LegalizeLlei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana
Quan les disposicions preveuen que el dret de disposar d’una mercaderia es pot atorgar mentre s’espera que es compleixin algunes condicions previstes per disposicions vigents al Principat d’Andorra de les quals depenen o bé la determinació de l’import del deute aparegut, o bé la seva recaptació, la comptabilització ha de tenir lloc, com a més tard, dos dies després del dia que es determinen o es fixen definitivament l’import del deute, o bé l’obligació de pagar els drets resultat d’aquest deute.
Tanmateix, quan un deute duaner afecta un dret antidúmping o compensador provisional, la comptabilització d’aquest dret ha de tenir lloc, com a més tard, dos mesos després del moment en què el reglament que institueix un dret antidúmping o compensador definitiu es publica al Diari Oficial de la Unió Europea.
En cas que aparegui un deute duaner en condicions diferents de les esmentades a l’apartat 1, la comptabilització de l’import dels drets corresponents ha de tenir efecte en un termini de dos dies a partir de la data en què les autoritats duaneres poden:
calcular l’import dels drets en qüestió;
i determinar el deutor.
Els terminis de comptabilització poden augmentar:
per motius relacionats amb l’organització administrativa;
o bé com a conseqüència de circumstàncies particulars que impedeixen les autoritats duaneres de respectar aquests terminis. L’augment dels terminis no pot excedir catorze dies.
Els terminis previstos a l’apartat 1 no s’apliquen en casos fortuïts o de força major.
Article 212
Quan l’import dels drets que resulten d’un deute duaner no s’ha comptabilitzat de conformitat amb l’article 211 o s’ha comptabilitzat a un nivell inferior a l’import degut legalment, la comptabilització de l’import dels drets a recaptar o que queden per recaptar s’ha de fer en un termini de dos dies a partir de la data en què les autoritats duaneres s’han adonat d’aquesta situació i estan en condicions de calcular l’import degut legalment i de determinar el deutor (comptabilització a posteriori). Aquest termini es pot prolongar de conformitat amb l’article 211.
Quan els controls establerts per les autoritats duaneres poden dur al reconeixement d’un deute duaner o d’un import de drets superior al que ja s’ha pres en compte sense que les dites autoritats estiguin en mesura de determinar amb certesa l’import legalment degut, aquestes consideren l’import del qual les mercaderies poden ser passibles en definitiva, en un termini suficient per poder comunicar aquest import provisional al deutor abans del venciment del termini estipulat a l’article 213, apartat 3.
Tanmateix, la consideració de l’import del qual les mercaderies poden en definitiva ser subjectes es considera inexistent si les autoritats duaneres no estan en mesura de determinar amb certesa l’import legalment degut, en un termini de tres anys a comptar de la data de la comunicació al deutor de l’import provisional tal com està definit en el segon paràgraf.
Llevat dels casos esmentats a l’article 210, no es procedeix a una comptabilització a posteriori quan:
la decisió inicial de no comptabilitzar els drets o de procedir a una comptabilització a un nivell inferior a l’import degut legalment s’adopta prenent com a base disposicions de caràcter global invalidades ulteriorment per una decisió judicial;
l’import dels drets deguts legalment no s’havia comptabilitzat a causa d’un error per part de les autoritats duaneres, que no podia raonablement ser detectat pel deutor, el qual havia actuat de bona fe i havia observat totes les disposicions previstes per la reglamentació vigent pel que fa a la declaració a la Duana.
Article 213
S’ha de comunicar l’import dels drets al deutor segons les modalitats apropiades immediatament després que hagi estat comptabilitzat.
Quan s’ha notificat l’import dels drets a pagar, a títol indicatiu, en la declaració a la Duana, les autoritats duaneres poden preveure que la comunicació esmentada a l’apartat 1 només es realitzarà si l’import dels drets comunicat no correspon al que s’ha determinat.
Sense perjudici de l’aplicació de l’article 211, apartat 1, segon paràgraf, quan es fa ús de la possibilitat prevista al primer paràgraf, el dret de disposar de les mercaderies per part de les autoritats duaneres val de comunicació al deutor de l’import dels drets comptabilitzats.
La comunicació al deutor no es pot fer després que hagi expirat un termini de tres anys a partir de la data del naixement del deute duaner. Aquest termini se suspèn a partir del moment en què es presenta un recurs en el sentit de l’article 234 i mentre dura el procediment de recurs.
Quan el deute duaner resulta d’un acte que era, en el moment d’haver estat comès, perseguible judicialment, la comunicació al deutor, pot fer-se, en les condicions que estipulen les disposicions vigents, després del venciment del termini previst a l’apartat 3.
Secció 2. Termini i modalitats de pagament de l’import dels drets
Article 214
Tot import de drets objecte de la comunicació esmentada a l’article 213 ha de ser fet efectiu per part del deutor en els terminis següents:
si aquesta persona no es beneficia de cap de les modalitats de pagament previstes als articles 216 a 221, el pagament s’ha de fer en el termini que se li concedeix.
