Decret 212/2022, del 25-5-2022, d’aprovació del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles

Disposició final sisena. Desenvolupament normatiu

Disposició final setena. Entrada en vigor de l’article 34 del Reglament

L’article 34 del Reglament, en referència a les periodicitats de les inspeccions tècniques periòdiques obligatòries, s’ha de començar a aplicar en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor del Reglament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general

Andorra la Vella, 25 de maig del 2022

Xavier Espot Zamora / Cap de Govern

Annex I. Requisits tècnics mínims exigibles per als vehicles nous

Part A

Homologació de tipus UE de vehicles, sistemes, components i unitats tècniques independents

Els vehicles han de complir els requisits tècnics que s’enumeren a l’annex I de la Directiva 2007/46/CE o a l’annex II del Reglament (UE) 2018/858 i les seves modificacions successives, i en concret la legislació següent:

a.1. Reglament (UE) 2019/2144 del Parlament Europeu i del Consell, del 27 de novembre del 2019, relatiu als requisits d’homologació de tipus referents a la seguretat general dels vehicles de motor, dels seus remolcs i dels sistemes, dels components i de les unitats tècniques independents destinats a aquests vehicles, en el que es refereix a la seva seguretat general i a la protecció dels ocupants dels vehicles i dels usuaris vulnerables de la via pública.

a.2. Reglament (CE) 661/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de juliol del 2009, relatiu als requisits d’homologació de tipus referents a la seguretat general dels vehicles de motor, dels seus remolcs i dels sistemes, dels components i de les unitats tècniques independents destinats a aquests vehicles.

a.3. Reglament (UE) 540/2014 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 d’abril del 2014, relatiu al nivell sonor dels vehicles de motor i dels sistemes silenciadors de recanvi.

a.4) Reglament (CE) 715/2007 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de juny del 2007, relatiu a l’homologació de tipus dels vehicles de motor referent a les emissions procedents dels turismes i dels vehicles comercials lleugers (Euro 5 i Euro 6) i a l’accés a la informació relativa a la reparació i al manteniment dels vehicles.

a.5. Reglament (CE) 595/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de juny del 2009, relatiu a l’homologació dels vehicles de motor i dels motors referent a les emissions dels vehicles pesants (Euro VI) i a l’accés a la informació relativa a la reparació i al manteniment dels vehicles.

a.6. Reglament (CE) 78/2009 del Parlament i del Consell, del 14 de gener del 2009, relatiu a l’homologació dels vehicles referent a la protecció dels vianants i els altres usuaris vulnerables de la via pública.

a.7. Directiva 2005/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 26 d’octubre del 2005, relativa a l’homologació de tipus dels vehicles de motor referent a la seva aptitud per a la reutilització, el reciclatge i la valorització.

a.8. Directiva 2006/40/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de maig del 2006, relativa a les emissions provinents dels sistemes d’aire condicionat en els vehicles de motor.

a.9. Reglament (CE) 79/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 14 de gener del 2009, relatiu a l’homologació dels vehicles de motor impulsats per hidrogen.

a.10. Reglament (UE) 2015/758 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril del 2015, relatiu als requisits d’homologació de tipus per el desplegament del sistema eCall, basat en el número 112 integrat en els vehicles.

Els vehicles han de complir els requisits tècnics que s’enumeren a l’annex II del Reglament (UE) 168/2013 i les modificacions successives, i en concret amb la legislació següent:

b.1. Reglament delegat (UE) 44/2014 de la Comissió, del 21 de novembre del 2013, que complementa el Reglament (UE) 168/2013 del Parlament i del Consell en relació amb els requisits de fabricació i els requisits generals d’homologació dels vehicles de dos o tres rodes i dels quadricicles.

b.2. Reglament delegat (UE) 134/2014 de la Comissió, del 16 de desembre del 2013, que complementa el Reglament (UE) 168/2013 del Parlament i del Consell en relació amb els requisits d’eficàcia mediambiental i de rendiment de la unitat de propulsió.

b.3. Reglament delegat (UE) 3/2014 de la Comissió, del 24 d’octubre del 2013, que complementa el Reglament (UE) 168/2013 del Parlament i del Consell en relació amb els requisits de seguretat funcional per l’homologació dels vehicles de dos o tres rodes i dels quadricicles.

b.4. Reglament d’execució (UE) 901/2014 de la Comissió, del 18 de juliol del 2014, pel qual es desenvolupa el Reglament (UE) 168/2013 del Parlament i del Consell en relació amb els requisits administratius per a l’homologació i la vigilància del mercat dels vehicles de dos o tres rodes i dels quadricicles.

Els vehicles han de complir els requisits tècnics que s’enumeren a l’annex II del Reglament (UE) 167/2013 i les modificacions successives, i en concret la legislació següent:

c.1. Reglament delegat (UE) 1322/2014 de la Comissió del 19 de setembre del 2014 que complementa i modifica el Reglament (UE) 167/2013 del Parlament i del Consell en relació als requisits de fabricació i els requisits generals d’homologació dels vehicles agrícoles i forestals.

c.2. Reglament delegat (UE) 2015/68 de la Comissió del 15 d’octubre del 2014 que complementa el Reglament (UE) 167/2013 del Parlament i del Consell en relació als requisits de frenada dels vehicles per a l’homologació dels vehicles agrícoles i forestals.

c.3. Reglament delegat (UE) 2018/985 de la Comissió del 12 de febrer del 2018 que complementa el Reglament (UE) 167/2013 del Parlament i del Consell en relació als requisits d’eficàcia mediambiental i de rendiment de la unitat de propulsió dels vehicles agrícoles i forestals.

c.4. Reglament delegat (UE) 2015/208 de la Comissió del 8 de desembre del 2014 que complementa el Reglament (UE) 167/2013 del Parlament i del Consell en relació als requisits de seguretat funcional per a la homologació dels vehicles agrícoles i forestals.

c.5. Reglament d’execució (UE) 2015/504 de la Comissió del 11 de març del 2015 relatiu a l’execució del Reglament (UE) 167/2013 del Parlament i del Consell en relació als requisits administratius per a l’homologació i la vigilància del mercat dels vehicles agrícoles i forestals.

Part B

Vehicles tipus màquines

d.1. Pel que fa al disseny i a la fabricació, han de complir els requisits tècnics que s’enumeren a la directiva 2006/42/CE i les modificacions successives.

d.2. Pel que fa al nivell d’emissions de contaminació acústica, han de complir els requisits tècnics que s’enumeren a la directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de maig del 2000, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre les emissions de contaminació acústica provinents de les màquines utilitzades a l’aire lliure i les modificacions successives.

d.3. Pel que fa al nivell d’emissions de fums contaminants, han de complir els requisits tècnics que s’enumeren al Reglament (UE) 2016/1628 del Parlament Europeu i del Consell, del 14 de setembre del 2016, relatiu amb els requisits dels límits d’emissions de gasos i de partícules contaminants i a l’homologació de tipus dels motors de combustió interna que s’instal·lin en les màquines mòbils que no circulen per la carretera oberta al trànsit rodat i les modificacions successives.

d.4. Pel que fa a la compatibilitat electromagnètica, han de complir amb els requisits tècnics que s’enumeren a la directiva 2014/30/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de febrer del 2014, relativa amb l’harmonització de les legislacions dels estats membres en matèria de compatibilitat electromagnètica i modificacions successives.

d.5. Pel que fa als equips radioelèctrics, han de complir amb els requisits tècnics que s’enumeren a la directiva 2014/53/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 d’abril del 2014, relativa amb l’harmonització de les legislacions dels estats membres en matèria de comercialització d’equips radioelèctrics i les modificacions successives.

