Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil

En cas d’incompliment de l’obligació de no fer, el tribunal, a instància de l’executant, requereix a l’executat que desfaci el que ha fet en contra de l’obligació que estableix el títol executiu, en el termini que estableixi, i s’abstingui de reiterar-ho. També l’adverteix que en cas contrari li imposarà una multa coercitiva. La multa coercitiva oscil·la entre l’import de 50 euros diaris i de 500 euros diaris, segons determini i durant el temps que estableixi el tribunal, d’acord amb les circumstàncies que concorrin.

Si l’executat no desfà el que ha fet en contra de l’obligació que estableix el títol executiu, el tribunal pot decidir, a instància de l’executant, encarregar la prestació de desfer el que s’ha fet a una tercera persona a les costes de l’executat, o fixar una quantitat en concepte del rescabalament dels danys i perjudicis que es quantifica d’acord amb les normes del capítol quart d’aquest títol.

En cas que el tribunal encarregui la prestació de desfer el que s’ha fet a una tercera persona, en valora prèviament el cost d’acord amb les normes que estableixen els apartats 2 i 3 de l’article 412.

Des del moment en què es produeix l’incompliment de l’obligació de no fer, l’executant pot sol·licitar al tribunal les mesures d’assegurament oportunes per garantir el pagament del cost de la prestació de desfer el que s’ha fet o, si escau, dels danys i perjudicis que se li puguin ocasionar.

Un cop el tribunal valora el cost de la prestació de desfer el que s’ha fet o quantifica els danys i perjudicis ocasionats, l’execució forçosa en relació amb aquestes quantitats correspon al tribunal o al saig, d’acord amb els articles 374 i 375 d’aquesta Llei i d’acord amb la Llei del saig.

L’obligació d’emetre una declaració de voluntat s’executa, en cas d’incompliment de l’executat, mitjançant la decisió del tribunal segons la qual es té per emesa la declaració de voluntat esmentada, d’acord amb els elements essencials del negoci que han d’estar determinats en el títol executiu.

L’executant pot demanar que el secretari judicial lliuri testimoni de l’aute d’execució, que té eficàcia civil plena sense perjudici de l’observança i el compliment de les normes civils i mercantils sobre la forma i la documentació dels actes i els negocis jurídics.

El procediment de liquidació té com a finalitat determinar una quantitat líquida en els casos següents:

Les normes sobre el procediment abreujat s’apliquen de forma subsidiària al procediment de liquidació.

L’executant ha de presentar la petició de determinació d’una quantitat líquida davant el tribunal competent d’acord amb l’apartat 1 de l’article 374, mitjançant un escrit motivat en què fixa la quantitat que considera endeutada per l’executat o qualsevol altra persona.

A la petició de liquidació, l’executant ha d’adjuntar-hi o precisar:

A la petició de liquidació, l’executant també pot adjuntar-hi els documents o els dictàmens que consideri oportuns, i ha de proposar les proves que consideri útils, pertinents i necessàries per acreditar les seves pretensions.

El tribunal trasllada la petició de liquidació a l’executat o a la persona que hagi de pagar la quantitat que es pretén liquidar, perquè faci les al·legacions oportunes dins el termini dels tretze dies hàbils següents.

En cas que l’executat o la persona que hagi de pagar la quantitat que es pretén liquidar no s’oposi a la quantitat fixada per l’executant en la petició de liquidació, el tribunal aprova aquesta quantitat mitjançant un aute i dins els tretze dies hàbils següents.

En cas que l’executat o la persona que hagi de pagar la quantitat que es pretén liquidar no faci al·legacions dins el termini concedit, o aquestes al·legacions neguin de forma genèrica l’existència de l’obligació de pagament, sense concretar els motius o sense fer constar els fonaments de la discrepància, el tribunal també aprova la quantitat fixada per l’executant en la petició de liquidació mitjançant un aute i dins els tretze dies hàbils següents.

Un cop el tribunal aprova la quantitat fixada per l’executant en la petició de liquidació, l’execució forçosa en relació amb aquesta quantitat correspon al tribunal o al saig, d’acord amb els articles 374 i 375 d’aquesta Llei i d’acord amb la Llei del saig.