Sense perjudici de l’article 235, segon paràgraf, aquest termini no pot excedir deu dies a partir de la comunicació al deutor de l’import dels drets deguts i, en cas de globalització de les comptabilitzacions en les condicions previstes a l’article 211, apartat 1, s’ha de determinar de manera que no permeti al deutor obtenir un termini de pagament més llarg que si s’hagués beneficiat d’una pròrroga de pagament.
S’acorda d’ofici una prolongació del termini quan s’estableix que l’interessat ha rebut la comunicació massa tard per poder respectar el termini concedit per fer el pagament.
A més, les autoritats duaneres poden acordar, a demanda del deutor, una prolongació del termini, quan l’import dels drets a pagar resulta d’un acte de recaptació a posteriori. Sense perjudici de l’article 221, punt a), la prolongació del termini acordada no pot excedir el temps necessari per permetre al deutor que prengui les mesures necessàries per pagar el seu deute;
si aquesta persona es beneficia d’una de les modalitats de pagament previstes als articles 216 a 221, el pagament s’ha de fer, com a més tard, quan expirin el termini o els terminis determinats en el marc d’aquestes modalitats.
Es poden preveure casos i condicions en què se sobreseu l’obligació del deutor de pagar els drets:
Quan es presenta una demanda de reducció dels drets, de conformitat amb els articles 227, 229 o 230, o,
Quan una mercaderia és embargada amb vista a una confiscació ulterior de conformitat amb l’article 225, lletra c), o de la lletra d), o,
Quan el deute duaner ha nascut en aplicació de l’article 197 i que hi ha una pluralitat de deutors, o,
En els casos que estipula l’article 212, apartat 1, segon paràgraf.
Article 215
El pagament s’ha de fer en efectiu o per qualsevol altre mitjà amb un poder alliberador similar de conformitat amb les disposicions vigents. Es pot fer per via de compensació quan les disposicions vigents ho preveuen.
Article 216
En la mesura que l’import dels drets fa referència a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar aquests drets, les autoritats duaneres concedeixen a l’interessat, a demanda seva, una pròrroga de pagament d’aquest import en les condicions fixades als articles 217, 218 i 219.
Article 217
La concessió de la pròrroga de pagament està subordinada a la constitució d’una garantia per part del demandant.
A més, la concessió de la pròrroga de pagament pot donar lloc a la percepció de despeses accessòries per constitució de l’informe o per servei donat.
Article 218
Les autoritats duaneres determinen, d’entre les modalitats següents, les que s’han d’utilitzar per a la concessió de la pròrroga de pagament:
separadament per a cada import de drets comptabilitzats en les condicions definides a l’article 211, apartat 1, primer paràgraf, o l’article 212, apartat 1;
globalment per al conjunt dels imports de drets comptabilitzats en les condicions definides a l’article 211, apartat 1, primer paràgraf, en el decurs d’un període fixat per les autoritats duaneres que no pot ser superior a trenta-un dies;
o bé globalment per al conjunt dels imports de drets objecte d’una comptabilització única en aplicació de l’article 211, apartat 1, segon paràgraf.
Article 219
El termini de pròrroga de pagament és de trenta dies.
Es calcula de la manera següent:
quan la pròrroga de pagament es fa de conformitat amb l’article 218, punt a), el termini es calcula a partir de l’endemà del dia que les autoritats duaneres comptabilitzen l’import dels drets.
Quan es fa ús de l’article 211, apartats 4 i 5, el termini de trenta dies calculat de conformitat amb el primer paràgraf es redueix un nombre de dies corresponent al termini excedent de dos dies que s’ha utilitzat per a la comptabilització;
quan la pròrroga de pagament s’efectua de conformitat amb l’article 218, punt b), el termini es calcula a partir de l’endemà del dia que expira el període de globalització. En aquest cas, es disminueix un nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprèn el període de globalització;
quan la pròrroga de pagament s’efectua de conformitat amb l’article 218, punt c), el termini es calcula a partir de l’endemà del dia que expira el període en el decurs del qual s’ha atorgat el dret de disposar de les mercaderies en qüestió. En aquest cas, es redueix d’un nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprèn el període en qüestió.
Quan els períodes esmentats a l’apartat 1, punts b) i c), comprenen un nombre de dies senar, el nombre de dies a deduir del termini de trenta dies, en aplicació de l’apartat 1, punts b) i c), és igual a la meitat del nombre parell immediatament inferior a aquest nombre senar.
Com a mesura de simplificació, quan els períodes esmentats a l’apartat 1, punts b) i c), són d’una setmana civil o d’un mes civil, l’autoritat duanera pot preveure que es faci el pagament dels imports de drets objecte de la pròrroga de pagament:
si es tracta d’un període d’una setmana civil, el divendres de la quarta setmana següent a aquesta setmana civil;
si es tracta d’un període d’un mes civil, com a més tard el setzè dia del mes següent a aquest mes civil.
