Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari

El procediment sancionador en matèria tributària s’inicia sempre d’ofici, mitjançant la notificació de l’acord de l’òrgan competent. Els procediments sancionadors que s’incoïn com a conseqüència de procediments de gestió o d’inspecció no podran iniciar-se respecte de la persona o entitat que hagués estat objecte del procediment una vegada transcorregut el termini de tres mesos des que s’hagués notificat o s’entengués notificada la corresponent liquidació o resolució.

Abans d’imposar una sanció, s’ha de notificar a la persona o entitat interessada la proposta de resolució en la qual han de constar l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció que correspon imposar. La proposta de sanció ha d’incloure una justificació del caràcter procedent de la sanció i ha de fer constar la concurrència de culpabilitat especificant-ne i justificant-ne el grau.

La persona o entitat interessada disposa d’un termini de vint-i-un dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.

Transcorregut el període d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui:

El procediment sancionador en matèria tributària ha de concloure en el termini de sis mesos comptat des de la notificació de la comunicació d’inici del procediment. S’entén que el procediment conclou en la data en què es considera notificat l’acte administratiu de la resolució.

El venciment del termini establert a l’apartat anterior sense que s’hagi notificat la resolució expressa produeix la caducitat del procediment. La declaració de caducitat es pot dictar d’ofici o a instància de la persona o entitat interessada i provoca l’arxiu definitiu de les actuacions. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment sancionador per la mateixa infracció tributària.

Contra la resolució que imposa la sanció es pot recórrer en els termes establerts a l’article 141. Si l’obligat tributari també impugna el deute tributari, s’acumulen ambdós recursos en un de sol, que correspon resoldre a l’òrgan que coneix de la impugnació contra el deute.

Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant:

Un cop esdevinguin ferms, no són revisables per la via administrativa els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries, excepte en el cas de rectificació d’errors, en els supòsits i pel procediment establert en el capítol quart d’aquest títol.

Quan hagin estat confirmats per sentència judicial ferma, no poden ser revisables en cap cas els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions.

Les regles i normes sobre capacitat, legitimació, prova i notificacions són les regulades per aquesta Llei.

Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient.

La resolució del recurs d’alçada i dels procediments especials posa fi a la via administrativa.

La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits són els establerts reglamentàriament.

La Comissió Tècnica Tributària es compon dels següents membres:

El Govern nomena i cessa els membres de la Comissió Tècnica Tributària. Els nomenaments i cessaments han d’aparèixer publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Comissió Tècnica Tributària està presidida pel ministre encarregat de les finances.

La Comissió Tècnica Tributària designa al secretari entre els seus membres.

La Comissió Tècnica Tributària es reuneix sempre que sigui necessari prèvia convocatòria del president. La Comissió Tècnica Tributària es reunirà amb periodicitat mensual, podent-ho fer de forma bimensual en casos excepcionals en funció de la càrrega de casos a tractar.

El quòrum necessari per mantenir la reunió i adoptar vàlidament les resolucions és de tres membres, entre els quals cal la presència obligatòria del president o de la persona delegada per ell.

Els acords s’adopten per majoria simple. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

Els obligats tributaris, així com els seus representants, podran assistir a les reunions de la Comissió Tècnica Tributària on es tractin els recursos administratius presentats pels mateixos.

El reglament de funcionament intern el proposa la Comissió i és aprovat pel Govern. El reglament ha de fixar, entre altres, el règim d’incompatibilitats i la confidencialitat dels assumptes tractats.

Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa, d’acord amb la present Llei i els seus reglaments, i el Codi de l’Administració.

La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional.

El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs.

L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns.

El recurs sotmet al coneixement de l’òrgan competent per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La interposició del recurs no pot representar un empitjorament en relació a la situació econòmica i/o jurídica inicial del recurrent.

La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat.

L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant:

Cal suspendre l’execució sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest.

La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia.

El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta es determina reglamentàriament.

L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària.

El termini màxim per resoldre el recurs és de dos mesos comptant des de la data de presentació del recurs. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa.

La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió.

L’Administració tributària ha de modificar d’ofici o a instància de la persona o entitat interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries.

Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des que es notifica l’inici del procediment d’ofici.

L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs d’alçada.

Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa, té dret a la devolució d’ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució.

Així mateix, els hereus o causahavents de l’obligat tributari tenen dret a la devolució.

El procediment per al reconeixement del dret a la devolució i sobre la forma de fer-la efectiva es determina reglamentàriament.

Quan l’ingrés indegut s’ha produït per la presentació d’una autoliquidació, l’obligat tributari ha d’instar la rectificació de l’autoliquidació d’acord amb el que preveu l’article 82.

En la devolució dels ingressos indeguts es liquida l’interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució.

L’Administració tributària pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari.

L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats.

Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici.

Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit.

La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon a l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària.

El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari.

Totes les remissions a la Llei de bases de l’ordenament tributari, aprovada el 19 de desembre de 1996, contingudes en les Lleis particulars de cada tribut, s’entenen realitzades als articles del present text que contenen la regulació objecte de la remissió, i això sens perjudici que la nova numeració dels articles no s’hi correspongui idènticament.

La remissió a l’article 60 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, continguda en l’apartat 3, de l’article 14 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, s’entén realitzada als articles 103 a 117 de la present Llei.

El que disposa l’article 24 s’aplica a les autoliquidacions o les declaracions fora de termini, amb requeriment previ o sense, que impliquin pagament del deute tributari i es presentin a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

El que disposa l’article 25 s’aplica als deutes tributaris el període executiu dels quals s’iniciï a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

El que disposa l’article 23 en matèria d’interès moratori és aplicable als procediments, escrits i sol·licituds que s’iniciïn o es presentin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

La present Llei s’aplica a les infraccions tributàries comeses abans de la seva entrada en vigor si la seva aplicació resulta més favorable per al subjecte infractor i la sanció imposada no ha adquirit fermesa.

La revisió de les sancions no fermes i l’aplicació de la nova normativa correspon als òrgans administratius i jurisdiccionals que estiguin coneixent dels recursos, amb l’audiència prèvia a la persona o entitat interessada.

Els procediments sancionadors en matèria tributària iniciats abans de l’entrada en vigor de la present Llei han de concloure en els 6 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la present Llei, sense que se’ls pugui aplicar el termini màxim de resolució establert en la present Llei. En tot cas, si s’esgotés el termini fixat de 6 mesos sense que s’haguessin resolt, la caducitat del procediment tindria els efectes que es detallen en l’apartat 6 de l’article 135.