En cas que l’executat o la persona que hagi de pagar la quantitat que es pretén liquidar s’oposi motivadament, i dins el termini concedit, a la quantitat fixada per l’executant en la petició de liquidació, o als conceptes o les partides que s’hi inclouen, pot aportar els documents o els dictàmens que consideri oportuns, i ha de proposar les proves que consideri útils, pertinents i necessàries per acreditar les seves pretensions.

Un cop s’ha plantejat l’oposició i dins els tretze dies hàbils següents, el tribunal dicta un aute en què admet o no admet les proves proposades i assenyala la data en què se celebra la vista. La vista es desenvolupa d’acord amb les normes que estableix l’article 257 per al judici oral en el procediment abreujat, en el que siguin aplicables, dins els tretze dies hàbils següents.

Durant la vista les parts poden fer les al·legacions i poden sol·licitar la pràctica de les proves oportunes. El tribunal admet i practica les proves proposades d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat.

El tribunal decideix mitjançant un aute sobre la determinació de la quantitat líquida que cal satisfer a l’executant, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’hagi celebrat la vista. En el cas de la rendició de comptes d’una administració, el tribunal té en compte les gestions dutes a terme, la seva complexitat i els resultats obtinguts.

Contra l’aute que resol el procediment de liquidació es pot interposar un recurs d’apel·lació, sense efectes suspensius.

Les resolucions judicials que dictin els tribunals estrangers i en què s’hagi adoptat una mesura cautelar o provisional que afecti persones, béns o drets situats a Andorra es poden reconèixer i executar a Andorra si així ho estableixen els convenis internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà o, en cas contrari, només si la part que sol·licita el reconeixement i l’execució acredita l’existència de reciprocitat.

A la sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial dictada per un tribunal estranger en què s’hagi adoptat una mesura cautelar o provisional s’ha d’adjuntar l’original o una còpia autèntica de la resolució judicial esmentada, degudament postil·lada o, si no és possible, degudament legalitzada. A més, el sol·licitant ha de prestar una caució suficient i justificada per respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de l’adopció de les mesures cautelars o provisionals, d’acord amb el que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 83. També pot proposar les proves necessàries per fonamentar la seva sol·licitud i, en concret, pot adjuntar-hi els documents oportuns a aquest efecte.

Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la sol·licitud, el president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés.

Un cop designat el tribunal competent, el secretari judicial cita les parts personades en el procés a una vista, que es desenvolupa d’acord amb les normes que estableix l’article 257 per al judici oral en el procediment abreujat, en el que siguin aplicables, dins els tretze dies hàbils següents, sense que calgui seguir l’ordre dels processos pendents quan així ho exigeixi l’efectivitat de la mesura cautelar o provisional.

Durant la vista les parts poden fer les al·legacions oportunes i poden sol·licitar que es practiquin les proves proposades en la sol·licitud o de forma sobrevinguda, en relació amb la concurrència dels pressupòsits exigits per reconèixer i executar la resolució judicial estrangera, i també pel que fa al tipus i la quantia de caució prestada, o a la mesura cautelar o provisional equivalent i substitutòria proposada. El tribunal admet i practica les proves proposades d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat.

El tribunal decideix mitjançant un aute sobre la sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial dictada per un tribunal estranger en què s’hagi adoptat una mesura cautelar o provisional dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’hagi celebrat la vista.

Si el tribunal considera que estan acreditades, en vista de les al·legacions formulades i de les proves practicades, la validesa i la suficiència de la resolució judicial estrangera, i que alhora s’ha prestat una caució suficient, si escau, admet la sol·licitud de reconeixement i execució. En aquest cas adopta les mesures cautelars o provisionals que s’estableixen en la resolució judicial estrangera i el règim a què han d’estar sotmeses, i determina la quantia, la forma i el moment en el qual el sol·licitant ha de prestar la caució. El tribunal també pot decidir que se substitueixin les mesures cautelars o provisionals adoptades per una mesura cautelar o provisional equivalent, o bé que es revoquin les mesures adoptades com a conseqüència de la prestació d’una caució suficient pel sol·licitant.