Annex II. Contingut mínim del certificat d’inspecció tècnica

El certificat emès arran d’una inspecció tècnica ha de contenir com a mínim les dades següents:

Dades administratives:

1) Lloc i data de la inspecció.

2) Número de certificat d’inspecció.

3) Tipus d’inspecció, segons els previstos a l’article 33.

4) Deficiències observades i categoria del defecte associat segons les instruccions tècniques complementàries ITC-ITV de l’annex IV.

5) Nom del servei competent que efectua la inspecció, número de línia d’inspecció i identificació i signatura de l’inspector responsable de la inspecció.

6) Resultat de la inspecció tècnica.

7) Data de la següent inspecció tècnica periòdica obligatòria o data de vigència del certificat.

8) Altra informació complementària (història d’inspeccions del vehicle i observacions marginals, per exemple).

Dades del vehicle:

1) Número de bastidor (VIN).

2) Número de matrícula.

3) Lectura del quilometratge en el moment de la inspecció, si es disposa d’aquesta dada.

4) Categoria del vehicle, si es disposa d’aquesta dada.

5) Codi de carrosseria del vehicle, si es disposa d’aquesta dada.

Annex III. Model del distintiu de la inspecció tècnica i de la targeta de transport

Annex III.pdf

Annex IV. Instruccions tècniques complementàries de la inspecció tècnica de vehicles

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a la modificació de les característiques d’un vehicle per reforma (ITC-ITV número 1)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta ITC és regular el procediment per a la realització i tramitació de les reformes d’importància efectuades en vehicles després de la matriculació definitiva a Andorra, amb la finalitat de garantir que després de la reforma se segueixen complint els requisits tècnics exigits perquè circulin.

Article 2. Reformes d’importància

Com a norma general es considera reforma d’importància la modificació que comporta una alteració de les dades que figuren en la fitxa que el fabricant o el seu representant legal ha presentat a les autoritats i d’acord amb les quals s’ha atorgat l’homologació del vehicle, segons l’acord respecte a l’adopció de les prescripcions tècniques uniformes per a vehicles de rodes, equipaments i parts que poden ser muntades i/o utilitzades en vehicles de rodes i les condicions per al reconeixement recíproc de les aprovacions (homologacions) d’acord amb aquestes prescripcions, de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides, del 1958, i modificat l’octubre del 1995.

En funció del punt anterior, tenen consideració de reformes d’importància les operacions següents, ja siguin efectuades abans o després de la matriculació del vehicle:

de comandaments i/o elements que afectin la seguretat.

Índex de capacitat de càrrega igual o superior.

Índex de categoria de velocitat igual o superior.

Diàmetre exterior igual, amb una tolerància de més o menys 3%.

Que el perfil de la llanda de muntatge sigui el corresponent al pneumàtic.

Que, muntats en el vehicle, no hi hagi interferències amb altres parts.

En el quadre següent es recullen els documents que s’han d’elaborar segons el tipus de reforma que es pretén sol·licitar:

Número de reforma	Projecte tècnic i certificat final del treball	Informe del fabricant del vehicle o servei tècnic oficial	Certificat de taller que efectua la reforma
1	No	Sí	Sí
2	Sí	Sí	Sí
3	Sí	Sí	Sí
4	Sí	Sí	Sí
5	Sí	Sí	Sí
6	No	Sí	Sí
7	No	Sí	Sí
8	No	Sí	Sí
9	Sí	Sí	Sí
10	Sí	Sí	Sí
11	No	Sí	Sí
12	No	Sí	Sí
13	Sí	Sí	Sí
14	No	No	Sí
15	Sí	Sí	Sí
16	Sí	Sí	Sí
17	Sí	Sí	No
18	No	Sí	Sí
19	Sí	Sí	Sí
20	Sí	Sí	Sí
21	No	No	Sí
22	Sí	Sí	Sí
23	Sí	Sí	Sí
24	Sí	Sí	Sí
25	Sí	Sí	Sí
26	No	Sí	Sí
27	Sí	Sí	Sí
28	Sí	Sí	Sí
29	No	No	Sí
30	No	No	Sí
31	Sí	Sí	Sí
32	Sí	Sí	Sí
33	Sí	Sí	Sí
34	No	Sí	Sí

Article 3. Altres reformes

La resta de reformes no tenen aquesta consideració, llevat que afectin de manera important la seguretat viària o el medi ambient.

Altrament, pel que fa a les reformes que solament necessiten la presentació del certificat del taller, el departament competent, quan observi que la reforma efectuada pot comportar perill per a les persones o per a la seguretat viària, pot exigir a la persona sol·licitant el projecte corresponent i/o, si escau, el dictamen o l’autorització del fabricant o del servei tècnic competent acreditat.

Article 4. Generalitats

Les reformes d’importància poden ser efectuades pel fabricant del vehicle o per tallers legalment autoritzats en l’especialitat corresponent, d’acord amb el que està establert en el Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils vigent, que disposin dels mitjans adequats per al tipus de reforma sol·licitada.

Les reformes en cap cas no poden disminuir els coeficients de seguretat establerts pel fabricant. Si la modificació d’un vehicle comporta simultàniament més d’una de les reformes considerades d’importància, la tramitació exigeix el compliment dels requisits fixats per a cada una d’aquestes reformes.

Article 5. Tramitació, documentació i requisits generals

Quan es vulguin fer reformes d’importància en vehicles matriculats, d’acord amb el que està establert en el punt 2 d’aquesta ITC, abans d’iniciar-les s’ha de presentar el projecte tècnic i l’autorització del fabricant o l’informe favorable d’un servei tècnic oficial i el certificat de taller, d’acord amb el que està establert en el quadre de l’article 2 d’aquesta ITC.

El projecte tècnic l’ha de redactar un enginyer autoritzat i competent (d’ara endavant, “tècnic projectista”) i ha de contenir, com a mínim:

Dades de la persona titular del vehicle.

Matrícula del vehicle.

Característiques tècniques originals del vehicle.

Motiu pel qual es demana la reforma.

Característiques tècniques del vehicle reformat amb detall dels òrgans i les peces afectats per la reforma.

Descripció detallada de la reforma.

Certificats d’homologació UE de peces o parts incloses en la reforma.

Descripció dels procediments que s’han d’emprar per efectuar la reforma.

