Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors

V. Resultats del joc

El resultat del joc es mostrarà basant-se en la comparació entre les mans del jugador i de la banca:

Si la mà de la banca és millor que la del jugador, la banca serà la guanyadora en aquesta posició de jugador.

Si la mà del jugador és millor que la de la banca, el jugador serà el guanyador en aquesta posició de jugador.

Si la banca i el jugador tenen en les seves mans fitxes amb els mateixos valors, el resultat del joc serà un empat en aquesta posició de jugador. Si el jugador té dos fitxes idèntiques, el resultat del joc serà un parell en aquesta posició de jugador.

VI. Taula de pagaments

Els pagaments són els mateixos per a totes les posicions de jugador.

Les apostes a què el jugador guanyi o perdi paguen 1 a 1, però es deduirà un 5% de comissió. Les apostes a l’empat i al par paguen 60 a 1 i 6 a 1 respectivament.

Resultat del joc. Pagament:

El jugador guanya	0,95 a 1.
El jugador perd	0,95 a 1.
Empat	60 a 1.
Parell	6 a 1.

VII. Jugadors

VIII. Màxim i mínim de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins de la banda de fluctuació de mínims i màxims per casella abans de distribuir les fitxes.

El mínim de les apostes pot ser diferent per a cada taula. El màxim de les apostes serà fixat per a cada taula entre 20 i 100 vegades el mínim, i la direcció del casino podrà determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de la taula.

18 - Pòquer de 4 cartes

I. Denominació

El pòquer de 4 cartes és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador. Es fan servir quatre cartes de les cinc que rep cada jugador i quatre de les sis que rep el crupier. En aquest joc, el crupier no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, però utilitza una carta més que els jugadors. A més, en aquest joc, el jugador pot apostar fins a tres vegades la seva aposta inicial d’Ante.

II. Elements del joc

S’utilitzarà un sabot manual o un d’automàtic.

Serà de dimensions similars a la que es fa servir en el joc del BlackJack, amb un màxim de set espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes, denominades Asos, Ante i Play. No es podrà jugar sobre la mà d’un altre jugador.

III. Personal

IV. Jugadors

Hi podran participar un màxim de set jugadors.

V. Regles del joc

En qualsevol de les dos o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser diferents entre si.

Combinació	Taula pagament Asos
Pòquer	40 a 1
Escala de color	30 a 1
Trio	7 a 1
Color	6 a 1
Escala simple	4 a 1
Parell doble o doble parella	2 a 1
Parell d’asos	1 a 1

Bonus automàtic de l’Ante	Taula de pagament
Pòquer	20 a 1
Escala de color	15 a 1
Trio	2 a 1

VI. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims permesos per a cada taula i seran fixats per la direcció del casino d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada.

El director del casino o la persona que el substitueixi podrà modificar els mínims de les apostes segons allò que s’autoritzi en aquest Reglament.

VII. Regles comunes

En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de cinc.

19 - Triple Black Jack

I. Denominació i regles de joc

El funcionament de la varietat del triple BlackJack respon als mateixos principis que regeixen el BlackJack. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les normes que són específiques del triple BlackJack, i es consideren aplicables, per a tot allò que no s’hi preveu, les disposicions referents al BlackJack, contingudes en aquest annex.

Apostes. Cada jugador tindrà l’opció d’apostar en una, dos o les tres caselles d’apostes situades davant seu, numerades de l’1 al 3, i el jugador podrà fer una aposta per casella.

II. Possibilitats de joc

Quan s’hagin efectuat totes les apostes, el crupier distribuirà un naip a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i es donarà a ell mateix un altre naip.

Després es distribuirà un segon naip, sempre en el mateix ordre, a cada mà. A partir d’aquest moment, es posen en joc totes les apostes situades a la casella número 1, i només aquestes, juntament amb l’aposta del jackpot, si escau.

Seguidament preguntarà als jugadors que tenen la mà si desitgen naips addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar naips suplementaris, un per un, fins que ho cregui oportú, però en cap cas no podrà demanar naips suplementaris si ha obtingut una puntuació de 21 o més. Quan una mà obtingui una puntuació superior a 21, perdrà, i el crupier recollirà immediatament totes les apostes d’aquesta mà, abans de passar a la mà següent. Quan els jugadors hagin fet el seu joc, el crupier es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris.

En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts; en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt.

El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades a la casella número 1, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Després recollirà o pagarà, segons el cas, les apostes de Jackpot. Si el banquer ha passat de 21 punts, ha de pagar totes les apostes, situades a la casella número 1, que encara estiguin en joc.

Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes. Els naips de tots els jugadors es mantindran a la taula, fins que finalitzi la tercera jugada, excepte en els casos en què hagi obtingut una puntuació superior a 21 punts, o en què no hi hagi apostes a les caselles números 2 i 3.

Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta situada a la casella número 1, però si un jugador fes un BlackJack, que consisteix a aconseguir 21 punts amb els dos primers naips, se li pagarà sempre a raó de tres per dos.