Contra l’aute que estima o desestima el reconeixement i l’execució de la resolució judicial dictada per un tribunal estranger en què s’hagi adoptat una mesura cautelar o provisional es pot interposar un recurs d’apel·lació, que s’ha de tramitar amb caràcter preferent.

Les resolucions judicials o administratives estrangeres en què s’acorda el pagament d’una pensió compensatòria es poden reconèixer i executar a Andorra si així ho estableixen els convenis internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà o, en cas contrari, només si la part que sol·licita el reconeixement i l’execució acredita l’existència de reciprocitat.

A la sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial o administrativa estrangera en què s’acorda el pagament d’una pensió compensatòria s’ha d’adjuntar l’original o una còpia autèntica de la resolució judicial o administrativa esmentada, degudament postil·lada o, si no és possible, degudament legalitzada. A més, el sol·licitant pot proposar les proves necessàries per fonamentar la seva sol·licitud i, en concret, pot adjuntar-hi els documents oportuns a aquest efecte.

Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la sol·licitud, el president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés.

Un cop designat el tribunal competent, el secretari judicial cita les parts personades en el procés a una vista, que es desenvolupa d’acord amb les normes que estableix l’article 257 per al judici oral en el procediment abreujat, en el que siguin aplicables, dins els tretze dies hàbils següents, sense que calgui seguir l’ordre dels processos pendents quan així ho exigeixi l’efectivitat de la resolució judicial o administrativa el reconeixement de la qual se sol·licita.

Durant la vista les parts poden fer les al·legacions oportunes i poden sol·licitar que es practiquin les proves proposades en la sol·licitud o de forma sobrevinguda, en relació amb la concurrència dels pressupòsits exigits per reconèixer i executar la resolució judicial o administrativa estrangera. El tribunal admet i practica les proves proposades d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat.

El tribunal decideix mitjançant un aute sobre la sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial o administrativa estrangera en què s’acorda el pagament d’una pensió compensatòria dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’hagi celebrat la vista.

Contra l’aute que estima o desestima el reconeixement i l’execució de la resolució judicial o administrativa estrangera en què s’acorda el pagament d’una pensió compensatòria es pot interposar un recurs d’apel·lació, que s’ha de tramitar amb caràcter preferent.

No obstant el que estableix l’apartat anterior, si la persona deutora de la pensió compensatòria interposa un recurs d’apel·lació i no acredita haver consignat judicialment la quantitat endeutada, o no presenta un aval solidari de durada indefinida emès per una entitat bancària o financera, o per qualsevol altre mitjà que, a criteri del tribunal, garanteixi la disponibilitat immediata de la quantitat que n’és objecte, el tribunal no admet el recurs.

Les resolucions judicials o administratives estrangeres en què s’atribueix la custòdia d’un menor d’edat es poden reconèixer i executar a Andorra si així ho estableixen els convenis internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà o, en cas contrari, només si la part que sol·licita el reconeixement i l’execució acredita l’existència de reciprocitat.

A la sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial o administrativa estrangera en què s’atribueix la custòdia d’un menor d’edat s’ha d’adjuntar l’original o una còpia autèntica de la resolució judicial o administrativa esmentada, degudament postil·lada o, si no és possible, degudament legalitzada, i, si escau, els documents restants que exigeixin les normes aplicables.

La sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial o administrativa estrangera en què s’atribueix la custòdia d’un menor d’edat, sempre que se sol·liciti el restabliment d’aquesta custòdia en cas que el menor d’edat hagi estat desplaçat o retingut il·lícitament, l’ha de presentar davant el batlle que actua en funcions de guàrdia la persona o la institució que tingui atribuïda la custòdia del menor d’edat, o l’autoritat central del Principat d’Andorra competent, mitjançant els advocats adscrits al Gabinet Jurídic del Govern.

Un cop presentada la sol·licitud esmentada a l’apartat anterior, el batlle que actua en funcions de guàrdia dicta un aute dins el dia natural següent en què admet o no admet aquesta sol·licitud. En cas que admeti la sol·licitud, en el mateix aute requereix a la persona que ha desplaçat o retingut el menor d’edat que en el termini màxim de dos dies naturals des del dia en què se li notifica l’aute comparegui amb el menor d’edat i, amb la presència del Ministeri Fiscal, manifesti si està d’acord a retornar-lo o si s’hi oposa només per alguna les causes establertes en les normes aplicables o per qualsevol altre motiu que el batlle consideri justificat.

