LegalizeDecret del 13-5-2020 d’aprovació del Reglament de construcció
- d’atenció social residencial: centres d’acollida d’infants, llars residencials, habitatges tutelats, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.
Ús religiós:
Comprèn els locals destinats a les activitats de culte o directament vinculades.
Ús de magatzem:
Comprèn els locals destinats a dipositar mercaderies que s’han de distribuir.
Ús d’estacionament:
Comprèn els espais a l’aire lliure de la xarxa viària destinats a estacionar vehicles en cordó o en bateria.
Ús d’aparcament:
Comprèn els locals i espais a l’aire lliure, excepte la xarxa viària, destinats estacionar vehicles.
Tallers de reparació de vehicles:
Comprèn els locals destinats a mantenir vehicles en els rams de mecànica i d’electricitat com a activitat mixta d’indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris).
Ús d’estacions de servei:
Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gasoil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats per vehicles (aigua, aire, rentat, recanvis).
Ús industrial:
Comprèn les activitats destinades al tractament o la transformació de matèries primeres o secundàries per a l’elaboració i venda de productes.
L’ús industrial es regula mitjançant la normativa sectorial corresponent.
Ús energètic:
Comprèn les categories de producció d’energia elèctrica de fonts renovables, de producció d’energia d’altres fonts, així com els altres usos energètics.
Usos rurals:
Usos propis de l’espai no urbanitzat. Se’n distingeixen els següents:
- Ús agrícola:
Comprèn les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. Es pot autoritzar excepcionalment i de forma provisional, en sòl urbanitzable no urbanitzat, l’allotjament de persones lligades a l’explotació agrícola amb la demostració documental prèvia de l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en el sòl urbanitzable no urbanitzat.
- Ús ramader:
Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l’engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera.
- Ús forestal:
Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l’explotació dels boscos, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació forestal.
- Ús de protecció:
Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys.
Els dispositius de generació d’energia elèctrica d’origen renovable d’una edificació són compatibles amb qualsevol ús urbanístic, i són sotmesos a la regulació més precisa que pugui establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament
Article 26. Espais d’aparcament
S’entén per espais d’aparcament els espais destinats a estacionar o guardar vehicles, especialment automòbils.
A l’efecte de regular els espais d’aparcament, en el planejament urbanístic es diferencien els estacionaments i els aparcaments.
S’entén per estacionament el lloc de la xarxa viària destinat a estacionar vehicles.
S’entén per aparcament l’espai a l’aire lliure, excepte en la xarxa viària, o en l’interior d’edificis per deixar-hi vehicles, amb independència de la seva titularitat o de la seva situació en relació amb les diferents plantes de l’edificació que pugui ocupar.
Article 27. Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les proporcions mínimes de superfície destinada a estacionaments, a aparcaments i a espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega que s’hagin de reservar en les unitats d’actuació que hagin de ser objecte de plans parcials o plans especials. Així mateix, han de fixar les condicions que han de tenir els espais concrets que determinin els plans parcials i especials amb aquestes finalitats.
La previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística ha de respectar les regles següents:
Quan de l’aplicació dels estàndards d’aparcament d’obligat compliment en resulti un nombre fraccionari de places, s’ha d’arrodonir el nombre de places a la fracció superior.
Els espais d’aparcament es poden agrupar en àrees específiques, sense produir concentracions excessives que donin lloc a buits urbans ni a distàncies excessives a les edificacions.
La connexió de l’aparcament amb la via pública ha de ser adequada per a l’entrada i sortida de vehicles i ha de garantir la seguretat d’aquests moviments.
Els espais oberts per a aparcament s’han d’integrar en el paisatge urbà. Amb aquesta finalitat s’ha de tractar l’àrea, i en especial els seus voltants, amb l’arbrat, la jardineria, els talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.
Article 28. Previsió d’aparcament en els edificis
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir la proporció mínima de places d’aparcament i d’espais per a la càrrega i descàrrega que els projectes d’obres de nova planta hagin de preveure a l’interior del solar en què s’ubiquin, ja sigui en soterrani, en altres plantes de l’edificació o en espais no edificats del solar, d’acord amb les condicions d’ordenació de l’edificació. El nombre de places mínimes que s’ha de preveure en cada cas l’ha d’establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant estàndards referits a la superfície edificada o a altres variables indicatives de la intensitat d’aparcament necessari en funció de l’ús de l’edifici.
Quan l’edifici es destini a diferents usos que tinguin establertes exigències d’aparcament diverses, el nombre de places que s’ha de reservar ha de ser la suma de les que són exigibles a cada ús en funció de la superfície que ha d’ocupar o la intensitat que ha de tenir. En cas d’usos o activitats que no tinguin especificada l’exigència d’aparcament, se’ls aplicarà per analogia la de l’ús amb què tinguin més similitud pel que fa a la necessitat d’aparcament.
En unitats d’actuació regulades pel sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer o per definició volumètrica, s’han de preveure espais d’aparcament de forma que es redueixi el nombre d’accessos de vehicles al conjunt de l’edificació.
Article 29. Nombre mínim de places d’aparcament en els edificis
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de regular de forma específica la determinació del nombre mínim de places d’aparcament que cal preveure en els edificis. S’han d’aplicar els estàndards mínims següents per als edificis de nova planta, per a ampliacions i per a l’establiment de nous usos en els edificis existents:
Ús d’habitatge:
Dues places per cada habitatge de més de 150 m² de superfície construïda. Dues places per al 50% dels habitatges de 90 a 150 m² de superfície construïda, i una plaça per a l’altre 50%.
L’arrodoniment del nombre de places s’ha d’efectuar a l’alça.
Una plaça per cada habitatge de menys de 90 m² de superfície construïda.
Usos residencial i hoteler:
Una plaça per cada dues habitacions.
En els aparthotels s’apliquen els mínims establerts per als habitatges.
Ús d’oficines:
Una plaça per cada 80 m² de superfície construïda, amb una plaça com a mínim.
Usos comercial i de restauració:
Una plaça cada 60 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim.
Ús educatiu:
Una plaça per cada 60 m² de superfície útil destinada a ensenyament, amb una plaça com a mínim.
Usos cultural i recreatiu, destinats a espectacles o discoteques:
Una plaça per cada 15 localitats, amb dues places com a mínim.
Una plaça per cada 10 localitats, a partir de 495 localitats.
En discoteques, una plaça per cada 4 m² de superfície útil.
Usos cultural, recreatiu –no destinats a espectacles o discoteques– i esportiu: Una plaça per cada 200 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim.
Usos sanitari, sociosanitari i social.
Una plaça per cada 200 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim. En edificis que disposin d’habitacions per a l’atenció sanitària, sociosanitària o social, també s’ha de disposar de:
Una plaça per cada dues habitacions en sòl urbà consolidat. En la resta de zones, dues places per cada tres habitacions.
Ús industrial:
Una plaça per cada 500 m² de superfície construïda, amb una plaça com a mínim.
Quan les condicions del solar no permetin la ubicació de la totalitat o part de les places d’aparcament dintre de l’àmbit del solar, es pot satisfer l’exigència d’aparcament d’acord amb les exigències d’aparcament establertes per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de regular de forma específica la determinació dels espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega requerits en la proporció adequada, com a mínim, pels usos hoteler, comercial, sanitari, sociosanitari o de magatzem. Aquestes reserves d’espai de càrrega i descàrrega s’han d’aplicar per als edificis de nova planta, per a ampliacions i per a l’establiment de nous usos en els edificis existents, i s’han de situar dintre de les parcel·les en què s’ubiquin aquests usos.
Article 30. Exigència d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents
En els casos d’ampliació d’edificis existents o de canvis de l’ús dels seus espais, amb exigències d’aparcament més grans, s’han de crear les places d’aparcament addicionals corresponents a la part ampliada o objecte del canvi d’ús que, d’acord amb el que s’estableix al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o en l’article anterior en el cas que el Pla no ho reguli, resultin de l’aplicació dels estàndards mínims assenyalats a la superfície d’ampliació o destinada a nous usos. Les places d’aparcament existents poden mantenir les dimensions mínimes establertes reglamentàriament en el moment que es va autoritzar de construir-les.
Quan les condicions del solar o de l’edificació existent no permetin la ubicació de les places d’aparcament que s’han de crear dintre de l’àmbit del solar, per autoritzar l’ampliació o el canvi d’ús cal satisfer l’exigència d’aparcament en un altre lloc, per alguna de les vies següents:
Destinant a la satisfacció de l’exigència derivada de l’ampliació o dels nous usos places d’aparcament d’altres solars pròxims, com a màxim en un radi de 500 metres, que siguin addicionals al nombre que exigeixin els usos ubicats en els solars i no necessaris com a aparcament rotatori d’interès general, mitjançant document que acrediti l’afectació d’aquestes places al destí assenyalat.
Participant amb l’aportació econòmica equivalent al cost del nombre de places necessàries en actuacions de creació de nous aparcaments públics per pal·liar els dèficits estructurals directament relacionats amb la manca d’aparcament per a vehicles, promoguts pel comú, ja sigui directament o a través d’empreses concessionàries,
Amb la finalitat de regular els motius que impossibilitin la ubicació de places d’aparcament en el mateix solar i satisfer l’exigència de places d’aparcament, el comú ha d’aprovar una ordinació específica que reguli les condicions de les solucions alternatives que s’han d’adoptar i els criteris de valoració de les aportacions i compensacions.
El procediment pel qual s’opti s’ha de formalitzar documentalment de forma que s’asseguri el compliment del compromís, prèviament a l’autorització de l’ampliació o del canvi d’ús.
Article 31. Condicions de l’aparcament
L’amplada dels accessos als aparcaments, excepte per a unihabitatges, no pot ser inferior a 5,20 metres per dos sentits simultanis de circulació, ni inferior a 2,80 metres per un sol sentit o dos sentits alternatius de circulació. Aquestes dimensions s’han de mantenir des del límit d’edificació al carrer fins a la primera planta destinada a aparcament. Només es permet la reducció d’aquestes amplades per a la col·locació de barreres o portes d’accés a l’aparcament.
En els aparcaments o plantes d’aparcament amb una capacitat igual o inferior a 60 places, els carrils i les rampes d’un sol sentit de la circulació es poden utilitzar en els dos sentits de circulació si no superen els 40,00 metres de longitud i disposen de la senyalització adequada. En els aparcaments amb capacitat per a més de 60 places els espais de circulació han de permetre els dos sentits de circulació simultanis, o un sol sentit si també es disposa d’entrada i sortida independents.
Els carrils de l’aparcament han de tenir una amplada mínima de 4,50 metres si permeten els dos sentits simultanis de circulació i 2,80 metres per a un sol sentit o dos sentits alternatius de circulació. Quan acabin en atzucac i tinguin una longitud superior als 25,00 metres, han de disposar en els fons del carril d’espai per efectuar maniobres de canvi de sentit.
Els aparcaments han de tenir un accés per a vianants o usuaris de l’aparcament. Aquest accés ha de ser mitjançant portes diferents de les d’accés de vehicles, tot i que s’admet la formació d’un conjunt integrat de les diferents portes, o ha d’estar segregat amb una amplada mínima de 0,90 metres.
El pendent de les rampes exteriors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar en el seu eix el 12% si són de traçat recte i el 10% si tenen desenvolupament en corba. Es poden admetre pendents superiors, en el tram d’accés, com a màxim del 15% si està cobert o presenta alternatives que garanteixin la utilització correcta en situacions de neu o temperatures inferiors als 0º C.
El pendent de les rampes interiors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar en el seu eix el 18% si són de traçat recte i el 15% si tenen desenvolupament en corba.
A la desembocadura de la rampa fins al límit d’edificació de la via pública, i com a mínim en una longitud de 4 metres, el pendent no pot ser superior al 5%.
En vials arterials i en vials col·lectors o distribuïdors, les portes d’accés a aparells elevadors de vehicles han d’estar com a mínim a 4 metres del límit d’edificació de la via pública.
Els radis de gir s’han de calcular de manera que permetin la circulació fàcil de tot vehicle capaç de ser admès a l’aparcament. Com a mínim es considera un radi de gir interior de 3,90 metres, i una amplada mínima corresponent a l’amplada dels carrils de circulació.
La dimensió mínima d’una plaça d’aparcament en l’exterior d’edificis ha de ser com a mínim de 2,40 x 5,00 metres si es disposen en bateria, i de 2,20 x 5,00 metres si es disposen en cordó.
La dimensió mínima d’una plaça d’aparcament en edificis ha de ser de 2,30 x 5,00 metres. Un 25% del nombre total de places pot tenir dimensions reduïdes, amb una dimensió mínima de 2,30 x 4,50 metres. La ubicació de pilars pot reduir la dimensió de la plaça quan es mantingui un pas mínim de 2,10 metres.
L’alçada mínima lliure, en places d’aparcament i carrils de circulació, ha de ser de 2,20 metres. Aquesta altura es pot rebaixar a 2,00 metres sota elements estructurals o conductes d’instal·lacions.
Els desnivells d’alçada superior als 0,60 metres han de disposar de barrera de seguretat.
Els nous espais d’aparcament han de preveure la recàrrega de vehicles de mobilitat elèctrica, amb el nombre i les característiques dels equips i les instal·lacions següents:
En el cas d’aparcaments d’ús públic, s’ha de disposar d’un punt de càrrega accelerada per cada 100 places, amb un mínim d’una unitat. Aquesta previsió ha d’incloure el dimensionament dels locals tècnics necessaris.
En el cas d’aparcaments en edificis, es requereix la previsió, sense cablejar, per poder fer arribar un punt de càrrega lenta a cada plaça. Aquesta previsió ha d’incloure el dimensionament dels locals tècnics, d’acord a les previsions de la normativa elèctrica de baixa tensió. En el cas dels edificis unifamiliars, aquesta previsió es limita a un únic punt de càrrega.
Els locals d’ús comercial, ús industrial ò ús de magatzem ubicats en la xarxa bàsica de carreteres han de preveure l’espai necessari per a l’espera de vehicles i de les maniobres de càrrega i descàrrega de manera que s’eviti qualsevol perjudici per a la circulació i es garanteixi la correcta gestió de la seguretat i funcionalitat viàries.
El projecte de construcció ha d’incloure la documentació següent:
- Plànols de planta dels locals amb indicació de la seva superfície i usos.
- Tipus i característiques dels vehicles que efectuaran la càrrega i descàrrega (llargada, amplada i pes)
- Plànols amb indicació de la simulació de girs d’entrada i sortida de vehicles i dels canvis de maniobra.
El comú ha de disposar de l’informe favorable del ministeri titular de la mobilitat per a atorgar la llicència de nova construcció o canvi d’ús.
El ministeri titular de la mobilitat elaborarà l’informe atenent a la geometria de les maniobres, la intensitat del tràfic de la via i la intensitat de les maniobres.
Article 32. Aparcaments soterranis mancomunats
Amb la finalitat de disminuir el nombre d’accessos als aparcaments subterranis des del carrer i també la superfície de rampes interiors dels aparcaments, es permet mancomunar els aparcaments corresponents a diversos solars, de forma que l’accés situat en una parcel·la determinada ho sigui també als soterranis de les altres parcel·les mancomunades.
La mancomunació d’aparcaments s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’enderroc, ampliacions o reformes de l’edificació, o alienacions de l’immoble.
Article 33. Concentració d’aparcament
Els projectes per a la creació d’aparcaments amb una capacitat superior a les 350 places, o que amb els existents a menys de 15 metres de distància representin la creació d’aquesta capacitat de places, requereixen un estudi sobre la capacitat dels carrers per absorbir l’increment del trànsit que poden motivar els moviments d’accés o sortida. L’estudi ha de demostrar que la creació de l’aparcament contribueix positivament a la mobilitat i l’accessibilitat en el conjunt del sector urbà implicat.
Aquest estudi s’ha d’elaborar tant si es tracta d’aparcaments d’iniciativa privada com pública, excepte en aparcaments vinculats a l’ús d’habitatge. Així mateix, en aparcaments que requereixin l’estudi esmentat és preceptiu l’informe corresponent del Govern per tal de poder autoritzar el projecte corresponent.
En aparcaments de més de 40 places d’aparcament, en què l’entrada i la sortida de vehicles s’efectuï mitjançant aparell elevador, s’ha de disposar com a mínim de dos aparells elevadors.
Capítol cinquè. Usos en soterrani
Article 34. Usos en soterrani
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les regulacions adequades per als usos admissibles en les plantes soterrani. Han de tenir en compte aquestes normes generals:
De forma general, en soterrani hi són admesos els usos d’aparcament, de serveis tècnics de l’edificació i els espais auxiliars dels habitatges, com ara els trasters.
No s’admeten les sales o les peces dels habitatges en plantes soterrani, excepte en unihabitatges.
Es poden admetre altres usos en soterrani, sempre que estiguin funcionalment associats als usos de plantes no soterrani contigües a aquestes plantes, i s’estableixi una relació espacial directa i perceptible entre ambdues plantes. La contigüitat es pot establir amb la planta immediatament superior o amb la part que no té consideració de soterrani en el mateix nivell d’una planta semisoterrani.
Les normes comunals han d’assenyalar en quins casos aquests usos es poden estendre a altres plantes soterrani inferiors. En cas de falta de regulació comunal, la implantació d’usos diferents dels assenyalats a l’apartat a) s’ha de limitar a la primera planta soterrani amb les condicions assenyalades.
Capítol sisè. Usos en sòl no edificat
Article 35. Integració al paisatge dels usos en sòls no edificats
Els usos i les activitats que, amb caràcter indefinit, es desenvolupin en sòl no urbanitzable a l’empara de les actuacions excepcionals admeses en aquesta classe de sòl, o els que amb caràcter temporal o provisional es desenvolupin en sòl urbà o en sòl urbanitzable, han d’adoptar les mesures necessàries perquè s’integrin correctament en el paisatge.
Pel que fa a l’activitat de dipòsit temporal en l’exterior de les parcel·les de terreny, s’ha de disposar de tanca amb una alçada mínima de 2 metres, preferiblement d’elements vegetals, que impedeixi la vista des de l’exterior i que disminueixi en la mesura que es pugui l’impacte visual d’aquests usos en el paisatge. Els dipòsits temporals han de ser autoritzats d’acord amb la normativa sectorial de residus.
Les autoritzacions d’usos excepcionals en sòl no urbanitzable, o provisionals en sòl urbà no consolidat o en sòl urbanitzable, han d’establir les condicions específiques que assegurin l’assoliment dels objectius assenyalats en aquest article.
Capítol setè. Estacions de servei
Article 36. Ús d’estacions de servei
Les estacions de servei es poden ubicar d’acord amb la normativa específica a les zones o sistemes de sòl urbà o urbanitzable amb pla parcial aprovat on el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no ho prohibeixi, amb les condicions següents:
Han de confrontar amb un vial amb 10 metres o més de calçada per a trànsit rodat si és de dues direccions, o amb 6 metres o més de calçada si és d’una direcció.
Han de preveure l’espai necessari per a l’espera de vehicles de manera que s’eviti qualsevol destorb de la circulació de vehicles i vianants, i han de tenir, com a mínim, 30 metres de façana al carrer.
Els assortidors i els dipòsits de combustible han de mantenir una distància mínima de 15 metres amb tot tipus d’edificacions, excepte les associades al desenvolupament de les activitats pròpies de l’estació de servei, i també amb els límits de les parcel·les veïnes.
Els sortidors s’han de separar un mínim de 3 metres del límit d’edificació.
En les zones d’entrada i sortida de vehicles s’ha de mantenir la continuïtat de la vorada com a la resta de la voravia.
En sòl urbanitzable amb estacions de servei existents, el pla parcial o especial corresponent ha de complir les condicions assenyalades en els apartats anteriors per poder mantenir l’estació de servei en la seva ubicació.
Capítol vuitè. Elements de suport publicitari
Article 37. Regulació dels elements de suport publicitari en edificis i terrenys
Mitjançant ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, s’estableixen les característiques, les dimensions i els mitjans transmissors de la publicitat que es pugui fer en suports situats en façanes, mitgeres i cobertes d’edificis, en solars sense edificar i en tot tipus de terrenys, d’acord amb la legislació sectorial aplicable. Els suports publicitaris s’han d’integrar al paisatge de l’entorn i no han de pertorbar ni desmillorar la visibilitat de les zones de caràcter natural.
Títol III. Condicions de construcció i d’habitabilitat en els edificis
Capítol primer. Condicions de construcció
Article 38. Condicions constructives dels edificis
Tot tipus d’edifici ha de complir, com a mínim, les característiques de construcció següents:
Tots els tancaments han de protegir eficaçment de la presència d’aigua o humitat provinents de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions.
Disposar de l’equipament necessari per al subministrament d’aigua apta per al consum, i l’evacuació separativa de les aigües residuals i pluvials generades. Aquesta separació s’ha de mantenir com a mínim fins a una arqueta situada a l’exterior de la propietat. S’ha de disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici.
Disposar d’acabats interiors en paviments, tancaments interiors i sostres que permetin la utilització dels espais interiors de l’edifici en condicions d’higiene i salubritat.
Estar aïllat tèrmicament i acústicament per permetre el confort higrotèrmic i acústic dels seus ocupants.
Ser accessible als serveis de bombers i disposar dels sistemes, passius i actius, requerits en la normativa de seguretat contra incendis.
Disposar d’espais i mitjans per recollir i extreure residus i per permetre’n la recollida selectiva, de dimensions suficients per acollir els contenidors adequats per a la recollida selectiva segons el nombre d’habitants previst a l’edifici i els usos autoritzats.
Evitar l’entrada d’aigües freàtiques a les plantes soterrànies mitjançant impermeabilització.
Article 39. Cobertes dels edificis
El planejament urbanístic, en funció de les característiques i les circumstàncies dels diversos àmbits de la parròquia, ha d’establir les condicions que han de complir les cobertes dels edificis, pel que fa a:
Geometria i materials, en relació amb la integració paisatgística.
Construcció de cobertes planes, i la seva possibilitat d’utilització.
Pendents i sistemes de recollida d’aigües de pluja i de neu.
La coberta de l’edifici ha de ser accessible directament des dels espais comuns de l’edifici per a la reparació, el manteniment i la neteja.
La instal·lació de dispositius que aprofitin l’energia renovable està permesa segons les previsions de l’article 43.
Article 40. Façanes dels edificis
El planejament urbanístic, en funció de les característiques i les circumstàncies dels diversos àmbits de la parròquia, pot establir condicions relatives als materials i al tractament de les façanes dels edificis, pel que fa a criteris d’imatge urbana o de seguretat.
Les façanes i mitgeres dels edificis, tant si donen a espais públics com a espais privats, han de tenir acabats exteriors com a mínim de la qualitat d’arrebossat i pintat.
La instal·lació de dispositius que aprofitin l’energia renovable està permesa segons les previsions de l’article 43.
Article 41. Xemeneies de fums i ventilació
Les xemeneies de conducció de fums i ventilació vertical han de pujar com a mínim un metre per sobre del punt que travessin la coberta, i han de garantir un funcionament correcte. El planejament urbanístic ha de fixar els paràmetres o les mesures específiques exigibles a xemeneies que afectin edificis o dependències pròxims o situats en nivells superiors.
Les xemeneies de les calderes de calefacció i de les llars de foc han de ser independents de qualsevol altra presa o sortida de gasos.
En els edificis de nova construcció en els que una o més plantes es destina a ús comercial s’ha de col·locar un tub de 300 mm de diàmetre com a mínim, fins a la teulada, per a extracció de fums de cuina, en previsió d’autorització futura d’ús de restauració en locals destinats a ús comercial. El tub no pot ser col·locat adossat en cap façana visible des de la via pública.
Article 42. Antenes
En tots els edificis resta prohibida la col·locació d’antenes individuals.
Queda prohibida la instal·lació d’antenes de qualsevol tipus en balcons, terrasses, façanes i altres parts de l’edificació que no siguin la coberta.
Article 43. Elements d’eficiència ambiental
El planejament urbanístic ha de promoure i regular la instal·lació en els edificis d’elements de captació d’energies renovables, l’estalvi energètic en l’edificació i la racionalització del consum d’aigua potable. Així mateix, ha de regular la creació dels espais o dispositius necessaris per a la recollida selectiva dels residus (vidre, envasos, paper i cartró i rebuig) que es generen en els edificis.
Aquestes regulacions s’han de realitzar seguint criteris d’integració paisatgística.
Per evitar l’afectació estètica del paisatge urbanístic o rural, les unitats exteriors de les bombes de calor no es poden instal·lar de forma vista en façanes o cobertes, a no ser que estiguin camuflades per elements propis de l’edifici o elements embellidors acceptats com a tal. Les ordinacions comunals regulen aquests elements de camuflatge i embelliment.
Es prohibeix l’ús de materials d’amiant, o que continguin amiant, en l’edificació.
A efectes d’aquest Reglament, les energies renovables són, en qualsevol de les seves formes, les d’origen de l’aigua, les d’origen del vent i de l’aire ambient, les d’origen del sol, les d’origen geotèrmic, les d’origen de la biomassa i dels biocombustibles o productes equivalents.
En l’àmbit de l’eficiència energètica i de les energies renovables, es preveuen, en obra nova, els aspectes següents:
Es permet superar l’alçada màxima per a instal·lacions dels elements generadors d’energies renovables, fins a un màxim d’1,5 metres; aquesta limitació s’aplica a les parts no rotatives en el cas dels elements eòlics;
En noves edificacions, com a mínim el 40% de la producció d’aigua calenta sanitària ha de provenir d’energies renovables. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot fixar valors mínims més elevats, en funció de la zona;
Es permet la instal·lació de plaques que captin les energies renovables, en murs i talussos de modificació del terreny natural.
En l’àmbit de l’eficiència energètica i de les energies renovables, es preveuen, en edificis existents anteriors a aquest Reglament, els aspectes següents:
Les variacions dels paràmetres d’ordenació o de l’edificació que resultin de l’execució d’obres o d’instal·lacions de millora de l’eficiència energètica d’edificis existents per assolir els nivells de la normativa energètica vigent, o que resultin de l’execució d’obres o d’instal·lacions d’energies de font renovable, no es comptabilitzen en els paràmetres reguladors de l’edificació excepte els límits d’edificació en planta baixa respecte a la via pública. Es limita l’increment d’aplicació de l’envolupant exterior a un màxim de 35 cm;
Es permet superar l’alçada màxima per a qualsevol instal·lació de millora de l’eficiència energètica d’edificis existents o que resulti de l’execució d’obres o d’instal·lacions d’energies renovables, fins a un màxim d’1,5 metres; aquesta limitació s’aplica a les parts no rotatives en el cas dels elements eòlics;
Es permet la instal·lació de plaques que captin les energies renovables, en murs i talussos de modificació del terreny natural.
Article 44. Normes tecnològiques de la construcció
El Govern, a mesura que ho consideri necessari, ha d’aprovar mitjançant decret normes tecnològiques de la construcció en què s’estableixin els requisits bàsics que han de complir les edificacions, incloses les seves instal·lacions.
Capítol segon. Condicions d’habitabilitat
Article 45. Requisits mínims d’habitabilitat
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària han d’establir les condicions d’habitabilitat dels edificis d’habitatges i dels que es destinin a altres usos. Aquestes condicions han de respectar els requisits mínims que assenyala aquest Reglament.
Article 46. Definició d’habitatge
S’entén per habitatge la construcció fixa destinada a ser residència de persones físiques, o utilitzada com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos. Els elements complementaris de la construcció formen part de l’habitatge.
Un habitatge es considera reduït quan està compost per una cambra higiènica i una sala d’estar, sense disposar d’altres dependències independents; i es considera complet quan està compost per una cambra higiènica, una sala d’estar, habitacions i altres dependències independents. La consideració d’habitatge reduït o complet no depèn de la seva superfície. En ambdós casos hi ha d’haver també un equip de cuina que pot estar integrat a la sala o constituir un espai específic.
Article 47. Requisits mínims d’habitabilitat dels habitatges
Pel que fa als nivells d’habitabilitat exigibles, els habitatges es classifiquen segons la data de construcció en els nivells següents:
Nivell A. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada amb anterioritat al 16 de juny de 1978.
Nivell B. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada entre el 16 de juny de 1978 i el 3 de maig de 1995.
Nivell C. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada entre el 3 de maig de 1995 i la data d’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent a cada parròquia.
Nivell D. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada amb posterioritat a la data d’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent a cada parròquia.
Els habitatges classificats en els subapartats anteriors a), b) i c) han de complir els requisits d’habitabilitat corresponents als respectius nivells d’habitabilitat establerts en l’annex I. Requisits d’habitabilitat. Nivells A - B - C.
Els habitatges classificats en el subapartat anterior d) han de complir els requisits d’habitabilitat que s’estableixen en els articles següents d’aquest capítol.
Els edificis afectats per mesures de protecció regulades per la Llei del Patrimoni cultural d’Andorra poden quedar eximits dels requisits mínims d’habitabilitat, sempre que les exempcions quedin degudament justificades mitjançant informe dels serveis tècnics del ministeri titular de la cultura.
Article 48. Definició de les peces de l’habitatge
La sala d’estar és la peça principal de l’habitatge, que compleix normalment les funcions d’estar i pot complir també les de menjador i de dormitori, en especial en els habitatges de tipus reduït. Així mateix, l’equip de cuina pot estar integrat a l’espai de la sala.
Les habitacions són les altres peces de l’habitatge que s’usen com a dormitori i també com a espai de treball, jocs o altres activitats. Les habitacions no poden contenir l’equip de cuina.
La cuina és l’espai específic on se situa l’equip de cuina quan no s’integra a l’espai de la sala. Dins l’espai de la cuina s’hi poden integrar els equips de rentat i assecat de roba.
Les cambres higièniques són els espais independents que contenen els aparells d’higiene personal. A cada habitatge hi ha d’haver com a mínim l’equipament d’un lavabo, vàter i dutxa o banyera. Dins l’espai de la cambra higiènica s’hi poden integrar els equips de rentat i assecat de roba.
La cambra de rentat i assecat de roba és la peça o espai d’altres peces destinat als equips de rentat i assecat de roba. Pot estar integrat en cuines o cambres higièniques.
Article 49. Condicions dels espais comuns d’accés als edificis
Espai d’accés:
L’accés a habitatges o a locals destinats a altres usos s’ha de fer mitjançant una porta que comunica amb l’exterior o amb espais d’ús comú de l’edifici.
Les portes d’accés a habitatges o a locals destinats a altres usos han de tenir una amplada mínima de 0,80 metres i una alçada lliure mínima de 2,00 metres.
Els espais d’accés a habitatges o a locals destinats a altres usos han de tenir una amplada mínima d’1,20 metres.
Les escales han de disposar d’una obertura a l’espai exterior, pati de parcel·la o pati d’illa, que tingui una superfície igual o superior a 1,00 m². En cas que no es disposi d’aquesta obertura en totes les plantes, excepte el soterrani, l’escala ha de tenir:
- o un ull d’escala amb una superfície mínima d’1,00 m² amb una amplada mínima de 0,50 metres, i una obertura amb una superfície mínima d’1,00 m² en la planta superior que permeti la ventilació,
- o disposar d’un sistema de ventilació mecànica controlada d’acord amb el que estableix la normativa sectorial aplicable.
Els espais d’accés a habitatges, a locals destinats a altres usos, i a l’aparcament i espais d’ús comú de l’edifici han de tenir un sistema d’il·luminació artificial que garanteixi un nivell d’il·luminació mínim de 100 luxs, des de l’exterior de l’edifici.
Ascensors:
Els edificis d’habitatges plurifamiliars han de disposar d’un ascensor adaptat quan es compleixi qualsevol d’aquests supòsits:
- Que el desnivell entre les diverses plantes de l’edifici impliqui pujar o baixar tres o més plantes.
- Que en la caixa d’escala de l’edifici hi hagi de 12 a 20 habitatges.
Els edificis d’habitatges plurifamiliars han de disposar de dos ascensors adaptats quan es compleixi qualsevol d’aquests supòsits:
- Que el desnivell entre les diverses plantes de l’edifici impliqui pujar o baixar fins a 12 plantes.
- Que en la caixa d’escala de l’edifici hi hagi de 21 a 33 habitatges.
Els edificis plurifamiliars que disposin de més de 33 habitatges han de tenir, com a mínim, 3 ascensors, a raó d’un ascensor per cada 12 habitatges o fracció.
Els edificis destinats a usos comercials, oficines o altres usos freqüentats pel públic han de disposar del nombre mínim d’ascensors determinats per la fórmula següent:
n = (0,0015 x h x N) / v x p
On:
n és el nombre d’ascensors, que s’ha d’arrodonir per excés
h és el recorregut total de l’ascensor, expressat en metres
v és la velocitat nominal de l’ascensor, proposada en m/s
p és el nombre de persones que poden ocupar la cabina
N és el nombre de persones que ocuparan l’edifici d’acord amb la ràtio següent:
- En edificis destinats a ús comercial o d’oficines: una superfície útil de 10 m2 per persona
- En edificis destinats a altres usos, una superfície útil de 20 m2 per persona
En els edificis en què una part es destini a habitatges i la resta a altres usos, sense tenir en compte els usos situats únicament a la planta baixa, el nombre mínim d’ascensors es determina aplicant la mateixa fórmula anterior, suposant per als habitatges, únicament a l’efecte de càlcul, una superfície útil de 30 m2 per persona.
En edificis en què el desnivell entre les diverses plantes impliqui pujar-ne o baixar-ne més de dotze s’ha d’acomplir, com a mínim, el nombre d’ascensors que resultin de l’aplicació dels apartats anteriors. Tanmateix, mitjançant un estudi de la planificació del trànsit dels ascensors de l’edifici es poden justificar les característiques particulars i el disseny de cada sistema d’ascensors proposat sense reduir-ne el nombre.
Els estudis de la planificació del trànsit dels ascensors han de justificar que la capacitat del servei que ofereix el sistema d’ascensors proposat és suficient per satisfer la demanda de l’edifici. S’han de garantir uns temps d’espera òptims del trajecte des de la planta principal fins a la planta més elevada en períodes de màxima afluència. Aquests intervals de temps cal justificar-los mitjançant un càlcul o una simulació i han de preveure el supòsit de mal funcionament o parada tècnica d’algun ascensor.
A l’espai destinat a l’espera de l’ascensor s’hi ha de poder inscriure un cercle lliure de com a mínim 1,20 metres de diàmetre. En aquest espai s’hi ha de poder inscriure un cercle de diàmetre superior, d’acord amb el que estableix la normativa sectorial aplicable, en funció dels usos que es projectin en l’edifici. En edificis amb més d’un ascensor, en l’espai d’espera s’hi ha de poder inscriure el cercle esmentat per a cada un dels ascensors sense que aquests cercles se sobreposin.
Les dimensions interiors dels ascensors han de ser, com a mínim, les establertes per la normativa sectorial aplicable, en funció dels usos que es projectin en l’edifici.
Escales:
Les escales no poden presentar trams amb més de 18 esglaons seguits sense replans intermedis. En el cas que les escales siguin adaptades en els termes de la Llei d’accessibilitat, no poden presentar trams amb més de 12 esglaons seguits sense replans intermedis.
L’alçada i la profunditat han de ser regulars per a tots els esglaons d’un mateix tram amb excepció del primer esglaó, que pot ser diferent de la resta, i han de complir les regles següents:
0,60 m ≤ 2A + P ≤ 0,63 m
sabent que:
alçada A: entre 0,13 i 0,18 m
profunditat P: entre 0,27 i 0,36 m
L’amplada mínima de l’escala i dels replans intermedis ha de ser com a mínim de 0,90 metres.
Les escales en forma de cargol han de seguir les mateixes consideracions que les rectes; no obstant això, l’oscil·lació de profunditat del mateix esglaó ha de ser de 0,28 metres com a mínim a 0,50 metres del nucli central i de 0,42 metres en el punt de màxima amplada.
Els desnivells superiors a 0,60 metres han de disposar de baranes o elements de protecció.
Les baranes han de tenir una alçada mínima de 0,95 metres, no poden ser escalables, i si disposen de brèndoles, no hi pot haver entre elles una separació més gran de 0,12 metres.
En les escales i baranes situades en l’interior d’habitatges no són d’obligat compliment els apartats precedents.
Serveis:
Els comptadors i els dispositius de connexió dels serveis d’aigua, d’electricitat i de telecomunicació per cable han d’anar en cambres o armaris tancats a la vista, d’acord amb la normativa específica.
Hi ha d’haver una cambra independent i ventilada per a cubells d’escombraries que permeti la recollida selectiva i l’emmagatzematge de, com a mínim, les fraccions d’envasos lleugers, del vidre, del paper, del cartró i del rebuig. Aquesta cambra ha de disposar d’instal·lació d’aigua freda i desguàs per a la neteja.
Hi ha d’haver una cambra independent, que disposi d’instal·lació d’aigua freda i desguàs, per a la neteja dels espais d’ús comú de l’edifici.
Parets i forjats:
Les parets separadores entre unitats immobiliàries, les que separen l’interior dels edificis amb espais comunitaris i els elements horitzontals de separació entre unitats immobiliàries han de tenir un aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA.
Als elements horitzontals de separació d’unitats immobiliàries diferents dels edificis d’habitatges i a les cobertes transitables dels edificis d’habitatges els ha de correspondre un nivell d’impacte normalitzat de so Ln en l’espai subjacent igual o inferior a 74 dBA.
Article 50. Condicions de l’habitatge
Si és un habitatge reduït, ha de tenir una superfície útil de com a mínim 30 m², i si és complet, de 40 m².
L’alçada lliure sobre la superfície útil de cada peça principal, excepte en plantes sota coberta, ha de tenir com a mínim 2,50 metres.
L’alçada lliure fins a falsos sostres en el cas de cambres higièniques, cuines, passadissos, distribuïdors i rebedors, ha de ser com a mínim de 2,10 metres.
Com a mínim en el 70% de la superfície dels espais sota coberta d’un habitatge i sota escala, l’alçada lliure ha de ser almenys d’1,80 metres a l’efecte de computar l’edificabilitat.
Un habitatge ha de tenir una instal·lació d’aigua corrent freda i calenta connectada a tot l’equipament que la requereixi.
Un habitatge ha de disposar d’un sistema d’evacuació d’aigües residuals connectat a tot l’equipament que el requereixi.
Un habitatge ha de disposar d’una instal·lació elèctrica d’acord amb el Reglament elèctric de baixa tensió.
Un habitatge ha de disposar d’instal·lació de telecomunicacions de manera que els habitatges puguin accedir a una instal·lació de serveis de telecomunicació per cable i una instal·lació d’antena de televisió.
Cada habitatge ha de disposar de comptadors individuals de consum d’aigua, d’electricitat i de calefacció.
Article 51. Condicions de les peces de l’habitatge
Mobilitat:
Totes les portes interiors dels habitatges han de tenir una amplada mínima de 0,80 metres.
L’amplada mínima dels espais interiors de pas ha de ser de 0,90 metres.
En els espais interiors de pas en què hi hagi portes en els laterals, l’amplada mínima ha de ser d’1,00 metre.
A l’interior de la cuina s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre d’1,20 metres. Aquest espai només pot ser ocupat parcialment per l’equipament de la cuina quan permeti disposar d’una alçada mínima de 0,67 metres lliure d’obstacles.
A l’interior de com a mínim una cambra higiènica completa s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre d’1,20 metres. Aquest espai només pot ser ocupat parcialment per l’equipament de la cambra higiènica quan permeti disposar d’una altura mínima de 0,67 metres lliure d’obstacles.
Als rebedors dels habitatges, o a l’espai interior a continuació de la porta d’accés als habitatges, s’hi ha de poder inscriure un diàmetre equivalent a 1,20 metres.
En habitatges que no disposin d’accés mitjançant ascensor no són d’obligat compliment els apartats anteriors c, d, e i f; i es poden reduir en 0,10 metres les amplades establertes en els apartats anteriors a i b.
Configuració habitatge:
En els habitatges complets hi ha d’haver com a mínim una habitació de 10 m2, en la qual es pugui inscriure un quadrat de 2,70 x 2,70 metres i s’ha de poder independitzar.
Les cuines no poden tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un vàter.
Les cuines han de poder disposar d’una pica, un frigorífic, un aparell de cocció i una campana extractora que o bé evacuï els fums fins a la coberta o bé els recirculi a través d’un filtre de carbó actiu si assoleixen uns paràmetres físics, químics i biològics que permetin la recirculació de l’aire procedent de la cocció cap a l’interior de l’habitatge.
Les cuines han de disposar d’espai destinat a les escombraries, que permeti la separació de residus i l’emmagatzematge de, com a mínim, les fraccions d’envasos lleugers, del vidre, del paper, del cartró i del rebuig.
Si només hi ha una cambra higiènica, aquesta cambra ha de contenir com a mínim un lavabo, un vàter i una dutxa o banyera.
El vàter ha d’estar en una cambra higiènica.
Les dutxes i/o banyeres han de tenir impermeabilitzats el sòl i els paraments fins a una altura mínima d’1,90 metres.
Els habitatges han de poder disposar d’un equip de rentat de roba i d’espai destinat a l’assecat de roba.
L’espai destinat a estendre roba ha d’estar protegit de vistes des del carrer o espai públic, si és exterior.
Les aixetes dels lavabos, dels bidets, de les aigüeres i dels equips de dutxa han d’estar dissenyades per economitzar aigua o disposar d’un mecanisme economitzador.
Les cisternes dels vàters han de disposar de mecanismes de doble descàrrega o de descàrrega que es pugui interrompre.
Superfícies útils:
Les sales d’estar han de tenir una superfície mínima de 16 m2.
Les sales d’estar que disposin d’equip de cuina han de tenir una superfície mínima de 18 m2.
Les cuines han de tenir una superfície mínima de 5 m2.
Les habitacions han de tenir una superfície mínima de 6 m2.
Les habitacions en què es prevegi ubicar dos llits han de tenir una superfície mínima de 8 m2.
Les cambres higièniques han de tenir com a mínim una superfície mínima de 2 m2. Les cambres higièniques que disposin com a mínim de lavabo, vàter i dutxa o banyera han de tenir una superfície mínima de 3 m2.
Les cambres higièniques que disposin de vàter s’han de poder independitzar.
Superfícies d’il·luminació i ventilació:
Quan les obertures de les diferents peces de l’habitatge no donin a l’espai públic exterior sinó que ho facin a un pati, aquest pati ha de complir les condicions mínimes establertes per als patis en la mateixa planta en què es trobin les peces de l’habitatge, i en les plantes superiors.
No es pot fer a través d’una sala d’estar la ventilació obligatòria de cap altra peça, excepte les sales d’estar en què es trobin integrades cuines amb una superfície de comunicació lliure entre la sala d’estar i la cuina superior a 3 m2.
Les sales d’estar han de tenir una superfície mínima d’il·luminació i ventilació de 2 m2 o 1/10 de la superfície útil de la sala d’estar.
Les habitacions han de tenir una superfície mínima d’il·luminació i ventilació de 0,8 m2.
Les cuines, quan no es trobin integrades a les sales d’estar, han de tenir una superfície mínima d’il·luminació i ventilació d’1 m2.
Les cuines han de disposar de sistema d’extracció de fums independent fins a la coberta de l’edifici.
Les cambres higièniques han disposar de sistema de ventilació estàtic o forçat independent fins a la coberta de l’edifici.
A les cuines, cambres higièniques i safareigs s’admeten les formes de ventilació següents:
- Ventilació per conductes i aspiradors estàtics tipus SHUNT, quan el conducte sigui vertical.
- Ventilació forçada per mitjans mecànics que garanteixin un cabal mínim d’extracció de 30 m³/hora.
- Ventilació per xemeneia de superfície de secció no inferior a 0,36 m², i on s’ha de poder inscriure un cercle de 0,60 m de diàmetre, i que tingui una presa d’aire per la part inferior.
Article 52. Requisits mínims d’habitabilitat en locals destinats a usos diferents d’habitatge
Les condicions dels espais comuns en edificis destinats a usos diferents d’habitatge han de complir, com a mínim, les condicions dels espais comuns d’accés en els edificis d’habitatge.
El rebedor dels locals destinats a usos diferents d’habitatge, o l’espai interior a continuació de la porta d’accés, han de tenir una amplada mínima d’1,20 metres.
En els edificis destinats a usos diferents d’habitatge que disposin de dependències destinades a usos similars als definits per les diverses peces que configuren els habitatges, aquestes dependències han de complir, com a mínim, les condicions exigides a aquestes peces.
Els locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, han de disposar, com a mínim, d’un lavabo. Aquesta cambra ha de contenir un lavabo i un vàter, i complir les condicions de ventilació de les cambres higièniques en habitatges.
En locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, l’alçada lliure mínima en espais sota coberta s’ha de complir com a mínim en el 70% de la superfície útil de l’habitació o local habitable.
En locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, l’alçada lliure sota fals sostre ha de tenir com a mínim 2,50 metres.
En locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, l’alçada lliure a falsos sostres en el cas de cambres higièniques, cuines, passadissos i distribuïdors, ha de ser com a mínim de 2,10 metres.
Els edificis destinats a aparthotels han de disposar d’espais comunitaris interiors per al servei dels estadants, amb una superfície útil mínima de 5 m2 per cada unitat d’apartament.
Les aixetes dels edificis d’ús docent, sanitari o esportiu han de disposar de mecanismes temporitzadors o detectors de presència.
Capítol tercer. Obres en edificis existents
Article 53. Tipus d’obres en edificis existents
D’acord amb el que estableix aquest Reglament, en els edificis existents es poden efectuar els tipus d’obres següents:
Obres d’ampliació: Són les que impliquen un increment del volum o de l’edificabilitat de l’edifici existent, llevat dels casos regulats a l’article 43 d’aquest Reglament;
Obres de rehabilitació o reforma: Són, sense perjudici de les excepcions establertes al subapartat anterior, les que no impliquen un increment de l’edificabilitat de l’edifici existent, i tenen com a objectiu la millora, la reparació o el manteniment de les condicions de construcció o habitabilitat de l’edifici, o d’algun dels habitatges o locals destinats a altres usos.
Els edificis existents poden ser objecte simultàniament de diferents tipus d’obra sotmesos als procediments de concessió de llicències urbanístiques que correspongui.
Article 54. Obres d’ampliació
No es poden autoritzar obres d’ampliació en els edificis que tinguin ja un sostre o un volum igual o superior al que es podria realitzar en el solar que ocupen, d’acord amb el planejament vigent. Tampoc no es poden autoritzar en els edificis que es trobin en situació de fora d’ordenació pel fet de no estar alineades amb el traçat viari de la planificació.
Les obres d’ampliació es poden autoritzar quan es compleixin els paràmetres determinats per al sistema d’ordenació de l’edificació establert, així com les condicions de construcció i habitabilitat requerits per als usos que es prevegi de desenvolupar en la part de l’ampliació de l’edifici.
Les obres d’ampliació es poden autoritzar quan es compleixin els requisits establerts per al conjunt de l’edificació, que es derivin dels usos a què es destini, excepte els requisits d’aparcament, que es poden satisfer per alguna de les vies definides en les exigències d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents.
Article 55. Obres de rehabilitació o reforma
Les obres de rehabilitació o reforma es poden autoritzar quan es compleixin els paràmetres determinats per al sistema d’ordenació de l’edificació establert, així com les condicions de construcció i habitabilitat requerits per als usos que es prevegi de desenvolupar en la part de l’edifici que s’ha de rehabilitar o reformar.
Les obres de rehabilitació o reforma es poden autoritzar quan es garanteixi, com a mínim, el nivell d’habitabilitat exigible segons la data de construcció de l’edifici.
Les obres de rehabilitació o reforma considerades obres majors, es poden autoritzar quan es garanteixin les condicions de construcció i d’habitabilitat establertes en aquest Reglament.
En les obres de rehabilitació o reforma, atenent els condicionants estructurals de l’edificació existent, no es pot exigir el compliment dels paràmetres reguladors de l’edificació, amb la justificació prèvia de la impossibilitat de complir-los en el projecte, en els aspectes següents:
Patis:
Els patis existents inclosos en una actuació de rehabilitació o reforma poden mantenir les dimensions i s’hi permet la realització de noves obertures per millorar les condicions d’habitabilitat dels usos existents, mentre no s’augmenti el nombre total d’habitatges de l’edifici.
No obstant això, s’han de complir per a tots els habitatges les exigències d’il·luminació i ventilació de les sales d’estar i sales d’estar amb cuina integrada que s’estableixen per als habitatges de nova planta.
Escales:
Les obres de rehabilitació o reforma que no vagin associades a obres d’ampliació, i que no comportin increment del nombre d’habitatges o canvi d’ús, poden mantenir les dimensions de la caixa de l’ascensor i de l’escala existents.
Les obres de rehabilitació o reforma en unihabitatges poden mantenir les dimensions de la caixa de l’ascensor i de l’escala existents.
Ascensors:
En obres de rehabilitació o reforma que no vagin associades a obres d’ampliació, i que no comportin increment del nombre d’habitatges o canvi d’ús, efectuades en edificis que per la seva alçada estiguin obligats a disposar d’ascensors segons les determinacions d’aquest Reglament, no és obligatòria la dotació de servei d’ascensor si implica canvis d’estructura i dimensionament d’elements que afectin la caixa de l’ascensor original.
L’ascensor es pot instal·lar en un pati de parcel·la o dins l’ull d’escala, si no hi ha solucions alternatives viables, d’acord amb les condicions següents:
- Dins del pati de parcel·la:
No s’han de produir estrangulacions en el pati en què les parets de la caixa de l’ascensor se situïn a menys d’1 metre de parets cegues o de 2 metres si hi ha obertures. No s’admet que la superfície mínima del pati existent quedi disminuïda més d’un 25%, llevat que encara compleixi les disposicions establertes pel que fa a la seva superfície. La cambra de maquinària de l’ascensor no pot implicar ocupació del pati més gran que la de la caixa de l’ascensor.
- Dins de l’ull d’escala:
El recorregut de l’ascensor es pot desenvolupar en una caixa d’ascensor tancada dins l’ull d’escala que ha de mantenir les dimensions dels trams i els replans existents, i no se’n pot disminuir l’amplada útil excepte que l’escala resultant compleixi les condicions mínimes d’amplada que estableix aquest Reglament i la legislació de seguretat contra incendis.
Quan a la caixa de l’escala s’hi ventilin/il·luminin peces d’habitatges existents no es pot autoritzar aquesta solució.
Aparcament:
En les obres de rehabilitació o reforma on no es compleixin els requisits d’aparcament, es poden satisfer per alguna de les vies definides en les exigències d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents.
En obres de rehabilitació o reforma d’edificis que estiguin inscrits en l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, en què el compliment de les determinacions establertes en les normes bàsiques i els reglaments vigents suposin l’alteració dels valors pels quals s’hagi inscrit l’edifici en l’inventari esmentat, es poden adoptar mesures alternatives a les establertes amb justificació prèvia.
Títol IV. Intervenció en l’activitat d’edificació i d’ús del sòl
Capítol primer. Disposicions generals
Article 56. Actes subjectes a llicència urbanística
Estan subjectes a llicència urbanística prèvia tots els actes d’utilització o de transformació del sòl o del subsòl, de realització d’obres, de construcció d’edificis o d’enderroc d’obres i instal·lacions. En particular, resten subjectes a llicència:
Les obres d’urbanització, integral o parcial.
Les obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics.
Les obres de nova planta, d’edificacions i instal·lacions de tota mena, independentment del grau d’utilització de sistemes constructius prefabricats.
Les obres d’ampliació d’edificis.
Les obres de modificació, reforma o rehabilitació d’edificis.
La primera ocupació dels edificis i de les instal·lacions.
El canvi d’ús, total o parcial, dels edificis i de les instal·lacions.
La demolició d’edificis, fora dels supòsits de declaració de ruïna.
Les obres destinades a usos de caràcter provisional.
Les parcel·lacions.
La instal·lació de rètols i cartells visibles des de la via pública quan no es trobin en locals tancats.
El tancament de finques i propietats.
Els moviments de terres en general, les excavacions, els desmunts, les esplanacions i els terraplenaments, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o d’edificació corresponents.
Les obres, les instal·lacions i els equipaments que afectin el subsòl, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o edificació corresponents.
La construcció de preses, basses, ponts, obres de defensa i la correcció de torrents públics i cursos d’aigua.
L’extracció d’àrids i l’explotació de tarteres i lloseres.
La tala d’arbres o de vegetació arbustiva quan constitueixin massa arbòria, espai de bosc o parc.
Article 57. Autoritzacions concurrents
La realització dels actes enumerats en l’article anterior estan subjectes a llicència urbanística sense perjudici que siguin necessàries altres autoritzacions segons disposi la legislació sectorial aplicable.
Quan els actes d’edificació i d’ús del sòl assenyalats en l’article anterior els executin particulars en terrenys de domini públic, a més de la concessió o autorització per part de l’ens titular del domini públic, també cal obtenir la llicència urbanística corresponent. La manca d’autorització o de concessió del domini públic o el fet que li sigui denegada impedeix que el Comú atorgui la llicència.
Quan l’atorgament d’una llicència o autorització sigui condició necessària per a l’atorgament d’una altra llicència, el còmput del termini per a la concessió de la segona llicència s’inicia un cop atorgada la primera llicència.
Article 58. Règim de les llicències urbanístiques
Les llicències urbanístiques s’atorguen o es deneguen d’acord amb les previsions i les determinacions establertes per la normativa urbanística.
Les llicències urbanístiques s’entenen atorgades salvat el dret de propietat i sense perjudici dels drets de tercers.
Les resolucions de denegació de llicències han de ser motivades.
La concessió de llicències no eximeix de responsabilitat civil o penal als titulars de la llicència en l’exercici de les activitats que efectuïn vinculades a l’execució dels actes autoritzats.
Article 59. Competència
La competència per atorgar les llicències per a les actuacions previstes en l’article 56 d’aquest Reglament correspon als comuns.
Per a l’atorgament de les llicències previstes en l’article 56 d’aquest Reglament, abans d’atorgar la llicència, el comú ha de demanar i obtenir un informe previ favorable dels ministeris del Govern que siguin competents segons la legislació sectorial aplicable, excepte en el cas dels supòsits previstos a l’article 76, en què regirà el procediment simplificat.
Correspon als comuns i als ministeris competents d’acord amb la normativa sectorial, en l’àmbit de les competències respectives, la inspecció i la vigilància de l’execució de les activitats i els treballs autoritzats.
Article 60. Responsabilitats i llicències urbanístiques
L’atorgament de les llicències d’edificació no implica l’assumpció de responsabilitat per part dels comuns, ni subsidiàriament del Govern, pels danys i perjudicis que es puguin produir amb motiu de les activitats que es realitzin en les obres. L’atorgament de les llicències d’edificació no exclou la responsabilitat que en cas de sinistre, danys o perjudicis puguin tenir el sol·licitant de la llicència urbanística, el propietari, el promotor, la direcció facultativa, les empreses o els professionals que intervenen en la construcció, per imperícia, imprudència, manca de previsió o altra causa, tant pel que fa al projecte com pel que fa a la realització dels treballs.
Són responsables de les infraccions urbanístiques les persones establertes en l’article 157 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 61. Classes de llicències urbanístiques d’obres
Segons la naturalesa i l’abast de les obres que s’han d’efectuar, les llicències urbanístiques es classifiquen en obres majors i obres menors.
Són obres majors:
les obres d’urbanització;
les obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics que puguin implicar l’augment de volum de trànsit;
les obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics que afectin l’especialització de carrils o en canviïn l’ús;
les obres de construcció d’edificis, infraestructures o instal·lacions de nova planta;
les obres de modificació, reforma o rehabilitació o d’ampliació que alterin l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents;
les excavacions, desmunts, esplanacions, terraplenats i moviment de terres en general, exceptuant-ne els autoritzats en el marc d’obres d’urbanització o d’edificació.
els murs de maçoneria i les esculleres.
en tot cas, les obres que no es puguin considerar obres menors d’acord amb els criteris enunciats en els apartats següents.
En obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics es consideren obres menors tots els treballs en els quals concorrin les circumstàncies següents:
que les obres realitzades a la via pública estiguin relacionades amb les edificacions amb les quals confronta, com ara:
- la substitució de paviments;
- la construcció o reparació de guals;
que es tracti d’obres de petita envergadura que no són pròpies de l’edificació.
En obres de modificació, reforma o rehabilitació d’edificis es consideren obres menors tots els treballs en els quals concorrin les circumstàncies següents:
que no comportin una variació de la superfície construïda o del volum construït respecte al ja existent;
que no comportin una reforma o modificació dels elements que formen l’estructura de l’edifici, inclosos els fonaments i la coberta, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici;
que no comportin cap modificació de la composició de les façanes, la mida o la disposició de les obertures, llevat dels aparadors dels locals comercials, o que es tracti d’obres en els edificis existents, com ara:
- l’execució d’obres interiors que no en modifiquin l’estructura i millorin les condicions d’estètica i higiene;
- els casos de recrescuts sobre façanes existents destinats a millorar l’aïllament tèrmic i/o acústic, i la superposició de sistemes d’aprofitament d’energies renovables sobre façanes i cobertes existents, sempre que no s’alteri l’estructura de l’edifici;
- la instal·lació de serveis sanitaris en locals comercials;
- la reparació de cobertes i terrats;
- la pintura, l’arrebossat i la reparació de les façanes d’edificis no inclosos en catàlegs de protecció i que no impliquin la utilització d’aplacats de pedra;
- la reposició d’elements alterats per accidents o pel deteriorament de les façanes;
- la col·locació de portes i persianes en les obertures dels edificis;
- la col·locació de reixes;
- la modificació de balcons, terrasses o altres elements sortints quan no impliquin un increment de superfície construïda de l’edificació;
- la substitució de fusteries en obertures existents;
- la construcció, la reparació o la substitució de canonades d’instal·lacions, desguassos i arquetes de connexió de les instal·lacions dels edificis a les xarxes generals;
- la construcció i la modificació d’aparadors.
que no requereixin l’adequació als reglaments vigents de seguretat, instal·lacions i construcció;
que no comportin disminució de la mida de les unitats en què es troba dividida l’edificació originalment, ni n’augmenti el nombre;
que es tracti d’obres en solars o patis com ara la construcció de tanques;
que de forma general es tracti, segons el criteri del servei tècnic comunal i sota la seva responsabilitat, de treballs d’abast i transcendència mínims en relació amb el conjunt de l’edificació objecte de la sol·licitud.
Article 62. Notificació de les llicències urbanístiques al Govern
Els comuns han de notificar mensualment al Govern les llicències urbanístiques atorgades, exceptuant les considerades obres menors.
La notificació de les llicències urbanístiques ha d’anar acompanyada de la documentació, referida a cada una de les llicències concedides, següent:
còpia de la resolució d’atorgament de la llicència;
fitxa amb les dades tècniques de l’obra, que s’ha de presentar amb la documentació requerida per a cada tipus de llicència.
plànol de localització
Article 63. Transmissió de les llicències urbanístiques
Les llicències urbanístiques són transmissibles. Els subjectes que intervinguin en la transmissió l’han de comunicar al comú, mitjançant sol·licitud de transmissió específica, amb indicació de les dades d’identificació i de localització del nou titular.
En els supòsits en què s’efectuï la transmissió sense comunicació al comú, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris dels danys que es puguin derivar de l’actuació autoritzada.
Article 64. Terminis d’execució
Totes les llicències que autoritzin l’execució d’obres han d’establir un termini màxim per començar-les i un termini màxim per acabar-les, els quals s’han de determinar en proporció a l’entitat i a la dificultat de les obres autoritzades.
Totes les llicències que autoritzin l’execució d’obres que requereixin moviments de terres en general, excavacions, desmunts, esplanacions o terraplenaments dins el marc dels projectes d’urbanització, d’edificació o altres infraestructures i instal·lacions de qualsevol mena han d’establir un termini màxim per acabar els treballs corresponents a la modificació del terreny, que s’ha de determinar en proporció a l’entitat i a la dificultat dels treballs de modificació del terreny autoritzats. En aquest sentit, s’han de definir les fases d’execució (fase d’obra i fase definitiva) de la modificació de l’estat actual del terreny, amb el benentès que en fase d’obra s’han de garantir factors de seguretat iguals o superiors a 1,3 i en fase definitiva factors de seguretat iguals o superiors a 1,5. En el cas d’aturada d’obra també s’han de garantir factors de seguretat iguals o superiors a 1,5; no obstant això, si aquesta aturada es preveu per a un període computable temporalment dins dels càlculs del projecte com a fase d’obra, aquest valor pot ser igual o superior a 1,3.
En la llicència s’han d’establir els terminis d’execució. Com a mínim, el termini d’iniciació i el de finalització de les obres és d’un (1) any i de tres (3) anys, respectivament, en el cas de les llicències d’obres majors i de sis (6) mesos i d’un (1) any, respectivament, en les llicències d’obres menors.
El termini d’iniciació de les obres es compta des de la data de notificació de la llicència d’obres, i el termini per finalitzar la modificació del terreny i per acabar l’obra es compta des de la data d’inici de les obres.
Aquests terminis podran ser superiors quan en la documentació del projecte es justifiqui un termini superior en proporció a l’entitat i a la dificultat dels treballs a executa, i si s’escau, en funció de les fases d’execució que s’hi prevegin.
Les llicències d’enderroc també han d’establir un termini d’execució. Com a mínim, ha de regir el termini d’un (1) any a comptar des de l’atorgament de la llicència.
El termini d’execució de l’enderroc inclou els treballs d’estabilització del terreny en el supòsit que els treballs d’enderroc requereixin la realització de moviments de terres en general, excavacions, desmunts, esplanacions o terraplenaments.
L’incompliment dels terminis atorgats comporta la caducitat de la llicència, però no eximeix de l’obligació d’assolir el corresponent factor de seguretat d’1,5 en els treballs associats a les modificacions del terreny.
Article 65. Pròrroga de les llicències
Els titulars de les llicències poden sol·licitar, per raons justificades i abans que transcorrin els terminis d’iniciació o de finalització atorgats, que se’ls concedeixi una pròrroga, la qual pot ser concedida per la meitat del termini inicial i després de pagar les taxes corresponents establertes pels comuns.
La pròrroga del termini d’iniciació s’ha de denegar en el cas que hagi entrat en vigor un acord de suspensió de llicències o un nou planejament incompatible amb el contingut de la llicència.
Les llicències només poden ser objecte d’una pròrroga per a la iniciació de les actuacions autoritzades i d’una pròrroga per a la finalització. Les altres sol·licituds d’ampliació dels terminis que eventualment formuli la persona interessada tenen la consideració de petició de llicència nova.
Article 66. Formulació de noves sol·licituds i reiteració
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.