El BlackJack guanyarà sempre la puntuació de 21 obtinguda amb més de dos cartes.

Amb 21 punts o BlackJack no es podrà demanar carta.

Una vegada finalitzada la jugada corresponent a les apostes situades a la casella número 1, el crupier retirarà totes les seves cartes a excepció de la primera rebuda, i es posaran en joc, a partir d’aquest instant, les apostes situades a la casella número 2. Posteriorment, es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor.

En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts, i en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt.

El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades en la casella número 2, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Si el banquer ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes, situades en la casella número 2, que encara estiguin en joc.

Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes.

El mateix procés es repetirà amb les apostes situades en la casella número 3, amb la qual cosa finalitzarà la mà.

Quan el primer naip del crupier sigui un as, els jugadors podran assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca, tantes vegades com caselles tinguin apostades.

III. Màxim i mínim de les apostes

Tant el màxim com el mínim de les apostes s’entendran per cada una de les tres caselles de cada jugador.

20 - Texas pòquer de contrapartida

I. Denominació

El Texas pòquer de contrapartida és un joc de cartes dels denominats de contrapartida, exclusiu de casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment i l’objectiu del joc és superar la jugada que obtingui el crupier, amb diverses combinacions guanyadores. Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida.

II. Elements del joc

Es juga amb una baralla de 52 cartes i de similars característiques a les utilitzades en el joc de Vint-i-un o BlackJack. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot utilitzar-se com la carta més petita davant del 2 o com la carta més alta darrere de la K, és a dir, podrà ser el valor major o menor de la sèrie.

Serà de característiques similars que les de BlackJack, amb les caselles dividides en tres espais, un per a l’aposta d’Ante, un altre per a la 2a aposta i un tercer per a una aposta addicional anomenada Texas Bonus, TXB. En el centre de la taula s’haurà de llegir la frase:

“La banca juga amb parella de 4 o superior”. Aquest tipus de joc es podrà practicar en taules amb draps reversibles.

III. Jugadors

IV. Regles del joc

Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:

V. Taules de pagaments

La taula de pagaments de l’aposta d’Ante és la següent:

Escala reial	100 a 1
Escala de color	20 a 1
Pòquer	10 a 1
Full	3 a 1
Color	2 a 1
Escala o jugada menor	1 a 1

La taula de pagaments de l’aposta Texas Bonus TXB és la següent:

Color o jugada superior	25 a 1
Des de parella d’asos a escala	7 a 1

Les apostes en la 2a aposta sempre que resultin guanyadores es pagaran al parell, 1 a 1.

VI. Desenvolupament del joc

Per rebre cartes cada jugador farà, dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula de joc, la seva aposta a la casella destinada per a aquesta finalitat anomenada d’Ante. Així mateix, podrà fer una aposta addicional anomenada TXB (Texas Bonus) a la casella marcada amb aquestes sigles. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no va més” i començarà la distribució dels naips d’un en un de cap per avall, a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge; donarà igualment carta per a la banca, fins a completar la distribució de les dos cartes per a cada mà i per a la banca. A continuació, el crupier descobrirà les tres primeres cartes comunes, denominades Flop.

A partir d’aquest moment, després de veure les seves cartes els jugadors tenen dos opcions, anar-hi o retirar-se. Si el jugador desitja continuar haurà de doblar la seva aposta inicial d’Ante en la casella denominada 2a aposta. Si el jugador decideix renunciar a continuar en la jugada anunciarà “no hi vaig”. En aquest cas el jugador perdrà l’aposta d’Ante i l’aposta de TXB, si aquest jugador ho hagués fet.

Després que els jugadors s’hagin decidit per anar-hi o retirar-se, el crupier anunciarà “¿Algun guanyador del Texas Bonus?” Si hi ha guanyadors es descobriran les seves cartes, es pagaran les efectivament guanyadores i es retiraran les apostes perdedores. Aquell jugador que apostant al TXB tingués una combinació de parella d’asos o jugada superior amb les primeres cinc cartes, les dos seves i les tres descobertes en el Flop, resultarà guanyador del joc Texas Bonus TXB cobrant la quantitat establerta en la taula de pagaments per a aquest tipus d’apostes.

Seguidament el crupier descobrirà dos cartes més, comunes a tots els jugadors, anomenades Turn i River les quals col·locarà a continuació de les anteriors, anomenades Flop. A continuació, el crupier descobrirà les seves dos pròpies cartes, que hauran de romandre tapades fins aquest moment. Cada mà, les dels jugadors i la del crupier, es conformarà amb la millor combinació possible entre les dos cartes pròpies i les cinc comunes per a tots.

Per entrar al joc el crupier, haurà de tenir, com a mínim a la seva jugada, una parella de quatres o combinació superior. Si el crupier no entra en joc, haurà de pagar l’aposta d’Ante d’acord amb les taules de pagament corresponents a aquesta aposta. La 2a aposta romandrà igual, ni guanya ni perd.

Si el crupier entrés en joc, compararà la seva jugada amb la dels jugadors i podran donar-se els casos següents:

VII. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc.

El director de Joc podrà establir els mínims i màxims de les taules en funció de la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ.

El màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a l’autorització corresponent; la banda de fluctuació de l’Ante i la del TXB poden fixar-se de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims.

VIII. Disfuncions del joc

En general, si durant el repartiment de les cartes es donés algun dels casos que s’indiquen a continuació, es considerarà que hi ha hagut un error en el repartiment i, en aquests casos, totes les cartes seran recollides pel crupier i se n’iniciarà una nova mà.

Els casos que es tindran en compte són els següents:

Si el crupier anuncia una mà errònia, es considera que les cartes parlen per si soles, i es té en compte la combinació de les que hi ha damunt de la taula.

21 - Triple Joc

I. Denominació

El Triple joc és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, depenent la possibilitat de guanyar d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. El Triple joc és una combinació de tres jocs més de casino popularment coneguts: el Repte, el BlackJack i el pòquer.

Per a tot el que no està previst en matèria de personal, són aplicables les normes del BlackJack.

II. Elements del joc

Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

Cal atenir-se al que disposa l’article 37.

Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes.

III. Jugadors

Podran participar-hi un màxim de set jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella.

IV. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims autoritzats per a la taula. S’entén que el mínim i el màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador.

El director de jocs del casino o la persona que el substitueixi podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada.

El límit màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a la banda de fluctuació autoritzada.

V. Desenvolupament del joc

Després d’haver barrejat els naips manualment o amb escartejador, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar tres apostes, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament.

Per al joc del Repte s’utilitza la primera de les tres apostes. Després de repartir una carta descoberta a cada jugador i una altra per al crupier, aquest últim, començant pel primer jugador situat a la seva dreta, determinarà quin dels dos té la carta de major valor. El crupier recollirà l’aposta perdedora, pagarà l’aposta guanyadora a la par i al mateix temps empenyerà les fitxes cap al jugador i fora del cercle de l’aposta per no barrejar aquestes fitxes amb la segona o la tercera apostes. En cas d’empat (Tie) el jugador perd la meitat de la seva aposta. Aquest procediment se seguirà amb els altres fins que totes les apostes dedicades al Repte hagin estat resoltes.

Es juga al BlackJack amb la segona aposta. Mantenint la carta utilitzada per a la primera aposta, el crupier reparteix una segona carta descoberta a cada jugador començant pel jugador de l’esquerra del crupier i es juga al BlackJack tradicional segons el reglament de la casa. El crupier oferirà carta, pagarà i retirarà les apostes com se sol fer en el joc normal de BlackJack, tenint en compte que l’única parella amb què està permès obrir és la d’asos i només una vegada. Si el jugador aconsegueix tenir sis cartes sense passar de 21 se li pagarà immediatament la seva aposta.

El pòquer de 6 cartes amb descart es juga amb la tercera aposta. Començant pel jugador a la seva esquerra, el crupier, comptant amb les cartes utilitzades per al joc de BlackJack, repartirà descobertes les cartes necessàries perquè el jugador en tingui un total de sis. Seguidament el crupier formarà la millor combinació possible a cada jugador prenent només cinc cartes i descartant-ne una per procedir a resoldre la mà comparant-la amb la taula de pagaments de pòquer que s’adjunta a continuació. Es fa un pagament a cada jugador segons la combinació que tingui i segons la taula de pagament.

Escala reial	100 a 1
Escala de color	25 a 1
Pòquer	10 a 1
Full	6 a 1
Color	5 a 1
Escala	4 a 1
Trio	3 a 1
Doble parella	2 a 1
Parella de dames o superior	1 a 1
Parell inferior a dames	el jugador perd
Ni parell	el jugador perd

VI. Regles comunes

Si apareix una carta descoberta a la baralla durant el repartiment de cartes, no serà utilitzada i es deixarà en el recipient de descarts. Si es troba més d’una carta descoberta en la baralla, s’anul·larà la passada i es barrejaran les cartes de nou.

Si es treu una carta erròniament sense exposar-la serà aleshores utilitzada com la següent carta de la baralla.

Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula.

Queda prohibit als jugadors tocar els naips i intercanviar informació sobre les cartes, o demanar consell sobre les jugades.

22 - Texas Hold’em Pòquer Bonus

I. Denominació

És un joc d’atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment guanyador, i hi ha diverses combinacions guanyadores. L’objectiu del joc és aconseguir, amb les dos cartes pròpies i les cinc comunes, una combinació de cartes de valor més alt que el de la banca.

Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida.

II. Elements del joc

Al pòquer es juga amb una baralla de les denominades franceses de 52 cartes, similars en característiques a les utilitzades al Blackjack. El valor de les cartes ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. L’As pot utilitzar-se com a carta més petita davant del 2 o com més alta darrere de la K.

Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37.

Serà de les mateixes mesures i característiques que les del Blackjack, amb capacitat de fins a nou jugadors. Cada zona del jugador haurà de tenir quatre caselles per efectuar les apostes (Ante, Flop, Turn i River) i una altra per a una aposta addicional anomenada Bonus. Tindrà cinc caselles per col·locar les cinc cartes comunes (tres per al Flop, una per al Turn i una altra per al River), així com dos caselles per a les cartes de la banca.

III. Jugadors

Podran participar-hi un màxim de nou jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella, i està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors drets al voltant de la taula.

IV. Regles del joc

Les combinacions possibles del joc ordenades de major a menor valor són les següents:

En els casos en què el jugador i el crupier disposin de la mateixa combinació guanyadora, cal atenir-se al que disposa la regla de desempat de la carta major.

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, que podran ser fixats per la direcció de joc d’acord amb les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim 5, 10, 20 o 30 vegades el mínim establert en l’autorització corresponent; es pot fixar la banda de fluctuació de l’Ante i del Bonus de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims. El director del casino podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinats. Per a això, durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, s’anunciaran les cinc últimes passades i després de finalitzar aquestes passades i completar la bestreta corresponent, si cal, es començarà amb els nous límits.

V. Desenvolupament del joc

Després d’haver barrejat els naips, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar la primera aposta, anomenada Ante, en la casella marcada amb la mateixa denominació. També podrà fer una aposta Bonus col·locant-la a la casella designada en el tapet. La resolució de l’aposta Bonus no està condicionada a cap de les altres apostes fetes pel jugador i les seves cartes romandran en la taula en espera de la resolució de l’aposta Bonus al finalitzar la mà.

Quan les apostes estan efectuades i el crupier hagi comunicat el “no hi va més”, començarà a repartir els naips pel revers, un per un, alternativament als jugadors i començant per la seva esquerra. Seguidament col·locarà un naip pel revers a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació repartirà un segon naip pel revers a cada jugador i col·locarà un altre naip tapat en la casella situada a la seva dreta. Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspongui el seu torn, té l’opció de fer una aposta Flop que serà de dos vegades l’aposta Ante o retirar-se, i perd l’aposta Ante.

Quan tots els jugadors hagin pres una decisió sobre si fer una aposta Flop o retirar-se, el crupier cremarà la següent carta del mall de cap per avall, repartirà les tres cartes comunes i les posarà de cara amunt en l’àrea marcada per al Flop. El crupier preguntarà aleshores a cada un dels jugadors amb una aposta Flop si volen passar o apostar (per la mateixa quantitat de l’Ante abans de descobrir la quarta carta Turn. Si el jugador decidís passar, seguirà en el joc sense fer l’aposta Turn. Un cop tots els jugadors hagin decidit apostar o passar, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà la següent carta comuna de cara amunt i la col·locarà en l’àrea denominada Turn. El crupier preguntarà a cada participant amb una aposta Flop si volen passar o apostar abans de descobrir la cinquena carta River. Si el jugador decideix apostar ha de fer una aposta igual a la quantitat de l’aposta davant de l’àrea marcada com a River. Si el jugador decideix passar seguirà en el joc. Un cop tots els jugadors hagin pres una decisió, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà l’última carta comuna de cara amunt i la col·locarà a l’àrea anomenada River.

Quan totes les cartes s’hagin repartit, el crupier mostrarà les seves dos cartes i dirà quina és la millor mà de cinc cartes del pòquer, usant les dos cartes del crupier i les cinc comunes, d’acord amb el que està establert a l’apartat 5 d’aquest joc. Per torns el crupier mostrarà les cartes de cada jugador i veurà quina és la millor mà de cinc cartes.

El crupier dirà el rànquing de mans dels jugadors; si la mà de pòquer del crupier és més alta que la del jugador, aquest últim perdrà el que va apostar en l’Ante, Flop, i en cas d’haver apostat, la Turn i River. Si la mà del jugador és igual a la del crupier, la mà empata i les apostes Ante i Flop se li tornaran al jugador, així com les Turn i River en cas d’haver-les efectuat.

Si la mà del jugador és superior a la del crupier, l’aposta Flop del jugador, i en cas d’haver apostat, la Turn i River, guanyaran i es pagaran una a una. Si la mà del jugador que guanya al crupier és escala o millor, el seu Ante guanyarà i se li pagarà una a una. Tot i això, si la mà és menor d’escala, el seu Ante no es pagarà.

Aposta addicional Bonus. El jugador que ha fet una aposta bonus guanyarà si les dos cartes soles formen una de les mans següents i es pagaran conforme al quadre de pagaments següent:

As-As Crupier	As-As paga	1.000 a 1
As-As		30 a 1
As-K (mateix pal)		25 a 1
As-Q o As-J (mateix pal)		20 a 1
As-K (diferent pal)		15 a 1
K-K; Q-Q; J-J		10 a 1
As-Q-o As-J (diferent pal)		5 a 1
Parella (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 o 10)		3 a 1

Si les dos cartes que té un jugador amb una aposta bonus no formen una de les mans esmentades anteriorment perdrà l’aposta, que serà retirada per la banca.

Un cop retirades les apostes perdedores i abonats els premis a les guanyadores, es donarà per finalitzada la jugada i se n’iniciarà una de nova.

VI. Errors i infraccions en el joc

23 - Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle

I. Denominació

El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle perquè enfronta diversos jugadors entre ells. L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes.

II. Elements del joc

S’hi juga amb una baralla de les denominades cartes angleses de característiques similars a les utilitzades en el joc del Blackjack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’As pot ser utilitzat com la carta més petita davant la menor amb què es juga o com a As darrere de K.

Pot tenir diferents formes de presentació, però en un dels costats hi ha un lleuger entrant destinat a acollir el crupier. La taula té dos espais perfectament definits: la zona exterior, que utilitzen els jugadors per tenir les seves fitxes i cartes, i la zona interior, on es fan les apostes, s’exposen les cartes i es recull el pot.

El benefici de l’establiment es pot obtenir escollint una de les dos opcions que es descriuen a continuació:

La direcció de jocs del casino pot fixar prèviament la duració de cada partida sempre que ho faci públic als jugadors. En el cas que el casino no fes ús d’aquesta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida pugui tenir la mà en dos ocasions.

III. Personal

Cada taula de joc té permanentment al seu servei un crupier. La zona on es desenvolupa el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, hi pot haver un canvista per a diverses taules.

El cap de sector o equivalent és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a les taules de joc i estableix una relació de jugadors que desitgin ocupar les places que puguin quedar vacants.

Sens perjudici de les funcions que més endavant se li atribueixen, el crupier té encomanades les següents: recompte, barreja i repartiment de les cartes als jugadors; anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés del benefici corresponent a l’establiment introduint-lo en la ranura que per a aquest fi hi ha a la taula; introducció de les propines a la ranura de la taula destinada a aquest efecte; control del joc i vigilància perquè cap jugador aposti fora de torn; custòdia i control de la suma que constitueix el pot i el pagament del mateix pot. Igualment ha de resoldre, per als jugadors, els dubtes sobre les regles que cal aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tingui problemes amb algun jugador, ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent.

En el cas que la direcció ho consideri necessari, pot haver-hi una persona per a diverses taules i amb la funció principal de canviar moneda de curs legal per fitxes.

IV. Jugadors

Davant de cadascun dels espais o departaments de la taula de joc, només pot seure un jugador. La superfície dels espais pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i mantenir, si escau, les cartes.

Al principi de la partida se sortegen les places.

Si la partida ja s’ha iniciat és el cap de sector o equivalent qui assigna la plaça a la taula si n’hi ha alguna de lliure.

A petició pròpia un jugador pot descansar dos jugades o mans sense perdre la plaça a la taula.

V. Prohibicions

Està totalment prohibit que un jugador abandoni la taula de joc deixant encarregat a un altre jugador que li faci i iguali les apostes, ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permeten les actuacions següents:

VI. Regles del joc

Els jugadors tan sols poden fer ús de les combinacions que es detallen a continuació:

En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes el color és més important que el full.

Quan diversos jugadors tenen pòquer, guanya el que el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).

Quan diversos jugadors tenen full, guanya el que té les tres cartes iguals de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen escala, de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen trio, guanya el que el té format per cartes de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen figures, guanya el que té la parella més alta, i si coincideix, es considera la carta de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen doble parella, guanya el que té la parella formada per les cartes de valor més alt; si coincideix, es considera la segona parella, i en darrer cas, la carta que queda de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen parella, guanya el que la té de valor més alt i, si coincideix, es considera la carta de valor més alt de les restants.

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims que tingui autoritzats el casino pel CRAJ.

Es pot jugar amb quatre límits diferents:

El director del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l’aposta d’una taula un cop posada en funcionament amb anunci previ als jugadors.

VII. Desenvolupament del joc

És condició indispensable per tal que la partida pugui començar que hi hagi a la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que haurà de mantenir-se al llarg de tota la partida.

A l’inici de cada partida el crupier ha d’assenyalar clarament amb una peça rodona (marca) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà girant en el sentit de les agulles del rellotge cada cop que es faci un nou repartiment de cartes. El crupier ha de comprovar que hi ha totes les cartes que componen la baralla i barrejar-les almenys tres cops, de manera que els jugadors no les vegin. Ho ha de fer seguint aquest ordre: barrejar (tipus chemin de fer), agrupar, escartejar. Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta de la pila, s’ha de tornar a escartejar.

El crupier ha de comprovar que hi són la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les, almenys tres cops, de forma que no siguin vistes pels jugadors, amb l’ordre següent: barrejar (tipus Chemin de fer), agrupar, escartejar.

Les cartes també poden ser escartejades per qualsevol jugador, però l’última escartejada, segons la forma que preveu el paràgraf anterior, sempre ha de ser feta pel crupier, que seguidament ofereix les cartes al jugador situat a l’esquerra de la mà per tal que procedeixi a l’escapçament o talla.

Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta del maç, s’ha de tornar a escartejar.

Quan es fa la talla s’han de complir les condicions següents:

Un cop s’ha fet la talla, els jugadors que participen en la jugada han de fer prèviament una aposta anomenada aposta inicial, fixada pel casino, i tot seguit el crupier reparteix les cartes en el sentit de les agulles del rellotge.

El crupier ha de tenir cura quan dona les cartes que no siguin vistes pels altres jugadors. Per això, en repartir-les, no pot aixecar-les sinó lliscar-les sobre la taula.

Tot seguit s’inicien les apostes i el crupier va indicant a qui correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracta. Totes les apostes es reuneixen en un lloc comú anomenat pot.

En arribar el torn de les apostes els jugadors tenen les opcions següents:

Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que hagi fet i no por expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors.

Segons la varietat de pòquer, i en cada interval d’apostes, el nombre de vegades que un jugador pot fer una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi hagi dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades.

Al final de les apostes tots els jugadors que romanguin en joc (actius) han d’haver posat el mateix valor de fitxes al pot.

Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’endú el pot sense necessitat de mostrar les seves cartes.

Abans de fer l’aposta, cada jugador pot reunir les seves fitxes dins l’espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha fet l’aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions poc clares, des del moment que el crupier introdueix les fitxes al pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador.

Un jugador no pot fer una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i apujar l’aposta. Les apostes han de fer-se d’una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte d’aquesta jugada.

Els jugadors que estiguin jugant la mà han de parlar només allò estrictament necessari i, a més a més, en cada interval d’apostes no poden fer-ne com si tinguessin la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En cas que algun dels jugadors actuï de la forma descrita anteriorment, ha de ser cridat a l’ordre pel crupier i, si reincideix, el cap de sector decideix de forma irrevocable sobre la seva participació o continuació en la partida.

Els jugadors han de disposar de suficient moneda de curs legal en fitxes per acabar la mà. Si no en tinguessin juguen en proporció a la quantitat apostada.

El crupier ha de mantenir les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador no està autoritzat a veure’l durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per repartir han d’estar plegades i ordenades durant tot el joc, llevat en el moment del repartiment.

El crupier ha de mantenir la baralla en una posició tan horitzontal com sigui possible, sense fer desplaçaments amb la baralla, i la part superior de la baralla ha d’estar sempre a la vista dels jugadors. Quan no tingui la baralla a la mà ha de protegir-la posant damunt una fitxa del pot.

Un cop les apostes han estat igualades, a l’últim interval d’apostes, cada jugador que prèviament no s’hagi retirat ha de mostrar les seves cartes de manera que es pugui veure la combinació que té per tal d’establir la combinació guanyadora.

El jugador que hagi fet l’última aposta mostra les cartes en primer lloc i, a continuació, i per torn els restants jugadors començant per la dreta del jugador que les hagi descobert en primer lloc.

No és necessari que un jugador anunciï la combinació que té quan mostra les cartes ni tampoc es té en compte el que hagi dit, ja que és el crupier qui estableix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si escau, corregeix les combinacions que hagin estat erròniament anunciades pels jugadors.

Una vegada tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, el crupier recull les cartes de les combinacions perdedores i la guanyadora només es retira quan el crupier li ha lliurat el pot.

En el cas que hi hagi combinacions del mateix valor, el crupier reparteix el pot entre els diferents jugadors que tenen la mateixa combinació en proporció a les restes respectives.

Cap jugador no pot influir o criticar el joc que faci un altre.

No es permet que hi hagi persones alienes al joc mirant el desenvolupament de la partida sense autorització del cap de sector, llevat del personal del casino autoritzat degudament.

Les cartes que dona el crupier durant la jugada només es poden mostrar quan el crupier ho indiqui al final de la jugada.

Només els jugadors poden veure les seves cartes cobertes i són responsables que ningú més les vegi.

VIII. Errors i infraccions en el joc

En general, si durant el repartiment de les cartes hi ha alguns dels casos que més avall es reflecteixen es considera que hi ha hagut error en el repartiment i totes les cartes són recollides pel crupier, que inicia la jugada de nou. Els casos que es tenen en compte són els següents:

X. Reglament intern

El casino pot disposar d’un reglament intern per a les sales de pòquer, després de comunicar-ho al CRAJ.

XI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni ha posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

23.1 - Pòquer cobert de 5 cartes amb descart

I. Elements del joc: cartes

Dependent del nombre de jugadors es pot jugar amb 52 o 32 cartes.

II. Regles del joc: desenvolupament del joc

Un cop posada l’aposta inicial pels jugadors que participen en la jugada, reben cinc cartes, totes cobertes, començant el primer interval d’apostes. La mà i els altres jugadors poden actuar de les formes següents:

Si el jugador amb la combinació major passa, el jugador següent que li toqui parlar pot obrir el pot o passar, i així successivament. Un cop algun dels jugadors que participen en la partida hagi apostat, el pot està obert i cada jugador en el seu torn podrà, a partir d’ara, retirar-se, cobrir o apujar l’aposta.