En cas que la persona requerida accepti voluntàriament de retornar el menor d’edat, el batlle que actua en funcions de guàrdia dicta un aute en què arxiva el procés, i tot seguit lliura el menor d’edat a la persona o la institució que en tingui atribuïda la custòdia. En cas contrari o si la persona requerida no compareix malgrat haver estat citada degudament, el secretari judicial cita les parts personades en el procés i el Ministeri Fiscal a una vista, que es desenvolupa d’acord amb les normes que estableix l’article 257 per al judici oral en el procediment abreujat, en el que siguin aplicables, dins els dos dies naturals següents.

Durant la vista les parts poden fer les al·legacions oportunes i poden sol·licitar que es practiquin les proves proposades en la sol·licitud o de forma sobrevinguda, en relació amb la concurrència dels pressupòsits exigits per reconèixer i executar la resolució judicial o administrativa estrangera. El tribunal admet i practica les proves proposades d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat.

D’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal, i mitjançant un aute, el tribunal pot adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes per salvaguardar els drets i interessos del menor d’edat.

El tribunal decideix mitjançant un aute sobre la sol·licitud de reconeixement i execució d’una resolució judicial o administrativa estrangera en què s’atribueix la custòdia d’un menor d’edat, sempre que se sol·liciti el restabliment d’aquesta custòdia en cas que el menor d’edat hagi estat desplaçat o retingut il·lícitament, dins els dos dies naturals següents al dia en què s’hagi celebrat la vista.

Contra l’aute que estima o desestima el restabliment de la custòdia d’un menor d’edat es pot interposar un recurs d’apel·lació en el termini màxim de tretze dies hàbils, que s’ha de tramitar amb caràcter preferent.

Les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden reconèixer i executar a Andorra si es compleixen els requisits que estableix aquest capítol.

Les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers que hagin estat reconegudes es poden executar d’acord amb les normes sobre l’execució forçosa de les resolucions judicials que es contenen en aquest llibre.

Les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers que s’hagin reconegut també es poden aportar i poden tenir eficàcia en un procés a efectes incidentals, en els termes que decideixi el tribunal que coneix aquest procés. L’eficàcia del reconeixement incidental es limita al procés en què s’hagi fet valer la resolució judicial estrangera reconeguda.

Les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra d’acord amb els convenis internacionals que formen part de l’ordenament jurídic andorrà.

En absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d’exequàtur que estableix l’article 429 i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:

El tribunal competent pot demanar la traducció al català dels documents que es presentin a l’efecte d’obtenir el reconeixement i l’execució de resolucions judicials estrangeres en cas que el fet que estiguin redactats en una llengua estrangera li pugui suposar una comprensió insuficient del seu contingut.

El Ministeri Fiscal sempre és part en els processos de reconeixement i execució de resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers.

El procediment d’exequàtur se substancia d’acord amb les normes sobre el procediment abreujat que estableix el títol IV del llibre segon, amb les especialitats que preveu aquest article.

El procediment d’exequàtur s’inicia mitjançant una demanda, a la qual es pot adjuntar també la demanda o la sol·licitud d’execució, malgrat que aquesta execució no es pot iniciar fins que el tribunal hagi homologat la resolució judicial ferma dictada pel tribunal estranger que es pretén executar. Al mateix temps, el demandant pot sol·licitar que s’adoptin mesures cautelars per assegurar l’efectivitat de la tutela judicial que es pretén, cosa que es resol d’acord amb les normes sobre les mesures cautelars que estableix el capítol tercer del títol VI del llibre primer d’aquesta Llei.

A la demanda d’exequàtur el demandant ha d’adjuntar l’original o una còpia autèntica de la resolució judicial ferma dictada pel tribunal estranger, degudament postil·lada o, si no és possible, degudament legalitzada, així com qualsevol altre document acreditatiu de la fermesa i la força executiva de la resolució judicial esmentada a l’estat on s’ha dictat. També pot proposar les proves necessàries per fonamentar la seva demanda i, en concret, pot adjuntar-hi els documents oportuns a aquest efecte.

Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la demanda, el president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés.

Un cop admesa la demanda, el tribunal la trasllada al demandat, que és la part que consta com a condemnada o afectada en la part dispositiva de la resolució judicial estrangera, i al Ministeri Fiscal, perquè compareguin en el procés i la contestin en el termini de tretze dies hàbils, tot advertint el demandat que si no compareix en el termini esmentat serà declarat en rebel·lia. El demandat i el Ministeri Fiscal també poden proposar les proves necessàries per fonamentar les seves pretensions.

Un cop finalitzen els tràmits d’al·legacions, el tribunal dicta un aute dins els tretze dies hàbils següents en què admet o no admet les proves proposades, d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat establerts en aquesta Llei.

El tribunal assenyala la data en què se celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions. No obstant això, si el tribunal només ha admès proves documentals el valor probatori de les quals no s’ha impugnat, pot decidir en el mateix aute que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència.

El tribunal dicta la sentència dins els tretze dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o en què dicta l’aute on decideix que no se celebri el judici oral. Contra les sentències dictades en els processos que se substancien pel procediment d’exequàtur es pot interposar un recurs d’apel·lació.

El procediment de jurisdicció voluntària és procedent en els casos en què sigui necessària la intervenció del tribunal o el notari, sempre que:

Els processos de jurisdicció voluntària no es poden acumular a cap procés judicial contenciós. En cas que s’insti un procés judicial contenciós sobre el mateix objecte, el tribunal o el notari decideixen mitjançant un aute o un acord, respectivament, l’arxivament del procés de jurisdicció voluntària del qual sigui coneixedor.

El tribunal és competent per conèixer i resoldre mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària les matèries o qüestions següents:

El tribunal també és competent per conèixer i resoldre mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària altres matèries i qüestions diferents de les que s’assenyalen a l’apartat anterior, si així ho estableixen les lleis aplicables o si és necessària la intervenció o l’autorització judicial, no hi ha controvèrsia entre les persones interessades i aquesta Llei o les altres lleis aplicables no estableixen un procediment específic a aquest efecte.

El notari és competent per conèixer i resoldre mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària les matèries o les qüestions següents:

Són competents per conèixer els processos que se segueixen pel procediment de jurisdicció voluntària el tribunal al qual correspongui per torn o el notari en exercici al Principat d’Andorra davant el qual comparegui la persona interessada.

En els processos que se segueixen pel procediment de jurisdicció voluntària i en què estiguin interessats menors d’edat o persones absents, amb la capacitat modificada judicialment o necessitades de protecció, i en els altres casos en què les lleis aplicables ho estableixin, la intervenció del Ministeri Fiscal és necessària, fins i tot quan la competència per conèixer el procés correspongui als notaris. En aquests casos, el Ministeri Fiscal també està legitimat per iniciar el procés de què es tracti.

El procediment de jurisdicció voluntària s’inicia mitjançant una sol·licitud escrita, en què han de constar la identificació i el domicili de la persona sol·licitant i de les persones interessades que han d’intervenir en el procés.

A la sol·licitud de jurisdicció voluntària, la persona sol·licitant ha de fer constar els fets que la fonamenten i la petició concreta que se sol·licita, sense que tanmateix calgui fer una argumentació jurídica detallada. També pot adjuntar els documents que consideri oportuns, i pot proposar les proves que consideri útils, pertinents i necessàries per justificar la seva petició.

Un cop ha admès la sol·licitud de jurisdicció voluntària, en cas que es compleixin els requisits i les condicions establerts al capítol primer d’aquest llibre, el tribunal o el notari la trasllada a les persones interessades i identificades per la persona sol·licitant i, si escau, al Ministeri Fiscal, perquè facin les al·legacions oportunes dins els tretze dies hàbils següents.

El tribunal o el notari pot traslladar la sol·licitud de jurisdicció voluntària a les persones que consideri que poden tenir interès a participar en el procés, malgrat que no hagin estat identificades per la persona sol·licitant.

El tribunal pot adoptar, a instància de part, del Ministeri Fiscal o del notari, les mesures cautelars que siguin necessàries per garantir el bon fi del resultat del procés.

Un cop les persones interessades han fet les al·legacions oportunes o un cop ha transcorregut el termini concedit a aquest efecte sense que ho hagin fet, el tribunal pot decidir de celebrar una vista dins els tretze dies hàbils següents. La vista es desenvolupa d’acord amb les normes que estableix l’article 257 per al judici oral en el procediment abreujat, en el que siguin aplicables.

Un cop ha conclòs la vista o, en cas contrari, un cop ha finalitzat el termini per fer al·legacions, el tribunal o el notari dicten dins els tretze dies hàbils següents un aute o un acord, respectivament, en què resolen la sol·licitud de jurisdicció voluntària.

La resolució d’una sol·licitud de jurisdicció voluntària no impedeix que qualsevol persona pugui instar el procés judicial contenciós que correspongui sobre el mateix objecte.

Contra l’aute que resol la sol·licitud de jurisdicció voluntària es pot interposar un recurs d’apel·lació, el qual té efectes suspensius llevat que aquesta Llei o les altres lleis aplicables estableixin altrament.

La impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el notari durant la tramitació del procés que se segueix pel procediment de jurisdicció voluntària es tramita i resol davant el mateix notari, d’acord amb les normes que estableix l’article 328, en el que siguin aplicables. L’acord que resol aquesta impugnació es pot impugnar al seu torn davant el tribunal al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, dins el termini de tretze dies hàbils des del dia en què es notifica l’acord esmentat.

El tribunal al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària també és competent per conèixer i resoldre la impugnació dels acords que resolen la sol·licitud de jurisdicció voluntària. Aquesta impugnació se substancia d’acord amb les normes que estableix l’article 328, en el que siguin aplicables.

Les mesures cautelars, la comunicació dels actes processals i les altres normes processals en relació amb els processos civils que tinguin per objecte les marques de productes i serveis es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei, amb les especialitats que estableix la Llei de marques, de l’11 de maig de 1995, tal com ha estat modificada per la Llei de modificació de la Llei de marques, del 16 d’octubre de 1996.

Les mesures cautelars, la legitimació activa i passiva, les costes judicials i les altres normes processals en relació amb els processos civils que tinguin per objecte drets d’autor i drets veïns es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei, amb les especialitats que estableix la Llei sobre drets d’autor i drets veïns, del 10 de juny de 1999.

Les mesures cautelars, la legitimació activa i passiva, la reconvenció i les excepcions, la suspensió del procés, les costes judicials i les altres normes processals que tinguin per objecte les patents es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei, amb les especialitats que estableix la Llei 26/2014, del 30 d’octubre, de patents.

Els processos judicials que s’estiguin tramitant en la primera instància, en fase de recurs o en període d’execució forçosa en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, se seguiran substanciant d’acord amb les normes processals vigents amb anterioritat. No obstant això, sempre que sigui possible, un cop finalitzi la instància, la fase o el període de què es tracti, els processos judicials se seguiran substanciant, si escau, d’acord amb les normes d’aquesta Llei.

En qualsevol cas, els processos judicials a què fa referència l’apartat 1 anterior han d’haver estat resolts definitivament en fase declarativa en el termini màxim de dos anys des de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Els expedients disciplinaris contra els batlles o magistrats que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor dels apartats 23 a 33 de la disposició final tercera d’aquesta Llei es regeixen per les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, vigents a la data en què es va incoar l’expedient disciplinari corresponent, llevat que les disposicions dels apartats esmentats anteriorment siguin més beneficioses per al batlle o el magistrat expedientat.

Els expedients disciplinaris contra els membres del Ministeri Fiscal que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor dels apartats 3 a 11 de la disposició final desena d’aquesta Llei es regeixen per les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, vigents a la data en què es va incoar l’expedient disciplinari corresponent, llevat que les disposicions dels apartats esmentats siguin més beneficioses per al membre del Ministeri Fiscal expedientat.

El Tribunal Unipersonal del Batlle i el Tribunal de Batlles prop de la Secció Civil segueixen sent competents per tramitar, resoldre i, en el seu cas, executar els processos judicials la competència dels quals tinguin atribuïda a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Als processos judicials en relació amb els quals encara no s’hagi designat el tribunal al qual en correspon per torn el coneixement a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els seran d’aplicació les normes de competència que estableixen els apartats 2 i 3 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, tal com han estat modificats, respectivament, per l’apartat 12 de la disposició final tercera i l’apartat 10 de la disposició final cinquena d’aquesta Llei.

Es deroga el Decret dels veguers del 16 de febrer de 1918 sobre citació a judici.

Es deroga el Decret dels veguers de l’1 de maig de 1922 sobre el procediment per l’administració de justícia.

Es deroga el Decret dels veguers de l’1 de maig de 1922 sobre embargaments preventius.

Es deroga el Decret dels veguers del 6 de maig de 1922 sobre execució de sentències.

Es deroga el Decret dels veguers del 30 de maig de 1968 sobre arrendaments urbans.

Es deroga el Decret dels veguers del 22 de novembre de 1968 sobre arrendaments rústics.

Es deroga el Decret dels veguers del 22 de novembre de 1968 sobre el procediment abreujat.

Es deroguen els articles 4, 36, 40 i 49 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides.

Es deroga el Decret dels veguers del 15 de gener de 1972 sobre dies i hores hàbils.

Es deroga el Decret dels veguers del 9 de març de 1974 sobre el procediment laboral.

Es deroguen els capítols I, II, III i IV del Decret dels delegats permanents del 15 de novembre de 1975 sobre els drets civils concernents a la dona casada, i els articles 1, 2, 3 i 4 que en formen part.

Es deroga el Decret dels veguers del 5 de juliol de 1984 de modificació de l’article 1 del Decret dels veguers del 22 de novembre de 1968 sobre el procediment abreujat.

Es deroga el Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986 sobre l’adaptació i l’actualització de les lleis de procediment civil, i els annexos I, II, III i IV del Decret esmentat, relatius al procediment verbal de mínima quantia, al procediment abreujat, a l’execució de resolucions judicials en matèria civil i a la intervenció d’advocats en procediments civils, respectivament.

Es deroga l’article 15 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Es deroga l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, del 3 de setembre de 1993, tal com ha estat modificat per la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, del 22 d’abril de 1999.

Es deroguen l’article 17 que forma part de la secció segona del capítol segon; el capítol tercer i els articles 19 i 20 que en formen part; els articles 35 i 36 que formen part de la subsecció primera de la secció primera del capítol vuitè; la secció segona del capítol vuitè i els articles 39 a 42 que en formen part; el capítol novè i l’article 43 que en forma part; el capítol desè i els articles 44 a 46 que en formen part; els articles 47 a 51 que formen part del capítol onzè; la secció quarta del capítol catorzè i els articles 70 a 76 que en formen part; la secció cinquena del capítol catorzè i l’article 77 que en forma part; les seccions primera, segona, tercera i quarta del capítol quinzè i els articles 79 a 82, 83 a 85, 86 a 91 i 92 a 96 que en formen part, respectivament, a excepció de l’article 95 que va ser derogat en virtut de la Llei 16/2014, del 24 de juliol; els articles 97 a 99 i 101 a 105 que formen part del capítol setzè; la secció primera del capítol dissetè i l’article 106 que en forma part; la secció segona del capítol dissetè i els articles 107 a 135 que en formen part; la secció quarta del capítol dissetè i l’article 136 que en forma part; la secció quarta del capítol dissetè i l’article 137 que en forma part; les seccions primera, segona, tercera, quarta, cinquena, sisena, setena i vuitena del capítol dinovè i els articles 188 a 194, 195 a 200, 201 i 202, 203, 204 a 207, 208, 209 i 210, i 211 que en formen part, respectivament, i el capítol vintè i els articles 212 a 217 que en formen part, de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, amb el benentès que es confirma la derogació de les disposicions normatives vigents anteriorment que es fa en algun dels articles esmentats.

Es deroguen l’apartat 2 de l’article 51, els articles 59, 61 a 66, i les disposicions addicionals primera i segona de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, els quals en el cas de l’apartat 1 bis de l’article 61, dels articles 63 i 64, i de les disposicions addicionals primera i segona van ser introduïts o modificats, segons el cas, per la Llei 3/2012, del 19 d’abril, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995.

Es deroguen l’article 8 i l’article 10 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998.

Es deroga la disposició addicional segona de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, tal com ha estat modificada per la Llei 1/2014, del 23 de gener, de modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999.

Es deroguen els articles 5 i 11 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000.

Es deroga l’article 34 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal.

Es deroguen els articles 2, 3, 4, 5 i 6 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, els quals en el cas dels articles 2, 3 i 4, i de l’apartat 1 de l’article 5, van ser modificats per la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars.

Es deroga la Llei 16/2006, del 27 d’octubre, del procediment executiu de l’ordre judicial de pagament.

Es deroga la Llei 2/2011, del 2 de febrer, dels procediments especials relatius al reconeixement i l’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries, dels efectes civils del segrest internacional de menors, i de la custòdia de menors.

Es modifica l’article 7 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 8 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 9 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 10 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 12 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 13 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 16 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 21 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 22 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 24 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 25 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 27 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 29 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 35 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 37 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 38 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 48 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 51 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 52 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 55 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 59 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 61 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 62 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 63 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 65 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 66 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 67 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 71 del Decret dels veguers del 4 d’octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallides, el qual queda redactat com segueix:

Amb caràcter general, en tots els processos administratius és preceptiva la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos que se segueixen per contenciosos en matèria de seguretat social.

Les parts poden comparèixer en el procés personalment o representades per un advocat o un procurador col·legiats com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, respectivament, llevat que les lleis aplicables estableixin una altra cosa. No obstant això, en el cas de les parts que siguin persones jurídiques, han de comparèixer en el procés representades per un advocat o un procurador col·legiats com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, respectivament, llevat que les lleis aplicables estableixin una altra cosa.

Per actuar davant la jurisdicció administrativa en els termes previstos per aquesta Llei, els advocats i els procuradors han d’acomplir els requisits que estableixen la Llei qualificada de la Justícia, la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra i la Llei de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, respectivament.”

Es modifica l’article 6 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució vinculen immediatament els batlles i tribunals a títol de dret directament aplicable, i el seu contingut no pot ser limitat per la llei.

Aquests drets i llibertats, llevat dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s’hagi produït en el marc d’un procediment judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà d’un procediment urgent i preferent que se substancia en dos instàncies, d’acord amb el que disposa la Llei transitòria de procediments judicials.

Els drets recollits a l’article 10 de la Constitució i els altres drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució la vulneració dels quals s’hagi produït en el marc d’un procés judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà de l’incident de nul·litat que regula la Llei transitòria de procediments judicials, el qual es configura a aquest efecte com un procediment urgent i preferent.”

Es modifica l’article 8 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

S’afegeix un nou article 8 bis, dins el capítol primer del títol I de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

En cas que el Tribunal Superior de Justícia sol·liciti el parer consultiu del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre una qüestió de principi relativa a la interpretació o a l’aplicació dels drets i llibertats reconeguts en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formi part de l’ordenament jurídic andorrà, en els termes que estableix el Protocol número 16 de la Convenció esmentada, se suspèn la tramitació del procés en el marc del qual s’ha adreçat la sol·licitud esmentada.

La suspensió es decideix mitjançant una providència que es notifica a les parts del procés, a les quals també es trasllada la sol·licitud adreçada al Tribunal Europeu de Drets Humans. La tramitació del procés s’ha de reprendre dins els tretze dies hàbils següents al dia en què el Tribunal Europeu de Drets Humans comuniqui al Tribunal Superior de Justícia el parer consultiu que ha sol·licitat.”

Es modifica l’article 14 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

En cada procés que s’insta davant un tribunal, es designa un batlle o magistrat ponent, segons el torn establert a aquest efecte, en cas que el procés hagi de ser conegut de forma col·legiada.

La designació del batlle o el magistrat ponent es fa en la primera resolució que es dicta en iniciar-se la tramitació del procés, i es notifica a les parts d’aquest procés.”

Es modifica l’article 16 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou al seu torn parcialment modificat per l’article 5 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

Correspon al batlle o el magistrat ponent: