar i acabar edificis, les obres de construcció dels quals es troben aturades.
- Sempre que la llicència sol·licitada correspongui a rehabilitació o de reforma. En cap cas d’ampliació o canvi d’ús.
- Sempre que totes les llicències d’edificació relatives a l’edifici estiguin caducades.
- Encara que l’edifici es trobi actualment en règim de fora d’ordenació per paràmetres d’edificació o d’habitabilitat actualment vigents.
- Sempre que la llicència sol·licitada compleixi els requisits d’habitabilitat i tota altra normativa urbanística i de la construcció que eren vigents a la data de l’atorgament de la darrera llicència urbanística.
- Sempre que la llicència sol·licitada compleixi les alineacions de vials i de marges de rius i torrents que són actualment vigents.
- Sempre que la llicència sol·licitada compleixi les normatives de seguretat que són actualment vigents.
- Sempre que l’edifici no es trobi, total o parcialment, afectat per risc natural de perillositat alta, segons les cartografies de risc natural actualment vigents.
- Sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de divuit (18) mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.
Disposició derogatòria
A l’entada en vigor d’aquest Reglament es deroguen el Decret del 3-10-2012 pel qual s’aprova la modificació del Reglament de construcció, la Correcció d’errata del 5-12- 2012 per la qual s’esmenen diversos errors constatats en la modificació del Reglament de construcció, el Decret del 18-11-2015 d’aprovació de la modificació del Reglament de construcció, el Decret de l’11-5-2016 pel qual es publica el Reglament de modificació del Reglament de construcció, el Decret del 27-02-2019 d’aprovació del Reglament de modificació del Reglament de construcció, la Correcció d’errata del 27- 3-2019 per la qual es publica la modificació del Decret d’aprovació de la modificació del Reglament de construcció, de l’11 de maig del 2016; i en general, les disposicions anteriors de rang igual o inferior a aquest Reglament, en tot el que s’oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que s’hi estableix.”
Disposició final primera
Es faculta el Ministeri d’Ordenament Territorial perquè publiqui un Manual de Procediments relatiu a la presentació de sol·licituds de llicències urbanístiques, de caràcter divulgatiu, per tal de posar a l’abast de la ciutadania una guia esquemàtica que faciliti, de forma resumida i didàctica, l’elaboració de les sol·licituds i dels projectes que les acompanyen, i resoldre dubtes freqüents.
El Manual de Procediments no té caràcter normatiu.
Disposició final segona
Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 13 de maig de 2020
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Document associat
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.