Si tots els jugadors que participin en la jugada passen, es produeix el que es diu una mà en blanc. El joc continua amb una altra aposta inicial i en aquest cas es necessita almenys una parella de Q per obrir el pot. Si aquesta jugada fos novament en blanc es necessitaria almenys una parella de K en la següent; i si aquesta partida fos novament en blanc es necessitaria una parella d’As per a la mà següent. En el cas que la mà fos novament en blanc, el crupier segueix donant cartes fins que algun dels jugadors pugui obrir el joc amb una parella d’As com a mínim.

Un cop han estat igualades totes les apostes, els jugadors que segueixin en la partida poden descartar-se, començant pel primer que va obrir el pot, d’una o més cartes cobertes, dient en veu alta el nombre de les quals vol descartar-se. El crupier pren un nombre de cartes equivalents de la part superior de la baralla i les lliura al jugador de manera que en tingui cinc.

Cada jugador, en el seu torn, rep el nombre de cartes sol·licitades abans que el següent es descarti.

Un jugador que no vol canviar les seves cartes es diu que està servit i ha de dir-ho o donar un cop damunt la taula quan li arribi el torn de descartar-se.

El jugador que va obrir el pot, pot descartar-se d’una o més cartes de les que li van permetre fer la combinació per obrir. El seu descart es col·loca cap avall damunt el pot de forma que en acabar la jugada es pugui comprovar que tenia la combinació mínima per obrir.

Si el crupier, en donar les cartes dels descarts, nota, quan ha donat la penúltima, que no en tindrà suficients per completar-los, s’ha de barallar juntament amb l’última carta totes les que s’hagin descartat prèviament, demanar al jugador anterior al que ha de rebre la carta següent que talli i continuar amb el repartiment amb la nova pila. Els descarts del jugador que va obrir el pot i del jugador que ha de rebre les cartes no s’hi inclouen si s’han mantingut separades i es poden identificar.

En qualsevol moment del descart, i fins que arribi el torn de les apostes, qualsevol jugador pot sol·licitar que cadascun dels altres digui el nombre de cartes de les quals s’ha descartat.

Un cop ha finalitzat el repartiment, el jugador que va obrir el pot ha de passar o apostar. En el cas que aquest jugador s’hagi retirat, és el jugador que es troba a la seva dreta el que té el torn. Cadascun dels altres jugadors en el seu torn poden retirar-se, cobrir o apujar les apostes fins que les apostes siguin igualades. En aquest moment, es mostren per torn les cartes i la combinació més alta guanya el pot.

III. Errors i infraccions en el joc

Si el crupier retira la baralla abans de finalitzar la jugada sense adonar-se que s’han de repartir més cartes, si es pot, ha de prendre la part superior de la baralla i repartir les cartes que faltin. En cas contrari, ha de mesclar les cartes que no s’han usat sense incloure les de descart. La mà ha de procedir de nou a la talla i el crupier ha d’eliminar la primera carta abans de començar a repartir.

Si el jugador que obre el pot no pot demostrar que tenia la combinació necessària per obrir-lo, es considera que la jugada és falsa.

Si una jugada és falsa el jugador que l’hagi feta no pot guanyar el pot. S’ha de retirar quan es conegui la irregularitat i qualsevol fitxa que hagi apostat roman al pot. En el cas que hagi fet l’última aposta i aquesta aposta no hagi estat coberta, es queden al pot les fitxes apostades per a la partida següent. En el cas que hi hagués algun dubte és el cap de sector qui ha de decidir en última instància d’acord amb la situació.

23.2 - Variants de pòquer descobert

23.2.1 Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer

I. Denominació

L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d’aquestes cartes tan sols tenen valor en descobrir la jugada cinc cartes.

II. Regles del joc

Els límits màxims de les apostes en cada interval, tanda o ronda d’apostes en funció del pot poden ser:

Igual a la meitat del pot que hi ha en donar la sisena carta.

Igual al pot que hi ha en donar la setena carta.

En cada interval d’apostes cada jugador pot apujar la seva aposta com a màxim tres vegades i d’acord amb els límits establerts per cada interval.

El crupier reparteix tres cartes, d’una en una, a cadascun dels jugadors, les dos primeres cobertes i la tercera descoberta.

Tot seguit s’inicia la primera tanda d’apostes, que indica el crupier als jugadors mitjançant la frase “facin les seves apostes”. Comença a parlar el jugador que tingui la carta més baixa; en cas d’igualtat, parla el més proper per la dreta a la mà.

El segon interval d’apostes té lloc quan ha acabat de repartir-se la quarta carta i cada jugador té dos cartes cobertes i dos de descobertes. El jugador amb la combinació de cartes més alta o, si no n’hi ha, amb la carta més alta, és el que obre aquesta segona tanda d’apostes; pot passar romanent en joc (check) o apostar (bet), i en cap cas no pot retirar-se del joc.