Article 220
La pròrroga de pagament no es pot concedir per als imports de drets que, tot i referir-se a les mercaderies declarades per a un règim duaner amb l’obligació de pagar aquests drets, es comptabilitzen de conformitat amb les disposicions vigents pel que fa a l’acceptació de declaracions incompletes, pel fet que el declarant no ha aportat, quan ha expirat el termini fixat, els elements necessaris per determinar definitivament el valor a la Duana de les mercaderies, o no ha lliurat l’enunciat o el document que faltava en el moment de l’acceptació de la declaració incompleta.
Tanmateix, es pot concedir una pròrroga de pagament en els casos esmentats a l’apartat 1 quan l’import dels drets a recaptar es comptabilitza abans que expiri el termini de trenta dies a partir de la data de comptabilització de l’import exigit inicialment o, si no hi ha hagut comptabilització, a partir de la data d’acceptació de la declaració relativa a les mercaderies en qüestió. La durada de la pròrroga de pagament concedida en aquestes condicions no pot sobrepassar la data d’expiració del període que ha estat concedit, en aplicació de l’article 219, per a l’import dels drets fixat inicialment, o hauria estat concedit si l’import de drets deguts legalment s’hagués comptabilitzat en el moment de la declaració de les mercaderies concernides.
Article 221
Les autoritats duaneres poden atorgar al deutor facilitats de pagament diferents de la pròrroga de pagament.
L’atorgament d’aquestes facilitats de pagament:
està subordinat a la constitució d’una garantia;
Tanmateix, aquesta garantia pot no ser exigida quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social;
comporta a la percepció, a més de l’import dels drets, d’un interès de crèdit. L’import d’aquests interessos s’ha de calcular de manera que el seu import sigui equivalent al que s’exigiria al mateix efecte en el mercat financer andorrà de la moneda en què es deu l’import.
Les autoritats duaneres poden renunciar a demanar un interès de crèdit quan aquest pugui suscitar, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.
Article 222
Sigui quina sigui la modalitat de pagament concedida al deutor, aquest té la possibilitat de pagar tot o una part de l’import dels drets sense esperar que expiri el termini que li ha estat concedit.
Article 223
Qualsevol import de drets pot ser pagat per un tercer en substitució del deutor.
Article 224
Quan l’import de drets no s’ha pagat en el termini fixat:
les autoritats duaneres fan ús de totes les possibilitats que els concedeixen les disposicions vigents, inclosa l’execució forçosa, per tal de garantir el pagament d’aquest import;
es percep un interès de demora a més de l’import dels drets. El tipus d’interès de demora pot ser igual o superior al tipus d’interès de crèdit.
Les autoritats duaneres poden renunciar a demanar un interès de demora:
si suscita, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social;
si l’import no sobrepassa un import determinat segons les disposicions vigents;
o si el pagament dels drets es fa en un termini de cinc dies després del termini previst per al pagament.
Les autoritats duaneres poden fixar:
períodes mínims de computacions dels interessos,
imports mínims deguts com a interessos de demora.
Capítol IV. Extinció del deute duaner
Article 225
Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la prescripció del deute duaner i també a l’absència de recaptació de l’import del deute duaner en cas d’insolvència del deutor constatada per via judicial, el deute duaner s’extingeix:
mitjançant l’abonament de l’import dels drets;
mitjançant la reducció de l’import dels drets;
quan, per a mercaderies declarades per a un règim duaner que comporta obligació de pagar drets s’invalida la declaració a la Duana, quan les mercaderies, abans que se’ls atorgui el dret de disposar o bé són embargades simultàniament o confiscades ulteriorment, o bé destruïdes per ordre de les autoritats duaneres, o bé destruïdes o abandonades, o bé irremeiablement perdudes per la seva naturalesa o a causa d’un cas fortuït o de força major;
quan les mercaderies per a les quals ha generat un deute duaner de conformitat amb l’article 196, són retingudes en el moment de la introducció irregular i simultàniament o ulteriorment confiscades.
En cas de retenció o de confiscació, el deute duaner no queda extingit pel que fa a una infracció duanera, quan els drets de Duana serveixen de base per determinar la sanció o que l’existència del deute duaner serveix de base per determinar les diligències administratives i judicials que es poden ocasionar.
Capítol V. Reemborsament i reducció dels drets
Article 226
S’entén per:
“reemborsament”: la restitució total o parcial dels drets a la importació o dels drets a l’exportació que han estat abonats;
“reducció”: una decisió de no percebre, totalment o en part, un import de deute duaner, o bé una decisió d’invalidació, total o parcial, de la comptabilització d’un import de drets a la importació o de drets a l’exportació que no ha estat abonat.
Article 227
Es procedeix al reemborsament dels drets a la importació o dels drets a l’exportació si s’estableix que en el moment de pagar, el seu import no es devia legalment o que l’import es va comptabilitzar contràriament a l’article 212, apartat 2.
Es procedeix a la reducció dels drets a la importació o dels drets a l’exportació si s’estableix que en el moment de la seva comptabilització l’import no es devia legalment o que l’import es va comptabilitzar contràriament a l’article 212, apartat 2.
No es concedeix cap reemborsament ni cap reducció quan els fets que han portat al pagament o a la comptabilització d’un import que no es devia legalment resulten d’una maniobra de l’interessat.
Es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets a la importació o dels drets a l’exportació a demanda lliurada al despatx de Duana concernit abans que expiri un termini de tres anys a partir de la data de la comunicació d’aquests drets al deutor.
Aquest termini es prorroga si l’interessat aporta la prova que no ha pogut lliurar la seva demanda en aquest termini com a conseqüència d’un cas fortuït o de força major.
Les autoritats duaneres procedeixen d’ofici al reemborsament o a la reducció quan constaten, en el decurs d’aquest termini, l’existència d’una de les situacions descrites a l’apartat 1 i 2.
Article 228
Es procedeix al reemborsament dels drets a la importació o dels drets a l’exportació quan s’invalida una declaració a la Duana i s’han abonat els drets. Es concedeix el reemborsament a demanda feta per l’interessat en els terminis previstos per a la demanda d’invalidació de la declaració a la Duana.
Article 229
Es procedeix al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació si s’estableix que l’import comptabilitzat d’aquests drets correspon a mercaderies posades sota el règim duaner escollit i rebutjades per l’importador perquè són defectuoses o no s’ajusten a les estipulacions del contracte a conseqüència del qual es va fer la importació d’aquestes mercaderies, en el moment esmentat a l’article 77.
Les mercaderies danyades abans del dret de disposar s’assimilen a les mercaderies defectuoses en el sentit del primer paràgraf.
El reemborsament o la reducció dels drets a la importació estan subordinats:
a la condició que les mercaderies no hagin estat utilitzades, llevat que hagi estat necessari un principi d’utilització per constatar-ne la defectuositat o la no conformitat a les estipulacions del contracte;
a l’exportació d’aquestes mercaderies fora del territori duaner del Principat d’Andorra.
A demanda de l’interessat, les autoritats duaneres permeten que l’exportació de les mercaderies se substitueixi per la destrucció o per la posada, amb vista a la reexportació, sota el règim del trànsit duaner, sota el règim del dipòsit duaner, en zona franca o en dipòsit franc.
No es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets a la importació a les mercaderies que, abans de la seva declaració a la Duana, havien estat importades temporalment per a proves, llevat que no s’estableixi que la defectuositat d’aquestes mercaderies o la seva no conformitat a les estipulacions del contracte no es podien constatar normalment durant aquestes proves.
Es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets a la importació pels motius indicats a l’apartat 1, a demanda lliurada al despatx de duanes concernit abans que expiri el termini de deu dies a partir del dia en què s’ha produït el fet generador del dret.
Tanmateix, pel que fa a les disposicions de l’apartat anterior, les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga d’aquest termini en casos excepcionals degudament justificats d’acord amb l’establert a l’apartat 2, punt a).
Article 230
Es pot procedir al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació o dels drets a l’exportació en situacions diferents de les previstes als articles 227, 228 i 229, situacions que resulten de circumstàncies que no impliquen ni maniobres ni negligència manifesta per part de l’interessat. Aquests casos es determinen reglamentàriament.
Es concedeix el reemborsament o la reducció dels drets pels motius indicats a l’apartat 1 a demanda presentada al despatx de duanes concernit abans que expiri un termini de deu dies a partir del dia en què s’ha produït el fet generador del dret.
Tanmateix, pel que fa a les disposicions de l’apartat 2 anterior, les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga d’aquest termini en casos excepcionals degudament justificats.
Article 231
Només es procedeix al reemborsament o a la reducció dels drets a la importació o a l’exportació en les condicions previstes pel present capítol si l’import a reemborsar o a reduir excedeix l’import que determina l’autoritat duanera d’acord amb la reglamentació vigent al respecte.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden tramitar una demanda de reemborsament o de reducció per a una suma inferior a aquest import.
Article 232
El reemborsament per part de les autoritats duaneres d’imports de drets a la importació o de drets a l’exportació així com dels interessos de crèdit o de demora recaptats eventualment amb motiu del seu pagament, dona lloc al pagament de l’interès legal per part d’aquestes autoritats. Reglamentàriament es determinen les situacions per les quals es pot procedir al pagament dels interessos legals.
Article 233
Quan s’ha reduït o s’ha reemborsat l’import dels drets corresponents per error, torna a ser exigible el deute duaner inicial. Els interessos pagats eventualment d’acord amb l’article 232 han de ser igualment reemborsats.
Títol IX. Dret de recurs
Article 234
Tota persona té el dret de presentar un recurs contra les decisions de les autoritats duaneres relatives a l’aplicació de la reglamentació duanera i que la concerneixen directament i individualment.
També té dret de presentar un recurs la persona que havia sol·licitat a les autoritats duaneres una decisió relativa a l’aplicació de la reglamentació duanera, però que no ha obtingut cap decisió sobre aquesta demanda en el termini esmentat a l’article 18, apartat 2.
S’ha de presentar el recurs:
en una primera fase, davant l’òrgan competent d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració i la Llei 21/2014, del 21 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari,
en una segona fase, davant una instància judicial de conformitat amb la legislació vigent.
Article 235
La presentació d’un recurs no suspèn l’execució de la decisió recorreguda.
Tanmateix, les autoritats duaneres poden prorrogar totalment o parcialment l’execució d’aquesta decisió quan tenen raons fonamentades per dubtar de la conformitat de la decisió contestada a la reglamentació duanera o quan es pot témer un dany irreparable per a l’interessat.
Quan la decisió reconeguda té per efecte l’aplicació de drets a la importació o de drets a l’exportació, la pròrroga de l’execució d’aquesta decisió està subordinada a l’existència o a la constitució d’una garantia. Tanmateix, aquesta garantia pot no exigir-se quan aquesta exigència susciti, per raó de la situació del deutor, greus dificultats de caràcter econòmic o social.
Títol X. Procediments duaners aplicables a les mercaderies amb vista al cobrament dels impostos de fiscalitat interna
Capítol I. Disposicions generals
Article 236
En el marc de l’article 1, apartat 4, el Servei de Duana s’encarrega de les funcions de cobrament de l’impost general indirecte.
Les evolucions en l’àmbit de la fiscalitat interna nacional poden preveure que el Servei de Duana recapti altres impostos.
Capítol II. Disposicions relatives als béns importats
Article 237
L’operació mitjançant la qual una mercaderia, sigui quina sigui la seva procedència, és introduïda definitivament en el mercat interior nacional, constitueix el règim de la posada al consum.
La posada al consum comporta, a més de la totalitat de les formalitats duaneres:
si és necessari, la posada en lliure disposició, i,
obligatòriament el pagament dels impostos de fiscalitat interna de conformitat amb les disposicions nacionals vigents.
Consegüentment, els procediments duaners de posada en lliure disposició previstos en els títols IV i V precedents s’apliquen mutatis mutandis a les operacions de posada al consum.
Article 238
Per a l’aplicació de l’article 17 de la Llei de l’impost general indirecte i sota reserva de les excepcions previstes en les disposicions d’aplicació vigents, els procediments establerts per a la col·locació dels béns sota qualsevol dels règims següents, s’apliquen mutatis mutandis en relació a les exempcions de l’impost general indirecte:
el trànsit duaner previst a l’article 102,
el dipòsit duaner previst als articles 103 a 117,
el perfeccionament actiu previst als articles 118 a 126 i 132,
la transformació sota control duaner prevista als articles 133 a 138,
l’admissió temporal prevista als articles 139 a 145.
Títol XI. Disposicions específiques
Capítol I. Disposicions relatives a les mercaderies que lesionen alguns drets de la propietat intel·lectual
Article 239
Disposicions legislatives específiques estableixen les mesures amb vista a prohibir la introducció en el Principat d’Andorra, l’exportació i la reexportació fora del Principat d’Andorra, de mercaderies que lesionen alguns drets de la propietat intel·lectual.
Capítol II. Disposicions relatives a les mercaderies sensibles
Article 240
La Llei 2/2018, del 22 de març, de control de les mercaderies sensibles estableix la llista de mercaderies considerades sensibles així com les disposicions legislatives que hi són relatives.
Títol XII. Contenciós
Capítol I. Constatació de les infraccions
Article 241
Si es constata una presumpta infracció, l’agent de Duana procedeix a la redacció de l’acta de sanció i, si escau, a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport, n’ordena el dipòsit en el local de Duana més pròxim o en altre magatzem habilitat a l’efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s’invita a signar l’acta de sanció a la persona responsable. En el supòsit que el requerit es negués a signar es consignarà en l’acta.
Capítol II. Disposicions repressives
Secció 1. Infracció lleu de primera categoria
Article 242
Són infraccions lleus de primera categoria:
No comunicar a petició de la Duana qualsevol tipus de document útil per a la comprovació administrativa duanera.
No presentar-se a la data, a les hores i als llocs indicats per la Duana, excepte per causa de força major, que ha de justificar la persona interessada.
Les infraccions anteriors donen lloc a la imposició d’una sanció de 60 euros.
Secció 2. Infracció lleu de segona categoria
Article 243
Són infraccions lleus de segona categoria:
No adjuntar a la declaració de Duana qualsevol tipus de document sense el qual no es pot dur a terme legalment una operació d’importació/exportació de mercaderies.
No indicar, en omplir documents oficials, qualsevol informació requerida amb caràcter obligatori per la Duana.
Les anteriors infraccions donen lloc a la imposició d’una sanció de 120 euros.
Secció 3. Infracció greu de primera categoria
Article 244
És infracció greu de primera categoria alterar dades en documents altres que els oficials comunicats a la Duana.
L’anterior infracció dona lloc a la imposició d’una sanció de 300 euros.
Secció 4. Infracció greu de segona categoria
Article 245
Són infraccions greus de segona categoria:
Incomplir o cometre irregularitats respecte a les disposicions legals i reglamentàries que el Servei de Duana s’encarrega d’aplicar sempre i que aquest incompliment no estigui tipificat com una sanció més greu en algun altre article del present títol.
Incomplir qualsevol requeriment formal escrit emès pel Servei de Duana.
Trencar els precintes posats per la Duana sobre un paquet.
Trencar els precintes posats per la Duana sobre un mitjà de transport.
Les anteriors infraccions donen lloc a la imposició d’una sanció de 300 euros. En cas d’afectar mercaderies, la sanció es calcula segons les bases indicades a continuació:
Valor de la mercaderia fins a 600 euros: sanció de 300 euros,
Valor de la mercaderia més de 600 euros: sanció del 40% del valor de la mercaderia continguda en el paquet o mitjà de transport, sense que pugui ser inferior a 300 euros.
Secció 5. Infracció molt greu de primera categoria
Article 246
És infracció molt greu de primera categoria no obeir una ordre d’un agent de Duana en l’exercici de les seves funcions.
L’anterior infracció dona lloc a la imposició d’una sanció de 600 euros.
Secció 6. Infracció de falsa declaració
Article 247
És constitutiva d’una infracció de falsa declaració:
La importació o l’exportació de mercaderia a través dels despatxos de Duana mitjançant una falsa declaració de Duana.
La presentació d’una falsa declaració de Duana per la posada sota un règim duaner suspensiu o el tancament d’un règim suspensiu.
S’entén per “falsa declaració” una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l’origen, la composició, el valor real i/o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana.
Quan la infracció anterior no produeixi cap defraudació de drets i/o d’imposicions i/o un benefici indegut, donarà lloc a la imposició d’una sanció igual a 150 euros.
a) Quan l’anterior infracció produeixi una defraudació dels drets i/o de les imposicions i/o un benefici indegut per a l’operador, donarà lloc a la imposició d’una sanció igual a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides i/o el benefici indegut produït més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 150 euros:
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut fins a 120 euros: sanció de 60 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 120,01 a 240 euros: sanció de 150 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 240,01 a 360 euros: sanció de 270 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 360,01 a 480 euros: sanció de 420 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 480,01 a 600 euros: sanció de 600 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de més de 600 euros: sanció de 900 euros.
S’assimila a una infracció amb defraudació de drets i/o d’imposicions i/o un benefici indegut, la falsa declaració relativa a un règim duaner suspensiu.
Secció 7. Infracció d’importació o exportació sense declaració
Article 248
1.
Sense perjudici de les disposicions establertes a l’article 249 és constitutiva d’una infracció d’importació o d’exportació sense declaració la importació o l’exportació de mercaderies sense presentació als despatxos de Duana de la declaració a la qual estan subjectes, llevat de les mercaderies que s’acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies. En els despatxos fronterers es delimita una zona de Duana degudament senyalitzada per a l’acompliment de les obligacions declaratives.
Es considera una importació sense declaració la sortida de mercaderia que es trobava sota un règim duaner suspensiu sense presentació al despatx de control de la declaració corresponent.
La importació o l’exportació de mercaderia transportada per via aèria ha de consignar-se en la demanda d’autorització que s’efectua al Govern a través del Servei de Policia d’acord amb la normativa vigent en matèria d’utilització d’helicòpters. El Servei de Duana determina el lloc i el temps per presentar la declaració corresponent. L’absència de declaració en el termini establert s’assimila a una importació o exportació sense declaració.
Quan el fet sancionable no produeixi una defraudació dels drets i/o imposicions i/o un benefici indegut per a l’operador, les anteriors infraccions donen lloc a una sanció igual a 210 euros.
3.
Quan els fets sancionables produeixin una defraudació dels drets i/o d’imposicions i/o un benefici indegut per a l’operador, l’anterior infracció dona lloc a una sanció igual a deu vegades l’import dels drets i/o imposicions eludides i/o el benefici indegut més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 210 euros:
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut fins a 120 euros: sanció de 60 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 120,01 a 240 euros: sanció de 150 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 240,01 a 360 euros: sanció de 270 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 360,01 a 480 euros: sanció de 420 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 480,01 a 600 euros: sanció de 600 euros;
- drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de més de 600 euros: sanció de 900 euros.
S’assimila a una infracció amb defraudació de drets i/o d’imposicions i/o un benefici indegut la importació o l’exportació de mercaderia sense declaració relativa a un règim duaner suspensiu.
Secció 8. Infracció de contraban
Article 249
És constitutiva d’una infracció de contraban:
La importació o exportació sense declaració de mercaderies sensibles, definides en la normativa vigent relativa a mercaderies sensibles.
La tinença i/o circulació de mercaderies sensibles en la franja duanera definida a l’article 250 del present títol, excepte el tabac en brut o no elaborat o residus de tabac que és cultivat a Andorra.
La importació o l’exportació de mercaderia que està sostreta al control duaner i es troba dissimulada en amagatalls, forats o espais buits o dobles fons que normalment no estan destinats a contenir mercaderia.
La importació o l’exportació de mercaderia per via aèria sense consignar-la en la demanda d’autorització efectuada al Govern a través del Servei de Policia d’acord amb la normativa vigent relativa a la utilització d’helicòpters.
La infracció de contraban no s’aplica a les mercaderies que s’acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies.
3.
Sense perjudici d’allò establert al punt c) del present apartat, les infraccions definides en el present article donen lloc a una sanció igual al valor de la mercaderia i al comís de la mercaderia sempre que el valor de la mercaderia objecte de frau sigui inferior o igual a 1.500 euros.
Sense perjudici d’allò establert en el punt c) del present apartat, quan el valor de la mercaderia sigui superior a 1.500 euros s’imposa una sanció igual al valor de la mercaderia més el seu comís i es procedeix al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per realitzar la infracció, i com a sanció complementària es procedeix a la inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles durant un període de fins a 2 anys a partir de la data que s’ha comès la infracció.
Si es tracta de mercaderies sensibles, quan la infracció pugui ésser constitutiva de delicte, per raó del valor de la mercaderia, s’aplicaran les penes previstes al Codi Penal.
Quan les infraccions definides en el present article siguin comeses amb dissimulació, d’acord amb allò establert a l’apartat 1, punt c), o mitjançant la utilització d’un vehicle de lloguer, aquestes donen lloc a la imposició d’una sanció igual al doble del valor de la mercaderia, sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, punt b), del present article en matèria de comís.
Sense perjudici de l’aplicació de les disposicions en matèria de retenció, no es comissaran els vehicles de transport públic o de lloguer, sempre que el representant de l’empresa permeti a l’Administració exercir eficaçment les seves actuacions contra els autors reals de la infracció i no quedi establerta cap participació per part d’aquest en la comissió de la infracció.
En cas de reincidència en la infracció prevista en el present article, s’imposa una sanció igual al triple del seu import, al comís de la mercaderia, al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per realitzar la infracció.
Capítol III. La franja duanera
Article 250
Es delimita una franja terrestre que s’estén des del límit fronterer del país fins a un perímetre situat a 1,5 km a l’interior del territori nacional. Les distàncies es calculen en línia recta sense tenir en compte el relleu. Els punts que componen aquest perímetre han d’estar situats a 1,5 km del punt fronterer més proper.
2.
La franja definida a l’apartat 1 es fa extensiva a la zona delimitada per les carreteres CS 111 i 112, incloses, fins a 20 metres des del límit establert per la carretera i fins al poble de Bixessari, inclòs.
També queda inclosa en aquesta franja la zona delimitada per les carreteres CS 130 i 131 fins a 20 metres des del límit establert per la carretera i fins a l’encreuament d’Aixirivall i Aubinyà. Aquesta franja queda reproduïda en l’annex núm. 1.
Queden exclosos els despatxos de Duana fronterers de Sant Julià i del Pas de la Casa, les carreteres generals 1 i 2, el viaducte de sortida del túnel d’Envalira i els comerços que es troben a peu d’aquestes carreteres i part del nucli urbà del Pas de la Casa. La part del nucli urbà del Pas de la Casa que queda exclosa queda reproduïda en l’annex núm. 2.
Únicament els operadors en mercaderies sensibles d’acord amb la normativa vigent i titulars d’un local comercial a la franja duanera poden procedir a la tinença i/o circulació de mercaderia sensible en aquesta franja amb l’autorització prèvia del Servei de Duana. Tota persona interessada ha de notificar prèviament al Servei de Duana, per a cada operació, la data, el destinatari, la quantitat de mercaderia, l’hora i el mitjà de transport, per tal d’obtenir l’autorització corresponent, mitjançant el document previst a l’annex núm. 3.
Capítol IV. Responsabilitat
Article 251
L’autor de la infracció serà sancionat amb les sancions establertes en el present títol. Els còmplices i encobridors seran sancionats amb una sanció d’un import igual a la meitat de l’import previst.
És “autor” el qui realitza personalment o per mitjà d’un altre la infracció. De la mateixa manera és considerat autor el qui força o indueix a la realització d’una infracció o hi coopera amb actes necessaris.
És “còmplice” el qui de manera no essencial col·labora en la perpetració d’una infracció.
És “encobridor” aquell qui, amb tot coneixement de la comissió de la infracció i no havent-hi participat, ajuda la persona que l’ha comès a aprofitar-se’n o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució de l’infractor.
Capítol V. Disposicions diverses
Secció 1. Acumulació d’infraccions
Article 252
Les infraccions previstes en els articles del present títol són compatibles entre elles.
Secció 2. Reincidència
Article 253
En el cas de reincidència en les infraccions previstes en el present títol, llevat del punt 6 de l’article 249, s’imposen sancions del doble del seu import sempre que la segona infracció hagi estat comesa:
en un període inferior a dos anys entre la realització d’una infracció i de l’altra, i,
que sigui penada amb una mateixa sanció igual o superior.
Secció 3. Retenció
Article 254
En el cas d’una infracció flagrant i de no fer-se efectiu l’import de la sanció, els agents de Duana poden retenir la mercaderia objecte de frau així com el mitjà de transport emprat fins que es dugui a terme el pagament efectiu de la sanció.
Dins l’àmbit d’un control duaner posterior a la importació i/o exportació, en cas de no fer-se efectiva la sanció, els agents de Duana poden retenir la mercaderia objecte de frau per un valor igual a l’import de la sanció fins al seu pagament efectiu.
Secció 4. Confiscació i venda en subhasta pública
Article 255
Transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva sense que aquesta s’hagi fet efectiva, el Govern procedeix al pronunciament de la confiscació i posteriorment a la venda en subhasta pública dels béns retinguts, satisfent l’import de la sanció amb el producte de la rematada, i retorna l’excedent a la persona infractora, en el cas que l’import esmentat hagi estat totalment cobert.
Secció 5. Comís
Article 256
Si es tracta d’infraccions de contraban que comportin el comís de la mercaderia i/o del mitjà de transport i/o dels instruments emprats per realitzar la infracció, a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva, el Govern en pronuncia el comís i decideix l’afectació dels béns, sigui la venda en subhasta pública, sigui la destrucció, la donació a un organisme sense ànim de lucre o l’afectació a l’Administració.
Secció 6. Prescripció de les infraccions
Article 257
Les infraccions prescriuen en un termini de tres anys a partir del dia en què van ser comeses. Passat aquest termini, les infraccions no poden ser rellevades per actes de contenciós i, per tant, no poden donar lloc a una demanda posterior per part de l’Administració.
Secció 7. Actuacions complementàries
Article 258
Els drets i/o imposicions que corresponguin a les mercaderies objecte de la infracció, a part de les sancions establertes en el present títol, es liquiden segons el cas mitjançant una declaració de Duana complementària.
Secció 8. Valoració dels béns
Article 259
El valor dels béns es determinarà segons les regles següents:
Si es tracta de béns provinents de l’estranger s’apliquen les normes que regulen el valor a la Duana, afegint al valor l’import dels drets i les imposicions exigibles per a la llur importació, sense perjudici d’allò establert a l’apartat 3.
Si es tracta dels altres béns es determina el valor segons el preu del mercat, sense perjudici d’allò establert a l’apartat 3.
Si es tracta de mercaderies sensibles represes en les subposicions 24 02 10, 24 02 20, 24 03 19, i 24 03 99
es té en compte, per determinar-ne el valor en el moment de la imposició d’una sanció, el que resulti del càlcul previst a la Llei de control de les mercaderies sensibles vigent.
Secció 9. Preempció
Article 260
Quan es comprova que el preu declarat és inferior al valor real dels béns o de les mercaderies declarades a la Duana, la Duana té la facultat d’exercir un dret de preempció, pagant al destinatari o als drethavents l’import del preu declarat augmentat d’un deu per cent.
Disposició derogatòria
En el moment d’entrar en vigor aquesta Llei queden derogats els articles 82 a 91 que quedaven vigents de la Llei del Codi de Duana, del 20 de juny de 1996, la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i la Llei 94/2010, del 18 de novembre, de modificació de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana.
Disposició final primera
Tenen caràcter de llei qualificada els preceptes que s’estableixen a l’article 1, apartat 2, a l’article 3, apartats 4 i 7, i als articles 7, 8, 9 i 10 que regulen respectivament els llocs de treball de director i director adjunt, el sistema de provisió de places, en particular pel que respecta a l’edat i a la promoció interna, i les actuacions dels funcionaris de Duana.
Disposició final segona
Aquesta Llei de text consolidat del Codi de Duana entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 4 de desembre del 2020
Roser Suñé Pascuet / Síndica General / Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Emmanuel Macron / Bisbe d’Urgell President de la República Francesa / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Annex 1.pdf
Annex 2.pdf
Annex 3.pdf
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.