Materials que s’han d’utilitzar i característiques tècniques.

Annex de càlcul amb les dades següents, com a mínim de:

Pesos suportats per cada eix tenint en compte la càrrega màxima admissible del vehicle.

Càlcul del màxim pendent que pot suportar el vehicle en les condicions més desfavorables.

Càlcul de les condicions de bolc.

Pes màxim de suport en els pneumàtics, si canvien de característiques.

Esforç màxim a què es veuen sotmesos els elements de suspensió en les condicions més desfavorables, si en resulten afectats.

En cas de subbastidors, càlcul dels moments flectors, les tensions i els esforços tallants dels perfils i suports.

Càlcul de la cadena cinemàtica, si resulta afectada, i altres càlculs necessaris en funció de la reforma que se sol·licita.

Declaració expressa del tècnic projectista conforme la reforma compleix la legislació vigent i que no comporta cap perill per a la seguretat viària.

Signatura autògrafa del tècnic projectista i, si és estranger, visat del seu col·legi professional, o, altrament, certificat fet per un organisme acreditat.

El tècnic projectista ha de prendre les mesures necessàries per garantir uns coeficients de seguretat com a mínim iguals que els del fabricant del vehicle i que en cap cas no han de ser inferiors a tres.

Una vegada obtinguda l’autorització de reforma, es poden iniciar els treballs d’adequació, per part d’un taller autoritzat i que disposi dels mitjans necessaris per portar a bon fi la reforma, sota la direcció tècnica del tècnic projectista.

Una vegada finalitzada la reforma, el tècnic projectista del treball ha de facilitar el certificat final del treball corresponent, i el taller, el certificat de taller.

El propietari del vehicle ha de presentar el vehicle reformat a les instal·lacions de la ITV, juntament amb els certificats esmentats en el paràgraf anterior, per al control. En el supòsit que sigui favorable, el servei competent ha d’emetre el certificat d’inspecció per a la modificació del permís de circulació.

Si el vehicle està sotmès a reglamentació específica d’ADR o ATP, s’ha de presentar també el certificat d’acompliment corresponent.

Article 6. Qualificació dels defectes

Element	Mètode	Causes de refús	Avaluació dels defectes
Lleu	Greu	Molt greu
1. Tipus de modificació o reforma	Inspecció visual	a) No regularitzar una o més reformes d’importància (de la número 1 a la número 34) en la carta groga		X
b) Utilitzar peces, elements o conjunts d’elements de seguretat usats3			X
c) Efectuar una reparació estructural utilitzant peces, conjunts o elements de seguretat que siguin usats3			X
d) No presentar l’informe d’homologació individual		X

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a la identificació del vehicle (ITC-ITV número 2)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir la documentació obligatòria en els vehicles, així com les plaques de matriculació que s’han d’utilitzar.

Article 2. Mètode d’inspecció

Per a la verificació i el control d’aquesta instrucció tècnica s’han d’utilitzar mitjans tècnics visuals.

Article 3. Procediment de control

3.1. Documentació

S’ha de fer la comprovació de les dades que figuren en el certificat de matriculació i la seva correspondència amb les característiques del vehicle, així com els terminis de validesa, si escau.

3.2. Assegurança

Tot vehicle matriculat a Andorra ha de portar el justificant de l’assegurança o el rebut en què consti la vigència. Es considera vàlida la carta verda en vigor. El període de la vigència mínima ha de ser d’un any. Excepcionalment, la pòlissa d’assegurança dels vehicles amb matrícula turística pot tenir la mateixa vigència que la de la matrícula. L’assegurança ha d’estar contractada en una empresa asseguradora degudament autoritzada al Principat d’Andorra

3.3. Plaques de matrícula

S’ha de comprovar l’estat i la fixació de les plaques de matrícula, així com el distintiu de nacionalitat corresponent.

Les plaques de matrícula que s’instal·lin en els vehicles s’han de correspondre amb els tipus definits en el Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics vigent.

Article 4. Número de xassís (o número de bastidor)

El número de xassís en un vehicle és el que defineix el seu ordre de fabricació, la marca del fabricant i el model del vehicle.

Article 5. Qualificació dels defectes

Element	Mètode	Causes de refús	Qualificació dels defectes
Lleu	Greu	Molt greu
2.1 Plaques de matrícula (si ho demanen els requisits1)	Inspecció visual	a) No existent(s) o subjecta(es) tan deficientment que és probable que caigui(n)		X
b) Inscripció inexistent o il·legible		X
c) No conforme a la carta groga		X
d) Característiques o emplaçament no reglamentaris		X
e) Ocultació		X
2.2 Número de xassís	Inspecció visual	a) Inexistent o no es pot trobar			X
b) Incomplet, il·legible o clarament falsificat			X
c) No es correspon amb la carta groga			X
d) Regravar un número de xassís sense autorització3			X
2.3. Documentació	Inspecció visual	a) Carta groga deteriorada	X
b) No actualitzar les dades de la carta groga		X
c) No presentar el certificat ATP / ADR quan sigui obligatori		X
d) No presentar el certificat del taller quan sigui exigible		X
e) Absència d’autorització del departament competent per a la reparació del vehicle quan sigui exigible		X
f) Absència del distintiu d’identificació de país “AND” quan sigui obligatori o distintiu no reglamentari		X
g) No presentar el certificat d’assegurança o el certificat d’assegurança no està en vigor		X

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa als diferents dispositius de frenada dels vehicles (ITC-ITV número 3)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius als dispositius de frenada dels vehicles.

Article 2. Mètode d’inspecció

Amb la finalitat de comprovar l’eficàcia de frenada d’un vehicle, així com el possible desequilibri entre rodes, d’un mateix eix, s’ha d’utilitzar el mitjà d’inspecció mecanitzat, és a dir, un frenòmetre.

Per a la comprovació del circuit hidràulic de fre, així com de tots els seus components s’ha d’utilitzar el mitjà visual.

Article 3. Procediment de control

S’ha de col·locar el vehicle en els rodets del frenòmetre i seguidament s’inicia una pressió constant sobre el pedal de fre i una progressió en la frenada fins assolir una eficàcia mínima exigible en la frenada. Llavors s’han de fer les lectures dels valors de la mesura i s’ha de calcular el tant per cent del desequilibri.

Pel que fa a la resta d’eixos, s’ha de procedir de la mateixa manera, i una vegada es finalitza s’ha de calcular l’eficàcia de frenada aplicant com a referència el que s’ha descrit anteriorment.

3.1. Fre de servei o principal

És l’òrgan encarregat d’alentir la velocitat del vehicle en més o menys grau mitjançant sistemes pneumàtics, oleohidràulics o mixtos, i ha de disposar obligatòriament de doble circuit.

3.1.1. Comprovació de l’eficàcia de la frenada

S’entén per eficàcia el valor “E” de la fórmula següent:

E = (100 x ∑F) / (MMA x g)

En què:

E és el valor de l’eficàcia, en percentatge (%).

∑F és la suma de totes forces de frenada, en newtons (N).

MMA és la massa màxima autoritzada del vehicle, en quilograms (kg).

g és l’acceleració de la gravetat (9,8 m/s2).

El resultat de l’eficàcia s’ha de donar en tant per cent i és un valor indicatiu de l’estat actual del sistema de fre.

3.1.2. Desequilibri

S’entén per desequilibri la diferència d’esforços de frenada entre rodes d’un mateix eix; així doncs, la mesura del desequilibri s’ha de comparar per separat en cada un dels eixos, i s’ha de considerar el valor màxim en la roda que marqui més intensitat de frenada.

3.2. Frens de remolc i semiremolc

3.2.1. Comprovació dels frens

La primera prova que s’ha d’efectuar és la desconnexió dels frens del remolc respecte del vehicle tractor, amb la finalitat de comprovar-ne el funcionament correcte (bloqueig del remolc o semiremolc).

3.2.2. Comprovació de l’eficàcia i l’equilibratge de la frenada

S’han d’introduir les rodes de l’eix davanter i els eixos successius en els rodets del frenòmetre i, amb una progressió de frenada, s’han de tenir en compte les mesures explicitades en el punt 3.1.

3.3. Fre d’estacionament

Una vegada col·locat el vehicle en els rodets del frenòmetre, s’ha d’accionar el fre de mà de forma progressiva i lenta (per punts) i se n’ha de comprovar la intensitat.

En el cas de frens elèctrics, en els que no és possible accionar el fre de forma progressiva, es comprovarà que el dispositiu bloqueja cadascuna de les rodes en les que actua el detector de folgances.

3.4. Frens auxiliars (fre elèctric) i d’emergència

Amb el vehicle parat s’han de fer les comprovacions següents:

3.4.1. Estat dels suports

3.4.2. Cablejat de la instal·lació elèctrica

3.4.3. Control de la comanda d’acció

3.4.4. Sistema de control de funcionament

Cal verificar el fre d’emergència en els vehicles en què sigui obligatori aplicant el criteri descrit anteriorment, en l’apartat. 3.3.

3.5. Circuits de frens

Comprovació visual de tots els elements que componen el sistema de fre.

3.6. Verificació dels òrgans de fre

Cal efectuar la verificació i el control dels òrgans del sistema de fre següents:

Aquestes comprovacions s’han de fer per mitjà del frenòmetre i s’han de completar amb un examen visual.

3.7. Dispositiu d’antiblocatge del fre

Els vehicles de la categoria M3 i els de la categoria N3, autoritzats a remolcar vehicles de la categoria O4 matriculats a partir de l’1 de gener de 1993, han d’estar equipats amb dispositius antiblocatge.

Els vehicles de les altres categories que incorporin aquests dispositius han de complir les prescripcions d’aquest apartat.

S’entén per dispositiu d’antiblocatge del fre el dispositiu de frenada que regula automàticament el grau de lliscament en el sentit de la rotació de les rodes durant la frenada del vehicle.

El conductor ha de ser advertit de qualsevol anomalia que es produeixi en el sistema, mitjançant un senyal òptic, el qual s’il·lumina en el tauler de comandaments.

En alguns vehicles equipats amb aquests dispositius es pot encendre el testimoni d’avaria quan el vehicle sigui damunt dels rodets del frenòmetre. Per corregir-ho, una vegada el vehicle estigui retirat del rodet, s’ha de parar el motor i tot seguit s’ha de torna a posar en funcionament perquè el testimoni s’apagui. En altres vehicles cal efectuar un recorregut petit per tal que el testimoni s’apagui.

No estan autoritzats els dispositius manuals que desconnectin o modifiquin el sistema antiblocatge, excepte en els vehicles de la categoria G offroad (tot terreny) o si vene equipats de sèrie pel fabricant.

Mitjançant una inspecció visual s’ha de comprovar:

L’existència del dispositiu antiblocatge en els vehicles obligats a portar-lo.

L’encesa del senyal òptic d’avís d’anomalia del sistema que indica una anomalia en el sistema.

Article 4. Qualificació dels defectes

Element	Mètode	Causes de refús	Qualificació dels defectes
Lleu	Greu	Molt greu
3.1 Estat mecànic i funcionament:
3.1.1 Tija del pedal / de la palanca de mà del fre de servei	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada / Nota: els vehicles amb dispositius de frenada assistida s’han d’inspeccionar amb el motor apagat	a) Tija massa ajustada4		X
b) Desgast / joc excessiu4		X
3.1.2 Estat i carrera del pedal / maneta de mà del dispositiu de frenada	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada / Nota: els vehicles amb dispositius de frenada assistida s’han d’inspeccionar amb el motor apagat	a) Carrera de reserva excessiva o insuficient4		X
b) Retorn del fre inadequat / Si afecta la seva funció4	X	X
c) Revestiment antilliscant del pedal de fre absent, lliure o gastat		X
d) Desperfectes que no permetin la seva funció		X
3.1.3 Bomba de buit o compressor i dipòsits	Inspecció visual dels components a una pressió operativa normal. Comprovació del temps necessari perquè la pressió buit/aire arribi a un valor operatiu segur; funcionament del dispositiu d’avís, de la vàlvula de protecció multicircuit i de la vàlvula limitadora de pressió	a) Insuficient pressió/buit per permetre al menys quatre frenades consecutives una vegada que es posa en marxa el dispositiu d’avís4 (o que el manòmetre assenyala un valor perillós) / Almenys dos frenades consecutives una vegada que es posa en marxa el dispositiu d’avís4 (o que el manòmetre assenyala un valor perillós)		X	X
b) Temps necessari perquè s’arribi a un valor operatiu segur de pressió o buit massa llarg segons els requisits1) 4).		X
c) La vàlvula de protecció multicircuit o la vàlvula limitadora de pressió no funciona4		X
d) Pèrdua d’aire que provoca un descens apreciable de la pressió o pèrdues d’aire audibles4		X
e) Dany extern o desperfecte que pot afectar el funcionament dels dispositius de frenada4 / Rendiment insuficient del sistema de frens secundari4		X	X
3.1.4 Indicador de baixa pressió o manòmetre	Comprovació funcional	Funcionament defectuós del manòmetre o indicador / Baixa pressió no identificable4	X	X
3.1.5 Vàlvula de regulació del fre de mà	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada	a) Comandament de la vàlvula trencat, danyat o excessivament desgastat4		X
b) Comandament de la vàlvula o vàlvula en sí insegurs4		X
c) Connexions fluixes o fuites4		X
d) Funcionament insatisfactori4		X
3.1.6 Fre d’estacionament, regulació de la palanca, trinquet del fre d’estacionament, fre electrònic d’estacionament	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada	a) Subjecció incorrecta del cadell4		X
b) Desgast de l’eix de la palanca o del mecanisme del cadell / Desgast excessiu4	X	X
c) Recorregut excessiu de la palanca, indici d’un ajust incorrecte4		X
d) L’accionador falta, està espatllat o inactiu4		X
e) Funcionament incorrecte, l’indicador d’avís assenyala una anomalia4		X
3.1.7 Vàlvules de frenada (vàlvules de retenció, vàlvules d’escapament ràpid, reguladors)	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada	a) Vàlvula malmesa o pèrdua d’aire excessiva4 / Si afecta la seva funció4		X	X
b) Descàrrega excessiva d’oli del compressor	X
c) Vàlvula insegura o muntada incorrectament4		X
d) Descàrrega o pèrdua de líquid hidràulic4 / Si afecta la seva funció4		X	X
3.1.8 Acoblament dels frens de remolc (elèctrics i pneumàtics)	Desconnexió i reconnexió de tots els acoblaments entre vehicle tractor i remolc	a) Vàlvula de pas o vàlvula de tancament automàtica defectuosa / Si afecta la seva funció4	X	X
b) Vàlvula de pas o vàlvula insegura o muntada incorrectament4		X
c) Pèrdues excessives4 / Si afecta la seva funció4		X	X
d) Funcionament incorrecte4 / Afecta el funcionament dels frens4		X	X
3.1.9 Acumulador o dipòsit de pressió	Inspecció visual	a) Dipòsit lleugerament malmès o lleugerament amb corrosió / Dipòsit molt malmès amb corrosió o amb pèrdues4	X	X
b) Funcionament del dispositiu de buidat afectat4		X
c) Dipòsit insegur o muntat incorrectament4		X
3.1.10 Assistència de frenada, cilindre de comandament (sistemes hidràulics)	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible	a) Sistema d’assistència de frenada defectuós o inefica / Si no funciona4		X	X
b) Cilindre de comandament defectuós, però el fre continua funcionant4 / Cilindre de comandament defectuós o amb pèrdues4		X	X
c) Cilindre de comandament insegur, però el fre continua funcionant4 / Cilindre de comandament insegur4		X	X
d) Líquid de frens insuficient just per sota de la marca “MIN” (nivell mínim) / Líquid de frens considerablement per sota de la marca “MIN” 4 (nivell mínim) / Nivell del líquid de frens no visible4	X	X	X
e) Absència de la tapa del dipòsit del cilindre de comandament	X
f) Llum d’avís del líquid de frens encès o defectuós	X
g) Funcionament incorrecte del dispositiu d’avís del nivell del líquid de frens	X
3.1.11 Tubs rígids dels frens	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible	a) Risc imminent de funcionament defectuós o trencament4			X
b) Tubs/connexions amb pèrdues (frens pneumàtics) 4 / Tubs/connexions amb pèrdues (frens hidràulics)4		X	X
c) Tubs malmesos o excessivament amb corrosió4 / Afecta el funcionament dels frens per bloqueig o risc imminent de pèrdues4		X	X
d) Tubs en posició incorrecta o amb fixació incorrecta / Risc de danys4	X	X
3.1.12 Tubs flexibles dels frens	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible	a) Risc imminent de funcionament defectuós o trencament4			X
b) Tubs flexibles malmesos, fregats, doblegats o massa curts4		X
c) Tubs flexibles o connexions amb pèrdues (frens pneumàtics)4 / Tubs flexibles o connexions amb pèrdues (frens hidràulics)4		X	X
d) Tubs flexibles deformats per la pressió4 / Tubs malmesos4		X	X
e) Tubs flexibles porosos4		X
f) Fixació incorrecta / Amb risc de trencament o despreniment4	X	X
3.1.13 Fundes per a frens	Inspecció visual	a) Funda desgastada4 (s’arriba a la marca mínima) / Funda desgastada4 (no és visible la marca mínima)		X	X
b) Funda tacada4 (oli, greix, etc.) / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
c) Absència de la funda o col·locació incorrecta4			X
3.1.14 Tambors i discs dels frens	Inspecció visual	a) Tambor o disc desgastat4 / Tambor o disc excessivament desgastat o ratllat, esquerdat, insegur o fracturat4		X	X
b) Tambor o disc tacat (oli, greix, etc.) que afecta el rendiment de la frenada4			X
c) Absència del tambor o disc4			X
d) Placa d’ancoratge insegura4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
3.1.15 Cables dels frens, varetes, palanques, connexions	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible	a) Cables malmesos, enredats4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
b) Components excessivament desgastats o corroïts4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
c) Cables, varetes o juntes insegures4		X
d) Guia de cable defectuosa4		X
e) Restriccions del funcionament lliure del sistema de frens4		X
f) Moviments anormals de les palanques o connexions que indiquen un desajust o un desgast excessiu4		X
3.1.16 Accionadors dels frens (inclosos els frens de ressort o els cilindres hidràulics de frenada)	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible	a) Accionadors esquerdats o espatllats4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
b) Accionadors amb pèrdues4 / Afecta el rendiment de la frenada		X
c) Accionadors insegurs o muntats incorrectament4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
d) Corrosió excessiva de l’accionador4 / Amb risc que es produeixin esquerdes4		X	X