Si en acabar aquesta segona tanda d’apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’emporta el pot.

Quan finalitza la segona tanda d’apostes es dona una carta descoberta als jugadors que no hagin passat.

La tercera i la quarta tandes d’apostes es fan com en la segona tanda.

La cinquena tanda d’apostes és l’última i l’anuncia el crupier amb les paraules “última carta” i dona a cada jugador que quedi a la partida una carta coberta. En cas d’igualtat parla el més proper per la dreta a la mà.

Després de donar les tres primeres cartes i en cadascun dels tres repartiments següents se separa una carta, fins a un total de quatre, que han de quedar separades de les de descart (cartes mortes). Aquestes cartes es poden usar només en els casos següents:

Aquestes cartes cobertes es posen en un lloc separat dels descarts.

Si un jugador per error descobreix les seves cartes cobertes (hole cards) ha de cobrir-les de nou, ja que el joc segueix essent vàlid i la carta següent no se li donarà coberta.

23.2.2 - Pòquer descobert en la variant Omaha

I. Denominació

És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint dos de les quatre cartes que té el jugador a la mà i tres de les cinc cartes que són comunes a tots als jugadors i que estan sobre la taula.

II. Regles del joc: desenvolupament del joc

Un cop tots els jugadors que volen participar en la jugada han posat l’aposta inicial, el crupier dona quatre cartes cobertes als jugadors d’una en una. Tot seguit s’inicia el primer interval d’apostes.

Un cop finalitzat l’interval d’apostes separa una carta (carta cremada), la qual no es mescla amb els descarts i no és vista pels altres jugadors, i col·loca tres cartes descobertes al centre de la taula, amb què s’inicia el segon interval d’apostes.

En finalitzar l’interval d’apostes, retira una nova carta i col·loca una altra carta descoberta al costat de les anteriors a la taula, amb què comença el tercer interval d’apostes.

Quan s’acaben les apostes, es retira una nova carta i es col·loca una nova carta descoberta a la taula, al costat de l’última, amb què s’inicia el quart i últim interval d’apostes.

23.2.3 - Pòquer descobert en la variant Hold’em

I. Denominació

És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint qualsevol de les set cartes de les quals es disposa en cada jugada.

II. Regles del joc: desenvolupament del joc

L’única diferència que existeix amb la variant de pòquer Omaha és que en lloc de donar el crupier les quatre cartes a l’inici de la partida, només dona als jugadors dos cartes.

23.2.4 - Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer

I. Denominació

És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible entre les cinc cartes de què disposa cadascun dels jugadors.

II. Elements del joc: cartes

Es juga amb 32 cartes en lloc de 52 cartes. De les 52 cartes de la baralla només s’escullen les següents: As, K, Q, J, 10, 9, 8 i 7.

III. Regles del joc: desenvolupament del joc

El crupier dona una carta coberta a cadascun dels jugadors en lloc de dos i una de descoberta amb què comença el primer interval d’apostes.

A continuació el crupier dona a cada jugador una carta descoberta amb què comença el segon interval d’apostes.

En finalitzar aquest interval d’apostes el crupier dona una nova carta descoberta a cada jugador amb què comença el tercer interval d’apostes.

Quan s’acaben les apostes el crupier dona una nova carta descoberta, amb què s’inicia el quart i l’últim intervals d’apostes.

En aquesta variant, el jugador amb la combinació més alta és el que inicia les apostes.

23.2.5 - Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic

I. Denominació

L’objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del més alt valor possible, mitjançant la utilització de cinc cartes: dos repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc.

II. Elements del joc: cartes

Es juga amb 28 cartes en lloc de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa, i tan sols s’utilitza l’As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d’importància. L’As pot usar-se com la carta més petita davant del 8 o com la carta més alta darrere de la K.

III. Mínims i màxims de les apostes

Es juga amb un quantitat mínima inicial denominada resta. En cas d’esgotar-se la resta, es poden fer reposicions d’acord amb l’escala següent:

IV. Desenvolupament del joc

Un cop que tots els jugadors han col·locat l’aposta anomenada aposta inicial assenyalada pel casino, el crupier reparteix dos cartes cobertes a cada jugador i descobreix la primera de les cinc cartes comunes.

A partir d’aquest moment, comença el primer torn d’apostes pel jugador que té la mà. Un cop fetes les apostes, descobreix la segona carta. Tot seguit comença el segon torn d’apostes, el qual és obert pel jugador que fa l’aposta més alta, i així successivament fins que descobreix la cinquena i última carta i comença el darrer torn d’apostes.

Un cop acabades les apostes, es descobreixen les cartes començant pel jugador que fa l’última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es reparteix entre els guanyadors si escau, si hi ha diverses jugades del mateix valor.

V. Errors i infraccions en el joc

Si durant el repartiment de les cartes es produeix algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d’iniciar novament el repartiment de cartes: