Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana

Si el valor a la Duana de les mercaderies importades no es pot determinar mitjançant l’aplicació dels articles 39 i 40, es determina per mitjans raonables compatibles amb els principis i les disposicions generals:

El valor a la Duana determinat mitjançant aplicació de l’apartat 1 no es basa:

Per determinar el valor a la Duana mitjançant aplicació de l’article 39, s’afegeix al preu efectivament pagat o a pagar per les mercaderies importades:

Qualsevol element afegit per aplicació del present article al preu efectivament pagat o a pagar es basa exclusivament en dades objectives i quantificables.

Per determinar el valor a la Duana no s’afegeix cap element al preu efectivament pagat o a pagar, excepte els que es preveuen al present article.

A l’efecte del present article, s’entén per comissió de compres, les sumes pagades per un importador al seu agent pel servei consistent a representar-lo amb vista a la compra de les mercaderies a avaluar.

No obstant l’apartat 1, punt c):

Les disposicions del present capítol no afecten les disposicions específiques relatives a la determinació del valor a la Duana de les mercaderies posades en lliure disposició després d’una altra destinació duanera.

Per derogació dels articles 39, 40 i 41, la determinació del valor a la Duana de les mercaderies alterables lliurades habitualment sota el règim comercial de la venda en consignació, a demanda del declarant, pot fer-se en virtut de regles simplificades.

Les mercaderies introduïdes en el territori duaner del Principat d’Andorra han d’estar represes en una declaració sumària.

La declaració sumària es presenta a la duana d’entrada.

La declaració sumària es presenta abans que les mercaderies s’introdueixin en el territori duaner del Principat d’Andorra.

Reglamentàriament s’estableix:

Reglamentàriament s’estableix el conjunt de dades i el format de la declaració sumària; aquestes dades reprenen les informacions necessàries per a l’anàlisi de riscs i per als controls duaners, principalment per motius de seguretat, i s’ha de recórrer si escau a normes internacionals i pràctiques comercials vigents.

La declaració sumària s’estableix informàticament. També es poden utilitzar documents comercials, portuaris o de transport, sempre que aquests continguin les dades necessàries.

La declaració sumària la diposita la persona que introdueixi les mercaderies en el territori duaner del Principat d’Andorra o que es fa càrrec del seu transport en aquest territori.

Sense perjudici de les obligacions de la persona a què es refereix l’apartat 3, poden dipositar la declaració sumària en el seu lloc:

La persona a què fan referència els apartats 3 i 4 està autoritzada, amb una demanda prèvia, a rectificar una o diverses dades indicades a la declaració sumària amb posterioritat a la seva presentació. Tanmateix no és permès efectuar cap rectificació després que les autoritats duaneres:

La duana d’entrada pot renunciar a exigir la presentació d’una declaració sumària relativa a mercaderies per a les quals s’ha presentat una declaració a la duana abans del venciment del termini a què fa referència l’article 46 bis, apartats 3 i 4. En aquest cas, la declaració a la duana ha de contenir, almenys, les dades necessàries previstes per a una declaració sumària i, fins que no sigui admesa conforme al que disposa l’article 73, equival a una declaració sumària.

Quan la declaració a la duana es presenta sense utilitzar els mitjans informàtics, les autoritats duaneres sotmeten les dades a un nivell de gestió de riscs equivalent al que s’aplica a les declaracions a la duana efectuades amb sistemes informàtics.

Les mercaderies introduïdes dins el territori duaner del Principat d’Andorra estan sotmeses a vigilància duanera des del moment que s’introdueixen. Poden estar sotmeses a controls de les autoritats duaneres de conformitat amb les disposicions vigents.

Queden sota aquesta vigilància tant de temps com sigui necessari per determinar-ne l’estatus duaner i, sense perjudici de l’article 92, apartat 1, fins que o bé canviïn d’estatus duaner, o bé s’introdueixin en una zona franca o en dipòsit franc, o bé es reexportin o es destrueixin de conformitat amb l’article 178.

Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra han de ser presentades sense demora per la persona que les ha introduït, utilitzant, si escau, la via que les autoritats duaneres hagin determinat i segons les modalitats fixades per aquestes autoritats:

Cada persona que es fa càrrec del transport de mercaderies després de ser introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra, principalment arran d’un transbordament, és responsable de l’execució de l’obligació esmentada a l’apartat 1.

L’apartat 1, punt a), s’aplica sense perjudici de l’aplicació de les disposicions vigents en matèria de tràfic turístic, de tràfic fronterer, de tràfic postal o de tràfic d’una importància econòmica insignificant en la mesura que la vigilància duanera i les possibilitats de control duaner no hi estiguin compromeses.

Quan, per un cas fortuït o de força major, l’obligació esmentada a l’article 48, apartat 1 no pot ser complerta, la persona que té l’obligació de complir-la o qualsevol altra persona que actuï en el seu lloc, ha d’informar sense demora les autoritats duaneres d’aquesta situació. Quan aquest cas fortuït o de força major ha comportat la pèrdua total de les mercaderies, s’ha d’informar les autoritats duaneres del lloc precís on es troben aquestes mercaderies.

Les autoritats duaneres determinen les mesures que s’han d’observar per permetre la vigilància duanera de les mercaderies tractades a l’apartat 1 i garantir, si escau, el seu trasllat ulterior a un despatx de Duana o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats.

La declaració sumària ha de fer-se en un formulari conforme al model fixat per les autoritats duaneres.

El dipòsit de la declaració sumària el fa:

Les mercaderies només es poden descarregar o transbordar del mitjà de transport en què es troben amb l’autorització de les autoritats duaneres en els llocs designats o autoritzats per aquestes autoritats.

Les autoritats duaneres, per tal de garantir el control tant de les mercaderies com del mitjà en què es troben, poden exigir en qualsevol moment la descàrrega i el desembalatge de les mercaderies.

Quan les mercaderies han estat l’objecte d’una declaració sumària, la persona que les deté ha d’acomplir les formalitats amb vista a donar-los una destinació duanera dins el termini de vint dies a comptar de la data del dipòsit de la declaració sumària.

Quan les circumstàncies ho justifiquin, les autoritats duaneres poden fixar un termini més curt o autoritzar una prolongació del termini esmentat a l’apartat 1. Aquesta prolongació no pot excedir les necessitats reals justificades per les circumstàncies.

Les mercaderies en dipòsit temporal només poden romandre a l’indret acordat per les autoritats duaneres i en les condicions fixades per aquestes autoritats.

Les autoritats duaneres poden exigir a la persona que deté les mercaderies que constitueixi una garantia per tal d’assegurar el pagament de qualsevol deute duaner que pugui existir en virtut de l’article 197 o 198.

Les autoritats duaneres prenen, sense demora, qualsevol mesura necessària, inclosa la venda de les mercaderies, per regular la situació de les mercaderies per a les quals no s’han iniciat les formalitats per tal de donar-los una destinació duanera, en els terminis fixats de conformitat amb l’article 59.

Les autoritats duaneres poden fer transferir, amb els riscos i les despeses a càrrec de la persona que les deté, les mercaderies en qüestió en un lloc especial sota vigilància d’aquestes autoritats, fins que se’n regularitzi la situació.

Llevat de disposició contrària, les mercaderies poden rebre, en qualsevol moment i d’acord amb les disposicions d’aplicació establertes, qualsevol destinació duanera, sigui quina sigui la naturalesa, la quantitat, l’origen, la provinença o la destinació.

L’apartat 1 s’aplica sense perjudici de l’aplicació de prohibicions o restriccions justificades per raons d’ordre públic, de seguretat pública, de protecció de la salut, de la vida de les persones i dels animals o de preservació dels vegetals, de protecció del patrimoni nacional amb valor artístic, històric o arqueològic, o de protecció de la propietat industrial i comercial.

Qualsevol mercaderia destinada a ser posada sota un règim duaner ha de sotmetre’s a una declaració per a aquest règim duaner.

Les mercaderies declarades per al règim d’exportació, de perfeccionament passiu, de trànsit o de dipòsit duaner es troben sota vigilància duanera a partir del moment que s’accepta la declaració a la Duana i fins que surten del territori duaner del Principat d’Andorra o es destrueixen o fins que la declaració a la Duana s’invalida.

Les declaracions fetes per escrit s’han d’establir en un formulari conforme al model oficial previst a aquest efecte. S’han de signar i han de portar tots els enunciats necessaris per a l’aplicació de les disposicions que regeixen el règim duaner per al qual s’han declarat.

A la declaració s’han d’adjuntar tots els documents necessaris per permetre l’aplicació de les disposicions que regeixen el règim duaner per al qual les mercaderies s’han declarat.

Es poden preveure excepcions a l’obligació que estipula l’apartat 2, en especial en el cas de declaració per la via informàtica. Tanmateix, s’ha de garantir el dret de lliure accés i sense avís previ de les autoritats duaneres, com també l’obligació per a l’operador de conservar aquestes proves durant almenys un any.

Amb la reserva de l’article 17, la declaració a la Duana la pot fer qualsevol persona que pugui presentar o fer presentar al despatx de Duana competent la mercaderia en qüestió, com també tots els documents necessaris per permetre l’aplicació de les disposicions que regeixen el règim duaner per al qual es declara la mercaderia.

Tanmateix:

Les autoritats duaneres, a demanda del declarant, invaliden una declaració ja acceptada si el declarant aporta la prova que la mercaderia ha estat declarada per error per al règim duaner corresponent a aquesta declaració o si, per circumstàncies especials, ja no es justifica la posada de la mercaderia sota el règim duaner per al qual ha estat declarada.

La declaració no es pot invalidar després d’haver donat el dret de disposar de les mercaderies.

La invalidació de la declaració no té efecte en l’aplicació de les disposicions repressives vigents.

El transport de les mercaderies a l’indret on s’ha de fer l’examen i, si escau, la sostracció de mostres, i totes les manipulacions necessàries per permetre aquest examen o aquesta sostracció, els realitza el declarant o sota la seva responsabilitat. Les despeses que en resultin van a càrrec del declarant.

El declarant té el dret d’assistir al control de les mercaderies com també, si escau, a la sostracció de mostres. Si ho creuen útil, les autoritats duaneres poden exigir que el declarant assisteixi a aquest examen o a aquesta sostracció o que hi sigui representat per tal de donar-los l’assistència necessària per facilitar-ne l’examen o la sostracció de mostres.

A partir del moment que es realitza, segons les disposicions vigents, la sostracció de mostres per part de les autoritats duaneres no dóna lloc a cap indemnització de l’Administració, però les despeses d’anàlisi o de control van a càrrec d’aquesta última.

Quan només s’examina una part de les mercaderies objecte d’una mateixa declaració, els resultats de l’examen són vàlids per al conjunt de les mercaderies d’aquesta declaració.

Per a l’aplicació de l’apartat 1, quan un formulari de declaració comporta més d’un article, els enunciats relatius a cada article estan considerats com si constituïssin una declaració separada.

Els resultats de la comprovació de la declaració serveixen de base per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner sota el qual s’han posat les mercaderies.

Quan no es comprova la declaració, l’aplicació de les disposicions esmentades a l’apartat 1 es du a terme segons els enunciats de la declaració.

Les autoritats duaneres han de prendre les mesures que permeten identificar les mercaderies quan la identificació és necessària per garantir el respecte a les condicions del règim duaner pel qual s’han declarat les mercaderies.

Els mitjans d’identificació fixats a les mercaderies o als mitjans de transport només poden ser trets o destruïts per les autoritats duaneres o amb autorització d’aquestes autoritats llevat que, com a conseqüència d’un cas fortuït o de força major, el fet de treure’ls o destruir-los sigui indispensable per garantir la salvaguarda de les mercaderies o dels mitjans de transport.

Sense perjudici de l’article 84, quan es reuneixen les condicions per posar una mercaderia sota un cert règim, sempre que les mercaderies no siguin objecte de mesures de prohibició o de restricció, les autoritats duaneres atorguen el dret de disposar de les mercaderies a partir del moment que els enunciats de la declaració han estat comprovats o admesos sense comprovació. Igualment, les autoritats duaneres atorguen el dret de disposar de les mercaderies si la comprovació no es pot acabar en els terminis raonables i si la presència d’aquestes mercaderies no és necessària per dur a terme aquesta comprovació.

El dret de disposar de les mercaderies es dona en una sola vegada per a totes les mercaderies que formen part d’una mateixa declaració.

Quan l’acceptació d’una declaració a la Duana implica el naixement d’un deute duaner, només es pot atorgar el dret de disposar de les mercaderies objecte d’aquesta declaració si l’import del deute duaner ha estat pagat o garantit.

Quan, en aplicació de les disposicions relatives al règim duaner per al qual han estat declarades les mercaderies, les autoritats duaneres exigeixen que es constitueixi una garantia, només es pot atorgar el dret de disposar de les mercaderies per al règim duaner considerat després de constituir la garantia corresponent a aquestes mercaderies.

Per tal d’alleugerir l’acompliment de les formalitats i dels procediments tot respectant la regularitat de les operacions, les autoritats duaneres permeten:

Llevat dels casos determinats per una reglamentació duanera específica, el declarant està obligat a lliurar una declaració complementària que pot presentar un caràcter global, periòdic o recapitulatiu.

Les declaracions complementàries han de constituir, amb les declaracions simplificades esmentades a l’apartat 1, punts a), b) o c), un acte únic i indivisible amb efecte a partir de la data d’acceptació de les declaracions simplificades; en el cas esmentat a l’apartat 1, punt c), la inscripció als assentaments comptables té el mateix valor jurídic que l’acceptació de la declaració esmentada a l’article 72.

Les autoritats duaneres, després d’atorgar el dret de disposar de les mercaderies, poden procedir a la revisió de la declaració.

Les autoritats duaneres, d’ofici o a demanda del declarant, després d’atorgar el dret de disposar de les mercaderies i per tal de garantir l’exactitud dels enunciats de la declaració, poden procedir al control dels documents i de les dades comercials relatives a les operacions d’importació o d’exportació de les mercaderies de què es tracta. Aquests controls es poden exercir davant el declarant, davant tota persona directament o indirectament interessada des d’un punt de vista professional per aquestes operacions, o també davant tota altra persona que posseeixi aquests documents i aquestes dades com a professional. Aquestes autoritats també poden procedir a controlar les mercaderies, quan encara es poden presentar.

Quan, arran de la revisió de la declaració o dels controls a posteriori, resulta que les disposicions que regeixen el règim duaner de referència s’han aplicat prenent com a base elements inexactes o incomplets, les autoritats duaneres, tot respectant les disposicions fixades, han de prendre les mesures adequades per restablir la situació tenint en compte els nous elements de què disposen.

Per derogació de l’article 77, i en la mesura que el dret a la importació al qual una mercaderia està subjecta és un dret esmentat a l’article 16, punt 10 i que hi ha una reducció del tipus d’aquest dret després de la data d’acceptació de la declaració de posada en lliure disposició però abans que s’hagi atorgat el dret de disposar de la mercaderia, el declarant pot demanar l’aplicació d’aquest tipus més favorable.

L’apartat 1 no és d’aplicació quan el dret de disposar de les mercaderies no ha pogut ser donat per motius només imputables al declarant.

Quan les mercaderies es posen en lliure disposició en benefici d’un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars queden sota vigilància duanera. La vigilància duanera s’acaba quan ja no són aplicables les condicions fixades per a l’atorgament del dret reduït o nul, quan les mercaderies s’exporten o es destrueixen, o quan s’admet contra pagament dels drets deguts la utilització de les mercaderies amb finalitats diferents de les prescrites per a l’aplicació del dret a la importació reduït o nul.

Els articles 99 i 101 s’apliquen mutatis mutandis a les mercaderies esmentades a l’apartat 1.

Les disposicions d’aplicació del present Codi determinen:

A l’efecte del present Codi s’entén per:

S’assimila a mercaderies falsificades o a mercaderies pirates, segons el cas, qualsevol motlle o matriu destinat o adaptat específicament per a la fabricació d’una marca falsificada o d’una mercaderia que porta una marca com aquesta o a la fabricació d’una mercaderia pirata, amb la condició que la utilització d’aquests motlles o matrius perjudiqui els drets del titular del dret segons la legislació del Principat d’Andorra, on s’ha fet la demanda d’intervenció de les autoritats duaneres.

El titular del dret pot presentar a l’autoritat duanera una demanda escrita per obtenir la intervenció de les autoritats duaneres quan hi ha mercaderies que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 93 bis, paràgraf 1, punt a).

La demanda esmentada al paràgraf 1 ha de constar de:

La demanda ha d’indicar la durada del període per al qual se sol·licita la intervenció de les autoritats duaneres.

Es pot exigir del demandant un pagament destinat a cobrir les despeses administratives ocasionades per la gestió de la demanda. L’import d’aquest pagament no ha de ser desproporcionat al servei facilitat.

El servei duaner competent que es fa càrrec d’una demanda establerta de conformitat amb el paràgraf 2 tracta aquesta demanda i tramet la seva decisió sense demora i per escrit al demandant.

Les autoritats duaneres poden exigir al titular del dret, quan la seva demanda ha estat acceptada o quan s’han pres les mesures d’intervenció, la constitució d’una garantia destinada a:

El titular del dret està obligat a informar el servei esmentat al paràgraf 1 en el cas que el seu dret ja no sigui vàlidament registrat o que hagi expirat.

Les autoritats duaneres designen el servei competent per rebre i cursar la demanda esmentada al present article.

Quan un despatx de duana, al qual la decisió que dona dret a la demanda del titular del dret s’ha transmès en aplicació de l’article 93 sexties, constata, si escau després de consultar amb el demandant, que les mercaderies que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 93 bis, paràgraf 1, punt a) corresponen a la descripció de les mercaderies falsificades o de les mercaderies pirates afectades per la decisió, suspèn l’atorgament del dret de disposar o procedeix a la retenció d’aquestes mercaderies.

Les disposicions vigents al territori en el qual les mercaderies es troben en una de les situacions esmentades a l’article 93 bis, paràgraf 1, punt a) s’apliquen per a:

Si en un termini de deu dies hàbils a comptar de la notificació de la suspensió de l’atorgament del dret de disposar o de la retenció, el despatx de duana esmentat a l’article 93 septies paràgraf 1 no ha estat informat de la prerrogativa de l’autoritat competent per decidir de conformitat amb l’article 93 septies, paràgraf 2 o no li han estat comunicades les mesures preventives adoptades per l’autoritat habilitada a aquest efecte, s’atorga el dret de disposar amb la reserva que totes les formalitats duaneres s’hagin realitzat i s’aixeca la mesura de retenció.

Si es tracta de mercaderies sospitoses de perjudicar els drets relatius als dissenys o models; el propietari, l’importador o el destinatari de les mercaderies té la facultat d’obtenir el dret de disposar o l’aixecament de la retenció de les mercaderies en qüestió mitjançant el dipòsit d’una garantia, amb la condició que:

Sense perjudici dels altres mitjans de dret als quals pot recórrer el titular de la marca per a la qual ha estat reconegut que ha estat falsificada o el titular del dret d’autor o del dret similar o del dret relatiu a un disseny o model per al qual s’ha reconegut que ha estat piratejat i en aplicació de les disposicions en vigor al Principat d’Andorra:

Les mercaderies falsificades i les mercaderies pirates poden ser objecte d’un abandó a favor del tresor públic. En aquest cas s’aplica el paràgraf 1 punt a).

A més de les informacions comunicades en virtut de l’article 93 septies, paràgraf 1, i en les condicions que s’hi preveuen, el despatx de duana o el servei competent informa el titular del dret, a demanda seva, del nom i l’adreça de l’expedidor, de l’importador o de l’exportador i del fabricant de les mercaderies reconegudes com a mercaderies falsificades o mercaderies pirates, així com de la quantitat de les mercaderies en qüestió.

L’acceptació d’una demanda establerta de conformitat amb l’article 93 quater, paràgraf 2, no confereix al titular del dret un dret a indemnització en cas en que mercaderies falsificades o mercaderies pirates escapin al control d’un despatx de duana mitjançant l’atorgament del dret de disposar o per absència d’una mesura de retenció de conformitat amb l’article 93 septies paràgraf 1.

L’exercici, per un despatx de duana o per una autoritat habilitada a aquest efecte, de les competències atribuïdes en matèria de lluita contra les mercaderies falsificades i les mercaderies pirates només compromet la seva responsabilitat envers les persones afectades per les operacions esmentades a l’article 93 bis paràgraf 1 punt a) i a l’article 93 quinquies, en cas de perjudici sofert per aquestes pel fet de la seva intervenció, en les condicions previstes en la matèria per la reglamentació vigent al Principat.

En els articles 95 a 101:

Constitueixen mercaderies d’importació les mercaderies que es troben sota règim suspensiu, com també les mercaderies afectades, en el marc del perfeccionament actiu, del sistema de reemborsament, de les formalitats, entre altres, de posada en lliure disposició i de les previstes a l’article 127.

Constitueixen mercaderies en l’estat inicial les mercaderies d’importació que en el marc del règim de perfeccionament actiu i de la transformació sota control duaner no han sofert cap operació de perfeccionament ni de transformació.

Les condicions en les quals s’utilitza el règim escollit queden determinades a l’autorització.

El titular de l’autorització està obligat a informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver atorgat aquesta autorització i susceptible de tenir una incidència sobre el seu manteniment o el seu contingut.

Es tanca un règim econòmic suspensiu quan les mercaderies posades sota aquest règim o, si s’escau, els productes compensadors o transformats obtinguts sota aquest règim, reben una nova destinació duanera admesa per les autoritats duaneres.

Les autoritats duaneres adopten totes les mesures necessàries per tal de regular la situació de les mercaderies per a les quals no s’ha tancat el règim en les condicions previstes.

El “trànsit duaner” és el règim suspensiu sota el qual estan posades les mercaderies circulant sota control duaner d’un despatx de Duana a un altre despatx de Duana.

Les disposicions relatives al trànsit comunitari a les que fa referència la normativa europea vigent s’apliquen mutatis mutandis al trànsit de les mercaderies a què fan referència els capítols 25 a 97 del SH, que circulen entre les parts de la Unió Duanera CE-Andorra, sota la reserva de les disposicions particulars decidides en el marc de l’Acord d’Unió Duanera CE-Andorra.

El règim de dipòsit duaner permet l’emmagatzematge en un dipòsit duaner:

S’entén per “dipòsit duaner” qualsevol establiment o magatzem autoritzat per les autoritats duaneres i sotmès al seu control, en el qual les mercaderies es poden emmagatzemar en les condicions fixades en les disposicions d’aplicació.

Una reglamentació duanera específica determina els casos en què les mercaderies esmentades a l’apartat 1 poden ser posades sota el règim de dipòsit duaner sense ser emmagatzemades en un dipòsit duaner.

L’autorització fixa les condicions en què s’administra el dipòsit duaner.

La persona que vol administrar un dipòsit duaner ha de fer una sol·licitud per escrit amb les indicacions necessàries per a l’atorgament de l’autorització, principalment les que fan referència a un interès econòmic de procedir al dipòsit.

L’autorització només es lliura a les persones establertes al Principat d’Andorra.

Per derogació de l’article 106, quan l’autorització fa referència a un dipòsit públic, pot preveure que les responsabilitats esmentades a l’article 106, lletres a) i/o b), incumbeixen exclusivament al dipositador.

El dipositador sempre és responsable del compliment de les obligacions que resulten de la posada de les mercaderies sota el règim del dipòsit duaner.

Quan hi ha un interès econòmic, sempre que la vigilància duanera no hi estigui compromesa, les autoritats duaneres poden admetre que:

En els casos previstos en l’apartat 1, les mercaderies no es troben posades sota el règim de dipòsit duaner.

Les autoritats duaneres poden exigir que les mercaderies esmentades a l’apartat 1 s’inscriguin en el registre de mercaderies previst a l’article 110.

Les mercaderies d’importació poden rebre manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, a millorar-ne la presentació o la qualitat mercantil o a preparar-ne la distribució o la revenda.

Les manipulacions esmentades a l’apartat 1 han d’haver estat autoritzades prèviament per les autoritats duaneres, que fixen les condicions en què aquestes manipulacions usuals poden tenir lloc.

Quan neix un deute duaner per a una mercaderia d’importació i el valor a la Duana d’aquesta mercaderia es basa en el preu efectivament pagat o a pagar, que inclou les despeses d’emmagatzematge i de conservació de les mercaderies durant la seva estada en el dipòsit duaner, aquestes despeses no han de ser incloses en el valor a la Duana, amb la condició que siguin diferents del preu efectivament pagat o a pagar per la mercaderia.

Quan aquesta mercaderia ha rebut una manipulació usual en el sentit de l’article 114, el tipus, el valor a la Duana i la quantitat a considerar per a la determinació de l’import dels drets a la importació són, a demanda del declarant, els que s’haurien de considerar pel que fa a aquesta mercaderia, en el moment esmentat a l’article 208, si no haguessin estat manipulades.

Quan, de conformitat amb l’article 86, apartat 1, punt c), la mercaderia d’importació es posa en lliure disposició, el tipus, el valor a la Duana i la quantitat a prendre en consideració de conformitat amb l’article 208 són aquells referents a la mercaderia en el moment de ser posada sota el règim de dipòsit duaner.

Sense perjudici de l’article 119, el règim del perfeccionament actiu permet realitzar al territori duaner del Principat d’Andorra una o més operacions de perfeccionament, a:

S’entén per:

Quan es compleixen les condicions previstes a l’apartat 2 i amb la reserva de l’apartat 4, les autoritats duaneres permeten que:

Les mercaderies equivalents han de tenir la mateixa qualitat i les mateixes característiques que les mercaderies d’importació. Tanmateix, es pot admetre que en alguns casos particulars prèviament autoritzats per la Duana les mercaderies equivalents estiguin en un estadi de fabricació més avançat que les mercaderies d’importació.

En cas d’aplicació de l’apartat 1, les mercaderies d’importació es troben en la situació duanera de les mercaderies equivalents i aquestes, en la situació duanera de les mercaderies d’importació.

Quan s’aplica l’apartat 1, punt b), i els productes compensadors estan subjectes a drets a l’exportació si no s’exporten o es reexporten en el marc d’una operació de perfeccionament actiu, el titular de l’autorització ha de constituir una garantia per al pagament d’aquests drets per al cas que la importació de les mercaderies d’importació no es realitzi en el termini acordat.

Les mesures destinades a prohibir el recurs a les disposicions de l’apartat 1, a subordinar-lo a certes condicions, o a facilitar-lo poden establir-se reglamentàriament.

Les autoritats duaneres determinen el termini en el qual els productes compensadors s’han d’exportar, s’han de reexportar o han de rebre una altra destinació duanera. Aquest termini es determina tenint en compte la durada necessària per a la realització de les operacions de perfeccionament i per a la sortida dels productes compensadors.