e) Recorregut insuficient o excessiu de l’èmbol motor o mecanisme de diafragma4 / Afecta el rendiment de la frenada4 (reserva insuficient per al moviment)		X	X
f) Guardapols malmès / Absència del guardapols o danys excessius al guardapols4	X	X
3.1.17 Vàlvula del sensor de càrrega	Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible	a) Connexió defectuosa4		X
b) Connexió ajustada incorrectament4		X
c) Vàlvula engarrotada o inoperant 4 (l’ABS funciona). / Vàlvula engarrotada o inoperant4		X	X
d) Absència de vàlvula (quan sigui obligatòria)			X
e) Absència de la placa de dades	X
f) Dades il·legibles o que no s’ajusten als requisits1	X
3.1.18 Ajustadors de tensió automàtics i indicadors	Inspecció visual	a) Ajustador malmès, engarrotat o amb moviment anormal, desgast excessiu o ajust incorrecte4		X
b) Ajustador defectuós4		X
c) Ajustador instal·lat o substituït incorrectament4		X
3.1.19 Sistema de desacceleració (si està instal·lat o s’exigeix)	Inspecció visual	a) Connexions o muntatge insegurs / Si afecta a la seva funció4	X	X
b) Sistema absent o clarament defectuós. / Si afecta a la seva funció4		X
3.1.20 Funcionament automàtic dels frens de remolc	Desconnexió de l’acoblament entre el vehicle tractor i el remolc	El fre del remolc no s’acciona automàticament en desconnectar l’acoblament4			X
3.1.21 Sistema complet de frenada	Inspecció visual	a) Altres elements del sistema (per exemple, bomba d’anticongelant, assecador d’aire, etc.) malmesos exteriorment o excessivament corroïts, fet que afecta el sistema de frenada4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
b) Pèrdua excessiva d’aire o anticongelant / Afecta a la funció del sistema4	X	X
c) Components insegurs o muntats incorrectament4		X
d) Modificacions perilloses2) 3) de qualsevol component4 / Afecta el rendiment de la frenada4		X	X
3.1.22 Connexions per al control (si estan instal·lades o s’exigeixen)	Inspecció visual	a) Manquen		X
b) Espatllades / Inservibles o amb pèrdues4	X	X
3.1.23 Fre d’inèrcia	Inspecció visual i funcionament	Eficàcia insuficient4		X
3.2 Rendiment i eficàcia del fre de servei:
3.2.1 Rendiment	Prova amb frenòmetre de rodets o, si fos impossible, durant una prova en carretera; accionament progressiu dels frens fins al màxim esforç	a) Esforç de frenada inadequat d’una o més rodes4 / Sense esforç de frenada en una o més rodes4		X	X
b) L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 70% de l’esforç màxim registrat de l’altra roda al mateix eix o, en el cas de la prova en carretera, el vehicle es desvia excessivament de la línia recta4 / L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 50% de l’esforç màxim registrat de l’altra roda en el mateix eix en cas d’eixos directors4		X	X
c) L’esforç de frenada no és progressiu4 / bloqueig4		X	X
d) Endarreriment anormal en el funcionament dels frens en qualsevol de les rodes4		X
e) Fluctuació de la força dels frens durant una volta completa de la roda4		X
3.2.2 Eficàcia	Prova amb frenòmetre de rodets o, si no pot utilitzar-se per raons tècniques, amb una prova en carretera amb un desceleròmetre per a establir la relació de frenada respecte a la massa màxima autoritzada o, si es tracta de semiremolcs, a la suma de les càrregues d’eix autoritzades. S’han d’inspeccionar els vehicles o remolcs de massa màxima autoritzada superior a 3,5 t., d’acord amb les normes donades per l’ISO 21069 o mètodes equivalents	a) No s’obtenen, almenys, els valors mínims següents4: / 1. Vehicles matriculats per primera vegada després de l’1/1/2012: / — Categoria M1: 58 % / — Categories M2 i M3: 50 % / — Categoria N1: 50 % / — Categories N2 i N3: 50 % / — Categories O2, O3 i O4: / · per a semiremolcs: 45 % / · per a remolcs amb barra de tracció: 50 %		X
2. Vehicles matriculats per primera vegada abans de l’1/1/2012: / — Categories M1, M2 i M3: 50 % / — Categoria N1: 45 % / — Categories N2 i N3: 43 % / — Categories O2, O3 i O4: 40 %		X
3. Altres categories: / Categories L (ambdós frens junts): / — Categoria L1e: 42 % / — Categories L2e, L6e: 40 % / — Categoria L3e: 50 % / — Categoria L4e: 46 % / — Categories L5e, L7e: 44 % Categoria L (fre de roda posterior): / Totes les categories: 25 % de la massa total del vehicle / S’assoleix menys del 50 % dels valors anteriors4		X	X
b) Existeixen forces de frenada en absència d’acció sobre el comandament		X
3.3 Rendiment i eficàcia del fre secundari (de socors) (si es tracta d’un dispositiu independent):
3.3.1 Rendiment	Si el sistema de frens secundari és independent del fre de servei, cal utilitzar el mètode especificat al punt 3.2.1	a) Esforç de frenada inadequat d’una o més rodes4 / Sense esforç de frenada en una o més rodes4		X	X
b) L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 70% de l’esforç màxim registrat d’una altra roda del mateix eix o, en el cas de la prova en carretera, el vehicle es desvia excessivament de la línia recta4 / L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 50% de l’esforç màxim registrat de l’altra roda al mateix eix en el cas d’eixos directrius4		X	X
c) L’esforç de frenada no és progressiu (bloqueig).		X
3.3.2 Eficàcia	Si el sistema de frens secundari és independent del fre de servei, cal utilitzar el mètode especificat al punt 3.2.2	L’esforç de frenada és inferior al 50 % del rendiment del fre de servei exigit i indicat al punt 3.2.2 respecte a la massa màxima autoritzada4 / S’assoleix menys del 50% dels anteriors valors d’esforç de frenada4		X	X
3.4 Rendiment i eficàcia del fre d’estacionament:
3.4.1 Rendiment	Prova amb frenòmetre de rodets	Frenada inoperant o, en el cas de la prova en carretera, vehicle que es desvia excessivament de la línia recta4 / S’assoleix menys del 50% dels valors d’esforç de frenada indicats al punt 3.4.2, respecte de la massa del vehicle durant les proves4		X	X
3.4.2 Eficàcia	Prova amb frenòmetre de rodets. Si no és possible, llavors mitjançant una prova en carretera utilitzant un desceleròmetre amb indicació o registre del resultat o amb el vehicle en una rampa de pendent coneguda	No s’obté en tots els vehicles una relació de frenada de com a mínim un 16% respecte a la massa màxima autoritzada o, en el cas dels vehicles de motor, del 12% respecte a la massa combinada autoritzada màxima del vehicle4 (de les dos xifres, la que sigui superior). / S’assoleix menys del 50% dels anteriors valors d’esforç de frenada4		X	X
3.5 Rendiment del sistema de desacceleració	Inspecció visual i, quan sigui possible, comprovació del funcionament del sistema	a) Progressió no gradual del rendiment4 (no s’aplica a dispositius de fre motor)		X
b) El sistema no funciona o no existeix4		X
3.6 Sistema antibloqueig de frens (ABS)	Inspecció visual i inspecció del dispositiu d’avís o utilització de la interfície electrònica del vehicle	a) Funcionament defectuós del dispositiu d’avís4		X
b) El dispositiu d’avís mostra el funcionament defectuós del sistema4		X
c) Sensors de velocitat de roda inexistents o malmesos4		X
d) Connexions malmeses4		X
		e) Altres components inexistents o malmesos4		X
f) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle4		X
3.7 Sistema de frenada electrònic (EBS)	Inspecció visual i inspecció del dispositiu d’avís o utilització de la interfície electrònica del vehicle	a) Funcionament defectuós del dispositiu d’avís4		X
b) El dispositiu d’avís mostra un funcionament defectuós del sistema4		X
c) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle4		X
3.8 Líquid de frens	Inspecció visual	a) Líquid de frens insuficient o contaminat4 / Risc imminent de funcionament defectuós4		X	X
b) Qualitat del líquid de fre4 (presència d’aigua >3%)		X
c) Qualitat del líquid de fre (presència d’aigua >1% i <3%)	X

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa al sistema de direcció dels vehicles (ITC-ITV número 4)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius al sistema de direcció dels vehicles.

Article 2. Direcció

2.1. Mètode d’inspecció

Amb la finalitat de controlar l’estat de la direcció i dels eixos, o elements equivalents, s’ha de col·locar el vehicle en els fossats. S’ha d’utilitzar, com a element principal de control, el detector de jocs hidràulics amb acció manual, per comprovar així el joc i el desgast dels elements que formen la direcció de l’automòbil, inclosos els eixos o elements equivalents.

2.2. Caixa de direcció i suports

2.2.1. Comprovació de la caixa de direcció al xassís (fixació i suports)

S’ha de moure el volant de dreta a esquerra de manera ràpida i contínua amb la finalitat d’observar que no hi hagi cap moviment en els suports de fixació de la caixa de direcció.

2.2.2. Comprovació del funcionament de la caixa o cremallera de direcció

S’ha de comprovar:

Els finals de carrera de la direcció, així com el joc mort de la direcció.

L’estat de la caixa o de la cremallera de direcció (fissures, pèrdues d’oli, estat general de les juntes, etc.).

2.3. Timoneria de direcció

S’ha de comprovar:

Que les bieles de direcció no tinguin fissures, deformacions o soldadures, o mostrin indicis d’escalfament.

Les ròtules no poden tenir jocs longitudinal o transversal i els protectors (guardapols) han d’estar en bon estat, sense fissures ni trencaments.

Els retorns de direcció no poden tenir jocs de cap tipus i han d’estar correctament fixats.

2.4. Servodirecció

S’ha de comprovar:

Que el sistema hidràulic sigui estanc, amb la finalitat de detectar fuites en les conduccions.

El funcionament correcte de la bomba hidràulica i la verificació de l’estanquitat.

Amb el motor en funcionament s’ha de comprovar l’eficàcia del sistema de direcció contrastant la duresa de l’acció amb l’augment de la velocitat de gir (rpm) del motor.

2.5. Esmorteïdor de direcció

S’han de comprovar les fixacions i els suports, així com l’estanquitat de l’esmorteïdor.

Article 3. Qualificació dels defectes

Element	Mètode	Causes de refús	Qualificació dels defectes
Lleu	Greu	Molt greu
4.1 Estat mecànic:
4.1.1 Estat del mecanisme de direcció	Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb les rodes separades de terra o sobre plaques giratòries, s’ha de girar el volant de topall a topall. Inspecció visual del funcionament de la caixa de la direcció	a) Duresa en el funcionament del mecanisme4 / Afecta la seva funció4		X	X
b) Mecanismes torçats o estries desgastades4 / Afecta la seva funció4		X	X
c) Desgast excessiu d’algun mecanisme4 / Afecta la seva funció4		X	X
d) Folgança excessiva de l’eix de direcció4 / Afecta la seva funció4		X	X
e) Fuites / Fuites amb degoteig4	X	X
4.1.2 Fixació de la caixa de direcció	Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb el pes del vehicle aplicat sobre les rodes a terra, s’ha de girar el volant o la barra de direcció a un costat i a un altre o s’ha d’utilitzar un detector de jocs de les rodes especialment adaptat. Inspecció visual de la fixació al xassís de la caixa de direcció	a) La fixació de la caixa de direcció no és segura4 / Fixacions perillosament fluixes o folgances relatives visibles respecte al xassís/carrosseria4		X	X
b) Orificis de subjecció al xassís ovalats4 / Afecta greument les fixacions4		X	X
c) Perns de subjecció absents o trencats4 / Afecta greument les fixacions4		X	X
d) Ruptura de la caixa de direcció4 / Afecta l’estabilitat o la fixació de la caixa4		X	X
4.1.3 Estat de l’articulació del mecanisme de direcció	Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb les rodes a terra, s’ha de girar el volant a un costat i a un altre o s’ha d’utilitzar un detector de jocs de les rodes especialment adaptat. Inspecció visual dels components de la direcció per avaluar desgast, trencaments i subjecció	a) Folgança relativa entre components que haurien d’estar fixos4 / Folgança excessiva o probabilitat de desconnexió4		X	X
b) Desgast excessiu a les juntes4 / Risc molt greu de desconnexió4		X	X
c) Trencaments o deformació de qualsevol component4 / Afecta la seva funció4		X	X
d) Absència de dispositius d’immobilització4		X
e) Manca d’alineació de components (per exemple biela d’arrossegament o barra d’acoblament).		X
f) Modificació perillosa 2) 4) / Afecta la seva funció4		X	X
g) Guardapols danyat o deteriorat. / Sense guardapols o guardapols molt deteriorat4	X	X
h) Fixació de components defectuosa4		X
i) El mecanisme del dispositiu de immobilització no compleix la seva funció. / Bloqueig no intencionat del vehicle4	X	X
4.1.4 Funcionament del mecanisme de la direcció	Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb les rodes a terra, s’ha de girar el volant a un costat i a un altre o s’ha d’utilitzar un detector de jocs de les rodes especialment adaptat. Inspecció visual dels components de la direcció per avaluar desgast, trencaments i subjecció	a) El moviment de l’articulació interfereix amb alguna part fixa del xassís4		X
b) Els topalls de la direcció no actuen o no existeixen4		X
c) Defectes d’estat dels topalls de la direcció4		X
4.1.5 Direcció assistida	S’ha de comprovar l‘existència de fuites i el nivell del dipòsit de líquid hidràulic (si està a la vista) del sistema de direcció. Amb les rodes a terra i amb el motor en marxa, s’ha de comprovar que el sistema de direcció assistida funciona	a) Fuites de líquid o afecta les seves funcions4		X
b) Líquid insuficient (per sota de la marca MIN). / Dipòsit insuficient4	X	X
c) El mecanisme no funciona4 / Afecta la direcció4		X	X
d) El mecanisme està trencat o no està subjecte4 / Afecta la direcció4		X	X
e) Components no alineats o que topen entre ells4 / Afecta la direcció4		X	X
f) Modificació perillosa 2) 4) / Afecta la direcció4		X	X
g) Cables/maneguets malmesos, excessivament corroïts4 / Afecta la direcció4		X	X
h) Corretja destensada	X
4.2 Volant, columna i manillar:
4.2.1 Estat del volant i del manillar	Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb el pes de el vehicle aplicat sobre el sòl, s’ha d’empènyer el volant i estirar-lo en la direcció de la columna i empènyer el volant/manillar en diverses direccions perpendicularment a la columna / les forquilles. Inspecció visual de les folgances i de l’estat de les unions flexibles o de les juntes universals	a) Folgança relativa entre el volant i la columna que indica falta de fermesa4 / Risc molt greu de desconnexió4		X	X
b) Absència d’element de retenció al rodet del volant4 / Risc molt greu de desconnexió4		X	X
c) Trencament o falta de fixació de la boixa, el cèrcol (anell exterior) o els radis del volant4 / Risc molt greu de desconnexió4		X	X
4.2.2 Columna / forquilles de la direcció	Amb el vehicle col·locat sobre un fossat o en una plataforma elevada i amb el pes del vehicle aplicat sobre el sòl, s’ha d’empènyer el volant i estirar-lo en la direcció de la columna i empènyer el volant / manillar en diverses direccions perpendicularment a la columna / les forquilles. Inspecció visual de les folgances i de l’estat de les unions flexibles o de les juntes universals	a) Folgança excessiva de la fixació del volant cap amunt o cap avall4		X
---	---	---	---	---	---
b) Folgança excessiva de la part superior de la columna en sentit radial des de l’eix de la columna4		X
c) Unió flexible o juntes universals deteriorades4		X
d) Fixació defectuosa4 / Risc molt greu de desconnexió4		X	X
e) Modificació perillosa2) 4)			X
4.3 Folgances de la direcció	Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb el pes del vehicle aplicat sobre les rodes, el motor, si és possible, funcionant per a vehicles amb direcció assistida i amb les rodes de direcció en posició recta, s’ha de girar lleugerament el volant a banda i banda tant com es pugui sense arribar a moure les rodes. Inspecció visual del moviment lliure	Folgança excessiva de la direcció (per exemple, un punt de l’anella del volant es mou més d’una cinquena part el diàmetre del volant) o no conforme a les especificacions1) 4) / Afecta la seguretat de la direcció4		X	X
4.4 Alineació de les rodes	S’ha de comprovar l’alineació de les rodes directrius amb l’equip adequat	Alineació no conforme a les dades o les especificacions del fabricant del vehicle1) 4) / Afecta la conducció en línia recta; altera l’estabilitat de la direcció4	X	X
4.5 Plat giratori de l’eix del remolc	Inspecció visual o utilització d’un detector especialment adaptat de folgances de roda	a) Component lleugerament malmès4 / Component molt malmès o esquerdat4		X	X
b) Folgança excessiva4 / Afecta la conducció en línia recta; altera l’estabilitat de la direcció4		X	X
c) Fixació defectuosa4 / Afecta greument la fixació4		X	X
4.6 Direcció assistida electrònica (EPS)	Inspecció visual i comprovació de la coherència entre l’angle del volant i el de les rodes quan s’encén o s’atura el motor, o utilització de la interfície electrònica del vehicle	a) L’indicador d’anomalies (MIL) de l’EPS indica anomalies en el sistema4		X
b) Incoherència entre l’angle del volant i l’angle de les rodes4 / Afecta la direcció4		X	X
c) La direcció assistida no funciona4		X
d) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle4		X

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a la visibilitat dels vehicles (ITC-ITV número 5)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius a la visibilitat en els vehicles automòbils.

Article 2. Mètode d’inspecció

El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals, així com de funcionament.

Article 3. Procediment de control

3.1. Miralls exteriors

Els miralls retrovisors han de complir tot el que està previst en l’article 14 d’aquest Reglament. Els miralls retrovisors exteriors han d’oferir una visió retrospectiva mínima a 50 m de distància, sense que les imatges presentin deformacions.

Tots els miralls retrovisors exteriors han d’estar correctament fixats i no poden presentar fissures que modifiquin l’angle de visió ni de distorsió en la projecció d’imatges. Cal comprovar que els retrovisors exteriors siguin d’actuació retràctil i no es poden admetre cap dels que estiguin instal·lats de forma fixa o el mecanisme d’articulació dels quals estigui en mal estat.

3.2. Vidres parabrisa

Cal comprovar tot el que està previst en els punts 13 i 14 de l’article 9 d’aquest Reglament.

Cal comprovar visualment que les juntes elàstiques dels vidres a l’estructura siguin aparentment estanques. També s’ha de comprovar el funcionament correcte dels mecanismes d’obertura dels vidres.

Es consideren defectes greus les estelles i les esquerdes de més d’un (1) cm situades en la zona de visió del conductor.

Són reparables sempre que es mantingui la transparència de la imatge i aquesta imatge no sofreixi una distorsió com a conseqüència de la reparació. Una vegada efectuada la reparació, s’ha de presentar el certificat de reparació corresponent.

S’entén per camp de visió mínima del conductor del parabrisa davanter la superfície delimitada per una amplada aproximada de 60 cm de longitud i limitada en la part més alta per l’extrem superior de l’escombra de l’eixugaparabrises, i en la part baixa per la tangent horitzontal al cantell superior del volant de direcció.

3.3. Eixugaparabrises

S’ha de fer una inspecció visual, amb la finalitat de constatar-ne l’existència, així com l’estat de funcionament. Tot vehicle automòbil el conductor del qual tingui tota la visió per conduir-lo a través d’un parabrisa, ha d’estar proveït obligatòriament d’un equip d’eixugaparabrises.

Article 4. Qualificació dels defectes

Element	Mètode	Causes de refús	Qualificació dels defectes
Lleu	Greu	Molt greu
5.1 Camp de visió	Inspecció visual des del seient del conductor	Obstrucció del camp visual del conductor que afecta apreciablement la seva visibilitat cap al front o cap als costats (fora de la superfície netejada per l’eixugaparabrises) / Afecta l’interior de la superfície netejada per l’eixugaparabrises o impedeix la visió de retrovisors exteriors	X	X
5.2 Estat de les superfícies de vidre	Inspecció visual	a) Vidres o panell transparent (si està permès) esquerdats o descolorits (fora de la superfície netejada per l’eixugaparabrises) / Afecta l’interior de la superfície netejada per l’eixugaparabrises o impedeix la visió de retrovisors exteriors	X	X
b) Vidres o panell transparent (incloent-hi recobriment reflector o tintat) no conforme a les especificacions1 (fora de la superfície netejada per l’eixugaparabrises) / Afecta l’interior de la superfície netejada per l’eixugaparabrises o impedeix la visió dels retrovisors exteriors	X	X
c) Vidres o panell transparent en estat inacceptable / Afecta de manera significativa la visibilitat dins de la superfície netejada per l’eixugaparabrises		X	X
d) Vidres o panell transparent inexistent		X
5.3 Miralls o dispositius retrovisors	Inspecció visual	a) Mirall o dispositiu inexistent o no conforme als requisits1 (com a mínim dos dispositius de retrovisió disponibles)		X
b) Mirall o dispositiu lleugerament malmès o fluix / Mirall o dispositiu fora de servei, molt malmès, fluix o sense fixar	X	X
c) No abasta el camp de visió necessari		X
d) Ubicació no reglamentària		X
5.4 Eixugaparabrises	Inspecció visual i funcionament	a) L’eixugaparabrises no funciona o no hi és present, o no és conforme als requisits1		X
b) Goma de l’escombreta defectuosa / Goma de l’escombreta inexistent o clarament defectuosa	X	X
5.5 Rentaparabrises	Inspecció visual i funcionament	Els rentaparabrises no funcionen adequadament (falta el líquid de neteja però funciona la bomba o no estan ben orientats els rajos d’aigua) / Els rentaparabrises no funcionen	X	X
5.6 Sistema antibaf	Inspecció visual i funcionament	a) El sistema no funciona o ho fa de forma clarament defectuosa	X
b) Sistema antibaf inexistent	X

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a l’enllumenat i la senyalització dels vehicles (ITC-ITV número 6)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius a l’enllumenat i a la senyalització dels vehicles.

Article 2. Definició dels tipus d’enllumenat

Els tipus d’enllumenat són els següents:

Article 3. Definició dels tipus de senyalització

Els tipus de senyalització són els següents:

Article 4. Mètode d’inspecció

El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals, així com de funcionament.

Article 5. Qualificació dels defectes