Decret 212/2022, del 25-5-2022, d’aprovació del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles

• En els vehicles de més de 19 places i d’una longitud no superior a 10 metres: un senyal a la part davantera i un senyal a la part posterior de 20 centímetres de costat;

• En els vehicles d’una longitud superior a 10 metres: un senyal a la part davantera i un senyal a la part posterior de 36 centímetres de costat.

ii) Els vehicles d’un pis amb més de 23 places, inclòs el conductor, de les classes II i III han d’estar homologats segons el Reglament CEPE/ONU 66.

iii) Els vehicles M3 no urbans de massa màxima autoritzada superior a 12 tones fabricats a comptar de l’1 de gener de 1993 i tots els vehicles de les categories M2 i M3 fabricats a comptar del 31 de març del 2002, han de disposar obligatòriament del sistema de frenada tipus ABS.

ii) En el cas que es bloquegi la porta des de l’exterior, ha de poder obrir-se igualment des de l’interior.

iii) Els comandaments exteriors d’obertura estan situats a una altura no superior a 180 cm del terra i una distància horitzontal no superior a 50 cm de les portes. Els comandaments interiors d’obertura estan a una altura no inferior a 160 cm del primer esglaó (esglaó més proper a la porta) i a una distància horitzontal no superior a 30 cm de la porta.

iv) Les portes han de poder obrir-se en cas d’emergència fins i tot sense subministrament d’energia elèctrica.

vi) Els comandaments d’emergència han de ser fàcilment visibles i identificables.

vii) Els comandaments d’emergència han de permetre l’obertura de la porta amb facilitat.

viii) La protecció dels comandaments d’emergència és de fàcil trencament o retirada.

En el cas que el vehicle estigui equipat d’un dispositiu que anul·li els comandaments d’emergència, aquests dispositius s’activen automàticament a l’arrencada del motor o quan el vehicle arriba a la velocitat de 20 km/h, i posteriorment només es poden desactivar amb la intervenció del conductor.

ix) L’obertura de la porta, excepte per a les portes davanteres equipades amb goma en tot el seu contorn, s’indica mitjançant un dispositiu òptic fins que es tanca. Es permet que hi hagi un únic dispositiu òptic per a diverses portes, excepte en el cas dels vehicles que disposin de portes davanteres no equipades d’un sistema de control de reobertura automàtica en cas d’atrapament d’un viatger.

xi) Les portes amb accionament assistit, excepte per a les portes davanteres d’una fulla o de doble fulla equipades amb goma en tot el seu contorn, han de disposar d’un sistema de control de reobertura automàtica perquè un viatger no resulti atrapat quan es tanquen. La força màxima de tancament no pot superar els 300 N, i en el cas que superi els 300 N, la porta ha d’obrir-se novament de forma automàtica i ha de romandre oberta fins que el conductor accioni un comandament de tancament, llevat del cas d’una porta de servei automàtica.

xii) En el cas que hi hagi una anomalia de funcionament en el sistema de comandament de les portes, el conductor ho ha de poder veure en el quadre de comandament del vehicle mitjançant un senyal d’avís òptic.

xiii) Per als vehicles M2 i M3 fabricats a comptar de l’1 de gener del 2002, les portes d’emergència, les finestres d’emergència i les sortides zenitals han d’estar senyalitzades a la part interior per un dispositiu fluorescent.

ii) Si els vehicles disposen de places reservades per a persones de mobilitat reduïda, aquestes places han d’estar situades prop d’una porta de servei.

iii) Els seients que no estiguin protegits pel respatller d’un altre seient, han de disposar d’un element fix de protecció com una mampara o una barra de protecció encoixinada.

iv) Segons els criteris tècnics d’homologació dels vehicles, els seients col·locats davant d’un pou d’escala han de tenir una mampara de protecció o han de disposar de cinturons de seguretat.

Per als vehicles de les categories M2 i M3 fabricats a comptar de l’1 de gener del 2002, els seients i els seus ancoratges han de ser homologats segons la Directiva 96/37/CE.

ii) Els vidres de les finestres d’emergència, que no siguin de frontissa, són de fàcil trencament (no poden ser laminats ni de material plàstic).

iii) El nombre mínim de sortides zenitals és el que fixa l’article 11 d’aquest Reglament.

iv) El nombre mínim de sortides d’emergència o de socors és el que fixa l’article 11 d’aquest Reglament.

ii) Els vehicles fabricats a comptar del 4 de juliol del 2007 han de disposar de miralls o un altre mitjà equivalent que permeti la visió exterior per sota del nivell del conductor de la part frontal, dels laterals i de la part posterior del vehicle.

ii) Els vehicles fabricats a comptar del 4 de gener del 2008, han de disposar de dispositius acústics de senyalització de marxa enrere que funciona simultàniament amb el llum de marxa enrere.

ii) Els vehicles de més de 23 places, inclòs el conductor, han de disposar de dos extintors d’un pes mínim unitari de 6 kg homologats 21A/113B, un col·locat prop del conductor i l’altre entre el buit de l’escala del darrere i el seient anterior a aquest buit.

Han de disposar de la senyalització lluminosa d’emergència (els quatre intermitents han de funcionar simultàniament) que es posi en marxa amb l’obertura de les portes.

Han de dur un extintor d’un pes mínim d’1 kg homologat de capacitat mínima 5A/21B.

Article 13. Instal·lacions exteriors i interiors dels vehicles

Els gasos, vapors i fums que es desprenen en l’interior del compartiment motor no poden infiltrar-se a l’interior de la carrosseria.

En el mateix sentit, el tauler de comandament i el volant no han de presentar aspreses perilloses, ni arestes susceptibles de ferir greument el passatger projectat cap endavant en el moment d’una frenada brusca o d’un xoc. L’extrem inferior del tauler ha de ser convenientment arrodonit.

Article 14. Miralls retrovisors dels vehicles

Els miralls retrovisors han de ser conformes al Reglament número 46 CEPE/ONU.

Els vehicles de les categories M i N han d’estar equipats amb miralls retrovisors d’acord amb les taules que s’inclouen a continuació, tenint en compte la seva classe, el nombre i la data d’obligatorietat de dur-los instal·lats.

En lloc de miralls retrovisors, poden instal·lar-se càmeres amb monitors que compleixin la mateixa funció.

Els miralls retrovisors es classifiquen com segueix:

Classe I

Mirall retrovisor interior

El conductor pot veure una part plana centrada al darrere del vehicle.

(veure el croquis número 3 de l’annex V).

Classe II

Mirall retrovisor exterior principal (gran)

El conductor pot veure cap enrere pels laterals del vehicle.

(veure el croquis número 4 de l’annex V).

Classe III

Mirall retrovisor exterior principal (petit)

El conductor pot veure cap enrere pels laterals del vehicle, amb menys

camp de visió que amb el retrovisor de classe II.

(veure el croquis número 5 de l’annex V).

Classe IV

Mirall retrovisor exterior gran angular

Permet al conductor una visió molt àmplia de la carretera.

(veure el croquis número 6 de l’annex V).

Classe V

Mirall retrovisor exterior de proximitat (*)

Permet la visió de les zones més properes a les portes

del vehicle, a l’altura del conductor.

(veure el croquis número 7 de l’annex V).

Classe VI

Mirall retrovisor exterior frontal (*)

Ha de permetre la visió de la part davantera exterior

del vehicle.

(veure el croquis número 8 de l’annex V).

(*) Els retrovisors de les classes V i VI han d’instal·lar-se als vehicles de tal manera que, en totes les posicions possibles de regulació, cap punt dels retrovisors esmentats o dels seus suports estigui situat a una altura de menys de 2 m del terra estant el vehicle amb la càrrega corresponent a la seva massa màxima tècnicament admissible. No obstant això, es prohibeix la instal·lació en vehicles amb una cabina que tingui una alçària que no permeti el compliment d’aquesta disposició, cas en què no se li exigirà cap altre dispositiu de visió indirecta.

El nombre de retrovisors obligatoris i opcionals es recull a la taula 6 de l’annex V.

(excepte quan facin transport escolar):

El nombre de retrovisors obligatoris i opcionals es recull a la taula 7 de l’annex V.

El nombre de retrovisors obligatoris i opcionals es recull a la taula 8 de l’annex V.

El nombre de retrovisors obligatoris i opcionals es recull a la taula 9 de l’annex V.

El nombre de retrovisors obligatoris i opcionals es recull a la taula 10 de l’annex V.

Als vehicles ciclomotors, ciclomotors amb tres rodes, motocicletes, motocicletes amb sidecar, vehicles de tres rodes o quadricicles i quads, els camps de visió especificats en la reglamentació vigent s’han de proveir amb el nombre mínim de retrovisors obligatoris i amb el nombre màxim de retrovisors opcionals que s’indiquen en les taules següents.

Tots els retrovisors han d’estar homologats en els vehicles matriculats a partir de l’1 d’octubre de 1990 (excepte per als ciclomotors, en els quals han d’estar homologats a partir del 17 de juny del 2003).

Els vehicles de categories L2e, L5e, L6e i L7e, en lloc de miralls retrovisors, poden disposar de càmeres amb monitors que compleixin la mateixa funció, segons el que preveu l’annex X del Reglament (UE) 3/2014.

Vehicles matriculats abans del 17 de juny del 2003:

El nombre de retrovisors obligatoris i opcionals es recull a la taula 11 de l’annex V.

Vehicles matriculats amb posterioritat al 17 de juny del 2003:

El nombre de retrovisors es recull a la taula 12 de l’annex V.

Nombre màxim de retrovisors exteriors optatius:

S’admet la instal·lació, als ciclomotors, d’un retrovisor exterior al costat oposat al del retrovisor obligatori.

S’admet la instal·lació, als vehicles carrossats, d’un retrovisor exterior al costat oposat al del retrovisor obligatori.

Tots els retrovisors optatius han de ser homologats.

Els miralls retrovisors, obligatoris o no, han d’oferir una visió posterior adequada i estar correctament fixats, hi han d’estar homologats per als vehicles posats en circulació a partir de l’1 de maig de 1989.

Per als vehicles agrícoles, els camps de visió es proveiran amb el nombre mínim de retrovisors obligatoris i amb el nombre màxim de retrovisors opcionals que s’indica a la taula 13 de l’annex V.

Article 15. Protecció del conductor contra el dispositiu de direcció (volant) en cas de xoc

Els dispositius de direcció dels vehicles particulars han de ser disposats de manera que:

• En cas de xoc frontal, el desplaçament de la columna de direcció en l’habitacle sigui concebut per reduir els riscos de ferida al pit, al coll o al cap.

• En cas de topar el conductor amb el dispositiu de direcció a conseqüència d’un xoc, les ferides ocasionades per aquest dispositiu quedin reduïdes al mínim.

Aquest dispositiu de protecció ha de complir les especificacions del Reglament número 12 CEPE/ONU.

Article 16. Sistema antirobatori dels vehicles automòbils

Els vehicles han d’estar proveïts d’un dispositiu contra la utilització no autoritzada que permeti posar fora de servei o bloquejar un òrgan essencial del vehicle a partir del moment en què estigui estacionat. A més, poden estar proveïts d’un sistema d’alarma, independent o no d’aquest dispositiu.

Les característiques tècniques que han de reunir aquests dispositius antirobatori i els sistemes d’alarma, són les contingudes en el Reglament número 18 CEPE/ONU i el Reglament 97 CEPE/ONU, respectivament.

Aquest dispositiu és obligatori:

Article 17. Resistència de panys i xarneres de les portes

Les portes dels vehicles han de tenir panys i òrgans de fixació, de manera que n’impedeixin l’obertura no desitjada i permetin l’evacuació dels ocupants en cas d’accident.

Els panys i les xarneres de les portes laterals dels vehicles, utilitzats per a l’entrada i sortida dels passatgers, han de reunir les condicions de resistència especificades en el Reglament número 11 CEPE/ONU.

Article 18. Seients, ancoratges i reposacaps

De forma general, tots els vehicles han de tenir els seients ancorats a l’estructura de forma resistent i ser adequats a la seva funció.

Els vehicles han de disposar del nombre de places per a les quals estan autoritzats.

L’estructura dels seients, dels ancoratges i dels reposacaps ha de complir les especificacions dels reglaments números 17 i 80 CEPE/ONU en funció de la categoria del vehicle.

En el cas dels vehicles de les categories M1 i N, totes les places són de seient (places assegudes).

En el cas dels vehicles de les categories M2 i M3 (classes I, II i A), poden existir també places de peu dret.

Es consideren com a places, als mateixos efectes, les cadires de rodes.

Els vehicles poden ser homologats amb diverses configuracions del nombre de places.

Els vehicles de les categories indicades a la taula següent han de portar instal·lats reposacaps en els seients orientats cap endavant, a partir de la data i en la ubicació que s’indiquen a la taula 14 de l’annex V.

Els vehicles han d’anar proveïts com a mínim d’un seient.

En el cas dels vehicles dissenyats per transportar un o diversos passatgers, però que no estiguin equipats amb cinturons de seguretat, les places de seient dels passatgers han d’estar dotades d’agafadors, que poden ser una corretja o un element rígid.

Els vehicles fabricats a comptar de l’1 de gener del 2017 han d’estar construïts de tal manera que:

• Totes les places de seient estiguin orientades cap endavant;

• Els seients estiguin equipats de suport dorsal (per als vehicles de les categories L2e, L5e, L6e i L7e proveïts de carrosseria).

Article 19. Paràsits radioelèctrics produïts pels vehicles automòbils

El dispositiu d’encesa a alta tensió dels vehicles automòbils o altres elements del motor no ha de produir paràsits radioelèctrics que excedeixin els límits fixats en el Reglament número 10 CEPE/ONU.

Article 20. Soroll produït pels vehicles automòbils

El soroll emès per un vehicle automòbil parat amb el motor en marxa no pot ser superior al valor determinat pel fabricant i que consta a la placa que el fabricant fixa al vehicle.

En tot cas, els valors del soroll produït pels vehicles automòbils han de ser revisats durant la inspecció tècnica del vehicle segons el que preveu la instrucció tècnica complementària número 10 d’aquest Reglament.

Article 21. Fums i emissions produïts pels vehicles automòbils

Els motors dels vehicles automòbils han de ser projectats, construïts, reglats, conservats i conduïts de manera que no provoquin emissions de fums molestos.

Les emissions de CO2 emeses pels vehicles no poden ser superiors als valors determinats pel fabricant.

En tot cas, els valors de les emissions emeses pels vehicles automòbils han de ser revisats durant la inspecció tècnica del vehicle segons el que preveu la instrucció tècnica complementària número 10 d’aquest Reglament.

Article 22. Enllumenat i senyalització òptica i acústica dels vehicles

Per millorar la seva visibilitat, els vehicles de la categoria L fabricats a partir de l’1 de gener del 2016 estan equipats amb els elements que permetin la visibilitat del vehicle i del conductor mitjançant l’encesa automàtica de l’enllumenat.

L1e: dispositiu d’enllumenat i de senyalització lluminosa que activa l’encesa automàtica del sistema d’enllumenat.

L3e: dispositiu d’enllumenat i de senyalització lluminosa, o bé llums de circulació diürna.

La resta de vehicles de la categoria L estan proveïts d’un sistema d’enllumenat d’encesa automàtica o amb llums exclusivament de circulació diürna d’encesa automàtica.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 15 de l’annex V.

El color d’aquests llums ha de ser blanc, excepte en el cas de vehicles antics homologats o matriculats amb llums de color groc selectiu.

En tots els casos, si el vehicle disposa d’un sol llum s’ha de situar al pla longitudinal mitjà del vehicle, i si en té dos, els llums han de ser simètrics pel que fa al mateix pla.

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU, annex XVII del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Els vehicles de les categories M i N han d’estar proveïts de:

• Dos o quatre llums de carretera que emetin una llum blanca.

En el cas de vehicles de la categoria N3, poden ser 2, 4 o 6.

En els vehicles de la categoria N3 amb una massa màxima autoritzada superior a 12 tones, poden instal·lar-se dos llums suplementaris de carretera i en aquest cas no es poden encendre simultàniament més de dos parells. Els vehicles ja equipats amb quatre projectors ocultables no poden estar dotats de dos projectors suplementaris llevat que aquests últims estiguin destinats a emetre senyals lluminosos intermitents a intervals curts en conducció diürna.

• Dos llums d’encreuament que emetin una llum blanca.

El color blanc per als llums d’encreuament i els llums de carretera és obligatori en els vehicles fabricats a partir del 26 de juliol de 1999.

Els vehicles també poden disposar de “llums angulars” de color blanc, que s’utilitzen per il·luminar la part de la carretera que està situada prop de la cantonada del davant del vehicle en el costat cap al qual girarà.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 16 de l’annex V.

El color d’aquests llums ha de ser blanc, excepte en el cas de vehicles antics homologats o matriculats amb llums grocs.

Els llums s’ubicaran a la part davantera, a prop de les vores exteriors i simètriques pel que fa al pla longitudinal mitjà del vehicle.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

Vehicles de les categoria N, O, T, R i S:

• S’accepten llums de treball per a aquestes categories de vehicles sense tenir la consideració de reforma d’importància. No hi ha cap limitació pel que fa al nombre de llums de treball ni pel que fa al seu emplaçament en el vehicle.

• L’encesa d’aquest llum s’efectua amb un comandament independent d’encesa en relació amb l’encesa dels altres llums del vehicle.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 17 de l’annex V.

El color d’aquests llums ha de ser blanc i han d’estar ubicats a la part posterior del vehicle.

Reglamentació de referència: reglaments números 23, 53 i 74 CEPE/ONU, annex IX del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

El llum de marxa enrere és obligatori en els vehicles de les categories M i N fabricats a comptar del 27 de juliol de 1999 i en els vehicles de les categories O2, O3 i O4 fabricats a comptar del 10 de juliol del 2011.

El llum de marxa enrere és optatiu en els vehicles de la categoria O1.

Nombre i color dels llums:

• Un dispositiu obligatori i un segon dispositiu optatiu per als vehicles de motor de la categoria M1 i en tots els altres vehicles amb una longitud no superior a 6 m.

• Dos dispositius obligatoris i dos dispositius optatius en tots els vehicles amb una longitud superior a 6 m, excepte vehicles de la categoria M1.

• En vehicles fabricats abans del 10 de juliol del 2011, un o dos llums de marxa enrere de color blanc.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 18 de l’annex V.

El color d’aquests llums ha de ser blanc i han d’estar ubicats a la part posterior del vehicle.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle és recullen a la taula número 19 de l’annex V.

El color d’aquests llums és groc auto per als vehicles fabricats a comptar del 14 d’abril de 1978.

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU, annex IX del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Tot vehicle de les categories M, N i O (excepte els que no les tenien incloses en l’equipament en la seva fabricació) ha d’estar proveït d’un nombre parell més gran de dos llums indicadors de direcció de color groc auto, situats a les vores exteriors i lateral del vehicle, en funció de les categories i de les dates d’aplicació següents:

Vehicles fabricats després del 26 de juliol de 1999:

• En vehicles de les categories M i N: com a mínim sis (2 davanters, 2 posteriors i 2 laterals); opcionalment poden instal·lar-se dos llums més al darrere en les categories M2, M3, N2 i N3.

• En vehicles de la categoria O: com a mínim dos posteriors; opcionalment poden instal·lar-se dos llums més al darrere en les categories O2, O3 i O4.

El color dels llums davanters és groc auto per als vehicles fabricats a comptar de l’octubre de 1971 i el color dels llums posteriors és groc auto per als vehicles fabricats a comptar del 14 d’abril de 1978.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 20 de l’annex V.

El color d’aquests llums és groc auto.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

El senyal d’emergència consisteix en el funcionament simultani de tots els llums indicadors de direcció.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 21 de l’annex V.

El color d’aquests llums és groc auto per als vehicles matriculats a partir del 14 d’abril de 1978.

Reglamentació de referència: Directiva 93/92/CEE, Reglament CEPE/ONU 53R, Reglament CEPE/ONU 74R, annex IX del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Tot vehicle de les categories M, N i O fabricat a partir del 26 de juliol de 1999 ha de disposar d’un sistema de senyalització d’emergència que consisteix en el funcionament simultani de tots els llums indicadors de direcció.

Reglamentació de referència: Reglament CEPE/ONU 48R.

Obligatòria per als vehicles fabricats a partir del 26 de juliol de 1999.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 22 de l’annex V.

El color d’aquests llums és groc auto.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

Els llums han de ser de color vermell i han d’estar muntats a la part posterior del vehicle.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 23 de l’annex V.

Els llums de frenada per a les motocicletes són exigibles des del 10 d’agost de 1982.

Per als vehicles fabricats a comptar de l’1 de novembre de 1999, els llums de frenada s’hauran d’encendre quan s’accioni qualsevol dels comandaments del fre de servei (manetes o pedal).

En el cas dels ciclomotors de dos rodes amb homologació anterior al Reglament (UE) 168/2013, els llums de frenada s’han d’encendre en accionar com a mínim un dels comandaments de servei (manetes o pedal).

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU, annex IX del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Tot vehicle de les categories M, N i O ha d’estar proveït de dos llums de frenada de color vermell, situats a les vores exteriors de la part posterior del vehicle, i un tercer llum de fre de color vermell, situat sobreelevat a la part posterior del vehicle.

Els vehicles de la categoria M1 fabricats a partir de l’1 d’octubre del 2000 i els vehicles de la categoria N1 fabricats a partir del 10 de juliol del 2011 han de portar un tercer llum de fre. Aquesta prescripció no és exigible per als vehicles de la categoria N1 amb xassís cabina, ni per als vehicles de la categoria N1 amb espai de càrrega oberta.

Els vehicles de les categories M2, M3, N2, N3, O2, O3 i O4 poden portar instal·lats addicionalment a l’enllumenat de frenada obligatori dos llums opcionals si no s’ha instal·lat un tercer llum de fre; és a dir, podran estar dotats de dos, tres o quatre llums de fre.

Tot vehicle equipat amb sistema d’alentiment, pot estar equipat amb un dispositiu que activi els llums de frenada quan entri en funcionament aquest sistema.

Reglamentació de referència: Reglament 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 24 de l’annex V.

El color d’aquests llums és vermell i estan ubicats a la part posterior del vehicle.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 25 de l’annex V.

El color d’aquests llums ha de ser blanc i estan ubicats a la part posterior del vehicle.

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU, Annex IX del Reglament (UE) 3/2014 i Annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Tot vehicle de les categories M, N i O ha d’estar proveït d’un llum de matrícula de color blanc per il·luminar la placa de matrícula posterior.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 26 de l’annex V.

El color d’aquests llums és blanc i estan ubicats a la part posterior del vehicle.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 27 de l’annex V.

El color d’aquests llums és blanc o groc auto a la part davantera i vermell a la part posterior i estan ubicats segons disposa la reglamentació de referència.

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU.

Tot vehicle de les categories M, N i O ha d’estar proveït de:

• Dos llums de posició al davant que emetin una llum de color blanc, situats a les vores exteriors de la part davantera del vehicle. En certs casos, els llums de circulació diürna poden fer les funcions de llums de posició davanters.

• Dos llums de posició al darrere que emetin una llum vermella, situats a les vores exteriors de la part posterior del vehicle.

Opcionalment, i en el cas que el vehicle no dugui instal·lats llums de gàlib, els vehicles de les categories M2, M3, N2, N3, O2, O3, i O4 poden portar instal·lats dos llums de posició addicionals posteriors.

Els llums de posició del davant han de ser de color blanc per als vehicles fabricats a comptar del 26 de juliol de 1999.

En el cas dels vehicles de la categoria O d’una amplada menor o igual a 1,6 metres, el llum de posició davanter és opcional.

Els vehicles de les categories M, N i O de més de 6 metres de longitud (excepte per als vehicles xassís cabina) i fabricats a partir del 26 de juliol de 1999 han d’estar equipats amb un mínim de dos llums de posició a cada lateral del vehicle, de color groc auto o, excepcionalment, vermells, si estan agrupats, combinats o mútuament incorporats en un dispositiu d’enllumenat i senyalització del darrere. Alhora, aquests llums han d’estar distribuïts uniformement.

El nombre màxim de llums de posició lateral està determinat per les característiques del vehicle.

Per a la resta dels vehicles és opcional.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons la tipologia del vehicle es recullen a la taula número 28 de l’annex V.

El color d’aquests llums és blanc (*) al davant i vermell a la part posterior.

(*) Per a màquina automotriu: blanc o groc selectiu.

La ubicació de cada dispositiu s’ha d’ajustar al que disposa la reglamentació de referència.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons el tipus del vehicle es recullen a la taula número 29 de l’annex V.

El color d’aquests llums és blanc o groc selectiu a la part davantera i vermell a la part posterior, i estan ubicats segons el que disposa la reglamentació de referència.

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU, annex IX del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Tot vehicle de les categories M i N fabricat a partir del 26 de juliol de 1999, ha d’estar equipat amb un o dos dispositius de llum de boira posterior de color vermell, situats des del centre cap a l’esquerra si es tracta d’un llum o simètricament a banda i banda de l’eix longitudinal posterior del vehicle en el cas que n’hi hagi dos.

Per als vehicles de la categoria O s’aplica el paràgraf anterior exceptuant els vehicles que no tenien aquest llum en l’equipament en l’homologació.

Tot vehicle de les categories M i N pot portar dos llums de boira davanters de color blanc o groc selectiu.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons el tipus del vehicle es recullen a la taula número 30 de l’annex V.

El color d’aquests llums és blanc o groc selectiu a la part davantera i vermell a la part posterior, i estan ubicats segons disposa la reglamentació de referència.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

Els vehicles de les categories M, N i O de més de 2,10 metres d’amplada han d’estar equipats amb:

• Dos llums de gàlib visibles per davant de color blanc.

• Dos llums de gàlib visibles per darrere de color vermell.

A més a més, de forma opcional, poden portar dos llums addicionals visibles des de la part davantera i dos llums addicionals visibles des de la part posterior.

Els llums situats al mateix costat del vehicle poden estar reunits en un sol dispositiu.

Els llums de gàlib són opcionals per als vehicles d’una amplada compresa entre 1,80 i 2,10 metres.

Els vehicles fabricats abans del 27 de juliol de 1999 d’una amplada superior a 2 m i d’una longitud igual o superior a 6 m, han d’estar equipats amb els llums de gàlib. En aquests casos, el color dels llums davanters pot ser blanc o groc.

Per als vehicles xassís cabina, el llum de gàlib posterior és opcional.

Ubicació: al punt més alt que permeti el vehicle.

Reglamentació de referència: Reglament número 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons el tipus del vehicle es recullen a la taula número 31 de l’annex V.

El color d’aquests llums és blanc al davant i vermell al darrere i estan ubicats segons el que disposa la reglamentació de referència.

Els vehicles fabricats abans del 27 de juliol de 1999 d’una amplada superior a 2 m i d’una longitud igual o superior a 6 m han d’estar equipats amb llums de gàlib. El color dels llums davanters pot ser blanc o groc.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons el tipus del vehicle es recullen a la taula número 32 de l’annex V.

Es poden acceptar més catadiòptrics dels exigibles, sempre que no afectin els altres sistemes d’enllumenat i de senyalització del vehicle.

Els catadiòptrics posteriors no triangulars han de ser de color vermell.

Els catadiòptrics laterals no triangulars han de ser de color groc a la part davantera o groc auto i de color vermell a la part posterior.

Els catadiòptrics davanters no triangulars han de ser de color blanc.

Els catadiòptrics incrustats en els pedals han de ser de color groc auto.

La ubicació de cada dispositiu s’ha d’ajustar al que disposa la reglamentació de referència.

Reglamentació de referència: reglaments números 53 i 74 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons el tipus del vehicle es recullen a la taula número 33 de l’annex V.

Tots els vehicles remolcs i semiremolcs han de portar catadiòptrics al davant (2 de color blanc i de forma no triangular de la classe I) i al darrere (2 de color vermell i de forma triangular de la classe III).

Els catadiòptrics posteriors no triangulars han de ser de color vermell.

Els catadiòptrics posteriors triangulars han de ser de color vermell.

Els catadiòptrics laterals no triangulars han de ser de color groc auto. El catadiòptric lateral posterior de cada costat del vehicle pot ser de color vermell en lloc de color groc auto si està agrupat, combinat o mútuament incorporat a un dispositiu d’enllumenat i senyalització del darrere.

Els catadiòptrics davanters no triangulars han de ser de color blanc.

Reglamentació de referència: reglaments números 3 i 48 CEPE/ONU.

L’obligatorietat i el nombre de llums segons el tipus del vehicle es recullen a la taula número 34 de l’annexV.

Es poden acceptar més catadiòptrics dels exigibles, sempre que no afectin els altres sistemes d’enllumenat i de senyalització del vehicle.

Els catadiòptrics posteriors no triangulars han de ser de color vermell.

Els catadiòptrics posteriors triangulars han de ser de color vermell.

Els catadiòptrics laterals no triangulars han de ser de color groc auto.

Els catadiòptrics davanters no triangulars han de ser de color blanc.

La ubicació de cada dispositiu s’ha d’ajustar al que disposa la reglamentació de referència.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

Els vehicles de la categoria M destinats al servei públic de passatgers i els vehicles de lloguer amb conductor han d’estar dotats d’enllumenat interior de l’habitacle.

Per a la resta dels vehicles és opcional.

Reglamentació de referència: reglaments números 36, 52 i 107 CEPE/ONU.

Els vehicles agrícoles poden portar opcionalment un nombre indeterminat de llums de color blanc per a l’enllumenat interior de vehicle.

Reglamentació de referència: Reglament número 86 CEPE/ONU.

Les motocicletes, amb sidecar o sense, els vehicles de tres rodes, els quadricicles pesants, els ciclomotors de dos o de tres rodes, els quadricicles lleugers i els quads han d’estar proveïts d’un aparell productor de senyals acústics que emeti un so continu, uniforme i d’intensitat suficient.

Reglamentació de referència: Reglament número 28 CEPE/ONU, annex II del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Els vehicles de les categories M i N han d’estar proveïts d’un aparell productor de senyals acústics que emeti un so continu, uniforme i d’intensitat suficient.

Reglamentació de referència: Reglament número 28 CEPE/ONU.

Els vehicles que són tractors agrícoles de motor han d’estar proveïts d’un aparell productor de senyals acústics que emeti un so continu, uniforme i d’intensitat suficient.

Reglamentació de referència: Reglament número 28 CEPE/ONU.

Els llums de circulació diürna s’han d’encendre automàticament en activar l’interruptor d’encesa del motor, si bé poden romandre apagats en les circumstàncies següents:

• Mentre el comandament de transmissió automàtica estigui en posició d’estacionament;

• Quan s’activi el fre d’estacionament, o bé

• Durant el temps anterior al fet que el vehicle es posi en marxa per primera vegada després de cada activació manual de l’interruptor principal de control i del sistema de propulsió del vehicle.

Els llums de circulació diürna es poden desactivar manualment, si bé això només és possible quan la velocitat del vehicle no superi els 10 km/h. Els llums s’han de reactivar automàticament quan la velocitat del vehicle superi els 10 km/h o quan el vehicle hagi recorregut més de 100 m.

Els llums de circulació diürna s’han de desactivar automàticament en tot cas quan:

• S’apagui el vehicle per mitjà de l’interruptor principal de control;

• S’activin els llums de boira davanters;

• S’activin els llums de carretera, excepte quan s’utilitzin per enviar advertiments lluminosos intermitents a intervals curts.

Reglamentació de referència: Reglament número 87 CEPE/ONU, annex II del Reglament (UE) 3/2014 i annex VII del Reglament (UE) 901/2014.

Els vehicles de les categories M i N poden estar proveïts de dos llums de circulació diürna i que emetin llum blanca.

Els llums de circulació diürna s’han d’encendre automàticament quan el dispositiu que posa en marxa o atura el motor estigui en una posició que permeti el funcionament del mateix motor.

Els llums de circulació diürna han d’apagar-se automàticament quan s’encenen els llums de boira o els llums de carretera.

S’admet que els llums de circulació diürna baixin d’intensitat o s’apaguin quan s’accionen els llums indicadors de direcció.

Reglamentació de referència: reglaments números 48 i 87 CEPE/ONU.

La senyalització de serveis d’urgència i especials s’ha de regir pel que disposa el Reglament regulador dels senyals en els vehicles vigent i que li sigui aplicable.

Capítol tercer. Modificacions de les característiques dels vehicles

Article 23. Conceptes generals

Article 24. Tipus de reformes i autoritzacions

Els diferents tipus de reformes d’importància, així com la documentació que en cada cas s’ha de lliurar davant el departament competent per validar-les, estan determinades en la instrucció tècnica complementària ITC-ITV número 1 de l’annex IV d’aquest Reglament.

En termes generals, i en funció de les reformes d’importància que es vulguin dur a terme, és necessari presentar al departament competent la documentació següent:

També cal adjuntar-hi els càlculs necessaris, de manera que es pugui comprovar que les accions efectuades al vehicle no comportin cap perill per al vehicle, els seus ocupants i la circulació en general.

En qualsevol cas, l’autor del projecte n’és l’únic responsable, i és obligació seva comprovar que les mesures aplicades garanteixen com a mínim els mateixos nivells de seguretat que les del fabricant del vehicle.

El projecte ha de ser registrat pel departament competent abans que s’iniciïn les actuacions.

El registre del projecte s’efectua en el mateix moment de la presentació, sense perjudici de l’eventual revisió posterior. En el supòsit que en la revisió del projecte es constatin defectes en el projecte, la responsabilitat recau en qui n’és l’autor.

El lliurament d’aquest informe comporta implícitament el reconeixement del compliment de la reglamentació per disponibilitat de certificats d’homologació o per equivalència de resultats del vehicle reformat, llevat d’indicació explícita contrària en les especificacions tècniques addicionals.

L’informe no prejutja ni estableix cap valoració vinculant sobre l’execució física de la reforma del vehicle.

Alhora, cal fer esment de la reglamentació exigible o els requisits addicionals que el vehicle reformat no compleix. En aquest cas, per legalitzar la reforma, l’usuari ha d’adjuntar els informes favorables sobre la reglamentació exigible o els requisits addicionals esmentats en l’informe, lliurats pel servei tècnic oficial reconegut pels assajos d’homologació parcial.

Per a qualsevol tipus de reforma d’importància, sempre s’ha de presentar el certificat de taller.

Una vegada finalitzada la reforma, el propietari del vehicle ha de presentar el vehicle reformat a les instal·lacions del servei competent, juntament amb tota la documentació requerida segons escaigui pel tipus de reforma d’importància efectuada, per efectuar la inspecció tècnica de reforma d’importància enunciada al punt 3 de l’article 33 d’aquest Reglament.

Article 25. Certificat d’execució de la reforma d’importància

En acabar la modificació o la reforma d’un vehicle sotmès a aprovació prèvia, l’enginyer responsable ha de lliurar el certificat corresponent conforme les actuacions efectuades són les previstes i les autoritzades en el projecte autoritzat inicialment. En cas que al llarg de les actuacions hagi estat necessari modificar el projecte inicial, s’ha de presentar la documentació justificativa corresponent, acompanyant el certificat, en el moment que es presenti el vehicle al servei competent per efectuar les proves i les comprovacions corresponents.

L’enginyer responsable de la direcció facultativa és el responsable que el projecte autoritzat sigui executat fidelment o, si escau, de les seves modificacions.

Article 26. Carrossatge de vehicles industrials nous de les categories N

En el cas particular d’un vehicle industrial incomplet nou de la categoria N que no disposa de carrosseria i en el qual se’n vulgui incorporar una, s’ha de presentar al departament competent la documentació prevista en els apartats a, b i c de l’article 24. L’empresa que efectua el carrossatge i l’enginyer redactor del projecte tècnic, són responsables de l’execució de les actuacions efectuades, i estan obligats a utilitzar els materials i els codis que es determinin en el projecte, a aplicar les normes tècniques internacionalment reconegudes que siguin necessàries per assegurar la qualitat dels treballs i les regles de carrosseria emeses pel fabricant, i a observar les regles de l’art establertes per a l’acció que es pretengui executar.

Altrament, i després del carrossatge, els vehicles subjectes a les disposicions d’aquest article han d’efectuar una inspecció tècnica tal com preveu la lletra d de l’apartat 6 de l’article 33 d’aquest Reglament.

Una vegada obtinguda la inspecció tècnica favorable, el departament competent lliura la contrasenya d’homologació individual per què es pugui matricular el vehicle.

Capítol quart. Vehicles greument accidentats

Article 27. Conceptes generals

Article 28. Control del vehicle greument accidentat

L’empresa asseguradora del vehicle, quan tingui coneixement de l’estat del vehicle, si els desperfectes observats pel tècnic de l’asseguradora afecten els elements descrits en el punt 1 de l’article 27, ha de fer-ho saber al departament competent immediatament i fer constar en la comunicació la matrícula del vehicle, el seu titular, els danys constatats i el lloc o el taller on el vehicle es troba en dipòsit.

Si el tècnic avaluador és un professional liberal, independent de l’empresa asseguradora, li correspon fer-ho saber al departament competent, en la forma establerta en el primer paràgraf d’aquest article.

Igualment, els tallers de reparació de vehicles, quan observin els desperfectes esmentats en el punt 1 de l’article 27, han de fer-ho saber immediatament al departament competent i fer constar en la comunicació les dades esmentades en el primer paràgraf d’aquest article.

Una vegada rebuda la comunicació, el departament competent ha de procedir d’ofici a inspeccionar l’estat del vehicle. Si de la inspecció se’n desprèn que el vehicle es troba greument accidentat amb els desperfectes esmentats a l’apartat 1 de l’article 27, s’ha de retirar, de forma immediata, el certificat de matriculació.

Article 29. Reparació d’un vehicle greument accidentat

Un cop reparat el vehicle en les condicions que estableixi el departament competent, la restitució del certificat de matriculació al seu titular queda condicionada al resultat favorable de la inspecció tècnica, efectuada pel servei competent.

Article 30. Inspecció de la reparació d’un vehicle greument accidentat

El departament competent pot fer un seguiment exhaustiu de la reparació per controlar els procediments utilitzats per executar la reparació, així com el control de l’origen de les peces o els elements utilitzats.

Quan, a causa d’un accident o del mal estat del vehicle, s’ha de substituir un xassís o alguna altra estructura, s’apliquen les normes següents:

Article 31. Desballestament o exportació d’un vehicle greument accidentat

Quan l’estat d’un vehicle greument accidentat no permet reparar-lo amb garanties de seguretat, el vehicle ha de ser donat de baixa definitiva del Registre de vehicles, per a desballestament o per a peces.

Quan un vehicle greument accidentat hagi estat declarat sinistre total per l’empresa asseguradora encara que el vehicle es pugui reparar amb garanties de seguretat, el vehicle pot ser donat de baixa definitiva del Registre de vehicles, per a desballestament, per a peces o per a exportació.

En el supòsit que el vehicle greument accidentat es doni de baixa definitiva per exportació, el Registre de vehicles lliura al titular del vehicle el certificat de matriculació amb l’anotació “Vehicle greument accidentat. No apte per circular”.

Capítol cinquè. Inspecció tècnica de vehicles

Article 32. Disposicions generals

La inspecció tècnica d’un vehicle té la missió de comprovar que tant l’estat general com els elements de seguretat del vehicle es troben en condicions que li permetin continuar circulant sense que constitueixi un perill per als seus ocupants ni per a les altres persones, o per a les coses.

Per poder circular per les vies públiques, els vehicles matriculats o que s’hagin de matricular a Andorra s’han de sotmetre a una inspecció tècnica a l’estació ITV del servei competent autoritzada pel ministeri competent en matèria de vehicles, en els casos i amb la periodicitat, els requisits i les excepcions que estableix aquest Reglament.

Els titulars dels vehicles són responsables davant de les autoritats competents del manteniment al dia dels distintius de la ITV, mitjançant la presentació dels vehicles a la inspecció dins els terminis establerts.

Abans d’efectuar la inspecció tècnica, l’usuari ha d’abonar l’import previst a l’article 39 corresponent al tipus d’inspecció que efectua i ha de presentar l’assegurança obligatòria per comprovar-ne la vigència i el certificat de matriculació.

L’usuari ha de presentar el vehicle al servei competent amb les màximes garanties que el vehicle superarà els controls i les verificacions mínims establerts en les instruccions tècniques complementàries previstes en aquest Reglament.

El vehicle ha de ser presentat en un estat que ha de permetre les comprovacions oculars per part de l’inspector. En el supòsit que el vehicle presenti dipòsits de fang, neu o altres matèries, el propietari ha de netejar-los a petició del servei competent.

Com a norma general, és prohibit l’accés a la zona d’inspecció als usuaris, llevat que l’inspector en sol·liciti la presència, a l’efecte que l’usuari rebi informació complementària dels defectes observats. Amb caràcter excepcional, s’autoritza la presència dels conductors dels vehicles de les categories M2, M3, N2 i N3, així com dels vehicles històrics, sota la seva exclusiva responsabilitat, amb la finalitat de col·laborar en la realització de les proves. En tot moment estan obligats a seguir les instruccions del tècnic que efectua la inspecció.

L’usuari ha de recollir de l’interior del vehicle els documents i els efectes personals abans que se li lliuri el vehicle. En qualsevol cas, el servei competent i el seu personal no són responsables d’aquests documents i efectes.

Per determinar l’estat del vehicle, l’inspector ha d’efectuar les proves i els controls segons el que es prescriu en aquest Reglament i en les instruccions tècniques corresponents.

Una vegada efectuades les proves, l’inspector lliura a l’usuari el certificat d’inspecció que es menciona a l’article 37 d’aquest Reglament. Si és favorable, l’inspector ha de col·locar el distintiu de la inspecció tècnica en els llocs previstos en l’article 38 d’aquest Reglament i, quan escaigui, la targeta de transport.

El distintiu no és suficient per acreditar que el vehicle ha superat amb resultat favorable la inspecció, i al vehicle s’ha de disposar en tot moment del certificat d’inspecció, que pot ser sol·licitat pels agents de l’autoritat competent.

L’inspector ha de tenir una experiència acreditada fent tasques d’inspecció de vehicles no inferior a dos anys, o de cinc anys si l’experiència és en tallers de reparació de vehicles.

Article 33. Tipus d’inspeccions tècniques efectuades pel servei competent

Els diferents tipus d’inspecció tècniques que pot dur a terme el servei competent són les que s’enumeren a continuació:

Aquestes inspeccions es duen a terme quan la transmissió s’efectua entre persones físiques o jurídiques, excepte en el cas que l’adquirent sigui una empresa dedicada a compravenda de vehicles i el vehicle en qüestió estigui destinat a la venda. En aquest cas, la inspecció tècnica s’efectua abans de fer la transmissió del vehicle entre l’empresa de compravenda i un tercer.

Les empreses de compravenda de vehicles han d’estar degudament inscrites en el Registre de Comerç i Indústria per exercir aquesta activitat.

En concret, aquest tipus d’inspecció es realitza en els següents supòsits:

Article 34. Data i freqüència de les inspeccions tècniques periòdiques

Tot vehicle amb matrícula andorrana vigent ha de ser sotmès a la inspecció tècnica obligatòria amb la freqüència que es determina en aquest article.

A l’efecte de determinar la freqüència, l’antiguitat del vehicle s’ha de computar a partir de la data de primera matriculació o posada en servei que consti en el Registre de Vehicles.

La inspecció tècnica periòdica obligatòria dels vehicles segons la seva categoria s’ha d’efectuar amb la freqüència següent:

Categoria de vehicle		Freqüència de la inspecció en funció de l’antiguitat
a) L	L1e(1):	fins a 3 anys: exempt
de més de 3 anys: biennal
Altres L(2):	fins a 4 anys: exempt
de 4 a 10 anys: biennal
de més de 10 anys: anual
(1)Únicament ciclomotors / (2)Categories L2e, L3e, L4e, L5e, L6e i L7e
b) M	M1:	fins a 4 anys: exempt
de 4 a 10 anys: biennal
de més de 10 anys: anual
M2 i M3(3):	semestral
(3)Inclou trens turístics
c) N i O:	N1:	fins a 2 anys: exempt
de 2 a 6 anys: biennal
de 6 a 10 anys: anual
de més de 10 anys: semestral
N2 i N3:	fins a 10 anys: anual
de més de 10 anys: semestral
O1 i O2(4):	fins a 6 anys: exempt
de més de 6 anys: biennal
O2(5), O3 i O4:	fins a 10 anys: anual
de més de 10 anys: semestral
(4)Únicament caravanes / (5)Excepte caravanes
d) Vehicles de la categoria M1 i N1 utilitzats per a autoescola, ambulància, taxi, grues, lloguer sense xofer, assistència sanitària i anàlegs:
	fins a 5 anys: anual
	de més de 5 anys: semestral
e) Vehicles de la categoria L utilitzats per a autoescola o lloguer:
	fins a 10 anys: anual
	de més de 10 anys: semestral
f) Vehicles catalogats com a històrics per la reglamentació pròpia que els sigui aplicable:
	data de fabricació fins al 31/12/1960: exempt
	data de fabricació a partir de l’1/1/1961 i fins al 31/12/1989: cada 5 anys
	data de fabricació a partir de l’1/1/1990: cada 2 anys

Altrament, estan exempts de l’obligatorietat de les inspeccions tècniques periòdiques:

• Els vehicles la velocitat màxima dels quals sigui inferior a 25 km/h;

• Les motos de neu;

• Els vehicles de competició que no són tècnicament aptes per circular per la via pública oberta al trànsit;

• Els tractors agrícoles i els remolcs agrícoles;

• Els vehicles especials destinats a obres i serveis;

• Els vehicles històrics que estan dipositats de forma permanent al Museu Nacional de l’Automòbil;

• Les motocicletes tipus trial o enduro que no són tècnicament aptes per circular per la via pública oberta al trànsit.

No obstant l’apartat anterior, els tractors agrícoles, els remolcs agrícoles, els vehicles especials i les motos de neu han de portar permanentment, i en tot cas han de tenir a disposició del departament competent, el llibre de revisions i verificacions periòdiques previstes pel fabricant, degudament segellat, en què es comprovi que han estat acomplertes les verificacions i revisions necessàries per al seu funcionament correcte.

Article 35. Qualificació dels defectes i verificacions mínimes de la inspecció

Els defectes observats durant la inspecció tècnica dels vehicles es classifiquen en tres categories: lleus, greus i molt greus.

Té la consideració de defecte lleu el que no incideix de manera directa en la seguretat del vehicle i dels seus ocupants i, en general, de la circulació rodada, o no ocasiona un perjudici greu al medi ambient.

Es considera defecte greu el que incideix de manera directa en la seguretat del vehicle i dels seus ocupants i, en general, de la circulació rodada, o ocasiona un perjudici greu al medi ambient.

Es considera defecte molt greu el que incideix de manera directa i immediata en la seguretat del vehicle i dels seus ocupants i, en general, de la circulació rodada.

En cas d’una nova inspecció motivada per defectes greus o molt greus, el servei competent pot exigir el certificat corresponent lliurat pel taller on s’hagin efectuat els treballs de reparació conforme el vehicle es troba en les condicions de seguretat legalment establertes.

Els controls i les verificacions mínimes que ha d’efectuar el servei competent durant la inspecció tècnica del vehicle són els que s’enumeren a l’annex I de la Directiva 2014/45/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 3 d’abril del 2014, relativa a les inspeccions tècniques dels vehicles de motor i dels seus remolcs, i per la qual es deroga la Directiva 2009/40/CE (d’ara endavant, “Directiva 2014/45/CE”), i que estan recollides en les instruccions tècniques complementàries ITC-ITV número 2 a ITC-ITV número 11 de l’annex IV d’aquest Reglament.

Article 36. Resultat de la inspecció tècnica

En funció dels defectes observats, el resultat de la inspecció pot ser favorable, desfavorable o negatiu.

Es considera favorable la inspecció en la qual no es constata cap defecte greu ni molt greu.

En el cas de constatar l’existència de defectes lleus, l’usuari ha de procedir a solucionar-los abans de la inspecció periòdica següent. En el cas que aquests defectes lleus no hagin estat resolts, el servei competent avalua el seu estat d’empitjorament per valorar la possibilitat de derivació a defecte greu.

Es considera desfavorable la inspecció en la qual es constata com a mínim un defecte greu. En el cas d’inspecció desfavorable, s’ha d’ordenar la solució del defecte o defectes en el termini més breu possible i, en qualsevol cas, en un termini inferior a un mes, i s’ha de fer una nova inspecció per constatar la solució del defecte o defectes.

Es permet circular amb el vehicle únicament fins al taller de reparacions i un cop reparat es permet tornar a l’estació ITV.

Es considera negativa la inspecció en què es constata com a mínim un defecte molt greu. En aquest supòsit, la persona titular del certificat de matriculació del vehicle ha de lliurar-lo al departament competent, en el termini més breu possible i en tot cas dins el límit fixat en la notificació lliurada pel servei competent.

A consideració del servei competent, es permet circular amb el vehicle únicament fins al taller de reparacions. En cas contrari, no es permet circular amb el vehicle i el trasllat del vehicle fins al taller de reparacions s’ha de fer obligatòriament amb grua.

Una vegada efectuades les reparacions necessàries, s’ha de fer una nova inspecció per constatar que el vehicle es troba en les condicions de seguretat legalment establertes, i en cap cas no han de ser inferiors a les establertes pel fabricant. Una vegada obtingut el resultat favorable, s’ha de presentar el certificat d’inspecció davant l’òrgan competent, que ha de lliurar al titular o a la persona autoritzada el certificat de circulació.

En tots els casos, si l’usuari es presenta a una nova inspecció, una vegada efectuades

les correccions, en un termini màxim de quinze (15) dies naturals (excepte per als vehicles històrics, per als quals el termini màxim serà de seixanta (60) dies naturals), es computa com una única inspecció a efectes econòmics. Transcorregut aquest termini, es computa com una nova inspecció i s’han d’abonar novament els preus públics vigents per a aquesta activitat.

Quan es presenta el vehicle a una segona inspecció transcorregut un mes des de la data de la primera inspecció (excepte per als vehicles històrics per als quals el temps transcorregut permissible és de dos mesos), aquesta inspecció s’efectua sobre la totalitat del vehicle.

En cas d’una nova inspecció motivada per defectes greus o molt greus, el servei competent pot exigir el certificat de reparació corresponent lliurat pel taller on s’hagin efectuat els treballs de reparació conforme el vehicle es troba en les condicions de seguretat legalment establertes. En el certificat d’inspecció, previst a l’article 37, s’informarà l’usuari, i quan escaigui, de la necessitat de presentar el certificat de taller.

Article 37. Certificat d’inspecció tècnica

En tots els casos en què s’inspeccioni un vehicle s’ha d’emetre un certificat d’inspecció, que ha de signar el director tècnic de l’estació ITV o la persona que hagi delegat, amb l’autorització prèvia del departament competent. Aquest certificat té la consideració de certificat d’inspecció tècnica.

Les dades mínimes que ha de contenir el certificat d’inspecció són les que s’enumeren a l’annex II de la Directiva 2014/45/CE. El desglossament de les dades mínimes que han de figurar al certificat d’inspecció és el que es detalla a l’annex II d’aquest Reglament.

Amb la finalitat d’informar la persona que presenti el vehicle a inspecció, el certificat ha de detallar els defectes detectats en el vehicle i el resultat de la inspecció.

Les estacions ITV han de facilitar una còpia impresa del certificat de la inspecció a la persona que hagi presentat el vehicle a inspecció, una vegada signat.

El servei competent ha de conservar el certificat d’inspecció durant almenys deu anys.

Article 38. Prova d’inspecció

Per als vehicles que hagin superat favorablement la inspecció tècnica periòdica, el servei competent ha de col·locar el distintiu de la inspecció tècnica, que té la consideració de prova d’inspecció. En aquest distintiu hi ha de constar el mes i l’any en què el vehicle s’ha de tornar a presentar a inspecció tècnica. El model del distintiu de la inspecció tècnica està recollit a l’annex III d’aquest Reglament.

La ubicació del distintiu varia segons les categories de vehicles, a saber:

Categories M1 i N1: costat superior dret del parabrisa.

Categoria O: costat dret davanter del bastidor.

Categoria L: costat dret de la forquilla de la suspensió davantera.

En el cas d’altres tipologies de vehicles que no disposin de parabrises, el distintiu s’ha de col·locar a l’angle davanter dret, a la cara frontal, tan a l’exterior com sigui possible i, si no és possible, al lateral dret, al màxim de proper a la part davantera.

En el cas dels vehicles de les categories N2, N3, M2 i M3, el servei competent lliura únicament la targeta de transport. El model de la targeta de transport està recollit a l’annex III d’aquest Reglament.

Article 39. Tarifes de les inspeccions tècniques

Les tarifes per als diferents tipus d’inspeccions que aplica el servei competent són publicades per edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en compliment del que disposa el contracte d’adjudicació de la gestió del servei públic de la Inspecció Tècnica de Vehicles d’Andorra.

En les inspeccions previstes en el punt 10 de l’article 33, no s’aplica tarifa a aquest servei si, com a conseqüència de la inspecció, no s’aprecien deficiències en el vehicle. A petició de l’interessat, són vàlides com a inspeccions periòdiques.

El període en què es pot efectuar la inspecció periòdica dintre de termini comprèn el mes en què s’ha de fer la inspecció i el mes anterior. Aquest termini finalitza el darrer dia hàbil del mes en què s’ha de fer la inspecció.

A les inspeccions periòdiques efectuades els primers quinze dies naturals del mes següent en el qual s’havia de fer la inspecció, tot i ser fora de termini se’ls aplica la tarifa dintre de termini. A les efectuades a partir del setzè dia, se’ls aplica la tarifa fora de termini.

En els preus públics hi està inclòs l’impost general indirecte (IGI) sobre la prestació de serveis professionals i empresarials, que tributa a un tipus de gravamen del 4,5% i que ha de satisfer l’usuari al final del servei.

Capítol sisè. Règim sancionador

Article 40. Infraccions i sancions

Les infraccions d’aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen pel que disposa el títol V de la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació, i en les matèries pròpies de seguretat industrial, pel que disposa el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000, i subsidiàriament pel que preveuen la Llei del Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador que el desenvolupa.

Disposició transitòria primera

Disposició transitòria segona

Els propietaris dels vehicles matriculats abans de l’entrada en vigor del Reglament que han efectuat com a mínim la primera inspecció tècnica periòdica obligatòria i que hagin o no estat traspassats s’han d’acollir a les periodicitats que fixa l’article 34 del Reglament quan hagin d’efectuar la següent inspecció tècnica periòdica en el termini de validesa que consta en l’informe de revisió de la inspecció tècnica periòdica anterior.

Disposició transitòria tercera

Als vehicles matriculats i donats d’alta al Registre de Vehicles que fins ara estaven exempts de passar la inspecció tècnica periòdica obligatòria i que l’han d’efectuar en un termini màxim de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei 12/2021, tal com preveu la disposició transitòria primera, se’ls dona una validesa d’un any a comptar del dia de la inspecció. Una vegada vençuda la vigència d’aquesta inspecció, els vehicles concernits han d’acollir-se a les periodicitats que preveu l’article 34 del Reglament.

Disposició derogatòria

Es deroga el Reglament regulador de la inspecció tècnica de vehicles, del 12 de novembre del 2008, així com les seves modificacions successives. També queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en aquest Reglament o que el contradiguin.

Disposició final primera. Requisits tècnics dels vehicles matriculats

Els vehicles matriculats amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reglament poden seguir circulant en les mateixes condicions tècniques amb les quals van ser admesos per a la matriculació.

Disposició final segona. Requisits tècnics mínims exigibles per als vehicles nous

Els requisits tècnics mínims exigibles als vehicles nous que es matriculin per primera vegada a Andorra a comptar de l’entrada en vigor del Reglament, són els que s’inclouen en l’annex I del Reglament.

Disposició final tercera. Qualificació dels defectes de la ITV i certificat d’inspecció tècnica

La qualificació dels defectes de la ITV que preveuen les instruccions tècniques complementàries de l’annex IV i els continguts mínims del certificat d’inspecció tècnica previst en l’annex II són aplicables en el termini màxim de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor del Reglament.

Disposició final quarta. Distintiu de la ITV i targeta de transport

El distintiu de la ITV i la targeta de transport poden ser substituïts per altres sistemes d’etiquetatge sempre que la reglamentació sectorial així ho determini.

Disposició final cinquena. Mesura de l’eficàcia del fre de servei dels vehicles de transport d’una massa màxima autoritzada de 3,5 tones