El 13 de maig del 2021, el Consell General va aprovar la Llei 12/2021 del Codi de la circulació, que es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 2 de juny i que va entrar en vigor el 2 de setembre del 2021.

La disposició final primera de la Llei 12/2021 encomana al Govern desenvolupar i aprovar les disposicions reglamentàries perquè aquesta Llei sigui plenament aplicable.

En aquest sentit, aquest Reglament desenvolupa i regula:

Els apartats 7 i 14 de l’article 4, en referència a les làmines adhesives que es col·loquen als vidres contra els raigs ultraviolats i als límits acústics dels vehicles de motor, respectivament, i

Els articles 99, 103, 104, 105 i 106, en referència a la inspecció tècnica de vehicles, a les homologacions dels vehicles, a les característiques tècniques dels vehicles, a les modificacions de les característiques dels vehicles i als vehicles greument accidentats, respectivament.

En concret, pel que fa a les condicions tècniques en matèria de seguretat i de protecció del medi ambient dels vehicles de motor, dels remolcs i dels semiremolcs que es vulguin matricular a Andorra, el Reglament preveu que els vehicles hagin de disposar d’una homologació de tipus o bé d’una homologació individual expedida d’acord amb la legislació tècnica europea aplicable en funció de la seva categoria i de la seva data de la fabricació.

En el cas dels vehicles especials, que inclouen els vehicles associats a la maquinària d’obra i de serveis, aquests vehicles han d’estar obligatòriament certificats segons la legislació europea relativa a les màquines aplicable a la data de fabricació del vehicle.

Paral·lelament, el Reglament també regula les condicions tècniques dels sistemes, dels components i de les entitats tècniques independents, així com de les peces i els equips, que puguin comportar un risc greu per al correcte funcionament dels sistemes essencials dels vehicles.

Altrament, respecte als requisits mínims aplicables a les inspeccions tècniques dels vehicles, tant pel que fa a les periodicitats de les inspeccions periòdiques obligatòries dels vehicles que hi estan sotmesos com pel que fa a la qualificació dels defectes observats i els punts de control mínims que es comproven durant les inspeccions tècniques dels vehicles, el Reglament ha tingut en compte les disposicions del capítol III i els annexos I i II de la Directiva 2014/45/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 3 d’abril del 2014, relativa a la inspecció tècnica periòdica dels vehicles de motor i dels seus remolcs, que deroga la Directiva 2009/40/CE.

En aquest sentit, s’incorporen noves prescripcions tècniques per mesurar l’eficàcia de la frenada dels vehicles de transport de mercaderies i de passatgers de més de 3.5 tones de massa màxima admissible que s’efectuï a la inspecció tècnica de vehicles, amb la finalitat de comprovar el funcionament correcte dels frens en condicions reals de circulació, i que exigeix que els vehicles hagin de presentar-se a la inspecció amb almenys dos terceres parts de la seva capacitat de càrrega màxima o bé sense càrrega si disposen d’un sistema de fre exclusivament pneumàtic i estan equipats de preses de pressió.

Pel que fa a les modificacions de les característiques dels vehicles i els vehicles greument accidentats, aquest Reglament s’ha basat substancialment en les disposicions del Reglament regulador de la inspecció tècnica de vehicles del 12 de novembre del 2008, que era aplicable fins ara i que aquest Reglament deroga. En aquest sentit, incideix de manera més significativa en la seguretat viària demanant que qualsevol tipus de reforma d’importància hagi de ser prèviament inspeccionada i validada pel servei competent en matèria d’inspecció tècnica dels vehicles, prèvia anotació en el certificat de matriculació per part del departament competent en matèria de seguretat dels vehicles, i s’hi afegeix la possibilitat de poder donar de baixa definitiva per exportació un vehicle greument accidentat que pugui ser tècnicament reparable amb les garanties mínimes de seguretat però que hagi estat declarat sinistre total pels tècnics peritadors de les assegurances.

D’aquesta manera, el Reglament es divideix en sis capítols, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Finalment, s’hi afegeixen cinc annexos: el primer és una descripció dels requisits tècnics mínims exigibles per als vehicles nous que es vulguin matricular a comptar de l’entrada en vigor del Reglament, el segon inclou el contingut mínim del certificat d’inspecció tècnica, el tercer fixa el model del distintiu i de la targeta de transport lliurats per la inspecció tècnica de vehicles, el quart desenvolupa les instruccions tècniques complementàries de la inspecció tècnica de vehicles i el cinquè recopila totes les taules i els croquis que s’inclouen en alguns articles del Reglament.

D’acord amb aquestes consideracions, a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del 25 de maig del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Reglament fixa:

Les condicions tècniques en matèria de seguretat i de protecció del medi ambient dels vehicles de motor, dels ciclomotors, dels remolcs, dels semiremolcs i dels vehicles especials, nous i d’ocasió, i dels seus sistemes, components i unitats tècniques independents, perquè puguin ser matriculats o posats en servei.

Les condicions tècniques de les peces i dels equips que puguin comportar un risc greu per al correcte funcionament dels sistemes essencials dels vehicles.

Els procediments administratius i tècnics necessaris destinats a assegurar els nivells de seguretat exigibles per dur a terme les reformes d’importància i les inspeccions tècniques dels vehicles, així com la reparació o el desballestament dels vehicles greument accidentats.

Les periodicitats de les inspeccions periòdiques obligatòries dels vehicles que hi estan sotmesos i la qualificació dels defectes observats i els punts de control mínims que es comproven durant les inspeccions tècniques.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament s’aplica:

A tots els vehicles de motor, ciclomotors, remolcs, semiremolcs i vehicles especials, nous o d’ocasió, que es vulguin matricular a Andorra o que estiguin inscrits al Registre de Vehicles del Govern en el moment que entri en vigor.

A tots els sistemes, components i unitats tècniques independents, així com a les peces i equips, dissenyats i fabricats per als vehicles de motor, per als ciclomotors, per als remolcs, per als semiremolcs i per als vehicles especials.

En concret aquest Reglament s’aplica:

Als vehicles de les categories M, N, O, L, T, C, R i S, definides a l’article 8.

Als vehicles especials, definits al punt 28 de l’article 4.

Article 3. Departament i servei competent

A l’efecte d’aplicar aquest Reglament, es considera departament competent el departament que assumeix les competències en matèria de seguretat dels vehicles, i servei competent, el servei de la inspecció tècnica de vehicles (ITV) que assumeix l’execució material de les inspeccions tècniques que s’hagin de fer en els vehicles i els seus components i accessoris.

Article 4. Definicions

D’acord amb aquest Reglament, s’entén per:

Autoritat d’homologació: l’autoritat o les autoritats d’un estat membre de la Unió Europea notificada(des) per aquest estat a la Comissió Europea, competents en tots els aspectes relacionats amb l’homologació de tipus d’un vehicle, d’un sistema, d’un component o d’una entitat tècnica independent o amb l’homologació de vehicle individual i competents en el procés d’autorització de peces i equips i en l’expedició i, si escau, per retirar o denegar certificats d’homologació, designar els serveis tècnics i garantir que el fabricant compleixi les seves obligacions en la conformitat de la producció.

Certificat UE de conformitat (d’ara endavant, “CoC”): document emès pel fabricant del vehicle en què declara que el vehicle s’ha fabricat de conformitat amb el vehicle tipus homologat per l’autoritat d’homologació i que compleix tots els actes reglamentaris que són aplicables per la legislació de la Unió Europea a la data de la fabricació.

Ciclomotor: vehicle proveït d’un motor per propulsar-lo que ha estat dissenyat i fabricat per desplaçar-se pels seus propis mitjans, que disposa d’almenys de dos rodes i que assoleix una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h.

Component: dispositiu destinat a formar part d’un vehicle que pot ser objecte d’una homologació independent de la del vehicle i segons els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

Contrasenya d’homologació europea: número únic d’acord amb un sistema de numeració harmonitzat a la Unió Europea que permet com a mínim la identificació de l’estat membre de la Unió Europea que ha concedit l’homologació de tipus UE i la identificació dels requisits amb els quals és conforme el vehicle, el sistema, el component o la unitat tècnica independent.

Contrasenya d’homologació individual: número únic atorgat pel departament competent que ha concedit l’homologació de vehicle individual.

Declaració UE de conformitat: document emès pel fabricant del vehicle en què declara que aquest vehicle compleix les exigències essencials de seguretat i de salut exigibles per la legislació de la Unió Europea que li sigui aplicable.

Equips: els productes, diferents de les peces, que poden afegir-se o instal·lar-se en un vehicle.

Fabricant: persona física o jurídica que és el responsable de tots els aspectes de l’homologació de tipus d’un vehicle, un sistema, un component o una unitat tècnica independent o del procés d’autorització de peces o equips.

10.

Homologació de tipus UE: procediment mitjançant el qual una autoritat d’homologació de la Unió Europea certifica que un tipus de vehicle, sistema, component o unitat tècnica independent compleix les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

11.

Homologació de tipus UE de vehicles fabricats en sèries curtes: es tracta del mateix procediment que l’esmentat en el punt 10 però per a vehicles fabricats en sèries curtes.

12.

Homologació de vehicle individual: procediment mitjançant el qual el departament competent certifica que un vehicle que no disposa de contrasenya d’homologació europea compleix les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

13.

Informació del sistema de diagnòstic a bord (DAB) del vehicle: la informació generada per un sistema que està instal·lat a bord d’un vehicle o connectat a un motor i que és capaç de detectar disfuncions i, si escau, indicar-les mitjançant un sistema d’alerta, determinar la zona probable de disfunció i comunicar aquesta informació a l’exterior del vehicle.

14.

Marcatge de conformitat CE: és un logotip, creat per la Unió Europea, que s’aplica sobre un producte i dona lloc a una presumpció de conformitat d’aquest producte respecte als procediments d’avaluació establerts per la legislació europea que li és aplicable.

15.

Matriculació: autorització administrativa per a la posada en circulació, de forma permanent o temporal, d’un vehicle a la via pública i que incorpora la identificació del vehicle i l’expedició d’un número de matrícula.

16.

Peces: els productes utilitzats per al muntatge, la reparació i el manteniment d’un vehicle, així com els recanvis.

17.

Presumpció de conformitat: segons les directives de nou enfocament, la conformitat amb les normes nacionals que són transposició de normes harmonitzades, les referències de les quals ha publicat la Comissió Europea en el Diari Oficial de la Unió Europea, fa que es presumeixi la conformitat amb els requisits essencials recollits en les normes harmonitzades.

18.

Recanvis: els productes que s’instal·len en un vehicle per substituir-ne les peces originals, inclosos els productes necessaris per a l’ús del vehicle, excepte el combustible.

19.

Servei tècnic: entitat designada per una autoritat d’homologació de la Unió Europea com a laboratori d’assaigs o com a organisme d’avaluació de la conformitat per dur a terme l’avaluació inicial d’un vehicle o producte industrial, així com altres assaigs o inspeccions.

20.

Servei tècnic de reformes d’importància: entitat designada per una autoritat d’homologació de la Unió Europea com a laboratori per portar a terme l’avaluació de les reformes d’importància efectuades en vehicles tipificades en l’annex III d’aquest Reglament, així com l’emissió dels informes de conformitat.

21.

Sistema: conjunt de dispositius combinats necessaris per efectuar una o diverses funcions específiques del vehicle i que està subjecte als requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

22.

Tren turístic: vehicle especial constituït per un vehicle tractor amb un o diversos remolcs, concebut i construït per transportar persones amb fins turístics, amb la velocitat màxima limitada en funció del que dicti l’autoritat competent.

23.

Unitat tècnica independent: dispositiu destinat a formar part d’un vehicle, que pot ser objecte d’una homologació independent de la del vehicle, però solament en relació amb un o diversos tipus específics de vehicle, i segons els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

24.

Vehicle: aparell apte per circular per les vies o els terrenys a què es refereix l’article 2 de la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.

25.

Vehicle complet: vehicle que no necessita ser completat per complir les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

26.

Vehicle de competició: vehicles de les categories M, N i L que hagin estat modificats en els elements mecànics, estructurals o aerodinàmics, amb la finalitat de destinar-los a la competició i les modificacions dels quals facin inviable la destinació originària donada pel fabricant.

Igualment es consideren vehicles de competició els que ja hagin estat fabricats inicialment per a l’ús exclusiu en competicions.

27.

Vehicle de motor: vehicle proveït d’un motor per propulsar-lo que ha estat dissenyat i fabricat per desplaçar-se pels seus propis mitjans, que disposa d’almenys de dos rodes i que assoleix una velocitat màxima per construcció superior a 25 km/h. S’exclouen d’aquesta definició els ciclomotors, els tramvies, els vehicles per a persones discapacitades i els vehicles de mobilitat personal.

28.

Vehicle especial: vehicle autopropulsat o remolcat, concebut i construït per efectuar obres o serveis determinats, no destinats normalment al transport de persones o mercaderies i que s’utilitzin especialment per a determinats treballs o serveis, com obres públiques o indústria de la construcció. S’hi inclouen també la maquinària agrícola i els seus remolcs.

29.

Vehicle incomplet: tot vehicle que requereix almenys una fase més de fabricació per poder ser un vehicle complet i poder complir les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

30.

Vehicle històric: vehicles de les categories M, N, L i T que tenen una antiguitat igual o superior a trenta anys i que disposin d’unes característiques mecàniques, estètiques, tècniques, artístiques, històriques, de producció i altres d’assimilables que fan que tingui un valor a l’efecte d’exposició, segons dictamini el reglament relatiu als vehicles històrics que li sigui aplicable.

Article 5. Identificació dels vehicles

Tot vehicle ha de portar, a efectes d’identificació, el número de bastidor (o número de xassís, també conegut per “vehicle identification number”, VIN) gravat, encunyat o inscrit de forma indeleble en un lloc visible i fàcilment accessible de l’estructura autoportant o qualsevol altra estructura anàloga. El lloc concret on el fabricant ha gravat el número de bastidor està expressament indicat en el certificat UE de conformitat.

En els casos en què el bastidor o l’estructura autoportant no siguin de metall, el número de bastidor pot anar encunyat sobre plàstic o similar. Si pel tipus de material del bastidor no és possible efectuar l’encunyació, també és acceptable el número de bastidor encunyat en una placa.

No està permès efectuar modificacions en el número de bastidor sense autorització del departament competent, que, en cas que fos necessari, seria l’únic organisme per autoritzar-ne la regravació.

Altrament, el vehicle també ha de dur una placa fixada pel fabricant amb indicació de les principals característiques tècniques necessàries per identificar-lo i de les masses màximes en càrrega admissibles.

Els requisits tècnics del número de bastidor i de la placa del fabricant, així com la seva ubicació en el vehicle són els que preveu la legislació europea aplicable en el moment de fabricar el vehicle.

Article 6. Homologacions i contrasenyes d’homologació

Per poder matricular els vehicles de motor, remolcs i semiremolcs de les categories M, N, O, L, T, C, R i S, nous o d’ocasió, aquests vehicles han de disposar:

D’una contrasenya d’homologació europea segons el que preveu la reglamentació tècnica de la Unió Europea a la data de fabricació del vehicle, o bé

D’una contrasenya d’homologació individual lliurada pel departament competent.

El supòsit enunciat a l’apartat a d’aquest article s’aplica a tots els vehicles que disposin del certificat UE de conformitat (CoC).

El supòsit enunciat a l’apartat b d’aquest article s’aplica a tots els vehicles importats de fora del mercat de la Unió Europea, nous o d’ocasió, que no disposin de l’homologació de tipus UE, que s’han de sotmetre a una homologació individual per part d’un servei tècnic (laboratori d’assaig) autoritzat i competent reconegut per la Comissió Europea. En el cas que el vehicle compleixi tots els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea, el servei tècnic lliura un dictamen tècnic favorable, que ha de ser presentat al departament competent perquè, arran de les comprovacions oportunes, lliuri l’homologació de vehicle individual i la contrasenya d’homologació individual.

Article 7. Certificacions i presumpció de conformitat

Per poder matricular els vehicles especials, altres que els vehicles agrícoles, aquests vehicles han de disposar obligatòriament de la declaració UE de conformitat i del marcatge de conformitat CE. Es presumeix que aquests vehicles són segurs si han estat dissenyats i fabricats segons els requisits tècnics que preveu la Directiva 2006/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de maig del 2006, relativa a les màquines, i les modificacions successives en el moment de fabricar-los.

Article 8. Classificació dels vehicles segons les categories atorgades per l’homologació de tipus UE

A efectes d’aquest Reglament, els vehicles de motor, remolcs i semiremolcs es classifiquen per les categories que es defineixen en els reglaments tècnics d’homologació de la Unió Europea aplicables a la data de fabricació dels vehicles, que a la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament i per categories de vehicles, són els següents:

Categories M, N i O: les que estan definides a l’article 4 del Reglament (UE) 2018/858 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig del 2018, relatiu a l’homologació i a la vigilància del mercat dels vehicles de motor i dels seus remolcs, així com dels sistemes, dels components i de les entitats tècniques independents destinats a aquests vehicles, i pel qual es modifiquen els reglaments (CE) 715/2007 i (CE) 595/2009 i es deroga la Directiva 2007/46/CE (d’ara endavant, “Reglament (UE) 2018/858”).

Categories L: les que estan definides a l’article 4 del Reglament (UE) 168/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de gener del 2013, relatiu a l’homologació dels vehicles de dos o tres rodes i els quadricicles, i a la vigilància del mercat d’aquests vehicles (d’ara endavant, “Reglament (UE) 168/2013”).

Categories T, C, R i S: les que estan definides a l’article 4 del Reglament (UE) 167/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de febrer del 2013, relatiu a l’homologació dels vehicles agrícoles i forestals, i a la vigilància del mercat d’aquests vehicles (d’ara endavant, “Reglament (UE) 167/2013”).

Categoria M: vehicles de motor amb un mínim de quatre rodes concebuts i fabricats per al transport de persones.

Categoria M1: vehicles de motor que tinguin, a més del seient del conductor, vuit places assegudes com a màxim.

Els vehicles de la categoria M1 estan repartits en tipus i codis de carrosseria de la manera següent:

AA - Berlina

AB - Berlina amb porta gran posterior

AC - Familiar

AD - Cupè

AE - Descapotable

AF - Vehicle per a usos múltiples

AG - Camioneta familiar

Les definicions dels vehicles associats als diferents codis de carrosseria enunciats anteriorment són les que estan recollides al punt 2 de la part C de l’annex I del Reglament (UE) 2018/858.

Categoria M2: vehicles de motor que tinguin, a més del seient del conductor, més de vuit places assegudes i una massa màxima no superior a 5 tones.

Categoria M3: vehicles de motor que tinguin, a més del seient del conductor, més de vuit places assegudes i una massa màxima superior a 5 tones.

Els vehicles de les categories M2 i M3 estan repartits en tipus i codis de carrosseria de la manera següent:

CA - Vehicle d’un sol pis

CB - Vehicle de dos pisos

CC - Vehicle articulat d’un sol pis

CD - Vehicle articulat de dos pisos

CE - Vehicle de pis baix d’un sol pis

CF - Vehicle de pis baix de dos pisos

CG - Vehicle articulat de pis baix d’un sol pis

CH - Vehicle articulat de pis baix de dos pisos

CI - Vehicle d’un sol pis amb sostre obert

CJ - Vehicle de dos pisos amb sostre obert

CX - Bastidor d’autobús

Les definicions dels vehicles associats als diferents codis de carrosseria enunciats anteriorment són les que estan recollides al punt 3 de la part C de l’annex I del Reglament (UE) 2018/858.

Categoria N: vehicles de motor amb un mínim de quatre rodes concebuts i fabricats per al transport de mercaderies.

Categoria N1: vehicles de motor amb una massa màxima no superior a 3,5 tones.

Categoria N2: vehicles de motor amb una massa màxima superior a 3,5 tones i no superior a 12 tones.

Categoria N3: vehicles de motor amb una massa màxima superior a 12 tones.

Els vehicles de les categories N1, N2 i N3 estan repartits en tipus i codis de carrosseria de la manera següent:

BA - Camió

BB - Furgoneta

BC - Tractora

BD - Vehicle tractor de carretera

BE - Furgoneta de plataforma descoberta

BX - Bastidor amb cabina o bastidor amb coberta

Les definicions dels vehicles associats als diferents codis de carrosseria enunciats anteriorment són les que estan recollides al punt 4 de la part C de l’annex I del Reglament (UE) 2018/858.

Categoria O: tot vehicle amb rodes no autopropulsat concebut i fabricat per ser remolcat per un vehicle de motor.

Categoria O1: remolcs amb una massa màxima no superior a 0,75 tones.

Categoria O2: remolcs amb una massa màxima superior a 0,75 tones i no superior a 3,5 tones.

Categoria O3: remolcs amb una massa màxima superior a 3,5 tones i no superior a 10 tones.

Categoria O4: vehicles de motor amb una massa màxima superior a 10 tones.

Els vehicles de la categoria O estan repartits en tipus i codis de carrosseria de la manera següent:

DA - Semiremolc

DB - Remolc amb barra de tracció

DC - Remolc d’eix central

DE - Remolc amb barra de tracció rígida

Les definicions dels vehicles associats als diferents codis de carrosseria enunciats anteriorment són les que estan recollides al punt 5 de la part C de l’annex I del Reglament (UE) 2018/858.

Tipus i codis de carrosseria de vehicles especials de les categories M, N i O:

SA -Vehicle autocaravana

SB - Vehicle blindat

SC - Vehicle ambulància

SD - Vehicle fúnebre

SH - Vehicle accessible amb cadira de rodes

SE - Caravana

SF - Grua mòbil

SG - Grup especial

SJ - Remolc convertidor

SK - Remolc de transport de càrregues excepcionals

SL - Vehicle de motor per al transport de càrregues excepcionals

SM - Portador multi-equip

Les definicions dels vehicles associats als diferents codis de carrosseria enunciats anteriorment són les que estan recollides al punt 5 de la part A de l’annex I del Reglament (UE) 2018/858.

Categoria L: vehicles de motor de dos, tres i quatre rodes, així com els cicles de motor, els ciclomotors de dos o tres rodes, les motocicletes de dos o tres rodes, les motocicletes amb sidecar, els quadricicles lleugers o pesants per carretera i els quadrimòbils lleugers i pesants.

Els vehicles de la categoria L estan repartits en les categories i subcategories de la manera següent:

Categoria L1e: vehicle de motor de dos rodes lleuger; es divideix en les subcategories següents:

L1e-A (cicle de motor)

L1e-B (ciclomotor de dos rodes)

Categoria L2e: ciclomotor de tres rodes; es divideix en les subcategories següents:

L2e-P (ciclomotor de tres rodes concebut per al transport de persones)

L2e-U (ciclomotor de tres rodes concebut per al transport de mercaderies)

Categoria L3e: motocicleta de dos rodes; es divideix en les subcategories següents:

L3e-A1 (motocicleta de prestacions baixes)

L3e-A2 (motocicleta de prestacions mitjanes)

L3e-A3 (motocicleta de prestacions altes)

L3e-A1E, L3e-A2E o L3e-A3E (motocicleta d’enduro de prestacions baixes, mitjanes i altes)

L3e-A1T, L3e-A2T o L3e-A3T (motocicleta de trial de prestacions baixes, mitjanes i altes)

Categoria L4e: motocicleta de dos rodes amb sidecar

Categoria L5e: tricicle de motor; es divideix en les subcategories següents:

L5e-A (tricicle concebut principalment per al transport de persones)

L5e-B (tricicle comercial, concebut exclusivament per al transport de mercaderies)

Categoria L6e: quadricicle lleuger; es divideix en les subcategories següents:

L6e-A (quadrimòbil lleuger per a carretera),

L6e-BU (quadrimòbil lleuger concebut exclusivament per al transport de mercaderies)

L6e-BP (quadrimòbil lleuger concebut principalment per al transport de persones)

Categoria L7e: quadricicle pesant; es divideix en les subcategories següents:

L7e-A1 (quadricicle pesant per a carretera A1)

L7e-A2 (quadricicle pesant per a carretera A2)

L7e-B1 (quadricicle pesant tot terreny)

L7e-B2: (bugui amb seients juxtaposats -side-by-side-)

L7e-CU (quadrimòbil pesant concebut exclusivament per al transport de mercaderies)

L7e-CP: (quadrimòbil pesant concebut principalment per al transport de persones)

Els criteris de classificació dels vehicles associats a les categories i a les subcategories enunciades anteriorment són els que estan recollits a l’annex I del Reglament (UE) 168/2013.

Categoria T: tractors de rodes. Cada categoria de tractor descrita a continuació durà a més una lletra a o b segons la seva velocitat màxima, a saber:

a: en el cas dels tractors de rodes amb una velocitat màxima per construcció inferior o igual a 40 km/h.

b: en el cas dels tractors de rodes amb una velocitat màxima per construcció superior a 40 km/h.

Categoria T1: tractors de rodes amb una amplada mínima de l’eix més proper al conductor superior o igual a 1.150 mm, una massa en buit superior a 600 kg i una altura lliure sobre el terra inferior o igual a 1.000 mm.

Categoria T2: tractors de rodes amb una amplada mínima de l’eix més proper al conductor inferior a 1.150 mm, una massa en buit superior a 600 kg i una altura lliure sobre el terra inferior o igual a 600 mm. Si el valor de l’altura del centre de gravetat del tractor (mesurat des del terra) dividit per la mitjana de les amplades mínimes de cada eix és superior a 0,9, la velocitat màxima per construcció es limita a 30 km/h.

Categoria T3: tractors de rodes amb una massa en ordre de marxa inferior o igual a 600 kg.

Categoria T4: tractors de rodes especials.

Categoria T4.1: tractors dissenyats per treballar en cultius alts i en fileres, com la vinya. Es caracteritzen per tenir el bastidor o una part del bastidor sobre-elevat, de manera que puguin circular en paral·lel a les fileres dels cultius amb les rodes dretes i esquerres en un costat i en un altre d’una o diverses fileres de cultiu. Si el valor de l’altura del centre de gravetat del tractor (mesurat des del terra i utilitzant pneumàtics muntats normalment) dividit per la mitjana de les amplades mínimes de cada eix és superior a 0,9, la velocitat màxima per construcció es limita a 30 km/h.

Categoria T4.2: tractors que es caracteritzen per les seves grans dimensions i estan dissenyats especialment per treballar en grans superfícies agrícoles.

Categoria T4.3: tractors amb quatre rodes motrius els equips intercanviables dels quals estan destinats a usos agrícoles i forestals, estan equipats amb una o més preses de força, tenen una massa tècnicament admissible que no supera les 10 tones i en què la relació entre la dita massa i la massa màxima en buit en marxa és inferior a 2,5 tones i el centre de gravetat dels quals (mesurat des del terra i utilitzant pneumàtics muntats normalment) és inferior a 850 mm.

Categoria C: tractors d’eruga, desplaçats per erugues o per una combinació de rodes i erugues, les subcategories dels quals es defineixen per analogia amb la categoria T.

Categoria R: remolcs agrícoles. Cada categoria de remolc agrícola descrita a continuació durà a més una lletra a o b segons la seva velocitat màxima, a saber:

a: en el cas dels remolcs amb una velocitat màxima per construcció inferior o igual a 40 km/h.

b: en el cas dels remolcs amb una velocitat màxima per construcció superior a 40 km/h.

Categoria R1: remolcs en els quals la suma de les masses tècnicament admissibles per eix és inferior o igual a 1.500 kg.

Categoria R2: remolcs en les quals la suma de les masses tècnicament admissibles per eix és superior a 1.500 kg i inferior o igual a 3.500 kg.

Categoria R3: remolcs en els quals la suma de les masses tècnicament admissibles per eix és superior a 3.500 kg i inferior o igual a 21.000 kg.

Categoria R4: remolcs en els quals la suma de les masses tècnicament admissibles per eix és superior 21.000 kg.

Categoria S: equips intercanviables remolcats. Cada categoria d’equip intercanviable remolcat descrita a continuació durà a més una lletra a o b segons la seva velocitat màxima, a saber:

a: en el cas dels equips intercanviables remolcats amb una velocitat màxima per construcció inferior o igual a 40 km/h.

b: en el cas dels equips intercanviables remolcats amb una velocitat màxima per construcció superior a 40 km/h.

Categoria S1: equips intercanviables remolcats en els quals la suma de les masses tècnicament admissibles per eix és inferior o igual a 3.500 kg.

Categoria S2: equips intercanviables remolcats en els quals la suma de les masses tècnicament admissibles per eix és superior a 3.500 kg.

Capítol segon. Condicions tècniques dels vehicles, dels seus sistemes, components i unitats tècniques independents

Article 9. Característiques generals

Els vehicles de motor, els ciclomotors, els remolcs i els semiremolcs, i els vehicles especials que es pretenguin matricular, han de complir els requisits tècnics que figuren en aquest Reglament i les normes tècniques internacionalment adoptades (reglaments de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides, CEPE/ONU, i legislació europea) referents a les mesures de seguretat i de protecció del medi ambient en els vehicles i, en concret, la legislació de la Unió Europea aplicable en el moment de fabricar-los. El departament competent pot requerir, quan ho estimi oportú, la presentació dels assaigs i les comprovacions oportuns referents al seu compliment, efectuats per un servei tècnic degudament acreditat.

De forma general, els requisits tècnics mínims exigibles per als vehicles d’ocasió que es pretenguin matricular a comptar de la data d’aplicació d’aquest Reglament, són els que preveu la legislació de la Unió Europea aplicable en el moment de fabricar-se que seran comprovats, quan escaigui, pel servei competent durant la inspecció tècnica prèvia a la matriculació.

Altrament, els requisits tècnics mínims exigibles dels vehicles nous de les categories M, N, O, L, T, C, R i S, així com els seus sistemes, components i unitats tècniques independents, i també les peces i equips, i dels vehicles especials que es pretenguin matricular a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament estan recollits a l’annex I d’aquest Reglament.

Com a cas excepcional, únicament els vehicles destinats a la competició i els vehicles històrics que no compleixin totalment els requisits tècnics que estableix aquest Reglament, que no obstant això han de ser identificats, poden disposar del certificat de matriculació en les condicions que s’estableixin en el reglament relatiu a la matriculació de vehicles que els sigui aplicable.

Atenent la particular orografia del territori d’Andorra i els pendents obligats de les carreteres que comporta, en cap cas no s’autoritza la matriculació de vehicles amb motor de combustió la potència dels quals sigui inferior a 15 kW i que tingui una relació potència/pes inferior a 0,0285 kW/kg. Els vehicles de mobilitat 100% elèctrica no estan subjectes a la relació potència/pes esmentada.

Els vehicles de motor, els ciclomotors, els remolcs i els semiremolcs i els vehicles especials matriculats no poden circular sense el certificat de matriculació i el certificat de l’assegurança.

A més a més, en cas que es tracti de vehicles sotmesos a inspeccions tècniques periòdiques, segons el que està especificat en l’article 34, han de portar el distintiu de la inspecció tècnica de vehicles i el certificat d’inspecció tècnica emès pel servei competent.

El motor dels vehicles i, en particular, els recipients i conductes que continguin matèries inflamables han de ser construïts i protegits de manera que durant el funcionament i la utilització no puguin representar un perill d’incendi o d’explosió.

Aquests elements han de complir les exigències del Reglament 34 CEPE/ONU.

La conducció d’escapament dels gasos de la combustió ha d’estar disposada de manera que no sigui possible la penetració dels gasos a l’interior del vehicle i que no desemboquin a l’altura de les portes. Igualment, l’orifici d’accés al dipòsit del combustible ha d’estar situat a l’exterior del recinte destinat als ocupants.

No és permet la circulació, ni per vies urbanes ni interurbanes, de vehicles amb escapament totalment o parcialment lliure, ni tampoc amb tubs d’escapament incomplets, deteriorats o que no corresponguin a models previstos pel fabricant del vehicle, o que no tinguin l’homologació corresponent del seu fabricant, segons la legislació de la Unió Europea.

No és permesa la instal·lació de dispositius que permetin, des del lloc de conducció o d’una altra forma prevista, anul·lar el sistema silenciador del tub d’escapament.

Les mesures de control del soroll produït per vehicles en circulació queden regulades a la instrucció tècnica complementària ITC-ITV-núm. 10, annexada en aquest Reglament.

Tot vehicle de les categories M i N matriculat a comptar del 26 de juliol de 1999 i els remolcs de les categories O2, O3 i O4 matriculats a comptar del 10 de juliol del 2011 han d’anar obligatòriament equipats d’un dispositiu que, accionat mecànicament o elèctricament, permeti visualitzar la llum de marxa enrere.

Aquest dispositiu és optatiu per als remolcs de la categoria O1 i per als vehicles de tres i quatre rodes de la categoria L.

Tot vehicle matriculat a comptar de l’1 d’octubre de 1972 capaç de circular en pla a una velocitat donada pel fabricant superior a 40 km/h ha d’estar dotat d’un indicador de velocitat la unitat de mesura del qual sigui, com a mínim, en quilòmetres per hora.

L’indicador de velocitat ha de ser conforme al Reglament número 39 CEPE/ONU.

Els pneumàtics dels vehicles de motor, dels remolcs i dels semiremolcs i dels vehicles especials han de presentar un dibuix a les ranures principals de la banda de rodament i el seu estat han de reunir les condicions mínimes d’utilització.

Per als vehicles de les categories M1, N1, O1, O2 i L, la profunditat del dibuix serà com a mínim d’1,6 mm i han de tenir indicadors de desgast. Els pneumàtics han d’estar homologats i les dimensions, les característiques i la configuració seran les previstes pel fabricant en l’homologació del vehicle. També s’accepten els pneumàtics equivalents als pneumàtics inclosos en l’homologació de tipus.

S’entén per pneumàtics equivalents els que compleixen tots els requisits següents:

L’índex de capacitat de càrrega és igual o superior al mínim indicat pel fabricant en l’homologació del vehicle.

La categoria de velocitat és igual o superior al mínim indicat pel fabricant en l’homologació del vehicle.

La mida del diàmetre exterior del pneumàtic pot oscil·lar entre més o menys el 3% en relació amb la mida del diàmetre exterior del pneumàtic original.

El perfil de llanda correspon al pneumàtic.

Altrament, el muntatge de pneumàtics no equivalents als pneumàtics inclosos a l’homologació de tipus es considera una reforma d’importància i s’ha de tractar tal com disposa el capítol tercer d’aquest Reglament.

En tots els casos, no es permet la substitució de pneumàtics en el cas que impliqui riscos d’interferències amb altres parts del vehicle.

Si s’utilitzen pneumàtics anomenats “tot temps” que puguin ser utilitzats en situacions en què la calçada estigui totalment o parcialment nevada, aniran marcats amb la inscripció M+S i hauran de tenir una categoria de velocitat, igual o superior a la velocitat màxima del vehicle prevista pel fabricant, no inferior a 130 km/h (categoria L) o no inferior a 160 km/h (categories M i N). Si la velocitat màxima del vehicle és superior, s’ha d’especificar amb una etiqueta de velocitat màxima, situada en un lloc destacat del camp de visió del conductor del vehicle.

Els pneumàtics han de complir, segons la categoria del vehicle, els reglaments números 30, 54 i 75 CEPE/ONU.

S’accepta el muntatge de pneumàtics recautxutats en els vehicles de les categories M, N i O sempre que s’instal·lin en els eixos no direccionals del vehicle i compleixin, segons la categoria del vehicle, els reglaments números 108 i 109 CEPE/ONU.

10.

Tot vehicle de motor ha d’estar proveït d’un mecanisme de direcció adequat que permeti al conductor mantenir la direcció del vehicle i modificar-la amb facilitat, rapidesa i seguretat.

Els remolcs han de tenir un dispositiu que obligui les seves rodes a seguir una trajectòria anàloga a la del vehicle tractor.

Per als vehicles de les categories M i N, el volant i els comandaments principals han d’anar situats a la part davantera esquerra del vehicle. Per als vehicles de la categoria T i per als vehicles especials, el volant i els comandaments principals han d’anar situats a la part central davantera del vehicle.

El dispositiu de direcció ha de ser conforme al Reglament número 79 CEPE/ONU.

11.

El material constitutiu del parabrisa ha de tenir la transparència suficient, inalterable

en tot temps, i no pot produir deformacions en els objectes vistos per transparència ni produir confusió en els colors utilitzats en els elements de la senyalització viària.

En cas de trencar-se el parabrisa, la visió del conductor ha de ser suficient i la possibilitat de lesions corporals, mínima. Igualment, cap vidre utilitzat com a element de separació a l’interior del vehicle no pot ser susceptible de provocar lesions greus en cas de ruptura.

Tot vehicle ha de ser construït de manera que el camp de visió del conductor cap endavant i cap als costats sigui suficient per permetre una conducció segura.

El camp de visió mínim que el conductor ha de tenir través del parabrisa ha de complir les disposicions del Reglament número 125 CEPE/ONU en el moment de la fabricació del vehicle.

12.

Els materials per als vidres destinats a ser utilitzats en els vehicles de motor han de complir el Reglament número 43 CEPE/ONU. En cas de substitució, el nou parabrisa ha de complir la versió en vigor de les normatives esmentades anteriorment.

Les làmines transparents adhesives han de complir la normativa especificada a l’apartat anterior, conjuntament amb el vidre, i en cap cas no poden instal·lar-se en el parabrisa davanter o els vidres laterals davanters fins a l’altura del muntant de les portes anteriors.

Únicament per als vehicles de disseny no convencional o els vehicles històrics, i en casos degudament justificats, el departament competent pot autoritzar la instal·lació de vidres o de làmines transparents adhesives que no compleixen els requisits establerts als apartats anteriors.

No es permet fixar en el parabrisa cap adhesiu que no estigui reglamentàriament autoritzat.

Si el vehicle està proveït d’un parabrisa d’unes dimensions i una forma tals que el conductor, des del seu lloc de conducció, no pugui veure normalment la via cap endavant més que a través dels elements transparents del parabrisa, aquest parabrisa ha de dur un dispositiu de neteja i d’eixugaparabrises. Pel que fa a l’eixugaparabrises, instal·lar-lo no és obligatori per als vehicles matriculats abans de l’1 de gener de 1974.

13.

Els vehicles de les categories M, N, L6e, L7e, T i C han d’anar proveïts de cinturons de seguretat als seients en un nombre igual al de places d’ocupants (excepte en seients transversals al sentit de la marxa).

En tot cas, el nombre de cinturons mínims que ha de dur un vehicle, així com les seves característiques tècniques intrínseques, és el que li correspon en aplicació dels reglaments tècnics d’homologació internacionals CEPE/ONU aplicables a la data de la fabricació.

No obstant això, no és exigible la utilització dels cinturons de seguretat en els vehicles que, per la seva antiguitat o tipologia, no en tinguin d’instal·lats.

Els cinturons de seguretat i els sistemes de retenció, així com els ancoratges dels cinturons de seguretat, han de ser conformes a les condicions tècniques especificades en els reglaments números 14 i 16 CEPE/ONU en el moment de la fabricació del vehicle.

14.

Els vehicles de les categories M2, M3, N2 i N3 han de portar instal·lat un dispositiu de limitació de velocitat regulat de tal manera que la velocitat no pugui superar els 100 km/h en el cas dels vehicles de les categories M2 i M3 i els 90 km/h en el cas dels vehicles de les categories N2 i N3.

Els vehicles de la categoria M3 amb una massa màxima tècnicament admissible (MMTA) superior a 10 tones i matriculats abans de l’1 de gener del 2005 podran mantenir instal·lats aquests dispositius sempre que la velocitat màxima no superi els 100 km/h.

L’obligatorietat de dur un limitador de velocitat en funció de la categoria del vehicle, de la massa màxima tècnicament admissible i de la data de fabricació del vehicle està recollit en la taula número 1 de l’annex V.

Aquest dispositiu ha de complir les exigències del Reglament número 89 CEPE/ONU.

15.

Tot vehicle de motor ha d’estar proveït d’un aparell emissor de senyals acústics per ser utilitzat pel conductor sense abandonar el volant de direcció. El so emès per aquest aparell ha de ser continu, uniforme i d’intensitat suficient, i en cap cas no pot emetre un so estrident ni de diverses tonalitats i ni ser similar al produït per altres vehicles dels serveis d’urgència. Es permet únicament instal·lar aparells emissors de senyals acústics especials en els vehicles en servei d’urgència sempre que estiguin autoritzats pel departament competent i d’acord amb el que disposa el Reglament de senyals en els vehicles vigent.

Els aparells de senyals acústics que s’instal·lin en un vehicle, en substitució dels d’origen, han d’estar degudament homologats.

Aquest aparell ha de complir les exigències del Reglament número 28 CEPE/ONU.

16.

Tot vehicle que circuli per la via pública ha de portar dos plaques de matrícula de forma plana i rectangular, perfectament visibles i llegibles. Una ha d’estar col·locada a la part davantera i l’altra a la part posterior. S’exceptuen d’aquesta obligació els vehicles de les categories L i O, els quals han de portar únicament una placa de matrícula a la part posterior.

No s’hi poden inscriure o fixar ornaments o altres motius diferents que els establerts reglamentàriament.

No es poden utilitzar plaques de matrícula en vehicles inscrits al Registre de Vehicles que no siguin les lliurades per l’Automòbil Club d’Andorra.

La ubicació de les plaques de matrícula, la davantera i la posterior, ha de ser conforme a la ubicació original prevista pel fabricant i les disposicions dels reglaments CEPE/ONU aplicables per a cada tipus de vehicle.

Els vehicles de les categories M i N han de dur dos plaques de matrícula, una a la part davantera i una altra a la part posterior del vehicle. La placa de matrícula davantera ha d’anar preferentment col·locada al centre, i excepcionalment a la dreta o a l’esquerra i la placa de matrícula posterior ha d’anar preferentment col·locada al centre i si no és possible, a l’esquerra.

Els vehicles de les categories L han de dur una sola placa de matrícula, a la part posterior del vehicle que ha d’anar col·locada preferentment al centre per damunt del parafang, i excepcionalment a la dreta però sense sobresortir de l’amplada del manillar.

Les dimensions i les característiques de les matrícules són les que preveu el Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics no aptes per a la via pública vigent i les seves modificacions successives.

17.

Els dispositius d’acoblament instal·lats en els vehicles en els quals el fabricant n’hagi previst la instal·lació, han de complir les exigències del Reglament número 55 CEPE/ONU.

18.

De forma general, els vehicles de la categoria L no poden arrossegar remolcs excepte en el cas que el fabricant del vehicle n’hagi previst la instal·lació i l’homologació en els països de la Unió Europea.

19.

Els elements mecànics, pneumàtics i elèctrics de connexió entre un vehicle tractor i el remolc han de ser compatibles i complir les exigències tant del fabricant del vehicle tractor com del fabricant del remolc.

Els remolcs han d’estar dotats d’un dispositiu que obligui les rodes a seguir una trajectòria anàloga a la del vehicle tractor.

El dispositiu d’acoblament del remolc amb el vehicle tractor ha d’estar dotat d’un element que n’impedeixi el desacoblament.

Els remolcs amb una massa màxima admissible inferior o igual a 1.500 quilograms, que no estiguin proveïts d’un sistema que asseguri la frenada del remolc en cas de trencament del dispositiu d’acoblament, han d’estar proveïts, a més a més de l’enganxament principal, d’un dispositiu d’acoblament secundari (cadena, cable, etc.) que, en cas de separació de l’enganxament principal, pugui impedir que la barra del dispositiu d’acoblament toqui el terra i que asseguri, a més a més, una certa conducció residual del remolc.

20.

Les persones físiques que utilitzin automòbils destinats específicament al remolcament de vehicles avariats o accidentats, o les persones jurídiques que tinguin aquest tipus d’automòbils al seu servei, han de sol·licitar al departament competent l’autorització pertinent.

Aquest departament expedeix, si escau, l’autorització, en la qual s’ha de fer constar el termini de duració i totes les limitacions i mesures que es considerin necessàries als efectes de seguretat.

21.

Tot vehicle ha d’estar construït o equipat de manera que ofereixi en tota la seva amplitud una protecció posterior eficaç contra l’encastament dels vehicles de les categories M1 i N1 que xoquin contra la part posterior.

Es considera que els vehicles de les categories M1, M2, M3, N1, O1 i O2 ofereixen una protecció posterior eficaç contra l’encastament si es dona una de les tres condicions següents:

L’altura lliure sobre el sòl de la part posterior del vehicle en buit no supera els 550 mm sobre una amplada no inferior a la màxima amplada de l’eix posterior. Aquesta condició es respecta a 450 mm des de la part més posterior del vehicle.

El vehicle està equipat amb un dispositiu de protecció posterior homologat.

La part del darrere del vehicle està construïda o equipada de manera que les parts que la integren puguin considerar-se com a elements que substitueixin el dispositiu de protecció posterior.

Es considera que els vehicles de les categories N2, N3, O3 i O4 ofereixen una protecció posterior eficaç contra l’encastament si es dona una de les dos condicions següents:

El vehicle està equipat amb un dispositiu de protecció posterior homologat.

La part del darrere del vehicle està constituïda i/o equipada de manera que les parts que la integren puguin considerar-se com a elements que substitueixin el dispositiu de protecció posterior.

Estan exempts de dur la protecció posterior contra l’encastament:

Els vehicles tractor per a semiremolcs.

Els vehicles en què l’existència d’aquest dispositiu sigui manifestament incompatible amb la utilització del vehicle.

Els remolcs especialment concebuts i construïts per al transport de càrregues de gran longitud i indivisibles, com troncs d’arbre, barres d’acer, etc.

Els vehicles equipats amb dos rodes de recanvi instal·lades de forma que compleixin la funció de dispositiu contra l’encastament.

Els vehicles la part posterior dels quals estigui construïda de tal manera que es comporti, en raó de la seva forma i característiques, de forma equivalent al dispositiu indicat en el dibuix anterior per a vehicles en general.

Vehicles botellers.

Furgons.

Vehicles equipats amb plataforma elevadora posterior.

Vehicles matriculats abans del 6 d’octubre de 1983, amb un sol pneumàtic centrat en la part posterior, ben fixat en el xassís.

El dispositiu de protecció posterior contra l’encastament ha de complir les exigències del Reglament número 58 CEPE/ONU.

22.

Els vehicles de les categories N2, N3, O3 i O4 fabricats a partir de l’1 d’abril del 2005 han de disposar de dispositiu de protecció lateral contra l’encastament.

Estan exempts de dur la protecció lateral contra l’encastament:

Els camions tractor per a semiremolcs.

Els remolcs destinats al transport de peces de gran longitud.

Els vehicles en què l’existència d’aquest dispositiu sigui manifestament incompatible amb la utilització del vehicle.

El dispositiu de protecció lateral contra l’encastament ha de complir les exigències del Reglament número 73 CEPE/ONU.

23.

Els vehicles de les categories N2 i N3 fabricats a partir de l’1 d’agost del 2004 han de disposar d’un dispositiu contra l’encastament davanter.

Estan exempts de dur la protecció frontal contra l’encastament:

Els vehicles tot terreny de les categories N2G i N3G.

Els vehicles en què l’existència d’aquest dispositiu sigui manifestament incompatible amb la seva utilització.

El dispositiu de protecció frontal contra l’encastament ha de complir les exigències del Reglament número 93 CEPE/ONU.

24.

Parafangs i sistemes d’antiprojecció dels vehicles

Els vehicles de la categoria L han d’estar dissenyats de manera que s’evitin en la mesura que sigui possible les esquitxades de les rodes o, en cas contrari, els vehicles han d’estar equipats amb proteccions adequades a aquest efecte.

La carrosseria dels vehicles de les categories M, N i O ha d’estar dissenyada de manera que s’evitir que durant la marxa puguin produir-se esquitxos a les plaques de matrícula i als dispositius de l’enllumenat del mateix vehicle i als altres vehicles i, en cas contrari, els vehicles han d’estar equipats amb proteccions adequades a aquest efecte.

Els vehicles de les categories N2 (amb una massa màxima admissible superior a 7,5 tones), N3, O3 i O4 matriculats a comptar de l’1 de gener de 1999 han d’estar equipats amb sistemes antiprojecció homologats i degudament col·locats segons el que preveu el Reglament (UE) 109/2011. Se n’exceptuen els vehicles amb cabina incorporada al bastidor, els vehicles sense carrosseria (vehicles incomplets), els vehicles de les categories N2G i N3G, i els vehicles per als quals el departament competent ha dictaminat que la presència de dispositius antiprojecció és incompatible amb l’ús a què estan destinats.

La resta de vehicles o els fabricats abans de l’1 de gener de 1999, no estan obligats a estar equipats amb dispositius antiprojecció.

El sistema antiprojecció es compon dels elements següents:

Parafang: podrà ser, totalment o parcialment, part integrant de la carrosseria o d’altres elements del vehicle com la part inferior de la superfície de càrrega.

Faldilla posterior: element flexible del dispositiu antiprojecció fixat verticalment darrere de la roda, al parafang, o a la part inferior del xassís o de la superfície de càrrega.

Faldilla exterior: element situat al lateral exterior del vehicle. Pot formar part integrant d’un parafang o de la carrosseria.

Dispositiu antiprojecció: element destinat a disminuir la polvorització d’aigua.

Els vehicles tractor de semiremolcs amb xassís rebaixat, és a dir, aquells en què l’altura de la superfície d’acoblament pel que fa a terra sigui igual o inferior a 1.100 mm, poden tenir parafangs i faldilles que no cobreixin la part situada immediatament per sobre dels pneumàtics dels eixos posteriors quan estiguin acoblats a un semiremolc.

Els vehicles de les categories T, R i S estan exempts d’instal·lar parafangs i dispositius antiprojecció si són incompatibles amb la utilització del vehicle, però en cas de portar-los, han d’estar en bon estat, no han de presentar arestes tallants i han d’estar subjectes de forma convenient.

Article 10. Frenada dels vehicles

Estan sotmesos a les disposicions d’aquest article els vehicles de les categories M, N, O, L, T, R i S.

Els sistemes de frenada dels vehicles han de complir el que s’especifica en el Reglament número 13 CEPE/ONU (per a les categories M2, M3, N2, N3 i O), el Reglament número 13H CEPE/ONU (per a les categories M1 i N1), el Reglament número 78 CEPE/ONU (per a les categories L) i el Reglament número 147 (per a les categories T, R i S).

Fre de servei:

El fre de servei ha de permetre controlar el moviment del vehicle i detenir-lo d’una forma segura, ràpida i eficaç, siguin quines siguin les condicions de velocitat i de càrrega i per a qualsevol pendent ascendent o descendent en què el vehicle es trobi. La seva acció ha de ser regulable.

El conductor ha de poder aconseguir aquesta frenada des del seient, sense separar les mans de l’òrgan de direcció.

El dispositiu de frenada de servei ha d’actuar sobre totes les rodes del vehicle.

Els ciclomotors de dos rodes i les motocicletes sense sidecar han d’estar proveïts de dos dispositius de frenada, que actuïn, un, almenys, sobre la roda del darrere i sobre la roda davantera, l’altre. Si la motocicleta disposa de sidecar, no s’exigeix la frenada de la roda del sidecar.

Els vehicles de tres rodes han d’estar equipats:

Amb dos dispositius independents de frenada de servei que accionen simultàniament els frens de totes les rodes (en cas de ciclomotors de tres rodes o vehicles amb rodes bessones), o

Amb un dispositiu de frenada de servei que accioni els frens de totes les rodes i un dispositiu de frenada de socors, que pot ser el fre d’estacionament.

Els vehicles de quatre rodes homologats com quadricicles pesants (categoria L7e), han d’estar equipats amb un dispositiu de frenada de peu que accioni sobre totes les rodes i d’un dispositiu de frenada secundari de socors, que pot ser el fre d’estacionament. Els quadricicles lleugers (categoria L6e) poden estar equipats amb el sistema descrit anteriorment o amb dos d’independents.

Els quads o ATV que no tinguin contrasenya d’homologació europea poden estar equipats amb un sistema de frenada a les quatre rodes amb comandament al peu o bé poden tenir dos sistemes independents amb comandaments i transmissions separats, que poden ser dos manetes o maneta i pedal com als vehicles de dos rodes.

Rendiment:

Un dispositiu de frenada té per funció disminuir progressivament la velocitat d’un vehicle en marxa, fer que s’aturi o mantenir-lo immòbil si ja es troba aturat.

Dins del seu camp normal de funcionament, ja sigui en el moment d’accionar el fre o en el moment de deixar-lo anar, la frenada proporcionada ha de ser regulable, entenent que en el transcurs de la frenada:

El conductor pugui, en tot moment, augmentar o disminuir la intensitat de frenada actuant sobre el comandament.

La força de frenada actuï en el mateix sentit que l’acció sobre el comandament.

Sigui possible efectuar fàcilment una regulació prou precisa de la intensitat de frenada.

S’entén per desequilibri la diferència d’esforços de frenada entre les rodes d’un mateix eix. La mesura del desequilibri ha d’efectuar-se, per tant, per a cada eix i es troba com a percentatge de la roda que frena menys respecte a la que frena més. S’ha de prendre per a cada roda, com a esforç de frenada, el valor utilitzat per al càlcul de l’eficàcia.

Sent Fd i Fe els valors màxims de les forces de frenada de les rodes dreta i esquerra d’un eix i sent Fd la més gran de totes dos en un moment donat, el desequilibri D, en aquest moment, ha d’expressar-se de la manera següent:

D = (100 x (Fd – Fe)) / Fd

Es considera el desequilibri màxim registrat en el moment de la màxima frenada.

De la mateixa manera es defineix la fluctuació de les forces de frenada (d) en un tambor o disc de fre, sent en aquest cas Fmax i Fmin les forces de frenada màxima i mínima registrades en una roda, mantenint una força constant sobre el pedal de comandament, però suficient per apreciar la deformació:

d = (100 x (Fmax – Fmin)) / Fmax

Eficàcia:

S’entén per eficàcia (E) la relació de les forces de frenada respecte a la massa màxima autoritzada (MMA) del vehicle o, si es tracta de semiremolcs, a la suma de les càrregues per eix autoritzades. S’ha de deduir per la fórmula:

E = (100 x ∑F) / (MMA x g)

En què:

E és el valor de l’eficàcia, en percentatge (%).

∑F és la suma de totes forces de frenada, en newtons (N).

MMA és la massa màxima autoritzada del vehicle, en quilograms (kg).

g és l’acceleració de la gravetat (9,8 m/s2).

Fre secundari (de socors):

Per a les categories M i N, el fre secundari pot tenir un comandament independent o no del fre de servei.

S’entén que el fre secundari és independent del fre de servei quan tant el comandament d’accionament com els actuadors són diferents. El fre d’estacionament no es considera fre secundari.

El fre secundari ha de permetre aturar el vehicle en una distància raonable en cas que falli el fre de servei. La seva acció ha de ser regulable. El conductor ha de poder aconseguir aquesta frenada des del seient, mantenint el control de l’òrgan de direcció almenys amb una mà.

Per a les categories O, s’entén per frenada automàtic del remolc o semiremolc, la que es produeix automàticament en cas de separació dels elements integrants del conjunt de vehicles acoblats, inclús en cas de trencament de l’enganxall, sense que per això es vegi afectada l’eficàcia de la frenada de la resta del conjunt.

Rendiment:

El desequilibri de les forces de frenada entre les rodes d’un mateix eix.

Eficàcia:

Mateixes consideracions que les exposades en l’apartat b del punt 1 anterior (fre de servei).

Fre d’estacionament:

El fre d’estacionament ha de permetre mantenir el vehicle immòbil en un pendent ascendent o descendent, inclús en absència del conductor, cas en què les peces actives han de romandre en la posició de bloqueig mitjançant un dispositiu purament mecànic.

Categories M, N i O:

El dispositiu de frenada d’estacionament, fins i tot si està combinat amb algun dels altres dispositius de frenada, ha de poder mantenir aturat el vehicle carregat sobre un pendent del 16%.

En els vehicles en què està permès enganxar un remolc, el dispositiu de frenada d’estacionament del vehicle tractor ha de poder mantenir aturat el conjunt sobre un pendent del 12%.

En vehicles equipats amb canvi de marxa automàtic no s’accepta, com a substitutiu del fre d’estacionament, el bloqueig del vehicle situant la palanca de canvi en la posició P.

Categoria L:

Els vehicles de tres rodes han d’estar equipats amb un sistema de frenada d’estacionament que actuï sobre la roda o les rodes d’almenys un eix. El dispositiu de frenada d’estacionament ha de ser independent del dispositiu de frenada de servei.

Els vehicles de quatre rodes han d’estar equipats amb un sistema de frenada d’estacionament que actuï sobre les rodes d’almenys un eix. El control de la frenada d’estacionament ha de ser independent del control del dispositiu de frenada de servei.

Als ciclomotors i les motocicletes de dos rodes i motocicletes amb sidecar, el fre d’estacionament és opcional.

El dispositiu de frenada d’estacionament, fins i tot si està combinat amb algun dels altres dispositius de frenada, ha de poder mantenir aturat el vehicle carregat sobre un pendent del 16%.

En els vehicles en què està permès enganxar un remolc, el dispositiu de frenada d’estacionament del vehicle tractor ha de poder mantenir aturat el conjunt sobre un pendent del 12%.

Categoria T:

El fre d’estacionament ha de permetre mantenir el vehicle immòbil en un pendent ascendent o descendent, fins i tot en absència del conductor, i han de quedar mantinguts llavors els elements actius en posició de compromís per mitjà d’un dispositiu d’accionament purament mecànic.

Els tractors agrícoles, els camions agrícoles, els portadors i les màquines agrícoles automotrius han d’estar dotats de fre d’estacionament. Les màquines agrícoles remolcades i els remolcs agrícoles d’una massa màxima admissible superior a 750 kg han d’estar dotats d’aquest element o de falques.

Fre d’inèrcia:

Els remolcs de les categories O1 i O2 poden estar dotats de fre d’inèrcia.

L’obligatorietat del fre d’inèrcia en cas d’inexistència del fre de servei és obligatori per als remolcs la massa màxima autoritzada dels quals és superior a 750 kg i inferior o igual a 3.500 kg.

Pels remolcs i els semiremolcs agrícoles la massa màxima autoritzada dels quals no superi els 6.000 kg, el fre de servei pot ser del tipus d’inèrcia.

Article 11. Vehicles destinats al transport públic de passatgers

Conceptes generals:

Aquest article s’aplica als vehicles de les categories M2 i M3.

No es poden efectuar transformacions en vehicles ja matriculats a Andorra per convertir-los en autobusos o autobusos tot terreny, els quals han de ser d’un tipus previst pel fabricant originari per a aquesta activitat.

No es poden transportar passatgers en un vehicle remolcat, llevat de l’excepció prevista en l’apartat b del punt 4 de l’article 67 de la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.

Els vehicles que prestin el servei de transport escolar o de menors han de complir a més a més les disposicions específiques establertes a l’article 12 d’aquest Reglament.

Reglamentació internacional aplicable: veure taula número 2 de l’annex V.

Condicionament interior:

Els vehicles de les classes I, II i A, homologats segons la Directiva 2001/85/CE, han de dur un dispositiu que permeti als viatgers avisar el conductor que ha d’aturar el vehicle. Els comandaments d’aquests dispositius de comunicació han de portar botons sortints, i en els vehicles de les classes I i A han d’estar col·locats a una altura no superior a 1.200 mm del terra i han de ser d’un color o colors que contrastin. Aquests comandaments s’han de distribuir d’una forma adequada i uniforme per tot el vehicle. L’activació dels comandaments s’ha d’indicar igualment als viatgers mitjançant un o més rètols lluminosos que mostrin les paraules «Parada sol·licitada» o equivalents, o un pictograma adequat, o ambdós coses, rètols que han d’estar il·luminats fins que s’obri la porta o les portes de servei. Per a totes aquestes classes de vehicles, quan hi hagi un compartiment amb llitera reservat per a la tripulació, sense accés als compartiments del conductor o dels viatgers, ha d’haver-hi un mitjà de comunicació entre aquest compartiment i el del conductor.

Els vehicles de les classes I o II, homologats segons el Reglament número 36 (revisió 3) CEPE/ONU, han de dur un dispositiu que permeti als viatgers avisar el conductor que ha d’aturar el vehicle, com el que s’indica en el punt b d’aquest article. Per a totes aquestes classes de vehicles, quan hi hagi un compartiment amb llitera reservat per a la tripulació, sense accés als compartiments del conductor o dels viatgers, ha d’haver-hi un mitjà de comunicació entre aquest compartiment i el del conductor.

Els vehicles de les classes I o II, homologats segons el Reglament número 107 CEPE/ONU, han de dur un dispositiu que permeti als viatgers avisar el conductor que ha d’aturar el vehicle, com el que s’indica en el punt b d’aquest article. Si el vehicle disposa d’un o diversos compartiments separats, ha d’existir un mitjà de comunicació en els dos sentits entre l’habitacle del conductor i el o els compartiments. Els lavabos han d’estar equipats amb un dispositiu que permeti demanar ajuda en cas d’urgència.

Per als vehicles homologats segons la Directiva 2001/85/CE o els reglaments números 36 i 107 CEPE/ONU, els seients enfront d’un pou d’escala han de disposar d’una mampara de protecció (o de cinturons per als vehicles de les classes A o B).

Els vehicles han de disposar de martells per trencar els vidres de les finestres de socors, degudament protegits, per ser utilitzats únicament en cas d’emergència.

Els vehicles han de disposar de dispositius òptics (miralls) o d’altres que permetin al conductor veure des del seu seient la presència d’un viatger a la zona contigua interior de cada porta de servei que no sigui automàtica, quan la visibilitat directa sigui insuficient.

Els vehicles han d’estar equipats d’un terra no lliscant. Alhora, les trapes d’inspecció del compartiment inferior han de tancar correctament i no poden sobresortir més de 8 mm del terra. Els sortints han de ser arrodonits.

Esglaons i sortides:

Les vores dels esglaons han de ser de colors vius o amb contrast suficient. No es considera esglaó el desnivell entre el passadís i els seients.

Els vehicles han d’estar equipats amb barres i agafadors de subjecció per a les portes de servei.

Seients:

El seient del guia i els seients situats en zones de passadissos, s’han de replegar automàticament si estan ubicats en una posició en què interfereixin el pas dels viatgers.

Les mampares de protecció han d’estar ben subjectes.

En els vehicles de dos pisos homologats segons el Reglament número 107 CEPE/ONU, els seients de la primera fila del pis superior han de disposar d’una barra de protecció encoixinada.

Les distàncies entre els seients, així com l’alçària i la profunditat dels seients, han de complir el que es detalla al croquis número 1 i a la taula 3 de l’annex V.

Per als seients ubicats davant de mampares fixes d’una alçària mínima de 80 cm, l’espai lliure entre el seient i la mampara ha de ser com a mínim de 28 cm. Veure el croquis número 2 de l’annex V.

Prevenció dels riscos d’incendi:

El carburant procedent del compartiment del motor o de qualsevol altra part del sistema d’alimentació, ha de poder caure a terra i mai sobre el dispositiu d’escapament.

Els dipòsits de carburant no poden presentar signes de corrosió i han d’estar situats a l’exterior del compartiment reservat als passatgers i als equipatges, no es poden trobar damunt d’aquests compartiments i han de complir els reglaments números 36 i 66 CEPE/ONU, segons la redacció vigent en el moment de la matriculació del vehicle.

L’evacuació dels gasos de la combustió s’ha d’efectuar de forma que en cap circumstància no puguin penetrar a l’interior del vehicle, i la conducció d’aquests gasos ha d’estar suficientment separada de tota matèria combustible per evitar qualsevol risc d’incendi.

El conductor ha de poder parar el motor i desconnectar els circuits elèctrics dels acumuladors d’energia elèctrica sense abandonar el volant de direcció. Els acumuladors d’energia elèctrica han d’estar situats a l’exterior dels compartiments destinats als passatgers i als equipatges.

Els vehicles homologats segons els reglaments 36 (revisió 1 i revisions posteriors) i 107 CEPE/ONU han de disposar d’un comandament central de seguretat, per reduir el risc d’incendi després de la parada del vehicle.

Aquest comandament central de seguretat ha de respondre a les condicions següents:

Ha d’estar situat a l’abast immediat del conductor assegut al seu seient.

ii) Ha d’estar clarament senyalitzat i equipat d’una tapa de protecció o d’un altre mitjà adequat que n’eviti l’accionament involuntari.

iii) Ha de disposar d’instruccions de funcionament col·locades en la proximitat del comandament de seguretat.

iv) L’accionament ha de provocar simultàniament els efectes següents:

La parada immediata del motor;

L’accionament d’un tallabateria muntat el més a prop possible de les bateries, i que aïlli a almenys un born de l’alimentació elèctrica, però ha de deixar en servei:

El circuit que permet l’encesa dels llums de senyal d’alarma del vehicle;

Els circuits que asseguren el funcionament ininterromput del tacògraf, així com dels dispositius que si es posen sobtadament de fora de servei poden crear un risc més gran que aquell que es pretén evitar, com per exemple l’enllumenat interior d’emergència, l’escombratge de refrigeració interior dels calefactors auxiliars i el bloqueig electrònic centralitzat de les portes.

Aquestes funcions poden ser accionades no només pel comandament central de seguretat, sinó també per altres mitjans, sempre que no interfereixin, en cas d’urgència, en el funcionament del comandament central de seguretat. En el cas dels vehicles homologats segons els reglament 52 (i revisions posteriors) i 107 (i revisions posteriors) CEPE/ONU o les directives 2001/85/CE i 97/27/CE, aquests vehicles no estan obligats a disposar del comandament central de seguretat.

Sortides de servei:

Les portes de servei han de poder ser obertes des de l’interior i des de l’exterior del vehicle quan estigui aturat.

El nombre mínim de portes de servei ha de ser el que s’indica a la taula 4 de l’annex V.

Sortides d’emergència:

Les finestres d’emergència equipades amb frontisses han d’obrir-se cap a l’exterior.

Les finestres d’emergència no poden ser de tipus laminat, que són les marcades amb els símbols II i III, o de material plàstic, que són les marcades amb el símbol IV.

Les finestres d’emergència han de disposar de la retolació específica visible tant des de l’interior com des de l’exterior. Aquesta retolació pot ser escrita, amb la inscripció “Sortida d’emergència” o “Sortida de socors”, o mitjançant un pictograma.

En un vehicle, el nombre de sortides d’emergència en funció del nombre de places és el següent:

Nombre de passatgers	Nombre de sortides d’emergència
De 23 a 30	4
De 31 a 45	5
De 46 a 60	6
De 61 a 75	7
De 76 a 90	8
Més de 90	9

Els vehicles de les classes I o A homologats segons el Reglament 107 (revisió 4) CEPE/ONU i tots els vehicles homologats segons el Reglament 107 (revisió 6 i revisions posteriors) CEPE/ONU, que no disposin de sortides zenitals han de dur obligatòriament dos sortides d’emergència addicionals, una a cada costat del vehicle (a la planta superior en autobusos de dos pisos).

Com a mínim una sortida d’emergència ha d’estar situada a la part posterior o davantera del vehicle.

Sortides zenitals:

Els vehicles han de disposar de sortides zenitals d’evacuació que no presentin obstacles que puguin dificultar-ne l’obertura i la retirada. Han de poder ser obertes i retirades fàcilment des de l’interior.

El nombre de sortides zenitals en funció de l’homologació i de la classe del vehicle es recull a la taula 5 de l’annex V.

Article 12. Vehicles destinats al transport escolar o de menors

Disposicions generals:

Aquest article s’aplica als vehicles de les categories M1, M2 i M3 que duguin a terme l’activitat de transport escolar o de menors.

No s’admeten els vehicles que tinguin més de 20 anys d’antiguitat a comptar de la data de fabricació.

En qualsevol cas, també es tenen en compte les disposicions específiques que dictamini el servei competent en matèria de transport escolar del Govern.

Vehicles de les categories M1, M2 i M3:

Senyal indicatiu:

Els vehicles han de disposar del senyal indicatiu de transport escolar del tipus previst en el Reglament regulador dels senyals en els vehicles vigent.

Aquest senyal ha d’estar col·locat de manera que quedi perpendicular a l’eix del vehicle i que es pugui treure o posar de forma senzilla i sense eines.

Aquest senyal ha d’estar col·locat a la part interior del vehicle, tant a la part frontal com a la part posterior, de forma que resulti visible des de l’exterior.

En els casos en què el pictograma del senyal estigui proveït d’un dispositiu lluminós, la silueta de la figura s’ha d’encendre durant l’obertura de portes i apagar-se després que es tanquin.

El tipus i el nombre de senyals, així com les dimensions segons les característiques dels vehicles, són els següents:

El senyal amb la inscripció de “Transport escolar” ha d’anar col·locat a la part davantera i a la part frontal de qualsevol vehicle. Les dimensions d’aquest senyal són de 46 centímetres d’amplada i 65 centímetres d’alçària.

ii) El senyal sense la inscripció de “Transport escolar” es pot col·locar en els casos següents:

En els vehicles de fins a 19 places: únicament a la part posterior i de 20 centímetres de costat;

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.